INFORMATIU No. 158 - FEBRER

1. Casal d´Avis de
VALLDOREIX
Tibidabo 7 - 08197 Valldoreix T.935 898 689
Correu electrònic: casal.avis@valldoreix.cat
www.avisvalldoreix.santcugatentitats.net
número 158
FEBRER 2015

2. 2
(de 15 desembre a 15 gener)
15 desembre: Concert de Na-
dal a l’església de Sant Cebrià,
de la nostra coral Esclat de Ger-
manor, amb la col·laboració de
la Coral Tívoli de Vilafranca del
Penedès. Va ser un concert agra-
dable i molt distret ja que el di-
rector de la coral visitant, dirigia
tocant la guitarra i va animar a
cantar a tots els assistents. Poe-
mes de Nadal van arrodonir l’acte.
16 desembre: Visita cultural
a les cases modernistes de Rubí,
desconegudes per nosaltres.
17 desembre: Trobada amb
l’alcaldessa de Sant Cugat i el
President de l’EMD, felicitacions
recíproques Casal-Autoritats,
Autoritats-Casal, amenitzades
amb poemes i cants de la nostra
coral, seguides pels assistents.
Germanor i esperit nadalenc en-
tre les autoritats i els socis.
18 desembre: Festa de Nadal
del Casal amb l’actuació del grup
de ball de coordinació i dels Mar-
xosos amb els seus simpàtics
números.
19 desembre: trobada dels
viatgers a Planes de Son, repar-
timent del premi del concurs de
fotos.
21 desembre: l’Ajuntament
de Sant Cugat ens convidà a un
espectacle de Sarsueles (gènere
que agrada tant a la gent gran) a
l’Auditori de Sant Cugat.
23 desembre: pujada al Puig-
madrona per veure el pessebre.
(Comentari a part amb foto in-
closa).
-
Buit d’activitats ja que aquests dies
es viuen en família.
8 gener: comencen els tallers,
ja teníem ganes de “vida normal”.
13 gener: passejada a Sant
Pere Màrtir. Concorreguda i gau-
dida per l’ambient i el paisatge
de la ciutat a vista d’ocell.
15 gener: sortida a Vilanova i
la Geltrú. La crònica a part.
Follet Tafaner
Les activitats que anem fent
som molt actius

3. hivern
EDITORIAL
3
RACÓ DE REFLEXIÓ
El pensament té un enorme poder, pot curar malalties, trans-
formar la mentalitat de les persones. El pensament és una for-
ça dinàmica provocada per les vibracions. El pensament és més
agut que el tall de la navalla. El pensament és la força més gran
de la terra. El pensament constructiu, transforma, renova i
construeix.
EL PENSAMIENTO Y SU PODER
Swami Sivananda
------------------------------------------
El pensament és una forma de comunicació que podem prac-
ticar d’una manera positiva.
Hi ha la manera de pensar que tots coneixem, però no sabem
la immensa transcendència que tenen els nostres pensaments
en la nostra pròpia vida i en les altres vides. Pensar amb Cons-
ciència. Això és el que hem d’aprendre a practicar i d’aquesta
qüestió parlarem.
R.Mª Preckler
Ens trobem a ple hivern i podem assaborir la “quietud dels cap-
vespres” (com diu Martí i Pol).
Ja que el temps potser no convida a sortir, serà bo pensar i orga-
nitzar-se bé totes les coses que volem fer, ja que, malauradament,
moltes vegades només queden en projecte.
Tenint davant el calendari i també l’Informatiu, serà més fàcil de
preveure i potser veurem com el temps s’estira per encaixar dates i
horaris. Ara és l’hora de preparar els nostres projectes.
El Casal celebrarà l’Assemblea al mes de març. Cal guardar-se
l’espai, és important: us hi esperem.
També s’està preparant un viatge a Astúries, ja hi estem treba-
llant. És un lloc molt interessant de visitar, amb molts atractius,
paisatges bonics...
Podem aprofitar el calendari dels Marxosos que deixa prou espai
per apuntar les activitats que ens interessen i tenir reservats els dies
per a cada cosa, pot ser un treball pràctic.
Això sí... després caldrà consultar-lo sovint.
ORGANITZEM-NOS!!!

