El pèsol . NegreNº 29..Agost-Octubre 2006

1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
GRATIS
8.000 exemplars
II època núm. 29
Agost-setembre-octubre del 2006
!Berguedà
L’Ajuntament de Berga
incompleix els acords sig-
nats amb les entitats cul-
turals i juvenils de la ciu-
tat. /pàg 18
Les Pubilles de Belzebú
(milis) no fan vacances i
actuen en contra la
banda armada anomena-
da “Mossos d’Esquadra”.
/pàg 19
La comarca en venda !Bages
" El nostre ja malmès entorn es torna a trobar ara greument Entre insults, les persones
amenaçat. L’eix del Llobregat/pàg 4, el petroli del prepiri- encausades pels fets del
neu/pàg 5, el camp de golf a Gironella/pàg 5, el polígon CSO la Coctelera són
d’Olvan/pàg 5, els projectes urbanístics a les colònies indus- injustament condemnats.
/pàg 8
trials/pàg 3... Perquè els de sempre es facin encara més rics
ens destrossen la natura i a sobre paguem nosaltres.
!Arreu
Okupació massiva i pacífi-
CCOO i UGT formen els Els Mossos d’Esquadra de ca d’un Centre d’Interna-
nous carcellers /pàg 9 Berga tornen a exercir la ment d’Immigrants per
seva habitual violència
Els sindicats grocs que gestionen les desgràcies denunciar aquestes pre-
dels treballadors (CCOO i UGT) i que
tenen un paper tan fosc a les Per Patum van apallissar
sons encobertes. /pàg 7
presons catalanes organ- brutalment dos nois (la
itzen classes de prepara- premsa burgesa mutis i a
ció d'oposicions per a la gàbia) i aquest estiu van
carcellers. amenaçar l’organitzador
Amb la construcció de del concert de la Clusa evi-
noves presons calen més tant que es fes i van
carcellers. irrompre en un dinar pop-
Realitzen cursos per ular al carrer arrencant
aprendre a empresonar pancartes i identificant i
persones amb pocs recur-
sos econòmics mentre tenen la
insultant als presents.
Aquesta és la seva demo-
Energia i model
barra de dir que són protectors de cràcia.
/pàg 6 de societat
les classes més desafavorides.

2. Editorial Sumari
Mentre l’estiu arriba al seu final i preparem el pèsol número 29 els por- Pàgina 3: · Les colònies industrials del Llobregat: l’oblit de l’explotació i
taveus de les administracions i empreses de les nostres comarques (alguns el creixement urbanístic.
insisteixen en malanomenar-los mitjans de comunicació), és a dir Regio7,
Ràdio Berga, teles locals vàries..., fan públiques diverses amenaces com la Pàgina 4: · Sobre l’Eix del Llobregat.
del futur camp de golf a Gironella o la recerca de petroli al prepirineu
(entre Berga, La Pobla de Lillet i Ripoll) per part de Cepsa i la Generalitat Pàgina 5: · Prospeccions petroleres a les àrees del Pre Pirineu.
de Catalunya. I mentre preparen el xou electoral de la tardor, l’especula- · Un camp de golf en terrenys entre Gironella i Olvan?
ció nostra de cada dia, la que fa diners amb coses bàsiques com l’habi- · El macro-polígon industrial comarcal d’Olvan segueix enda
tatge, el treball, la mobilitat o l’energia (aquest pèsol d’això en sap un vant.
munt) no s’atura.
Pàgina 6: · Un cop més, brutalitat policíaca a Berga.
Les calors de l’estiu ens han portat com no podia ser de cap altra mane- Pàgina 7: · Els mossos a 1360 metres.
ra abusos d’autoritat com el protagonitzat pels Mossos a la Clusa i a · Ocupació-denúncia del futur CIE.
Vilada amb amenaces de violència extrema i la ja típica arrencada de pan-
cartes popular. Insults i prepotència dels Mossos al judici del CSO La Pàgina 8: · Judici i sentència pels encausats de la Cocktelera
Cocktelera a Manresa, també a les companyes acusades, les quals en rea-
litat han estat víctimes d’un sistema injust a causa de tenir una moral Pàgina 9: · CCOO i UGT realitzen cursets de formació per a futurs car
molt menys “guarra” que la dels funcionaris armats de la Generalitat de cellers
Catalunya. Gent d’ordre, com la de tota la vida. Parlant de justícia i judi-
cis, el paripé per l’assassinat de l’amic i company Pep Isanta segueix men- Pàgina 10: · Manifest de Patum 2006.
tre l’Ajuntament de Berga ha tornat demostrar que no es pot pactar amb . Obres al barri vell de Berga: tard, malament i pagant els veins
mentiders i gent sense principis ni paraula: els acords signats pel consis-
Pàgina 11 · Groller, neoromàntic i del segle XXI.
tori i les entitats culturals i de joves queden en paper mullat en no ser
respectats reiteradament per l’Ajuntament de Camps i Xoy. La Patum va Pàgina 12-17: DOSSIER CENTRAL “ENERGIA”.
passar, ja no cal respectar res.Per cert, una Patum amb pallissa per part
dels mossos inclosa. Pàgina 18:· L’ajuntament de Berga incompleix els acords amb les associa
cions.
No tot podia anar malament, a Manresa la CNT i el CSO Valldaura estre-
nen locals en un enorme edifici ocupat i extraordinàriament rehabilitat. Pàgina 19:· Comunicat de les Pubilles (milis).
Sort i endavant. A Berga la solidaritat amb l’acció contra els centres d’in- · Els mitjans de comunicació al Berguedà.
ternament d’immigrants es va fer sentir. A Casserres i Borredà s’estrenen
assemblees de joves i associacions culturals amb interessos diversos. Els Pàgina 20:· El lateralisme: l’opressió per ser esquerrà.
maquis uneixen encara més als rebels d’Olvan i Berga i en aquesta ciutat
Pàgina 21:· D’amors i de lluites.
els tres col·lectius llibertaris han celebrat el 19 de juliol mentre el Centre
d’Estudis Josep Ester Borràs busca sòcies intensament. Doncs res, a veure Pàgina 22:· Sobre els furts i els robatoris.
si en troba alguna. · La copa menstrual reutilitzable.
Pàgina 23-24:· Tecnologías para el control i política del código.
Pàgina 25-26:· Ressenyes.
Pàgina 27:· poesia.
Pàgina 28:· Enrevista.
I recorda...
Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és
el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-
tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa
a ningú, solament a qui en forma part a cada
moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la
publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui
que es rasqui.
Tancament d'aquesta edició: 14/09/2006 a les 22:00.
En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, Ocupació, Ateneu llibertari del berguedà, Ateneu columna
terra i llbertat, Centre d’estudis Josep Borràs, Casal Panxo, assemblea de joves, Hiram Gascoigne, Milicianu,
Lady Ludd, Ecologistes en acció, Els afectats, Jordi, els Calamites, Els coccktelerus guarrus, Assemblea contra
les presons, Vincenzo Brandemburgo, Jaume Domingo, Plataforma No a la MAT, girasol, Noè Mas, Xavier
Llorente, Pubilles de Belzbú (milis), Columna clitoriana, Dr. okunowo, Memo, Expropia, G., ..., Casal popular
la Fura, Blanka, Klara, Tri-partito, Miliciano del comando playero, Barrikada, Jos, Enric 8 anys.
Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres arti-
cles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.
