TIC, TAC, TAP? què hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa

1. TIC, TAC, TAP?
QUÈ HI HA
DARRERE?
INNOVACIÓ,
METODOLOGIES I
TRANSFORMACIÓ
SOCIAL I EDUCATIVA
Carles Monclús
València, 8 de maig de 2015

2. “No és modern allò que és recent o nou, o fem
que ho semble, sinó allò que perdura i
transforma la vida i la realitat. No es canvia el
món per fer-lo progressar sense tenir en compte
com és, qui hi és i com el viu.”
GIMENO SACRISTÁN (2008) Educar por competencias
¿Qué hay de nuevo? Ed. Morata

4. “Existeixen evidències que, en moltes ocasions,
l’ús de les TIC a l’aula no suposa una alteració o
innovació de la pràctica educativa. De fet, una
gran majoria de professorat tendeix a emprar la
tecnologia per fer les mateixes tasques que
tradicionalment ha realitzar amb llibres o amb la
pissarra (…) És a dir, s’incorporen noves
tecnologies de la informació i comunicació a l’aula
però són utilitzades en el marc d’un model
pedagògic tradicional i obsolet.”
AREA, M. ;CORREA, J.M. Las tic entran en la escuela: nuevos
retos educativos, nuevas prácticas docentes.

5. PER A QUÈ ENSENYEM?
Incorporació de les TIC
al Sistema Educatiu
UN PROCÉS ACCELERAT QUE ENS EXIGEIX REFLEXIÓ
BILL GATES VOL APANYAR EL MÓN AMB BILL CLINTON I EL PODER DE LA TECNOLOGIA
PARAL.LEL A
IRRUPCIÓ DE LA IDEOLOGIA NEOLIBERAL

6. LES TIC SÓN FERRAMENTES

7. QUATRE QÜESTIONS
entorns oberts i tancats
d’aprenentatge
les finalitats de l’educació
el pes de processos i
productes a l’acte
educatiu
la relació entre seqüència
didàctica i ferramentes TIC

8. TIC
TAC
TAP

9. L’educació com ….
LES FINALITATS DE L’EDUCACIÓ
ha estat la gran
esperança per a
millorar el món, reduir
les desigualtats

10. LES FINALITATS DE L’EDUCACIÓ
COMPRENDRE I TRANSFORMAR LA REALITAT
ADQUIRIR LA CULTURA
DESENVOLUPAR-NOS COM A PERSONES
RECONSTRUIR LA PRÒPIA CULTURA

11. Educació
problematitzador
a o alliberadora
l’educació bancària
possibilita que l’alumnat
repense la seua realitat a
partir del diàleg

12. el sistema educatiu com un
instrument per disminuir les
desigualtats socials
OBJECTIUS COL·LECTIUS
LOGSE

13. QUÈ HA PASSAT?
TEORIES DEL
CAPITAL HUMÀ
L’EDUCACIÓ COM A INVERSIÓ
L’EDUCACIÓ COM A MERCADERIA

14. Canvi de concepció
clau
TEORIES DEL
CAPITAL HUMÀ
privatització de l’educació
creixement d’un mercat educatiu

15. QUALITAT?
ÈXIT EDUCATIU?
APODERAMENT? o es diu això i estem
parlant d’ESPERIT EMPRENEDOR
paranys del llenguatge

16. Les noves tecnologies sí que han de ser unes
“Tecnologies per a l’apoderament i la
participació”,
Apoderament és el procés pel qual les personen enforteixen
les seues capacitats, confiança i protagonisme com a grup
social pel tal d’impulsar canvis positius de les situacions i
opressions que viuen.

17. Per parlar d’una educació renovadora, o
innovadora, cal que aquesta responga a
l’objectiu de fer persones més lliures, més
lúcides, i que qüestionen la injusta societat
en què vivim.

18. QUATRE QÜESTIONS
entorns oberts i tancats
d’aprenentatge
les finalitats de l’educació
el pes de processos i
productes a l’acte
educatiu
la relació entre seqüència
didàctica i ferramentes TIC
Per parlar d’una educació renovadora, o innovadora,
cal que aquesta responga a l’objectiu de fer
persones més lliures, més lúcides, i que qüestionen
la injusta societat en què vivim.

19. Processos o productes?

20. PEDAGOGIA
TECNOLÒGICA
obsessió pels resultats
quantificables, allò
important és concretar-los
conductisme
la fi justifica els mitjans
eficiència

21. LES COMPETÈNCIES
un retorn a la pedagogia tecnològica?
documents pont?
en principi semblava positiu
la taxonomia de Bloom?

22. Tots els aprenentatges es
poden concretar amb uns
resultats objectius?
Amb uns mateixos resultats
aparents es poden haver aprés
coses diferents en funció de com
haja estat el procés?

