SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 11
 
Els instruments de corda fregada formen la família instrumental més nombrosa de l'orquestra. Són instruments de corda que es toquen fregant les cordes amb un arquet.  De més agut a més greu hi ha: Quins són els instruments de corda fregada?  EL VIOLÍ LA VIOLA EL VIOLONCEL EL CONTRABAIX
CERRES VARA L'arquet ha evolucionat des dels seus inicis en què era un arc de fusta que mantenia les cerres tensades. Posteriorment s'hi va aplicar un sistema de cremallera que permetia a l'instrumentista anar tensant l'arc a mesura que ho necessitava. A mitjans del s. XVIII, va anar agafant la forma actual, amb la curvatura a l'inrevés i un cargol que permet mantenir la pressió de les cerres en el punt adient.  L'arquet s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i està fet de crins de cavall. L'ARQUET
Els músics, abans de tocar els instruments, freguen l'arquet amb una resina que es diu colofònia, i serveix perquè les crins de l'arquet s'agafin millor a les cordes. Així, quan l'arquet llisca lentament per les cordes, l'adherència és molt gran i quan s'interpreten passatges ràpids, per contra, actua com un lubrificant, ajudant a l'intèrpret.
EL VIOLÍ Dins dels instruments d'arc o corda fregada, el violí és el que té el registre més agut i, per tant, el que normalment fa la melodia o bé l'acompanya quan aquesta la toquen altres instruments.  El violí, i en general els instruments d'aquesta família, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d'efectes realment interessants. Potser el més conegut són els  pizzicatos , efecte que s'obté polsant les cordes, però n'hi ha d'altres, com per exemple:  sul ponticello ,  trèmolos ,  salteado ,  col legno ,  alla corda ,  dobles cordes ...
CAIXA DE RESSONÀNCIA CORDAL QUATRE CORDES CLAVILLES D’AFINACIÓ PONT MÀNEC EFA CARGOL BATEDOR PARTS DEL VIOLÍ
Actualment, el  violí  i la  viola  tenen la mateixa morfologia, només que la viola és més gran i està afinada una quinta més avall. La viola té un so més avellutat, però el violí té més possibilitats expressives.  LA VIOLA
EL VIOLONCEL Té els mateixos elements que el violí i la viola, i una morfologia igual. Per raó de la seva mida s'ha de tocar recolzant-lo a terra, per la qual cosa té una pica a la part inferior, regulable de manera que l'instrument pugui quedar a l'alçada més còmoda per l'instrumentista. L'instrumentista, per tocar-lo, es col·loca assegut amb l'instrument entre les  cames, tot i que no cal que l' aguanti.
EL CONTRABAIX La forma del contrabaix, tot i semblar-se a la dels altres instruments d'arc, és el que conserva més similituds amb els seus antecessors: les violes da gamba:
En la música tradicional, el contrabaix ha trobat un espai on la sonoritat dels seus  pizzicatos  es fa pràcticament imprescindible.  El contrabaix sol ser tocat només amb els dits en la música de jazz on té un paper rítmic fonamental i, també ho és, molt habitualment, en la música de Cobla, especialment en els fragments més forts de les sardanes.
QUARTET DE CORDA

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

La reproducció dels animals
La reproducció dels animals La reproducció dels animals
La reproducció dels animals
Joan Camps Pons
 
La reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesLa reproducció de les plantes
La reproducció de les plantes
Joan Camps Pons
 
Jocs del món Educació Física 4t
Jocs del món   Educació Física 4tJocs del món   Educació Física 4t
Jocs del món Educació Física 4t
SILOCOS
 
Pràctica fitxa tècnica d'un animal vertebrat
Pràctica fitxa tècnica d'un animal vertebratPràctica fitxa tècnica d'un animal vertebrat
Pràctica fitxa tècnica d'un animal vertebrat
Rafael Alvarez Alonso
 
