1. ESQUEMA COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL s XIX
ESTATUT DE
BAIONA
(juliol 1807)
Cert caràcter
liberal.
Conté elements
essencials pel
desenvolupament del
comerç, disminuir el
poder de la noblesa i
potencia la burgesia:
Principis
generals:
caràcter
ideològic
suprimeix privilegis
comercials
Llibertat d’indústria i
comerç
Supressió d’e
duanes interiors
Disminució de
fideïcomisos
Igualtat del sistema
de contribucions
Prohibició de
“puresa de sang”
per a càrrecs
Les
Corts
Reunides almenys
una vegada cada
tres anys.
Elaboren les lleis
Aproven el
pressupost per 3
anys i en controlen
l’aplicació.
Presentació de
queixes contra els
ministres.
172 membres: 25
clergat; 25 nobles;
62 del
poble(províncies i
colònies); 30 de les
ciutats; 15
representants del
comerç i 15 de les
universitats
(nomenats pel Rei)
Reunides almenys
cada 3 anys i
sessions secretes
El Senat
Vitalici. Nomenat
pel Rei
Defensa de la
llibertat individual.
Decideix la
suspensió de la
Constitució
CONSTITUCIÓ DE
CADIZ
(març 1812)
Compromís entre
liberals i
absolutistes.
Controla l’actuació
del Rei
Caràcter molt liberal
Crea la Milícia
Nacional en
defensa dels
principis liberals
Estableix el servei
militar obligatori.
Sobirania nacional
ESTATUTO REAL
(abril de 1834)
Es fonamenta en
les lleis tradicionals
de la monarquia i
rebutja la base
liberal.
El seu objectiu:
organitzar un règim
polític oligàrquic.
CONSTITUCIÓ DE
1837 (juny)
CONSTITUCIÓ DE
1845 (maig)
CONSTITUCIÓ DE
1869 (juny)
CONSTITUCIÓ DE
1873 (juliol)
CONSTITUCIÓ DE
1876 (juny)
CONSTITUCIÓ DE
1931 (desembre)
Pretén trobar un
terme mig entre la
Constitució de
Cadis i l’Estatut
Reial.
Intenció de ser
consensuada per
progressistes i
moderats.
L’objectiu és fer un
règim polític
moderat que
asseguri el domini
polític i social de
l’oligarquia.
Consolida
l’hegemonia de
l’oligarquia agrària i
financera i margina
la burgesia.
Pot considerar-se la
primera Constitució
democràtica.
Constitució que no
es va aprovar.
L’interès més gran
és que proposa una
estructura federal
de l’Estat. Trenca
amb el centralisme
dels moderats.
S’organitza en
règim intermedi
entre
presidencialista i
parlamentari
Les línies mestres
són les de la
constitució de 1845
amb alguns drets
del 1869
Model que permet
el predomini del
monarca, la
corrupció electoral i
la fabricació de
majories artificials.
Sobirania
compartida entre el
Rei i les Corts.
Sobirania nacional
República
democràtica de
treballadors.
Crea unes
institucions que
donen el màxim
protagonisme a les
Corts republicanes.
Es reforma
l’estructura de
l’Estat: preveu
l’existència
d’autonomies que
no poden federarse.
No diu res de la
sobirania, per tant,
per deducció
resideix en el Rei.
Sobirania nacional
Constitució molt
difícil de reformar:
molt rígida.
Unicameral
Bicameral:
Bicameral
Institució central i
representativa
Es reuneixen
anualment (període
fixat)
1. Procuradores del
Elaboren les lleis.
Reino (una
mena de Senat)
format per
nobles en
nombre il·limitat.
Els seus
membres han de
posseir grans
rendes i són
nomenats per la
reina.
Funcions consultiva
i mig legislativa.
No pot debatre
assumptes no
plantejats per la
Corona
Aproven les lleis.
Aproven el
pressupost anual.
Poden censurar el
govern (això actua
com a contrapès a
la potestat reial de
nomenar ministres)
Nomenen el
Regent.
Pren decisions
respecte la
successió de la
Corona
Tractats
internacionals
Fixa les
contribucions
anuals
Controla l’Exèrcit
Etc
Els diputats són per
2 anys i és
inviolable.
Reino (cambra
baixa) elegits
2. Próceres del
Té dret de Petició al
Rei.
Les lleis s’han
d’aprovar a les
dues Cambres i pel
Rei.
Sobirania popular
Preveu, però, la
primacia de l’Estat.
