Projecte del primer trimestre de segon curs de l'escola La Guàrdia. 2015-2016

1. ESCOLA LA GUÀRDIA
Projecte de la classe de 2n
Curs 2015-2016

2. Hem estat mirant pel google maps on es troba Sant Vicenç
dels Horts respecte Barcelona, els altres municipis i les
coses que l’envolten:

4. El que hi ha sota de la biblioteca de Les Voltes són restes romanes i hi ha
un forn. L’entrada és gratuïta i a més a més treballa en Jordi, l’antic
conserge de l’escola que, segurament, ens podria explicar coses. Hem
decidit que ho volem visitar.

5.  Hem buscat per Internet a la pàgina de l’Ajuntament el telèfon de l’arxiu històric. Allà
segurament ens informaran de com poder visitar el forn romà.
 La Irene i el Nicolás han volgut fer la
trucada en nom de tota la classe.
 Ens ha atès la Roser. Li hem explicat
que estem iniciant un projecte i hem
esbrinat que sota la biblioteca de Les
Voltes hi ha un forn romà i ens
agradaria veure’l. Ella ens ha
convidat a l’endemà a les 9.30 del
matí.
 Hem vist que a la web està el mapa per saber on es troba la biblioteca i veure com arribar
des de l’escola. L’Alejandro ha dit que li agradaria anar el primer per guiar-nos.

6.  Ens hem trobat amb la Roser i ens ha explicat
moltes coses interessants, coses que ens han
fet engrescar-nos més en el nostre projecte.

7.  Es tracta de restes del segle I desprès d.C.
 Al forn feien àmfores. Al costat hi havia el taller on elaboraven el vi.
 El forn era d’un esclau que havia pagat la seva llibertat anomenat Synecdemus. S’han trobat restes
de les seves àmfores a La Gàlia, Roma i al mar Mediterrani. S’ha trobat la seva tomba a sota del
castell de Castelldefels.
 Les àmfores anaven marcades amb un segell on posava SYN o SYNE.
 On ara hi ha Sant Vicenç dels Horts es tractava d’una zona de treball on treballaven unes 30
persones, no hi vivia ningú. No era un poble.
 Desprès de ser un lloc on elaboraven àmfores, al forn es va fer oli, perquè es van trobar restes.
 Per trobar les restes romanes, van haver d’excavar i treure restes d’altres èpoques.
 Es van trobar més restes romanes, però que no poden estar a la vista del públic perquè ara mateix hi
ha a sobre edificis i carreteres, com un forn més petit proper.
 Abans el riu passava a prop d’on es trobava el forn i per la zona passaven dues rieres.

8. El riu Llobregat
passava més a prop
Hi havia
dues rieres
Al taller feien el vi trepitjant
raïm, i donaven forma a les
àmfores amb argila
Hi ha d’altres restes,
com un forn petit
Es feien dos
tipus d’àmfores
El forn desprès va
ser una premsa d’oli

9. Hem enviat un correu a la Roser amb
els nostre dibuixos, donant-li les
gràcies per la visita al forn romà.

10.  Com teníem dubtes de com es transportaven les àmfores romanes des de Sant Vicenç fins Roma i
fins la Gàlia. Hem volgut situar en un mapa La Gàlia i Roma, quins països són actualment, hem
traçat el recorregut que creiem que feien els vaixells amb les àmfores d’en Synecdemus. Hem
volgut trobar quin és el lloc més llunyà on va arribar l’Imperi romà. El grup de la Safae, ha pensat
comptar els quadrats del mapa, mentre que el del Felipe ha optat per mesurar amb el regle. Hem
après a situar-nos en un mapa i en la quadrícula.

11.  La Irene ha portat una informació on explica
que els romans no tenien rellotge. Que es
despertaven quan sortia el sol i anaven a
dormir quan es ponia.
 L’Aitor deia que ha vist un rellotge amb
números romans, segurament no és dels
romans però fa servir els mateixos números
que ells.
 El Nil diu que ell té un vídeo joc on cada
pantalla les numeren amb números romans,
que cada número és un pal, però quan arriben
al 4 és un pal i una V, i el 5 és una V. En Nil
ens ha continuat explicant la numeració del joc.
L’Elvis i la Irene han dit que segurament es
col·loca el palet a l’esquerra per restar i a la
dreta per sumar.
 Hem buscat les equivalències a Internet i hem
provat de respondre a unes preguntes com si
fóssim romans.

12.  Una de les coses més difícils és situar-nos en el temps. Hem mirat les informacions que ens va donar la Roser i
les que han portat la Maria, la Irene, l’Alejandro, el Joel… a la classe i no entenem per què posa que:
 VA COMENÇAR AL 27 aC
 VA FINALITZAR AL 476 dC
 El Jonathan creu que aC vol dir a Catalunya i dC no ho sap.
 El Nil diu que els anys es compten fins a un número gran i després es torna a comptar des de 0.
 El Fahd diu que hi ha com un termòmetre on es posen els anys de les coses.
 Hem buscat un eix cronològic amb imatges.
 La Maria i la Nerea, que fan religió ens expliquen que podria ser que l’any
0 fos quan va néixer Jesús.
 La Irene ha dit que pot ser que del naixement de Jesús es comencin a
comptar els anys i que abans del naixement es comptin cap enrere. Això vol dir que fa 2015 que va néixer Jesús i
que va viure a l’època dels romans.

