Programa Any Jubilar

25è
Aniversari
Temple parroquial
de Campredó
del 14 al 22 de Març de 2009

25è aniversari Temple Campredó
Façana principal
Interior del Temple

25è
Aniversari
Temple parroquial
Campredó

4
18-4-1984 Lliurament de la clau del nou Temple al Bisbe Diocesà.
Fotosde:JosepAlavedra,ClaraÁlvarez,PacoÁlvarez,JoanCarlesBalagué,CristinaBestratén,
Víctor Cardona,Gerard March i Pedro Tena.
Col·laboren:
CAMPREDÓ
D.L.: T-122-2009 - Impremta Querol, SL

5
El Consell Pastoral i el rector
de la Parròquia de
SantJoan Baptista de Campredó
Com a fruït de les reunions, de la il·lusió i de l’esforç de molts campredonencs i
campredonenques,
Presenten
Aquest PROGRAMA D’ACTES culturals, lúdics i religiosos, amb els que pretenem
donar un caràcter festiu a la convivència del nostre poble durant els dies indicats,
percommemorarel25èANIVERSARIdelaBENEDICCIÓdelnouTEMPLEPARROQUIAL.
Agraeixen
Lagenerosaaportaciódetantsquehantreballateneldissenyilaconfecciód’aquest
Programa posant el seu saber, el seu esforç i treball en donar relleu a aquesta
celebració dels vint-i-cinc anys de la inauguració del nostre temple parroquial.
Agraïm sincerament als qui, amb la seva aportació econòmica i la seva feina,
han donat, donen i donaran suport als actes organitzats per realitzar aquesta
commemoració. A tots els qui faran possible que es faci realitat el que ara sembla
un somni. I en especial, a tots els qui han ficat des del primer moment el seu cor en
la confecció d’unes celebracions ben reeixides.
Al mateix temps,
Esperen
Una participació activa i desinteressada de tots els veïns en els diferents actes
programats durant tot l’any –encara que hi hagi jornades dedicades especialment
a algun sector de la parròquia, tots estem invitats a tot!-. Que es dispensi una
bona acollida als qui ens visitin cercant les seves arrels cristianes. I que, entre tots,
puguem construir Parròquia i fer poble consolidant la nostra identitat cristiana i
els nostres vincles de germans.
A tots ¡BONES FESTES DE LA PARRÒQUIA!

6
Exterior de l’antic Temple
Interior de l’antic Temple

7
Saluda
Celebrar 25 anys d’un edifici tan emblemàtic com és un
Temple Parroquial és una oportunitat per assaborir el seu
significat i abast. Campredó té en el Temple parroquial de
Sant Joan Baptista un punt de referència per a tot el poble
i un motiu d’alegria i d’orgull per una obra construïda amb
moltes col·laboracions.
Tot comença en 1968, quan la Sra. Pilar Escardó Valls fa
donació a la parròquia de Sant Joan Baptista d’un gran
solar per la construcció d’un nou temple parroquial que
Mn. Josep Insa, Rector d’aleshores, va rebre com una gran
responsabilitat.Després d’un primer projecte encarregat per
Mn.Tomàs Cardona, va ser Mn. Joaquim Blanch qui acabaria
duent a terme l’actual edifici segons el projecte de l’arquitecte Xavier Martí.
El 3 de maig de 1981 el Bisbe Carles va posar la primera pedra, i el va consagrar el 18 de març de
1984.Aleshores l’alcalde pedani era el Sr.Joaquim Gauxachs, i alcalde de Tortosa l’Il·lm. Sr.Vicent
Beguer.NocaldirqueelquivaviureambmésintensitataquestsesdevenimentsvaserMn.Blanc,
el seu Rector, qui amb la col·laboració econòmica i el treball de molts campredonencs fou el
principal impulsor.
En la mentalitat de l’arquitecte que va idear aquest Temple hi havia la consciència de construir
un edifici singular, que parlés de Déu. Els temples cristians, destinats al culte diví, no són uns
llocs més de reunió sinó que signifiquen i manifesten l’Església vivent en un determinat lloc,
vertader estatge de Déu amb els homes reconciliats i units en el Crist.“En aquesta “casa de Déu”,
laveritati l’harmonia dels signes que la constitueixen han de manifestarel Crist,que és present
i actua en aquest lloc”(CEC,1181).
Sant Joan Baptista és el titular d’aquest nou Temple Parroquial. La seva figura ja és tota una
indicació, puix ens convida a preparar el camí del Senyor i assenyala la seva presència entre
nosaltres. Una tasca que un temple, per la seva mateixa existència, va complint contínuament
al llarg del temps. Però no podem oblidar que els elements fonamentals d’un temple cristià no
són les pedres materials que el configuren, sinó “les pedres vives” que l’habiten, els cristians que
en aquest lloc es reuneixen per escoltar la Paraula de Déu,per celebrar l’Eucaristia,per pregar.
DonemgràciesalSenyorperaquests25anys.QuantespersonesavuisesentenmésdeCampredó
perquè en aquest lloc de pregària han pogut reunir-se en moments de festa o de dolor per
compartir uns sentiments de proximitat i una fe que il·lumina i encoratja la seva vida. Que
aquesta celebració d’Aniversari ens convoqui de nou en aquest Temple parroquial, que és signe
de la presència del Senyor i lloc de trobada per a tots.
+ Javier Salinas Viñals
Bisbe de Tortosa

8
3-5-1981
Benedicció de la
primera pedra
18-3-1984
Benedicció del nou Temple

9
Saluda
Vint-i-cinc anys per a una parròquia són molts més anys
que per a una persona. Heu viscut moltes circumstàncies
de la vostra vida ben importants per a vosaltres. Heu
viscut i transmès la vostra fe, és a dir, el sentit profund de
la vostra existència.
Totiquemoltesvegadesinconscientment,esticconvençut
de que sovint heu fet el que va anunciar Zacaries, el pare
del vostre patró SantJoan:“A tu infant et diran profeta de
l’Altíssim,perquèaniràsaldavantdelSenyoraprepararels
seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’amor
entranyable del nostre Déu”.Sovint recordeu al poble la salvació de Déu.
Dono gràcies a Déu, perquè aquella parròquia que vaig inaugurar fa 25 anys, creix no
solament en habitants, sinó en profunditat i coherència de les vostres vides amb la vostra
fe. I, com sempre s’esdevé, el augment del sentit cristià, també redunda en creixement
del sentit de l’autèntica ciutadania. És a dir: creixement de les ocasions de convivència, i
creixement en el coneixement i en l’estima dels conciutadans.
Evidentment els projectes pastorals,litúrgics,formatius dels sacerdots no tenenvida,si no
hihaunarespostad´entusiasmeicol·laboracióperpartdelsfeligresos.Iésaixòelqueesveu
en la vostra parròquia:resposta positiva a les iniciatives del vostre Rector.
Que tots els qui celebreu enguanyl’aniversari delvostre baptisme,de lavostra confirmació
o del vostre matrimoni,doneu gràcies al bon Déu per tot l’amor que ha posat en les vostres
vides.I recordem,amb amor,a aquells quevaren partirdurantaquests 25 anys cap a la casa
del Pare Déu.
Tot plegat, esteu vivint una ocasió d’agraïment a Déu, de creixement en aquest amor, i de
capacitat d’estendre eixe amor als qui encara no acaben de posseir-lo.
Cardenal Ricard Mª Carles
Bisbe de Tortosa del 1969 al 1990.

10
Etapes de la construcció del Temple

11
En la festa patronal de la Parròquia,el dia de santJoan del
2008, iniciàvem el temps de preparació per la celebració
del 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nostre
temple parroquial.
En aquell dia, i les altres vegades que ho hem comentat,
sempre s’ha tingut present la triple dimensió de la
celebració que volem fer.
El temple com a lloc de trobada dels Fills de Déu
L’original configuració de l’església del nostre poble,una planta de creu grega,ens recorda el
mistericentraldelanostrafecristiana:lamortdeJesúsilasevaresurrecció–representada
pel majestuós lluernari que del centre de la creu s’eleva cap al cel i baixa cap a les quatre
naus donant llum i color a tot l’edifici-.
Així, en entrar per la porta principal, ens trobem davant l’Altar Major que ens acull al seu
entorn i ens fa recordar la centralitat de Crist, el Senyor, i la nostra condició de fills de Déu
que hem rebut en el Baptisme –a la nostra esquerra mirant l’altar trobem la preciosa pila
baptismal de la Parròquia-.
Aquí, en el temple parroquial, casa acollidora, plena de lluminositat, de colors, de vida, ens
espera Jesús per celebrar l’Eucaristia dominical, explicar-nos la seva Paraula i rebre el seu
Cos, per donar-nos el seu amor i perdó, per escoltar les nostres súpliques i dificultats i així
poder donar-nos el seu ajut i la seva gràcia que és la seva pròpia vida.
Desdeltemplesomenviats,amblaforçadel’EsperitSantisotalamiradadelPareaportarla
pau,l’alegriail’esperançaquehihaenelsnostrescorsperquèJesús,aquí,ensleshadonades.
En el temple, pel baptisme se’ns ha incorporat a la vida dels fills de Déu i en el temple se’ns
acomiada,en el darrermoment,ficantla nostravida en les mans amoroses i fidels deJesús
perquè ens porti al cel.
El temple com a lloc de cultura.
Quan algú arriba perprimeravegada al nostre temple queda sorprès perla seva grandària,
per la seva lluminositat, per la seva originalitat, perquè és un lloc elegant i senzill en el que
tothom se sent acollit.
Tripledimensió
d’unacelebració

12
I és que, el nostre temple té també una dimensió humana fonamental: construir Església,
fer comunitat. I l’ha anat fent en aquests 25 anys, i la vol continuar fent molts anys donant
tambéalnostrecoriesperitil·lusióiganesdesaber,decultivarlanostravidapersermillors
ciutadans,per fer créixer les nostres vides portant-les a la maduresa que dóna el saber que
naix del tastar amb profunditat les veritats més fonamentals de la nostra vida.
D’aquí ha nascut el programa que tenen a les mans i tants d’actes que des de la Parròquia
s’han impulsat i s’han realitzat en el marc auster i preciós del nostre temple: concerts,
conferències,representacions…
Lafehaestatalllargdelahistòria,icontinuasentenelsnostresdies,fontimotordecultura.
Sense la fe cristiana no hi hauria obres cabdals de la pintura, l’escultura, l’arquitectura, fins
i tot de la ciència empírica,mèdica,biològica i astronòmica.
Sense aquesta fe dels campredonencs i campredonenques, que només Déu coneix, no
hagués estat possible aquest temple i la seva preciosa portalada d’entrada que és un cant
ple d’imaginació i originalitat al titular de la nostra parròquia, sant Joan Baptista, a la
nostra història eclesial i a la nostra història civil.
Tant debò que sapiguem continuar construint amb fe, pau i amor la nostra comunitat de
Campredó.
El temple com a lloc de solidaritat
¡Quantes persones de diferents edats han passat pel nostre temple demanant ajuda,
demanant caritat! ¡ I, quantes vegades han trobat resposta, acollida, aliments, roba, fins i
tot diners!
Tot ha estat possible gràcies a la generositat dels campredonencs i campredonenques que,
fidels a les diferents cites, com ara, nadal, sant Joan, sant Jaume, recollida de roba, alguna
necessitat urgent…, han tret del seu cor els sentiments més generosos i no els ha costat
omplir la base de l’Altar Major de menjar per la “Casa d’acollida” o vàries furgonetes de roba
per a Càritas.
És impossible, perquè només Déu ho sap, relatar aquí la gent que ha trobat en l’Església
ajuda, consol, solidaritat, comprensió… És veritat que les infidelitats dels creients també
han originat dificultats, incomprensió, fins i tot, pecat. Però Jesús, en la seva infinita
misericòrdia ens perdona i ens recorda amb amor que el nostre deure sempre és acollir,
ajudar,perdonar…
Que aquestes festes per celebrar el 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nostre
templeparroquialensajudinarevifarlanostrafeiacomprometre’nsambmésgenerositat
a servir els germans.
Víctor-Manuel Cardona
Rector de la Parròquia