Nou web de el pèsol negre
Directori
*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,
Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-
Al web trobaràs en PDF els diversos tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu
difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4
números de la revista que han aparegut baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org
(tant de la primera com de la segona www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris
època) a part de les darreres notícies i berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social
de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-
informacions respecte aquesta publicació trònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolne-
llibertària. gre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació
núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:
manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,
Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT:
CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:
cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola:
www.berguedallibertari.org canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:
amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93
837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:
L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-
ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com
pesolnegre@hotmail.com
@

3. // 3
Actualitat /Agressions al territori
#Cal pons, antiga colònia tèxtil
Les colònies industrials del
Llobregat: l’oblit de l’explotació i el
creixement urbanístic
Recentment s’ha aprovat el Pla Director Urbanístic (PDU) de les la conservació del patrimoni, com a espectacle, no com a un
Colònies Industrials del Llobregat, que afavoreix el creixement recordatori de l’explotació laboral i el control social a que era,
urbanístic de la vall mitjana del Llobregat. Una de les excuses és i és, sotmesa la població.
Navarcles, agost 2006 Patrimoni de la Humanitat. una major ocupació urbana del un espai utilitzat pelxs veïnxs pisos per poder recuperar i ren-
territori, una creixent metropo- (www.calpons.blogspot.com). dibilitzar la inversió. I, com no
Hiram Gascoigne La seva consideració patrimo- lització del Bages i del En opinió d’aquesta associació, podia ser d’altra manera, tot es
L
nial (cultural) i social només és Berguedà, un increment de la el Pla “enlloc de dotar de ser- farà respectant els elements
es colònies industrials l’excusa per a una planificació mobilitat en transport privat, veis i millorar els dèficits que més simbòlics de la colònia i
del riu Llobregat, així urbanística que respon a unes una major especulació sobre el sovint no poden arribar els promovent el museu existent!
com les del Ter, són necessitats capitalistes de crei- sòl rural... A aquestes cal afegir ajuntaments, a part de les
una mostra de la industrialitza- xement urbanístic i econòmic. una altra conseqüència, molt bones paraules, ve a legitimar I és que les colònies industrials
ció a Catalunya durant el segle En aquest cas, com en tots els rellevant en el cas de les colò- un model de marbellització” del s’han convertit en patrimoni
XIX, actives en el tèxtil fins a la altres, la planificació urbanísti- nies. En bona part d’aquests Berguedà. Si bé tenen raó, no històric i cultura, oblidant (i
crisi dels 60 i 70, i que avui en ca es constitueix com l’eina nuclis de població encara es cal utilitzar paraules mediàti- afavorint el seu oblit a través
dia, tot i la pèrdua del seu dina- totalitària per al control i ins- mantenen uns llaços de socia- ques com marbellització, que a de l’urbanisme) que des del seu
misme econòmic, es mantenen trumentalització del territori; ja bilitat que permeten l’acció part de cridar l’atenció, com inici han estat unes de les for-
com a nuclis de població i de que la planificació, tot i que col·lectiva i l’acord de finalitats pretenen, poden girar-se en mes d’explotació capitalista
patrimoni industrial. A partir de implica teòricament un control comunes, com es reflexa en l’e- contra, ja que entre la proposta més extraordinàries, en les
la consideració patrimonial de sobre el creixement desorde- xistència d’associacions de del PDU i Marbella hi ha molt quals la producció i elxs treba-
les colònies, de la millora de la nat, no el nega pas, eliminat veïns. En el PDU, tot i que no hi creixement a recórrer. lladorxs estaven totalment con-
qualitat de vida dels seus habi- qualsevol oposició a un creixe- està escrit, es preveu la seva trolats pel capital i l’Església.
tants i de la millora de la quali- ment continu. En aquest sentit, neutralització i destrucció, en En tot cas, la legitimació del En el cas de les colònies encara
tat ambiental de l’entorn (com el PDU estableix bàsicament el quant que s’estableixen unes creixement urbanístic d’aques- és hora que es reclami la recu-
sona de bé en el discurs políti- creixement urbanístic de les estructures territorials al servei ta àrea, explicat per les dinàmi- peració de la memòria històri-
cament correcte!) s’ha promo- colònies, per mitjà de l’amplia- d’un creixement econòmic des- ques metropolitanes i ajudat ca, com ha passat amb d’altres
gut la seva conservació i reha- ció del sòl residencial i indus- vinculat de les colònies i la seva per l’ampliació de la C-16, ha qüestions. Evidentment a
bilitació a partir, per exemple, trial. Aquest creixement s’em- població. comportat ja les primeres l’Estat i al capital no els hi inte-
del Pla Director Urbanístic de mascara amb grans frases com grans operacions. En aquest ressa fer recordar l’explotació
les Colònies Industrials del “compatibilitzar el patrimoni Així per exemple, en desacord sentit, l’empresa promotora laboral i el control social, per-
Llobregat (inclou les colònies amb l’activitat industrial”, que amb aquest tipus de creixe- Hines, de capital nord-americà, què aquests són la base de la
compreses entre Berga i significa coses com pintar la ment, que no pas al creixement ha comprat per 15 milions seva existència.
Balsareny), el Pla Director de la façana d’una antiga fàbrica a en si mateix, l’AAVV i Amics de d’euros tota la colònia de Cal
colònia Sedó (a Esparreguera) o canvi de construir unes quan- Cal Pons han presentat (a Vidal, amb l’objectiu d’obrir un
la petició a la Generalitat, per tes naus a tocar de l’Eix del l’Ajuntament de Puig-reig) un hotel rural de luxe (a l’antiga
part d’un grup de represen- Llobregat (C-16). conjunt d’al·legacions al pla fàbrica), reformar els habitat-
tants de 72 colònies, que pro- referents a la proposta de cons- ges per oferir-los com a sego-
mogui la seva declaració com a L’urbanisme promogut implica trucció de nous habitatges en nes residències i construir més

4. // 4
Actualitat /Agressions al territori
Berga, setembre 2006
Sobre l’eix del llobregat
Milicianu
E
ls recents acabats trams
de l’autovia C-16 entre
Berga i Gironella, i del
sector sud de Puig-reig;
no són més que el colofó del
tarannà neoliberal dels diferents
governs de la Generalitat en
matèria d’infrastructures.
Cedint la concessió de la gestió,
més que suculenta, de les
infrastructures a macroempre-
ses privades (unides en U.T.E.,
unions temporals d’empreses)
abans que donar prioritat a una
xarxa de carreteres autèntica-
ment pública i gratuïta. I és que
el negoci en aquest cas concret
ha estat molt subtil: els anome-
nats peatges a l’ombra.
Tot començà amb l’antiga pro-
mesa convergent, de fa més de
vint anys, en fer arribar l’auto-
pista de l’àrea metropolitana
fins la comarca del Bages, i pos-
teriorment al Berguedà. Aquest
fet s’inclogué en certa manera
dins el Pla de Carreteres de la
Generalitat de 1985, que con-
templava enllaçar Manresa i
Terrassa amb una nova autopis-
ta i d’adequar el tram entre
Manresa i Berga a la demanda
existent per mitjà de variants i
ampliacions d’una sola calçada.
