2. REMEIS NATURALS AMB PLANTES MEDICINALS
La FITOTERÀPIA estudia la utilització
de les plantes medicinals i els seus derivats
amb finalitat terapèutica, ja sigui per
prevenir, per alleugerar o per curar les
malalties. És la teràpia més antiga de la
humanitat. 3000 anys a. C. Ja es guarnia
amb plantes. La dona té un paper molt
important amb les plantes, té un
coneixement innat de la natura. La dona té
un gran poder de curació i d'amor. AMOR
gran medicina.“SOM EL QUE
MENJAM”HIPÓCRATES
3. QUÈ SUPOSA LA FARMACIOLA NATURAL?
* RECONNECTAR AMB LA NATURA
* CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA, COOPERAR AMB LA TERRA I AMB LA NATURA, MAI
DESVITALITZAR LA PLANTA
* CONEIXEMENT INTUITIU
* HONRAR LA VEU DELS ANTICS
* CURAR-SE A UN MATEIX. AUTOOBSERVAR-SE
* FER-TE ELS TEUS PROPIS REMEIS PERSONALITZATS
* FER DE LA NOSTRA VIDA UNA COSA SAGRADA
* ASSEGURAR-TE QUE EL MATERIAL ÉS DE BONA QUALITAT (NATURAL I
BIOLÒGIC)
4. FUNCIÓ DE LES PARTS DE LES PLANTES
ARRELS: ajuden a l’estructura, els ossos i la musculatura.
TIJA I FULLES: sanen l’organisme, cura fisiològica.
FLORS: ajuden a l'ànima, a l'esperit. Flors per la planta = ànima per la
persona.
5. PREPARATS (RENOVAR CADA 2 ANYS)
DECOCCIÓ: bullim les parts dures (arrels, llavors, …) de la planta uns 5/10
minuts amb el foc baix i tapar. La cua de cavall i el gengibre han de bullir
30 minuts.
No posar sucre, ja que elimina les propietats. Posar mel o estevia
(planta de gust dolç, bona pel colesterol).L’Herba Lluïsa i el tarongí
també són correctors del sabor
INFUSIÓ: Encalentim l’aigua i quan bull apagam el foc i posam les fulles
dintre.
OLIS: Macerar una base d’oli d’ametlla o d’oliva, durant 40 dies en un pot de
vidre al sol i a la lluna, amb ¼ de la planta i submergit, amb el pot a
l’inrevés. Exprimir amb tela.
Recollides en lluna plena tenen un potencial més medicinal.
PASTA DE DENTS CASOLANA: argila blanca, bicarbonat , sàlvia, farigola i
essència de menta.
TINTURA: ¾ Alcohol 95%,1/4 de planta. Deixar a les fosques de 9 a 21
dies.
CUINA: Podem posar fulletes dins les nostres receptes, pastis, truites,
pures...
NOVENA: Prendre infusió durant 9 dies. 1 litre cada dia. Proporció: per cada
250 ml d’aigua 1 culleredeta de postre planta verda o 1 culleredeta i
mitja si es seca.
6. CURIOSITATS
LAURLEN O LAURYL SULFATE: Molt cancerigen i està dins molts de productes de cosmètica. Evitar els
dentífrics que en duen.
MAI SUCRE amb les plantes ( alteració bioquímica), però podem posar mel, estèvia, suc de llimona, herba lluïssa,
taronjí...
TRIADA DE PLANTES: ajuntar-ne 3.
XAMMANS: diuen que obtenir de la terra el que necessitam es tan senzill com agafar unes llavors i posar-les
sota la llengua (així transmetem la informació), sembram aquestes llavors i ens donaran el fruit que hem de
menester.
GLÀNDULA PITUITÀRIA: està al front i reb els aromes.
A L'HIVERN: menjar coses calentes i picants.
7. RECOL·LECCIÓ
- Agafar com a màxim el 20% de cada planta.
- Demanar permís i agrair a la planta.
- Llocs òptims: no agafar devora la carretera ni de devora un monocultiu. Ni un lloc
on esquitxin.
- Dies òptims: dies sense humitat, que no hagi plogut durant els tres dies
anteriors.
- Hora òptima: 11, 12 o 13h del migdia.
- En lluna plena: les plantes tenen més potencial.
- El dia de Sant Joan encara més potencial.
- Millor recol·lectar cada any.
- Guardar en un teixit natural o senalla (no plàstic).
8. RECOL·LECCIÓFULLES: El millors moment és la primavera, ja que són molt riques en olis essencials. Millor al migdia.
FLORS: Quan estiguin en el moment de màxim esplendor.
LLAVORS: A la tardor. De les umbel·líferes tallarem el paraigua, el posam cap per avall amb una bosseta
de paper o tela.
ARRELS: A l’hivern. L’angélica, la regalèssia (per a l’hipertensió), la valeriana (calmant, relaxant),… a
l’hivern l’energia està davall la terra.
9. ASSECAT
Les fulles en ramellets penjats cap per avall, en un lloc ventilat, sempre a l’ombra.
Les llavors en caixetes de fusta.
Les arrels al sol.
Es seca quan fa “crec”.
A l'hivern a prop de la cuina.
10. CONSERVAR
Utilitzarem pots de vidre, de ceràmica o bosses de paper, de tela...
Posarem una etiqueta: nom de la planta, beneficis, on l’hem recollit
i data d’envàs.
Caducitat: un any.
16. CÀRRITX
- La decocció per a la retenció de líquids.
- Aporta molts de minerals, en especial SILICI.
- Per ossos trencats.
- Persones que surten de malalties.
- Edemes.
23. ESTÈVIA
- Mossegar la fulla, edulcorant natura, corrector de sabor.
- 2 fulletes al dia lleva colesterol i triglicèrids.
