HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Dona i ocell. Joan Miró
1. Dona i ocell
Autor: Joan Miró (Barcelona
1893-Palma de Mallorca 1983)
Cronologia: 1983
Tipologia: escultura exempta
Material: formigó i ceràmica
Mides: 22m (alt) x 5'29m
(diàmetre)
Estil: surrealista
Localització: Parc de l'Escorxador
2. Biografia
(Barcelona, 1893-Palma de
Mallorca, 1983) Pintor,
escultor, gravador i
ceramista espanyol. És un
dels artistes més reconeguts
del S.XX.
Estudia Art a Barcelona, va
conèixer les últimes
tendències artístiques
europees.
Fins a 1919, la seva pintura
va estar dominada per un
expressionisme formal amb
influències fauvistas i
cubistes, centrada en els
paisatges, retrats i nus.
"Portrait of Joan Miro, Barcelona 1935 June 13" by Carl
Van Vechten - Library of Congress, Prints and
Photographs Division, Van Vechten Collection
3. Aquest mateix any va viatjar a París i va conèixer a Picasso i
altres artistes. Va quedar fortament impressionat per la
vitalitat artística i els nous corrents.
Afí als principis del surrealisme, va signar el Manifest (1924) i
va incorporar a la seva obra elements d'aquest moviment.
En 1928, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir
dues de les seves teles, la qual cosa va suposar un primer
reconeixement internacional de la seva obra.
4.
5. Durant la Guerra Civil la seva pintura va reflectir la
violència del conflicte armat.
Anys després es va instal·lar a Mallorca (1956). Va
desenvolupar un nou interès per la ceràmica i l'escultura,
sempre en la línia de les seves preocupacions
iconogràfiques. En les seves obres escultòriques va optar per
l'ús de material reciclat i de deixalla.
7. ANÀLISI FORMAL
Composició
Dona i ocell és una escultura
exempta de Joan Miró que
s'aixeca 22 m sobre l'estany
artificial del parc de Joan
Miró, a Barcelona.
Construïda entre 1981 i
1982 —inaugurada l'any
següent— l'obra és de
pedra artificial, revestida
parcialment amb ceràmica
pintada de vermell, groc,
verd i blau tractada com a
trencadís.
8.
9. Està formada per tres
elements sobreposats:
1. Una enorme estructura
vertical de formigó
buidada, de formes
arrodonides i d'aparença
fàl·lica.
2. Sobre aquesta estructura
vertical, en
perpendicular, trobem
un tub cilíndric
lleugerament desviat
respecte a l'eix central
que el sosté.
3. Una mitja lluna de color
groc corona i completa
l'escultura.
10. El formigó està recobert de
amb trencadís de ceràmica.
Les tessel·les són de colors
vius: vermell, verd, groc i
blau. La lluentor de la
ceràmica i el viu colorit
reflexa la llum del sol. El
trencadís és un homenatge
a Gaudí.
Tot i les seves enormes
dimensions i pes, el joc
gravitatori dels elements
superiors ofereix sensació
de lleugeresa i moviment.
L'aigua forma part del
conjunt en reflectir la
imatge de l'escultura.
11. Estil
L'obra de Miró és una de
les més originals de l'art
contemporani gràcies a la
seva particular iconografia,
inspirada en l'art primitiu,
el Surrealisme i l'abstracció.
Va ser un dels artistes
surrealistes més
importants degut al seu
desig d'assolir la llibertat
creativa i fer prevaldre
l'inconscient per damunt
de la raó.
12. D'André Masson va
aprendre
l'automatisme, de
Wassily Kandinsnky va
adquirir el gust pel
color i les formes
corbades que evoquen
un món privat.
En quant a l'escultura, la
seva gran influència és
Jean Arp, el primer
artista a utilitzar formes
orgàniques en les seves
obres, donant-les una
dimensió poètica i
obrint-les a la lliure
associació d'idees.
13. INTERPRETACIÓ
Contingut i
significació
Miró va abandonar
el llenguatge
figuratiu en favor
d'una gramàtica
simbòlica pròpia, de
línies senzilles i
colors vius, en la que
es repeteixen
símbols i imatges
(estrelles, llunes,
ocells...).
14. L'estructura principal
recorda clarament una
forma fàl·lica, en la que
s'obre una incisió vertical
de color negre que
simbolitza la sexualitat
femenina. Així es dibuixa
un tot hermafrodític.
Alguns crítics creuen que
el cilindre superior seria
un nadó faixat. La forma
groga que corona l'obra
seria la lluna en quart
creixent o un ocell,
connectant així la vida
humana amb els astres i la
naturalesa.
15. Alguns crítics creuen que el cilindre superior seria un nadó
faixat. La forma groga que corona l'obra seria la lluna en
quart creixent o un ocell, connectant així la vida humana
amb els astres i la naturalesa.
16. Funció
Dona i Ocell es va realitzar en un període en què Barcelona
va experimentar diversos projectes de renovació urbanística,
on es va convidar a artistes i arquitectes de renom a
participar per renovar la imatge urbana de la ciutat.
L'any 1968 l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Miró de
fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la
benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a
l'Aeroport . A Miró li va encantar la idea i es comprometé a
dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als
visitants de la ciutat segons en el medi en què hi arribessin:
terra, mar o aire.
17. Les altres dues obres encarregades foren un paviment
ceràmic de més de 400 metres quadrats al Pla de la
Boqueria per saludar als visitants que arribessin a Barcelona
per mar i una escultura per rebre els visitants que arribessin
per terra.
Dona i ocell és un encàrrec posterior, efectuat ja en temps
democràtics per l'Ajuntament de Barcelona (1980's) en el
marc del procés d'urbanització de l'antic Parc de
l'Escorxador, un solar on hi havia l'antic escorxador de
Barcelona.