1. L’ORACIÓ
COMPOSTA

2. Definició
• Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses
(dos punts) format per un subjecte (S) i un predicat (P).
– La jove escolta música.
• Oració composta: de forma tradicional es defineix com
aquella que està formada per dues oracions o més.
– Espere que Joan arribe demà.
– El llibre que em vas regalar és molt interessant.
– Si no vols escoltar-me, no em preguntes.
– No sap on anirà demà.
– No vindrà ni ens acompanyarà.

3. Classificació tradicional

5. L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA
• Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on
funcionarà com un dels seus constituents:
– La jove que està al jardí escolta música.
– Anna vol que vingues demà a l’excursió.
– Tornarem quan parles amb Maria.
• Oració composta: està formada per dues proposicions (amb subjecte i
predicat cadascuna) unides per un nexe:
– La jove escolta música perquè li agrada.
– Has de llegir el llibre i estudiar per a l’examen.

7. Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI,CRV,CN,Cadj,Atr.
Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que rebutgen el seu quadre
No m’agrada que li hages parlat així = No m’agrada la teua manera de parlar
Practica:
1. Transforma els sintagmes subratllats en oracions subordinades substantives.
• Ell és l’equivocat.
• Espera bons resultats de vendes.
• Hauran d’acudir hui els absents.
2. Reemplaça les oracions subordinades substantives en negreta per un sintagma nominal, introduït
per preposició si és necessari:
• Es va entossudir que ho acabàrem hui.
• Desconec com hem d’arribar-hi.
• Heu de donar menjar a qui ho necessite.

8. Van introduïdes per:
– Un infinitiu (precedit o no de preposició):
M’agrada llegir novel·les d’aventures
Us interessa d’acabar la feina ràpid?
– Un enllaç :
• Que conjunció : Anna li va dir que no aniria
• Si: M’ha demanat si estava interessada en el llibre
• Pronom interrogatiu: Joan ha preguntat què feia allí
• Pronom relatiu: Qui vulga que vinga amb mi

9. • Tenen el mateix subjecte que la principal
– No vols menjar-te la poma?
• S’insereixen directament o poden anar introduïdes amb la preposició a i
de
– Aquest estiu han decidit d’anar a Paris (CD)
– Fa pena de veure’l tan abatut (subjecte)
• Davant d’infinitiu, en els CRV, les preposicions en i amb es canvien
respectivament per a i de
– Ens amenaçava de dimitir (amb la dimissió) (CRV)
– Maria insistia a afirmar la seua innocència (en la seua innocència) (CRV)

11. Oracions substantives interrogatives:
Tipus:
B. Nexe: conjunció si
Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà.
C. Interrogativa indirecta parcial
Nexes: els pronoms: Què, qui, quin, quina..., quan, quant, quanta..., com,
on, per què...).
Funcions:
– Subjecte: M’interessa què feu.
– CD: No tinc clar què he de comprar.
– CRV: Penseu de què tracta la novel·la.

12. D. Oracions substantives de relatiu:
• Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit
en el text:
– Qui no vulga pols que no vaja a l’era.
– Aquell que ho desitge és el meu amic.
• Podem construir l’oració substantiva adjectiva amp preposició + article +que:
– Anirem de viatge amb el professor d’anglés i amb el que ha vingut nou.
Recorda
Per comprovar si és correcta la construcció preposició + article +que sempre podràs
substituir l’article per un demostratiu:
“... Amb aquell que ha vingut nou”.

13. • Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple.
– Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt decebuts
– Els alumnes assistents van eixir-ne molt decebuts
• Tipus:
– EXPLICATIVES:
• Afegeixen una informació no essencial a la principal.
• S’escriuen entre comes i es pronuncien amb una pausa marcada.
Els xiquets, que estan jugant, són francesos
– ESPECIFICATIVES:
• Determines, delimiten el significat de l’antecedent.
Els xiquets que estan jugant són francesos

14. Nexes:
Pronoms relatius:
Que: El jove que vas veure ahir és anglés.
Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat desert.
Qui: La xica amb qui s’ha casat Jordi és estrangera.
On: La casa on vius és molt gran.
El/la qual, els/les quals: Aquest és el motiu pel qual em dirigisc a vosaltres.
La qual cosa/cosa que: No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta molt.
Art. + N + prep. + art. + qual: Tinc un assumpte del qual no vull parlar.

