SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 9
Downloaden Sie, um offline zu lesen
PRESENTACIÓ
DE CARLES RIBA
GRUP CARLES RIBA
ESTUDIS BATXILLERAT SOCIAL
MATÈRIA LLENGUA CATALANA
PROFESSOR PERE POY BAENA
CURS 2016-2017
OBJECTIUS
 Presentar l'obra de Carles Riba
 Mostrar la seva tasca sempre relacionada amb la
llengua
 Conèixer a un autor polifacètic amb un estil únic
 Biografia
 Obra
 Una vida dedicada a la llengua
 Estances
 Etapa a l'exili
 Les elegies de Bierville
 Recapitulació
CONTINGUTS
BIOGRAFIA
 Neix a Barcelona el 23 de setembre de 1893 i mor el 12 de juliol de 1959
 Humanista, filòleg, escriptor, poeta i traductor
 Casat amb la poetessa catalana Clementina Arderiu iVoltas
 Va cursar les carreres de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona
 President de l'Institut d'Estudis Catalans (1950-1959)
 Director i professor de la secció de grec de la fundació Bernat Metge
OBRA
 Les seves obres crítiques més destacades són Els marges (1927) i Per comprendre (1937).
 Narrativa: Aventures de Perot Marrasquí (1917), Guillot el bandoler (1920), L'ingenuAmor (1924) i Sis Joans (1928)
 Poesia:Primer llibre d'estances (1919),La paraula a lloure (1912-1919),Segon llibre d'estances (1930),Tres suites
(1937),Les elegies de Bierville (1943),Del joc i del foc (1947),Salvatge cor (1952),Esbós de tres oratoris (1957)
 Crítica literària: Escolis i altres articles (1922),Els marges (1927),Per comprendre (1937),...Més els poemes (1957)
 Diverses traduccions al català del llatí, del grec, de l'hebreu,de l'anglès,del francès,del grec modern i de l'italià.
 La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic,amb unes referències cultes que
mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica
 La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai.
UNA VIDA DEDICADA A LA LLENGUA
 A la dècada dels anys 20 va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari general de la llengua
catalana.També van treballar conjuntament a l'oficina lexicogràfica del Institut d'Estudis Catalans,i més tard Riba
seria president d'aquesta institució (1950)
 Va col·laborar en diversos mitjans de premsa escrita com LaVeu de Catalunya i, successivament,en La
Publicitat com a crític literari, i en La revista
 Al llarg de la seva vida va traduir als clàssics grecollatins com aVirgili, Èsquil,Sòfocles, Plutarc i Xenofont,a banda
de traduir a grans autors d'altres llengües.
 Va ser professor de grec a la fundació Bernat Metge i a la Universitat de Barcelona.
 Durant tota la seva vida va dur a terme la composició literària
ESTANCES
 L'any 1919 va publicar el primer llibre d'Estances (i el segon a l'any 1930)
 L'autor aconsegueix expressar uns estats psicològics i anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats
 El llibre es caracteritza per:una poesia difícil, amb referents cultes, joc amb abstraccions,dificultat sintàctica,
utilització de símbols fins a l'extrem que fan del mateix poema un símbol, reflexions estètiques i sobre la creació
poètica i la realització d'una reflexió sobre la condició del poeta en el món, existeix un neguit permanent,una
angoixa vital, estableix un contrast entre la felicitat i la infelicitat, l'autor se sent orgullós de ser capaç de percebre
l'ideal però també se sent infeliç de no poder assolir l'ideal i la soledat
 Tracta temes propis de la poesia metafísica: amor,mort, pas del temps...
 Formalment, la primera part de les Estances no respon a la poesia postsimbolista,un cop trenca amb el tipus
d'estructura és quan s'apropa a la Poesia Pura
ETAPA A L'EXILI
 Compromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola,es va veure obligat a exiliar-se
a Montpeller (França) després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939
 A la localitat de Roissy-en-Brie, va compondre un dels seus llibres més reconeguts,Les elegies de Bierville
 Tant des de França com després d'haver tornat a Espanya el 1943,va continuar treballant en traduccions d'autors
clàssics per a la Fundació Bernat Metge,organisme que va arribar a dirigir després de veure's obligat a allunyar-se
de la vida pública a causa de les purgues a la Universitat
LES ELEGIES DE BIERVILLE
 A Les elegies es fonen,potenciades per la soledat i la manca d'història del paisatge de Bierville, tres realitats molt
diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta,el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna,a la
qual el poeta s'encomana quan es troba sense la pàtria que li és pròpia
 Es tracta d'una aventura espiritual, representada per un viatge al passat que el record potencia,amb una imatge
preferent, el mar, i que es clou en l'elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant
espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat
 Aquesta dimensió religiosa, que fins llavors no tenia la poesia de Riba, penetrà profundament en tot el seu
pensament,inclosa la concepció de la literatura i aquesta dimensió, la retrobarem en obres poètiques posteriors
com Salvatge cor o Esbós de tres oratoris
RECAPITULACIÓ
 La poesia de Carles Riba es fa conceptual i abstracta,de vegades hermètica, traspassada per un destacable
simbolisme
 Durant tota la seva vida es va dedicar a la traducció,fonamentalment als clàssics grecollatins
 La vida de Riba sempre va anar lligada a l'estudi i la utilització de la llengua catalana
 Al llibre d'Estances,l'autor aconsegueix expressar uns estats psicològics i anímics, dins d'uns models formals
perfectament fixats
 La Guerra Civil i el posterior exili van marcar profundament la seva vida i paral·lelament, la seva obra literària
 A Les elegies,l'autor enllaça tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques, amb una Grècia que és
pàtria comuna,a la qual el poeta s'encomana quan es troba sense la pàtria que li és pròpia