La classificació dels éssers vius 4t
La classificació dels éssers vius 4tLa classificació dels éssers vius 4t
La classificació dels éssers vius 4t
TeacherLeticia
 
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicleUd jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
dusanvi
 

Was ist angesagt? (20)

Situacions d'Aprenentatge
Situacions d'AprenentatgeSituacions d'Aprenentatge
Situacions d'Aprenentatge
 
La reproducció dels animals
La reproducció dels animals La reproducció dels animals
La reproducció dels animals
 
La reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesLa reproducció de les plantes
La reproducció de les plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Poemes de nadal
Poemes de nadalPoemes de nadal
Poemes de nadal
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTES
 
Reproducció maduixera
Reproducció maduixeraReproducció maduixera
Reproducció maduixera
 
Jocs del món Educació Física 4t
Jocs del món   Educació Física 4tJocs del món   Educació Física 4t
Jocs del món Educació Física 4t
 
Pràctica fitxa tècnica d'un animal vertebrat
Pràctica fitxa tècnica d'un animal vertebratPràctica fitxa tècnica d'un animal vertebrat
Pràctica fitxa tècnica d'un animal vertebrat
 
Cal·ligrames
Cal·ligrames Cal·ligrames
Cal·ligrames
 
les plantes (parts, cicle de la vida...)
les plantes (parts, cicle de la vida...)les plantes (parts, cicle de la vida...)
les plantes (parts, cicle de la vida...)
 
La carta
La cartaLa carta
La carta
 
100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall
 
Regne animal
Regne animal Regne animal
Regne animal
 
La classificació dels éssers vius 4t
La classificació dels éssers vius 4tLa classificació dels éssers vius 4t
La classificació dels éssers vius 4t
 
Cos huma sistemes
Cos huma sistemesCos huma sistemes
Cos huma sistemes
 
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicleUd jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
 

Ähnlich wie Corda Fregada

Vent Fusta
Vent FustaVent Fusta
Vent Fusta
jmoya2
 
Projecte 3r
Projecte 3rProjecte 3r
Projecte 3r
gcaldero
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
laurerik
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
laurerik
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
laurerik
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
laurerik
 
Trabajo musica
Trabajo musicaTrabajo musica
Trabajo musica
esgunya
 
Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)
Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)
Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)
agarros2
 
Els instruments del barroc
Els instruments del barrocEls instruments del barroc
Els instruments del barroc
tonizquierdo
 

Ähnlich wie Corda Fregada (20)

Vent Fusta
Vent FustaVent Fusta
Vent Fusta
 
El So
El SoEl So
El So
 
Projecte 3r
Projecte 3rProjecte 3r
Projecte 3r
 
Els instruments de corda
Els instruments de cordaEls instruments de corda
Els instruments de corda
 
Corda puntejada
Corda puntejadaCorda puntejada
Corda puntejada
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Trabajo musica
Trabajo musicaTrabajo musica
Trabajo musica
 
Trabajo Musica
Trabajo MusicaTrabajo Musica
Trabajo Musica
 
La nostra musica
La nostra musicaLa nostra musica
La nostra musica
 
Els instruments de corda
Els instruments de cordaEls instruments de corda
Els instruments de corda
 
Els instruments de corda
Els instruments de cordaEls instruments de corda
Els instruments de corda
 
Familia instruments de corda
Familia instruments de cordaFamilia instruments de corda
Familia instruments de corda
 
Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)
Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)
Sardana i cobla (Roger, Clara i Josep)
 
Els instruments del barroc
Els instruments del barrocEls instruments del barroc
Els instruments del barroc
 
Intrumens medivals
Intrumens medivalsIntrumens medivals
Intrumens medivals
 
Els instruments musicals eivissencs en el ball pages
Els instruments musicals eivissencs en el ball pagesEls instruments musicals eivissencs en el ball pages
Els instruments musicals eivissencs en el ball pages
 
Tema 3 los instrumentos y su clasificación
Tema 3 los instrumentos y su clasificaciónTema 3 los instrumentos y su clasificación
Tema 3 los instrumentos y su clasificación
 

