1. LA CONSTRUCCIÓ
DE L’ESTAT
LIBERAL
ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1833-1874)
VICENT PUIG I GASCÓ
© 2013

2. Abans de començar recorda que.....
 La Il·lustració posà les bases del liberalisme, una ideologia que advoca per les
llibertats individuals i que es va difondre per Espanya paral·lelament a la
invasió napoleònica.
• Els liberals van intentar implantar l’Estat liberal a Espanya en els Corts de
Cadis (1810-1814), però amb el retorn de Ferran VII al tron, això no va ser
possible. Causes del fracàs: manca de suport popular als liberals, la divisió
d’aquests, l’oposició del monarca i de l’Església, i els suport internacional a la
monarquia absoluta.
• Al llarg del XIX va augment la influència de la burgesia a Europa, interessada
en aconseguir canvis polítics de signe liberal. Les revolucions liberals del
1830 i 1848 van aconseguir implantar aquests canvis en alguns Estats
europeus.

3. Presentació
•
•
.1833-1874 a Espanya i a tota l’Europa occidental: implantació del liberalisme:
o Modificació estructures de l’Estat, pas a una monarquia constitucional i parlamentària.
o transformació de la propietat feudal en propietat privada capitalista, llibertat d‟indústria i
de comerç.
o una nova classe dirigent, la burgesia agrària, sorgida de l’aliança entre la vella noblesa
terratinent i la burgesia financera, va controlar el sistema polític mitjançant el sufragi censatari,
i va establir un ordre jurídic i econòmic que feu possible el desenvolupament del capitalisme
Procés llarg:
1. Guerres carlines
2. enfrontament entre els partits polítics, aixecaments populars i pronunciaments de
l‟exèrcit
3. revolució que expulsà del tron a la reina Isabel II. La revolució de 1868 obrí un període de
reforma social i política, més enllà d’un canvi de govern. Les forces burgeses, amb el suport
dels sectors populars, va iniciar una experiència de govern democràtic que, sota la forma de
monarquia o república, donés satisfacció als interessos dels diferents grups socials. Van haverhi dificultats que dugueren a...
4. cop militar al 1874 que posava fi a l’experiència democràtica i obria el camí cap al retorn
dels Borbons.

5. 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències
Característiques generals d’aquesta
etapa:
El poder passa a mans dels liberals
Moderats
Progressistes
A la mort de Ferran VII (setembre de 1833)....:
esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines
Carles Mª Isidre
contra Isabel
Absolutistes
contra liberals
Carlins
contra Isabelins
Carles V
1833-1839
Tres guerres
Carles V
1846-1849
Dels Matiners (Carles
A Catalunya
VI)
Carles VII
1873-1876
A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a
Navarra

7. LA REINA REGENT MARÍA CRISTINA DE BORBÓN-DOS SICILIAS
“CARLES V”
CARLES MARIA ISIDRO DE BORBÓ

8. Guerres carlines
Primera guerra (1833-1839)
CARLINS
• Tradicionalistes, apostòlics i absolutistes;
• defensors de l’Antic Règim.
•
defensar els furs (lleis forals d’origen medieval)= s’oposaven
al centralisme liberal.

Part de la noblesa rural (propietaris) rurals,

Part de l’alt clergat, baix clergat rural.
•
propietat de la terra: explotacions familiars i comunals, i es
veien perjudicades per les lleis fiscals aprovades pels liberals

Petits camperols empobrits del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó
València (Maestrat, sobretot).
•
Oposició a la separació Església-Estat
•
Oposició a la Igualtat jurídica del liberalisme i les seus
reformes (fiscals, econòmiques i polítiques)

Artesans arruïnats i arrendataris emfitèutics (església, noblesa, etc)

Tb. suport d’una part de l’exèrcit.
•
Oposició a l ’uniformització liberal i al món urbà lligat a la
industrialització.
•
Rei”. Lleis tradicionals.
ISABELINS
• Absolutistes ferrandins, Il·lustrats i Liberals moderats (Trienni
liberal)
• Defensors del sistema liberal
• Partidaris de la industrialització i modernització del país
• A causa de la GUERRA = eixampla la base social = progressisme =
classes populars urbanes
i classes mitjanes liberals urbanes
(CONSTITUCIÓ 1812)
• aparells de la monarquia borbònica (alta noblesa, funcionaris,
jerarquia militar...),
• liberals (apropament de la regent Maria Cristina per defensar el tron
d’ Isabel II davant el carlisme).
• Suport de la noblesa: mantenir el predomini econòmic i la propietat de
les seues terres.
• Suport de la burgesia: posar en marxa les reformes liberals desitjades
des de 1812.
Escenari: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i País Valencià.

10. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA
PRIMERA FASE (1833-1835)
•
Alçament carlí al País Basc i Navarra= control àmbit rural però resistència de les ciutats = Bilbao, San Sebastià, Pamplona i Vitòria
•
Catalunya: on s’inicià l’aixecament, però tropa reial sufocà la revolta. 1835 carlins catalans controlaran bona part de la Catalunya interior
(Solsonès, Lluçanès i Berguedà) i de la muntanya tortosina.
•
Resta: no van arribar a controlar cap gran ciutat ni extensió del conflicte. Només controlaren l’àmbit rural del nord.
•
País Basc: Carles V crea una embrió d’administració i exèrcit regular a Navarra i País Basc. SENSE EXÈRCIT REGULAR , practicaven la
guerra de guerrilles, amb líders militars qualificats =
•
ZUMALACÀRREGUI (EUSKADI)=organitzà un exèrcit de 25.000 homes
•
Ramon Cabrera (Maestrat) = unifica les partides aragoneses, catalanes i valencianes
•
Zumalacarregui conquesta DURANGO, TOLOSA, BERGARA i EIBAR, posa setge a Bilbao = mor durant el setge a Bilbao (1835).
•
Facilita la presència de CARLES MARIA ISIDRE de Borbó (1834)
•
Suport de les potències absolutistes = Àustria, Rússia, Prússia i el Papat
•
ISABEL II rebrà el suport de França, Anglaterra i Portugal
SEGONA FASE (1836-1840)
• Reacció liberal davant la mort de Zumalacàrregui (1835) = general Espartero, victòria de Luchana, 1836)= finalitza el setge de Bilbao
• Manca de recursos financers impedeixen el triomf carlí= expedicions a altres territoris = Expedició Reial (1837): després de la mort de
Zumalacarregui, Carles V amb l'exèrcit carlí recorre Catalunya i País Valencià, i arriba a les portes de Madrid on tampoc pot entrar.
• La constatació del la debilitat del Carlisme = Divisió ideològica del Carlisme (1837-39) =
• TRANSACCIONISTES (MAROTO) = partidaris d’un acord amb els liberals.
• INTRANSIGENTS (CARLES MARIA) = base camperola radicalitzada = partidaris de continuar la lluita
• CONVENI DE BERGARA (1839) = MAROTO-ESPARTERO
• Manteniment dels Furs de Navarra i les províncies basques
• Integració dels oficials carlins en l’exèrcit liberal
• Les partides carlines de CABRERA continuen la guerra en la zona del Maestrat (Morella) fins a 1840.

11. Primera guerra (1833-1839)

12. Guerres carlines
Causes rendició tropes carlines:
•
mort de Zumalacarregui va deixar sense direcció l’exèrcit carlí al nord, i progressivament les forces liberals (amb el
comandant Espartero) els van acorralar.
•
fracàs Expedició Reial
•
impossibilitat d'eixamplar l’àrea d’influència fora de les zones rurals del NE, dificultats de la lluita degut als poc mitjans i
reforçament dels exèrcits liberals, desgasten als carlins que acaben dividint-se
Derrota carlista
carlí
Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)
isabelí
conseqüències
Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als
furs i a la descentralització)
Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez)
Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)

13. 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències
Regència de Maria Cristina (1833-1840)
Època molt moderada (liberalisme incipient)
Dirigents
destaca
Cea Bermúdez (liberalisme conservador), Martínez de la Rosa(liberal moderat)
Divisió territorial en províncies (1833)
Reformes administratives
Primeres reformes econòmiques
Dissolució dels gremis
Llibertat de comerç
Limitar el poder de l'església
Amnistiar als exiliat
Reformes polítiques
Estatut Reial de 1834
Però les:
•
revoltes (bullanges) (1835): contra epidèmia de
còlera ( 1834) acusant a l'església, govern no els
defensaven davant atacs dels carlins,
no mesures contra la fam,...Accions contra els
que donaven suport als carlins (església, convents)
i contra autoritat que no feien reformes autentiques
Carta atorgada: no reconeixia ni la sobirania nacional ni la separació de poders
Òrgans consultius
Estament de Pròcers: designats per la reina.
Estament de procuradors (sufragi restringit)
Poder legislatiu per la Corona
•
Oposició dels liberals progressistes
•
Les guerres carlines
Les Corts només funcions consultives
Caiguda del govern
Entrada de Mendizábal (liberal progressista) en el poder (1835)

