2. Els instruments de corda fregada formen la família instrumental més nombrosa de l'orquestra. Són instruments de corda que es toquen fregant les cordes amb un arquet. De més agut a més greu hi ha: Quins són els instruments de corda fregada? EL VIOLÍ LA VIOLA EL VIOLONCEL EL CONTRABAIX
3. CERRES VARA L'arquet ha evolucionat des dels seus inicis en què era un arc de fusta que mantenia les cerres tensades. Posteriorment s'hi va aplicar un sistema de cremallera que permetia a l'instrumentista anar tensant l'arc a mesura que ho necessitava. A mitjans del s. XVIII, va anar agafant la forma actual, amb la curvatura a l'inrevés i un cargol que permet mantenir la pressió de les cerres en el punt adient. L'arquet s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i està fet de crins de cavall. L'ARQUET
4. Els músics, abans de tocar els instruments, freguen l'arquet amb una resina que es diu colofònia, i serveix perquè les crins de l'arquet s'agafin millor a les cordes. Així, quan l'arquet llisca lentament per les cordes, l'adherència és molt gran i quan s'interpreten passatges ràpids, per contra, actua com un lubrificant, ajudant a l'intèrpret.
5. EL VIOLÍ Dins dels instruments d'arc o corda fregada, el violí és el que té el registre més agut i, per tant, el que normalment fa la melodia o bé l'acompanya quan aquesta la toquen altres instruments. El violí, i en general els instruments d'aquesta família, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d'efectes realment interessants. Potser el més conegut són els pizzicatos , efecte que s'obté polsant les cordes, però n'hi ha d'altres, com per exemple: sul ponticello , trèmolos , salteado , col legno , alla corda , dobles cordes ...
6. CAIXA DE RESSONÀNCIA CORDAL QUATRE CORDES CLAVILLES D’AFINACIÓ PONT MÀNEC EFA CARGOL BATEDOR PARTS DEL VIOLÍ
7. Actualment, el violí i la viola tenen la mateixa morfologia, només que la viola és més gran i està afinada una quinta més avall. La viola té un so més avellutat, però el violí té més possibilitats expressives. LA VIOLA
8. EL VIOLONCEL Té els mateixos elements que el violí i la viola, i una morfologia igual. Per raó de la seva mida s'ha de tocar recolzant-lo a terra, per la qual cosa té una pica a la part inferior, regulable de manera que l'instrument pugui quedar a l'alçada més còmoda per l'instrumentista. L'instrumentista, per tocar-lo, es col·loca assegut amb l'instrument entre les cames, tot i que no cal que l' aguanti.
9. EL CONTRABAIX La forma del contrabaix, tot i semblar-se a la dels altres instruments d'arc, és el que conserva més similituds amb els seus antecessors: les violes da gamba:
10. En la música tradicional, el contrabaix ha trobat un espai on la sonoritat dels seus pizzicatos es fa pràcticament imprescindible. El contrabaix sol ser tocat només amb els dits en la música de jazz on té un paper rítmic fonamental i, també ho és, molt habitualment, en la música de Cobla, especialment en els fragments més forts de les sardanes.