23. Front a la pedagogia
tecnològica els corrents
renovadors de
l’ensenyament
IMPORTÀNCIA I
RIQUESA DELS
PROCESSOS

24. TEORIES COGNITIVES
allò important és COM treballem a l’aula
la fi mai justifica el mitjans, la manera de fer
ha de ser coherent amb allò que pretenem i
ha d’estar sustentat per uns valors ètics
dissenyar l’ensenyament consisteix en
dissenyar activitats que ajuden l’alumnat
a construir els seus aprenentatges i que
siguen èticament valuoses

25. Raths, l’any 1971 , en un article crític amb els
objectius concrets d’aprenentatge, "Teaching whithout
specifics objectives" (publicat a la revista Educational
Leadership i citat per STENHOUSE (1984) i per
GIMENO, J.(1988)) establia dotze principis que
definien quines eren les activitats amb més valor
educatiu

26. 1.Permet l’alumnat efectuar eleccions
nformades per a realitzar l'activitat i reflexionar
obre les conseqüències de les seues accions.
Una activitat té més valor educatiu si:

27. 2. Assigna als i les estudiants
papers actius (investigar, exposar,
observar, entrevistar, participar en
simulacions,..) enlloc de passius
escoltar, omplir fitxes, participar
en discussions rutinàries amb el
professorat,...), en situacions
d'aprenentatge.
Una activitat té més valor educatiu si:

28. 5. El seu acompliment
pot ser realitzat amb èxit
per estudiants a diversos
nivells d'habilitat. (Tasques
com imaginar, comparar,
classificar o resumir, no
imposen normes de
rendiment úniques als
resultats possibles de les
mateixes.)
Una activitat té més valor educatiu si:

29. Meirieu (1998) planteja la pedagogia de les
condicions.
El paper de l’educació consisteix en
possibilitar un espai on la persona
desenvolupe la seua autonomia i el seu
aprenentatge. L’aprenentatge i el
creixement personal el fa el subjecte però el
professorat, qui educa, crea les condicions
per a què aquest es produesca.

30. cal que ens centrem en els
processos educatius,
i aquests han de donar un paper actiu a
l’estudiantat, han de permetre acollir els
seus interessos i generar un espai on
puguen construir els seus aprenentatges.
èticament valuosos,

31. QUATRE QÜESTIONS
entorns oberts i tancats
d’aprenentatge
les finalitats de l’educació
el pes de processos i
productes a l’acte
educatiu
la relació entre seqüència
didàctica i ferramentes TIC
Per parlar d’una educació renovadora, o innovadora,
cal que aquesta responga a l’objectiu de fer
persones més lliures, més lúcides, i que qüestionen
la injusta societat en què vivim.
cal que ens centrem en els processos educatius, i
aquests han de donar un paper actiu a
l’estudiantat, han de permetre acollir els seus
interessos i generar un espai on puguen construir
els seus aprenentatges.

32. SEQÜÈNCIA
DIDÀCTICA FERRAMENTE
S TIC
l’organització de cada
unitat d’aprenentatge, i
quin paper donem a
professorat i alumnat en
eixa seqüència.

33. a. Model tradicional d’ensenyar
MOMENT 1 Explicació del
professorat.
MOMENT 2 Realització
d’activitats previstes per tal de
fixar els continguts (generalment
preguntes tancades)
MOMENT 3 Realització
d’activitats de control i avaluació
sobre allò aprés. Preguntes orals
i/o proves escrites.

34. a. Model tradicional d’ensenyar
TIC ajudar en l’explicació (pissarres digitals,
presentacions, vídeos,…), per a la realització
d’activitats de control: qüestionaris, activitats
tancades ( sopes de lletres, encreuats, Jclic,
Hotpotatoes..) i la utilització del llibre de text digital.

35. b. Model tecnològic

36. b. Model tecnològic
MOMENT 1. La tasca del professorat se centra en la
programació exhaustiva d’objectius
MOMENT 2. A continuació el professorat programa i
temporalitza seqüències tancades d’activitats, Les activitats inclouen
informació, que posa a disposició de l’alumnat el professorat, per tal
de resoldre-les.
MOMENT 3. Aplicació d’activitats realitzades per l’alumnat de
manera individual, encara que podrien també combinar activitats en
grup.
MOMENT 4 Avaluació dels objectius operatius assolits per
l’alumnat. Realització d’activitats de recuperació.

37. b. Model tecnològic
la utilització de les TIC fa referència normalment a lliçons
programades autocorrectives amb suport multimèdia, a
l’elaboració de materials amb exe-learning, a alguns models de
webqüest molt tancades amb un resultat previst
d’aprenentatge, …

38. c. Model de projectes
MOMENT 1.Selecció del tema a investigar, a treballar.
MOMENT 2. Detecció d’idees prèvies. Què sabem?
MOMENT 3 Què volem saber? Continguts. Elaboració grupal d’un
mapa conceptual inicial.
MOMENT 4 .Elaboració d’un Pla de Treball. Distribució de tasques
entre l’alumnat organitzat per grups de treball.
MOMENT 5. Investigació de cadascun dels grups.
MOMENT 6 Exposició treball de grups.
MOMENT 7 Producció final. S’elabora un dossier, un documental o
quelcom que mostra el resultat final. Aquest producte s’avalua a partir
d’una rúbrica d’aprenentatge

