Buscant i generant coneixement: de la cerca i gestió de la bibliografia a saber com i on publicar
1. Buscant i generant coneixement
de la cerca i gestió de la bibliografia
a saber com i on publicar
Marcos Antonio Catalán Vega catalanvega@gmail.com
2. Introducció (1/2)
Tant la investigació com la pràctica diària suposen reptes
que requereixen una constant actualització professional.
Part d’aquesta actualització es realitza amb la lectura i
assimilació de literatura científica de tota mena.
Poder trobar aquesta literatura amb rapidessa i seguretat
és capdal.
3. Introducció (2/2)
Els descobriments o teoríes científiques no es poden
considerar assentats fins que no es troben a disposició de
la comunitat investigadora.
Conèixer com donar major impacte i visibilitat als nostres
resultats és de vital importància.
4. Objectius (1/2)
1. Conèixer la diversitat i fiabilitat de les fonts
d’informació disponibles a Internet.
3. Conèixer i identificar la font d’informació més
adecuada en funció de les necessitats informatives.
5. Adquirir tècniques de millora en les estratègies de
cerca: truncaments, àlgebra de boole, ús dels
descriptors, etc.
5. Objectius (2/2)
1. Aprofitar les diferents possibilitats de cerca que
ofereixen les bases de dades.
3. Conèixer tècniques per al maneig de bibliografia a
través de softwares específics.
5. Identificar mètodes per augmentar la visibilitat i
l’impacte de la literatura generada.
7. Competència informacional
El volum d’informació disponible és
abrumador.
Ser competent informacionalment parlant
implica desenvolupar destreses i tècniques
amb l’ànim de resoldre tota necessitat
informativa: plantejar les preguntes
adequades, recuperar els documents
necessaris, avaluar-los i el·laborar una
resposta.
8. Estat de la qüestió
En alguns casos, els continguts disponibles a
internet provenen de fonts poc fiables o
rigoroses.
Actualment, no hi ha consens entre els
diferents instruments d'avaluació de la
qualitat, sobretot pel que fa a la seva
efectivitat.
9. Fixar-se en…
Algunes de les eines més utilitzades en l'àmbit
sanitari són els codis de conducta, les guies
d'usuaris o els instruments de certificació i
d'acreditació. Tanmateix, els especialistes
no són capaços de determinar quines són les
més efectives.
10.
11. La cerca d’informació
Buscar informació no és una ciència exacta.
No hi ha un únic mètode per trobar un
conjunt de resultats adequats ni trucs que
facin millorar de la nit al dia la nostra tècnica.
Una bona tècnica s’aconsegueix, sobretot,
amb la pràctica.
12. Abans de començar a fer les cerques
És important tenir present diversos aspectes:
• El perquè busquem (per investigar, per
confeccionar un pla de cuidatge, etc.).
• El nivell de coneixement previ de la matèria:
principals conceptes a cercar.
• El nivell de profunditat al que es vol arribar: la
resposta que esperem i el tipus de material a
recuperar.
13. Perquè es busca: com valorar la
informació (1)
Es fonamental seleccionar les fonts i analitzar tots els
resultats, ja que no tot el recuperat serà de qualitat o
d’interès. També cal remarcar que no tots els recursos
serveixen per a tot.
Uns criteris a seguir poden ser:
• El prestigi o la fiabilitat dels autors o els editors
(ja ho hem vist!).
• Si el contingut s’ajusta a les necessitats.
• L’estil Intentar no utilitzar documents amb un
llenguatge o estructura massa complicades per un
treball general o massa simples per un treball
especialitzat.
14. Perquè es busca: com valorar la
informació (2)
Més criteris a seguir:
• L’objectivitat, valorant si s’exposen fets i dades o
només s’expressen opinions. També si s’exclou
altra informació rellevant, o no.
• La inclusió de recursos (bibliografia, gràfics, etc.).
• Idioma!