La promesa fou semicomplerta,
ja que les obres s’acabaren el
1989. Però amb el condicionant
de col·locar-hi un peatge per
part de l’empresa la qual en va (com era d’esperar) a causa del de la Generalitat se’n fa càrrec sona que ha de recórrer diària- I és que el més fort de tot ple-
obtenir la gestió (AUTEMA), i trànsit existent diàriament entre per mitjà d’un cànon estipulat ment el tram Manresa-Berga per gat, deixant de banda la més
que juntament amb la nova les dues capitals de comarca per en la concessió, a canvi de la motius laborals d’uns 80 km, en que evident agressió al territori,
autopista que culminava l’eix raons laborals, i en gran part construcció del tram berguedà anada i tornada, equivaldria a de la necessitat o no d’aquesta
del Llobregat a través dels per les escapades de cap de set- entre Berga i Puig-reig, i del pagar una quota de 4,52 euros infrastructura que serà el tram-
túnels de Vallvidrera (enllestida mana d’una classe benestant manteniment de tot ell fins a de peatge cada dia. Tot plegat, polí per la construcció d’urba-
el 1991) convertiren el tram barcelonina de segones i terce- Manresa. La concessió de l’auto- sense tenir en compte la quanti- nitzacions de “cases barates” en
Manresa-Barcelona en un dels res residències. Fet que dóna via Berga-Manresa es fixà en tat fixa de 135.000 euros men- mig de la muntanya (no tan sols
més cars que es coneixen pels fruit a la present ampliació de la una durada de tan sols 33 anys suals que paga igualment la a la ja tupida Cerdanya, sinó ja
escassos 40 km de distància carretera d’una sola calçada en (fins el 2026)... durant els quals Generalitat a l’empresa conces- en augment al Berguedà); és
existents. I només cal compro- autovia fins al sud de Berga, la societat Concessió i sionària. Que no tan sols servei- que la nova autovia servirà per
var-ho i veure com any rera any inclosa en el Pla de Carreteres Explotació d’Infrastructures for- xen per pagar l’inflat pressu- extreure’n milions d’euros en
els preus dels peatges conti- del mateix 1995. mat en gran majoria pel gegant post de les empreses en les beneficis per les empreses con-
nuen sent estratosfèrics i en empresarial FCC i per les cons- obres de construcció, a més cessionàries al llarg de tres
augment, tot i el suposat des- Actualment, 11 anys després tructores COMSA, COPISA i COP- entre d’altres de la precarietat dècades, a costa de la butxaca
compte en dies laborables del encara en resta un tram per aca- CISA podran explotar a raó laboral que arrosseguen les de tots plegats (i amb la compli-
qual fanfarroneja AUTEMA i les bar (entre Gironella i Puig-reig). d’una quota fixa de 135.000 seves subcontractacions, sinó citat dels nostres estimats polí-
promeses electorals de la majo- Tot i que òbviament sembla ser euros mensuals, més una de que gairebé donen via lliure a tics). I en conseqüència, tindrem
ria de l’arc parlamentari de de circulació gratuïta, els trams variable en funció del flux de l’explotació desmesurada el gust de finançar encara més
reduir-ne les tarifes o suprimir- de l’autovia Manresa-Berga van circulació, que actualment es durant més de trenta anys d’un les bacanals, les segones i ter-
los. En definitiva, s’ha convertit ser lliurats l’any 2003 (amb el troba al voltant de 20.000 vehi- servei públic, això sí de forma ceres residències, els iots, els
en una ruta més que prohibitiva govern de CiU) per mitjà de con- cles diaris. Aquesta quota varia- camuflada i amb l’excusa del cotxes esportius... i en definitiva
per la butxaca de la majoria; i a cessions públiques a grans ble a partir de desembre del manteniment de la carretera. Fet les fortunes de les Koplowitz i
sobre de dubtosa seguretat pel empreses constructores de capi- 2007, quan les obres estiguin que ha inspirat al govern del tri- de tota la colla de paràsits de la
traçat més que carregat de cor- tal privat. Aquesta concessió totalment finalitzades, serà de partit a seguir els mateixos pas- seva companyia, d’aquest món
bes, que sembla d’alta muntan- suposà l’aplicació del maquillat 0,05648 euros per quilòmetre sos que els seus antecessors que sembla fet a la seva mida.
ya, en el tram que dista de la peatge a l’ombra, consistent en recorregut per un vehicle lleu- amb la construcció de l’autovia
capital del Bages fins a Terrassa. el pagament d’una quota de ger convencional i al voltant de Maçanet-Platja d’Aro i del tram
Pel que fa el tram nord de l’eix peatge indirecta per part de tots 0,063 per vehicles pesants. Reus-Alcover amb el sistema de
del Llobregat (Manresa-Berga), nosaltres (encara que no utilit- peatge a l’ombra, es deuen pen-
tot i les noves ampliacions i zis l’autovia per res). És a dir, els A primera vista sembla una sar que som imbècils venent-
variants acabades per complert conductors no paguen ni un quantitat ridícula, però per nos fum amb les autovies “lliu-
el 1995, aviat es quedà obsolet cèntim sinó que el pressupost exemple donat el cas d’una per- res de pagament”.

5. // 5
Actualitat /Agressions al territori
Prospeccions Un camp de golf en
petroleres a les terrenys entre
Gironella i Olvan?
àrees del Pre Pirineu
Agost 2006 tipus de limitació en base a llarg abast: construcció d’oleo-
Ecologistes en acció l’ordenació del territori quan, ductes, transport continu de
D
en canvi, segons l’article 5 del vehicles pesats, instal·lació
avant l’anunci de la DECRET 174/2002, d’11 de d’infrastructures de gran
companyia CEPSA juny, regulador de la implanta- impacte territorial (torres de
EP, SA, en el que es ció de l’energia eòlica a perforació i
comunica la realit- Catalunya, es defineixen com a maquinària de bombeig), etc.,
zació de prospeccions petrole- “Zona incompatible: zona del i abocament de quantitats
res en el Pre Pirineu; territori exclosa de la implan- variables de cru en l’entorn de
Ecologistes en Acció de tació de parcs eòlics on la l’explotació.
Catalunya ha realitzat una presència de valors naturals de
comparació de les zones protecció prioritària aconse- En opinió d’Ecologistes en dat clara en diversos pronun-
Berga, Agost 2006
objecte de les prospeccions llen no fer-hi cap intervenció Acció de Catalunya resulta una ciaments públics, per tant un
amb les determinades en el d’infrastructures d’aprofita- irracionalitat que determina- Lady Ludd paper contrari en aquest sentit
P
“Mapa d’implantació de l’ener- ment eòlic.” des zones del territori hagin és reprobable pel que té de
gia eòlica a Catalunya”. El estat excloses per diversos ublicava Regió 7 (sem- contradictori; de la paraula als
resultat de la comparació, Des d’Ecologistes en Acció de motius de l’aprofitament del pre font d'inspiració) fets. Pero això no ens extranya,
basada en les dades aparegu- Catalunya considerem que els seu potencial d’una energia el passsat dimecres 23 sabent que la classe política és
des en el Diari Oficial de la “valors naturals” que justifi- renovable com és la força del d'Agost que es projecta la classe mentidera. Suposem que
Generalitat de Catalunya quen la creació de figures de vent, però resultin en canvi construcció d'un camp de golf a hores d'ara l'alcalde ja haurà
(DOGC 4511) del 16 de protecció quedaran més afec- aptes per obtenir un combusti- en terrenys entre Gironella i rebut uns quants regalets per-
novembre del 2005, mostra tats per les prospeccions i, en ble contaminant i en procés Olvan, que seria el primer a la suassius al seu favor, i més que
que la zona de prospecció ano- el seu cas, l’explotació de d’exhauriment com és el comarca del Berguedà. Si be ja en rebrà per tal d'afavorir la
menada “Vallfogona Est”, de recursos petrolers, que amb petroli. era de rumorologia pública, i implantació d'aquest negoci i
88.494 hectàrees, cobreix l’aprofitament d’un recurs segons Radio Berga fa dos anys reserva privada de gent adine-
pràcticament la totalitat de les natural com és el vent; i que la La constatació de que l’era l'alcalde va promoure una reu- rada. I del poble haurien de
zones d’exclusió i d’instal·la- determinació de zones d’ex- dels combustibles fòssils de nió a l'Ajuntament entre els sortir també un altre tipus de
ció condicionada de parcs clusió haurien de tenir un valor fàcil extracció arriba al seu terratinents i l'empresari pro- regalets més desagradables,
eòlics de la comarca de La general ja que, si més no, es final, i la pujada de preus asso- motor (que ja compta amb un també persuassius, a veure si
Garrotxa, les zones d’exclusió cauria en la contradicció d’o- ciada, fa que jaciments que camp de golf a la Cerdanya), el es fa enrera. Mentrestant, els
interior de la comarca de l’Alt brir el camí a la degradació del abans es descartaven per reconeixement per part de l'al- que governen aquesta ignomí-
Empordà. territori per altres vies. motius econòmics puguin ser calde d'ERC Ramon Costa que nia s'en vagin a pastar fang
considerats "rendibles" sense el projecte existeix és un pas amb les seves campanyes pel
Per la seva part la zona de Cal recordar que la prospecció parar atenció als més en el seu trajecte i ens consum responsable de l'aigua.