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallBiannyIbaezRodrguez
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pladolors
 
Novel·la psicológica
Novel·la psicológicaNovel·la psicológica
Novel·la psicológicaFirst second
 
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsContext de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsMiriamPicon
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
Els reis sol solet
Els reis sol soletEls reis sol solet
Els reis sol soletjoanmolar
 
A mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civilA mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civiljoanmolar
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquinayovima70
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolJordialejandro
 
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptFeliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptMariaShahzadi4
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llullcarme_d
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 

Was ist angesagt? (20)

Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pla
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Novel·la psicológica
Novel·la psicológicaNovel·la psicológica
Novel·la psicológica
 
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsContext de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
Tipus de poesia
Tipus de poesia Tipus de poesia
Tipus de poesia
 
Els reis sol solet
Els reis sol soletEls reis sol solet
Els reis sol solet
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
A mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civilA mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civil
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptFeliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 

Ähnlich wie Presentació carles riba

Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaMiguel
 
L'obra literària d'Isidor Macabich
L'obra literària d'Isidor MacabichL'obra literària d'Isidor Macabich
L'obra literària d'Isidor MacabichGemma Tur
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresFerranet74
 
Vicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaVicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaAmparo
 
Gabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fusterGabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fustermiky11
 
Poesia fins als anys 70 carla olivares y rebeca palones
Poesia fins als anys 70  carla olivares y rebeca palonesPoesia fins als anys 70  carla olivares y rebeca palones
Poesia fins als anys 70 carla olivares y rebeca palonesAmparo
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40albert
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Com sé que es besa
Com sé que es besaCom sé que es besa
Com sé que es besapacaluu
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu Amparo
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Domenec Garrido
 
Màrius torres i el postsimbolisme
Màrius torres i el postsimbolismeMàrius torres i el postsimbolisme
Màrius torres i el postsimbolismenpintu
 
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferraterUnitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferraterFàtima
 

Ähnlich wie Presentació carles riba (20)

Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalana
 
L'obra literària d'Isidor Macabich
L'obra literària d'Isidor MacabichL'obra literària d'Isidor Macabich
L'obra literària d'Isidor Macabich
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
 
Vicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaVicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i eva
 
Gabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fusterGabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fuster
 
Poesia fins als anys 70 carla olivares y rebeca palones
Poesia fins als anys 70  carla olivares y rebeca palonesPoesia fins als anys 70  carla olivares y rebeca palones
Poesia fins als anys 70 carla olivares y rebeca palones
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Foix
FoixFoix
Foix
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Com sé que es besa
Com sé que es besaCom sé que es besa
Com sé que es besa
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Papasseit
PapasseitPapasseit
Papasseit
 
Màrius torres i el postsimbolisme
Màrius torres i el postsimbolismeMàrius torres i el postsimbolisme
Màrius torres i el postsimbolisme
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
 
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferraterUnitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
 