13
Saluda
Em plau adreçar unes paraules amb motiu dels 25
anysdel’EsglésiadeSantJoanBaptistadeCampredó.
Uns anys, aquest quart de segle, que han canviat
completament la configuració d’aquesta zona del
poble,onamésdelaparròquiahihaelsequipaments
esportius,OficinesMunicipalsielDispensari,aixícom
diversos edificis d’habitatges. I és que la construcció
de la nova església, gràcies a la generosa donació
de la família Escardó Valls, va permetre als fidels de
Campredó de disposar d’un temple digne i al municipi de tenir uns nous terrenys
on construirhabitatge protegiti els equipaments municipals que tanta falta feien.
L’Església de SantJoan Baptista fa, òbviament, la seva funció com a temple catòlic.
Però, molt encertadament, no es tanca a acollir activitats de caràcter social i
cultural,i durantaquests anys ha estatunveritable referental poble de Campredó.
Des d’aquí vull reconèixer la tasca realitzada a les persones que van fer possible,
ara fa 25 anys, la creació de la nova església; a tot el el poble i, en especial, a Mn.
Joan Ferrer,Mn.Pepe Insa,Mn.Tomàs Cardona i Mn.Joaquim Blanch.I agraïment i
suporttambé als que avui hi estan al capdavant,al Consell Parroquial i a Mn.Víctor
Cardona, per la seva tasca impulsora i dinamitzadora religiosa, social i cultural del
poble.
Ferran Bel i Accensi
Alcalde

14

15
Saluda
El 25è aniversari de la inauguració de l’Església de Sant
Joan Baptista de Campredó em porta a la memòria
les conseqüències socials que va tenir la donació
dels terrenys per part de la família Escardó Valls a la
Parròquia de Campredó, amb la finalitat de construir
una nova església.
Òbviament, la Parròquia havia de vendre terrenys
per poder obtenir els recursos suficients o necessaris
per fer el nou Temple. Tot això va comportar que
l’Ajuntament comprés 13.000 m2
de part de la finca que
avui conformen les instal.lacions esportives Municipals
(camp de futbol,piscina,pista poliesportiva,vestuaris) i
les Oficines Municipals i Dispensari mèdic.
PorteriormentiainiciativadeMn.TomàsCardona(acs)esconstituíunaCooperativade
Vivendes,quevadonarllocalaurbanitzaciódetotalarestadelafinca,iqueactualment
conforma tot l’entorn construït al voltant del nou Temple.
La finca, que en el seu dia era eminentment agrícola (també albergà durant bastant
tempselCampdefutboldeCampredó),avuiensdónaunaperspectivamoltinteressant
amb tot el seu conjunt,sent actualment la zona més nova del poble.
Després d’aquests breus records, és fàcil entendre la percepció de “conseqüències
socials” que va tenir la donació de la família Escardó Valls, ja que va permetre disposar
d’uns terrenys ben situats per fer-hi la majoria d’equipaments municipals, també la
construcció de trenta-sis vivendes de Protecció Oficial en règim de cooperativa que va
permetre disposar de vivenda pròpia i en condicions avantatjoses a trenta-sis famílies
de Campredó, configurant tot un espai obert, harmoniós i agradable, presidit pel nou
Temple, que a part de fer la seva funció Sagrada d’Església, també acull actes de caire
cultural.
No seria just, no recordar a totes aquelles persones que van fer possible la donació i
l’execució de la finalitatpera quèvan serdonats els terrenys:Mn.Joan Ferrer,Mn.Josep
Insa,Mn.TomàsCardona,Mn.JoaquimBlanch.Totsells,quimésquimenys,varenpassar
les seves penúries per fer realitat el nou Temple i tot el seu entorn.A tots ells, el nostre
agraïment i reconeixement per tot el que van fer per Campredó i per a Campredó.
Joan Sanahuja i Ramírez
Alcalde de Campredó

16

17
El fet d’estimar i créixer,
de cercar la veritat de la vida
i compartir-la en perfecció,
en models personals, religiosos,
familiars, socials o històrics.
Donem gràcies a Déu que molts
dels feligresos hem pogutveure el bateig
de la primera pedra, gaudir i posseir
el cor del poble obra del treball
i constància feta Església,
la pedra viva de la llum del dia a dia.
Configurant als infants,joves i més grans,
fem professió juntament en parròquia,
vivint amb joia la profunda raó de
sempre créixer, d’estimar en pau i alegria,
d’aquest tan gran núvol com es la nostra fe
de la qual obrim les portes sense defallir.
Compartint l’aliança i l’aniversari dels
vint-i-cinc anys del nostre temple en felicitat,
plenitud, agraïment,dedicació i admiració.
Entre fidels caminem en tota naturalitat,
amb una extraordinària generositat,
des del principi fins al final de la
vida per la nostra:
Església de Campredó
SantJoan Baptista
22-03-2009
Paquita Mulet Prats
Fets d’agraïment

18
Parròquia SantJoan Baptista
Campredó

19
Programa
d’actes

20
Jubileu de tots els batejats en els 25 anys
Diumenge 8 de febrer
11h.Missa.
12h.Espectacle a la plaça de l’Església i vermut popular.Jocs per als xiquets.
14h.Dinar de germanor al restaurant“L’Ardiaca”.
Setmana central de les celebracions jubilars dels 25 anys
Dissabte 14 de març
12h. Inauguració de l’exposició de mostres del grup de manualitats, de les dones de
labors, de pintors del poble i de fora, del col·legi d’educació especial “Verge de la Cinta”,
de troballes antigues al nostre poble i de documents gràfics de la construcció de la
nova Església.
Lliurament dels premis dels concursos de dibuix i de redacció del col·legi públic “Port
Rodó”.
12,30h Concert de la Banda municipal de Tortosa,sota la direcció de sr.Juan José Grau.
13,30h.Vermut popular.
16h.S’obre l’exposició fins les 18h.Com cada dia de tota la setmana.
17h.Partit de futbol de la UE Campredó en homenatge a la Parròquia.
Diumenge 15
12h S’obre l’exposició fins les 14h.Com cada dia de tota la setmana.
16h – 18h exposició oberta.
Dilluns 16
22,00h. Taula rodona: “L’engrescadora església de sant Pau”. Mn Josep Lluís Arín, Vicari
general de la diòcesi de Tortosa.
Dimarts 17
22,00h. Taula rodona: “Com es va construir el nostre Temple?” Mn. Joaquim Blanch,
rector emèrit de Campredó.
Dimecres 18, dia que es fa beneir i inaugurar el Temple
22,00h.Taula rodona:“L’educació cristiana dels fills.Tasca de la família i de la Parròquia”.
Excm.i Rvdm.Mons.Javier Salinas,Bisbe de Tortosa.
Dijous 19
22,00h. Taula rodona: “La vida humana com a vocació”. Mn. Xavier Vilanova, rector del
Seminari Diocesà.
Març

21
Divendres 20
19,00h.Celebració comunitària de la penitència.
Dissabte 21
12,00h Inauguració del parc infantil que estarà tot el dia a la plaça de l’Església.
13,00h. Concurs popular de truites. Un jurat determinarà la millor i després podrem
degustar tots junts les truites fent un vermut a la plaça de l’Església.
18,00h.Missa vespertina de Diumenge.
19,00h.Actuació de Quico el Cèlio,el noi i el mut de Ferreries.
19,30h L’estructura arquitectònica de la Parròquia de Campredó per Cristina Bestratén
del Pino,estudiant d’arquitectura.
20,00h.Taula Rodona en el 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nouTemple.
Participen: Mons.Xavier Salinas, sr. Ferran Bel, Mn.Joaquim Blanch, sr.Xavier Martí, sr.
Josep Monclús,sr.Joaquim Gauxachs,sr.Joan Sanahuja i Mn.Víctor Cardona.
20,30h.Inauguració oficial de la il·luminació de la façana principal de l’Església.
21,00hEspectacledesodesdelaplaçadel’Esglésiafinslazonaesportiva.Colladediables
“Set cervells”de Jesús.
21,30h.Espectacular castell de focs artificials.
Diumenge 22. Jubileu commemoratiu dels 25 anys de la benedicció del nou
Temple parroquial de Campredó
11h Missa solemne presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas i Viñals, Bisbe de
Tortosa.
12h.Concert del Cor Flumine.
12,30h Vermut popular a la plaça amb l’actuació de“Guardet i la rondalla”.
14,00h.Dinar de gala al Pla dels Catalans.
Jubileu de tots els confirmats en els 25 anys
Diumenge 3 de maig
11h.Missa.
12h.Espectacle a la plaça i vermut popular.
14h.Dinar de germanor.
Maig

22
Jubileu de l’associació de jubilats
Diumenge 7 de juny
11h.Missa.
Peregrinació jubilar a Roma
Del 9 al 12 d’octubre
Solemnitat de Tots Sants
Diumenge 1 de novembre
11h. Missa en sufragi de tots els fidels difunts i de la família Escardó-Valls, que va donar
els terrenys pel nou Temple.
Jubileu dels matrimonis en els 25 anys.Clausura deljubileu
Diumenge 27 de desembre
11h.Missa.
12h.Festival a la plaça de l’Església i vermut popular.
Octubre
Novembre
Desembre
Juny

23
Els campredonencs són “pedres vives”
Mn.Joaquim Blanch Bahima
Rector emèrit de Campredó
Sant Pere, apòstol de Jesucrist i
que fou el primer Papa de l’Església,
escrigué una primera carta als
nous cristians de terres d’Àsia
Menor (1 Pere 2 de 4 a 6). Hi ha una
comparació: els fidels batejats són
com pedres vives. “…deixeu-vos
edificar vosaltres mateixos, com
pedres vives, en casa espiritual per
a un sacerdoci sant…”.
En un dia ventoler, 3 de maig
de 1981, el Bisbe Ricard Mª Carles
beneïa les primeres pedres del
solar on s’edificaria el nou temple.
Passats tres anys –el 18 de març de 1984- el mateix Prelat consagrà el flamant edifici.
Cal saber que en la Bíblia la pedra o roca és sinònim de duresa i fortalesa tan
dinàmicament segura com Déu mateix. Això després s’aplica al creient que no s’apoia
sobre la sorra i sí sobre la roca. La fe del bon cristià s’alça sobre la base-roca de Jesucrist
Mort i Ressuscitat.
Els cristians batejats-confirmats-comulgats viuen la fe no pas com un invent,
imaginació o projecció seva, sinó que responen a un Déu matiner i revelador que els
parla.La seva Paraula està escrita en la Sagrada Escriptura.Fragments d’aquesta Paraula
es proclamen en l’Eucaristia cada dia i molt especialment el Diumenge i festes.
L’Església que és Mestra i Mare a la vegada vol que els fills visquen la fe en
comunitat. Res més anticristià i antieclesial que l’individualisme egoista i l’aïllament
del cor. L’experiència antropològica, sobrenatural i experiencial demana un poble de
ciutadans servits per un cap líder.
En l’Església catòlica és l’autoritat del Bisbe qui nomena un rector que sigui
pastor d’un ramat concret anomenat Parròquia. Ho explica molt clarament el cànon
519 del Codi de Dret Canònic. Vull copiar-lo íntegrament: “El rector és el pastor propi
de la Parròquia que li ha estat confiada i exerceix la cura pastoral de la comunitat
encomanada sota l’autoritat del Bisbe diocesà en el ministeri de Crist, del qual ha estat
cridata participar,pertal que pera aquesta comunitatexerceixi les funcions d’ensenyar,
santificar i regir,amb la cooperació dels fidels laics,segons la norma del dret”.