Hi ha 17 Estats
federats i cada un
pot fer la pròpia
Constitució.
Bicameral
Ja no poden
nomenar el regent
No existeix la
“moció de censura”,
però era una
pràctica
consuetudinària.
El Senat és
semielectiu
Bicameral
Bicameral:
Congrés dels
diputats elegit per
sufragi universal i
directe sense
condicions per a
ser elegible.
Senat elegit per
sufragi universal
però amb algunes
condicions (tenir 40
anys, haver
ostentat un càrrec
important, tenir títol
superior, ser un
gran propietari
agrari...)
El Congrés, amb
poders legislatius
superiors al Senat
Posseeix la facultat
legislativa.
Ben regulats el
calendari de
reunions.
Interpel·len i
censuren el govern.
Senat vitalici
totalment nomenat
pel rei entre altes
categories
(noblesa, exèrcit,
església, alts
càrrecs etc)
El Senat: càmara
territorial (4
representants per
cada Estat)
No té capacitat
legislativa.
Té capacitat
suspensiva per 1
any
Controla la
constitucionalitat de
les lleis.
Bicameral: Congrés
i Senat
El Congrés i el
Senat tenen la
potestat legislativa,
junt amb el Rei.
Les Corts
posseeixen dret de
veto junt amb el Rei
Són convocades,
suspeses o
dissoltes pel Rei
Hi ha diversos tipus
de senadors: els de
dret propi (noblesa,
alts càrrecs de
l’exèrcit i
l’Església...); els
nomenats pel
Rei,.Tots vitalicis; i
els nomenats per
les corporacions i
grans els grans
contribuents.
Unicameral
El Congrés dels
diputats té molt
àmplies
competències
legislatives.
Es preveu la
participació popular
en les lleis
(referèndums i
iniciatives populars)
Tenen limitacions
derivades de les
competències dels
parlaments
regionals
autònoms.

2. ESQUEMA COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL s XIX
ESTATUT DE
BAIONA
CONSTITUCIÓ DE
CADIZ
(juliol 1807)
(març 1812)
Monarquia limitada
Cap de
l’Estat
Monarquia limitada
El Rei nomena els
ministres
El Rei dirigeix el
govern (poder
executiu)
Intervé en les lleis
per iniciativa i per
sanció
Designa els
Senadors.
Ostenta el poder
Executiu
Pot fer Decrets-llei
Llibertat individual
Posseeix dret de
veto ( 2 anys)
Les decisions han
de ser refrendades
pels ministres
Típicament liberals:
Habeas Corpus
Declaració
de drets
Llibertat civil
No turment ni
incomunicació dels
presos.
Llibertat d’impremta
CONSTITUCIÓ DE
1837 (juliol)
Monarquia molt poc
limitada
Monarquia limitada.
Convoca, suspèn i
dissol les Corts.
Nomena el
President de les
Corts
Separació de
poders deficient: El
Rei pot emetre
decrets llei (poder
legislatiu), convoca
les Corts i ostenta
el poder executiu
amb amplia
potestat.
El Consell d’Estat
és l’òrgan consultiu
i resol problemes
de competències.
Separació estricta
de poders
La justícia compet
exclusivament als
tribunals: Codis
civil i penal únics;
fur únic;
inamobilitat dels
jutges...
El Consell d’Estat
és l’òrgan consultiu
i resol problemes
de competències.
El Rei dirigeix el
govern (poder
executiu)
Elaboració de lleis
amb les Corts.
Posseeix veto
absolut
Convoca, suspèn i
dissol les Corts.
Nomena els
ministres
No fa esment a cap
mena de drets.
Propietat
Igualtat jurídica
Inviolabilitat del
domi.
Llibertat impremta
Dret a l’educació
elemental
Garanties penals i
processals
Garanties
processals
Relació
entre
poders
ESTATUTO REAL
(abril de 1834)
Els mateixos que la
de Cadis i una mica
ampliats.
CONSTITUCIÓ DE
1845 (maig)
Incrementa les
competències, ara
molt més àmplies.
Nomena i separa
lliurement els
ministres
Pot dissoldre les
Corts a voluntat
CONSTITUCIÓ DE
1869 (juny)
CONSTITUCIÓ DE
1873 (juliol)
CONSTITUCIÓ DE
1876 (juny)
CONSTITUCIÓ DE
1931 (desembre)
Monarquia
constitucional
Exerceix el poder a
través dels
ministres, que
poden ser
censurats per les
Corts.
