2. LA FÀBRICA Les fàbriques de les colònies del Berguedà es troben en el curs alt i mitjà del riu Llobregat. Tenien moltes finestres perquè així podien allargar més la jornada laboral perquè entrava més llum. Moltes corresponen al model de fàbriques de pisos. L’aigua és la seva principal font d’energia.
3. L’ESCOLA A les escoles hi havia normalment quatre classes. Una classe per les nenes de 3 a 5 anys i una altra per les nenes de 5 a 12 anys. Els nens també tenien dues classes una pels nens de 3 a 5 anys i una altra pels de 5 a 12 anys. A partir dels 12 anys els nens i nenes ja podien anar a treballar a la fàbrica. Normalment la mestra de les nenes era una monja i el mestre dels nens era un home. Sortien una estona a fer l’esbarjo i anaven al carrer o el parc a jugar.
4. LA GUARDERIA A moltes colònies hi havia guarderia, que la pagava l’amo de la colònia per les dones que havien de treballar a la fàbrica. L’escola també la pagava l’amo. Durant uns anys el capellà era el que feia les classes a l’escola.
5. LA MURALLA La muralla era una construcció que solia encerclar les instal·lacions industrials i socials de la colònia, tot i que no totes les colònies tèxtils en van tenir. Tenir muralla, era bo perquè marcava la propietat i també perquè era un element de control. Hi havia un porter i un “sereno” que s’encarregava de la vigilància, de tancar i obrir la porta i complir l’horari que marcava l’amo. Aconsellat sempre pel director i el capellà de la colònia.
6. SERVEI MÈDIC A les colònies, la infermeria estava dins de les fàbriques. Les infermeres les pagava l’amo de la fàbrica, també pagava el capellà i al mestre o la mestra. Però ni que estigues a dins la fàbrica els nens, les nenes i tota la gent que necessitava la infermeria hi podia anar.
7. EL SAFAREIG La majoria de cases no van disposar de safareig privat, fins a mitjans del segle XX. L’amo va fer construir equipaments col·lectius. A moltes colònies, quan les cases van disposar de safareigs propis, aquestes construccions van desaparèixer.
8. Moltes vegades al costat del safareig comú se n’hi construïa un altre per rentar la roba dels morts, fet que el nom popular d’algunes colònies, com Cal Vidal, fos el safareig dels vius i el dels morts. On aquestes construccions ara encara es mantenen. Els safareigs eren punts de trobada per els nois i noies de la colònia, estones que aprofitaven per espavilar-se i fer-se confidències. D’aquí ve l’expressió ”fer safareig”.
9. LA TURBINA La turbina és una màquina que serveix per donar electricitat. Es feien servir molt en les fabriques tèxtils. La turbina Fontaine és una turbina adaptada als rius de règim mediterrani irregulars. És la turbina que es feia servir a les fàbriques tèxtils del riu Llobregat.
10. EL CANAL La resclosa que hi ha al canal atura l’aigua i la condueix cap a la fàbrica. Allà hi ha la turbina que, en moure’s per l’aigua, produeix l’energia mecànica i elèctrica necessària per moure les màquines tèxtils. Els canals també servien per regar els horts i quan no hi havia safareig també servia per fer la bugada.
11. LA RESCLOSA La resclosa desvia l’aigua del riu cap al canal per aprofitar la velocitat del riu, es van construir seguint els seus meandres. Les obres de la resclosa eren cares i per això moltes vegades els industrials aprofitaven molins de construcció anterior per estalviar part de la inversió: l'Ametlla de Merola és al costat d'un molí fariner, Cal Rosal a tocar del Molí de Minoves i el mateix passa a Cal Riera i Cal Casas.
12. ELS PISOS Totes les colònies industrials importants disposaven de pisos per als treballadors. Els pisos més comuns eren una sèrie de blocs de cases de dues o tres plantes d’alçada, amb habitatges que eren idèntics. La majoria de cases els definia la galeria posterior, orientada al sud. S’hi localitzaven els serveis de neteja i d’higiene: el wàter i el safareig que feia a la vegada de lavabo. A principis del segle XX es pagaven uns lloguers mensuals d’ entre 4 i 8 pessetes.
13. TEATRE /CINEMA Els amos de les colònies, es van ocupar que els treballadors tinguessin tots els serveis, com per exemple, el teatre-cinema, el cafè, ... que són les zones de descans i per fer petar la xerrada. Aquests serveis es van desenvolupar al començament del segle XX. En aquests llocs, s’hi feien les activitats culturals, funcionaven com a element socialitzador, subvencionat per l’amo i sota la protecció del capellà. Es van formar molts grups de teatre, pastorets i cant coral.
14. Aquestes activitats van arrelar amb força, en algunes colònies com per exemple l’Ametlla de Merola, perquè fa més de 125 anys que celebren els Pastorets. Mes endavant molts teatres van permetre la projecció de pel·lícules. Aquests teatres es van convertir en cinemes, aquestes tecnologies van arribar abans a algunes colònies com l’Ametlla de Merola, que a ciutats com Berga i a Manresa.