24
Cal recordar però, que si la Parròquia és necessària com a comunitat de fidels
on creixen,viuen i moren, no és suficient ella sola i s’ha de complementar amb les altres
comunitats, Moviments, institucions que l’ajudaran moltíssim. Vegeu cc. 519 i 520. Està
clar que la Parròquia no és una illa i sí una península.
Com viu i es realitza una Parròquia
Els cànons 528, 529 i 530 del Codi cal llegir-los íntegrament. Presenten un
rector com a pal de paller, com a sembrador, un home de Déu que serveix els feligresos
constituint-los en comunitat oberta a tothom. Aquesta comunitat, gairebé sempre
territorial, es sustenta sobre un trípode essencial. Si falta un dels tres suports, cau la
comunitat.En concret:

1.- La fe,do de Déu acollit lliurement per l’home.
2.- Pregària i celebració de la fe per mitjà dels sagraments.
3.- Viure moralment la fe com a servei en la vida personal,familiar i social.
Una bona síntesi l’exposa el cànon 204:
1. Els fidels són els qui, pel fet d’estar incorporats a Crist per mitjà del Baptisme,
són constituïts en Poble de Déu, i esdevinguts partícips, per aquesta raó, de la
funció sacerdotal,profètica i reial de Crist,segons la pròpia condició de cadascú,
són cridats a exercir la missió que Déu ha encomanat a l’Església que ha de
complir en aquest món.
2. Aquesta Església, constituïda i ordenada com a societat en aquest món,
subsisteix en l’Església catòlica, governada pel successor de Pere i pels Bisbes en
comunió amb ell”.
1.- La fe que es demana al Poble de Déu com Església és una fe acollida com a
resposta a la revelació presentada com a Revelació per l’Església.
La fe ha de créixer per mitjà de la pregària, celebració dels sagraments i la
pràctica de la moral natural i cristiana.
La fe ha de ser inculturada en el temps i
espai ambiental. Així el cristià es realitza com a
pelegrí que és testimoni d’allò que creu.
2.- El cristià creix participant en la
celebració dels set sagraments que són signes que
realitzen allò que signifiquen.
Els Rituals contenen unes normes que
expressen i ajuden a la celebració correcta.
Els tres primers sagraments: Baptisme,
Confirmació i Eucaristia, anomenats sagraments
Pirámide invertida

25
de la Iniciació Cristiana suposen una preparació catequètica per tal d’aconseguir el fruit
que l’Església espera.Tots tres i moltespecialmentl’Eucaristia fan l’Església,Poble de Déu.
Quan això no s’aconsegueix cal imposar el criteri: val més l’autenticitat que el número;
menys però bons. Quan els iniciats troben una comunitat que els acull amb caliu segur
que estarem en la línia de la nova evangelització que pregonava Joan Pau II.
3.- Lavivència de la fe cultivada i celebrada ens portarà aviure-la moralmenten
la intimitat personal i en la societat que ens envolta. La Parròquia ha d’animar els joves i
adults a servir en feines intraeclesials i també en el camp del treball empresarial i en la
sana política.
El perfil apostòlic del rector que l’Església demana avui està perfectament
explicat en el cànon 521, 1 i 2: “1. Perquè algú pugui ser designat rector vàlidament cal
que hagi rebut el sagrat ordre del presbiterat. 2. Que, a més, excel·leixi per la seva sana
doctrinailaprobitatmoral,dotatdezelperalesànimesilesaltresvirtutsitinguitambé
les qualitats exigides pel dret universal o particular per a tenir cura de la Parròquia
corresponent”.
Recentment s’ha celebrat a Barcelona un Congrés Internacional de Teologia
Pastoralsobre“LaParròquia,comunitatmissionera”.Convéllegirlesponèncieselsrectors
interessats. No cal però, que ho facin els laics de Parròquies petites. Confer: Quaderns de
Pastoral número 209 abril 2008.
Per acabar volem copiar unes paraules de Vida Diocesana, 10 de novembre de
2008. Diu el sr. Bisbe Salinas:“En l’Església tots són responsables de la fe.Tots som cridats
a transmetre-la amb paraules, obres i, sobretot, amb el testimoni. Sacerdots, persones
consagrades, fidels laics, arrelats en un mateix Baptisme… per al bé de tots som cridats
a mostrar que Crist és Llum i Vida al cor dels valors i les decisions, de les esperances que
configuren la societat”.

26
Parròquia de Campredó
Cristina Bestratén del Pino
Estudiant d’arquitectura
Quan se’m va demanar
de realitzar una presen-
tació des del punt de vista
arquitectònic de la Parrò-
quia de Campredó no vaig
dubtar ni un segon en ac-
ceptar-ho.
Comatothom,m’agrada
treballaragusti,enaquest
cas,noteniacapdubteque
realitzant un treball de
documentació i recerca de
l’edifici gaudiria un 100%
de la meva feina.
A més a més, al ser bate-
jada en aquesta parròquia,
encara em va fer més il·
lusió realitzar-ho.
Era conscient que la
volumetria interior del
Temple i les seves propor-
cions, tant en planta com
en alçada, m’ajudarien a realitzar bé la meva feina, podent “retratar” l’església sense li-
mitacions. El joc de llum dels vitralls i dels lluernaris, a més a
més, col·laborarien a l’hora d’extreure bones imatges i poder
fer així una presentació que estigués a l’alçada de la qualitat
de l’edifici.
L’església de Campredó va ser consagrada el 18 de març
de1984,gairebétresanysméstarddelaposadadelaprimera
pedra,el 3 de maig de 1981.
Com tota obra arquitectònica, durant la seva execució
va sofrir diversos canvis. Canvis de replanteig, d’usos, de
materials... Però de tots ells, n’hi ha un de molt important:
s’hi va donar a la planta un gir de 90º. D’aquesta manera
Planta del nou Temple.
Arquitecte: X. Martí.

27
s’aconseguia que l’edifici de l’habitatge obtingués una millor orientació ja que a l’àrea del
Temple,fos quina fos l’orientació,no s’experimentaria cap canvi d’il·luminació.Aixòva ser
possible gràcies a que l’edifici és una obra de planta central. Gràcies a aquest concepte
d’edifici,a l’hora de fer el replanteig,l’esforç va esdevenir bastant insignificant.
L’obra consta exactament de dues naus quadrades que s’interseccionen en un punt
central.En aquestpuntes dóna lloc a l’entrada de llum zenital.Aquesta penetra a través
d’un lluernari que creix cap a l’exterior i cap a l’interior de l’edifici. A la part exterior del
lluernari s’aprecia una geometria bastant complexa donant sensació de vibració, de
moviment. A la part interior, en canvi, el lluernari és tractat d’una forma més senzilla,
i és ornamentat de la mateixa manera que els vitralls que composen la façana, amb
motius abstractes. Així doncs, no hi ha dubte que tant els vitralls com el lluernari van
estar realitzats pel mateix autor, Domènec Fita. L’obra de Fita també es pot contemplar
als murals que conformen la façana principal,sobre els quals parlaré més endavant.
Pel que fa a la il·luminació, de llum natural al temple no li’n falta. Durant el
dia, rajos de llum s’endinsen a l’interior a través dels vitralls, dibuixant al terra figures
de colors. De nit, la llum artificial de l’interior del temple regala al poble de Campredó
resplendorsquetenyeixenl’ambientdelvoltantdelaparròquiacomunfarqueguia,dins
de la foscor de la nit,cap on s’hi troba la llum de vida.
Sobre la qualitat espaial de la zona del Temple he de dir que és admirable. En planta,
delaintersecciódelsdosquadratss’originaunacreuidosespaisquadratsdedimensions
més reduïdes (en un se situa el cancell d’entrada i en l’altre l’habitatge). A cada un dels
braços de la creu s’ha ubicat una nau. A més a més, el cancell d’entrada i l’altar estan
enfrontats, formant un eix central, de manera que quan accedim al temple ens trobem
davant mateix de l’altar major. A l’esquerra de l’eix, hi ha la Pila Baptismal i, a la dreta, hi
havia la Mare de Déu de la Cinta,que avui és ubicada al costat de la Pila Baptismal.
També, com es pot observar, no hi ha pilars visibles que incideixin en el camp visual
del visitant, dotant al Temple de sensació de profunditat, amplitud i la possibilitat de
poder contemplar tots els espais des de qualsevol punt.

28
Pelquefaalacomposició
exterior em centraré en
l’entrada principal, per ser,
aquesta façana, una de les
que té caràcter més artístic.
Com ja he dit anteriorment,
els murals que hi ha sota el
pòrtic d’entrada són obra
del mestre Fita. Aquests
murals es divideixen en tres
temàtiques diferents, però
molt lligades a la vida de la
parròquia. Al centre, Sant
Joan Baptista, titular de la
parròquia; a l’esquerra, un
resum de la història civil
de Campredó; i a la dreta, la història eclesial de Campredó. En aquest mural de la dreta
s’aprecia,per exemple,el nom i imatge de Gaufred,el primer Bisbe deTortosa després de
la reconquesta de Ramón Berenguer IV;també la Verge de la Cinta,on es vol representar
que, a la matinada de la festa de l’anunciació de l’Àngel a Maria, Maria aparegué a l’altar
de la Catedral l’any 1178.També hi trobem “Arnau de Jardí”, Bisbe natural de Bítem famós
per l’arbitratge o mediació entre els senyors nobles i el poble que defensaven redaccions
diferents en lleis.Esveuen també els dibuixos-dissenydels edificis de Fontde Quinto,Mas
de la Missa, Parròquia anterior i façana de l’ermita de la Petja, que representen les arrels
de la nostra fe situada a la parròquia,entre altres.
Com veiem tots els detalls estan pensats de forma acurada dotant de sentit a tots
els elements que conformen el temple.
Vidre, pedra, obra vista, gres... variació de materials, de formes i colors, que juguen
entre ells de manera correcta,constituintuna obra arquitectònica ben resolta i que bé a
d’enorgullir al municipi de Campredó.

29
El Cancell del nostre Temple Parroquial
Rosa Mª Carles
Totels detalls del nostre temple parroquial –des de l’arquitectura fins a la disposició de
lesnaus,passantperlasituaciódelesimatges,lacol·locaciódelsbancs,ellluernari/piràmide
o els vitralls– desprenen la seva particular simbologia. També els plafons del cancell, que
exposats en forma de tríptic, amaguen una passejada simbòlica pels esdeveniments més
importants de la nostra història.
La Fe, com a resposta a Déu, ha de ser inculturada i, per tant, el capellà i les persones
que l’acompanyen han de conèixerles seves arrels,la seva història,costums,el medi natural
i les interaccions que s’han produït al llarg del temps...; aquest marc teòric és el que ha
condicionat la quantitat de detalls que es poden copsar al cancell.
Quines són les nostres arrels?
A la base hi trobem incrustats caragols fòssils, característics de la nostra comarca i
que s’han trobat pel Coll de l’Alba i l’Espluga.També hi ha una sanefa formada per les sitges,
dipòsits de cereals excavats pels ilercavons en els segles VII a IV a.C.
En el plafó de l’esquerra, que explica la història civil del nostre poble, es narra l’estada
dels cartaginesos a les immediacions de Port-rodó, on vivien pacíficament fins que
arribaren els romans. Anys més tard, cap a principis del segle VIII, arribaren els àrabs que
van romandre al territori fins ben entrada la baixa edat mitjana.

30
Les explicacions del cancell continuen amb la història de Ramon Berenguer IV, qui
va impulsar la reconquesta de les terres ocupades. El van ajudar els cavallers de l’Orde del
Templequecomarecompensareberenunapartdelesterresarrabassadesalsmusulmans.
Méstard,aqueststerrenyspassarenamansdel’Ordedel’HospitaldeSantJoandeJerusalem.
Els soldats genovesos, que també s’uniren a la contenda amb Ramon Berenguer IV, van
adquirir una illa –ara ja desapareguda– situada a l’actual barri de Ferreries de Tortosa, i
en tot aquest procés de distribució de terres, el sector de Port-rodó va quedar dividit en
tres partides: La Pedrera, Roca-corba i Campredó; propietats que, anys més tard, entrarien
a formar part de les possessions de la família Montcada, senyors de Tortosa. El 1820, totes
tres partides s’uniren en una sola heretat coneguda com Campredó,propietat de la família
Oliver de Boteller.
Al centre de l’obra es reprèn el simbolisme religiós i s’hi representa SantJoan Baptista,
batejant al riu Jordà.
A la banda dreta, la part eclesial, està dedicada a religiosos involucrats, directa o
indirectament, amb la història de Campredó. En primer lloc, de baix cap a dalt, hi trobem
el nom de Gaufred, monjo procedent d’Avinyó i primer bisbe de Tortosa després de la
reconquesta. Tot seguit s’hi llegeix els noms de Ponç de Monells, fundador de la catedral, i
Arnau de Jardí destacat personatge per la seva funció de mediador en l’aprovació del llibre
ElsCostumsdeTortosa.
També hi apareix Sant Vicenç Ferrer, figura renombrada per les seves predicacions. Es
dedicà especialment a la conversió de jueus i també de sarraïns i fou col·laboradordel Papa
BenetXIII,conegut popularment com el Papa Lluna.
Elsteòlegscristiansielsrabinssóndestacatsperlasevaactituddialogantirespectuosa
entorn a la qüestió de siJesucristera Déu.Les referències a religiosos continuen ambAdrià
VI –qui éssent bisbe deTortosa va ser anomenat Papa–,Joan Pau II i Ricard Mª Carles,Papa i
Bisbe respectivament,en el moment de la construcció del nostre Temple Parroquial.
Al cancell també s’hi representa l’ermita de la Petja, que depenia de la parròquia
tortosina dels Àngels, parròquia matriu de la de Campredó, on es van registrar els primers
batejos. Al seu costat es pot reconèixer el Mas de la Missa, a Font de Quinto, partida que
posseïaunacapelletaonescelebravamissaelsdiumengesperalssenyorsdelmasielsfidels
de la contrada. Tampoc hi falta l’ermita de Solicrú, l’única ermita del terme de Campredó,
situada en un turó des d’on s’albira una bona panoràmica sobre l’horta de l’Ebre i on cada
1 de maig s’hi celebra la Festa de la Mare de Déu de Solicrú. El dibuix de l’església vella –que
fou tombada amb la construcció del nou temple– i un plànol de la que s’anava a construir
coronen l’esmentat plafó.
Per últim, s’hi poden veure els noms de Mossèn Federico, capellà de Campredó mort
en 1936 i persona molt propera als seus feligresos. Conten que es desplaçava per la via del
tren quan anava a visitar la gent que vivia pels horts i aquests li agraïen la seva visita amb
algun producte del camp. Just al seu costat,el de Mossén Blanch,rector de la Parròquia en
el moment de l’execució del nou Temple i que, juntament amb l’arquitecte i altres artistes,
van programar un edifici molt senzill,però ple de simbologia.