President de la
República elegit de
forma indirecta
El President no pot
intervenir en la
funció executiva,
que correspon al
govern.
Monarquia poc
limitada.
El Rei manté tot el
poder executiu dels
moderats:
Dirigeix l’exèrcit
Nomena i separa
ministres pels quals
és referendat
Sanciona i
promulga lleis
President elegit de
forma indirecta.
Per 7 anys.
Nomena lliurement
el President del
Govern i els
ministres proposats
Té funcions
representatives
La funció és la de
mantenir la unió i
l’equilibri entre els
Estats de la
Federació
Nomena Cap del
Governs qui vol
(independentment
de les majories)
Semblants als de
1837 (però limitats
per lleis posteriors)
Àmplia i detallada
declaració de drets.
I a més, nous:
Inviolabilitat de la
correspondència
Llibertat de treball
per a estrangers.
Dret de reunió
No regula la relació
entre les Cambres i
el govern., però...
Per dissoldre-les
cal la signatura
President del
Consell de
ministres.
Separació de
poders
Però atorga majors
poders al Rei
No regula el
sistema electoral
(com la de Cadis)
Fa esment al
“poder judicial” i
estableix la
independència i
exclusivitat dels
jutges. Jurats
Supressió dels
jurats, la Milícia i
els ajuntaments
democràtics.
Se suprimeix
l’expressió “poder
judicial” i es limita
l’autonomia dels
tribunals
Nomenen els
ajuntaments més
grans de 2000 h.
Estricta separació
de poders.
Descentralització.
Les Corts són el
centre del poder.
Els més importants
podien ser
suspesos pel
govern en
situacions
especials
Separació de
poders fictícia
Iniciativa legislativa
del Rei i les dues
Cambres.
Separació estricta
dels tres poders.
La iniciativa
legisladora del
govern controlada.
El poder judicial és
veritablement
independent
L’Executiu l’ostenta
el Govern i el seu
president
El Govern posseeix
capacitat legislativa
El poder Judicial és
independent, hi ha
jurats
Funcionament de la
justícia regulada
per lleis ordinàries.
Sistema electoral
amb districtes
electorals
controlables pels
cacics
Exclusió de partits
no monàrquics.
Exclusivitat i
autonomia de la
funció judicial.
Se suprimeixen les
jurisdiccions
especials (menys la
militat)
Es crea Tribunal de
Garanties Constitu.
Judicis per jurats
Ajuntaments
democràtics
Separació dels tres
poders clàssics.
Afegeix un altre
poder: el del
President, que
anomena
“relacional”
Semblants als del
1869, en limitava
alguns; ampliava
d’altres.
Es regulaven per
llei.
Convoca, suspèn i
dissol les Corts
amb limitacions.
Contempla tots els
drets individuals i
col·lectius de les
constitucions
anteriors i la seva
amplitud és molt
superior
Drets familiars,
culturals i
econòmics.
Limitacions a la
propietat privada.
Drets d’associació
Elecció
d’ajuntaments
Relació
Església i
Estat
Declaració de drets
molt semblant a la
del 1869
Dret de veto
Promulga les lleis
Confessionalitat i
exclusió d’altra
religió no catòlica
La Religió Catòlica
com a “única
verdadera”
No diu res.
Confessional, però
més oberta. Es
compromet a
mantenir el culte.
Confessionalitat de
l’Estat.
Concordat de 1851
Llibertat de cultes,
L’Estat manté el
culte i el clergat.
Tracta de forma
més democràtica la
qüestió religiosa.
Confessionalitat
Tolerància altres
religions.
Separació entre
Església i Estat.
Limita prerrogatives
de l’Església.
Universal masculí i
indirecte
Censatari i molt
restringit per als
“Procuradores”
Vot censatari
directe pel Congrés
dels Diputats
Vot censatari
Sufragi universal
(masculí)
Sufragi universal
(masculí)
Sufragi censatari
Sufragi universal
(masculí i femení)
Tipus de
sufragi
No s’estableix. El
rei nomena els
senadors i una part
de diputats a Corts.
Els diputats elegits
per estaments de
diferents sectors.
Nomenament
directe de la reina
per als “Próceres”
Senadors triats pel
Rei d’una terna
entre els elegits per
procediment limitat.
Elaborada
Carta atorgada
Corts de Cadis
Moderats
Progressistes
Moderats
Progressistes,
Corts republicanes
Conservadors
Corts republicans