14. •
No accepta el principi de sobirania nacional
•
No hi apareix el principi de SEPARACIÓ DE PODERS
•
Reconeixement breu i difús de DRETS INDIVIDUALS
•
CORTS : ESTAMENT DE PRÒCERS I ESTAMENT DE PROCURADORS = Voten impostos,
Iniciativa legislativa correspon a la Corona
•
ESTATUT REIAL DE 1834
LIBERALISME CENSATARI = limitació del poder reial però només per un parlament
representatiu dels PODERS RESPONSABLES DE LA SOCIETAT = Marginació de la majoria de
la població
Davant de la insuficiència de l’Estatut = demanda de més reformes

Consolidació de la divisió dels liberals encetada durant el TRIENNI LIBERAL

MODERATS (DOCEAÑISTAS) = SUPORT DELS PRIVILEGIATS I LA CORONA

PROGRESSISTES (EXALTATS) = PARTIDARIS DE LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ 1812 I LA LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC
RÈGIM
INAGURACIÓ DE LES CORTS PER LA REINA GOVERNADORA, 1834
FRANCISCO MARTÍNEZ DE LA ROSA

16. 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències
Regència de Maria Cristina (1833-1840)
Juan Álvarez MENDIZÁBAL
Milícies nacionals, creació diputacions provincials
Reformes progressistes
Desamortitzacions(1836)
Reforma agrària: eliminació dret senyorial, desvinculació
(el propietari pot vendre les terres),..
Liberalització de l‟economia:
Crear una nova capa social donen suport a la revolució
liberal
abolició privilegis de la Mesta,
llibertat d’arrendaments agraris,
llibertat de preus i de comerç interior
de molts productes.
Obtenir recursos financers i poder organitzar i armar
l’exèrcit contra el carlisme.
comportà
Pressió de la noblesa i clergat a MC pq es desfés de Mendizabal
Destitució Mendizàbal estiu1836
Revoltes de sectors progressistes
Obliguen a MC a restablir Constitució 1812
Constitució 1837
Govern de José Mª Calatrava (liberal progressista)
Motí de la Granja

17. MOTÍ DE LA GRANJA, 1837

18. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL ÉS UN PROCÉS REFORMISTA ENCETAT A PARTIR DE 1836 PELS LIBERALS, AMB L’OBJECTIU DE
D’ALLIBERAR LA TERRA DELS OBSTACLES QUE POSAVA L’ANTIC RÈGIM AL DSESENVOLUPAMENT DE LA PROPIETAT PRIVADA CAPITALISTA I
DE L’ECONOMIA DE MERCAT (OBTENCIÓ DEL MÀXIM GUANY SEGONS L’OFERTA I LA DEMANDA I AMB ESCASSA INTERVENCIÓ PER L’ESTAT)
Això implica :
ABOLICIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL

LA CONVERSIÓ DE LA JURISDICCIÓ TERRITORIAL EN PROPIETAT INDIVIDUAL I PRIVADA CAPITALISTA
 LIQUIDACIÓ DE L’EXPLOTACIÓ COMUNAL DE LES TERRES
 LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL RESULTA, TÈCNICAMENT, BENEFICIOSA :
a)
POTENCIA LA CONCENTRA CIÓ DE LA PROPIETAT
b)
AFAVOREIX LA REDUCCIÓ DE LA MÀ D’OBRA = MECANITZACIÓ DEL CAMP
c)
APARICIÓ DEL CONREU EXTENSIU
ABSÈNCIA D’UN PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ SUPOSA UN OBSTACE AL CREIXEMENT ECONÒMIC = ESPANYA

LA INDUSTRIALITZACIÓ HA D’ABSORBIR L’EXCEDENT DE MÀ D’OBRA AGRÀRIA

EL MANTENIMENT DELS CAMPEROLS EN EL CAMP = ESTANCAMENT = NO IMPULSA LA MECANITZACIÓ

PERVIURAN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INVIABLES SENSE LA MECANITZACIÓ= SUBSISTÈNCIA DE MISÈRIA

APARICIÓ D’UNA MASSA AGRÀRIA SENSE CAPACITAT ADQUISITIVA= OBSTACULITZA EL MERCAT NACIONAL

19. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
LA LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC RÈGIMA A ESPANYA SUPOSA
1.
ALIANÇA TÀCITA ENTRE LA BURGESIA LIBEREAL, LA MONARQUIA I LA NOBLESA TERRITORIAL
2.
CAMPEROLS EL SECTOR MÉS PERJUDICAT = VERS EL CARLISME
3.
LA NOBLESA RESTA, MAJORITÀRIAMENT, A FAVOR DEL LIBERALISME
LA SITUACIÓ AGRÀRIA D’ESPANYA
1.-Situació a finals de l’ANTIC RÈGIM
No podem parlar de PROPIETAT PRIVADA CAPITALISTA ABANS DE 1800
La propietat estava limitada per diversos privilegis feudals i era impossible disposar-ne lliurement a causa de
a) VINCLES I HERETATGES (propietats nobiliàries o no)
b) MANS MORTES (propietats eclesiàstiques)
c) BÉNS COMUNALS (propietat de la comunitat aldeana)
d) BÉNS PROPIS (propietat dels Ajuntaments)
 També hi havia PROPIETATS LLIURES O ALODIALS (alou) i del PATRIMONI REIAL (poc delimitat)
 En València, part d’Aragó , Catalunya i Cantàbric destacava el cens emfitèutic també conegut per foro en Galícia
 A més, els senyors feudals tenien dret a cobrar rendes per l’úsdefruit de la terra als llauradors censos en diners i/o en espècie
(senyoria territorial)
 D’altra banda, també tenien capacitat per a cobrar als habitants d’un territori, dels quals era senyor (senyoria jurisdiccional).
Són les multes de justícia, drets de pas, etc
També
l’ús del molí i del forn per part dels llauradors estava sotmés al cobrament de rendes pels senyors (monopolis). La
diferenciació entre la jurisdicció i el domini territorial era molt dificil abans de 1800
Per últim, l’Església cobrava el delme o dècima part de la collita als habitants d’un territori

20. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
2.- LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL CONSISTEIX EN
I.
Abolició del règim senyorial.
I.
Suprimia la jurisdicció nobiliària sobre el territori sense cap indemnització.
II.
Mentre, considerava la senyoria territorial com a propietat privada. Molts pobles s’oposen a pagar les rendes feudals durant la guerra del
francès i el 1813 el Tribunal Suprem aclaria que els senyors no havien de presentar títols de propietat.
III. Aquesta va ser la base de la resolució definitiva el 1837.
IV. Abolició de les proves de noblesa per accedir a l’exèrcit i l’administració
II. .- La desvinculació senyorial.
I.
Suposa la supressió de les primogenitures (cast: mayorazgos) i fideïcomisos
II.
D’aquesta manera, la noblesa ja no podia immobilitzar terres i altres béns, susceptibles, ara de ser venuts. Almenys en Castella no
es va produir una venda massiva de terres de la noblesa.
III. La Liquidació dels Béns Propis i Comunals
I.
Béns Propis
II.
Bens Comunals
IV. Mesures de lliure funcionament del mercat
I.
Abolició dels Privilegis de la Mesta
II.
Llibertat d’arrendaments agraris
III. Llibertat de preus i d'emmagatzematge
IV. Abolició dels privilegis gremials
V.
Eliminació de les Duanes interiors (pontatges, portatges, etc)
V. La Desamortització Eclesiàstica
I.
Clergat Diocesà
II.
Clergat Regular (convents i monestirs)
III. Ordes Militars

21. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

22. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

23. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
4.- La Desamortització
1. Precedents:
1. La desamortització il·lustrada, per part dels ministres de Carles III, Jovellanos, Olavide, que pretenia limitar les compres de
terres de l’Església. Expropiacions i repart de béns municipals en Extremadura
2. La de Godoy, determinada per l’increment del deute públic ocasionat per les guerres contra Anglaterra, afectà als organismes
eclesiàstics encarregats de la beneficència.
3. Afrancesats, Josep Bonaparte, que afectà el clergat i els aristòcrates oposats a la dominació francesa. Es desconeix el seu abast.
Després de 1814, sembla que els béns va ser retornats
4. Corts de Cadis, que afectà als béns dels traïdors, afrancesats, convents, ordres militars, convents destruïts. No s’aplica per la
Restauració de 1814. Durant el Trienni Liberal es decreta la supressió i venda de les ordres monacals. (en teoria es retornen a partir
de 1823)
2. La Desamortització, és a dir, l’expropiació per part de l’Estat de les propietats de l’església i dels béns comunals, i la
seua posterior subhasta, en tant que Béns Nacionals, es va realitzar en dues fases
1. 1836, afecta a les TERRES DE L’ESGLÉSIA (MENDIZABAL)
2. 1855, afecta als béns comunals i de Propis (MADOZ)
3. - DESARMORTITZACIÓ DE JUAN ALVAREZ DE MENDIZABAL (1836-37)



LA DISSOLUCIÓ DELS ORDES RELIGIOSOS
HOSPITALÀRIA) .
(EXCEPTE ELS DEDICATS A L’ENSENYAMENT
I ASSISTÈNCIA
DECLARAVA ELS CONVENTS I MONESTIRS DE L’ESGLÉSIA, PROPIETAT DE L’ESTAT (BÉNS NACIONALS)
VENDA DELS BÉNS NACIONALS MITJANÇANT SUBHASTA PRÈVIA VALORACIÓ OFICIAL

ADQUISICIÓ EN METÀL.LIC O AMB TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC

ABOLICIÓ DEL DELME, 1837 SENSE CAP INDEMNITZACIÓ. DURANT EL TRIENNI ES VA REDUIR A LA MEITAT.
L’OPOSICIÓ AL SEU PAGAMENT FORÇA A LA DEFINITIVA ABOLICIÓ. VA SIGNIFICAR UN GUANY PELS PROPIETARIS
(QUE HO VAN TRASLLADAR ALS ARRENDATARIS).

EL CENS EMFITÈUTIC ARRIBARÀ FINS EL SEGLE XX I ES CONSIDERÀ COM UN “CONTRACTE” REDIMIBLE ON EL
CULTIVADOR HA D’INDEMNITZAR EL RENDISTA. EN CATALUNYA, VALÈNCIA, GALÍCIA ES MANTÉ FINS BEN ENTRAT EL
SEGLE XX

24. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
3.- JUAN ALVAREZ DE MENDIZABAL (1836-37)
 OBJECTIUS
 Pretenia aconseguir recursos per a per a finançar l’exèrcit liberal , recuperar
deute públic i i reduir el
dèficit estatal



Els compradors es constitueixen en suports FERMS de l’estat liberal
A llarg termini les mesures haurien de servir per a desenvolupar la producció agrària, crear una nova
classe de propietaris agraris i introduir millores en els cultius agraris.
RESULTATS

BENEFICIARIS PROPIETARTIS DE TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC O BURGESOS I PROPIETARIS
AGRARIS QUE DISPOSAVEN DE CAPITAL PER INVERTIR, ELS LLAURADORS COMPREN MOLTES
PETITES PARCEL·LES= NO VA RESOLDRE ELS PROBLEMES SOCIALS, SOBRETOT AL SUD I SUDEST DEL PAÍS

OPERACIÓ LUCRATIVA JA QUE EL PREU DE LES TERRES ES VA FIXAR MOLT PER SOTA DEL SEU
VALOR REAL



LES SUBHASTES VAN SER FALSEJADES I PROPÍCIES ALS ABUSOS

CONSOLIDÀ L’ESTRUCTURA LATIFUNDISTA DE LA TERRA, ANTERIOR A 1800
ENTRE 1836-1844 S’HAVIEN VENUT EL 62% DE LES PROPIETATS DE L’ESGLÉSIA
NO VA ACABAR AMB EL DEUTE DE L’ESTAT = RECAPTACIÓ NOMÉS ARRIBÀ AL 25% DEL DEUTE
PÚBLIC TOTAL

25. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

CONSEQÜÈNCIES

ELS NOUS PROPIETARIS SORGITS DE LA DESAMORTITZACIÓ SÓN ABSENTISTES, PER TANT EL
CAMP NO ES VA MODERNITZAR

L’AUGMENT DE LA DEMANDA (SEGLE XIX) ES VA SOLUCIONAR MITJANÇANT L’AUGMENT DE
LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (NOVES ROMPUDES DE TERRES POCS PRODUCTIVES)

LES NOVES ROMPUDES DE TERRES MOLT POC PRODUCTIVES, MALGRAT ELS ADOBS, VAN
PROVOCAR UN DESCENS DELS RENDIMENTS GLOBALS = AUGMENT DELS COSTOS DE
PRODUCCIÓ = IMPOSSIBILITAT D’EXPORTAR

ELS CEREALISTES CASTELLANS ES VAN VEURE ABOCATS AL MERCAT INTERIOR =
PROTECCIONISME = CONSUMIDORS PAGUEN UN MAJOR PREU PEL CEREAL PROTEGIT


EXPORTACIÓ DE VINYA I MINERIA, IMPORTACIÓ DE LA LLANA
L’AGRICULTURA ESPANYOLA PRESENTA UNA GRANS DIVERSITAT. PER UNA PART

UNA AGRICULTURA EXTENSIVA, CEREALÍCOLA ,AMB PERVIVÈNCIA DEL GUARET EN EL
CENTRE DEL PAÍS I MOLTA MÀ D’OBRA.

EN LA PERIFÈRIA MEDITERRÀNIA DESTAQUEN LES ESPECIALITZACIONS EN CULTIUS
D’HORTA, CÍTRICS O LA VINYA.

DISMINUCIÓ DE LA RAMADERIA QUE PORTARÀ A LA IMPORTACIÓ DE LLANA
 L’ALTERNATRIVA DE FLOREZ ESTRADA
 CONTRARI A LA VENDA DELS BÉNS NACIONAL
 DEFENSAVA QUE ELS BÉNS FOREN ARRENDATS MITJANÇANT L’EMFITEUSI
 L’ESTAT MANTINDRIA LA PROPIETAT DE LES TERRES I MILLORARIA LA
CAMPEROLS

ELIMINARIA UN POSSIBLE SUPORT AL CARLISME DELS CAMPEROLS
SITUACIÓ DELS

26. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

28. A Espanya, la liquidació de l’Antic Règim es va efectuar mitjançant una aliança entre la
burgesia liberal i l’aristocràcia latifundista, amb la pròpia monarquia com a àrbitre, sense
que es produís cap procés paral·lel de revolució camperola. Lluny d’això, els interessos del
camperolat van ser sacrificats, i àmplies capes dels llauradors espanyols (que anteriorment
vivien en una relativa prosperitat i ara veien afectada la seua situació pel doble joc de la
liquidació del règim senyorial en benefici dels senyors i l’augment dels impostos) s’alçaren
en armes contra una revolució burgesa i una reforma agrària que es feien a les sues expenses,
i es trobaren, lògicament, del costat dels enemics d’aquests canvis: del costat del carlisme.
Així es pot explicar el que seria inexplicable baix l’esquema francès: que l’aristocràcia
latifundista es situara a Espanya del costat de la revolució, i que un ampli sector del camperollat donara suport a la reacció. No es podria entendre el carlisme si ignorarem aquesta arrel
de revolta camperola i el reduirem al discutible i trivial problema jurídic de la successió, o
a l’entusiasme que pogueren suscitar personalment oncle i neboda, que per allà anaven els
dos en qualitat de governants. Eren dues concepcions diferents de com s’havia d’organitzar
la societat les que s’enfrontaven en unes guerres civils sagnants, que foren molt més que una
simple baralla entre frares muntanyencs i maçons conspiradors, com algunes caricatures,
d’un i altre costat, pretenien. I en eixes concepcions contraposades de com s’havia
d’organitzar la societat, el problema de la terra ocupava un lloc central.
JOSEP FONTANA: “Transformacions agràries i creixement econòmic a l’Espanya contemporània”, en Canvi econòmic i
actituds polítiques a l’Espanya del segle XIX, Barcelona, 1975, pàgs. 162-163.