31
La imatge de la Verge de la Cinta de
Campredó. Punt final i inicial de la
iconografia de la Santa Cinta de Tortosa
Jacobo Vidal Franquet
I. Malgrat que des de mitjan segle
XIVhi ha constància de l’existència d’una
relíquia de la Santa Cinta a la catedral de
Tortosa, i que a partir del 1508/1509 es va
posarperescritlarelaciódelmiracleque
anomenem Baixada de la Cinta, no va ser
fins al segle XVII que la plàstica local va
començaradesenvoluparunaimportant
producció artística relacionada amb
aquesta narració. Abans –i només a
partir del segle XVI– una sèrie d’imatges
marianes que no tenien res a veure amb
el que després serà la iconografia local
van ser “vulgarment” anomenades “de la
Santa Cinta”.1
Les imatges “canòniques”2
de la
Verge de la Cinta de Tortosa són ben
conegudes: en primer lloc hi ha les de
caràcternarratiu,enquèesdesenvolupa
la història bàsica –o el tema iconogràfic
pròpiament dit: la Baixada de la Cinta–
i en què, per tant, apareix la Mare de
Déu lliurant el cíngol a un clergue dintre de la catedral de Tortosa. Evidentment, aquesta
imatge té diverses variants (aparició o no de la cort d’àngels, dels sants Pere i Pau, d’un
marc arquitectònic o celest, etcètera). Es desenvolupa, especialment –però no únicament–,
en gravats. En segon lloc, hi ha les de caràcter descriptiu, en què apareix la Mare de Déu
sostenint la Cinta de forma aïllada i intemporal.Aquestes imatges“descriptives”també són
protagonistes de l’estampa, però les més importants superen aquesta producció popular i
1 J. Vidal, Les imatges de la Mare de Déu de la Cinta (De forana a localista. Una aproximació a la
iconografia de la Santa Cinta de Tortosa), Tortosa, 2004, pàssim.
2 Parlem d’imatges canòniques des d’un punt de vista estrictament iconogràfic. És a dir, ens referim a les
imatges que segueixen la llei general de la iconografia de la Verge de la Cinta de Tortosa.

32
són protagonistes d’obres de pintura, d’escultura i d’argenteria. És remarcable, per la seva
altíssima qualitat estètica i per la gran influència que ha exercit, la imatge processional de
plata i porcellana realitzada pel barceloní Francesc Via a l’inici del segle XVIII.3
II. Com hem dit, entre els segles XVII i XX, es va produir un gran desenvolupament en
la producció d’aquest tipus d’imatges, a causa de la gran devoció que va assolir a les terres
del bisbat de Tortosa. Precisament el màxim creixement del culte a aquesta advocació i, en
conseqüència, la seva gran popularització, hi han fet aparèixer la confusió iconogràfica,
basada en la identificació de l’advocació de la Santa Cinta de Tortosa amb la de la Bona
Esperança.Aquest fet, fins a cert punt, ha posat la iconografia cintera en el mateix punt en
què va estar al segle XVI,abans que s’hi creessin les imatges“canòniques”.
En aquestpunt,cal feruna petita explicació històrica i dirque el germen de la confusió
és antic. Penso que, en primer lloc, es troba en el fet que la relíquia o, més ben dit, en el fet
que totes les relíquies de la cinta que hi ha registrades arreu d’Europa des de l’Edat Mitjana
es relacionen amb la capacitat de protegir els parts i les parteres.4
Pel que fa concretament
alcastortosí,caltenirencomptequeelvincledelarelíquiadelaCintaamblaprotecciódels
parts data d’abans del 1363 (moment en què es regula el seu ús) i, per tant, és molt anterior
a la tradició de la Baixada (fixada el 1508/1509).
A més, en el nostre entorn s’ha produït una considerable confusió filològica basada en
una falsa etimologia popular, ja que s’ha tendit a relacionar la Verge de la Cinta no amb la
relíquia i, sobretot, no amb la Baixada, sinó amb la paraula “encinta”. En aquest punt ens cal
dir que aquesta paraula,encara que actualment acceptada en el corpus de la llengua,no és
catalana,sinócastellana(pertant,noapareixalcatalàmedieval)ique,segonssantIsidorde
Sevilla,procedeix del llatí“incincta”.El significat d’aquest mot no té res a veure amb la cinta,
faixa, cíngol o cinyell de la Verge, sinó amb el fet que les dones prenyades no poden anar
cenyides amb força a causa del seu estati,en conseqüència,no té absolutamentres aveure
amb la matèria que estudiem.5
Per la seva banda, la tradició del descens miraculós de la Verge a la catedral de Tortosa
(la Baixada de la Cinta), en la qual es basa la iconografia local des del segle XVII, no fa cap
referència a la funció de la relíquia ni, encara menys, al fet que el descens a Tortosa fos
protagonitzat per la Mare de Déu en estat de gestació. Contràriament, la narració del
miracle, l’element que fixa doctrinalment la tradició i, fins a cert punt, la consolida, afirma
que la Verge Maria va aparèixer a la catedral de Tortosa acompanyada dels sants Pere i
Pau, ja coronada com a reina del Cel (corona que va rebre del seu Fill) i, segons la versió de
3 J. Vidal, Les imatges, pàssim.
4 L. Réau, Iconografía del arte cristiano. Iconografía de la Biblia. Nuevo Testamento. Tomo 1 / Volumen 2,
Barcelona, 1996, pàg. 65-68.
5 J. Corominas, Diccionario crítico etimológico, II, Madrid, 1976 (3a ed.), pàg. 260.

33
Martorell (1626), donant les gràcies als tortosins perquè la Seu va ser “edificada à honra de
mi hijo y mía”. És a dir, que apareix a Tortosa no com a futura mare, sinó com a “Madre de
Dios”,com diuen explícitament els textos dels segles XVI-XVII.6
En aquest punt, pot resultar convenient que citem unes paraules, molt intuïtives,
que el pare Manuel Trens va publicar el 1947 en el seu compendi sobre la iconografia –o
les iconografies– de la Mare de Déu a Espanya: “Más por su significado que por su
iconografía, hay que colocar dentro de la zona de las Vírgenes de la O [Verge de la Bona
Esperança] a la Virgen de la Cinta, que se venera en la catedral de Tortosa y que nos brinda
una delicada expresión para indicar sus esperanzas maternales. Esta virgen lleva en las
manos una cinta o correa que, según piadosa tradición, María dio a un santo sacerdote de
la catedral de Tortosa. A esta imagen acuden las futuras madres de la región”.7
Trens, que
era un home d’àmplia cultura, malgrat que no va arribar a estudiar la qüestió, va adonar-
se clarament de la distorsió existent entre la iconografia –que parteix de la narració local
del descens– i la funció de la relíquia –equiparable a la d’altres relíquies conegudes arreu
d’Europa.
Enaquestcamídeconfusiótambéhihanparticipat,sensepretendre-ho,algunesobres
d’art que són representacions més o menys “canòniques” de la Verge de la Cinta de Tortosa.
Entre aquestes destaca la ja citada imatge processional de plata i porcellana,fabricada per
l’argenterbarceloní FrancescVia a l’inici del segleXVIII,ja que sovints’ha ditque representa
una dona prenyada. Com ja vam explicar en un altre lloc, però, això és completament
impossible, ja que coneixem tota la documentació relativa a la seva confecció i en cap cas
s’afirma que la figura hagi de representar una dona embarassada. Al contrari, s’afirma
clarament que havia de partir d’una imatge de la Immaculada, la iconografia de la qual
estava perfectament fixada en aquesta època. Segons els preceptes de Francisco Pacheco,
importanttractadistadelSegled’OrisogredeDiegoVelázquez,“hasedepintar,pues,eneste
aseadísimo misterio esta Señora en la flor de su edad, de doce o trece años, hermosísima
niña,lindos y grandes ojos,nariz y boca perfectísima y rosadas mexillas”.8
Així, doncs, una sèrie de fets (que la relíquia s’hagi confós amb la persona –la Cinta
és la relíquia, no pas la Verge– i, també, que estigui vinculada a la maternitat des de l’Edat
Mitjana;que no s’hagi llegitmai de forma crítica i atenta la relació del miracle;o que s’hagin
malinterpretat algunes imatges que representen aquesta iconografia) han anat portant a
la identificació de la Verge de la Cinta amb la Verge de la Bona Esperança, fins al punt que
s’ha arribat a demanar explícitament la confecció d’imatges de la Mare de Déu de la Cinta
6 F. Martorell, Historia de la Santa Cinta, Tortosa, 1626 [1996], pàg. 228-230. Val a dir que aquestes paraules
han estat la base per a la datació del miracle vers el 1178 o 1179, però que, en canvi, no s’han llegit mai per
deslligar l’advocació tortosina de la Cinta de l’advocació de la Bona Esperança.
7 M. Trens, María. Iconografía de la Virgen en el arte español, Madrid, 1947, pàg. 92.
8 F. Pacheco, El arte de la pintura, Madrid, 1990 (ed. de B. Bassegoda), pàg. 576-577.

34
en estat de gestació. En aquest
punt, la pionera ha estat l’obra
tallada al darrer quart del
segle XX per a la parròquia de
Campredó.9
Que la creació d’aquesta
imatge estigui basada en una
confusió no vol dir, de cap de
les maneres, que sigui incor-
recta des del punt de vista de-
vocional.Com ha afirmatLouis
Réau, un dels pares de l’estudi
de la iconografia cristiana, als
iconògrafs no els correspon
“prescribir o proscribir un mo-
tivo u otro en nombre de la or-
todoxia. La iconografia no es,
como la ética o la estética, una
ciencia normativa. Puede ser-
vir para recordar a los artistas
la tradición, pero, al mismo
tiempo, les enseña que todos
los temas evolucionaron a lo
largo de los siglos”.10
Efectiva-
ment, els iconògrafs estudien
els canvis, les variacions i les
transformacions dels temes
representatsenlesobresd’art.
III. En definitiva, i estrictament des del punt de vista de l’estudi de la iconografia reli-
giosa, podríem dir que, com si el temps fos veritablement un cercle –o una espiral–, avui
aquest exitós tema iconogràfic local, creat al segle XVII a partir d’unes bases textuals an-
teriors, es troba, amb la Verge de la Cinta de la parròquia de Campredó, en el mateix punt
que abans del seu naixement,al segle XVI,moment en què algunes imatges marianes d’al-
tres advocacions van ser anomenades,“vulgarment”,de l’advocació de la Santa Cinta.
9 J. Blanc i R. Miravall, Campredó, poble i parròquia, Tortosa, 1984; P. Climent, “Colom – La Cinta –
Tortosa”, L’Estel, 298 (agost de 2002), pàg. 28.
10 L. Réau, Iconografía del arte cristiano. Introducción general, Barcelona, 2000, pàg. 8.