prospecció anomenada “Vallfo- implica la realització de son- impactes confirma que la cosa està De moment, i per anar fent
gona Oest”, d’igual superfície, deigs en profunditat, treballs ambientals avançada, potser com a toc d'i- boca, en un ple realitzat setma-
cobreix parcialment les zones sísmics amb explosius per associats. nici de la mobilització popular nes enrera, l’Ajuntament de
d’exclusió i d’instal·lació con- determinar la presència de En un per impedir-ho. Caldria advertir Gironella aprovaba la requalifi-
dicionada de parcs eòlics del bosses o jaciments i moviment intent a en Ramon Costa que la posi- cació i urbanització de nous
Ripollès i del Berguedà. de maquinària. Per la seva part d e ció d'ERC respecte a la cons- terrenys al municipi. Així
l’extracció de petroli genera per- trucció de camps de golf en els doncs, llums, càmera, acció!
De l’Acord de Govern reflectit diferents impactes municipis on governa ha que-
al DOGC es dedueix que CEPSA greus i de
El macro-polígon industrial
EP, SA podrà realitzar un pro-
grama de prospeccions
comarcal d'Olvan segueix
durant sis anys llongar
sense els guanys
endavant
cap d’un període
històric con-
demnat a finalit-
Berga, Agost 2006
zar es poden justi- molts municipis de la comarca
ficar les majors bar- Lady Ludd creixen poligons com a bolets,
M
baritats en nom de la i quan hem sabut que Llobregat
“cobertura de la deman- entre esperem que avall, al Bages, la meitat de la
da”. acabin de desdoblar nova superfície industrial cons-
la C16, que els rics truïda no s'ha ocupat. Veient i
En tant que les empreses privatitzin el poble de Peguera sabent això, queda clar que els
beneficiàries del model (comprat per un xeic àrab), que poligons industrials no són
energètic vigent posen tot urbanitzin Malanyeu o que ens més que una nova forma d'ope-
tipus de traves a l’aprofita- facin "el nostre" primer camp ració especulativa del sòl a
ment ple dels recursos renova- de golf, el projecte del macro- benefici de l'empresariat i el
bles, no dubten en provocar polígon industrial comarcal govern de torn, encobert per
impactes per mantenir els seus d'Olvan segueix endavant. l'argument i excusa de les polí-
beneficis. Resulta paradoxal que ho facin tiques d'ocupació laboral.
quan al Polígon Industrial de la Requalificacions al servei de
Valldan encara hi ha parcel.les l'empresariat. Merda i més
buides, sense utilitzar, quan a merda.

6. // 6
Actualitat /Repressió
Un cop més, brutalitat policial a Berga
$ Fotos on es veu de quina manera van actuar els mossos amb dos
companys igualadins.
Igualada, Juny 2006 havia gaire gent, i per tant mossos d'esquadra, ja que els Plataforma per la Convivència
podien veure'ls amb claredat. qui van començar les pallisses
" Dissabte passat dia del Berguedà, de l'Assemblea
Els afectats eren policies de paisà, va voler 17 de juny, durant la de Joves de Berga, i als advo-
D
En un moment donat va passar córrer cap allà, sense arribar Patum de Berga, es va cats que ens estant portant el
issabte passat dia pel costat de les barraques una gaire lluny, però, ja que a mig viure un episodi trista- cas, del col·lectiu Layret i
17 de juny, durant la furgona dels mossos, plena camí ja va ser també reduït i Fontanella, que des del primer
ment reconegut per a
Patum de Berga, es d'antiavalots; un dels dos com- fortament agredit per altres moment van estar al nostre
va viure un episodi tristament panys es va dirigir cap a la fur- agents.
molts de nosaltres: costat, atenent-nos pel que fes
reconegut per a molts de nosal- gona amb actitud burlesca, violència policial, falta.
tres: violència policial, durant però sense poder-s'hi acostar Els nostres companys van ser durant una actuació
una actuació dels mossos d'es- gaire ja que immediatament duts a l'hospital (entre cops i dels mossos d'esquadra
quadra desmesurada, gratuïta, tres policies de paisà van córrer insults constants que van durar
desmesurada, gratuï-
violenta i injusta. Dos com- cap a ell, el van tirar a terra i fins a comissaria) on un metge
panys independentistes iguala- van començar les agressions; de professionalitat molt dubto-
ta, violenta i injusta.
dins amb ganes de passar-s'ho seguidament, van baixar els sa va fer uns informes mèdics
bé estaven ballant a la zona de antiavalots i es van apuntar a la que fan poc més que riure. Si Resultat: un trau al cap, un ull
les barraques amb amics i ami- festa, oferint així la típica imat- es comparen amb els realitzats ferit, un nas contusionat, dues
gues, amb tota la normalitat ge de sis o set policies apallis- l'endemà a l'ambulatori marques de porra de 18 centí-
que comporta la situació. Els sant a una sola persona reduï- d'Igualada no s'hi reconeixen metres, senyals per tot el cos,
molts secretes que rondaven da al terra, que a més, havia similituds pràcticament; en un abrasions etcètera, dues baixes
per allà van poder comprovar consumit alcohol i no estava en dels casos, per exemple, l'in- i un judici que esperen els nos-
durant força estona que es plenes facultats ni per a defen- forme fet dissabte observa tant tres companys en el qual se'ls
tractava d'un grup d'amics sar-se. El germà d'aquest, en sols dues lesions contra les deu acusarà d'atemptat a l'autoritat.