Mehr von ceipbarrachina (7)

La caputxeta vermella
La caputxeta vermellaLa caputxeta vermella
La caputxeta vermella
 
Els tres porquets
Els  tres  porquetsEls  tres  porquets
Els tres porquets
 
3óssos amb so
3óssos amb so3óssos amb so
3óssos amb so
 
Les gotetes d’aigua
Les gotetes  d’aiguaLes gotetes  d’aigua
Les gotetes d’aigua
 
Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimals
 
Presentacio Congres Alumini
Presentacio Congres AluminiPresentacio Congres Alumini
Presentacio Congres Alumini
 
Els Pollets
Els PolletsEls Pollets
Els Pollets
 

Corda Fregada

  • 1.  
  • 2. Els instruments de corda fregada formen la família instrumental més nombrosa de l'orquestra. Són instruments de corda que es toquen fregant les cordes amb un arquet. De més agut a més greu hi ha: Quins són els instruments de corda fregada? EL VIOLÍ LA VIOLA EL VIOLONCEL EL CONTRABAIX
  • 3. CERRES VARA L'arquet ha evolucionat des dels seus inicis en què era un arc de fusta que mantenia les cerres tensades. Posteriorment s'hi va aplicar un sistema de cremallera que permetia a l'instrumentista anar tensant l'arc a mesura que ho necessitava. A mitjans del s. XVIII, va anar agafant la forma actual, amb la curvatura a l'inrevés i un cargol que permet mantenir la pressió de les cerres en el punt adient. L'arquet s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i està fet de crins de cavall. L'ARQUET
  • 4. Els músics, abans de tocar els instruments, freguen l'arquet amb una resina que es diu colofònia, i serveix perquè les crins de l'arquet s'agafin millor a les cordes. Així, quan l'arquet llisca lentament per les cordes, l'adherència és molt gran i quan s'interpreten passatges ràpids, per contra, actua com un lubrificant, ajudant a l'intèrpret.
  • 5. EL VIOLÍ Dins dels instruments d'arc o corda fregada, el violí és el que té el registre més agut i, per tant, el que normalment fa la melodia o bé l'acompanya quan aquesta la toquen altres instruments. El violí, i en general els instruments d'aquesta família, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d'efectes realment interessants. Potser el més conegut són els pizzicatos , efecte que s'obté polsant les cordes, però n'hi ha d'altres, com per exemple: sul ponticello , trèmolos , salteado , col legno , alla corda , dobles cordes ...
  • 6. CAIXA DE RESSONÀNCIA CORDAL QUATRE CORDES CLAVILLES D’AFINACIÓ PONT MÀNEC EFA CARGOL BATEDOR PARTS DEL VIOLÍ
  • 7. Actualment, el violí i la viola tenen la mateixa morfologia, només que la viola és més gran i està afinada una quinta més avall. La viola té un so més avellutat, però el violí té més possibilitats expressives. LA VIOLA
  • 8. EL VIOLONCEL Té els mateixos elements que el violí i la viola, i una morfologia igual. Per raó de la seva mida s'ha de tocar recolzant-lo a terra, per la qual cosa té una pica a la part inferior, regulable de manera que l'instrument pugui quedar a l'alçada més còmoda per l'instrumentista. L'instrumentista, per tocar-lo, es col·loca assegut amb l'instrument entre les cames, tot i que no cal que l' aguanti.
  • 9. EL CONTRABAIX La forma del contrabaix, tot i semblar-se a la dels altres instruments d'arc, és el que conserva més similituds amb els seus antecessors: les violes da gamba:
  • 10. En la música tradicional, el contrabaix ha trobat un espai on la sonoritat dels seus pizzicatos es fa pràcticament imprescindible. El contrabaix sol ser tocat només amb els dits en la música de jazz on té un paper rítmic fonamental i, també ho és, molt habitualment, en la música de Cobla, especialment en els fragments més forts de les sardanes.