35
La parla catalana de campredó
Emigdi Subirats i Araceli Aguiló
Era l’abril de 1990 quan a la revista local Soldevilavàrem endegaruna secció que portava
per títol El nostre català. La implantació de l’ensenyament de la nostra llengua després dels
anys de dictadura franquista va ser una de les apostes més importants i agosarades de la
reinstaurada Generalitat de Catalunya a finals de la dècada de 1970. Anys després, i des del
governcatalà,esvatirarendavantunapolíticad’immersiólingüística,ambungranconsens
polític, que ha portat uns fruits veritablement molt positius tant a nivell educatiu com
social,atès que ha evitat l’exclusió d’una franja important de població per a la qual el català
era una llengua totalment aliena. Es va apostar per un català estàndard tant en l’àmbit
educatiu com en els mitjans de comunicació públics d’abast nacional (TV3,Catalunya ràdio,
etc.). La cursa envers la normalització del català l’encapçalava el model fabrià, del Mestre
Pompeu Fabra, instaurat als anys 1930 i que havia tingut nombrosos seguidors al territori
ebrenc, basat en una variant lingüística predominant, el català oriental, agafant com a
veritable base la parla de les comarques barcelonines i gironines.No és cap anomalia,ja que
en gairebé tots els països amb parla normalitzada s’agafa lavariant amb més parlants,que
sol coincidir amb la de la capital i l’àrea circumdant,com a varietat estàndard.
Des de Soldevila volíem, però, posar el nostre granet d’arena envers la dignificació del
parlar ebrenc, sense qüestionar el model de Pompeu Fabra, un lingüista que ens mereix
tot el nostre reconeixement per la formidable tasca de dotar el català d’una gramàtica que
acabés amb segles d’escriptura inconsistent.Al mateix temps, ens vàrem interessar pel fet
literari a les nostres comarques pertal d’ajudara difondre totun seguitd’escriptors/es d’alt
nivell que des de les nostres terres han aconseguit fites importants dintre de la literatura
catalana.
Gairebé dos dècades després, continuem ferms en la difusió de la gent de lletres
d’aquestes contrades. Hem estat una terra rica en literats/es. Des dels Constitudinae
Dertosae o Llibre dels Costums deTortosa del segle XIII, el primer text jurídic escrit en llengua
catalana que es pot consultar a l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre; passant pel cavaller
renaixentista Cristòfor Despuig, el poeta barroc Francesc Vicent Garcia conegut com a
RectordeVallfogona,elmonjodominicipoetaFrancescMulet,filldeSantMateudelMaestrat,
màximesfiguresliteràriesenllenguacatalanadelsseglesdeladecadència;icontinuantper
l’intel·lectual tortosí Francesc Mestre i Noé, que va encapçalar un moviment renaixentista
a finals del segle XIX que va permetre l’aparició de grandíssims literats ja entrat el segle XX,
com és el cas del memorialista Artur Bladé i Desumvila (Benissanet), el poeta i historiador
esportiu Joan Cid i Mulet (Jesús),el novel·lista Sebastià JuanArbó (Sant Carles de la Ràpita),
el dramaturg Joan Povill i Adserà (Vilalba dels Arcs), el poeta Salvador Estrem i Fa (Falset)
o el poeta i periodista Roc Llop i Convalia (Miravet). Tots ells varen mostrar una autèntica
fidelitat a la llengua de la terra. La Generació de la revista Gèminis, els tortosins Gerard
Vergés,Manel Pérez i Bonfill,Zoraida Burgos,Jesús Massip i Ricard Salvatvaren aportaruna
mica de claror en un període de gran foscor per a les nostres lletres en plena postguerra.

36
La seua herència formidable ha permès que avui dia ens trobem amb una llengua viva al
carrer,amb un índex de catalanoparlants superior al de la majoria de comarques del país,i
amb l’existència d’escriptors/es de gran nivell, coneguts arreu del nostre domini lingüístic:
Emili Rosales (la Ràpita), Andreu Carranza (Flix), Francesca Aliern (Xerta), Jesús M. Tibau
(Cornudella), Carme Meix (Gandesa), Miquel Reverter (La Ràpita),Joan-Elies Adell (Vinaròs),
Albert Roig (Tortosa) i tants i tantes altres.
Sortosament,el català s’ha incorporat amb força en l’àmbit de les noves tecnologies.El
fenomen blocaire ha irromputamb força a casa nostra.Campredó és precisamentel quart
poble quant a nombre de blocaires de les Terres de l’Ebre, només darrera de poblacions
molt més grans com són les veïnes Tortosa,Amposta i Flix.A més, tots/es els i les blocaires
campredonencs/ques fan ús de la llengua catalana, la qual cosa demostra l’èxit del procés
normalitzador del català.
La parla a Campredó
Hi ha pobles ebrencs amb una fonètica molt característica com és el cas d’Ulldecona
(Montsià) o Paüls i Xerta (Baix Ebre). La parla d’aquestes poblacions mereix una especial
atenció per part de lingüistes i filòlegs, que tenen un autèntic filó per als seus estudis. No
és el cas de Campredó, ja que el parlar dels nostres ciutadans no és identificable respecte
al de poblacions veïnes com l’Aldea o Tortosa.Tampoc no hem estat un poble que conservi
paraules estrictament locals, concernents a àmbits com la gastronomia o l’agricultura,
com passa en alguns pobles ebrencs que tenen vocabulari força identificatiu. En canvi, ens
agrada reivindicar algunes qüestions de lèxic i expressions ben característiques del català
que parlem als pobles de la riba final de l’Ebre.
El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua.
Paraules com granera ens porten a la construcció deverbs com agranar,usaten expressions
com agranarcap a casa, que té el seu significat equivalent en altres variants dialectals. Una
de les paraules que més sobta a altres parlants és escurar,és a dir,rentarels plats;una acció
derivada és fer l’escuranda. De fet, escuranda fa referència al conjunt d’estris que han de ser
rentats. També voldríem fer esment de la pronunciació col·loquial de paraules com ando-
siau o ando-sien enlloc d’adéu-siau, de la qual persones de generacions més grans fan un ús
extensiu.
Unadelesexpressionsmésnostradesésalego.Noestemparlantdel’expressióhastalego,
un evident castellanisme de luego. Per si sola, la paraula alego esdevé sinònim de prompte o
en un futur: alego vindrà, alego no podrem sortir de casa, alego en seran més que natros. També
hem de destacar el fet que usem una v en diminutius com peuet o pouet que esdevenen
pevet o povet. Aquest fenomen també es produeix en poal (galleda, en català oriental), que
en alguns pobles pronunciem poval; i en paraules derivades com una poalada d’aigua que
pronunciem povalada.També és curiosa l’expressió mes que sigue, que usem enlloc de encara
que sigui només:vés al cursetmes que sigue perquè teveiguen la cara; també pot significar tan de
bo:mesquesigue,jugueMessi.A Campredó la pronunciem mas.

37
Els argilers
Més paraules i expressions campredonenques i ebrenques
Creiem que cal reivin-
dicar tot un seguit d’ex-
pressions i paraules que
usem en diversos indrets
en particular de les comar-
ques centrals dels Països
Catalans. Cal remarcar que
són usades en determinats
llocs,atès que quan parlem
de dialectes o de variants
dialectals no ens estem
referint, en absolut, a par-
lars uniformes de tota
una comarca o comarques.
Aquestes expressions nos-
trades són la mostra més
tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. En les darreres set-
manes, molts col·legis del territori, tant de secundària com de primària, s’han apuntat a
diverses campanyes adreçades a l’apadrinament de paraules en desús, les quals són molt
necessàriesja que apropen els estudiants a la parla comarcal.Ensvoldríem centraren algu-
nes expressions en especial, que, de ben segur, sobten els parlants d’altres llocs del domini
lingüístic comú. Concretament, la paraula gonia, que pren el sentit de pressa o d’angúnia.
Portogonia equival a tincpressa.Alavegada,tincgoniaquenovevol diresticpreocupatquenove,
ja que la situació em causaangúnia,preocupació.Aquesta és una expressió col·loquial que
s’usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l’ús de la paraula espai com a sinònim de vés amb compte. També en
ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions parla més espai (a poc a poc) o
vés espaiet (condueixamb cura). Una altra expressió ben nostra és feravio, que vol dir enllestir
feinesambrapidesainusitada.Veiem com hasfetavio tambévol dirhastornatràpid o hasacabat
prompte. Moltes d’aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades
circumstàncies. És una xamba disposar d’aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. Quina
xambahemtingutavui en un partitde futbol,fa referència al fetque la sortha estatal costat
de l’equip al qual donem suport.
Dignificació del lèxic ebrenc
Elnostreparlarespotdignificardemoltesmaneres.Posaremtresesplèndidsexemples
que de ben segur facilitaran la recuperació de paraules i el manteniment de la fonètica
pròpia. Un conegut hotel de Deltebre (Baix Ebre) disposa de diverses vidrieres que estan

38
decorades íntegrament amb paraules gastronòmiques tal com s’usen i es pronuncien
en algunes poblacions del Delta de l’Ebre. L’escriptura és fidel a la fonètica emprada en
aquests pobles del territori. Com a exemple, la paraula potaque, referint-se a un menjar
que en diversos llocs de les Terres de l’Ebre rep una denominació força diferent:recapte,olla
barrejada, etc. A Campredó, la pronunciem potaje, amb el so característic de la j castellana.
En la majoria de comarques de Catalunya es coneix com a escudella, i ha esdevingut un
dels plats gastronòmics més importants del país. Val a dir que fonèticament el parlar
ebrenc, sobretot entre la gent gran, tendeix a la realització del canvi de la j per la c, com
comprovem amb noms de procedència castellana com José o Juanito, que esdevenen Cosé
o Cuanito, pronunciats pels més grans de casa. La vidriera en qüestió tenia molts altres
noms referents a fruites, verdures i plats de menjar com: abercoc,aborgingo,primentó,llima,
xapadillo,pataques,llangostí,massana,etc.
En aquest mateix
àmbit de reivindicació de
paraules, la tasca Lo Pati
deCampredó,quedesque
érem uns adolescents
hem considerat com el
nostre bar de capçalera,
fa uns mesos va ser
reformada i hi van afegir
una portalada magnífica,
amb una vidriera a l’estil
de l’anterior, que incloïa
el nom de moltes de les
partides de la població:
Timbes Roges, Font de
Quinto, Espluga, Raval del
Pom, Sant Onofre, Roca-Corba, Racó, Mas de la Missa, Bassa Venècia, Argilers, Barranc dels Pixadors,
Soldevila, Ribé, Les Barraques, Coll-redó, Solicrú, Lligallo de les Veles, Barceloneta, etc. Aquesta
mena de vidrieres, a part de la funció estètica i decorativa, també serveixen per afavorir la
preservació de vocables nostrats, siguin paraules de referència o noms de partides rurals,
moltes de les quals ja són desconegudes entre les generacions més joves.
Un altre exemple excel·lent és la porta de l’església de SantJoan Baptista de Campredó,
estèticament magnífica, una obra d’art que cal reivindicar com un dels actius més bells de
lapoblació.Enunpoblecomelnostre,onestemtreballantmoltafonsenversladignificació
del patrimoni històric medieval, hem de saber valorar adequadament el fet que comptem
amb una joia arquitectònica que justament el 2009 compleix el 25è aniversari de la seua
construcció. Està dividida en tres parts, que representen la història del terme, la història
religiosa de la regió ebrenca i el sant patró. L’artista gironí Fita va fer una gran obra ja que
va tenir cura de tots els detalls i ens permet fer un emotiu viatge a través de la història.Va
Nòria del mas de Pepe de Curto

39
fer una tria de fets històrics que són cabdals en el nostre passat. Recorda figures com Mn.
Frederic Casanova, bisbes de la diòcesi, rectors de la parròquia... però també personatges
de la història com Ramon Berenguer IV, i ens recorda el nostre passat romà i templer.
Recentment, i a instàncies del rector Víctor Cardona, s’ha portat a terme la neteja i
adequació d’aquesta important obra arquitectònica. En definitiva, una porta que recorda
la història mentre retrata, de la manera més simple i bella, les nostres arrels, i que alhora
ens permet recordar toponímia nostrada.
El català normalitzat
El català s’ha anat normalitzant progressivament. A les Terres de l’Ebre podem
presumir del fet que gairebé la totalitat d’escriptors/es fan ús de la llengua de la terra. El
mateix succeeix en àmbits tecnològics d’internet com webs o blocs en els quals l’ús d’altra
llengua que no sigui la pròpia de Catalunya és gairebé testimonial. També ens omple de
satisfacció la publicació d’Aïnes i Cruïlles, la primera gramàtica del català occidental dels
lingüistes Josep Panisello i Joan Bertran, una eina veritablement extraordinària. Mereix
també tot el nostre reconeixement l’extraordinària feina que s’ha vingut realitzant des de
l’escola quant a la incorporació al català de l’alumnat immigrant durant les darreres dos
dècades.
Esperem que el català millori l’estat de salut arreu i que no ens veiem en un futur en la
necessitat de recordar aquell famós refrany que diu:quiperdelsorígensperdlaidentitat!