sense ànim de conflicte, ja que veure l'escena, i sense saber que consten en l'informe fet Donem les gràcies als com-
era relativament d'hora, no hi d'entrada que es tractava de poques hores després. panys i companyes de la
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Passeig de la
indústria 62
c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA
NOVA ADREÇA plaça maragall, 7

7. // 7
Actualitat /Repressió
Berga, Agost 2006
Els mossos a 1360 metres
en un espai públic. Fins i tot,
Els calamites sembla que una patrulla de
U
policies era insuficient per con-
n acte amb un bagat- trolar la nostra gola, ja que poc
ge de prop d’una després els assistents a l’àpat
dècada a la seva varem ser objecte d’una
esquena, la tradicio- exhaustiva sessió fotogràfica
nal Festa de la Clusa, fou per part d’una nova parella d’a-
prohibit sorprenentment pels gents, aquests últims de paisà;
mossos d’esquadra a principis els quals no dubtaren en exer-
del mes d’agost. Tot just dos cir novament la seva particular
dies abans de l’inici de la pro- i obsessiva tendència a la inti-
gramació prevista (caminada, midació mitjançant la identifi-
àpats populars i molta música) cació arbitrària d’algun dels
la policia autonòmica feia acte presents.
de presència al lloc on s’havien
de dur a terme les actuacions. Per cloure el despropòsit els
Els agents van amenaçar amb mossos van arrencar navalla en
sancions administratives mà i entre xiulets, les pancar-
milionàries en cas de tirar tes que penjaven a l’entrada
endavant amb una festa que del poble que feien al·lusió a
enguany arribava a la seva vui- $Pancarta penjada a Vilada minuts abans de ser arrancada pels una Llibertat difícil, quan
tena edició, a menys que s’a- aquesta és menystinguda sis-
complissin una sèrie de requi-
mossos d’esquadra temàticament pels assalariats
sits propis d’una burocràcia Els organitzadors de la Festa de Interior. curs d’un àpat popular al poble uniformats.
dubtosament partidista, que la Clusa varem veure’ns obli- de Vilada que pretenia posar de
apareix i desapareix misterio- gats a suspendre-la després de Malauradament, les desconcer- manifest el nostre desacord Torquemada estaria orgullós
sament en funció de l’afinitat la reiterada presència intimi- tants trobades amb els repre- amb la prohibició de la nostra dels seus successors.
política de qui convoca els datòria dels cossos policials sentants de l’Ordre, un ordre festa, un cotxe dels omnipre- Però, tard o d’hora la veritat
diversos actes que nodreixen durant els dos dies previs al que per cert mai serà el nostre, sents mossos va restar aturat a esdevé obvietat.
l’agenda cultural de la nostra seu inici, que feia evident la no es van esvair amb la confir- pocs metres d’aquells que Avui la Terra ja és rodona, tant
comarca. intencionalitat censora dels mació de cancel·lació dels exerciem un acte tant bel·lige- sols li cal un sensible canvi de
funcionaris de la Conselleria de actes. El 5 d’agost en el trans- rant i subversiu com és dinar color.
Ocupació-denúncia del futur CIE
Esplugues, Agost 2006 tanca, com si fossin animals, sense poder veure aigua, apilats
Jordi estrangers de països pobres, en celdes individuals, malgrat
A
abans d'ésser expulsats. Molts n'hi havia de buides i sense per-
lguns diaris i ràdios cops ignorant peticions d'asil. metre'ls d'anar a lavabo.
van dir que 57 perso- Al sortir pacíficament, els activis-
nes havien causat tes no es van resistir a ser identi- Els 57 detinguts han passat a dis-
destrosses al futur ficats identificar, però de sobte, posició judicial, i han quedat en
Centre d'Internament els Mossos d'Esquadra els van llibertat amb càrrecs d'atemptat
d'Estrangers (CIE) de la Zona agredir (dos periodistes i dos a l'autoritat, danys i desordres
Franca. Era totalment mentida i advocats inclosos) i retenir vio- públics.
volem deixar-ho clar. lentament, els van obligar a estar
de peu de cara a la paret i sota el És deplorable una actuació així
En el marc de la Carabana sol durant quatre hores, espo- de la policia pel simple fet de no
Europea per la Llibertat de sats i sense poder girar la cara. voler permetre que la ciutadania
Moviments, una cinquantena de Per exemple, Pau, segons qüestioni l'us contrari als DDHH
persones van entrar per sorpresa l'Agència Efe, ha declarat que el dels Centres d'Interna-
dins del CIE i van pactar amb la van colpejar, amenaçar i insultar, ment d'Estrangers de la policia.
policia de poder desplegar pacífi- amb frases com "yo sé cómo aca- Malgrat tot, i malgrat els abusos,
$Pancarta penjada a Berga en solidaritat
cament pancartes on denuncia- bar con tus mareos pero que no s'ha aconseguit treure el tema a
ven que en aquests centres s'hi me dejan". Va estar dotze hores l'opinió pública. amb els detinguts de Barcelona
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Ateneu difussor de les idees
anarquistes Centre
C./ del Balç, 4 baixos
esquerre. d’Estudis
Berga. Josep
Ester i
Borràs
Distri de material alternatiu
Llibreria i Arxiu Històric
C./ del Balç, 4. Berga

8. // 8
Actualitat /Repressió
Judici i sentència pels encausats de
la Coktelera
El dia 28 de juny es va dur a terme a Manresa el judici contra les encausades pel desallotjament de la Coktelera el 8 d’abril del
2004 a Manresa. Les cinc persones van ser jutjades i condemnades pel delicte d’usurpació a una pena multa de 270 euros.
Manresa, agost 2006 de les persones de la concen- Davant, va fer una declaració abans. Els mossos també van sentència es condemna a unes
Els cocktelerus guarrus tració. A l’entrar a la sala se li patètica plena de mentides i fer una declaració plena de persones per haver tingut la
va comunicar al jutge la canviant fins i tot el que havia mentides tot i que van cenyir- iniciativa de donar vida a un
E
l dimecres 28 de juny situació i ell va contestar declarat davant el jutge d’ins- se a l’atestat policial que espai abandonat. Un cop més
es va realitzar el judici que a la seva sala manava trucció un havien fet en el seu moment, s’aplica la llei per defensar la
contra cinc de les sis ell però que al carrer any que ja l’havien adornat prou. propietat privada, encara que la
persones que van ser manaven els propietària prefereixi que una
desallotjades de la mossos, una La mare d’un dels acu- casa caigui a terra abans de
Coktelera a Manresa el 8 d’abril frase prou sig- sats, que es va que- que algú li doni vida. No hem
del 2004. Com ja es va anun- nificativa de com dar fora a la sala de d’oblidar que el delicte d’usur-
ciar en el Pèsol Negre anterior, funciona tot ple- l’entrada, va sentir pació es va crear l’any 1996,
el mateix dia es va convocar gat. com els mossos una forma jurídica per poder
una concentració davant del que sortien del penalitzar i perseguir judicial-
jutjats. A la concentració hi Durant el transcurs judici els hi ment l’okupació. Un altre cop
vam assistir una vintena de per- del judici van deien algunes s’apliquen les maleïdes penes
sones, però no vam ser les úni- declarar els de les pregun- multa que pretenen que la gent
ques, com ja va sent habitual encausats, la tes i què havien es preocupi més de recollir
també va venir un destacament propietària i de respondre als diners que no de continuar
dels mossos d’esquadra amb 10 mossos mossos que construint altres projectes.
actitud provocativa. La tensió que havien s’estaven Unes multes que, sota una
amb els mossos va començar participat en el esperant per ombra de reformisme progres-
ben aviat, quan juntament amb desallotjament. entrar. En prin- sista, et coaccionen a pagar
el segurata dels jutjats van fer La propietària, cipi en un judici sota l’amenaça d’entrar a
moure la gent concentrada cap l’Anna Maria els testimonis presó.