13.  Hem pensat que com l’Ismael en sap molt de
prendre mides grans, podríem fer amb ell al
laboratori una línia del temps gran per penjar-la a la
classe a dalt de tot per veure-la.
 Hem decidit fer línies de colors de la mateixa mida
que representi cada 100 anys, perquè no tindríem
tant d’espai per poder representar tots els anys que
volem. Llavors quan les tinguem les enganxarem a
un paper d’embalar que ens serveixi per poder
enganxar als anys que vulguem les informacions
importants.

14. http://www.super3.cat/infok/videos/3583352/inforeporter-ruines-dempuries
http://www.super3.cat/infok/videos/3157813/novetats-al-coliseu%3Cbr-%3E
http://www.super3.cat/infok/videos/3699130/el-pont-del-diable-de-tarragona
http://www.super3.cat/infok/videos/4587573/visitem-la-necropolis-de-tarragona
http://www.super3.cat/infok/videos/5327711/viatgem-a-barcino
http://www.super3.cat/infok/videos/4521493/els-secrets-de-pompeia
 Hem buscat notícies i informacions sobre el forn romà. Com sabem que l’info-K és una pàgina sobre notícies,
perquè ho havíem treballat amb el Carles, hem pensat buscar notícies sobre romans per desprès poder-les
explicar fent-ne un resum del que ha passat. La que més ens ha impactat és la del Colisseu. L’Imad ha dit que
el Colisseu és de gran com l’escola. Hem fet una feina que ens ha permès veure com són les mides del
Colisseu, comparant-les amb les mides d’un lloc que a nosaltres ens és familiar: la nostra habitació. I així
veure quantes persones hi podrien entrar.
 NOTÍCIES SOBRE EL FORN ROMÀ
 http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7859
 http://www.elbaix.cat/2013/09/15/lexperiencia-del-forn-roma-de-sant-
vicenc-dels-horts-sexplicara-a-les-vii-jornades-de-patrimoni-del-baix-
llobregat/
 http://www.svh.cat/municipi/sant-vicenc-del-horts/historia/
 http://asv-cansabat-svh.blogspot.com.es/p/historia.html

15.  A la classe, volíem saber més
coses sobre en Synecdemus.
 Si busquem coses a la pàgina de
Castelldefels en Synecdemus es
poden trobar unes fotos. En
grups, hem observat unes
imatges, i hem escrit les coses
que podíem saber d’ell a partir de
les fotos.

16.  La Leyre va dir que al forn romà també hi havia un petit canal. El Fahd ha dit que és perquè la
Roser havia explicat que desprès de ser un forn romà, aquell espai va servir per fer oli.
El Jihad va recordar que quan vam anar un dia al bosquet de la nostra escola vam trobar
moltíssimes olives. Potser nosaltres podríem fer també oli.
La Carmen ha dit que l’oli es fica en ampolles i l’Adam ha dit que són d’un litre. L’Imad ens ha donat
una informació molt interessant que li ha explicat la seva cosina: Per aconseguir 1 litre d’oli cal 5
kg. d’olives.

17.  PER SABER QUANT ÉS UN LITRE:
El Felipe deia que era com una garrafa d’aigua,
l’Aitor pensa que és com 3 o 4 gots d’aigua, el
Karim pensa que és com un got d’aigua...
Hem pensat que potser al laboratori trobaríem
recipients per mesurar la capacitat d’un litre, i en
arribar hem vist una garrafa i el Felipe ja ha vist
que el que ha dit no podia ser perquè posava 5 l, i
aquesta L vol dir litres. Hem trobat un recipient
numerat que posava 1000 ml, i un altre més petit
com un got on posava 250 ml.
Hem fet estimacions de quants gots dels petits
necessitàvem per omplir el recipient gran. Alguns
deien dos, d’altres 3, d’altres 5... El Felipe ha estat
l’únic que ha dit 4. Hem comprovat fent-ho i han
vist que eren 4.
La Irene ha dit que no ho havíem pensat però que
eren 4 perquè si sumem els 250ml. 4 vegades,
són 1000ml.! El Felipe ha plantejat que aleshores
quant necessitaríem per omplir la garrafa de 5
litres que havíem trobat?
L’Aitor ha dit que els 4 gots però 5 vegades. Hem
comprovat fent-ho, que són 20 gots.