40
Un acte notarial de fitament a Campredó any 1556
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià

A l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, actualment ubicat als Reials Col·legis
de la ciutat de Tortosa, es conserva un dels fons documentals més important del sud
de Catalunya, hi destaquen els seus protocols notarials històrics, feliçment retornats a
Tortosa després d’un perllongat exili a la ciutat de Tarragona durant gairebé setanta anys.
Els manuals dels notaris són molt importants per conèixer la història d’un territori,ja que
contenenunagranquantitatd’informacióoriginàriamentprivada,peròqueambelpasdel
temps aporten valuoses dades per als historiadors contemporanis.
Aquest és el cas del document que tot seguit transcriurem: es tracta d’un acte de
reposició d’unes fites a la llavors heretat de Campredó realitzat a mitjans del mes d’agost
de l’any 1556, seguint un altre acte similar realitzat l’any 1496, o sigui seixanta anys enrere.
En aquest document, un seguit d’autoritats eclesiàstiques, amb l’ajut d’uns pagesos que
coneixien la zona, varen revisar l’estat en el qual es trobaven les fites que dividien aquesta
heretat en dos sectors: en un el comanador del Temple1
no rebia cap mena de delme,2
cobrant-ho íntegrament aquestes persones eclesiàstiques, mentre que en l’altre sector hi
tenia dret a rebre un terç.
La importància del document rau sobretot en el fet que aporta un seguit de
dades toponímiques (començant pel mateix nom del lloc) i històriques importants, com
ara la descripció del “...principi de edifici de torre de pedra picada..”, que amb tota seguretat
fa referència a la construcció coneguda popularment com la Llotja i, que a través de la
informació subministrada peraquestdocument,podem saberque el seu estatja a mitjans
del segle XVI no devia ser gaire diferent a l’actual.
Passem tot seguit a transcriure íntegrament aquest interessant i fins ara inèdit
acte notarial:
1556,agost,19.Campredó.
Acte de reposició d’unes fites dintre de la heretat de Campredó, que separaven la
parton el comanadordelTemple hi rebia un terç del delme del productes agraris,de la part
on no rebia res.
Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre; Fons notarial de Tortosa, Signatura 1494, Joan
Puigverd,notarials,1556, fs.169-170v.
En nom de nostre senyor Deu Jesucrist. Coneixeran tots que dimecres que
contàvem denou del mes de agost del any de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist
mil cinchcents sinquanta y sis, lo venerable mossèn Pasqual Jayme, prevere comensal de
1 Tot i que l’orde dels templaris havia estat suprimida a principis del segle XIV i, en el cas de Catalunya,
tots els seus béns varen passar a mans dels sanjoanistes, encara la màxima autoritat de l’antiga comanda del
Temple de Tortosa rebia aquest títol malgrat pertànyer a l’ordre de l’Hospital.
2 El delme era una desena part de la collita que els pagesos lliuraven a l’església per al seu manteniment
econòmic.

41
la Seu de Tortosa, rector de la sglésia de la villa de Vilalba de la dita diòcesis de Tortosa
procurador per a les coses davall scrites,legítimament constituït e nomenat per lo il·lustre
y reverendíssim senyor don Fernando de Loazes, per la gràcia de nostre Senyor Deu, bisbe
deTortosayencara procuradordel reverendíssim senyormossèn Miquel Boteller,camarer,
canongeypabordre de dita Seu deTortosa,segons de sa procura consta ab acte rebutperlo
notari davall scrita onze del presentmes de agostyencara com a procuradorsubstitutdel
magnífich senyor mossèn Joan Benet de Garret, donzell en la ciutat de Tortosa domiciliat,
procurador del reverent senyor mossèn [en blanc] Ponç, degà de la dita Seu, segons de sa
procura consta ab acte rebut per [en blanc] y encara com a procurador del reverent senyor
mossèn [en blanc] Vilaroja, tresorer de dita Seu, segons de sa procura consta ab acte rebut
per lo discret mossèn [en blanc] notari a [en blanc] del mes de [en blanc], y encara com a
procurador assert substitut del honorable mossèn Miquel Steve, mercader y procurador
que es del reverent mossèn [en blanc] Munyos, artiacha de Culla, segons de sa procura
consta ab acte rebut per [en blanc], notari a [en blanc] del mes de [en blanc]. E de la dita
substituciódelsditsaditmossènPasqualJaymefetacontsabacterebutperlonotaridavall
scrit dit dia a onze del present mes de agost per lo interès los toqua als dits senyors bisbe
y pabordres en lo delmari major en la heretat dita de Campredó, situada en lo terme de
Tortosa en dita partida de Campredó.E lo reverentsenyormossènJaume Cerveró,artiacha
de Corbera, olim infermer, [il·legible] del redelme, li toqua per rahó de sa dignitat en lo dit
delme major en dita heretat de Campredó, de una part e lo reverent y magnífich senyor
mossèn Galceran de Torres, cavaller comanador de la comanda del Temple de la ciutat de
Tortosa perlo interès que perraó de sa comanda reb çò és,lo terç de ditdelme majoral cap
y al sol de la dita heretat de Campredó,de la part altra.
Attésyconsideratque en temps passatla dita heretatde Campredó essentde dos
senyors,ab acte rebutperlo discretmossèn Pellicer,quondam,notari de la ciutatdeTortosa
a vint y dos de maig, any Mil Quatre cents quoranta y sis, çò és, lo cap devés Font de Quinto
y lo sol devés la Pedrera fonch fitada per mossèn Francesch Burgués, tunc veguer, mossèn
Joan Ycarty Berthomeu Camps,dos dels procuradors de la ciutat de Tortosa,Joan Boteller,
mercader,DomingoVerge,JaumeAnella,Joan Pinyol,PereVinaderyJaume Borràs,pagesos
comàrbitresentrelonobledonJoandeMontcadaymossènFranceschOlivertunchsenyors
de dita heretat de Campredó y per haver designat les fites de dita heretat per los caxers de
les sèquies que tunc eren perdita heretatyara peral presentdia,perésseraquelles reblides
no se trobe la vera notícia de aquelles per ésser cosa tan antiga y per no trobar-se y no
poder arribar a la veritat ni claredat alguna, çò es, ont arribava y fins ont se rebia lo terç de
dit delme de dita heretat de Campredó, çò és, al cap y al sol tocant a dit comanador sobre
lo delmar lo delme de la dita heretat y rebre lo dit terç se seguien quiscun any desodis y
qüestions y se speraven ésser de cada dia entre los senyors de dita heretat y coltivadors
de aquella y los que tenen càrrech de replegar los delmes per los dits senyors bisbe y
pabordres si per lo modo de la fitació y limitació davall scrits no se fera la debida y còmoda
provisió e per obviar y apartar a les dites parts de plets y qüestions, gastos y despeses que
se porien sobre açò seguir, y per star ab bona pau y tranquilitat e repós sobre dites coses,

42
los dits senyors bisbe y pabordres y lo dit senyor
comanador per ésser tots eclesiàstichs y perquè
toca [il·legible] les persones ecclesiàstiques dar
orde, llum e carrena als altres que tinga bona pau,
tranquilitat e concòrdia entre tots, los sobredits
en los dits noms, unànimes y concordes y de bona
voluntat vingueren sobre fins aont ha de rebre lo
terç lo dit senyor comanador en lo delme de dita
heretat de Campredó, sens perjuhí, emperò de
les dites parts a la fitació, designació e limitació
e declaració davall scrites, çò és, que constituhïts
personalment en presencia de mi notari y del
honorable mossèn Melcior Clua mercader y de
mestre Hieroni Pasqual, çabater de la ciutat de
Tortosa testimonis per les coses davall scrites,
demanats y convocats y en presencia encara
de Joan Balaguer, Bernat Alaix y Gabriel Vidal,
pagesos pera la fitació davall scrita com a pagesos
e hòmens experts pràctichs y antichs en la dita
partida de Campredó, demanats e intervenints y
enpresènciaencaradelreverentsenyordonPedro
Boteller y de Oliver, cabiscol, canonge y pabordre de la Seu de Tortosa com a procurador
que ab líbera y general administració del noble don Nofre Boteller y de Oliver germà seu,
senyorútil e proprietari peravuyde tota la dita heretatde Campredó,segons de sa procura
consta ab acte rebut per lo discret mossèn Pere Perera, notari de Tortosa a vuyt dies del
mes de octubre del any 1555. En la dita heretat de Campredó, çò és, al cap de dita heretat a
la part devés Font de Quinto devés la ciutat, en una muntanyeta o garriga la qual és més
prop devés lo riu de Ebro en lo més alt de dita muntanyeta y a la part de Campredó, junt
ha una fita vella,fonch posada una fita de pedra picada,la qual pedra està scrita o sculpida
dient delmari major, çò és a la part que diu delmari major y stà devés la Pedrera se entén
y ha de entendre que de allí avall de dita heretat és del delmari major y no ·y reb res lo dit
comanador y a la part de dita fia o pedra que stà devés Font de Quinto y devés ciutat que
hi ha pintada o sculpida una creu de la orde de sant Joan y és scrit o sculpit terços, i aquell
designaquedeallíamunteslapartquerebloterçenlodelmededitaheretatdeCampredó
lo dit senyor comanador.
E dita fita mire de directe de dret a dret al cantó de la torre de la Carrova que stà
dellà lo riu de Ebro y aprés devallants tots los sobredits, en presència de mi dit notari y
testimonis de la dita muntanyeta se conferiren baix en la parellada de dita heretat de
Campredó dant en lo dit cap de dita heretat de Campredó y proseguints la dita fitació los
dits pagesos presents volents y consentints les dites parts allí presents posaren una altra
fita també de pedra picada en lo modo sobrescrit,scrita,sculpida y pintada en la parellada de
Fotografia de la darrera pàgina del
fitament de Campredó

43
dita heretat de Campredó prop lo riu, la qual té respecte de dret a dret a la sobredita fita
que stà posada en la muntanyeta sobredita y també té respecte de dret a dret al cantó de
la dita torre de la Carrova,la qual fita o pedra se designa y se ha de entendre y se entén que
de allí avall és del delmari major,sens rebre res de dit delme dit comanadory de allí amunt
devés Font de Quinto reb lo terç en lo dit delme lo dit senyor comanador.
E aprés proseguints la dita fitació conferiren se les dites parts y pagesos al altre
capdavalldeditaheretatdeCampredó,devéslaPedreraenunmasetqueestàalapartdela
Pedreraenunavalletaenlaqualalaltrapartdeditavalleta,devéslaciutat, hihaunprincipi
de edifici de torre de pedra picada. Y sobre dit maset que stà a la part de la Pedrera quasi
a al summitat de les roques çò és dalt a la riba de les roques per los dits pagesos y experts
en la dita partida en presència de mi dit davall scrit notari y dels dits honorables mossèn
Melchior Clua mercader y de Guillem de Puxen, criat y familiar de dit senyor comanador,
testimonis per a d’açò demanats e convocats, fonch posada una altra fita de pedra picada
scritaysculpidacomlessobreditesdosfites,béquelacreudesantJoanstàposadaalapart
de la Pedrera y per açò designa que de allí avall de dita heretat de Campredó té e reb lo terç
en lo delme lo dit senyor comanador y de dita fita devés la ciutat fins a les altres dos fites
que son posades al altre cap de dita heretat de Campredó devés Font de Quinto, çò és en la
muntanyetayen la parellada axí com tenen respecte a la torre de la Carrova és del delmari
major,sens rebre res de dit delme dit senyor comanador.
E aprés proseguints la dita fitació les dites parts y pagesos en presencia de mi e
davall scrit notari y encara en presència dels propdits testimonis se conferiren baix en la
parellada de dita heretat, prop del riu de Ebro, y allí per los dits pagesos y sperts volent y
consentints dites parts, fonch posada altra fita de pedra picada, la qual es de respecte y
mira de dret a dret a la fita que stà posada en la sumitat de les roques sobre lo dit maset, a
la partde la Pedrera.La qual fita stà també pintada,scritayesculpida com la altra propdita
y posada també conforme també a la sobredita,en la qual stà la creu de santJoan a la part
devés Amposta o la Pedrera y designa que de allí avall en lo sol de la heretat de Campredó
reb lo terç lo dit senyor comanador y de allí amunt fins a la altra fita que stà posada en la
parellada de dita heretat de Campredó devés lo riu que te respecte a la torre de la Carrova
y a la muntanyeta es del delmari major sens rebre res de dit delme dit senyor comanador.
De les quals coses e totes e sengles, si y segons de sobre són scrites e continuades,
fetes e seguides, tant los dits mossèn Jayme en dits noms y los dits senyors artiacha de
Corbera, de una part, e lo dits senyor comanador de la part altra, demanaren e requiriren
permi dite davall scritnotari a ells en dits noms e a qualsevol de aquells ésserfets e donats
un, dos o molts o tants quant necessaris seran públich e publichs acte o actes per a tenir
memòria de les dites coses en sdevenidor. Les quals coses totes e sengles damunt dites
segonsdamuntsónscritesecontinuadesforenfeteseditesenladitaheretatdeCampredó,
terme de la present ciutat de Tortosa, dia mes any y lochs damunt scrits y continuats,
presents en les dites coses,yo dit e davall scrit notari y los testimonis sobredits scrits y per
açò demanats e cridats,segons de sobre se conté.