15. Coneixement previ del tema
Si es coneix poc del tema, és necessari fer un primer
apropament utilitzant material de referència o de
consulta (enciclopèdies, diccionaris, obres generalistes,
etc.) Això permet, com a mínim, fer-se amb la
terminologia bàsica.
Una font molt general pot no ser apropiada per un treball
d’investigació i viceversa.
16. Profunditat desitjada
S’ha de tenir present:
• Utilitzar conceptes adequats a la cerca, no gaire
genèrics, per evitar un excés d’informació A
més precisió, menys resultats no desitjats.
• Utilitzar eines de consulta (operadors, límits,
filtres, etc.)
• Preseleccionar les respostes pertinents Es pot
intentar millorar l’estratègia de cerca en funció de
la informació reportada en aquests registres
(“query by example”).
• Tornar a fer la cerca si no s’ha obtingut el
que es desitjava!
17. Què hem de saber?
Evidentment, coneixerem l’adequació de les fonts a
mesura que les anem treballant.
Per altra banda, tot i que sembla un contrasentit, hem
d’arribar a saber que hem de trobar fins i tot abans
de començar a buscar.
18. Entre el soroll i el silenci (1/2)
El soroll informatiu es refereix a aquell
conjunt de documents que es recuperen en
una cerca i que no responen a la nostra
necessitat d’informació.
El silenci, per la seva banda, es refereix a
aquell conjunt de documents que no
recuperem en una cerca i que sí responen a la
nostra necessitat d’informació.
19. Entre el soroll i el silenci (2/2)
S’ha de fer la quadratura del cercle, doncs.
20. El llenguatge natural (1/3)
A l’hora d’interrogar una base de dades,
podem utilitzar “el llenguatge natural”
(anomenat així per resultar-nos més pròxim)
utilitzant el nostre propi vocabulari.
Tot i això, si desitjem fer una bona cerca,
haurem d’incloure sinònims o conceptes
propers per recuperar resultats satisfactoris.
22. El llenguatge natural (3/3)
Pràctica: buscar facultats de medicina de tot
el món a google.
facultat medicina
facultad medicina
faculty medicine
medical school
…
23. Truncaments (1/3)
No és necessari escriure tot el concepte a
l’hora de fer una cerca.
Podem fer servir truncaments que ens
permetran, per exemple, incloure formes del
singular i del plural, i també paraules de
grafia similar.
Exemple: pharmac* = pharmaceutical +
pharmacy + …
25. Truncaments (3/3)
Pràctica: buscar informació a google sobre les
recomanacions en l’aplicació de la vacuna del
rotavirus a Espanya.
rota*
rotavirus
rotatec
rotateq
…
26. Cometes (1/3)
Utilitzant les cometes obliguem a la base de
dades a buscar el concepte tal i com l’hem
introduït.
Exemple: hand surgery = hand surgery +
surgery of the hand + …
Exemple: “hand surgery” = hand surgery
28. Cometes (3/3)
Pràctica: buscar informació a google sobre la
secrecció tubular.
secrección tubular (més de 57000 resultats)
“secrección tubular” (menys de 12000 resultats)
…
29. Paraules clau (1/2)
Una forma més adequada per sintetitzar i
expressar correctament el que estem buscant
és no utilitzar el nostre propi vocabulari, sino
aquelles paraules que han utilitzat els
mateixos autors dels documents que volem
recuperar per descriure el contingut de la
seva producció.
31. Descriptors (1/3)
El problema és que les paraules clau poden
ser utilitzades o no pels responsables de les
bases de dades a l’hora de descriure els
documents.
Les bases de dades utilitzen descriptors amb
l’objectiu d’unificar els conceptes que els
autors utilitzen per descriure els seus propis
articles per tal d’evitar que els usuaris hagin
de buscar diferents sinònims d’un mateix
concepte.
33. Descriptors (3/3)
Pràctica: buscar informació a pubmed sobre
fibrilació auricular.