a l’altra vorera. Quan els encau- Pujol no poden sortir de la
sats i alguns amics i familiars sala fins que s’acabi i " També va sentir, en
ens disposàvem a entrar als jut- en cas de que ho un moment en què es
jats, els mossos van dir que si facin el secretari pensaven que no els
no ens identificaven no ens dei- judicial ha d’evi-
xarien entrar. Davant la porta tar que els testi-
escoltava ningú, com
hi havia el mateix sergent que monis parlin es referien als joves
feia quatre mesos havia prota- entre ells, tot i que estaven sent jut-
gonitzat una situació idèntica que a la pràcti- jats com els guarros.
en un judici que no es va realit- ca la policia té
zar perquè l’acusat i 4 compan- total permisivi-
yes van estar retingudes durant tat per fer el que vul- Perquè no creiem ni en la seva
30 minuts mentre comprova- gui. També va sentir, justícia ni en la propietat priva-
ven les seves dades. En aques- en un moment en què da i perquè creiem totalment
ta ocasió ens vam negar a es pensaven que no legítim okupar espais abando-
donar el DNI i se’ls hi va recri- els escoltava ningú, nats, continuarem actuant con-
minar que no podien barrar- com es referien als tinuarem preocupant.
nos el pas ja que era una joves que estaven sent
audiència pública. Mentrestant jutjats com els gua-
la gent que no tenia relació rros.
amb el judici entrava i sortia
sense ser identificades. La sentència del judici va sortir
Després de discutir una estona dues setmanes més tard, de la
i que els mossos comencessin petició inicial de 2700 euros
amb empentes i amenaces, el per a cadascun, es va rebaixar
sergent va avisar als antidistur- a una pena multa de 270 euros
bis, que estaven aparcats a uns o un més i mig de presó per un
metres de distància, que vin- delicte d’usurpació de bens i
guessin i identifiquessin a una immobles. Amb aquesta
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
SINDICAT DE MINERIA
SINDICAT D’ACTIVITATS
DIVERSES
SALLENT
C./ Clos, 5. 1r pis.
08605 Sallent
tel. 938370724

9. // 9
Actualitat /Presons
CCOO i UGT realitzen cursets de
formació per a futurs carcellers
Manresa, juliol 2006
sons per les que van ser dis-
Ass. contra les presons persats: La Model, Can Brians i
E
Ponent. La constant pressió
ls sindicats CCOO i UGT que van realitzar aquests dos
de Manresa organitzen sindicats i la impunitat habitual
classes de preparació de la què gaudeixen tradicio-
d'oposicions per a nalment tots els membres dels
Tècnics Especialistes en Àmbit diferents cossos de l'Estat (poli-
Penitenciari. Aquests sindicats cia, funcionaris de presons,
demostren una proximitat més militars) van desembocar amb
que palesa amb els interessos una absolució per a tots els
de l'Administració pública, ofe- funcionaris, al·legant (segons
rint un "servei" de formació per el senyor Albert Batlle) que "no
a futurs carcellers i carcelleres. es poden deduir responsabili-
Prova d'això és el suport que es tats personals i individualitza-
respirava per la futura cons- des" de les tortures que es van
trucció del CP Lledoners el dia dur a terme a les persones pre-
de la xerrada de presentació de ses.
les classes de formació que va
realitzar la UGT a Manresa i que I és que no oblidem que els sin-
va reunir prop d'un centenar de dicats de presons es caracterit-
persones. Una xerrada que pre- zen per desenvolupar una tasca
tenia, segons els organitza- similar a la d'un "lobby" empre-
dors, "apropar la realitat peni- sarial, pressionant i amenaçant
tenciària a la societat i fer-la a l'administració pública sem-
partícep de les possibilitats que pre que es veuen en una situa-
ofereix una feina en un Centre ció compromesa. Si tot segueix
Penitenciari". La realitat peni- com ara, la tortura i els mal-
tenciària que es va oferir al tractaments no deixaran d'exis-
llarg de tota la conferència tir per què ni sindicats majori-
però, no té res a veure amb la taris (per por a processament
què han de patir les més de d'afiliats) ni institucions (per
8000 persones preses a por a perdre votants) estan
Catalunya. Un primer vídeo que interessats en què surtin a la
tergiversava imatges, on es llum pública. I més si tenim en
podien veure coses "tan boni- compte que els pocs funciona-
ques i reals" com cel·les total- digui que les presons estan per 2003 tot un sector de funciona- sindicats la podem trobar ris que estarien disposats a
ment noves amb ordinadors, rehabilitar, la major part de les riat de presons amb una ideo- davant el "motí" que va tenir denunciar als seus companys
acompanyat d'estadístiques persones que treballen en una logia pròxima a l'extrema lloc a la presó de Quatre de feina, no ho fan per por a
que afirmen que el 95% de presó realitzen tasques de con- dreta, provinent del sindicat Camins el dia 30 d'Abril del represàlies, com expliquen per
població penitenciària té TV a trol. No fos cas algun pres s'es- CATAC. Individus que anterior- 2004. Recordem que CCOO i exemple alguns membres del
la seva pròpia cel·la. Realitats capés i comencés a matar a tort ment havien format part de UGT eren en aquells moments sindicat ADECAF. O si sabem
com les de les cel·les d'aïlla- i a dret. USO presons, un sindicat que els dos sindicats majoritaris que advocats, grups de suport
ment o les deficients tenia com a representat davant d'aquella presó. A l'hora de a presos o persones vinculades
instal·lacions de presons com Les pretensions dels sindicats de l'administració a Josep Maria donar explicacions sobre el a grups d'observadors de drets
La Model de Barcelona no sor- de presons, és que el nombre Font, membre d'extrema dreta possible origen del motí, van humans com membres del
tien per enlloc. d'interns no pari de créixer. que mostrava la seva admiració haver d'inventar-se els fets per OSPDH, han estat amenaçats de
Com es va arribar a afirmar: "la per l'aplicació de la pena de ocultar la realitat. La llàstima és mort per diversos funcionaris
Segons la informació oferida feina en una presó, és una feina mort a les presons d'alguns que no es van posar d'acord: de presons.
per l'Oficina d'Informació del de futur, per què cada cop hi ha estats dels EUA. Fins i tot havia mentre UGT ho atribuïa en la
Centre Penitenciari de més presos i les presons estan arribat a realitzar algun viatge derivació d'una batussa interna Amb la seva actitud, CCOO i
Lledoners, les "oportunitats més massificades". Com més per tal de presenciar aquestes entre diferents presos, CCOO UGT estan demostrant una
professionals" que es crearan presos hi hagin, més feina hi brutals formes d’aniquilació. no dubtava en assenyalar que vegada més la seva estreta rela-
amb la construcció de noves haurà. És igual que a l'Estat Degut a les constants denún- les persones preses s'havien ció amb l'Estat i amb els seus
presons seran les següents: Espanyol, el nombre de perso- cies de vulneració dels drets amotinat per què no els hi interessos. Realitzen cursos
"personal de vigilància i servei nes empresonades sigui similar humans que van realitzar diver- havien permès entrar una subs- per aprendre a empresonar
interior, personal de rehabilita- al de Manresa. ses ONG's i grups de suport a tanciosa quantitat de droga a la persones amb pocs recursos
ció (psicòlegs, educadors, presos contra membres d'a- presó. La idea era derivar l'a- econòmics. Roben la llibertat
advocats, mestres,...), personal Sindicats de presons amb un quests sindicats, les seccions tenció d'una realitat explosiva per aconseguir més poder. I
sanitari i personal d'oficines". passat fosc de presons d'USO i posterior- produïda per les contínues tot, declarant-se com a protec-
De totes aquestes feines, la de ment de CATAC foren expulsa- pallisses i vexacions rebudes tors de les classes més desafa-
personal de vigilància (altra- La tasca que han desenvolupat des dels respectius sindicats. per part de molts presos, crimi- vorides.