29. 4)DESARMORTITZACIÓ DE PASCUAL MADOZ (1855)
a) LLEI DESAMORTITZADORA DE 1855 (BIENNI PROGRESSISTA )
b) TÉ UN ABASTAMENT MAJOR QUE LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZABAL
•
BÉNS DE L’ESTAT,
•
CLERGAT,
•
ORDES MILITARS (CALATRAVA, ALCÀNTARA, SANTIAGO I MONTESA)
•
CONFRARIES RELIGIOSES
•
DELS CARLINS,
•
LES INSTITUCIONS BENÈFIQUES
•
BÉNS DE PROPIS I COMUNALS DELS AJUNTAMENTS
c) AFECTAVA
TAMBÉ A BÉNS DESAMORTITZATS ANTERIORMENT, QUE NO S’HAVIEN VENUT (DURANT LA DÈCADA
MODERADA S’HAVIEN ATURAT LES VENDES)
d)PAGAMENT EN METÀL.LIC, EXCLUSIVAMENT, UN 10% AL COMPTAT I LA RESTA AL LLARG DE 14 ANYS
 OBJECTIUS

RECURSOS PER A LA HISENDA

MODERNITZACIÓ ECONÒMICA DEL PAÍS = CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL

JA QUE LA INDÚSTRIA NO POT CONSTRUIR EL FERROCARRIL, S’HA D’INTENTAR QUE LA CONSTRUCCIÓ DEL
FERROCARRIL PROMOGA LA INDÚSTRIA DEL PAÍS

EL FERROCARRIL NO VA ESPERONAR LA INDUSTRIALITZACIÓ (A CURT TERMINI) PERÒ SÍ A FINALS DE SEGLE

30. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
1.
CLERGAT va rebre un colp dur : pràctica desaparició del CLERGAT REGULAR i
dependència econòmica estatal del CLERGAT SECULAR
2.
NOBLESA: pèrdua de les propietats feudals, convertides en propietats privades
capitalistes però NO EN EMPRESES AGRÀRIES MODERNES CAPITALISTES
3.
Aparició d’una classe de GRANS TERRATINENTS ABSENTISTES (burgesos
urbans), que van invertir diners en la compra de terres del clergat però no van
modernitzar les explotacions agràries, NOMÉS PERCEBIEN LES RENDES
4.
L’explotació dels grans latifundis va continuar en mans d’ARRENDATARIS
(Andalusia) que van dedicar les terres a conreus extensius, rendibles gràcies a la
mà d’obra abundant i barata (jornalers)
5.
Pocs camperols conreadors, a causa de la manca de capital per a invertir-hi
6.
Augment considerable del nombre de JORNALERS, proletariat agrari depenent
d’un sou baix i que passava llargues temporades a l’atur
7.
El procés DESAMORTITZADOR fou un fort obstacle a la industrialització, va
desviar capitals que podien haver estat invertits en la indústria

31. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
El mapa de la propietat de la terra a mitjans del segle XIX. Observeu el predomini
del latifundisme cap a Extremadura, sud de la Manxa i Andalusia occidental.

32. 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències
Regència de Maria Cristina (1833-1840)
Constitució de 1837 (8 de juny)
Eleccions
setembre
1837
S‟inspira en la de 1812
Caràcter: liberal
Sobirania: nacional
Sufragi: censatari (només el 4% de la població tenia dret a vot)
Divisió de poders:
executiu: rei i ministres
legislatiu: rei, Congrés de Diputats i creació del Senat
judicial: jurats populars
Drets civils: els mateixos que a les Corts de Cadis però ampliats
Moderats van obtenir la majoria:
intentaren desvirtuar els elements
mes progressistes i democràtics de
la Constitució
Maria Cristina va donar suport a la
política moderada
Regència d‟Espartero
Moviment insurrecionals dels progressistes
Maria Cristina, abans de donar suport a un
govern progressista, va dimitir i va marxar a
l‟exili (1840)

33. 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències
Regència d‟Espartero (1840-1843)
Progressista, militar, autoritari. Perdrà ràpidament el suport popular
Es caracteritza per ser
Lliurecanvista (obertura de duanes als productes estrangers a canvi
del suport financer de l’exterior)
Espartero
Provoca la
I per tant
Crisi a la indústria catalana
Oposició de la burgesia catalana
La crisi provoca
Espartero respon amb
1.
Aixecaments burgesia i classes populars a Barcelona
Bombardeig i repressió a Barcelona
Això provoca el
Desprestigi d’Espartero
Que acaba amb un
Pronunciament moderat amb Narváez
Però continuaren les revoltes a Barcelona:
Narváez
1843 Jamància (consignes democràtiques i republicanes)

34. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
Els partits liberals
•
•
•
•
Característiques: inestabilitat
política (més de 50 governs),
agitacions socials, escàndols a la
cort, afermament liberal i la
consolidació d’una nova estructura
de l’Estat
Moderats i Progressistes
Sobirania compartida (entre el rei i les corts)
Una obsessió: l’ordre públic
Sufragi censatari (vot molt limitat)
Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i
noblesa
•
•
•
•
•
•
Partit Demòcrata (1849)
Altres partits
Sobirania nacional (Parlament)
Sufragi restringit, però més ampli
Llibertat de premsa
Milícies nacionals
Limitació del poder de la Corona
Petita burgesia, comerciants,
artesans,
Sufragi universal
Política de les desmortitzacions
Llibertat individual i instrucció pública
Unió Liberal (1854)
Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes).
Harmonitzar la llibertat i l’ordre, per a renovar el sistema polític
La dècada moderada (1843-1854)
Es caracteritza
Bienni progressista (1854-1856)
Manipulació electoral, caciquisme i
intervenció militar
Unió liberal i moderada (1856-1868)
Isabel II

37. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
La dècada moderada (1843-1854)
Les eleccions de 1844, realitzades amb sufragi censatari per districtes de petita dimensió afavoriren el control per
part dels cacics locals i del govern. Sortí una majoria aclaparadora de moderats. Fou nomenat cap de govern.....
representa
Narváez
Ordre social, control, autoritarisme
Crea la
crea
Guàrdia Civil
Constitució de 1845
Reformes i canvis en l‟època dels moderats:
Reorganització administrativa de l’Estat liberal:
•
•
•
•
•
•
•
Continuar amb la divisió provincial de J. Burgos (1833) i creació dels governadors civils.
Llei de Funcionaris: modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antiguitat)
Millores en la recaptació d’impostos (Llei de Reforma fiscal 1845): impostos directes i indirectes
Canvis en l‟ensenyament (primària obligatòria,(accés a tothom). Església perd el control sobre
l’ensenyament
Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848 (vigent fins 1996)
Pla General de Ferrocarrils de 1851 (corregir la desorganització), Llei de Ports (millora de les
comunicacions marítimes) i obres hidràuliques
Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà): suspensió de la venda dels béns eclesiàstics
desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finançament del culte i del clergat; l’església donarà suport al tron
d’Isabel II.

39. Guerres carlines
Segona Guerra Carlina : Guerra “dels Matiners” (1846-1849)
Fora del sistema liberal, el carlisme continuà essent una força d’oposició. En el període 1846-1849 a Catalunya es van revitalitzar
els aixecament carlins
Causes:
•
Camp:
o
o
•
Crisi agrària (males collites que van fer augment el preu del pa i van agreujar les condicions de vida de les classes
populars)
pagesos perdien terres comunals per les desamortitzacions,i noves formes d’explotació de les terres que afavorien
la concentració de parcel·les.
Malestar a la ciutat: crisi de la indústria tèxtil, reclutament de les quintes i els impostos que gravaven el consum
de productes de primera necessitat.
Fet diferenciador:
A l‟aixecament camperol s’hi van afegir la revolta dels sectors urbans (mobilitzats pel Partit Demòcrata= recollia les
aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars i urbanes, i les queixes d’aquest sector contra la política
moderada)
Fi de la guerra
Millora de les condicions econòmiques i increment d’efectius militars a Catalunya, però no va donar solució allò que l’havia
provocada

40. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
Constitució 1845:
•
•
•
•
•
•
•
•
Caràcter: Liberal conservadora
Sobirania: Compartida
Sufragi: censatari directe i molt restringit (1% població)
Executiu: Rei i Ministres
Legislatiu: Rei, Congrés de diputats i Senat
Judicial: jutges
Drets civils: els de 1837 però retallats (limitació la llibertat de
premsa i de reunió)
Observacions: es tracta d’una reforma de la de 1837.

42. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
Bienni progressista (1854-1856)
El projecte de reformar la
Constitució per enfortir encara
més els poders del executiu en
detriment del Parlament
portà...
Aixecament (de
progressistes,moderats
descontents i unionistes) contra el
govern
Pronunciament de Vicálvaro (28/6/1854)
Manifest del Manzanares (6/7/1854)
Alçaments a d‟altres ciutat
Partit Progressista al poder, amb coalició amb la U. Liberal
Torna Espartero
Constitució de 1837 (comencen a redactar la Constitució de 1856 però no va entrar en
vigor (Non nata))
Desamortitzacions civils de Madoz(1855) : venda de béns i propietats comunals (de
l’església i civils) per a sanejar la Hisenda
Llei General de Ferrocarril (1855): regulava la construcció i oferia incentius a les
empreses que intervinguessin
Nova llei municipal: ampliació cens dels electors i acaba amb la intervenció del govern en
la designació d’alcaldes

43. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
Bienni progressista (1854-1856)
MANIFIESTO MANZANARES
Españoles: La entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el Ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le
componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la
noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos jurado
defender. Dentro de pocos días, la mayor parte de las provincias habrá sacudido el yugo de los tiranos; el Ejército entero habrá
venido a ponerse bajo nuestras banderas, que son las leales; la nación disfrutará los beneficios del régimen representativo, por
el cual ha derramado hasta ahora tanta sangre inútil y ha soportado tan costosos sacrificios. Día es, pues, de decir lo que
estamos resueltos a hacer en el de la victoria.
Nosotros queremos la conservación del trono, pero sin camarilla que lo deshonre; queremos la práctica rigurosa de las
leyes fundamentales, mejorándolas, sobre todo la electoral y la de imprenta; queremos la rebaja de los impuestos, fundada
en una estricta economía; queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y los merecimientos;
queremos arrancar los pueblos a la centralización que los devora, dándoles la independencia local necesaria para que
conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos, bajo sólidas bases, la
Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente, sin imponerlos por eso a la nación.
Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las provincias libres; las Cortes generales que luego se reúnan; la
misma nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a
la voluntad nacional nuestras espadas, y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida.
Cuartel general de Manzanares, a 6 de julio de 1854. El general en jefe del Ejército constitucional, Leopoldo O'Donnell, conde
de Lucena

44. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
Unió liberal i moderada (1856-1868)
Antecedents:
O‟Donnell
Trencament de la coalició d‟unionistes i progressistes, i dimissió d‟Espartero arran de la conflictivitat social de
l‟època : classes populars reclamaven reducció d’impostos, millores de salari i reducció de la jornada laboral,.... . Tot i la
Llei de Treball els conflictes van seguir arreu d’Espanya: destrucció de collites, crema de fàbriques i aldarull. Aquesta
situació va provocar una greu crisi de Govern: Espartero dimiteix i Isabel II va confiar el govern al general O‟Donnell, que
va reprimir les protestes.
Govern de la Unió Liberal i moderada: època d’estabilitat i creixement fins el 1866. Alternança en el poder entre Unió
Liberal i el Partit Moderat:
Etapa govern unionista (1858-1863)
•
Restablir els principis del modernatisme: Constitució de 1845, i part de la legislació del Bienni Progressista
fou anul.lada : interrumpció de les desamortitzacions, anul.lació de la llibretat de premsa, ...
•
Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...
•
Política exterior activa i agressiva : Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc...Poc èxits (excepció de Marraco),
endeutament d’Hisenda
El desgast de la Unió Liberal, la oposició de progressistes, demòcrates i republicans,així
com la crisi econòmica, va fer inclinar a la corona a favor dels moderats.

45. 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868)
Unió liberal i moderada (1856-1868)
Etapa del Partit Moderat (1863-1868)
Narváez tornar a tenir el poder.
Narváez
Característiques:
• autoritarisme (al marge de les Corts i marginant a tots els grups polítics, així com una forta
repressió.
• incapaç de millorar la situació econòmica , agreujada per la guerra civil als EUA i la crisi de
les finances europees, iniciada al 1866.
Des de 1860.... :
Crisis financera + industrial + crisi de subsistència(males collites 1866)
Motius de la societat espanyola per alçar-se contra el règim isabelí
oposició (progressistes, demócrates i republicans) va unificar les seves accions per
acabar amb el moderantisme: Pacte d‟Ostende (agost 1866); a la mort
d’O’Donnell (novembre 1867) s’hi sumaran els Unionistes. Pacte antiisabelí, i la
qüestió de la forma de govern (monarquia o república) seria decidida per unes
Corts constituients elegides per sufragi universal

46. EL SEXENNI DEMÒCRÀTIC (1868-1874

48. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La revolució de 1868: “La gloriosa”
Crisi econòmica
Crisi política
Pacte d’Ostende
(agost 1866)
Inestabilitat
provoca un
Crisi financera
Crisi indutrial
Crisi subsitstència
Es tracta
d’una
Cop d‟Estat
(19 set.1868)
amb
Serrano, Topete i Prim
Revolució popular i burgesa i democràtica
La derrota de les
tropes reials a
Alcolea, provoca....
L‟exili d‟Isabel II
(29 setembre 1868)
Es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques: Amb republicans i federals, burgesos,
obrers i pagesos. Direcció de la revolta; consoliden el pronunciament, transformant el cop militar en revolució.
Substituïda per un
Govern provisional:
Serrano (unionista)-regent, Prim(progressista)Cap de Govern. Sectors radicals (demòcrates i republicans) marginat.
convoca
Eleccions parlament
Les noves corts
elaboren la
Constitució de 1869
(juny 1869). La més democràtica.
(gener 1869)
característiques
•
•
•
•
Guanyen els monàrquics i
el general Prim
Monarquia constitucional
Divisió de poders: legislatiu (Les Corts), executiu
(Rei, però exercit pels ministres) I judicial (tribunals)
Drets dels ciutadans: llibertat de culte però no
separació Església-Estat
Sufragi universal masculí

49. Manifest de la revolució de 1868
«Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en
su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su
obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que,
en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no
deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla.
¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan
grave acontecimiento?.
Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano;
corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del
derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el
Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la
enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las
nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy.
... ¡ Viva España con honra!»

50. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868
•Crisi econòmica:

Financera:
 davallada de les cotitzacions de les accions ferroviàries= l’incipient
desenvolupament industrial espanyol va provocar una escassa demanda de
mercaderies i passatgers
 Crisi Borsària (valors ferrocarril) i crisi de les entitats financeres que havien
concedit préstecs al sector
 Enfonsament del Deute Públic espanyol (l’estat no podia subvencionar les pèrdues
FF.CC.)

Industrial:
 pujada del preu del cotó per la guerra de Secessió dels EUA = “fam de cotó”
 baixa demanda de teixits= contracció de la demanda per crisi econòmica i de
subsistències (preus agraris elevats)
 Tancament d’empreses= impossibilitat de fer front a una contracció demanda i alça
del preu del cotó
 MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu

Crisi de subsistències: una sèrie de males collites provoquen un increment
durant els anys 1866-1868 (carestia del blat).
preus
 En el món rural = fam i violència social
 En les ciutats = onada d’atur i devallada del nivell de vida de les classes populars

51. • Crisi política: Al 1866 O’Donnell és substituit per Narváez, com a cap de govern.
Aquest va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i va suspendre les garanties
constitucionals.
 El negociants (capital estranger) reclamaven mesures per salvar les inversions borsàries
 Els industrials reclamaven mesures proteccionistes
 Obrers i camperols denunciaven lamiseria i demanaven una millores
 Revolta dels Sergents de Sant Gil (1866) = reclamaven reformes en el sistema polític = foren
afusellats pel govern
 Governs dictatorials de Gonzalez Bravo i Narváez) = decrets-llei
Aliança de les forces polítiques per a destronar a Isabel II = PACTE D‟OSTENDE, agost de
1866
 Progressistes (Prim)
 Demòcrates
 Unionistes (Serrano) = novembre de 1867, després de la mort de O’Donnell =
aportaven el suport del comandament de l’exèrcit

Pacte antiisabelí= expulsar a la reina per impedir l’acció parlamentària

Forma polítca de l’estat seria dedicida per les Corts constituents

Nova Constitució (1869)

Incorporació del Sufragi universal (demòcrates)

52. Evolució de les importacions de cotó (1840-1876)

53. • Els generals Serrano i Prim, i l’almirall Topete, van encapçalar l’aixecament militar que el
19 de setembre, des de Cadis, va escampar-se per tot l’Estat.
• Els municipis i províncies es van organitzar en Juntes Revolucionàries amb Milícies que
van ser els òrgans provisionals de poder polític amb ple suport popular. El cop va ser
una autèntica revolució, la “Gloriosa”, i la reina es va veure obligada a exiliar-se.
• Les Juntes revolucionàries demanaven: llibertat, sobirania popular, estat laic, sufragi
universal, supressió de les Quintes i dels Consums, Corts Constituents, República.
• Diversitat de “revolucions” al si de la Revolució de 1868
a) Triomf del sector progressista (Prim) i unionista (Serrano)
b) Demòcrates i republicans = República
c) Populars = reformes socials i democràcia
•
GOVERN PROVISIONAL
a) Regent: General Serrano
b) President : General Prim (progressistes i unionistes)
c) Moderació de la revolució
 Dissolució de les juntes revolucionàries
 Supressió de la Milícia Nacional
 Eliminació dels canvis radicals: respecte a la propietat privada i eliminació de la
república

55. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La revolució de 1868: “La gloriosa”
Problemàtiques del nou govern:
buscar un nou rei a l’estranger, degut al contingut monàrquic de la nova
Constitució.
o inici de la insurrecció cubana (octubre 1868), inaugurant la guerra dels Deu
Anys. Els patriotes cubans, dirigits per la burgesia criolla, es va rebel·lar contra les
autoritats espanyoles pel desinterès a la colònia i els forts lligams econòmics que
els imposava Espanya.
o Problemes d‟ordre públic: revoltes dels republicans (decebuts per la manca de
solucions per a la qüestió social) i dels defensor de la monarquia.
o

56. Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero
Ortiz i Lorenzana

58. Repartiment de diputats al parlament de 1869
Van donar la victòria a la
coalició governamental i
també es van crear tres
minories dins les Corts: la
carlista, la moderada i la
republicana.
Coalició Progressista-Liberal: Partit Progressista, Unió Liberal, i Partit
Democràtic

59. PROGRAMA DE REFORMES DEL GOVERN PROVISIONAL
1.
Instauració de llibertats


Instauració del sufragi universal

Reforma ensenyament

Democratització dels ajuntaments i diputacions

2.
Llibertat de premsa, dret de reunió i associació,
Emancipacions dels esclaus de les colònies
Eleccions constituents per sufragi universal masculí


3.
Victòria de la coalició governamental (progressistes, unionistes i un sector dels demòcrates
Presència de minories : Carlins, Moderats i Republicans
Constitució de 1869
a)
Sobirania nacional
b)
Sufragi universal masculí,
c)
Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu
d)
Monarquia constitucional = el rei només promulga les lleis, ni DRET DE VET ni CAPACITAT DE FER LLEIS
e)
Corts bicamerals (Congrés i Senat)
f)
Independència del poder judicial
g)
Àmplia declaració de drets
h)
Llibertat de residència, ensenyament o culte i la garantia de la inviolabilitat del correu
i)
Compromís de manteniment del culte catòlic
j)
Incorpora principis democràtics
k)
Igualtat dels territoris colonials (Cuba, Filipines i Puerto Rico)

61. 4.
Frustració de les aspiracions populars

La forma monàrquica de l’estat va disgustar els partidaris de la República

El manteniment del culte catòlic no agradava als sectors anticlericals

El model socioeconòmic va continuar intacte i la situació
a) els jornalers i camperols demanaven un repartiment de terres
b) treballadors de les fàbriques volien una millora de les seues condicions salarials i de
treball
c) Proletariat urbà, demanava l’abolició dels Consums, de les Quintes (reclutament de
l’exèrcit) i l’aturada de la pujada de preus


5.
Els alçaments republicans de 1869 van fracassar = representaven tot els descontent social
Inici de la penetració de les idees INTERNACIONALISTES (1868) = gràcies a l’obertura de
fronteres, i al reconeixement dels drets d’associació, reunió i impremta = organització i difusió
del proletariat i dels llauradors (socialisme i anarquisme)
El panorama polític va quedar de la següent manera

A l’extrema dreta, els carlins

A la dreta els moderats (fidels a Isabel II).

Al centre una conjunció de monàrquics formada
monàrquics.

A l’esquerra, el gruix del Partit Demòcrata que es va convertir en el Partit Republicà Democràtic Federal, dirigit
per Francesc Pi i Margall. Però eren un grup força heterogeni:
per unionistes, progressistes i alguns “demòcrates”, els

Benèvols: Legalitat (federalisme «des d’alt») (Pi i Margall)

Intransigents (o radicals): Insurrecció (federalisme «des d’abaix») (Orense)

Republicans unitaris (no federals): Conservadors (Castelar)

62. POLÍTICA ECONÒMICA
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Legislació favorable al capitalisme i als interessos de la burgesia nacional
Obertura del mercat espanyol al capital estranger
Defensa del lliurecanvisme
Supressió de la contribució de CONSUMS
Contribució personal que gravava la renda dels ciutadans
S’estableix la pesseta com a unitat monetària
Cercar solucions al Dèficit de la Hisenda Pública
Renegociar el deute amb la banca privada estrangera
Llei de Mines (1871) = desamortització (privatització) del subsòl mitjançant la
concessió o compra-venda de de l’explotació de les mines a companyies
privades
Llei de Bases Aranzelàries (1869) = liberalització dels intercanvis exteriors
(fi del PROTECCIONISME)= oposició dels industrials catalans i els
cerealistes castellans.

63. Caricatura de la revista La Flaca (1869). Isabel II amb la seva família i el
pretendent carlista buscant feina.

64. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
El regnat d‟Amadeu I (novembre 1870 – febrer 1873)
•
Una monarquia amb problemes
•
•
•
•
•
•
•
•
11 de febrer de 1873
Abdicació d’Amadeu I
•
Tot i la majoria monàrquica,
les Corts proclamen,
per 285 vots a favor I 32 en contra
Assassinat del general Prim (tres dies abans de l’arribada del nou
monarca).
S’aguditzava al conflicte colonial a Cuba.
Els republicans conspiraven contra el règim i protagonitzaven les
primeres insurreccions (El Ferrol).
Els carlistes iniciaven una sangrenta guerra al nord d’Espanya (abril
1872)
Els anarquistes augmentaven la inquietud i l’agitació al camp.
El partit dels progressistes (clau en l’estabilitat) després de la mort de
Prim es dividiren en: moderats (Sagasta) i radicals (Ruiz Zorrilla).
Successions en el govern: Sagasta, Zorrilla i Serrano (antics
unionistes).
Els aristòcrates rebutjaven al “rei estranger”.
La idea de la restauració borbònica, liderada per Cánovas del Castillo,
tenia més suport.
Es convocaren tres eleccions generals (fraudulentes i amb 50%
d’abstenció), es succeïren sis governs i solucionar vuit crisis de
governs.
La Primera República (1873 - 1874)
Es caracteritza
Inestabilitat política
Divisió dels republicans
Amadeu I
Unitaris
i federalistes

65. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La Primera República espanyola (1873-1874)
Objectiu: consolidar el sistema democràtic nascut de “La Gloriosa”.
Dificultats:
•
divisió interna dins els republicans:
o
Federalistes: pactes entre els pobles de l’Estat espanyol.
o
Unitaris: model republicà d’Estat centralitzat, posicions més conservadores des del punt de vista polític i social.
o
Ambdós: forma republicana de govern, supressió quintes, abolició esclavitud i laïcisme de l’Estat.
•
la guerra carlina i de Cuba.
•
el cantonalisme.
•
manca d’autèntics republicans dins la classe política (els únics el Partit Demòcrata Republicà Federal amb 80 diputats) i
en la societat. República per trobar sortida a la crisi de la renúncia d’Amadeu, que no pel sentiment republicà majoritari.
•
Organització de Juntes Revolucionaries: sortida de les classes populars per solucionar els seus problemes socials i
desplaçar l’Administració local monàrquica.
•
Revindicacions del moviment obrer: reducció de la jornada laboral, augment dels salaris o proclamació de l’Estat Català
dintre la República Espanyola.
•
Mobilitzacions populars a les ciutats: abolició dels consums (impostos sobre productes bàsics) i les quintes.

68. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La primera república (1873 - 1874)
1a etapa: República
federal
E. Figueras
Pi i Margall
Domini dels federalistes:
• Estanislau Figures (primer president): dissolució de les Juntes i cessament de les revoltes
populars. Convocà eleccions (10 maig) a Corts constituents; amb 70% d’abstenció, guanyen els
republicans federals i…
• Pi i Maragall nou president. Redacció de la Constitució de 1873: organització federal de la
República (Espanya en 17 Estats federats, un per Cuba (i poder resoldre el problema colonial)).
Però continuen les dificultats;
• conflicte carlí (1872-1876): Catalunya, País Basc, Navarra i Maestrat, i incursions a Conca i Terol.
Carles VII crea un embrió d’Estat a Estella (nomena ministres i encunya moneda). Èxits militars
governamentals van impedir l’extensió per no per acabar amb el conflicte.
• cantons independents (estiu 1873): resultat de l'espontaneïtat dels sectors federals més radicals,
que sense esperar la resolució de les Corts constituents van crear cantons independents:
Cartagena, zones d’Andalusia, Múrcia i País Valencià. Federalistes + internacionalistes: caràcter
polític autonomista i revolució social.

70. Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873
“Artículo 1º Componen la nación española los Estados
de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias,
Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja,
Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra,
Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.
Los Estados podrán conservar las actuales provincias o
modificarlas, según sus necesidades territoriales. “

72. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La primera república (1873 - 1874)
2a etapa: República
unitària
Salmerón
E. Castelar
Pi i Maragall davant la disjuntiva d’haver de sufocar per les armes la revolta, fou substituït per Nicolàs
Salmerón (18 juliol 1873).
•
Nicolás Salmerón: acció militar contra el cantonalisme. Dimissió setembre 1873: incapaç de signar les
penes de mort imposades per l’autoritat militar contra els activistes del cantonalisme.
•
Emilio Castelar: representant de la línia més conservadora del republicanisme. Es destaca per:
•
•
•
eliminació del federalisme
suspèn les Corts (no tenia majoria suficient i tenia por de ser destituït pels federals).
imposició d’un fort autoritarisme: suport als més conservadors i amplies atribucions als militars
(mantenir l’ordre públic)
Reformes republicanes
Jurats mixtes
Reducció jornada laboral
Control treball infantil
Abolició esclavitud
Abolició impostos sobre el consum
1874 obertura de les Corts. Castelar derrotat.
Exèrcit i moderats volen evitar govern de centre-esquerra
Cop d’Estat del general Pavía (3 gener 1874)
Fi de la República. Dóna el poder al general Serrano

73. 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La República de Serrano: un pas cap a la Restauració
L’escassa resistència amb què Pavía va acabar amb la República Federal evidencia la fragilitat del
règim.
Poder en mans dels antics unionistes i progressistes, que en la persona de Serrano intentarien
estabilitza un règim republicà de caràcter conservador.
Objectius del govern de Serrano:
• restablir l’ordre públic
• controlar els carlins
• continuar la guerra de Cuba.
Després d‟un any de caos el general Martínez Campos
prèviament
Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt
(29 desembre 1874)
Cánovas del Castillo (conservador) preparava
des de feia temps el retorn de la monarquia
borbònica.
Alfons XII signà Manifest de Sandhurst (1/12/1874): règim
monàrquic de signe conservador i catòlic, defensa de l’ordre social
però garantint el funcionament del sistema polític liberal.
Alfons XII nou rei d‟Espanya
Cánovas del Castillo, president del Ministeri de Regència
mentre arribava el nou rei.
Alfons
XII

74. Alfons
XII

75. ECONOMIA I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX
Alfons
XII

76. ETAPES
FINS 1840
ESTANCAMENT
Malgrat que als
Anys 30
Es realitza
Liberalització
econòmica
Desamortitzacions
A PARTIR DE 1844
DESENVOLUPAMENT I CRISI
Creixement i estabilitat
Creixement
durant la Restauració
època
moderada
Catalunya: “Febre
Crisi
d’or”
econòmica i
1867-1887
financera de
1866
Crisi fil·loxera,
pèrdua de Cuba, crisi
cerealista

77. DEMOGRAFIA
L‟evolució demogràfica
Creixement lent
1800 11‟5 milions hab.
1877 16 milions hab.
1900 18,5 milions hab.
Guerres
A causa de
Es
caracteritza
per
Estancament interior
Epidèmies (males
collites = alimentació
deficient; manca
d‟higiene),
Crisis de subsistència
Mortalitat
alta
I per
Concentració poblacional a la
perifèrica Sobre tot a
les ciutats
A Catalunya
Barcelona i Madrid, 500.000 habitants
al 1900
70% de població rural
Revolució demogràfica (creixement d‟un 145%, per un 81 % espanyol)
Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica
Augmenta el sector secundari (població activa)
Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)

78. Alfons
XII

79. Alfons
XII

80. Alfons
XII

81. AGRICULTURA
Mala qualitat de la terra
Clima
Industrialització
tardana (fracàs)
Subdesenvolupamen
t agrari = pobresa
Reforma agrària liberal
significa
La terra =
propietat privada
(mercaderia)
beneficia a
•Especuladors
•Propietaris
•Adinerats
afavoreix
«Oportunitat perduda»
• Increment de la producció
• Comercialització
LENT Creixement
demográfic
Concentració de la
propietat: pocs propietaris
No es modifica
l’estructura de la
propietat
Miseria
Conflictivitat
social
Minifundisme
però
Endarreriment tècnic i
de sistemes de conreu
Latifundisme
Mà d’obra
abundant i barata
(jornalers)
Persisteixen las desigualtats Emigració
o s’incrementen
• Predomini dels cereals • Baixa productivitat
• Proteccionisme
• Majoria població activa: AGRICULTURA
REFORMA AGRÀRIA
LIBERAL

83. Alfons
XII

84. Alfons
XII

85. ELS PROBLEMES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA
1.
ENDARRERIMENT INDUSTRIAL
a)
POSICIO GEOGRÀFICA EXCÈNTRICA D’ESPANYA


b)
La situació d’Espanya a l’extrem sud d’Europa implicava uns costos de transport importants que la resta de països
Augmenta el cost d’adquisició de matèries primeres = la distància i la situació fora dels circuits comercials
ENDARRERIMENT AGRARI
•
•
Escassa acumulació de capital= poca Escassa productivitat
•
Escassa capacitat de compra dels llauradors (Demanda) = destinen la majoria dels ingressos per alimentar-se
•
c)
Escàs transvasament de mà d’obra a la indústria.
La població agrària no demanda productes industrials
CAPITALS ATRETS PEL DEUTE PÚBLIC
a)
b)
d)
El deute estatal va provocar que l’estat es finançarà amb un elevat interés = atracció de capitals
La major rendibilitat i el menor risc del deute públic van desincentivar la inversió industrial
ESCASSETAT D’ENERGIA I MATÈRIES PRIMERES


El mineral de ferro biscaí no era apte per a la producció d’acer abans de l’existència del CONVERTIDOR BESSEMER
(1855)

e)
Abundància de mines de carbó, però escassa qualitat, poca capacitat calòrica i costosa extracció
L’aigua era un recurs escàs i estacional en gran part del país
INESTABILITAT POLÍTICA I INSTITUCIONAL

La manca d’estabilitat política durant bona part del segle XIX = constants canvis de govern

Guerres i contínues revoltes, pronunciaments i colps d’estat = 1834, 1837, 1845, 1868, 1873 1874.....

Manca d’un mínim consens constitucional per a dirigir l’estat

86. Alfons
XII

87. 2. NIVELL DESIGUAL D’INDUSTRIALITZACIÓ = CATALUNYA I PAÍS BASC
I.
CATALUNYA = INDÚSTRIA TÈXTIL
a)
ORÍGENS


b)
Tradició artesanal anterior al segle ½ XVIII: llana i Indianes
Tradició comercial anterior = aiguardent, sucre, esclaus
DESENVOLUPAMENT
•
Producció pel mercat interior i colonial
•
Organització fabril del treball
•
Introducció de la màquina de vapor (1833) = ràpida mecanització
o
o
Reducció de costos
o
c)
Abundància de capitals = repatriació americana
o
•
Escassetat de mà d’obra
Disminució dels preus = major demanda
Presència d’una burgesia industrial
FASES INDUSTRIALS
•
•
Crisi (1860-1874
•
d)
Take-off = 1830-1860
Expansió (1874-1898)
LIMITACIONS

Escassetat de carbó= el carbó asturià arribarà vers 1892 = COLÒNIES INDUSTRIALS = energia hidràulica

Feblesa del mercat espanyol = escassa demanda = PROTECCIONISME

89. 2. DESIGUAL D’INDUSTRIALITZACIÓ= INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
1.
ORÍGENS
a)
TRETS GENERALS


b)
Desenvolupa tres focos siderúrgics, el primer desapareix, el segon es mantindrà amb suport estatal i el tercer reeixirà
Escassetat de fonts d’energia = carbó vegetal (escàs poder calòric) i carbó mineral (difícil d’extraure)
FASSES =
1.
Màlaga (1826-1856) = Ferro de Ojén i carbó vegetal = elevats costos (carbó vegetal)
2.
Astúries (1864-1874)= Carbó d’escàs poder calòric i difícil explotació (costos elevats)

3.
Dos siderúrgies : MIERES (capital estranger) i la Felguera (capital espanyol)
Biscaia ( 1876-1902) = Ferro i coc gal·lès = Eix Cardif-Biscaia (1876) = ALTS FORNS DE BISCAIA


