2. GEOSFERA
APARTAT 1 (això també ho teniu a “Digital text”, tema
“El processos geològics interns”)
Interior de la terra
Litosfera: plaques litosfèriques i contacte entre plaques
Volcans
Terratrèmols
APARTAT 2 (això també ho teniu a “Digital text”, tema
“Geomorfologia”)
Agents geològics externs
APARTAT 3 (això també ho teniu a “Digital text”,
repartit en els temes “El processos geològics interns”,
“Geomorfologia”, “Geosfera, roques i minerals”)
Minerals
Roques
3. APARTAT 1
Interior de la terra
Litosfera: plaques litosfèriques i
contacte entre plaques
Volcans
Terratrèmols
17. AP1
Segons l’obertura per on surten els
materials volcànics els volcans poden
ser FISSURALS quan surten al llarg
d’una fractura o CENTRALS, quan
surten per punts localitzats.
Tenint en compte la situació, els
volcans poden ser terrestres o
submarins. En el fons marí hi ha
molts volcans del tipus de fissura,
mentre que a la superfície terrestre
predominen els volcans centrals.
18. PARTS D’UN VOLCÀ PUNTUAL
BOCA O CRÀTER
XEMENEIA
SECUNDÀRIA
CON
SECUNDARI
AP1
19. MATERIALS VOLCÀNICS QUE EXPULSA UN VOLCÀ:
MATERIALS SÒLID O PIROCLASTS poden tenir dos orígens diferents,
poden ser petites quantitats de lava que al ser llençades a l’aire es
solidifiquen o fragments de roques sòlides arrencats de la xemeneia o del
cràter.
Segons la mida es classifiquen en :
CENDRES (fragments més petits de 2mm, si són molt fins s’anomenen
POLS VOLCÀNIC.
LAPI.L.LI fragments de diàmetre entre 2 i 64 mm, com les graves i les
gravilles.
BOMBES VOLCÀNIQUES fragments més grans de 64 mm.
MATERIALS LÍQUIDS O LAVA, pot ser més líquida (poc rica en sílice ,
fluida i ràpida) o més espessa . Quan la lava d’erupcions submarines entre
amb contacte amb l’aigua forma COIXINETS O FARCELLS.
MATERIALS GASOSOS estan formats majoritàriament per vapor d’aigua i
en menor quantitat per monòxid i diòxid de carboni, diòxid i triòxid de sofre,
àcid sulfúric, àcid clorhídric i clor.
AP1
21. ERUPCIONS HAWAIANES , magma molt fluid, amb erupcions sense explosions.
Les colades van a molta velocitat. Tenen el con volcànic baix. En són exemple
El Mauna Loa i el Kilauea.
ERUPCIONS ESTROMBOLIANES, magma una mica menys fluid que l’anterior,
per tant les colades no van tan ràpides. Tenen cons simètrics. Les erupcions
són mixtes (explosions + colades). En són exemples l’Stromboli (Italia), Hekla
(Islàndia), Montsacopa (Olot).
ERUPCIONS VULCANIANES, magma força espès, les colades s’allunyen poc del
cràter o fins i tot es refreden abans de sortir. Formen taps que obstrueixen la
sortida i produeixen explosions violentes al llarg de l’erupció, i són força
perilloses. Tenen cons asimètrics. En són exemples el Vulcano (Itàlia) i el Cerro
Negro (Nicaragua)
ERUPCIONS PLINIANES I ULTRAPLINIANES, el magma és tan espès que no
surt de la xemeneia, damunt el cràter es forma un amuntegament de lava en
forma d’agulla que s’anomena DOM. Els materials es van acumulant a l’interior
provocant una forta pressió, primer surten gasos formant núvols ardents i
finalment hi ha una gran explosió. En són exemples el Mont Pelée (Martinica) i
el Saint-Helens (EUA).
AP1
26. ENREGISTRAMENT DE TERRATRÈMOLS
Els sismògrafs són uns aparells que enregistren l’arribada i la intensitat
de les vibracions dels terratrèmols. Dibuixen unes línies anomenades
SISMOGRAMES que constitueixen un registre gràfic de les oscil.lacions
del sismògraf produïdes pel sisme.
ESCALES DE MESURA DELS TERRATRÈMOLS
Hi ha dues escales de mesura per quantificar la potència d’un
terratrèmol:
Escala de Mercalli, mesura la intensitat dels sismes, estableix dotze
graus relacionats amb la percepció que tenen les persones dels efectes
que provoca en l’entorn, per tant és subjectiva. També és coneguda com
escala MSK.
Escala de Richter, mesura la magnitud del terratrèmol, és a dir,
l’energia alliberada. Això ho mesura el sismògraf i per tant és objectiva.
Té 10 graus, de moment, ja que és una escala oberta, el sostre el marca
el terratrèmol més fort que hi ha hagut fins ara.
AP1
27. AP1 Grau
I. Molt feble
Descripció
Imperceptible per a la majoria excepte en condicions favorables.
II. Feble Perceptible només per algunes persones en repòs, particularment aquelles que es troben situades en els pisos
superiors dels edificis. Els objectes penjants solen oscil·lar.
III. Lleu Perceptible per algunes persones dins dels edificis, especialment en pisos alts. Molts no ho reconeixen com a
terratrèmol. Els automòbils detinguts es mouen lleugerament. Sensació semblant al pas d'un camió petit.
IV. Moderat Perceptible per la mayoria de persones dins dels edificis, per poques persones en l'exterior durant el dia.
Durant la nit algunes persones poden despertar-se. Pertorbació en ceràmica, portes i finestres. Les parets solen
fer soroll. Els automòbils detinguts es mouen amb més energia. Sensació semblant al pas d'un camió gran.