4. Érem pocs però ben avinguts
que, en iniciar l’excursió vam
visitar el Museu del Ferrocarril
amb una col·lecció de locomoto-
res de vapor, elèctriques i dièsel.
Anteriorment havíem visionat un
documental que explicava el des-
envolupament de la Renfe.
Un agradable passeig de vi-
anants per la Rambla plena de
grans botigues foranes i algunes
petites de locals supervivents.
El dia acompanyava i xino-xa-
no rambla amunt fins arribar al
restaurant.
El grup petit no permetia la
formació de subgrups i l’harmo-
nia envoltava l’ambient. Bon di-
nar. Bon vinet negre.
A la tarda vam anar a veure el
mar trepitjant la sorra d’hivern.
Allà la Torre Blava que és blava
per dintre, en Guinovart la va
impregnar del seu art trencador,
viu; miratge entre miralls que et
feien veure el que no era.
l´excursió d´un dia
Vilanova i la Geltrú
Posta de sol entre la pineda.
Remor del mar que arribava en-
furismat d’onades.
En retornar plàcidament a
casa vam passar per davant
del Museu Víctor Balaguer.
Entre les ombres del capves-
pre vam entreveure en Pere
que ens hi havia portat en
temps passat...
4
Interior d’un vagó
d’un Talgo antic

5. 5
l’experiència es la mare de la ciència
CONSELLS DEL PADRÍ I
DE LA PADRINA
Al padrí li agrada l’ amanida d’ escarola que aquest mes
està al seu punt, però la padrina també la hi prepara bullida
amb patates i la troba deliciosa. Us la recomana.
**************************
Ara és mes de plantar faves i pèsols a l’hort. El padrí planta
els pèsols en solcs d’un pam de separació i 5 cm entre llavor i
llavor. Les faves en solcs separats 4 pams i 12 cm. entre llavor
i llavor.
Antoni Mallol
“VÈNCER SENSE PERILL ÉS GUANYAR SENSE GLÒRIA”
LUCI ANNEU SÈNECA (2 aC - 65)
FILÒSOF LLATÍ

6. 6
“La veu és l’instrument més
perfecte”
La història de la nostra co-
ral és un aspecte interessant
a considerar. És el primer ta-
ller creat al Casal, el 1987.
Per formar una coral, hi ha
dos elements bàsics: la veu i
la música.
Veu i música, s’agermanen
des de fa anys amb Joana Vi-
laplana i Isabel Castells, goig
que comparteixen amb altres
membres d’Esclat de Germa-
nor. Totes dues, de ben joves
senten la passió per la mú-
sica que ja els ve de família.
La mare de la Joana cantava
sovint a casa i ella sense ado-
nar-se’n s’inicià en el cant. Per
perfeccionar-se seguí estudis
musicals, així com de tècnica
vocal i cursos de direcció. A
casa de la Isabel ja posseïen
un piano, en el qual rebé les
primeres lliçons. Quan estu-
diava el batxillerat demanà de
continuar les classes, i seguí
perfeccionant-se a l’Acadèmia
Marshall.
entrevista
Coral
Esclat de Germanor
Com s’arribà a crear Esclat
de Germanor? En princi-
pi, com acostumen a sorgir
aquesta mena d’iniciatives,
d’una manera una mica infor-
mal sense gaires mitjans . El
Sr Leocadi Sanjuan, rapsode
inquiet, acostumava a cantar
cançons populars i comen-
çà a dirigir un grup al Casal,
la Isabel l’acompanyava a la
guitarra. Poc desprès, van co-
nèixer la Joana que s’hi incor-
porà de molt bon grat.
Com sorgí posar-li un nom
tan adient? Resulta ser, que,
Taller VI
Concert de Nadal 2014
Foto: Fernando García