Concentració de capital

Grans empreses basques= Sociedad Altos Hornos y Fábrica de Hierros y Acero de Bilbao

Ús del Convertidor Bessemer = FERRO X CARBÓ GAL.LÉS = SUPOSA EL PROGRÉS DE LA TECNOLOGIA QUE REDUEIX
LES NECESSITATS DE CARBÓ PER A PRODUIR ACER , AQUESTA DISMINUCIÓ DEL CONSUM DE CARBÓ I L’ARRIBADA DEL
CARBÓ GAL.LÉS (MAJOR PODER CALÒRIC) VAN PERMETRE QUE EL FERRO BASC FORA DE MAJOR QUALITAT I MÉS
BARAT

c)
ANTECEDENTS = Farga i Ferreries,
Forn Martin-Siemens
Expansió minera = Llei de Mines (1868)= Desamortització del subsòl = LES MINES DEIXAVEN DE SER PROPIETAT EXCLUSIVA DE LA
CORONA= PLOM (LINARES, LA CAROLINA), MERCURI (ALMADEN), ZINC (CANTÀBRIA), COURE(RIOTINTO-HUELVA)
1)
Augment de la demanda internacional
2)
Avanços en les tècniques d’explotació
3)
Endeutament crònic de la hisenda espanyola = va estimular les CONCESSIONS MINERES A EMPRESES ESTRANGERES =
GENERAR INGRESSOS A L’ESTAT
4)
Demanda de carbó per a la màquina de vapor
5)
Escassos efectes d’arrossegament sobre l’economia espanyola= tots els recursos van ser exportats.= POCA DEMANDA
INTERNA

93. siderúrgica
agroalimentària
Tèxtil
Farines
Tipogràfica i editorial
Calcer, fusta,
química
agroalimentària
agroalimentària

95. Ferrocarril i mercat interior
Construcció
del ferrocarril
LÍNIES INICIALS = BARCELONA-MATARÓ (1855) i MADRID-ARANJUEZ (1851)
Llei General de Ferrocarrils (1855)
Construcció especulativa,
no al servei de la producció
• Primera gran expansió: 1855-1866



MOBILITZACIÓ CAPITALS
INCENTIUS A LES EMPRESES
5108 km
•Major ample entre rails
•Franquícia aranzelària per la
importació de material ferroviari
• Paralització: 1866-1873
afavoreix



GUANYS ESCASSOS
DESCENS VALOR ACCIONS FF.CC.
CRISI FINANCERA + GUERRA CARLINA
• Nova etapa constructiva: des de 1873


•Empreses de capital estranger
•Estructura radial de la xarxa
VAN DESAPARÉIXER MAJORIA COMPANYIES
COMPANYIA DEL NORD I COMPANYIA MZA
Desenvolupament
del mercat interior
però
Escassa
demanda
«Oportunitat perduda»
Mesures liberalitzadores
•Abolició dels gremis
•Supressió d’impostos de pas
(portazgos...)
•Eliminació de taxes
•Escàs desenvolupament industrial
•Predomini agrícola
•Endarreriment tècnic
•Pobresa del campesrolat

96. Bases de la seva
construcció
•Endarreriment dels transports
•Cost de la construcció dels FFCC
•Depèn del capital estranger
Traçat inadequat per
a les necessitats
econòmiques
•Llei General de Ferrocarrils (1855)
•Garanties aportades per l’ Estat
Centralisme
ESPECULACIÓ:
Caiguda de les
accions
•Impacte de la crisi financera de 1866
•Tercera Guerra Carlina
• Estructura radial
• Amplada de via
Dificultat
intercanvis
internacionals
• Importació de material
ferroviari sense
aranzels
Ferrocarrils i
industrialització
comporta
impedeix
•Oportunitat perduda SENSE EFECTES
SOBRE LA SIDERÚRGIA
però
•La xarxa no es podria haver abastit pel
mercat interior
INCIPIENT
•El ferrocarril va facilitar intercanvis interiors
Articulació del
mercat interior
•Va permetre exportacions(?)
Efectes positius
Desenvolupament
industrial
però
Escassos
GUANYS

99. Alfons
XII

100. EL COMERÇ EXTERIOR
• Creixement exportacions i
Evolució del
comerç exterior
• Predomini de productes agraris
• Finals s. XIX: productes agraris,
minerals ì teixits de cotó.
importacions
De teixits, matèries primeres:
cotó, carbó...
Intercanvis amb França
i Gran Bretanya
• Impacte pèrdues colonials
Desenvolupament industrial
Debat
proteccionisme / lliurecanvisme
pretén
Desenvolupament
industrial intern
amb
però
Predomina fins
pretén
Sexenni Democràtic
y aranzel Figuerola
• Especialització industrial
• Reducció de preus
Cerealistes castellans
• Aranzels
Indústria tèxtil
Concentració
• Subsidis
catalana
industrial
Mineria asturiana
però afavoreix
Siderúrgia basca
• Va desincentivar la inversió
Pràctiques monopolistes
• Va dificultar la transferència
tecnològica
• Va mantenir alts els preus
• Inestabilidad política
• Subdesarrollo agrario
• Fiscalidad
• Parasitismo y
especulación
Feble desenvolupament industrial
• Escassa competitivitat a l’exterior
• Escassa demanda interior

101. Importació de cotó (1830-1899)
Exportació vinícola (milions de litres)
Producció i exportació de ferro

102. CANVI ESTRUCTURA
COMERÇ EXTERIOR
PRINCIPIS SEGLE
XIX
FINALS SEGLE XIX
EXPORTACIONS
Oli, vi
Minerals, productes alimentaris i
teixits de cotó.
IMPORTACIONS
Teixits de cotó i lli
Cotó en pel, carbó
Alfons
XII

103. HISENDA, BANCA I DINERS
Reforma fiscal de
1845 (Llei MonSantillán)
• Racionalització i centralització
d’impostos
• Contribució directa sobre la
propietat (agraria)
• Impostos indirectes (consums)
Pressupostos Generals de l„Estat
No contemplava les rendes
del treball ni del capital
Recaptació insuficient
Llei de Bancs i Societats de
Crèdit (1856)
Bienni Progressista
Dèficit de la Hisenda
Banco
Español de
San Fernando
• Banco Real de San Fernando
(1829)
• Banco de Isabel II (1844)
• Banco de Barcelona (1844)
• Bolsa de Madrid (1831)
• Crèdit exterior
• Concessions d’explotació
• Emissió de deute públic
Endeutament i
problemes de crèdit
Creació del
BANC D‟ESPANYA
Monopoli de emisión de billetes (1874)
• Societats de Crèdit
• Banc Hipotecari
Industrialització
basca
• Banco de Bilbao (1856)
• Banco de Vizcaya

105. Alfons
XII

107. 5.- Economia i societat en l‟època isabelina
Les transformacions estructures econòmiques
Canvis en l’organització social (de la societat estamental a la societat de classes
Important a Catalunya
Nobles
CLASSE
DIRIGENT
Burgesia
Industrial
Dret a votar i ser escollit. Sufragi
censatari
Comercial
Financera
Defensen el liberalisme moderat i mesures proteccionistes
1/2 XIX només a Catalunya
Antics menestrals o pagesos
PROLETARIAT
INDUSTRIAL
1.
hores/dia
Baixos salaris
Cases i fàbriques poca higiene
Dures condicions de vida
•
1833 i 1843 revoltes i bullanges,
per augment de sou i el dret
d’associació.
•
creació de cooperatives
S’organitzaren
Grup més nombrós del XIX
PAGESOS
Patiren les transformacions econòmiques del període
liberal

108. 5.- Conceptes bàsics.
Desamortització: conjunt de mesures legals per les quals es van vendre algunes terres pertanyents
a comunitats rurals, a l’Església, a latifundistes o a institucions públiques.
Pronunciament: aixecament militar contra el govern, amb l’objectiu d’enderrocar-lo. Durant el segle
XIX, a Espanya va haver-hi nombrosos pronunciaments de les diverses faccions liberals.
Estat liberal: Estat que es regeix sota els principis polítics i econòmics del liberalisme: sobirania
nacional, dret de vot, llibertat de premsa i expressió, liberalització dels mercats.
Sobirania nacional: un dels conceptes bàsics de la ideologia liberal, heretat de la Il·lustració,
segons el qual el poder no emana del monarca, sinó del poble mateix.
Cantonalisme: moviment polític que defensava que la sobirania nacional rau en cada comunitat
local. Els cantonalistes advocaven per la independència total de cada municipi, al·legant que la
democràcia és més pura quan el poder és més a prop del ciutadà.