Kürzlich hochgeladen

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Presentació carles riba

  • 1. PRESENTACIÓ DE CARLES RIBA GRUP CARLES RIBA ESTUDIS BATXILLERAT SOCIAL MATÈRIA LLENGUA CATALANA PROFESSOR PERE POY BAENA CURS 2016-2017
  • 2. OBJECTIUS  Presentar l'obra de Carles Riba  Mostrar la seva tasca sempre relacionada amb la llengua  Conèixer a un autor polifacètic amb un estil únic  Biografia  Obra  Una vida dedicada a la llengua  Estances  Etapa a l'exili  Les elegies de Bierville  Recapitulació CONTINGUTS
  • 3. BIOGRAFIA  Neix a Barcelona el 23 de setembre de 1893 i mor el 12 de juliol de 1959  Humanista, filòleg, escriptor, poeta i traductor  Casat amb la poetessa catalana Clementina Arderiu iVoltas  Va cursar les carreres de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona  President de l'Institut d'Estudis Catalans (1950-1959)  Director i professor de la secció de grec de la fundació Bernat Metge
  • 4. OBRA  Les seves obres crítiques més destacades són Els marges (1927) i Per comprendre (1937).  Narrativa: Aventures de Perot Marrasquí (1917), Guillot el bandoler (1920), L'ingenuAmor (1924) i Sis Joans (1928)  Poesia:Primer llibre d'estances (1919),La paraula a lloure (1912-1919),Segon llibre d'estances (1930),Tres suites (1937),Les elegies de Bierville (1943),Del joc i del foc (1947),Salvatge cor (1952),Esbós de tres oratoris (1957)  Crítica literària: Escolis i altres articles (1922),Els marges (1927),Per comprendre (1937),...Més els poemes (1957)  Diverses traduccions al català del llatí, del grec, de l'hebreu,de l'anglès,del francès,del grec modern i de l'italià.  La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic,amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica  La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai.
  • 5. UNA VIDA DEDICADA A LA LLENGUA  A la dècada dels anys 20 va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari general de la llengua catalana.També van treballar conjuntament a l'oficina lexicogràfica del Institut d'Estudis Catalans,i més tard Riba seria president d'aquesta institució (1950)  Va col·laborar en diversos mitjans de premsa escrita com LaVeu de Catalunya i, successivament,en La Publicitat com a crític literari, i en La revista  Al llarg de la seva vida va traduir als clàssics grecollatins com aVirgili, Èsquil,Sòfocles, Plutarc i Xenofont,a banda de traduir a grans autors d'altres llengües.  Va ser professor de grec a la fundació Bernat Metge i a la Universitat de Barcelona.  Durant tota la seva vida va dur a terme la composició literària
  • 6. ESTANCES  L'any 1919 va publicar el primer llibre d'Estances (i el segon a l'any 1930)  L'autor aconsegueix expressar uns estats psicològics i anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats  El llibre es caracteritza per:una poesia difícil, amb referents cultes, joc amb abstraccions,dificultat sintàctica, utilització de símbols fins a l'extrem que fan del mateix poema un símbol, reflexions estètiques i sobre la creació poètica i la realització d'una reflexió sobre la condició del poeta en el món, existeix un neguit permanent,una angoixa vital, estableix un contrast entre la felicitat i la infelicitat, l'autor se sent orgullós de ser capaç de percebre l'ideal però també se sent infeliç de no poder assolir l'ideal i la soledat  Tracta temes propis de la poesia metafísica: amor,mort, pas del temps...  Formalment, la primera part de les Estances no respon a la poesia postsimbolista,un cop trenca amb el tipus d'estructura és quan s'apropa a la Poesia Pura
  • 7. ETAPA A L'EXILI  Compromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola,es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939  A la localitat de Roissy-en-Brie, va compondre un dels seus llibres més reconeguts,Les elegies de Bierville  Tant des de França com després d'haver tornat a Espanya el 1943,va continuar treballant en traduccions d'autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge,organisme que va arribar a dirigir després de veure's obligat a allunyar-se de la vida pública a causa de les purgues a la Universitat
  • 8. LES ELEGIES DE BIERVILLE  A Les elegies es fonen,potenciades per la soledat i la manca d'història del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta,el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna,a la qual el poeta s'encomana quan es troba sense la pàtria que li és pròpia  Es tracta d'una aventura espiritual, representada per un viatge al passat que el record potencia,amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l'elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat  Aquesta dimensió religiosa, que fins llavors no tenia la poesia de Riba, penetrà profundament en tot el seu pensament,inclosa la concepció de la literatura i aquesta dimensió, la retrobarem en obres poètiques posteriors com Salvatge cor o Esbós de tres oratoris
  • 9. RECAPITULACIÓ  La poesia de Carles Riba es fa conceptual i abstracta,de vegades hermètica, traspassada per un destacable simbolisme  Durant tota la seva vida es va dedicar a la traducció,fonamentalment als clàssics grecollatins  La vida de Riba sempre va anar lligada a l'estudi i la utilització de la llengua catalana  Al llibre d'Estances,l'autor aconsegueix expressar uns estats psicològics i anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats  La Guerra Civil i el posterior exili van marcar profundament la seva vida i paral·lelament, la seva obra literària  A Les elegies,l'autor enllaça tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques, amb una Grècia que és pàtria comuna,a la qual el poeta s'encomana quan es troba sense la pàtria que li és pròpia