15. LA TORRE DE L’AMO Per a tothom, la torre de l’amo era el millor edifici de la colònia, tant per dintre com per fora. Normalment, es construïa en un punt que tingués bona visió de la colònia, i també que per l’exterior se la pogués contemplar. La torre també servia de segona residència i per fer negocis. Alguna colònia, no tenia torre de l’amo, sinó que era un dels pisos més bons de la colònia, com és el cas del Guixaró i de la colònia Soldevila.
16. L’ESGLÉSIA L’església és un dels elements més típics de les colònies industrials. La majoria presenten unes característiques medievalitzants, pròpies de l’època en que s’edificaven: segle XIX i començament del segle XX. El capellà que cobrava un sou equivalent al de l’encarregat de la fàbrica, era un dels homes de confiança més importants. Defensors del conservadorisme socio-polític a les colònies. Els capellans fomentaven la constitució d’associacions religioses. Juntament amb els mestres i el director de la colònia, van ser els pilars més sòlids del paternalisme industrial.
17. EL TREN El tren travessava bona part de les localitats, tant del nord del Bages com del Berguedà que estaven situades al peu del Llobregat, i gràcies a això van créixer no només els carrers sinó també els serveis. A les locomotores els posaven noms de pobles com per exemple: “Berga”, “Manresa”, ... El tren del Berguedà es va anomenar Carrilet.
18. La construcció d’aquest tren es va fer per iniciativa dels fabricants de les colònies de l’Alt Llobregat. Aquests amos necessitaven transportar el cotó i les matèries primeres des del port de Barcelona fins a la seva fàbrica i després havien de donar sortida als seus productes: els teixits. Per això la majoria de propietaris de les colònies tèxtils eren accionistes d’aquest tren: els germans Soldevila (de la colònia Soldevila), Antoni Teixidor i Bassacs, Josep Monegal i Nogués, germans Viladomiu, Pau Sedó, Pons, Clerch …
19. HORTS I GALLINERS La majoria de la gent que vivia a les colònies havia vingut de pagès. Com que la feina al camp era molt dura i poc segura, molts van voler provar sort a la fàbrica on malgrat que la feina també era dura, tenien un sou assegurat. Les estones que no passaven a la fàbrica, sobretot els homes, podien continuar treballant un petit tros de terra, un hort i també tenir una mica de bestiar en un galliner. Això els mantenia lligats a la terra i els permetia tenir uns aliments que s’estalviaven de comprar.
20. Les colònies són al peu del riu i era fàcil trobar un petit terreny per conrear: patates, cebes, alls, mongetes, pastanagues, faves, enciams, cols, tomàquets, pebrots... I gairebé la majoria de famílies també tenia un petit galliner amb: gallines, conills, pollastres...
21. LES BOTIGUES A les colònies moltes vegades hi havia Economats. Eren unes botigues de l’amo de la fabrica on els botiguers eren també treballadors seus. Més endavant també hi van haver botigues que els que la portaven no eren treballadors d’ aquest amo. En algunes colònies els botiguers preparaven algun menjar, com escudella, carn d’olla, verdura, ... i quan els treballadors sortien de treballar ho pesaven a comprar per poder-s’ho menjar a casa. De vegades la botiga era a més a més un hostal i els muntadors de la fabrica o altres persones que la visitaven s’hi podien allotjar. Sovint allà hi havia un telèfon públic.
22. LA XEMENEIA Quasi totes les colònies mantenen encara dreta la seva xemeneia de maó vermell retallant el paisatge, símbol arreu de la industrialització. La presència de xemeneies pot sorprendre en unes colònies tèxtils situades a la vora del riu per aprofitar l'aigua, però el riu Llobregat és de cabal tant irregular que en èpoques de sequera l'energia de l'aigua no era suficient per a fer anar les fàbriques a ple rendiment i llavors el carbó es feia servir com a font d'energia complementària, d'aquí l'origen de les xemeneies. El carbó que cremaven era, normalment, el provinent de la Conca minera de Cercs que baixava amb el carrilet de Guardiola a Cal Rosal i fins a la colònia on era requerit.
23. BIBLIOGRAFIA . Busquets i Castellà, Josep i Carreras i Macia, Jordi. Cal Rosal 150 anys (1858-2008) Edició: Ajuntamentd’Olvan. Berga (2008) . Comas Closas, Francesc i Serra Rotés, Rosa. Colòniestèxtils, Parc fluvial del llobregat ZenivitaEdicions . Serra Rotés, Rosa. Colòniestèxtils de Catalunya. ZenovitaEdicions. . Cent imatges per a la història. Gironella 1885-1973.Associació Cultural El Vilatà. . www.oliba.uoc . www.sortirambnens.com FOTOS Carme Altarriba RamonComaposada Ramon Soler