7. 7
d’assistir-hi. El repertori, bà-
sicament, consta de cançons
catalanes i clàssiques, no gai-
re complicades. Solem actuar
diverses vegades a l’any: l’ani-
versari del Casal, St. Jordi,
concert de Nadal i intercanvis
amb altres corals.
Us invitem a participar-hi,
tothom té capacitat per poder
cantar i és més fàcil del que
creieu.
AMB EL CANT, EXPRESSEM
SENTIMENTS I GOIG.
VENIU!
Emili
el Sr. Sanjuan escrivia poe-
mes, un d’ells precisament
el titulà Esclat de Germanor.
Com que era un títol esca-
ient, es va batejar així. Quan
ell morí, es decidí iniciar una
etapa més formal. És quan la
Joana passa definitivament a
dirigir magistralment la Coral
amb l’acompanyament artís-
tic de la Isabel al piano.
Quants integrants confor-
men Esclat de Germanor i
quin és el repertori? Gene-
ralment, som una agrupació
d’unes quinze persones, majo-
ritàriament dones. Als homes
no els acaba de convèncer

8. 8
L’home contemporani, fona-
mentalment urbà, viu allunyat
de la natura. Sense aquest con-
tacte amb el món natural l’home
es torna ignorant i insensible
respecte aquesta realitat tan bà-
sica: no sap distingir un pi d’una
alzina, ignora quan es lleva o es
pon el sol i desconeix a quina
època de l’any se sega el blat, que
és d’on surt el pa que es menja
cada dia. L’home contemporani
viu com si no hi hagués cap re-
lació entre la seva vida quotidi-
ana i la natura, com si ell no en
formés part.
Aquest trencament va més en-
llà de la qüestió purament eco-
lògica. L’home contemporani oc-
col·laboració
L’home inconscient
cidental, avesat al funcionament
gairebé mecànic de la societat,
ha perdut la capacitat de mera-
vellar-se. No s’admira que el sol
surti cada dia, ho dóna per des-
comptat sense adonar-se de la
meravella que és la successió de
dies i nits. No és conscient de la
sort que té de disposar d’aigua
corrent sempre que vol, fins i tot
enmig de la sequera més greu.
De tan habitual que li sembla,
l’home occidental menysté la
natura, la realitat que li permet
viure, i creu, il·lusament, que viu
pel seu propi mèrit.
Extret de Catalunya cristiana.
Eduard Brufau.

9. 9
el Casal humanitari
Projecte Rwanda Pere Bordes
És molt fàcil parlar de
Rwanda quan arriben les fo-
tografies dels nostres nens
apadrinats.
És ben cert que ens hagués
agradat rebre-les abans de Na-
dal per posar-les ben a prop
dels nostres pessebres i així
ho hem parlat amb la missi-
onera Teresa la qual ens ho
ha garantit per a l’any que ve.
Esperem-ho.
Quina diferència de la pri-
mera foto i la d’aquest any!
En Niyibizi el vam conèixer
desnodrit, acollit en greu risc
de mort. No podia respondre
al nostre somriure. El veieu
ara desdentat i somriure am-
ple? Dintre del seu normal
procés de creixement, també
hi ajuda el nostre recolzament
solidari. Segur. Gràcies, padrins!
Hem rebut de Rwanda uns
crucifixos fets amb branque-
tes del bosc. Si algú en vol
que es posi en contacte amb
el Casal.
Un dia, fa poc, parlàvem
amb una senyora que coin-
cidim a Missa. No sé com va
sortir el tema d’Àfrica i emocio-
nant-se va explicar que: Era molt
petita; el seu poble havia per-
dut la guerra i la fam domina-
va la seva infantesa. Quan van
arribar els aliats, un soldat
li va allargar una xocolata, i
ella, aixecant els ulls va veure
un home estrany, negre, amb
ample somriure blanc. Des
de llavors ha estimat aquesta
raça. Més tard va estimar un
home negre.
Nosaltres li vam donar un
crucifix fet a la seva estimada
Àfrica...