- Per endolcir secar i fer pols.
27. GINGEBRE
- Decocció 20 minuts.
- Sistema immunològi.
- Pels refredats, molt expectorant: gingebre, suc de llimona i mel.
- Depuratiu.
- Pel puré de verdures: un poc de llimona, una fulla de llorer i
gingebre.
28. HERBA LLUÏSA
- Relaxant del sistema nerviós.
- Planta que prové de Xile.
- Ovaris poliquístics.
- Dismenorrees.
33. MATA O LLESTISCLE
- Resina per empastes naturals.
- Úlceres a la boca (mastegar les fulles).
- Incisió al troncs: resina (empastes naturals).
- Terra de mata molt bona.
- Per ulceres de boca i fumadors( mastegar dues
fulletes superiors) antisèptic.
36. ORENGA
- Pel sistema reproductor de la dona.
- Equilibra el sistema nerviós.
- Mal de panxa. Digestiu. ( Massatge a la panxa amb oli d'orenga).
37. ORTIGA
* On neix la terra és rica en nitrògen (bona pel cultiu).
* Problemes reumàtics. Gran antianèmic.
* Amb infusió. Recol·lecció amb guants i posar assecar.
* Amb truita: 12 hores amb remull o escaldar un parell de segons.
* Sofregit d’ortiga (només la fulla sense la tija) molt rica en ferro.
* Gran depuratiu en caldo.
* Dins la pupil·la davall l’ull: si és blanquinos hi ha anèmia, si és
rogenc bé.
39. ROMANÍ
- Baix d’ànims, fer una novena de romaní( nou dies de 2 o 3 infusions
diàries). Estimulant per la circulació.
- Tintura de romaní : per a cops, lesions, tensions, mala circulació a les
cames (fer massatge ascendent amb oli o tintura de romaní).Gran
estimulant per sa circulació.
- Neuronal, per la memòria.
- Decaiguts o astènia primaveral (novena de 9 dies, 2 o 3 infusions al dia).
- Arquetip de sa fortalesa (flor dins amanides).
- En sortir de la dutxa acabar amb aigua freda en moviments ascendent
(d'abaix cap als genolls) i després un massatge amb oli de romaní.
- Tintura: 1 pot de vidre amb ¾ parts de romaní alcohol 96º (9,18 o 21) dies
a les fosques, i remanar de tant en tant.
- També es pot fregir un parell de minuts i queda com un
cruixent.
40. ROSA
- L’oli essencial estimula l’amor. Arquetip de l'amor.
- Oli de roses per massatge.
- Preparar l'oli amb 3 tandes de 21 dies (pètals de rosa amb oli
d'oliva o d'ametlla). Cada 21 dies renova les roses. I de tant en
tant remenar el pot amb amor.
41. RUDA
* Avortiu.
* Protectora de la dona.
* Davant la porta les males vibracions no
entren.
* Gran protectora davant la casa.
* Ruda i julivert són avortius en grans
quantitats.
* Un brotet de ruda davall el coixí pels cucs.
42. SÀLVIA
- Digestiva. Per a les dolències de la boca. Enforteix les genives.
- Rovegar o glopejar i tirar una infusió.
- Pasta de dents de sàlvia: infusió concentrada amb argila blanca i
bicarbonat. Per a temes de feminitat: menopàusica, relacions
sexuals… bloqueig amb lo femení ( novena amb sàlvia, 1 vegada cada
mes).
- Per depurar l’ambient: mesclar sec i cremar sàlvia, romaní, espígol i
ruda.( vé de la paraula salvar) digestiva, problemes de la boca ( agafar
i mastegar fulla) molt bo per bofegues dins sa boca. També amb
infusions o glopejades. Gran desodorant ( fulles dins les sabates).
- Quan l’ambient està carregat cremar sàlvia.
44. TARONGÍ
- És cardíac, per l’òrgan (taquicàrdies) i per les emocions.
- Novena per calmar el sistema nerviós: emocions i cor esgotat.
- Novena de tarongí. Arritmies...
- Hiperactiu. Aigua amb un grapadet de tarongí per calmar el
sistema nerviós. També va molt bé aigua amb 4 gotes d'oli
essencial i pulveritzar.
- Mesclar oli essèncial amb aigua i encalentir. L’olor és medicinal.
45. UMBRÍFERES
- Fonoll, àpit, anís (temes digestius). La recol·lecció es fa tallant el
“paraigües” cap per avall i dins una bosseta de paper o tela.
48. XIPRELL
- Per a problemes de cistitis.
- Flor de bach (heather): manca de tendresa quan eren petits,
carència de carícies, pare absent. Gent que parla molt de sí
mateix, beu, fuma. (nin intern).
- Enforteix l’úter.
- Infeccions genitourinàries.
49. XIPRELL
- Per a problemes de cistitis.
- Flor de bach (heather): manca de tendresa quan eren petits.
Carència de carícies, pare absent. Gent que parla molt de sí
mateix, beu, fuma. Nin intern.
- Enfoteix l’úter.
- Infeccions genitourinàries.
54. MEMÒRIA
- Cures de panses.
- Els fruits secs tenen molts de omega 6.
- Oli d'oliva des de petits.
- També all i ceba.
- Evitar els tòxics: tabac, cafè, pensaments i imatges tòxiques...
56. BIBLIOGRAFIA O INTERNET
- PAMIES,JOSEP. "DOLÇA REVOLUCIÓ".
- FONT QUER, PÍO.“DIOSCÒRIDES”.
- CASTELLOTI, CLARA.“EL BOTIGUÍN DE LAS HADAS”.
- “GUÍA DE FLORES SILVESTRES”. EDITORIAL EVEREST.
- TREBEN, MARIA . “PLANTAS MEDICINALES PARA LA SALUD”.