44

45
Campredó i els seus entorns a la segona meitat
del segle XII
Antoni Virgili
UniversitatAutònoma de Barcelona
L’abundant documentació generada per
les grans senyories feudals que es van constituir a
l’actualcomarcadelBaixEbrearrandelaconquesta
de Tortosa per Ramon Berenguer IV, comte de
Barcelona i príncep d’Aragó, i les tropes del comú
de Gènova l’any 1148 aporta molta informació,
quantitativa i qualitativa, del quadrant sud-
oriental de la regió: l’àrea situada entre la ciutat de
Tortosa i el mar,a la riba esquerra de l’Ebre,i que té
com a nucli de població més important la localitat
de Campredó. Aquest breu article té per objectiu
rescatar la toponímia que identificava la zona
a la segona meitat del segle XII, veure com es va
repartir entre els conqueridors, qui s’hi va establir,
i quin va ser l’espai agrari resultant.

La toponímia
La identificació d’aquest indret és molt clara a partir de l’abundant toponímia
enregistrada en els diplomes de la segona meitat del segle XII. De nord a sud s’esmenten
els llocs que es numeren a continuació. La partida de les Arenes estava situat en el
gran meandre que l’Ebre dibuixa suaument just sota de Tortosa; és probable que el nom
provingui de l’arenal o sorral de sedimentació que el riu deixa en aquesta riba. En aquest
indrets’hi aixecava la torre de les Llavaneres (turrisLavanderas) de la qual no en coneixem
cap rastre.A partir d’aquesta zona s’iniciava l’indret de Quint (o Quinto), anomenat gairebé
sempre prat de Quint (prato Quinto) presidit per la gran Torre d’Asmet o de Rocacorba,
després anomenada de Sant Onofre. Era una construcció espectacular, cilíndrica i amb
edificis adossats, que fou dinamitada els anys seixanta del segle XX. Per aquesta àrea i
de localització difícil també hi havia l’indret d’Aguilen, després conegut com Coves de
Naguillem1
;el mas de Guerau de Salvanyac,el mas de Guillem de Sant Cugat i la torre i
el mas de la Milícia (es refereix a l’orde del Temple).Just a continuació es documenten els
indrets de la Pedrera i Anglesola,mentre que un xic a llevant hi havia l’almúnia –després
1 Precisament, un dels calaixos de pergamins de l’Arxiu Capitular (o de la Catedral) de Tortosa està retolat amb
el títol “Tevizola, Anglerola, Bítem, Coves de Naguillem i Campredó”, el qual conté la documentació relativa a
aquests indrets.
Torre de Rocacorba o Sant Onofre

46
dita mas– de l’Antic, on s’hi trobava la torre Roja (turre Rubea), que segurament es pot
identificar amb el mas Roig (mansum Rubeum). I ja en la línia litoral s’esmenten l’almúnia de
l’Aldea,el castell de Camarles i les torres de Burjasénia i de la Granadella.

El repartiment i els assentaments
Una vegada identificat l’espai convé fixar-se en com se’l van repartir els
conqueridors. S’observen dues estratègies en el repartiment. La primera correspon a l’àrea
perifèrica,que fou atorgada pel comte de Barcelona en forma de grans entitats territorials
homogènies entre els membres de l’host que havia participat en el setge de Tortosa. Entre
elsgransporcionersquevanrebreaquestespaitrobem:BernatdeBell·llocvarebrel’almúnia
de l’Aldea, Ramon Trasunyer el castell de Camarles, Bertran de Castellet l’almúnia de l’Antic,
mentre que la torre de la Granadella fou atorgada a la Seu de Tortosa juntament amb un
mas a Bítem que havia posseït el governador musulmà de Tortosa, i les viles anomenades
Favarium (que s’han d’identificar amb l’actual localitat de Mas de Barberans,Montsià)2
.
La segona forma de repartiment va afectar la part central. Aquí, el comte i les
autoritats genoveses van fer lots més petits anomenats honors (honores), que consistien
en una casa a la ciutat de Tortosa i diverses parcel·les disseminades,que van repartir entre
els seus vassalls i fidels que també havien intervingut en les operacions militars. En l’àrea
ressenyadaquetépercentrel’actualnuclideCampredóvanrebrehonorsAlegretd’Altafulla,
Pere Rajadell, Zara, Bonifaci i Droet de Tamarit, entre d’altres. Un dels més interessants fa
referència a la torre de
Rocacorba. L’any 1164,
el rei Alfons i Guillem
Ramon de Montcada
van confirmarla donació
que va fer Guillem de
Bell·lloc de la torre
d’Asmet a favor d’Arnau
de Rocacorba i la seva
muller Arsenda, tot i que
la possessió de la torre
també la reclamaven dos
genovesos: Martí Robany
i Turc (DCT: 148). El
document és interessant
perquè precisa el nom
de l’antic propietari
2 Vegeu A. Virgili: “De Favara al Vilar de Santa Maria i Carrascal (Mas de Barberans, Montsià), segles XII-
XIII”, en Faventia, 21 / 2 (1999), ps. 117-128.
Tombes antropomorfes del Rodeo

47
andalusí (Asmet) i justifica el nom de Rocacorba, en honor al nou posseïdor cristià. Avui, el
nom de Rocacorba subsisteix en un dels barrancs que van a parar a l’Ebre procedent de les
muntanyes de llevant. Malgrat la confirmació de dues personalitats tan rellevants com el
propi rei i el gran Senescal (Guillem Ramon de Montcada), els dos genovesos van persistir
en les seves reclamacions, i l’any 1193 s’arribà a un acord definitiu entre Berenguer de
Rocacorba, segurament fill d’Arnau, i Martí Robany, en dividir la torre, amb les seves cases,
murs i honors a raó de dues terceres parts i una tercera part, respectivament (DCT: 486).
El document és interessant perquè aporta informacions sobre la composició d’aquestes
torres.Amés de la pròpia construcció hi havia cases adossades i,totplegat,es rodejava d’un
mur,tal i com s’aprecia en les fotografies conservades d’aquesta mateixa torre.Aquestnucli
habitat constituïa,al seu torn,el centre d’una explotació agropecuària.
Des de ben aviat, l’orde del Temple, que havia fundat la seva casa al sector
meridional de Tortosa, es va interessar per l’indret i va començar a adquirir parcel·les i
peces de terra als receptors dels honors abans esmentats, ja per compra, ja per permutes,
de manera que es convertí en el principal terratinent de la zona. Tanmateix, va haver
d’arribaraacordsamblaSeudeTortosa,iambelbisbeenespecial,perdelimitarlesàreesde
recepció de les dues principals taxes que cobrava l’església:el delme i la primícia.La primera
concòrdia va tenir lloc l’any 1185, quan Bezó, comanador de la casa del Temple de Tortosa i
Miravet i altres frares, i el bisbe Ponç de Monells i altres dignitats capitulars van acordar
que l’orde no havia de lliurar el delme i la primícia al Prat de Quint en els honors que tenia
per dret hereditari (és a dir, els que tenia des del primer moment) i sí que ho faria en els
béns adquirits després mitjançant compra o permuta, en els quals, la Seu acostumava a
rebre les esmentades taxes. L’any 1207, després que els béns de l’orde s’havien multiplicat en
aquell i altres llocs adjacents va caldre una nova concòrdia en termes semblants.
Una aproximació a l’espai agrari
L’abundant documentació conservada permet fer-nos una idea aproximada de
les condicions naturals i les característiques de l’espai agrari de la zona. La contrada era
coneguda com el prat (prato Tortose). Hi ha tres particularitats que criden poderosament
l’atenció en examinar els documents relatius a tot aquest espai.La primera és que totes les
parcel·les són qualificades de camp o de terra. Esments que s’acostumen a identificar amb
terracampao,eventualment,roturablepersembrar-hicereals.Nohihacapmencióahorts,
ni vinyes ni oliverars,com passa més al nord,on aquests conreus arriben a ser hegemònics.
Lasegonaéslagranextensiódelesinfrastructureshidràuliques:unadensaxarxadesèquies,
canals i recs, així com una àrea de molins. La comanda del Temple acaparà gradualment el
domini sobre aquests molins.La tercera és el nombre reduïtd’assentaments,sobretot,si es
compara amb el sector septentrional.Al prat, sembla que l’únic que es va consolidar fou el
de Quinto,el qual,segurament,va donar lloc al nucli de Campredó.
S’esmenta una sèquia del prat (cequia de prato), una sèquia major (cequia maior)
–no es pot descartar que es tractés de la mateixa, una sèquia mitjana (esequia media) i

48
altres canalitzacions. La sèquia major arrencava del sector més septentrional, a les
Arenes, i travessava tot el prat. Hi ha parcel·les de terra que poden arribar a limitar amb
dues i fins i tot tres sèquies. Malgrat tot, com dèiem, no hi havia horts. Un espai amb tanta
aiguacanalitzadasensehortasembla,aparentment,unacontradicciójaque,quanenrigor,
l’abundància d’aigua s’associa a conreus intensius i a un poblament dens i concentrat.
De fet, el prat de Tortosa s’estenia pel sud de la ciutat per ambdues ribes, fins
l’Aldea i Amposta, poc abans de la desembocadura del riu. El prat era un indret amb molta
aigua acumulada pel fet de ser una àrea d’inundació fluvial a causa dels desbordaments
de l’Ebre i de les aportacions dels barrancs qui hi abocaven, sobretot, en les èpoques més
plujoses. Sovint era aigua estancada en estanys i aiguamolls degut a l’escàs desnivell del
terreny, amb vegetació abundant destinada a pastura i farratge. Els propis documents
posen al descobert l’existència de llacunes, aiguamolls i estanys a tocar de les sèquies,
així com vegetació natural, com canyars i garrigues. Segurament, la sèquia del prat, o
la major, actuava com a eix vertebrador d’una complexa xarxa de canals i la finalitat era
el drenatge de la contrada. Així, aquesta sèquia principal, situada en la cota més baixa
constituïa el col·lector principal d’altres canals que hi abocaven per regular la distribució
de l’aigua evacuant-ne els excedents. El prat devia ser utilitzat com a devesa. La poca
densitat dels assentaments en aquest paratge, així com la seva reduïda magnitud fan
pensar en una explotació agrària extensiva del prat i, sobretot, en una àrea de pastura. La
carta d’assentament de la població andalusina de l’Aldea dóna mostres de la importància
del bestiar:vaques, eugues, ases, ovelles i cabres que “podran pasturar sense cap cens per la
devesa de la via que va de l’Aldea a Tarragona fins el mar”,diu el document.
Pel que fa als molins que mica en mica van acaparar la comanda templera de
Tortosa, difícilment es poden vincular a aquesta xarxa de canalitzacions, com es podria
pensar. Per projectar l’aigua a pressió cal disposar de l’alçada suficient, condició que no
es pot aconseguir en una àrea tan plana. En conseqüència, els molins només podien ser
abastats per l’aigua procedent dels barrancs que venien de les serres adjacents, o bé per
l’aigua de la font de Quinto. De ser així, el molí o molins constituirien l’apèndix d’un sistema
hidràulic andalusí que tindria el seu origen en aquesta font.
Ateses les diferències entre les pautes que regien l’agricultura andalusina i la
feudal es podria plantejar en quina mida els conqueridors van transformar l’espai agrari
originari.Del que no hi ha dubte,en primerlloc,és que l’espai comunal esva privatitzarcom
a resultat del repartiment. La documentació de les senyories feudals posa de manifest la
importància del bestiar en aquesta contrada,raó per la qual,cal pensar en una continuïtat
de la devesa com a zona de pastura. Però també s’observa, d’altra banda, com les zones
més perifèriques del prat es reconvertiren en parcel·les dedicades al conreu de la vinya,
les oliveres o els sembrats, com per exemple a la contrada de les Arenes3
o, a l’altra riba, a
Palomera,Vinallop i Fazalfori.
3 A. Virgili: “L’indret de les Arenes al prat de Tortosa. Contribució a l’estudi de la toponímia de Tortosa (segle
XII)”, en Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, LXXIX (desembre de 1999), ps. 272-282.

