3. ELS RECURSOS NATURALS
• El concepte de recurs natural comprèn qualsevol material o energia que la humanitat
pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats
biològiques o satisfer les seves necessitats socials.
• Tots aquests recursos són limitats i se solen classificar segons la seva capacitat de
regeneració :
• - Recursos renovables: Són els que es regeneren de manera natural . La radiació solar, el
vent, l’aigua, el sòl, les plantes i els animals són els principals recursos renovables al
nostre abast.
• - Recursos no renovables: Són aquells que s’exhaureixen i no tenen capacitat de
regeneració. Els combustibles fòssils , els combustibles nuclears ( l’urani) i una gran
varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·lics o no metàl·lics.
4. AIGUA DOLÇA, ABUNDOR I ESCASSESA
• Podem dividir els països del món en posseïdors
d’aigua ( aquells que en reben de manera
suficient perquè l’activitat agrícola s’hi
desenvolupi amb normalitat) i no posseïdors
( aquells que no en reben prou).
• Del total d’aigua dolça que es consumeix al món
només el 5% es destina directament al consum o
usos domèstics, el 75% es destina als regs
agrícoles i el 20% restant s’empra en la indústria.
• L’aigua és, doncs, un recurs escàs i alhora
indispensable per a la vida, sovint és objecte de
conflictes geopolítics,
8. ESPANYA: RECURSOS HÍDRICS
• El conjunt de terres i aqüífers que aporten les
seves aigües al curs d’un mateix riu formen la
conca hidrogràfica. Les entitats que gestionen
els recursos hídrics d’una conca o un conjunt de
conques s’anomenen confederacions
hidrogràfiques .
• A Espanya, els recursos hídrics disponibles són
superiors a la demanda total.
• Els recursos hídrics són importants a les
confederacions del Nord ( Duero, Tajo, Ebre..),
mantenen un equilibri precari a les dels rius
Guadiana, Xúquer, Pirineus Orientals i Canàries i
són deficitàries als rius Guadalquivir, Segura...
9.
10.
11. LES DEMANDES D’AIGUA
• Agrícola i ramader: El consum d’aigua a Espanya
per a ús agrícola és superior al 80% de l’aigua
disponible.
• Es prohibeix l’ús de productes contaminants i es
controla l’abocament de purins i s’incentiva la
instal·lació de sistemes de regadiu que frenin el
consum d’aigua: reg per aspersió, degoteig...
• - Urbà i industrial: El consum té una demanda
inferior als usos agraris. La provisió d’aigua per a
usos domèstics és prioritària. Els
subministraments domèstics i urbans provenen de
les aigües fluvials i dels aqüífers
• Les indústries solen necessitar l’aigua per als seus
processos de producció, de refrigeració de les
màquines, per netejar i eliminar residus..
• Aquests usos es veuen afectats pel problema de la
contaminació de les aigües amb abocaments
urbans i industrials d’aigües residuals. Aquest
problema s’ha intentat resoldre amb la instal·lació
de depuradores.
12.
13. LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES
• - La política de transvasaments
• Es plantegen per la desigual distribució dels recursos
hídrics per a l’abastiment de zones urbanes
( Barcelona, València...) amb necessitats hídriques
• -La dessalinització de l’aigua del mar
• Consisteix en la instal·lació de plantes
desalinitzadores en zones deficitàries.
• -La recuperació dels aqüífers
• Les aigües subterrànies s’exploten per mitjà de la
perforació de pous i el bombeig d’aigua. S’utilitzen
sobretot per a regs agrícoles ( Manxa, costa
mediterrània..). La sobreexplotació d’aquest recurs
genera la dessecació parcial o total d’àrees lacustres
i palustres.
• Els risc més greus són la salinització de l’aigua i la
contaminació.
• - Els plans de sanejament dels rius
• Els plans de sanejament s’apliquen per a reduir el
deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i
obtenir un bon estat ecològic de la mateixa.
14.
15.
16. ELS RECURSOS ENERGÈTICS RENOVABLES
• L’aigua com a recurs energètic: Es l’energia renovable més
utilitzada, sobretot mitjançant l’aprofitament de la força de
l’aigua per a generar energia elèctrica en centrals
hidroelèctriques.
• L’energia solar: El sol és una font d’energia neta, gratuïta i
inexhaurible. El potencial d’energia solar a Espanya és el més
alt d’Europa, hi ha poques instal·lacions fotovoltaiques que
produeixen electricitat
• L’energia eòlica: Fa servir la força del vent per a generar
electricitat. Espanya és el segon país del món en la producció
d’aquest tipus d’energia, després d’Alemanya.
• L’energia geotèrmica: Aprofita la calor de l’interior de la
Terra. S’aprofita per a calefacció i per al subministrament
d’aigua calenta de balnearis, ús domèstic, calefacció
d’hivernacles
• L’energia de biomassa: S’obté per combustió o fermentació
de la matèria orgànica. La biomassa natural es produeix
espontàniament a la natura, la biomassa residual prové de
residus derivats de l’activitat agrícola, forestal...
17.
18.
19.