18.  PER SABER QUANT ÉS UN QUILOGRAM:
L’Izan ha vist una balança al laboratori i el Felipe una bàscula. El Nil ha dit que els romans per pesar
farien servir una balança, perquè una bàscula va amb piles o a la corrent. Hem vist els pesos i hi ha
un que posa 1000g. L’Adam i la Irene han dit que si 1000ml són un litre, 1000g. seran un kilo. Hem
agafat la balança i en parelles o grups de tres hem fet estimacions.
La Carmen i la Leyre havien demanat poder
agafar el pes amb la mà per desprès comparar.
El Nicolás, la Irene i l’Alejandro han pensat que
era millor agafar petits objectes i anant-los
sumant fins trobar la quantitat. Són els que
més s’han aproximat.

21. Abans de posar-nos a fer oli, hem pensat que estaria bé comprovar quantes oliveres
hi ha al bosquet de la nostra escola. Hi ha tres que són grans i les tenim ben
localitzades. Hem baixat i hem trobat dues més però que no tenen cap oliva.
Hem vist dues petites i la Carmen ha dit que potser no eren oliveres. L’Imad ha agafat
un trosset de branca perquè ha pensat que si la comparem amb altres arbres que
sabem segur que són oliveres ho podem confirmar.
En un mapa hem volgut marcar on es troben les oliveres, diferenciant les que tenen
olives de les que no. Hi ha 7 oliveres, 3 amb olives i quatre sense.

22.  Com per fer un litre d’oli calen cinc quilos d’olives, l’Imad ha pensat fer cinc grups i provar de que
cada grup trobi al bosquet un quilo. A tothom li ha semblat bona idea.
No hem trobat tantes olives
com pensàvem. L’Alejandro
ha dit que quan sortien els
bolets hi havia més, per
això hem pensat que potser
ara amb el fred ja no és
temporada.
 Com teníem poques olives, hem pensat
compactar-les totes. Abans de pesar-les, hem
pensat fer una estimació de quant pesarien
totes. El Fahd és qui ha estat més lluny dient
que pesarien 3 grams, i l’Imad és qui s’ha
aproximat més amb 506gr. La majoria havien dit
mig quilo. Hem provat pesar amb la balança i
ens feia 510gr, desprès en Felipe ha proposat
fer-ho amb la bàscula per ser més exactes,
obtenint un pes de 504gr.

23.  Pocs han pensat en les seves estimacions que si no teníem 5 kg. d’olives difícilment en trauríem
1 litre d’oli. Hem provat amb diferents eines de les proposades treure’n oli. El Joel i en Jonathan
han dit que primer tothom havia de treure el pinyol.
La Irene deia
que no sortia oli,
però que les
seves mans
tenien oli.
Morter Trituradora Expremedor

24.  Finalment hem decidit que com totes les olives
havien quedat triturades, potser era bona idea
ajuntar la pasta que havia quedat i intentar fer força
amb les mans per treure oli. El Felipe ha proposat
embolicar la pasta amb un paper i esprémer. Han
sortit gotes d'oli.
 Hem pensat que per fer més força, podríem
premsar-les. L’Adam havia proposat que per que
no s’escampessin, podríem posar celo a la juntes
de la premsa. En Nicolás ha buscat una bossa per
ficar la pasta dins i així evitar que s’escampés. Un
cop les hem premsat, el Nil ha dit que segurament
havia quedat a la bossa líquid amb una mica de
restes d’oliva. En Felipe i el Nicolás han pensat
tallar la punta de la bossa amb unes tisores.
 Ha sortit líquid de les olives amb restes d’oli, però
no era ni molt menys el litre que molts esperaven.
Tot i això hem quedat molt satisfets. La Maria-
Izabella ha dit segur que té el gust amarg, i l’Imad
ha dit que segurament estava sos. Tothom ha
volgut tastar les petites restes d’oli per comprovar-
ho.

25.  L’Adam ha dit que en el llibre que es va emportar a casa de prèstec setmanal va veure una imatge
que també surt a d’altres llibres d’informació sobre Roma. Hem volgut llegir la llengenda de Ròmul i
Rem i la lloba Luperca a l’estona de lectura. L’Aitor ha dit que segurament, es tracta d’una lloba
perquè potser és un animal que representa al país, igual que hi ha gent que diu que a Espanya és un
brau.
 Hem buscat informació a casa sobre si hi ha animals que representin els diferents països

26.  L’Alejandro ha dit que potser
els romans s’assemblen al
Gaudí perquè de vegades
feien coses de trencadís.
L’Adam ha dit que en un dels
llibres ha vist que els romans
segurament feien plàstica com
nosaltres perquè en un dels
llibres de la classe ho ha vist.
Hem vist que es deien
mosaics, però eren una mica
diferents perquè els trossets
eren sempre quadrats petits i
seguint unes formes amb els
colors. L’Imad ha dit que
alguns dels mosaics
s’assemblen a les catifes
àrabs. Hem volgut fer un.

27.  Per acabar el projecte hem
recopilat totes les paraules
importants que han anat
sortint al llarg de tot el
projecte i en grup hem
intentat fer una xarxa de
relacions. Hem explicat per
grups de tres o quatre les
nostres xarxes de relacions
i per què considerem que
unes paraules tenen a
veure amb les altres.
D’aquesta manera ens hem
adonat de tot el que hem
après… molt més del que
pensàvem en iniciar el
projecte.