Palma ciutat de llegendes

1. SORTIDA
ELS EDIFICIS EMBLEMÀTICS DE PALMA I LES SEVES
LLEGENDES
Divendres, 14 de novembre de 2014
Alumnat de 5è i 6è: Els puputs i Els ametllers

2. LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA
La quantitat de cultures i pobles que s'han
interessat per l'illa de Mallorca al llarg dels
segles, l'han convertida en escenari de
nombroses aventures i històries. Moltes hi
deixaren petjades físiques que encara poden
rastrejar-se entre carrerons i edificis.
Després hi ha les que ni es veuen ni es
palpen, que es transmeten de pare a fills, de
boca a boca, impregnant de màgia els carrers,
són LES LLEGENDES.
ANEM A DESCOBRIR JUNTS AQUESTS
SECRETS!!!
http://balearsculturaltour.net/

3. LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA
DEFINICIÓ
FINALITAT
TIPUS
- Narració popular oral o escrita d'aparença més o
menys històrica i amb elements imaginatius.
- Conèixer l'entorn més immediat (edificis, places,
carrers, escultures, pintures...) a través, a vegades,
de fets històrics.
- Terra: muntanyes, cims...
- Roques: precipicis, avencs,penyasegats...
- Coves i possessions: llocs on s'hi guardaven els aliments, habitatge de la
gent que vivia fora de la llei, espai on s'hi guardaven tresors en època
de guerra... / cases de pagès.
- Estanys: aigua dolça, genis d'aigua amb aparença de dona.
- Marineres: ciutats desaparegudes, sirenes, dones d'aigua...
- Religioses: vida dels sants.
- Figures històriques: personatges o actes històrics.
Llegenda
La Seu:
- Història
- Campanar
Llegenda
Carrer de la Portella
- El drac de na Coca
http://esdracdenacoca.balearweb.net/post/93967
http://caputxetamulticolor.com/el-drac-de-na-coca/
http://www.carrutxa.cat/drac/llegendes.html
http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=68&id=5&idioma=ca
http://www.mallorcaweb.net/pedroarcos/moltper/seu.htm
http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2011/04/11/els-origens-de-el-drac-de-na-coca/

4. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
COMPRENSIÓ ORAL I COMPRENSIÓ ESCRITA:
- Escolta els textos de cada diapositiva que et llegirà la mestra d'una auca sobre la Seu. Quan acabi de llegir-ne un,
hauràs de trobar, al munt de vinyetes que tendràs, les que hi tenguin relació. Si entre tots trobau que el que heu dit és
correcte, les numerareu i les aferrareu al full que la mestra us haurà donat. Quan hàgiu endevinat les 28 vinyetes de
l'auca, en podreu fer una lectura.

5. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
11.. □ -- □ La motivació religiosa era clara i llampant: Jaume I i els qui
l’acompanyaven en l’empresa de reconquista (1229) volien recobrar per a la
Cristiandat unes illes on havia arrelat, segles enrere (s. IV-X), la fe en el Déu i
Pare de Jesucrist.
22.. □ Per Déu tot li semblava poc al rei en Jaume: el millor de la ciutat
musulmana, la mesquita del rei moro, la va triar per església major de Santa Maria
i Seu del bisbe.
33.. □ -- □ Jaume II, el seu fill i successor com a rei de Mallorca, va iniciar les
obres de la nova Catedral que avui admiram: el 1306 signà el seu testament en
què ordenava de construir la capella de la Trinitat, l’absis, “el cap nou”, on
desitjava que reposassin les seves restes i les dels seus successors.

6. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
44.. □ -- □ -- □ -- □ Quan la capella reial (l’absis major i actual presbiteri) va ser
acabada, es mudà i eixamplà el pla de construcció i es decidí construir una
Catedral amb tres naus: molt elevades i sostingudes per columnes primes i
esveltes. Així s’anà construint —durant tres-cents anys!— l’arca espiritual més
sublim de la Cristiandat: edifici singular perquè cap espai de l’època medieval és
sostingut per tan poca pedra! El canvi ambiciós i arriscat del pla de construcció
produí un desnivell entre les voltes de la capella reial i les de la nau central: quedà
oberta una fantàstica i grandiosa claraboia, l’ull gòtic més gran de la Cristiandat.
55.. □ La fe cristiana empengué el coratge i l’entusiasme dels mallorquins: produí
una obra d’art que és l’admiració dels qui la tenim per nostra i dels qui vénen a
admirar-la.

7. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
66.. □ -- □ PPeerròò ll’’aarrtt nnoo ss’’aattuurràà aall sseeggllee ccaattoorrzzèè:: ddeess ddeell sseeggllee sseeggüüeenntt
ssoobbrreevviinngguueerreenn aallttrreess eessttiillss ii ccoonncceepptteess aarrttííssttiiccss,, ppeerr bbéé qquuee ll’’iinntteerriioorr mmaannttiinngguuéé eell
ggòòttiicc ccaattaallàà ii mmeeddiitteerrrraannii ddeellss iinniicciiss,, ffiinnss aa lleess aaccaabbaalllleess ddeell sseeggllee XXVVII.. EEll ggòòttiicc
ttaarrddàà ddeeiixxàà eenn aallgguunnss iinnddrreettss llaa sseevvaa ppeettjjaa fflloorriiddaa ii ffllaammeejjaanntt.. LL’’eessttiill rroommàà ddeell
RReennaaiixxeemmeenntt,, eell ppllaatteerreesscc ii mmaanniieerriissttaa oorrnnaarreenn eell ccoorr,, cciisseellllaarreenn lleess dduueess ttrroonneess,,
aallççaarreenn eell rreettaauullee ddee SSaanntt JJeerroonnii.. TTaammbbéé hhii eennttrràà eell bbaarrrroocc eexxuubbeerraanntt,, ssoobbrreettoott aallss
rreettaauulleess ((ddeellss sseegglleess XXVVIIII ii XXVVIIIIII)) ——CCoorrppuussCChhrriissttii,, SSaanntt BBeenneett,, LLaa PPuurrííssssiimmaa......——,,
qquuee ss’’eennllaaiirraarreenn eenn lleess ccaa--ppeelllleess.. EEll rreettoorrnn aall ccllaassssiicciissmmee ddiisssseennyyàà eell bbaappttiisstteerrii,,
rreesspplleennddiieenn lleess eessccuullttuurreess ddee SSaanntt JJooaann BBaappttiissttaa ii SSaanntt BBrruu ddee ll’’AAddrriiàà ii eenn eell
mmaauussoolleeuu ddeell mmaarrqquuèèss ddee LLaa RRoommaannaa..

8. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
77.. □ -- □ Gairebé tots els mallorquins han contribuït a posar un mitjà o ciment,
una pinzellada o un cop de cisell, a la Seu. Antigament, quan s’estava construint,
tothom aportava el que bonament podia a l’obra de la Seu: en les col·lectes
dominicals, en testaments i deixes piadoses, en donatius crescuts o humils.
88.. □ En l’esplèndida façana de ponent, s’obrà el portal del Mirador (s. XIV-XV),
el conjunt escultural gòtic més perfecte de Mallorca. El 1601 va ser beneït el
sumptuós portal major, a manera de retaule, glorificació plateresca de la
Puríssima Concepció.
99.. □ Quan el terratrèmol de 1851 deixà malparada la façana major del segle XVI,
es decidí construir una façana nova, neogòtica, acabada a començaments del
segle XX, que ha esdevingut la postal emblemàtica i més divulgada de Palma.

9. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
1100.. □ EEll ccaammppaannaarr,, eeddiiffiiccii qquuaaddrraatt,, ddee ppllaannttaa aanntteerriioorr aa llaa CCaatteeddrraall aaccttuuaall,,
qquueeddàà iinnaaccaabbaatt eell 11449988.. HHoossttaattjjaa uunn ccoonnjjuunntt rreemmaarrccaabbllee ddee nnoouu ccaammppaanneess,,
ggòòttiiqquueess ii mmeeddiieevvaallss.. LLeess mmééss aannttiigguueess ssóónn ddee 11331122;; llaa mmaajjoorr ééss nn’’EEllooii,, qquuee ppeessaa
44..663322 qquuiillooss;; ssuucccceeíí ccaammppaanneess mmaajjoorrss pprreecceeddeennttss qquuee ss’’hhaavviieenn eessqquueerrddaatt.. VVaa sseerr
rreeffoossaa ii bbeenneeïïddaa eell 11559933.. LLaa vvoolltteeggeenn 1122 hhoommeess ppeell CCoorrppuuss ii eenn eessddeevveenniimmeennttss
nnoottaabblleess..

10. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
1111.. □ -- □ LL’’aannyy 1199022 eell bbiissbbee PPeerree--JJooaann CCaammppiinnss eennccaarrrreeggàà aall ggeenniiaall
aarrqquuiitteeccttee AAnnttoonnii GGaauuddíí llaa ddeeccoorraacciióó ii llaa rreessttaauurraacciióó ddee llaa SSeeuu.. QQuueeddàà rreemmooddeellaatt
ll’’eessppaaii ddee llaa cceelleebbrraacciióó:: ll’’aallttaarr ffoouu ccooll·llooccaatt ccoomm aa cceennttrree ddee ll’’aatteenncciióó ddeellss ffeeeellss,,
ll’’aannttiiggaa ccààtteeddrraa ddee ppeeddrraa aall ffoonnss vvaa sseerr ddeessccoobbeerrttaa,, aall vvoollttaanntt dd’’aaqquueessttaa,, aa llaa
ccaappeellllaa rreeiiaall,, hhii ffoouu ttrraassllllaaddaatt eell ccoorr qquuee aabbaannss ooccuuppaavvaa eell lllloocc cceennttrraall ddee llaa nnaauu
mmaajjoorr,, lleess nnaauuss ffoorreenn ddeessttiinnaaddeess aa ttoott eell ppoobbllee ddee DDééuu ppeerrqquuèè ppoogguuééss ppaarrttiicciippaarr
ddee lleess cceelleebbrraacciioonnss.. LLaa lliittúúrrggiiaa ccoomm aa aacccciióó ddee ttoottaa ll’’EEssggllééssiiaa,, ppoobbllee ssaanntt
ccoonnggrreeggaatt ssoottaa llaa pprreessiiddèènncciiaa ddeell bbiissbbeeii ddeellss ssaacceerrddoottss,, ccoomm eennsseennyyaarriiaa sseeiixxaannttaa
aannyyss mmééss ttaarrdd eell CCoonncciillii VVaattiiccàà IIII ((11996633)),, vvaa iinnssppiirraarr llaa rreessttaauurraacciióó ddee GGaauuddíí,,
ddiirriiggiiddaa ppeell bbiissbbee CCaammppiinnss.. AAqquueesstt iinnaauugguurràà eell 88 ddee ddeesseemmbbrree ddee 1199044 llaa
rreessttaauurraacciióó aammbb uunnaa ssoolleemmnnee mmiissssaa ppoonnttiiffiiccaall eenn qquuèè pprreeddiiccàà eell sseerrmmóó eell ssaacceerrddoott
ppooeettaa MMiiqquueell CCoossttaa ii LLlloobbeerraa..

11. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
1122.. □ -- □ DDeess ddee 11992266 eell bbiissbbee ddee MMaalllloorrccaa ii eell CCaappííttooll CCaatteeddrraall ffeerreenn uunnaa ggrraann
ccaammppaannyyaa ppeerr oobbrriirr eellss ffiinneessttrraallss qquuee rroommaanniieenn ttaappiiaattss ii iill·lluummiinnaarr--llooss aammbb vviittrraallllss
aarrttííssttiiccss.. EEll 11999966 ss’’iinnaauugguurraarreenn eellss ttrreess ddaarrrreerrss ddee llaa nnaauu cceennttrraall..

12. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
1133.. □ EEll 220022 ll’’aarrttiissttaa mmaalllloorrqquuíí ddee ffaammaa iinntteerrnnaacciioonnaall MMiiqquueell Baarrcceellóó ccoommeennççàà
llaa sseevvaa oobbrraa aa llaa ccaappeellllaa ddeell SSaannttííssssiimm.. LLaa ddeeccoorraacciióó eenn cceerrààmmiiccaa ss’’iinnssppiirraa eenn llaa
mmuullttiipplliiccaacciióó ddeellss ppaannss ii ddeellss ppeeiixxooss,, sseeggoonnss ll’’eevvaannggeellii ddee JJooaann,, ccoonntteemmppllaaddaa ddeess
ddee llaa cceelleebbrraacciióó eeuuccaarrííssttiiccaa.. UUnn ssaaggrraarrii ddaauurraatt,, llaa ffiigguurraa ddeell RReessssuusscciittaatt ——rreessvveessttiitt
ddee lllluumm——,, 3300 mm22ddee cceerrààmmiiccaa aammbb ppaannss,, ppeeiixxooss ii aalliimmeennttss aabbaallqquueennaa,, ii cciinncc
vviittrraallllss ddoonneenn vviiddaa ii sseennttiitt aa ll’’aabbssiiss ddrreett ddee llaa SSeeuu,, ddeessttiinnaatt aa llaa cceelleebbrraacciióó,,
aaddoorraacciióó ii rreesseerrvvaa ddee ll’’EEuuccaarriissttiiaa..
1144.. □ LLaa SSeeuu ééss llllaarr ddee ttoott eell ppoobbllee ddee DDééuu qquuee ppeelleeggrriinnaa aa MMaalllloorrccaa,, ééss llaa sseevvaa
ccaassaa mmaarree,, oonn hhii hhaa llaa ccààtteeddrraa ddeell qquuii ééss ppaarree ii ppaassttoorr ddee llaa nnoossttrraa EEssggllééssiiaa eenn llaa
qquuaall vviiuu ii aaccttuuaa ll’’EEssggllééssiiaa uunnaa,, ssaannttaa ii ccaattòòlliiccaa.. PPeerr llaa bbeelllleessaa ddee llaa sseevvaa
ccoonnssttrruucccciióó,, ppeerr llaa lllluumm ppoollííccrroommaa qquuee llaa iinnuunnddaa,, ppeerr llaa sseevvaa iimmmmeennssiittaatt ii
pprrooppoorrcciioonnaalliittaatt ééss iimmaattggee ddee llaa JJeerruussaalleemm ddeell cceell,, llaa cciiuuttaatt ddee DDééuu qquuee,, ppeerr llaa
cceelleebbrraacciióó ssaaccrraammeennttaall,, ddaavvaallllaa aa llaa tteerrrraa..

13. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell
1155.. □ EEnn ffeesstteejjaarr eell sseeuu sseettèè cceenntteennaarrii,, llii ddeessiittjjaamm llllaarrggaa vviiddaa:: ffiinnss aallss mmiill aannyyss ii
ttaannttss ccoomm DDééuu vvuullgguuii!!

14. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA
Pere-Joan Llabrés Martorell

15. TEXT EXPOSITIU: LA CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA
COMPRENSIÓ ESCRITA:
- Llegeix el text que trobaràs en aquest enllaç http://www.masmallorca.cat/cultura-cat/la-catedral-de-palma.html#axzz3IbPaLoYQ i després
contesta les preguntes següents:
1. Quin altre nom rep la Catedral de Palma?
2. Quan temps durà la construcció d'aquest edifici tan emblemàtic?
3. De quines poblacions era el marès amb el qual es contruí la Catedral?
4. Què ocorregué a 1931?
5. Com és la planta de la Seu? I les capelles?
6. En què s'assemblen la Seu i l'Església parroquial de Sant Miquel de Llucmajor?
7. Quants metres quadrats té l'interior de la Seu?l
8. Què és el que, en el 2002, s'instal·là en un dels absis laterals?
9. Què és la rosassa?
10. Què és el que es pot observar a l'interior de la Catedral dues vegades a l'any?

16. TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA EL DRAC DE NA COCA
COMPRENSIÓ ORAL:
- Escolta la versió interpretada per Maria del Mar Bonet en el seu disc Bon viatge faci la cadernera de la llegenda El
drac de na Coca http://www.viasona.cat/grup/maria-del-mar-bonet/bon-viatge-faci-la-cadernera/el-drac-de-na-coca. Mentre l'escoltes, un parell de
vegades, omple els buits. Al final, torna a escoltar la cançó per saber si has fet bé l'activitat.
va dur d'un viatge
un ______________venturer.
I va néixer el drac:
feroç _______________.
De nit ve d'Alcúdia,
–galant cavaller–,
per veure la ______________:
rosa de _______________.
S'engoleix les _______________
valga'ns Déu, val!
Les ________________ de Sa Portella
ploren d'espant.
Pel carrer de Sa Portella
valga'ns Déu, val!
les nits fan olor de _______________,
d'_______________ i sal.
I allà ha de _______________
enmig del carrer
fins que en queda _______________
del drac carnisser.
Han dit que la nau
d'un vell _______________
que anava i venia
de _______________ a Alger,
Bartomeu Coc, _______________,
jove i galant,
diuen que arriba d'_______________
quan la nit cau.
Pel carrer de Sa Portella,
quan l'_______________ penja,
la pluja _______________ la sang
color de menta.
Pel carrer de Sa ________________,
quan la nit cau,
diuen que hi surt una ______________;
valga'ns Déu, val!
http://www.youtube.com/watch?v=9TcvyE73yD0