En PubMed, el térme ‘atrial fibrillation’ s’utiliza en l’indexació per
nomenar i unificar: ‘Atrial Fibrillations’, ‘Fibrillation, Atrial’,
‘Fibrillations, Atrial’, ‘Auricular Fibrillation’, ‘Auricular Fibrillations’,
‘Fibrillation, Auricular’ y ‘Fibrillations, Auricular’.
34. Àlgebra de boole (1/6)
És possible que al fer una cerca necessitem
combinar dos o més conceptes.
Les bases de dades permeten realitzar
aquestes combinacions a través de
l’anomenada àlgebra de boole.
L’àlgebra de boole són estructures que
capturen l’essència de les operacions lògiques
I, O i NO.
35. Àlgebra de boole (2/6)
AND (I) recupera aquells documents que
tracten tots dos conceptes.
36. Àlgebra de boole (3/6)
OR (O) recupera aquells documents que
tracten tots dos conceptes o algún dels dos.
37. Àlgebra de boole (4/6)
NOT (NO) recupera aquells documents que
tracten el primer tema, però no el segón.
38. Àlgebra de boole (5/6)
Pràctica: buscar informació a pubmed sobre
l’efecte del ranolazine en l’angina de pit.
En PubMed, una cerca possible (tot i que molt simple seria):
ranolazine AND “angina pectoris”
39. Àlgebra de boole (6/6)
Pràctica: buscar informació a pubmed sobre la
diabetes en pacients no obesos.
En PubMed, una cerca possible (tot i que molt simple seria):
diabetes NOT obesity
40. Conclusió
Avui hem après diverses tècniques de cerca
que podem utilitzar en moltes bases de
dades: existència del llenguatge controlat,
truncaments, cometes, àlgebra de boole, etc.
42. Introducció
PubMed és una base de dades gestionada per
la National Library of Medicine (EUA) que
inclou més de 14 millions de referències
d’àmbit biomèdic a partir dels anys 50.
43. Cerques bàsiques
• Com cercar una frase o un terme compost (
http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/subject/subject.html)
• Ús d’operadors booleans (
http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/autsub/author_and_subje
)
• Limits (http://www.youtube.com/watch?v=WHKRTcGFQ2k)
44. Utilitats de la base de dades (1/2)
• Single citation matcher: buscant referències d’una revista
concreta
(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/scm/scmissue.html)
• Opcions de visualització de resultats (
http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/results/display.html)
45. Utilitats de la base de dades (2/2)
• Cerca de revistes, per saber si està indexada una revista
concreta:
(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/search/journal/journal.html)
• My NCBI: guardant cerques i creant alertes de resultats
(http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/myncbi/saving_searches.html)
46. PubMed: MeSH (1/3)
Medical Subject Headings és el nom del vocabulari
terminològic controlat amb més difusió dins el nostre
àmbit.
L’utilitzen diverses bases de dades: PubMed, Cochrane
Library +, etc.
Conté més de 25000 conceptes, definits com a
descriptors, la majoria dels quals venen acompanyats per
una breu descripció o definició, enllaços als descriptors
relacionats i una llista de sinònims.
47. PubMed: MeSH (2/3)
Els descriptors s’organitzen de forma jeràrquica, i un
mateix descriptor pot aparèixer en diverses “branques”
de l’arbre jeràrquic.
Un descriptor pot venir acompanyat de diversos
subencapçalaments, que es poden fer servir per
enfocar millor la cerca.
Tanmateix, en una mateixa cerca es pot combinar l’ús de
diversos descriptors.
Està traduït! DeCS (
http://decs.bvs.br/E/homepagee.htm)
48. PubMed: MeSH (3/3)
• Cercar dins el MeSH (
http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/mesh/searching/mesh
)
• Fer cerques complexes utilitzant el MeSH
(
http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/mesh/combining/mes
)
• Subencapçalaments (
http://www.nlm.nih.gov/bsd/viewlet/mesh/subheadings/m
)
49. Activitats
1.- Quines revistes d’anestesiologia indexa PubMed?
