2. CRONOLOGÍA
En l'Antiga Grècia el torn de terrissaire es va introduir, probablement
procedent d'Àsia, a la fi del III mil·lenni aC. La ceràmica autòctona apareix a
principis del II mil·lenni aC. i durant els segles següents es realitzava en
general en argila refinada, decorada simplement amb una pintura mat.
Hi havia diversos estils.
3. ESTIL MINOIC
• Poc després del 2000 a.
C. apareix al llarg de tota
Grècia un estil de
ceràmica que va
denominar ceràmica
miniana o minia. És un
estil de ceràmica
sorprenent que es
distingeix per la
superfície envernissada
en un gris mat d'alta
qualitat.
4. ESTIL MICÈNIC
• Al principi de l'època
micènica, 1600 a. C., la
ceràmica que apareix
està animada amb nous
motius d'elements presos
de la naturalesa. Després
del 1400 a. C. aquesta
ceràmica micènica va ser
la predominant. El més
destacat són les gerres
d'estil palatí, gerres
d'emmagatzematge molt
elegants, decorades amb
cridaners motius florals i
marins.
5. ESTIL PROGEOMÈTRIC
Àmfora panxuda amb nanses,
950-900 a. C. . En canvi, la
producció ceràmica no es va
extingir, en particular a Atenes.
Els gots eren decorats amb
motius envernissats de color
negre brillant, descendent de
l'Edat del Bronze. Línies
ondulants traçades a mà, però
els nous motius (semicercles,
cercles concèntrics) eren
dissenyats amb molt de
compte, amb compàs o amb
pinta.
6. ESTIL GEOMÈTRIC
• L’art geomètric va néixer
als segles IX i VIII a. C.
Es caracteritza per nous
motius, trencant amb la
iconografia minoica i
micènica: meandres,
triangles i altres figures
geomètriques (d’aquí
prové el nom del
període). Estan disposats
en bandes separades de
les zones negres per
línies triples.
7. ESTIL ORIENTALITZANT
Amb animals i esfinxs, Es va
caracteritzar per una forta
influència de l'art oriental: Tot i
que l’orient era molt menys
aficionat a la ceràmica que Grècia,
la seva pintura i la seva escultura
mostraven una figuració més fina i
més realista. Aquesta influència
es va traduir en una nova gamma
de motius: esfinxs, grifs, lleons,
etc... Representats de manera
més realista que en el passat. Els
pintors corintis van recórrer a les
figures negres, principalment
sobre fons vermell: van utilitzar
una suspensió col·loïdal de color
castany que, amb la cocció, prenia
un color negre brillant, gairebé
metàl·lic.
8. FABRICACIÓ
Materials
La ceràmica grega tenia com a material de base l’argila, encara que
no totes les argiles eren iguals. Així, la d’Atenes era rica en òxid de
ferro: amb la cocció adquiria un bell color vermell ataronjat. La de
Corint, desproveïda d’òxid de ferro, tenia un color blanquinós.
L’argila s’extreia de pedreres o de mines d’argila, purificada
després mitjançant rentat durant diverses setmanes. Es posava en
remull en grans estanys on les partícules fines pujaven a la
superfície i eren recuperades.
Elaboració
En fabricar un got, el terrisser pastava la pasta per expulsar la
bombolles d’aire i treballava sobre un torn assistent. Un cop fabricat
es posava a assecar. A continuació es pintava, segons una tècnica
que variava segons l’estil emprat. De manera general, el pintor
jugava amb el contrast del color vermell d’argila i amb una capa de
color negre.