39. d. Model d’investigació i aprenentatge cooperatiu
MOMENT 1. Activitats de motivació i detecció
d’idees prèvies
MOMENT 2 . Aportació de materials (per part del
professorat i de l’alumnat) que ens facen reflexionar
sobre els continguts i analitzar-los. Lectures, textos,
vídeos, pel·lícules,…
MOMENT 3. Activitats de producció amb resultat no
prefixat (d’idees, de textos, de vídeos,…) en grup i
dividuals per tal d’anar aprofundint en els continguts i
qüestionar les idees prèvies i les hipòtesis inicials.
MOMENT 4. Activitats de comunicació, discussió,

40. c. Model de projectes
d. Model d’investigació i aprenentatge cooperatiu
el paper del professorat consisteix en
•incitar l’alumnat a fer-se preguntes,
•donar explicacions,
•fer reflexionar,
• mostrar contradiccions
•i estructurar els coneixements
com a suport al procés de recerca, treball en grup, produc

41. c. Model de projectes
d. Model d’investigació i aprenentatge cooperatiu
Quines ferramentes TIC?

42. DETECCIÓ D’IDEES PRÈVIES

43. RECERCA
SABER BUSCAR LA INFORMACIÓ
SABER TRANSFORMAR LA
INFORMACIÓ EN
CONEIXEMENT
ACTUALITZACIÓ
RELLEVÀNCIA
FIABILITAT
INTENCIONALITAT
TRIANGULACIÓ DE FONTS

44. EL CATALÀ A LA XARXA
però
La vikipèdia en català és la
13 ª per nombre d’entrades,
amb més de 350.000
entrades
El català és una de
les 24 llengües en
què s’traduït el
Firefox
Al Open directori
project, un index de
pàgines web, les
pàgines en català
ocupen l‘11é lloc
El català és una de les
36 llengües en què
s’traduït .
El català era la llengua que ocupava el lloc 85 en quant a nombre parlants al món
(2006)

45. TREBALL EN GRUP

46. ACTIVITATS DE PRODUCCIÓ

47. XATS
FÒRUMS
COMUNICACIÓ
E-MAIL

48. AVALUACIÓ les rúbriques d’avaluació
http://rubistar.4teachers.org/index.php?&skin=es&lang=es&

49. QUATRE QÜESTIONS
entorns oberts i tancats
d’aprenentatge
les finalitats de l’educació
el pes de processos i
productes a l’acte
educatiu
la relació entre seqüència
didàctica i ferramentes TIC
Per parlar d’una educació renovadora, o innovadora,
cal que aquesta responga a l’objectiu de fer
persones més lliures, més lúcides, i que qüestionen
la injusta societat en què vivim.
cal que ens centrem en els processos educatius, i
aquests han de donar un paper actiu a
l’estudiantat, han de permetre acollir els seus
interessos i generar un espai on puguen construir
els seus aprenentatges.
Utilització de ferramentes TIC per treballar
col·laborativament i per produir coneixement en
activitats de tipus obert i creatiu.

50. EL DILEMA DE L’OBERTURA
ENTORNS OBERTS O
TANCATS
D’APRENENTATGE?

51. entorns virtuals d’aprenentatge i comunicació- EVA o
LMS ( Learning Management Sistem)

52. compartir totes les activitats de
producció que es fan a l’aula a la xarxa
mitjançant blogs, youtube, slideshare,
prezi …
Entorns oberts

53. a) Posen en valor el coneixement que creem i construïm
a l’aula,
b) Generen un major grau d’exigència formal en
l’alumnat
c) Obrim allò que fem a l’aula a les famílies i a l’entorn
de l’alumnat.
d) Possibiliten la col·laboració amb altres escoles, la
realització de projectes conjunts…
Entorns oberts

54. CONCLUSIONS

55. Una educació innovadora o transformadora
exigeix que les TIC siguen realment unes
Tecnologies per a l’Apoderament i la
Participació.
han d’ajudar l’alumnat a pensar la seua
realitat i a col·laborar amb altres per construir
coneixement.

56. I això exigeix una escola no centrada en uns
resultats objectivables sinó una escola que
treballa amb uns processos educatius
valuosos, complexos, i que posa en qüestió
la realitat en què vivim

57. Perquè, l’objectiu de l’educació
ha de ser possibilitar que les
persones siguen més lliures i
felices.

58. Això és possible amb seqüències
didàctiques que facen l’alumnat
protagonista actiu del procés
d’aprenentatge. I amb una escola oberta
a l’entorn, permeable de fora cap a dins
però també de dins cap enfora de la
societat.

59. equitat, justícia, responsabilitat, esperit
crític, tolerància, participació,
autorealització
empleabilitat, eficàcia, outputs,
estàndards, excel·lència, competències,
qualitat, esperit emprenedor
RECUPEREM EL LLENGUATGE
front a

60. Gràcies per la vostra atenció
espere haver generat més preguntes que respostes
que ens ajuden a seguir lluitant per construir un
món més just i una educació al servei de les
persones