ment dit carceller) és la què els sindicats CCOO i UGT-pre- Però sembla ser que UGT no nalitzant aquest sector de
sens dubte agafa protagonis- sons davant dels diferents tingui cap problema amb població que no va poder dei- Ja per acabar, informar que a
me: i és que més d'un 75% del casos de tortures i maltracta- acceptar aquesta gentussa. Tot xar sentir la seva veu. Però això Manresa una acadèmia privada,
personal total d'una presó es ments que han anat sorgint sigui per acaparar més poder i no va acabar aquí: almenys 26 Studium Academia Grup Aula,
destina a aquest tipus de tasca. aquests últims anys aquí a aconseguir la major representa- presos varen ser posteriorment també pretén realitzar classes
Aquesta estadística demostra Catalunya és totalment denun- ció possible dintre les presons. maltractats pels carcellers a la de formació per a futurs carce-
les prioritats actuals en matèria ciable. Recordar, per exemple, Un altre exemple de quina fun- mateixa presó de Quatre llers i carcelleres.
penitenciària: per molt que es que UGT-presons acceptà l'any ció realitzen realment aquests Camins o a les diferents pre-

10. // 10
Actualitat
Manifest de patum 2006
$ Barraca del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de la passada Patum.
Berga, agost 2006 ment les nostres entranyes. I per des excepcions, ja podeu anar nostra festa major. sobre d’imposicions i contradic-
· Centre d’estudis Josep algunes sempre hi haurà un tots a pastar fang. Ha estat una cions, que no son poques.
abans i un després. lluita difícil, llarga, però el poble I perquè estem avui aquí, perquè Perquè encara ara, malgrat tot,
Ester Borràs ha estat constant i no ha deixat estem any rere any? el que ens uneix, és la vida.
· Ateneu columna terra i Ara fa un any que gaudíem totes de lluitar. Per sobre de pressions
de la nit quan va irrompre la polítiques, amenaces i pors, no Per construir xarxa social i asso- El dolor ens ha fet créixer. Ara
llibertat violència més absurda per ata- hem oblidat. Oblidar és trair, és ciacionista al marge de les inicia- mirem enrera i veiem el passat
· Casal Panxo car-nos brutalment. I després abandonar, és condemnar-nos a tiva institucional, sempre tan entristides i plenes de ràbia:
d’allò no només hem hagut de ser víctimes una vegada més. bruta, interessada i partidista. però mirem als nostres costats,
· Assamblea de joves lluitar contra la tristesa. Hem Treballem per crear espais alter- al present i veiem companyes i
· Ateneu llibertari del hagut de lluitar contra institu- Del que hem viscut des de el pri- natius als dogmes d’aquest sis- companys units en la lluita per
cions, polítics i despreciables mers moments de pànic i de tema, perquè el diner no ho una transformació radical de les
Berguedà personatges que han anat a ferir dolor fins ara, potser no cal dir- mani tot, per crear espais de crí- relacions socials, i que així sigui.
A
més l’ànima ja dolguda. Un ne més; potser avui no cal. El tica social i recreació personal,
ra fa un any que van record especial des de aquí pels que toca avui és reafirmar-nos espais de llibertat gestionats per La única lluita que es perd és la
matar el nostre amic i mossos d’esquadra —tan acos- en nosaltres mateixes, aprenent les persones i per a les perso- que s’abandona; poble de Berga,
company Pep Isanta. tumats a reprimir-nos— per dels cops i dels errors. I aquí nes, que no es regeixin per lleis no deixis de lluitar!
Avui fa un any perquè negar-nos l’auxili, a la Tura, que estem, un any més, de nou. sinó per pautes, que no es rela-
els berguedans i les bergueda- es va recrear tan cínica en el nos- cionin per interessos econòmics Dos petons i una forta abraçada
nes contem els anys de Patum tre dolor, a l’Ajuntament de Ja fa uns quants anys que diver- sinó guiats per uns valors con- per la família Isanta-Casellas. Va
en Patum. Ara fa un any que van Berga, per la seva passivitat sos col·lectius polítics, cultu- crets; per la solidaritat, per la per tu Pep.
agredir la nostra festa, la nostra freda i inoperant tan lluny del rals, socials del Berguedà fem el justícia social, ideals compartits
alegria, els nostres somnis sentir popular i als mitjans de concert de divendres de Patum.. que ens fan companys i com- SALUT!
col•lectius, que van ferir greu- comunicació: excepte compta- I el fem aquí, a les barraques, la panyes. I en això estem, per
Obres al barri vell de Berga: tard,
malament i pagant els veïns
Berga, setembre 2006 Les obres han de ser bàsiques, desconten els gots de vi a cal rial. A més moltes cases són de part, ella està molt enfeinada
Pep i Tu cap luxe, posar al dia els serveis Blasi, però seguirem investi- caixes, immobiliàries i altres lla- resant per la seva ànima que
L
com el clavegueram i arreglar gant). dres de corbata, però no patiu falta li fa.
’Ajuntament de Berga els moltíssims forats on pots Els veïns afectats estan molt aquests segur que no paguen.
vol obligar als veïns dels deixar la suspensió del cotxe o descontents. Per una banda Finalment, en reunions informa-
carrers de Castellar del un turmell amb facilitat. se’ls oblida durant anys i panys, A la Roser Farràs presidenta de tives de l’Ajuntament amb els
Riu,de Pinsania i les Segurament pel senyor Camps paguen impostos com tothom l’Associació de Veïns del veïns, els polítics han deixat que
Voltes d’en Claris (barri vell) a que cobra bora 4.000 euros al però tenen serveis pèssims i el Capdamunt de la Vila gràcies a els veïns es desfoguessin dient
pagar el 15% del cost de les mes això és un “luju”, sinó és carrer fet un nyap. Ara que ho que resa molt i que es passa la el que els semblés i ells dient a
obres que el consistori ha pla- així potser podrà pagar amb el volen arreglar es gasten gran democràcia interna de l’entitat tot que sí perquè marxessin
nejat fer de manera unilateral. seu escandalós sou el famós part del pressupost en obrir per allà on l’esquena perd el tranquils i sense emprenyar, ja
Tot plegat dins el Pla de Barris 15%. nous carrers expropiant alguns nom, se li en fot totalment el que ja han decidit el que es farà
que cofinança la Generalitat de horts i a sobre els hi fan pagar a tema i dona suport a i que a sobre pagaran els veïns
Catalunya. En funció del carrer i El pressupost per Castellar del ells el 15 % de l’alcaldada. l’Ajuntafems ja que ella no ha amb un impost de contribució
dels metres de façana els veïns Riu i Pinsania és de 552.454,01 Segons algunes fonts es possi- de pagar res perquè la rehabili- especial. Quina poca vergonya
haurien de pagar una quantitat euros i pel Call Jueu de 70.000 ble que comencin accions per tació del seu carrer no va anar a que s’ha de tenir per ser alcalde
o una altra. euros (No sabem si d’aquí es evitar aquest robatori consisto- càrrec dels veïns òbviament, i a o primer tinent d’alcalde oi?