10. 10
INGREDIENTS:
6 carbassons ( aproxima-
dament 2 kg. ), 350 gr. de
carn magra de porc ( botifa-
rra crua ), 250 gr. de cebes
tendres, 250 gr. de tomà-
quet madur triturat, 5 ous,
70 gr. de formatge ratllat.
Una plata de servir que pugui
anar al forn.
Peleu els carbassons i ta-
lleu-los a rodanxes fines.
Poseu una cassola al foc
amb poc oli i coeu-hi els car-
bassons, fins que gairebé no
quedi suc del que desprenen,
a les últimes voltes saleu-los.
Fregiu, en una paella amb
oli, la carn trinxada de porc,
quan es vegi rossa retireu-la.
En el mateix oli, afegiu-n’hi
si convé, fregiu-hi la ceba trinxa-
da, quan sigui rossa, tireu-hi
el tomàquet, a meitat de coc-
ció afegiu-hi la carn de porc
reservada.
fem cuina
CARBASSONS AL FORN
En un bol gran, bateu tres
ous i dos rovells, afegiu-hi sal
i pebre, barregeu-hi el carbas-
só, el sofregit i 30 gr. de for-
matge ratllat.
Bateu les 2 clares que res-
ten, a punt de neu, amb un
pessic de sal. Incorporeu-les
suament en el bol.
Aboqueu la barreja pre-
parada a la plata prèviament
untada amb mantega, i es-
campeu-hi pel damunt la res-
ta del formatge.
Fiqueu-ho al forn calent a
180º fins que es noti quallat i
es gratini.
Mercè.

11. 11
vocabulari
Parlem bé el català,
que no costa gaire
No s’ha de dir Cal dir
MANAR
MANÇANILLA
MANDAT
MANDO
MANDON
MANECILLA
MANGA
MANGANILLA
MANGO
MANGONEJAR
MANGUERA
BROLLAR, RAJAR
CAMAMILLA
MANAMENT, MANDAT, PRESCRIT
COMANDAMENT,CONTROL,REGULACIÓ
MANAIRE
MANETA
MÀNEGA
ENGANY
MÀNEC
MANIFASSEJAR
MÀNEGA
(Fragments de “L’elogi de la paraula “ de Joan Maragall)
No heu sentit mai els enamorats com parlen? Semblen uns
encantats que no saben el que es diuen. Fan un parlar tot
trencat, entre la llum abundant de les mirades i la plenitud
del pit bategant. Les seves paraules són flors.
[...]Així parlen també els poetes. Són els enamorats de tot el
món i també miren i s’estremeixen molt abans de parlar. Tot
ho miren encantats i després es posen febrosos i tanquen els
ulls i parlen en la febre: llavors diuen alguna paraula creado-
ra i, semblants a Déu en el primer dia del Gènesi, del caos en
surt la llum.
La paraula del poeta surt amb ritme de so i de llum, amb
el ritme únic de la bellesa creadora: aquest és l’encís diví del
vers, veritable llenguatge de l’home.[...]
Poesia és l’art de la paraula, entenent per Art la Bellesa pas-
sada a través de l’home, i per Bellesa la revelació de l’essència
de la forma, Així la trobem en el moure’s les onades en el mar,
i en el petrificat oneig de les muntanyes; en la disposició de les
branques en el tronc, i en l’obrir-se de les fulles; en els cris-
talls de les pedres precioses, i els membres de tot cos animal;
en l’udol del vent i el de les bèsties, i en el plor de l’home.”[...]