V. Poc Fort La majoria dels objectes cauen.
VI. Fort Ho perceben totes les persones, moltes persones espantades solen córrer a l'exterior, pas insostenible.
Finestres, plats i cristalleria danyades. Els objectes cauen dels seus llocs, mobles moguts o caiguts. Arrebossat
danyat. Danys lleus a estructures.
VII. Molt fort Parar-se és dificultoso. Mobles danyats. Danys insignificants en estructures de bon disseny i construcció. Danys
lleus a moderats en estructures ordinàries ben construïdes. Danys considerables estructures pobrament
construïdes. Murs danyats. Perceptible per persones en vehicles en moviment.
VIII. Destructiu Danys lleus en estructures especialitzades. Danys considerables en estructures ordinàries ben construïdes,
possibles col·lapses. Dany sever en estructures pobrament construïdes. Murs seriosament danyatso destruïda.
Mobles completament fora de lloc.
IX. Ruïnós Pànic generalitzat. Danys considerables en estructures especialitzades, parets fora de plom. Grans danys en
importants edificis, amb col·lapses parcials. Edificis desplaçats fora de les bases.
X. Desastrós Algunes estructures de fusta ben construïda destruïdes. La majoria de les estructures de murs i el marc destruït
amb les seves bases. Rieles doblegats.
XI. Molt desastrós Poques, si les hi hagués, estructures de murs romanen en peus. Ponts destruïts. Rieles corbats en gran mesura.
XII. Catastrofico Destrucció total amb pocs supervivents. Els objectes salten a l'aire. Els nivells i perspectives queden
distorsionades.
39. TRANSPORT AP2
El transport és el procés pel qual els materials erosionats es desplacen a
altres indrets per l’acció dels agents geològics externs.
El transport dels materials es pot produir de les maneres següents:
Dissolució- l’agent de transport és l’aigua.
En forma sòlida- el transport de les partícules sòlides es pot dur a
terme per: flotació (partícules molt lleugeres que es desplacen per la
superfície), suspensió ( les partícules es desplacen dins la massa del fluid,
com les argiles o la pols de l’aire), saltació ( les partícules de mida mitjana
s’eleven i tornen a caure), rodament (les partícules de mida gran no es
poden elevar del fons i es van traslladant fent voltes sobre si mateixes),
reptació (les partícules més pesants només es desplacen arrossegant-se)
40. AP2
SEDIMENTACIÓ
Els materials, sediments, al final són depositats a conques
sedimentàries (zones baixes o deprimides del relleu, com les valls, ...)
Els medis sedimentaris poden ser:
Continentals, els més importants són els llacs i els rius (curs baix
sobretot)
De transició, els deltes
Marins, els fons oceànics
41. Hi ha molts agents erosius però l’aigua és el més habitual. AP2
Sobretot meteorització, Sobretot transport i
Sobretot sedimentació.
erosió i transport. quelcom de
sedimentació.
42. EL RELLEU DEL PAISATGE depèn de l’agent erosiu: AP2
Les aigües continentals no canalitzades (aigües de pluja o desglaç sense llera fixa)
formen barrancs, rasclers o pilars coronats.
Les aigües continentals canalitzades (com torrents i rius) formen: rambles,
rieres, salts d’aigua, meandres, deltes.
Les aigües subterrànies formen aqüífers (circulació d’aigua subterrània), fonts i
formes càrstiques (modelat de terrenys calcaris) com dolines, coves,
estalactites, estalagmites, ...
Les glaceres formen valls en forma de “U”,morenes (fragments de roca
arrossegats per la massa de gel) i icebergs.
El mar, gràcies a les marees, corrents i onades pot formar penya-segats, coves,
illots, platges, badies, tómbols, albuferes, aiguamolls,..
El vent que transporta arena al xocar contra les roques pot formar alvèols, oasis,
deserts de pedra o regs, deserts de sorra o ergs, dunes, deserts de pols o
loess.
46. AP3
Els minerals tenen moltes propietats que ens poden ajudar a
classificar-los. A la pràctica que farem aquest tem a cal estar molt
ateny per distingir-les a ull nu, algunes vegades farem servir altres
sentits com el gust o la vista.
54. TIPUS DE ROQUES AP3
• ROQUES MAGMÀTIQUES.
• DEFINICIÓ: roques que es formen pel refredament i solidificació
del magma
• TIPUS DE R.MAGMÀTIQUES , depèn d’on es refreda el magma
R.M.VOLCÀNICA refredament del magma a
l’exterior. Com que el refredament és molt ràpid no
es formen cristalls (TEXTURA VÍTREA). Ex, lava
volcànica, obsidiana, basalt, pedra pómez.
R.M.PORFÍRICA refredament a la xemeneia del volcà.
El refredament és més lent i pot ser a diferents
temperatures. TEXTURA PORFÍRICA amb
fenocristalls (cristalls gran refredats a altes
temperatures) i microcristalls (cristalls petits
refredats a baixes temperatures. Ex pòrfid
R.M.PLUTÒNICA refredament lent a la caldera del volcà. TEXTURA GRANUDA,
cristalls grans més o menys homogenis degut al refredament lent. Ex. Granit.
55. 2. ROQUES METAMÒRFIQUES
AP3
• DEFINICIÓ, qualsevol tipus de roques que estan sotmeses a grans
pressions i/o temperatures.
59. 3. ROQUES SEDIMENTÀRIES. AP3
• DEFINICIÓ, fragments de qualsevol tipus de roca que han sigut erosionats,
transportats i sedimentats, que amb el pas del temps es compacten i es
transformen.
b) CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES
SEDIMENTÀRIES.