1. El final del franquisme
(1973-1975)
Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès
1

2. ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:
http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
 Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
 “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
2

3. 1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)
1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)
 deteriorament de la salud de Franco: cada vegada més delegava més poder de
Primers símptomes a partir de 1969
decisió a
l’almirall Carrero Blanco. Juny 1973, Franco li cedeix el càrrec de
president del govern
 distanciament progressiu de l’Església
 capacitat mobilitzadora de l’oposició, com en el procés de Burgos contra ETA
(desembre 1970)
 accions terroristes d’ETA i del FRAP
 tensions entre els immobilistes ( manteniment de les rígides estructures del
sistema sense necessitat de reformes) i aperturistes
( partidaris d’un
desenvolupament polític que portes a una democràcia limitada). Provoca parálisi
política entre 1969 i 1973; només s’aprova la Ley General de Educación (1970)
 Contradiccions a l’aplicar la Ley Orgánica del Estado: no es podia mantenir
els principis del Movimiento Nacional i alhora obrir el sistema a la participació
d’associacions o partits i una premsa lliure
Paràlisi política: 20/12/1973
ETA assassina a Carrero Blanco
Carrero Blanco
Resposta del
Govern
3

4. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Arias Navarro: nou president de govern
Govern sense presència dels membres de l’Opus Dei
Discurs al prendre el càrrec: semblava aperturista (posà l’accent en els canvis que
havia viscut la societat espanyola i el paper de l’opinió pública) però continua
atribuint al Movimiento la feina de conduir tot procés polític. “espíritu 12 de
Govern d’Arias
Navarro
febrero”
Entre el reformisme oberturista i les mesures repressives
Arias Navarro
Ampliació de la llibertat de premsa
Arrest domiciliari de l’arquebisbe de
Bilbao (defensà en una homilia el dret del
poble basc als seus signes d’identitat)
Execució del jove anarquista Puig Antich
(acusat de matar a un policia).Març 1974
Garrote
Salvador Puig Antich
4

5. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Context internacional
Abril 1974: “Revolució dels clavells” = caiguda de la dictadura portuguesa (abans que el franquisme);
s’havia assajat la continuïtat. La revolta contra la dictadura l’havia dut a terme un grup d’oficials de l’exèrcit.
 Juliol 1974: cau la dictadura a Grècia (vigent des de 1967; beneïda per la monarquia grega)
Deixa a Espanya en una situació d’aïllament internacional; 1973 s’havia ampliat
la Comunitat Econòmica Europea
Revolució dels Clavells
Inquietud i dubtes entre els dirigents = es manifesta les dues opcions contraposades
aperturistes
Associacions polítiques (aprovades per decret llei, desembre 74)
búnquer
Mantenir intacte les essències del règim.
Sorgien dins la legalitat del Movimiento; havien d’articular sensibilitats
diferenciades sense entrar en contradicció amb el principis del Movimiento.
Polítics franquistes com Fraga i Suárez creen les seves associacions, i
mantenir la seva activiat política quan Franco ja no hi sigui
5

6. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La reorganització de l’oposició
L’extensió de la conflictivitat obrera
Mobilització obrera
Anys 70 els conflictes obrers es van multiplicar
Crisi derivada de l’increment del petroli.
Molts conflictes: expressió de demandes laborals no ateses; la repressió
governamental acabava dotant de contingut polític
Comissions Obreres (CCOO)
Tot i la seva il.legalització, creix com a organització sindical i es guanya la confiança dels treballadors
1972: detinguts els membre de la coordinadora estatal i jutjats
Marcelino Camacho
Advocats laboralistes:
Utilitzen els drets que les lleis franquistes reconeixen als obrers
Manteniment de l’activisme obrer
Capellans de parròquies obreres
Cedien espais parroquials per a celebra-hi reunions i
assembles, que eren il·legals
6

7. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La reorganització de l’oposició
L’extensió de la conflictivitat obrera
Vagues a Espanya en l’última etapa de la dictadura (1971-1975)
Assemblea de Comissions Obreres a l’església de Sant Josep
de l’Hospitalet de Llobregat
7

8. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La reorganització de l’oposició
Fragmentació de l’oposició política al franquisme
Monàrquics
S’aturen un cop escollit Joan Carles com a successor el 1969
Nuclis democratacristians
Al voltant de Joaquin Ruiz Jiménez; reduïts i poc influents
Socialistes
Fragmentats entre els que estaven a l’exili
Oct. 1974 Congrés de Suresnes (França): els de
(dominaven l’aparell) i els nuclis organitzats de
l’interior derroca els vells dirigents de l’exili. Felipe
l’interior d’Espanya
González, nou secretari general
UGT: 1971 direcció compartida entre els militants de l’exili i de
l’interior (pes principal). Nicolás Redondo
Corrent socialista al volant de Tierno Galván = crea el Partit
Socialista del Interior (més endavant Partit Socialista Popular)
Felipe González
Millor organitzat i més nombrós
Partit Comunista d’Espanya (PCE)
Santiago Carrillo, líder consolidat
1972 actualitza la tesi de la reconciliació nacional (anys 50) amb el lema: “pacte per la
llibertat” (pacte entre aquells que tinguin com objectiu la implantació de la democràcia)
8

9. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La reorganització de l’oposició
Passes cap a la coordinació unitària
Calia elaborar i acordar un programa de mínims comuns
problema
lideratge dels organismes unitaris
per al conjunt de les forces antifranquistes.
Juliol 1974
Juny 1975
Junta Democrática
Liderada pel PCE.
Plataforma de Convergencia Democrática
Liderada pel PSOE.
Presentació Junta Democrática a París.
Març 1976
Un cop mort Franco (20/11/1975) s’uneixen les dues plataformes: Coordinación Democrática (Platajunta)
Objectius
Amnistia, llibertat d’associació política i la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents
9

10. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La reorganització de l’oposició
Catalunya
Traslladar a l’àmbit polític la coordinació unitària amb què ja es treballava en els àmbits culturals i de reivindicació de la
identitat catalana
 1969 Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya: representats dels principals grups de l’oposició, sense exclusió ideològica.
 1971 Assemblea de Catalunya:
 organisme unitari amb la participació de la majoria de partits polítics clandestins (sense exclusió ideològica) i obert a la
ciutadania que no militava en cap partit polític (tots ells clandestins).
 identifica l’assoliment de la democràcia amb assolir l’autogovern per a Catalunya.
 la comissió permanent va ser detinguda per la policia el 1973
 Partits polítics clandestins:
 d’abans de la Guerra:
 PSUC: el més actiu, de filiació eurocomunista i vinculat al PCE. Liderat per Antoni Gutierrez (“Guti”). Connexions amb
el moviment obrer i l’estudiantil.
 ERC (1931) i Unió Democràtica (1931)
 Dictadura:
 1974: Convergència Democràtica de Catalunya: grup de catòlics i catalanistes, liderada per Jordi Pujol
 1974: Convergència Socialista de Catalunya, de Joan Reventós
 D’altres menors: Partit Socialista d’Alliberament nacional (PSAN),...
10

11. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La reorganització de l’oposició
Oposició armada
FRAP (Frente Revolucionaris Antifascista y Patriótico)
GRAPO
ETA
Marxista-leninista
Marxista-leninista
1973-1978
1975-2007
1975: major atemptat fins al moment: 12 morts i 80 ferits en una cafeteria madrilenya freqüentada per policies
D’extrema dreta: Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco-Español i Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista).
Actuaren activament després de la mort de Franco
Unión Militar Democrática (UMD). 1974
Organització petita que representava una ínfima minoria de militars. Es
descoberta al mateix any que la Revolució dels Clavells (Portugal)
Desarticulats l’estiu de 1975
Objectiu
Democratitzar les Forces Armades i enderrocar la dictadura, sense cop
d’estat
11

12. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La fi del desenvolupament: la crisi econòmica
Renda x càpita
1973 situació socioeconòmica millor que en els 60
1960:
1973:
Crisi petroli 1973
-300$
+2.000 $
TV
1% de les famílies
70% de les famílies
Espanya tenia gran dependència del petroli (67% de l’energia consumida)
Excessiva dependència de l’estranger (importació del cru, de béns d’equipament i d’inversions) fou molt
negativa
Augment preu del
petroli
Crisis a Espanya 1975
Sortida de divises per a finançar la pujada del preu del petroli
Retirada d’inversions estrangeres
Increment del dèficit de la balança de pagaments
Deixen d’entrar divises: reducció flux de turistes i de les remeses
que enviaven els emigrants
12

13. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
La fi del desenvolupament: la crisi econòmica
Crisi econòmica
Evidencià les limitacions del “desarrolismo”
 desequilibri territorial: població i nivell de renda (més de 30 províncies per sota de
la mitjana)
 augment de les desigualtats socials: 1,23% dels més rics tenia més renda que el
52% de població més humil
 no s’havia aconseguit un Estat de benestar comparable als altres països europeus
a causa de l'escassetat de la Hisenda pública = Espanya tenia la pressió impositiva més
baixa d’Europa (Espanya els impostos ordinaris eren el 13,5% del PIB, i França el
22,5%)
 mesures intervencionistes sobre comerç, preus i subvencions agrícoles
 INI gestionava empreses deficitàries
Nou fenomen: atur (es dispara en els
70)
13

14. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.5 La desaparició del dictador
Agonia del franquisme
Estiu 1975
Franco cau malalt
Intensificació de les accions armades d’ETA i el FRAP
Règim respon amb contundència
Nova llei antiterrorista (agost 75)
30 agost Franco ingressat, Joan Carles cap d’Estat interí
per poc dies
27 setembre execució tres membres
Malaltia duradora i des de l’octubre l’agonia llarga
del FRAP i dos d’ETA
per voler mantenir-lo en vida
1 d’octubre “Dia del Caudillo” s’organitza una manifestació multitudinària
pro-Franco a la plaça. Darrera aparició pública de Franco
contundent resposta internacional: retirada
d’ambaixadors i manifestacions contra el règim a les
grans ciutat europees, incendi de l’ambaixada
Espanyola a Lisboa i assalt de la de París.
Rei del Marroc
organitzaa
Aïllament internacional + buit de poder per la
malaltia del dictador + crispació social
Marxa pacífica per ocupar el Sàhara Occidental.
Marxa Verda
(6/11/75)
Exèrcit espanyol es retira i cessió del territori entre
Marroc i Mauritania.
Tractat Tripartit (Esp, Marr, i Maur.) 14/11/75
No es té present els interessos del poble saharaui
14

15. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1.5 La desaparició del dictador
Darrers dies de Franco
Franco ha
mort
Llarga agonia i se’l manté en vida artificialment
Plaça dOriente (Madrid, 1/10/1975)
20/11/1975 Mor Franco
Marxa Verda
Funeral de Franco a la Pl.
D’Oriente
Testament
de Franco
Aguantant artificialment la vida de
Franco
Enterrament al Valle
de los Caídos
15