20. RECURSOS ENERGÈTICS NO RENOVABLES
• El carbó: El carbó va ser el combustible bàsic de la Revolució
Industrial. Encara que el consum de carbó va disminuir a
mesura que s’estenia l’ús del petroli. L’hulla és el carbó més
utilitzat. Un dels tipus d’hulla més utilitzats és l’anomenat
carbó de coc.
• El petroli: El petroli i els seus derivats produeixen gairebé el
40% de l’energia comercialitzable consumida al món. Les
principals reserves de petroli es troben a l’Orient Mitjà.
Espanya no té reserves importants i el nostre abastiment
depèn de l’exterior ( Aràbia Saudita, Mèxic, Rússia...). Les
principals empreses petrolieres espanyoles amb refineries i
distribució són : Repsol, Cepsa, Petronor...
• El gas natural: Es una barreja d’hidrocarburs fòssils, que es
troben en els jaciments petroliers. Es un combustible molt
eficient i versàtil, requereix un processament molt reduït i és
ambientalment benigne.
• L’energia nuclear: Els avantatges de l’energia nuclear són el
gran poder calorífic i el fet de ser una energia neta. La
instal·lació de centrals nuclears provoca rebuig social pels
perills de possibles fuites radioactives,
34. ELS RECURSOS MINERS
• MINERALS METÀL·LICS
• Els principals minerals metàl·lics són: el ferro ( amb aliatge amb crom i níquel produeix acer),
el coure ( utilitzat en la indústria elèctrica), l’alumini, el plom, el zinc..
• MINERALS NO METÀL·LICS
• Destaquen : la sal, la potassa, argiles, feldspats... Espanya manté una alta producció de sal
( sal gemma i sal marina). La primera productora de sal gemma d’Espanya és Cantàbria. La sal
marina s’obté de les salines del litoral mediterrani. Les sals potàssiques ( Catalunya,
Navarra..), s’utilitzen com a fertilitzant agrícola i en la indústria química ( colorants).
• ROQUES INDUSTRIALS
• Les pedreres que extreuen roques industrials han aconseguit un notable dinamisme en
l’extracció d’aquest producte per a la indústria química i la construcció: argiles, pissarres,
graves, sorra i roques ornamentals com marbre i granit
35.
36. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS RECURSOS
AL MÓN
• La distribució dels recursos a la superfície de la
Terra és molt desigual.
• Rússia, Canadà, Estats Units, Austràlia
posseeixen reserves minerals abundants i diverses
i disposen de gairebé la meitat dels recursos
minerals no combustibles del món.
• Molts minerals no combustibles es concentren en
pocs països. Així, els principals dipòsits de cobalt i
de diamants es troben en certes zones de Rússia
i d’Africa. Altres països només disposen d’un o
dos minerals explotables, com ara el Marroc que té
grans dipòsits de fosfats al Sahara o Xile que en
té de coure.
• Pel que fa a les reserves de minerals energètics,
cal considerar la disponibilitat de cada país de les
reserves de petroli, gas natural i carbó, les quals
formen la base de les societats industrialitzades.
Els països de l’Orient Mitjà tenen aproximadament
la meitat de les reserves de petroli conegudes.
40. PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA
• Les fonts de recursos minerals conegudes actualment s’estan esgotant a un ritme
accelerat. El temps d’exhauriment és el temps que es tarda a utilitzar una certa
porció (80%) de les reserves conegudes d’un mineral. Quan arribem a aquest límit,
tenim quatre possibilitats: reduir el consum d’aquest mineral de manera que
n’allarguem la vida, reciclar o reutilitzar el que ja s’ha extret, trobar-ne un substitut
o bé mirar de prescindir d’aquest mineral.
• Espanya és un exemple de creixement econòmic, però no té fonts d’energia
suficients: és un país dependent des del punt de vista energètic. Els darrers plans
energètics nacionals (PEN) han tingut com a objectiu reforçar les energies
tradicionals ( carbó, hidràulica), reduir el consum de petroli i diversificar les fonts de
proveïment, augmentar la participació del gas natural , intensificar la introducció de
les energies renovables i desenvolupar polítiques d’eficiència i estalvi.
41. AIGUA, RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A
CATALUNYA
• Catalunya té una demanda elevada d’aigua. L’agricultura i
la ramaderia són les activitats que consumeixen més aigua.
• La conca de l’Ebre comprèn tot el riu i és compartida per
diverses comunitats autònomes. Els seus recursos hídrics
es destinen preferentment a l’agricultura i ramaderia.
• Les conques internes comprenen els rius que neixen i
discorren per Catalunya, la major part dels seus recursos
hídrics es destina al sector urbà.
• En el sector energètic la mineria del carbó es basa en
l’explotació de lignits que s’aprofiten per a centrals
tèrmiques . Les centrals nuclears d’Ascó I i II i de
Vandellós II es destinen preferentment a la producció
d’electricitat. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts
d’aigua dels pantans situats als cursos de la Noguera
Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Ter i del riu Ebre . Les
energies alternatives van guanyant pes, destaca la
biomassa i l’energia eòlica.
• Els minerals no metàl·lics . Destaquen la potassa i la sal
gemma. Les roques industrials. Destaquen l’extracció
d’àrids naturals, roca calcària i argiles