16. Té el valor d’un adverbi o locució adverbial.
Fa funció de complement circumstancial.
Van accedir per allí.
Van accedir per on havien entrat els companys
Segons el significat que aporten distingim:
A. Circumstancials
B. Quantitatives

17. DE TEMPS:
Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració
principal.
Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...
Escolta la ràdio mentre fa els deures.
Abans que arribe a casa, heu de fer el llit.
Si tenen el mateix subjecte poden estar introduïdes per:
Infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva.
En arribar a casa, he fet el dinar.
Gerundi. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal.
Vam coincidir tornant de vacances.
Havent dinat, fa una migdiada.
Participi. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal.
Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.

18. DE LLOC:
Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.
Guarda aquestes joguines on hi haja prou lloc.
DE MANERA:
Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com,
segons que, igual que, igual com...
Fes-ho com pugues.
Amb gerundi, amb sentit de manera.
L’Anna fa els deures tot mirant la televisió.
Parlant la gent s’entén.

19. COMPARATIVES:
• Estableixen una comparació amb la principal.
• Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, menys...com,
menys...que, com més... Més(menys), com memys... menys(més).
– Treballa tant com ell.
– Com més gran, més ruc.
CONSECUTIVES INTENSES:
• Assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat de l’oració principal
• Connectors més habituals: tant (tan)... que, de tal manera que...
– Plogué tant que hagueren d’evacuar la gent.
– Parlava de tal manera que no l’entenia.

21. L’oració coordinada
Uneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament
iguals.
Tipus:
COPULATIVES: expressen una relació d’addició.
Conjuncions: i, ni, que.
No sap ballar ni patinar Balla que ballaràs
DISJUNTIVES: expressen opció.
Conjuncions: o, o bé.
T’ho contaré per telèfon o t’escriuré.
ADVERSATIVES: expressen oposició.
Conjuncions: però, sinó (que), tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot,
en canvi…
No vull paraules sinó que m’ajudes de debó

22. DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució.
Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc.
Tot el dia igual: ara em crida, ara em demana aigua.
O passegem o visitem l’exposició.
EXPLICATIVES: expressen una aclaració del significat.
Nexes més usuals són és a dir, això és, o sia…
Continuarem amb la part més complicada, és a dir, amb la teòrica
CONTINUATIVES : expressen continuïtat, successió o acumulació.
Conjuncions: encara, a més , així mateix,fins i tot, d’altra banda.
Els he comprat xocolate i encara en volien més.

23. L’oració subordinada
S’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén
formalment: M’ha dit això perquè m’irrite.
Tipus:
CAUSAL: assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal.
Conjuncions: perquè, ja que, per tal com, vist que, atés que, que (oral), puix
(que), car
No us acompanye perquè estic cansada.
CONSECUTIVA IL·LATIVA: expressa una conseqüència derivada de l’acció o de
l’estat de la principal.
Conjuncions: doncs, així doncs, de manera que, per tant
M’ha desobeït, doncs no em demanes que faça bona cara.

24. CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el
contingut de la principal.
Conjuncions: si, a condició que, posat que, sols que, amb que, en cas que,
només que, si bé, mentre, llevat que.
En cas que no vinguen, tanca tu la porta.
CONCESSIVA: introdueix una objecció al que es diu en la principal, que no
impedeix, però, la seua realització.
Conjuncions: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que,
baldament, a pesar que, per més que.
No podria alçar-me encara que volgués.
FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal.
Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que.
Em donaren diners per tal que els comprara un llibre.