11. // 11
Actualitat
Groller, neoromàntic i del segle XXI
Berga, agost 2006
# Les barraques del passeig de la industria D’una volada el prenc de la mà,
Vincenzo Bramdemburgo
saltem com daines camps a tra-
E
stimada R.F. (Rapinyai- vés fins que caiem en una mar-
re Fètid per exemple.), gera de fanàs i allí, enmig de
Cara Mia! com dirien a papallones i gallarets, disposso
la meva Pietrabruna di tot el meu amor al seu esfínter,
Trevenzuolo natal! consumant així la màgia del
sexe brut i viciós.
Tot bon viatger amant dels
poblets medievals ha de saber Veus que fàcil és inventar un
que, les dues coses que solen rumor? Observes la magna sen-
convertir en un calvari una pas- zillesa de posar-se on no em
sejada de dissabte a la tarda demanen? De totes maneres cal
pel seu casc antic, giren en torn tenir en compte que quan el riu
als incòmodes graons de dues sona aigua porta, i tu mai
passes i mitja i el que en temps sabràs que hi ha de cert darre-
passats el poble anomenava ra d’aquestes paraules.
bagasses, barjaules, meuques,
rumoròlogues, donotes, fres- Per ser sincer et diré: la meva
ques, bruixes, i que ara regen- Patum ha estat molt diferent.
ten establiments icono-catoli- Ha estat una Patum que n’ha
co-recalcitrants i de rosaris. fet acabar una altra, una Patum
Només per això, tu ets la meva que, a cada racó d’aquest
mussa, ets món Card entre divendres, molts records han
Llirs, estic enamorat de tu! tingut mes vida que la pròpia
vida, una Patum de reflexió
Des que et vaig conèixer tot em amb algun desengany i algun
va bé, els santíssims goigs de engany... amorosos sempre!
la temporada passada m’estan
reportant uns beneficis nota- Una Patum de cares contentes i
bles, fins me’ls han comprat a de cares amargues, on sempre
Canal Català Berga, per fer el més no hi serem tots! La Patum
guió de l’ anunci del “Vellnes d’algú per qui no ens resigna-
Centre”, a veure si d’una puta rem a callar! La Patum d’algú
vegada treuen aquella absurda, per qui La Vella mai deixarà de
narcòtica, fàcil, nefasta i tedio- ballar. La meva Patum és plena
sa publicitat de cinc minuts que d’amics, de música, de balls,
posen sense gota de vergonya, foc i barreja; de persones que
entre salt i salt de cada com- s’aferren al món amb la matei-
parsa. xa força que dos colzes de pas-
lot de la promoció, aquell bena- Després de tanta eufòria con- vuit del matí, una de les coses sacarrers, que saben que si se
Éra Coprus i ja estava amargat venturat era el mes tonto de la tinguda, me’n vaig anar cap a que sempre havia volgut fer era separen trigaran en tornar-se a
de la televisió local, vaig sortir classe, mocassins i patum! un lloc on la gespa i el pecat “Un Volt per Berga”, vaig con- trobar, així ha estat la meva
de casa direcció a l’espai allibe- Durant dues cerveses vaig estar convivien en solemne harmo- cretar una cita pel mateix dis- Patum, res mes enllà de la rea-
rat que hi havia just davant dels jugant a buscar el Mosso. Si en nia. La carn gemegava a cada sabte a les nou amb un xamós litat factible.
megaguerrers del cosmos inte- trobaves quatre, el maleït centímetre de la verdor i enmig infantó d’ulleres embromades
rior. Mentre en Fecaloides era jovent de Berga et premiava de Sodoma i Gomorra, vaig de ronya i que encara juga amb Mentre m’allunyo de la Plaça
nomenat cap de relacions amb una cançó, i així va ser! advertir un noi que amb un dit, nines, pròrroga activa del perí- Cremada i camino en zig-zag
sexuals i humanes de l’excels burxava tossut les calçes de ode de lactància materna supo- cap a l’estació de l’ ATSA pels
Ajuntafems de Berga, que per De cop i volta, un grup anome- l’aimada mentre entonava la so. segles dels segles (doncs a part
fer això s’han de tenir dos nat Hormigón Armado, tant nostrada lletra: Pirineu de roig i desviat, també sóc un
collons i no dos pinyolets d’oli- Formigó Militaritzat segons Pirineu Pirineu, Pirineu Pirineu El punt de partida: la Plaça màrtir de l’ ATSA) penso en
va arbequina, jo em passejava Pompeu, es va fer càrrec de la Català-à!!! Cremada i només érem el guia totes i cadascuna de les coses
per la zona esperant amb èmfa- festa. Eren com cinc angelets i jo. La primera arítmia cardía- meravelloses que m’han passat
si que comencés el concert de que, amb les seves veus blan- No em podia creure el que ca: en veure una finestra plena les ultimes quaranta vuit hores,
Patum. ques d’escolania, em van retre veien els meus ulls, em vaig de titelles estàtics amb rostres des del divendres quan vaig
un discret però indubtablement encendre un cigarret, un d’a- de dolor i una macabra tela de arribar fins ara, que marxo per
Entre la multitud, cares cone- merescut homenatge, modèstia quells pecaminossos i, minuts color lila traumatisme de fons. dir-li NO al projecte estatutari.
gudes, cares desconegudes, i la a part. després, vaig mantenir rela- Boixader enllà, arribem a la Pujo al bus i em reconforta
peculiar “fatxa” d’un armari cions carnals i íntimes amb plaça de Santa Magdalena, veure els qui, curulls de joia,
empotrat amb ulleres de pasta, Va ser excepcional, sublim i algú del meu mateix sexe si no solitària i calorosa. arriben per fer els salts d’a-
camisa i pantaló texà, una ron- màgic sentir com el meu nom, ho recordo malament. questa ultima nit.
yonera i uns mocassins. Vincenzo Brandemburgo, res- Descansem en un banc. El guia
Macabra conjunció que deixava sonava pel concert. Te’ls reco- Si no fós perquè servidor té la es descorda un botó de la cami- Em trec les sabates i m’afluixo
al descobert la faceta mes mano, a tu i a tothom. Quan bufeta com la d’un rossinyol i sa i deixa entreveure tres pels el cinturó, els autobusos d’ara
Mortadel.liana de la policia treguin un disc te’l compro i la cervesa, doncs vaig haver moixins i un escapulari de són una altra cosa. Fullejo un
autonòmica. em presento a casa teva amb el d’anar a orinar d’urgència, Santa Maria la Tenebrosa. Jo, diari i, per relaxar-me de tantes
compacte i els collons plens aquestes relacions s’haurien que sóc molt pillo i enxampo la emocions, contemplo en una
La cara quadrada i les orelles d’amor per tu soleta, i ens catalogat com a contranaturals indirecta de seguida, em llepo plana una foto de les
com els retrovisors d’un d’a- mengem unes pastetes de tè i i per darrera, sé que això et eròticament els llavis... ell, ell Muntanyes del Canigó, sempre
quells camions marca Ebro que els sexes, i llavors posem el farà dormir malament aquesta es refrega la bragueta en un fresques i regalades, com tu!
repartien la gasosa del Torrent disc... t’encisarà i t’encanta- nit, però m’és igual! fàl·lic plataner mentre afirma
de Tagast denotaven que, a ran... respectivament! que a sota del pantaló hi porta Teu, Vincenzo.
part de ser el mes gros i mata- Dissabte em vaig llevar a les el Picardies de la Patum ©.