12. 12
sortides per aquest mes
Visites culturals
Les visites del mes de febrer
es faran els dimarts 10 i 24.
El dia 10 anirem a la Funda-
ció Miró i el 24 al Museu del
Disseny amb una visita lliure.
Joan Miró és un dels artis-
tes més importants del segle
XX. El seu estil de formes sim-
ples i colors elementals defi-
neix un univers artístic propi.
Al mateix temps, la seva pecu-
liar manera de fer, la mida de
les obres, l’efectivitat del co-
lor, l’expressiva aplicació que
fa de la pintura i la integra-
ció d’objectes en l’obra d’art el
converteixen en un clar exem-
ple de la sensibilitat artística
moderna.
El Museu del Disseny de
Barcelona és el museu de les
arts de l’objecte i del disseny,
producte de la integració de
les col·leccions del Museu de
les Arts Decoratives, el Museu
de Ceràmica, el Museu Tèxtil i
d’Indumentària i el Gabinet de
les Arts Gràfiques de la ciutat.
El museu conserva un fons de
més de 70.000 objectes que
tradicionalment s’han clas-
sificat sota la denominació
d’arts decoratives o arts apli-
cades i que abracen des del
segle IV aC fins a l’actualitat,
amb col·leccions úniques i de
ressò internacional, com ara
els teixits medievals, el vidre
català esmaltat del segle XVI o
la ceràmica de l’Alcora, entre
d’altres.
Aquestes arts de l’objecte
enllacen amb les col·leccions
de disseny del segle XX —de
producte, gràfic i de moda—
d’una manera natural. La ma-
joria són o han estat «objectes
per viure», és a dir, propis de
la vida quotidiana, personal o
col·lectiva.
El preu de la visita a la
Fundació Miró és de 8€ per
persona. I la visita al Museu
del Disseny és gratuïta.
El dia 10 ens trobarem a
l’estació de Valldoreix una
hora abans a un quart de nou
(8:15h.). El dia 24 a un quart
de deu (9:15) per agafar, com
sempre, el tren de dos quarts
menys cinc minuts de deu
(9:25). Animeu-vos a venir!
Imma

13. 13
I A LA TARDA, VISITAREM
LA CRIPTA D’OLIUS!
excursió del mes
DIA: 19 de FEBRER 2015 HORA: 08:00
Sortida a l’hora indicada en direcció a Solsona.
Arribada i esmorzar a Biosca a base de:
PA AMB TOMÀQUET, PERNIL SALAT, PERNIL DOLÇ
I FORMATGE, VI, AIGUA I CAFÈ
A continuació visitarem el SANTUARI DEL MIRACLE
Declarat Bé d’Interès Nacional amb un retaule barroc del 1700!
EXCURSIÓ
AL CENTRE DE CATALUNYA!!
Seguirem cap al Santuari del Pi-
nós, on s’hi pot veure la Rosa del
Vents (el Centre Geogràfic de
Catalunya) i des d’on gaudirem
de vistes panoràmiques a una
alçada de 950 mts.
Seguirem cap a Ardèvol de Pinós
on farem una breu parada per
veure la Torre construïda al segle
X pels musulmans.
Tornarem al restaurant per a dinar:
Amanida verda
Sopa de pasta amb pilota de
carn d’olla
amb patates i cigrons
Rostit de pollastre i patata al forn
Postres
Pa, Vi, Aigua, Cava i Cafè
PREU: 33 €

14. 14
(extret de la carta d’una amiga a la societat)
SÓC SORDA
No vaig néixer sorda i gràcies
a això vaig poder gaudir durant
molts anys d’una audició perfec-
ta. Sempre m’ha agradat molt la
música i amb els pares compar-
tia veus meravelloses de cantants
d’òpera, de sarsueles, de cors (de
jove havia cantat en un)....però
tot això pertany al passat.
Com vaig quedar sorda? Doncs
no ho sé. Tal vegada va ser un re-
fredat mal guarit. Em van operar
de vegetacions, de les amígdales.
Un any vaig començar amb ma-
rejos. Vaig pensar que era per pro-
blemes de cervicals, però es van fer
més freqüents... les parets giraven
al meu voltant i em vaig espantar.
Em va visitar una doctora amiga
i em va dir que era cosa de l’oïda.
Llavors treballava en una esco-
la infantil i quan tenia un mareig
em recolzava a la paret i les com-
panyes avisaven a casa perquè em
vinguessin a buscar. Vaig acabar
el curs com vaig poder, i a l’agost
em van operar, però l’oïda esquer-
ra va quedar silenciada per sem-
pre. Em van fer moltes proves però
no van trobar res.
En fi, ho he assumit, SÓC SORDA.
No tinc cap malaltia greu i ja sóc molt
gran. Puc demanar més? Doncs sí,
sentir-hi millor. Avui en dia tot ha
canviat, hi ha grans avenços en la
tecnologia, doncs que s’apliquin
(p. ex. audiòfons més perfectes i
més assequibles).
Després de 28 anys treballant
a l’escola infantil, els últims, so-
lament em dedicava als bebès, ja
que els nens de 2 a 3 anys feien
preguntes que jo no podia respon-
dre perquè no els sentia. En jubi-
lar-me em van dedicar una festa
i un antic alumne va llegir un es-
crit que sembla que va ser molt
emotiu perquè molts pares i les
mestres ploraven, però jo em vaig
quedar tan ampla i feliç. Després
vaig sentir molta vergonya per no
haver-me’n assabentat.
Un gran personatge, no recor-
do qui, va dir que “preferia ser
cec a sord”, ell era sord-cec i deia
que la ceguesa l’allunyava de les
coses, però que la sordesa l’allu-
nyava de les persones. No crec
que tots els cecs opinin el mateix,
però, analitzant-ho bé, el cec pot
comunicar-se amb les persones,
escoltar música, la ràdio, anar a
conferències... No hi ha silenci en

