Barroc Escala musical Tonalitat

1. UNITAT 3
El Barroc (1600-1750)

2. CONCEPTES BÀSICS
• RENAIXEMENT
– Lògica i equilibri.
• BARROC
– Contrast.
– Ornamentació i moviment.
– Expressió dramàtica i emocional.
– Música profana ↔ Música religiosa.
– Música instrumental ↔ Música vocal.

3. CARACTERÍSTIQUES
• Melodies molt ornamentades
– Ornamentació al gust de l’intèrpret
– Improvisació del músic.
• Ritmes regulars
• Contrastos
– Intensitat [fort  fluix]
– Plans sonors [tutti  solo]
– Tempo en els diferents moviments
[ràpid  lent]

4. CARACTERÍSTIQUES
• Acompanyament instrumental a la música vocal
ÒPERA
• Consolidació de la jerarquia de les veus
– Melodia acompanyada:
• Centra l'expressivitat a la veu superior/aguda.
• Les veus més greus fan de coixí harmònic.
– Baix continu:
• Base harmònica que sustenta la melodia
ininterrompudament.
• Instrument greu de corda/vent fa la melodia greu.
• Instrument de tecla sustenta l’harmonia.
• Es marca els acords amb una nota i xifrats.

5. CARACTERÍSTIQUES
• Tipus de textura
– Polifonia:
• Contrapuntística
• Homofònica
• Melodia acompanyada
• Neix:
– Orquestra
– Música pura
• Castrati
– Homes que conservaven la tessitura aguda de les veus blanques.

6. FORMES i GÈNERES
• Música vocal-instrumental
– PROFANA
• Òpera:
– Originària de Florència
– Gènere escènic
– Orquestra + música vocal
• Cantata  mateixa estructura òpera però sense representació
– RELIGIOSA
• Oratori  òpera religiosa, narra històries de l’Antic i Nou
Testament
• Passió  obra de llarga durada que evoca la mort i
resurrecció de Jesucrist.
• Cantata no narrava una història sinó es basava en textos de
caràcter líric.

7. FORMES i GÈNERES
Òpera
• Unió de totes les arts: música, literatura, ballets,
arts plàstiques, maquillatge, vestuari...
– Obertura: peça orquestral inici de l’espectacle abans que
s’alci el teló.
– Interludi: la transició entre dues parts de l’obra.
– Recitatius: més importància el text, facilita el
desenvolupament de l’acció o que l’argument avanci.
– Àries i duets: caràcter melòdic i líric, és el cant d’un
determinat passatge o sentiment.
– Cor: peça polifònica on canten un grup de cantants.
– Ballet: peça instrumental per a ser dansada.

8. FORMES i GÈNERES
• Música instrumental
– SUITE
• Formada per una successió de danses (Alemanda,
Courande, Zarabanda, Giga, Gavota, Bourré, etc .).
• Ritmes contrastats (lent-ràpid).
• Han perdut el seu caràcter ballable.
• La suite pot ser per a un instrument solista, per a un conjunt
reduït d'instruments o per l'orquestra.
– CONCERT
• Està estructurat en tres moviments: (ràpid-lent-ràpid)
• Ple de contrastos: oposició de timbres i intensitats.
• Confrontació instruments solistes – orquestra
– Concert per a solista
– Concerto grosso
» Concertino: grup de solistes
» Tutti: tota l’orquestra

9. FORMES i GÈNERES
• Música instrumental
– SONATA
• Composició instrumental per a un grup reduït d'instruments.
• Moviments contrastants (lent-ràpid-lent-ràpid).
– FUGA
• Obra per a instruments de tecla.
• En essència es basa en la tècnica de la imitació.
• Obra per a diverses veus.
• A vegades es toca un preludi abans de la fuga.
• Parts:
» L

10. INSTRUMENTS DEL BARROC
• Polifònics
Llaüt Orgue Clavicèmbal

11. INSTRUMENTS DEL BARROC
Flauta
travessera
Flauta de
bec
• Melòdics
Sacabutx Cromorn

12. INSTRUMENTS DEL BARROC
• Melòdics
Xirimia Viola de gamba Viola de braç

13. LA TONALITAT
• La tonalitat és l’organització de forma
jeràrquica de les notes dins d’una peça.
– En una obra existeixen moments de repòs i
estabilitat, i d’altres d’inestabilitat.
– La nota que ens dóna estabilitat és la tònica,
la més important.
– Amb la tònica podem formar les escales i
designar la importància (la funció) que tenen la
resta de notes dins de la tonalitat concreta.

14. • Graus Tonals
Tònica Dominant
Subdominant
LA TONALITAT
I II III IV V VI VII I*

15. LA TONALITAT
• Escala:
– Successió de notes per graus conjunts començant i
acabant amb la tònica.
– Segons l’ordre dels tons i els semitons podem
designar-ne el mode (major, menor, cromàtica...)
puja ½ to
baixa ½ to
anul·la les
alteracions
RECORDA

16. LA TONALITAT
• Tons i semitons
do re mi fa sol la si do re
do#
re b
re #
mi b
fa #
sol b
sol #
la b
la #
si b
do#
re b
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
½ to ½ to
do re mi fa sol la si do re mi
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
½ to ½ to
DO#/REb
RE#/MIb
FA#/SOLb
SOL#/LAb
LA#/SIb
MI/FAb
FA/MI#
SI/DOb
DO/SI#

17. LA TONALITAT
• Escala:
– MAJOR: T - T - S - T - T - T - S
I II III IV V VI VII I*
I II III IV V VI VII I*

18. LA TONALITAT
I II III IV V VI VII I*
I II III IV V VI VII I*
• Escala:
– MENOR: T - S - T - T - S - T - T

19. LA TONALITAT
• Armadura:
– Conjunt d’alteracions pròpies d’una tonalitat concreta.
– Resum d’alteracions que surten a l’escala.
– Es posen al costat de la clau per no haver d’anar
escrivint-les durant tota l’obra.
FA – DO – SOL – RE – LA – MI – SI

20. • Armadura: SOSTINGUTS
Es mira l’última i es
puja una nota.
LA TONALITAT
sol
LA
MAJOR

21. • Armadura: BEMOLLS
Es mira la penúltima.
LA TONALITAT

22. COMPOSITORS
1. Johann Sebastian Bach
1. Alemània (1685-1750).
2. Músic d’ofici.
3. Fou organista
4. Va compondre música religiosa.
5. Assolí un estil propi.
6. És màxim exponent de la música barroca.
7. Va exhaurir totes les possibilitats del Barroc.
8. Es considera una síntesi de la música barroca.
9. Avui en dia molts tractats teòrics de música estant basats en
la seva obra.
10. Destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint
de profanes

23. COMPOSITORS
2. Georg Frieddrich Händel
• Anglaterra-Alemania (1685-1759)
• Gran mestre de la música barroca
• Va obtenir popularitat i prestigi.
• Música tradicional alemana.
• Es decantà cap a l’òpera i la música vocal.
3. Antonio Vivaldi
1. Itàlia-Àustria (1678-1741)
2. Va compondre gran número de peces vocals i
instrumentals
3. Va establir les bases del concert Barroc.
4. Va contribuir en el desenvolupament del concert
per a solista.

24. AUDICIONS
1. «Da tempeste il legno infrato», ària de
l’òpera Giulio Cesare, de G. F. Händel
2. El Messies, oratori de Georg Friedrich
Händel
3. Concert de Brandenburg n.5, BWV 1050,
de Johann Sebastian Bach
4. Fuga n.16, en sol menor, d’El claveí ben
temperat, de Johann Sebastian Bach