2.- Microbiologia en l’enfermetat de Cushing.
3.- Efectes adversos de la dexmedetomidina en infants.
4.- Ús del propofol en cirurgia cardiaca.
5.- Remifentanil en cesàrees en pacients amb cardiomiopaties.
6.- L’etomidata pot causar hiperglicemia?
50. Conclusió
Avui hem vist diverses utilitats de PubMed,
sobretot la cerca per descriptors. També
sabem com visualitzar els resultats de
diverses maneres i “limitar” la cerca.
52. Introducció
ISI WOK és la interfície de consulta en web de
l’empresa ISI Thompson, on es buiden més de
16000 revistes, llibres, patents, estructures
químiques i ponències internacionals (molt
limitades al món anglosaxó), en tots els
camps del coneixement.
53. Entorn
Integra en un sol entorn bases de dades i
diferents eines de consulta, amb el problema
de que no utilitza un vocabulari controlat en
l’indexació i, per tant, s’han de fer les
consultes amb l’ús de sinònims i utilitzant
l’operador booleà OR.
Per problemes econòmics, a Espanya fa uns
messos que no podem gaudir de la versió
completa.
54. Cerca conjunta (1/4)
Totes les bases de dades recollides dins l’ISI
Web of Knowledge es poden utilitzar
individual o conjuntament.
55. Cerca conjunta (2/4)
Si ens decidim per una consulta individual, els
principals camps de cerca que es troben són:
• TOPIC: Cerca en els camps de títol, abstract i paraula clau.
• AUTHOR (d’una obra, citat en altres obres o l’autor com a
matèria)
• SOURCE TITLE: Títol del recurs on apareix la referència
bibliogràfica (per exemple, títol de la revista)
• ADDRESS (institucional o geogràfic)
56. Cerca conjunta (3/4)
No existeix un vocabulari controlat. Per tant,
s’han d’utilitzar sinònims (per exemple:
internet OR www OR world wide web)
Els noms i cognoms compostos han estat
fusionats des de 1972 fins al 1997 (exemple:
de la fuente g* OR delafuente g*)
57. Cerca conjunta (4/4)
El segon cognom es considerat el primer per
la visió anglosaxona (exemple: Lilian Santiago
Chacón Chacón, Lilian Santiago)
És útil truncar després de la inicial del nom
(exemple: Segura f*)
58. Web of Science
Recurs que dóna accés a cites bibliogràfiques
de més de 8000 publicacions internacionals de
l’àmbit de les ciències, les arts i les
humanitats.
Conté informació sobre reaccions químiques,
estructures i components orgànics.
D’algunes bases de dades només és disposa
llicència fins al 2009.
59. Journal Citation Reports (1/3)
Recurs que s’utilitza principalment per avaluar
de forma crítica més de 7000 publicacions
d’arreu del món; doncs permet conèixer
l’impacte i la influència d’una publicació sobre
la comunitat investigadora.
Disposa de dues seccions: ciència i tecnologia,
i ciències socials, on es pot cercar per tema,
el títol de la revista o el seu ISSN.
60. Journal Citation Reports (2/3)
De cada revista es pot conèixer les seves
dades editorials (editor, idioma, ISSN, etc.) i
bibliomètriques (factor d’impacte, vida mitja,
índex d’immediatesa, índex d’influència, etc.)
61. Journal Citation Reports (3/3)
Pràctica: conèixer quines revistes pertànyen a
l’àrea de farmacologia, i quines són del 1er
quartil.
Pràctica: hi ha alguna revista de cardiologia
espanyola indexada?
62. Índex de citació (1/2)
A més de consultar el factor d’impacte de les
revistes, també s’acostuma a estudiar l’índex
de citació dels articles. Aquesta dada permet
saber quantes vegades i qui ha citat un article
del nostre interès.