15. 15
la seva vida, i els altres saben que
és cec només mirant-lo. El sord no
té res que l’identifiqui, per tant la
gent no ho sap; en això està més
desprotegit. Pot veure i gaudir de
les meravelles de la terra, però no
sentir el cant dels ocells, ni el tim-
bre quan truquen a casa, ni el des-
pertador, ni pot utilitzar el telèfon
(per demanar socors si es troba en
una dificultat) Tampoc no pot con-
versar en grup, ni anar al cinema
o teatre o a conferències, etc.
Que aquesta discapacitat va
canviar la meva vida és indiscuti-
ble, m’ha envoltat de silencis.
Existeix una associació, ACAPPS,
que vaig conèixer gràcies a una ami-
ga de la meva filla. Des de fa temps
en sóc sòcia i allà hi trobo ajuda.
Quan ens reunim és una “olla de
grills” en el bon sentit, ja que, com
que tots som sords, parlem molt
alt i quan ens disparem no hi ha
qui s’entengui, però ho passem
bé perquè ens comprenem, tots
tenim el mateix problema. Bé, ja
sabeu el que se “sent” si ets sord,
una persona amb molts silencis
però que no ha d’abatre’s, que ha
de lluitar i que no ha de sentir-se
discriminada. Les limitacions no
han de ser impediment per a ser
feliços ni estar integrats en la So-
cietat. El nostre silenci ha de ser
sentit, escoltat i comprès. El si-
lenci és una paraula que abraça
moltes facetes: el de les persones
maltractades, dels nens que mo-
ren cada dia de gana, les dones no
valorades, la pobresa, la misèria,
el no respecte als drets humans.
El silenci és una paraula tan llar-
ga com universal, però també tris-
ta, sobretot quan indica absència
de paraula, de comunicació, i és
sinònim de sordesa, de solitud,
d’abandó, d’incomprensió. Encara
que també té una connotació po-
sitiva quan ens indica absència de
soroll, i llavors és sinònim de pau
i tranquil·litat.

16. 16
Antoni Solé, espòs de Ma. Antònia Gili, impulsora del Fons So-
cial Valldoreix-Sant Cugat d’ajuda als immigrants i pare de Ma.
Àngels, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la
Generalitat de Catalunya.
La seva vida dedicada al seu treball i família, ha acabat amb una
llarga malaltia. Descansi en pau.
**************************
Miquel Botey: bon amic, a més de soci i actiu col•laborador.
Home de pau i harmonia, sempre amb el somriure a punt.
Vas recolzar el nom “AVIS” en una Assemblea i donares sentit al
mot en la teva vida amb el teu testimoni, tal i com reconegueren i
ara enyoren els teus néts i nétes.
Trobarem a faltar les teves propostes per a les sortides del Casal
i et tindrem sempre present. Gràcies. Descansa en pau.
**************************
María Martín ens ha deixat després d’una llarga i intensa vida
de treball dedicada a la seva família. Persona amable i generosa.
Descansi en pau.
La missa en record seu serà dissabte 31 de gener a les 19:00
hores a la Parròquia de Sant Cebrià.
Recordem:
Aquest ha estat el desè any
en què un grup del Casal
d’Avis ha pujat al Puigmadro-
na per veure el Pessebre. En-
guany el grup ha estat petit,
el dia era fred i molt a prop de
Nadal, però hi vam ser, i vam
cantar una nadala “Fum-fum-
fum”. No cal dir que vam deixar
constància de la presència del
Casal d’Avis al llibre de firmes.