49
El domini Templer tortosí
Joan Fuguet Sans
Durant els gairebé dos-cents anys de la seva història, l’orde del Temple va tenir
convent a les principals ciutats dels estats cristians medievals, tant a Orient com a Occident.
AOrientforen importants els deJerusalem,on tingueren la seu central fins a l’any1187 en què
Saladí els en féu fora. Fou també convent important el de la ciutat d’Acre, on traslladaren la
seu després de la caiguda de Jerusalem. També podríem citar el convent de la ciutat siriana
de Tortosa, conservat en bona part o el convent de la ciutat xipriota de Llimissol, conegut
per haver-hi sojornat Ramon Llull... D’altre banda, podem dir que, gairebé sense excepcions,
també les principals ciutats d’Occident van tenir convents templers importants. A París hi
instal·laren la seu occidental; allí morí a la foguera el darrer gran mestre de l’orde, Jacques
de Molay; llàstima que d’aquell gran complex urbà no en queda més que el topònim. Un altre
convent urbà notable fou el de Londres, del qual resta l’esplèndida capella de planta rodona.
A Roma, no cal dir, també hi tingueren
una important comanda construïda
en un dels set turons de la Ciutat
Eterna, l’Aventino, la qual, totalment
modificada el segle XIX pel gran
arquitecte i cavaller santjoanista
Giovanni Battista Piranesi, és avui
seu central de l’Orde de Malta. I així
podríem anar citant una munió
de convents templers ubicats a les
principals ciutats dels estats feudals
europeus. No cal dir que també
trobarem convents templers a les més
notables ciutats de la Corona d’Aragó:
Perpinyà, Lleida, Barcelona, Tortosa,
Osca,Saragossa,València,Ciutatde Mallorca.
Doncsbé,detoteslesciutatsqueheesmentat,laTortosadel’Ebreéslaqueambmés
propietat podria portar el qualificatiu de capital templera. I aquesta afirmació no és pas per
afalagarelstortosins,ésunaafirmacióhistòricamentcerta.L’OrdedelTempledurantunllarg
període de més de centanys (1185-1294)va posseir,a la pràctica,el ple domini sobre la ciutatde
Tortosa,fetaquestque no ens consta que hagués succeïten cap altra ciutatdel món.
Vegemunamicacomvaanarlahistòriad’aquelldissortatOrdereligioso-militarala
ciutatdeTortosa i quins rastres monumentals n’han quedat.
La participació, l’any 1148, en la conquesta de Tortosa va significar per a l’orde del
Temple la percepció d’importants beneficis en tota l’àrea de l’Ebre. Va rebre en feu un vast
territori de la riba esquerra del riu (en termes actuals: gran part de la Ribera d’Ebre i tota la
Terra Alta), a més d’un important patrimoni a la ciutat i terme de la capital –Tortosa–. A la
Casa del Prat, abans de la restauració

50
ciutattenienunagranquantitatdecases,
que de vegades eren barris sencers (al
carrerdels Pescadors,al carrerdels Banys,
al carrer dels Garidells, a la costa dels
Capellans, a la Costa de la Suda, al Portal
de Vimpeçol, al Pla de la Figuereta, a les
Carnisseries dels Moros, a la Creuera... De
la mateixa manera, a un i altre costat
del riu, hi ha documentades finques
importants com també en tots els nuclis
poblats que formaven part del terme (a
Xerta,aAldover,a Benifallet...).
De tot aquest patrimoni ebrenc
arribat a mans del Temple cal subratllar, com s’ha dit, el domini senyorial sobre la ciutat, el
qual com és natural pertanyia a la Corona. Però el rei Alfons el Trobador (altrament dit el
Cast), trobant-se en dificultats econòmiques, els anys 1182 i 1185, mitjançant transaccions
econòmiques,elcedíalTemple.Així,aquestorde,entre1185i1294,regíiadministrà,pràcticament
ensolitari,elsdestinsdelaciutatlaqualcosasignificàlapercepciód’importantíssimesrendes.
A les terres de l’Ebre, els templers es van comprometre a colonitzar el territori
i a defensar la nova frontera, per a la qual cosa organitzaren comandes (o convents) a les
principals fortaleses: Miravet, Ascó, Riba-roja, Horta.... Per aquesta mateixa raó a la ciutat de
Tortosaconstruïrenunafortalesaquefouseudelacomandaafidedefensarlaportaprincipal
delavila,elportaldeBarcelona.D’aquelledifici,comvapassarambelsconventsd’altresciutats
importants (París,Perpinyà,Saragossa,Osca...) només n’ha quedatel topònim.
Com és ben sabut, la història del Temple acabà l’any 1312 en el moment en què el
Papaelsuprimí,peròlahistòriadelasupremaciatemplerasobreTortosa,d’algunamanera,va
acabardivuitanys abans,quan l’Orde permutà ambJaume II els drets dominicals que posseïa
sobre la ciutat a canvi d’altres dominis.Això no obstant, malgrat la permuta, l’Orde va seguir
en possessió de la majorpartdel patrimoni rural i urbà que havia anatacumulanta la ciutat
i al terme deTortosa.Si bé l’existència d’aquestpatrimoni era coneguda,sobretotpels treballs
de Laureà Pagarolas,allò que no s’havia estudiat era tot allò que el Temple va retenir després
de la permuta de 1294, que després en ser abolit va passar a l’Orde de l’Hospital. Entre aquest
patrimoni hi figura, com veurem, una sèrie d’edificis defensius que jo mateix vaig ignorar en
la tesi doctoral sobre arquitectura delTemple,publicada l’any1995,en la qualvaig centrar-me,
principalment, en la desapareguda casa de la comanda. Fou en una publicació de l’any 2000
que, juntament amb Laureà Pagarolas, dedicàrem l’atenció al patrimoni tortosí retingut pel
Temple després de la permuta.
El document on figuren aquestes retencions és un protocol de 1294 mitjançant el
qualJaume II reconeixa Berenguerde Cardona,mestre provincial delTemple,els béns rústics
i urbans que l’Orde conservà a la ciutat i terme de Tortosa després de la permuta. Seguint la
pista dels topònims de les retencions en la documentació hospitalera (dels seglesXIValXVIII)
Casa del Prat, restaurada

51
juntamentambelsestudisdetoponímiatortosina(especialmentMoreiraiMiravall)espoden
localitzarels llocs i la seva extensió.Un aspecte important que s’afegeix a aquesta informació
és la identificació d’una sèrie de construccions defensives que formaven part de les finques
templeres, les quals juntament amb la casa de la comanda, i probablement també amb el
castell de la Suda,elTemple hauria acomplert la funció defensiva de la ciutat a la qual s’havia
compromès.
El patrimoni urbà (cases o patis) que els templers van quedar-se a la ciutat de
Tortosa després del concanvi de 1294, posa en evidència que l’Orde hi posseïa barris sencers:
un al sud,vora el convent delTemple;un altre al centre,al voltant del carrer dels Garidells;un
altre a llevant, tocant al convent de Santa Clara; i un altre al nord, a la Vilanova de Remolins,
vora l’església de Sant Nicolau.Aquest patrimoni immobiliari sumava 268 cases l’any 1510 que
pagaven censos als hospitalers.
Pel que fa a la fortalesa de la Suda, sabem que un cop conquerida la ciutat va ser el
castell del rei i que aquest n’encomanà la tinença o castlania als Montcada.Tanmateix,quan
el monarca cedí a l’orde del Temple la seva part del domini senyorial, la Suda també hi era
compresa.És per aquest motiu que el document de la permuta de 1294 diu que:Tortosa,amb
el castell de la Suda,el meri mixt imperi i la jurisdicció sobre la ciutat i els llocs del seu terme,
passavenalrei.Aixídoncs,malgratquelaSudanohaguéstingutmairangdecastelltempler,a
l’estil de Montsó,Gardeny,Miraveto Peníscola,no podem dirque elTemple,en els centanys de
senyoria sobre la ciutat, no hagués tingut obligacions militars sobre el castell principal de la
ciutat.
En relació a les finques rústiques retingudes, algunes molt grans, s’estenien pels
rodals de la ciutat, a una i altra riba del riu. Per la toponímia es pot apreciar que la majoria
corresponenalsactualsbarrisperifèricsdelaciutat:alaribadreta,entreAldoveriVinallop,hi
haviaLabar(l’actualtorred’enCorder),Bercat(queéslatorredelPriorod’enPinyol),Palomera
(albarrideJesús),Palella(quepotseréslaParelladaquerecullMoreira);cincfinquesaVinallop:
Escorxabous,Amarenya, Castellnou, Mianes i Benigrau. Una finca molt important, el nom de
la qual ens portà de corcoll, és Giramascor.Tanmateix fou fàcil veure que Giramascor era una
variant aglutinada del topònim Algezira Maschor que apareix freqüentment. Doncs bé, si
no presentava cap problema el motAlgezira sí, en canvi, resulta obscura la paraula Maschor.
Curiosament, els propis templers ens donen la traducció en un document escrit en català
on diu l’“Algesira Maschor o Major”. És evident doncs que es tracta de l’illa que antigament
formava el riu davant de la ciutat; altrament coneguda com “illa dels genovesos” perquè
Ramon Berenguer IV la donà als cavallers de Gènova que l’ajudaren a conquerir Tortosa.
Segles més tard, en la documentació hospitalera, les terres d’aquest sector són anomenades
MitjanadelTemple,motquevoldirillaalmigd’unriu.L’antigaalgeziraMaschor,omitjana,ha
desaparegutdelcursactualdelriu;aixíitot,Moreirareculleltopònim“mitjana”aSantVicenç,
indret que formava part de l’illa. Bé, deixem la riba dreta i passem a l’esquerra; al nord de la
ciutat,esquedarenPimpí,Bítem,Mollet...;finalment,alsud,Arens(aSantLlàtzer),Prat,Quinto
iAguiló (a Campredó) i Burjassénia entre altres.

52
Amésd’aquestesgransfinquesvoralaciutat,enelconcanvielstemplersvanretenir
tambélessevesimportantspropietatsdelsactualstermesd’Aldover,Tivenys,Benifallet,Xerta
i l’Aldea.
Un aspecte importantpera la nostra investigació sobre el patrimoni arquitectònic
és que en les finques esmentades en aquestdocumentapareixen diverses torres,algunes cla-
ramentlocalitzablesperquèconservenelmateixnom,compassaambladeBurjasséniailade
Fontde Quinto.D’altres poden identificar-se amb més o menys exactitud amb el concurs dels
capbreus hospitalers;és el cas de la torre del Prioro d’un edifici antic com la“Llotja”.
Amésdelscastells,lafronteradel’Ebrevaestarpràcticamentsembradad’unaxarxa
de construccions militars menors que eren les torres. Des d’èpoques remotes, aquestes tor-
res venien acomplint tasques complementàries de comunicació òptica (fars) o de defensa
de petits sectors del riu (pas d’una barca). Carreras Candi, en la seva obra pòstuma sobre la
navegació al riu Ebre, dedicà especial atenció a l’interès tàctic d’aquestes construccions i al
seu origen, ibèric o romà en
alguns casos,i medieval i mo-
dern en altres.Deia el savi ge-
ògraf-historiador que quan
es fes un estudi poliorcètic
delconjuntd’aquestestalaies
de la regió de l’Ebre, es veuri-
en destacades dues línies al
marge dret:la de la ribera i la
que anava per Alfara, la Gale-
ra, Godall o Ulldecona, fins a
la Guardiola de la Ràpita.
Segons el mateix
autor, les torres de l’Ebre ha-
vienjaestatutilitzadesiperfeccionadespelsandalusins.Lacomplementarietatdefensivaque
exercien aquestes talaies en l’època en què l’Ebre era frontera andalusina, continuà en època
cristiana,demaneramoltparticularenelsseglesXViXVIpercausadelesincursionsalacosta
quecontínuamentfeialapirateriaturca.Aquestestorres,convenientmentreformades,junta-
mentamb altres construïdes de nou el segleXVI,van seguirdesenvolupantla seva funció fins
a les guerres civils del segleXIX.
Alguna d’aquestes torres sembla tenir a les bases elements d’època íberoromana;
altressónclaramentandalusinesin’hihaquepresententretsestilísticsqueensituenlacons-
trucció, o restauració, en els temps de la repoblació cristiana. No és estrany detectar-hi més
d’unaintervenciódecronologiadiferent.Almarged’aquestsaspectes,sónconstruccionscilín-
driques o prismàtiques,de base rectangular,de dues plantes i terrassa emmerletada;majori-
tàriamentdepetitesdimensions.Laconstrucciósolserfetaambaparelldiversdemaçoneria
o de carreuati els pisos es cobreixen amb estructuresvoltades o cupulades.

Programa Any Jubilar

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (14)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Programa Any Jubilar

Ähnlich wie Programa Any Jubilar (20)

Programa Any Jubilar