Això es pot fer a “Web of Science” dins la
pestanya “cited reference search”.
63. Índex de citació (2/2)
Abood GJ, Davis KA, Esposito TJ, Luchette FA,
Gamelli RL. “Comparison of routine chest
radiograph versus clinician judgment to
determine adequate central line placement in
critically ill patients”. JOURNAL OF TRAUMA-
INJURY INFECTION AND CRITICAL CARE
2007; 63(1): 50-6.
64. Activitats
1.- Quina és la revista de l’àrea de medicina general i
interna que més cites ha rebut al 2010?
2.- Quines revistes són del primer quartil de l’àrea de les
neurociències?
2.- Quantes cites ha rebut l’article “Continuous preperitoneal
infusion of ropivacaine provides effective analgesia and
accelerates recovery after colorectal surgery - A randomized,
double-blind, placebo-controlled study” (Anesthesiology 2007;
107(3): 461-68)?
66. Sessió 4
Gestió de bibliografies i metodologia per
augmentar l’impacte i la visibilitat de la
producció
67. Les revistes científiques (1/2)
Les revistes científiques són el medi de
comunicació i difusió científic per excel·lència,
a més de resultar l’espai per demostrar
l’autoria d’un descobriment.
68. Les revistes científiques (2/2)
La forma més elemental de reconeixement és
la publicació en revistes acadèmiques de
prestigi. Habitualment, es considera que un
treball científic té més o menys “valor” en
funció de la revista on ha estat publicat.
Ser citat per altres autors és un
reconeixement a la pròpia feina.
69. Publico, llavors existeixo
La ciència és una activitat social, tant en
l’avaluació com en la utilització A més ús,
més valor.
Així doncs, s’ha de saber comunicar de forma
clara, precisa i documentada.
70. Avaluant la pròpia producció (1/2)
Es necessari avançar-se a les possibles
crítiques que puguin plantejar els editors i
referees:
•Demanant una lectura crítica a companys experts,
•Utilitzant les mateixes eines d’avaluació que els revisors:
http://adc.bmj.com/ifora/revchecklist.pdf
http:// resources.bmj.com/bmj/reviewers/peer-reviewers-guidance
71. Avaluant la pròpia producció (2/2)
També ens podem fer preguntes sobre
l’article:
•S’han seguit les indicacions formals?
•Respon el títol al contingut de l’article?
•La revisió teòrica i el marc conceptual, estan desenvolupats amb
suficient detall?
•S’han citat als autors i antecedents més rellevants?
•S’han explicitat els objectius del treball?
•S’han comentat les limitacions de l’estudi? ...
72. Algú em pot ajudar?
Escriure de forma clara i precisa no és fàcil,
però la tecnologia, almenys, ens permet fer-
ho de forma documentada a través dels
gestors bibliogràfics.
73. Què és un gestor bibliogràfic?
És una aplicació que ens permet recopilar
informació bibliogràfica i que ens possibilita
utilitzar-la a l’hora d’escriure.
Hi ha molts! Un d’ells és
Forma part del “paquet” ISI Web of
Knowledge.
74. Què fa MyEndNoteWeb? (vídeos 1-7)
Recopila informació
•Manualment.
•Important referències de resultats de cerques gravats.
•Connectant-se a bases de dades.
Organitza informació
•Creant grups.
•Eliminant duplicats.
Inclou informació
•Creant bibliografies.
•Inserint cites bibliogràfiques mentre que escrivim.
75. Coses a saber abans d’entrar a
millorar l’impacte i la visibilitat
El mèrit d’un treball és una qüestió subjectiva
i depen de l’apreciació del mateix per part
d’experts.
L’impacte i la visibilitat d’un treball són
mesures objectives, que es poden cal·lcular a
través de determinats indicadors
bibliomètrics.