17. 17
notícies de notícies
Notícies
El dia 26, dijous, pot ser molt
interessant la xerrada informa-
tiva “INDETÀPER”, de l’ANC.
Ens aclariran alguns dubtes que
puguem tenir sobre el procés del
nostre país. Serà a les 18:00 h. al
Casal.
Lourdes Majem, Diego Fernán-
dez i Carme Ferrer, secretària
del Casal, han estat notícia a
Valldoreix per ser guardonats a
la NIT DELS PREMIS, el 15 de
novembre. Felicitats! Una mica
tard, però es el nostre reco-
neixement a tanta dedicació!
***********************
***********************
Ja tenim organitzat el viatge a Astúries
i als seus voltants: Covadonga i llacs,
Cabo de Peñas, Ribadesella, Villavicio-
sa, Cangas de Onís, Luarca i Cudillero i
les seves ciutats d’Oviedo i Gijón.
A la reunió amb l’Agència vam acabar
d’aclarir tots els punts i ara només
falta que US HI APUNTEU!
Les dates del viatge són del 8 al 14 de
març. Preu: 390 € si som mínim 30
persones i ja en som una bona colla,
només hi faltes tu!
14, dissabte. A les 17:00 h.
FESTA DE CARNESTOLTES
AL CASAL D’AVIS.
Us hi esperem ben disfressats!
Recordeu que di-
marts dia 10 anem al
Teatre Romea a veure
“FEDRA”.
Ens trobarem a les
19:00 h. a l’estació de
Valldoreix. Preu 22 €.
***********************
***********************
NOTA: Ja sabeu que de la Loteria de Catalunya (Grossa de Cap d’Any) i aquest
any ens retornen 1 euro per butlleta, podeu passar quan vulgueu per Secretaria,
que la Carme us els farà efectius.
***********************
També molt interessant pot ser
la xerrada que ens farà el dia 5
de març en Francesc Cardoner,
amb el títol: La nova constitu-
ció catalana del jutge Santiago
Vidal.

18. 18
01, diumenge. A les 19:00 h. al Casal de Cultura. “El
Verí del Teatre”, de Rodolf Sirera, pel Grup de Teatre
Espiral. Org. Grup Teatre Espiral. Col. Cultura EMD VDX.
3 dimarts. A les 9:00 h. a l’estació de Valldoreix. Passe-
jada. Anirem a Vallvidrera Superior-Camí de l’ Observa-
tori Fabra. Carretera de les Aigües.
6 divendres. A les 19:30 h. al Casal de Cultura: Con-
ferència: Valors i estils de vida mediterranis, amb Mª
Àngels Roque. Org. VEN. Col. Cultura EMD VDX.
10, dimarts. A les 8:15 h. a l’estació de Valldoreix. Visita
Cultural. Anirem a visitar la Fundació Miró (veure visites
culturals).
10, dimarts. A les 19:00 h. a l’estació de Valldoreix.
Anirem al Teatre Romea a veure “FEDRA”. Preu 22 €.
14, dissabte. A les 17:00 h. FESTA DE CARNESTOLTES
AL CASAL D’AVIS. (Veure Notícies).
15, diumenge. A les 19:00 hores a la Sala del Casal de
Cultura. Les Veus de la Paraula: “L´última rosa”, de
Felip Gallart. Org. Pentagrama. Col. Cultura EMD VDX.
17, dimarts. A les 9:05 h. a l’estació de Valldoreix. Pas-
sejada. Anirem a Les Escletxes de Papiol.
19, dijous. a les 8:00 h. al Casal d’Avis. Excursió AL
CENTRE DE CATALUNYA!!! (veure excursió d’un dia).
20, divendres. A les 19:30 hores al Casal de Cultura:
Fòrum Visual del VEN. Cicle de “Cinema francès ac-
tual”. Director Alain Resnais. Org. VEN. Col. Cultura
EMD VDX.
24, dimarts. A les 9:15 h. visita Cultural. Anirem al Mu-
seu del Disseny. (Veure visites culturals)
26, dijous. A les 18:00 h. xerrada informativa “INDETÀPER”,
de l’ANC. (Veure Notícies).
agenda
Calendari d’activitats no fixes
del mes de febrer