76. El factor d’impacte (1/2)
Indicador anual que medeix el grau en que
una revista és citada a curt plaç.
Cites en 2009 a documents
factor
publicats al 2007 i 2008
d’impacte (2009) =
Items citables publicats
al 2007 i 2008
77. El factor d’impacte (2/2)
Tradicionalment, l’ús del factor d’impacte té
relació amb l’avaluació acadèmica.
Es defensa que aquest indicador reflexa el
prestigi, visibilitat i influència d’una revista
científica dins la comunitat acadèmica.
78. Perquè la revista on publico no té
factor d’impacte? (1/2)
L’Institut for Scientific Information no disposa
dels recursos necessaris per indexar totes les
revistes (només ho fa d’un 5 o 10%)
79. Perquè la revista on publico no té
factor d’impacte? (2/2)
La indexació de les revistes depen de factors
com el cumpliment dels plaços de publicació,
la rellevància del contingut, la composició i
mèrit científic del comitè editorial, el procès
d’avaluació dels originals, etc.
80. Altres indicadors
Índex h: Balanç entre el número de
publicacions i les cites a aquestes.
Índex de citació: Número de citacions rebudes
per un document.
Quartil d’una revista: Mesura de posició d’una
revista respecte a la resta del mateix contexte
en funció del factor d’impacte (no totes les
àrees tenen el mateix factor d’impacte).
81. Publish or perish (1/3)
Avui en dia, publicar, més que un medi per
donar a conèixer resultats, és casi un fi en sí
mateix.
La ciència s’ha tornat una professió més, amb
els seus mecanismes de competència i
promoció.
82. Publish or perish (2/3)
Sempre ha estat més fàcil avaluar i mesurar
la quantitat de contribucions que la seva
qualitat.
Això ha portat a la tendència de publicar quasi
qualsevol cosa per tots els mitjans possibles.
83. Publish or perish (3/3)
La mitjana d’autors signants ha anat pujant
de forma contínua des de fa dècades.
Només per la complexitat del treball científic? Té alguna cosa a veure
la tendència a incloure tots els membres d’un equip, hagin participat
o no?
S’ha notat un increment notable de publicació
de “duplicats” (el mateix treball en dos o més
revistes diferents) Base de dades de duplicats:
http://spore.swmed.edu/dejavu/
86. He escrit i he publicat,
però… em veu algú? (1/2)
Difondre els treballs, un cop publicats, no és
negatiu. De fet, és una obligació de qualsevol
persona dedicada a la tasca de crear
coneixement.
87. He escrit i he publicat,
però… em veu algú? (2/2)
A més d’incloure la pròpia producció en reculls
institucionals (memòria científica, repositori
institucional, etc.) podem difondre la nostra
investigació...
•Tenint el nostre currículum a la xarxa, consultable per tothom.
•A través de la signatura de correu electrònic.
88. Què es pot fer? (1/10)
S’ha de publicar en anglès: així el nostre
original tindrà un públic potencial més gran. A
més públic potencial, més possibilitat de ser
citat i, desgraciadament, més visibilitat.
89. Què es pot fer? (2/10)
S’ha de publicar en revistes indexades en la
major quantitat de bases de dades possibles:
publicar un article en una revista no indexada
com a mínim a PubMed farà que el nostre
article NO existeixi per a la comunitat
científica.
90. Què es pot fer? (3/10)
S’han de redactar uns títols, resums i paraules
clau adequats, que animim al possible lector a
continuar o que, com a mínim, li permetin
saber ràpidament si el nostre article pot
interessar-li o no.
91. Què es pot fer? (4/10)
S’ha de saber distingir-se amb una “signatura
científica” pròpia i unívoca, que ens identifiqui
perfectament dins la comunitat investigadora.
http://www.accesowok.fecyt.es/normalizacion_nombre_autor.pdf
92. Què es pot fer? (5/10)
A més, s’ha d’identificar correctament el
centre de treball propi.