19. 19
Dilluns
Dies 2, 9, 16 i 23
A les 9:30 h. Gim-suau al
complex esportiu
A les 10:00 h i a les 11:30 h. Ioga
A les 16:00 h. Pintura
A les 16:30 h. Assaig de la Coral
Esclat de Germanor
A les 18:00 h. Ping-pong.
A les 18:00 h. Ceràmica.
A les 18:00 h. Ball de coordi-
nació.
Dies 2 i 16
A les 16:30 h. Consultes i dub-
tes sobre temes d’informàtica,
amb Josep Maria Pujols.
Dimarts
Dies 3, 10, 17 i 24
A les 16:30 h. Taller de me-
mòria.
De 17:00 a 18:00 h. Aclari-
ments i consultes sobre mò-
bils o temes d’informàtica
amb Montse R. (cal apuntar-se).
A les 18:15 h. Informàtica amb
Montse Julià.
Dies 10 i 24
A les 9:00 h. Podologia.
A les 17:00 h. Reflexologia.
A les 18:00 h. Taller de música.
Dimecres
Dies 4, 11, 18 i 25
A les 9:30 h. Gim-suau al com-
plex esportiu.
A les 16:00 h. Perruqueria.
A les 16:00 h. Ping-pong.
agenda
Calendari d’activitats fixes
del mes febrer
A les 16:30 h. Informàtica
“Power Point”, amb Ricard
Cluet.
A les 16:45 h. Català, per
aquest ordre:
(4) Comentari del llibre
“L’alquimista” de Paulo Coel-
ho; (11) Lectura i comentari;
(18) Dictat; (25) Gramàtica.
Dia 11
A les 18:00 h. Tertúlies de re-
flexió. amb Rosa M. Preckler
(Psicòloga).
Dia 18
A les 18:00 h. Poesia.
Dia 25
A les 18:00 h. Sàpiens.
Dijous
Dies 5, 12, 19 i 26
A les 11:15 h. Exercicis de salut
amb Maria Armengol.
A les 16:00 h. Servei de perru-
queria.
A les 16:00 h. Ping-pong.
A les 16:30 h. Classes d’anglès.
Divendres
Dies 6, 13, 20 i 27
A les 16:00 h. Tarda lúdica.
A les 16:00 h. Labor de retalls
– Macramé – Puntes al coixí –
Punt de mitja.
A les 16:30 h. Tècnica de tapís.
Dissabte
Dies 7, 14, 21 i 28
A les 11:00 h. del matí. Petanca.

20. 20
Geranis de pura seda,
color blanc de neu
a la reixa del balcó,
a l’ampit de la finestra
lluïu amb exaltació.
Geranis de pura seda,
color de sang encesa,
ompliu el desig d’emoció,
engalaneu l’horitzó d’amor.
Geranis d’or resplendent,
amb marcada ostentació,
escampeu olorós perfum.
Geranis de pensament
de tonalitats blavoses
amb matisos moradencs,
ressò de viva llàgrima
dissecats dins d’un penjoll.
Geranis dins d’un missal
amb l’orla decorada,
de to rosa, innocent, femení,
dins d’un full de tendre record.
Geranis dins d’un llibre
de sensibles poesies,
abans exuberants de vida,
avui amb les fulles arronsades,
aroma de romàntica essència.
Flors senzilles en sou,
sigui quin sigui el vostre color.
Flors admirades, flors especials!
Maria Teresa Panyella i Cortés
Poema
GERANIS DE COLORS