95. Què es pot fer? (6/10)
S’ha de col·laborar. Sumar idees sempre farà
que la qualitat de la nostra publicació sigui
més alta.
96. Què es pot fer? (7/10)
S’han d’incloure les publicacions (si és
possible, a texte complet) dins repositoris o
informes institucionals, que facilitaràn la
indexació dels nostres treballs dins el gran
buscadors d’internet (Google Scholar, etc.)
97. Què es pot fer? (8/10)
S’ha de crear una base de dades de contactes
“científics” als que enviar el nostre treball (un
cop publicat) o notícia del mateix per tal de
que ho llegeixin, i si és possible, per que ho
citin.
98. Què es pot fer? (9/10)
S’ha de contemplar l’opció de publicar en
revistes open-acces o pay-per-publish. Aquest
tipus de publicacions, habitualment, són
d’accés gratuït per al lector i, per tant, tenen
major visibilitat.
Tot i que es pugui pensar el contrari aquestes revistes tenen factor
d’impacte (per exemple: PLoS Medicine va tenir al 2006 13,750
punts i pertany al primer quartil de l’àrea “Medicine, General &
Internal”); i, evidentement, tots els articles pasen peer-review. La
llista és llarga:PLoS Medicine, Journal of Clinical Investigation, British
Medical Journal, BMC Cancer, etc. TOTES són revistes gratuïtes per al
lector.
99. Què es pot fer? (10/10)
Utilitzar el web social (bibliografia
recomenada a wikipèdia, etc.)
100. Què fa MyEndNoteWeb? (vídeo 8)
Gestiona informació, posant el meu
currículum a la xarxa.
Quin ResearcherID tens? El poses a la teva
signatura?
101. Puc treballar amb companys?
Més val acompanyat que sol
Col·laborar és bàsic en ciència.
Aprofitar les eines disponibles fa la feina més
fàcil i més ràpida.
102. Què fa MyEndNoteWeb? (vídeo 9)
Organitza informació en forma de grups i els
permet compartir.
Així facilita:
•Treballar en grup.
•Intercanviar coneixement.
•Col·laborar!
103. Activitat (1/2)
0.- Donar-se d’alta a Endnote Web.
1.- Cercar en Web of Science articles sobre anestesiologia
pediàtrica
2.- Guardar les 10 primeres referències en Endnote web (save to
endnote web)
3.- Crear una nova carpeta per gravar les referències (organize)
4.- Compartir la carpeta amb altre usuari (manage sharing)
5.- Crear una bibliografia de les referències incloses a la carpeta i
fer una visualització (format)
104. Activitat (2/2)
1.- Accedir a “ISI Web of Knowledge”.
2.- Escollir la base de datos “Web of Science”
3.- Buscar por el camp “author”.
4.- Refinar els resultats per autor, institució, etc.
5.- Pulsar “Create Citation Report”.
La pàgina de resultats mostra els registres totals, les cites
rebudes totals, la mitjana de cites per article i l’índex h.
105. Conclusió
Avui hem vist com és molt útil utilitzar el
gestors bibliogràfics, que a més poden ser
eines per gestionar la visibilitat de la nostra
pròpia producció i per col·laborar amb altres
companys o investigadors.
106. Conclusió final (1/3)
1. Coneixem la diversitat i fiabilitat de les
diverses fonts d’informació disponibles a
Internet.
2. Sabem identificar la font d’informació més
adecuada en funció de les necessitats
informatives.
107. Conclusió final (2/3)
3. Disposem de tècniques de millora en les
estratègies de cerca: truncaments, àlgebra
de boole, ús dels descriptors, etc. per
aprofitar les diferents possibilitats de cerca
que ofereixen les bases de dades.
4. Coneixem tècniques per el maneig de
bibliografia a través de softwares específics.
108. Conclusió final (3/3)
5. Sabem mètodes per augmentar la visibilitat
i l’impacte de la literatura generada.
