2. EL SINTAGMA VERBAL
Com ja sabeu, el SV és un “grup” de paraules que giren al voltant d’un
verb que en fa de nucli. Aquest/s grups de paraules s’agrupen formant
sintagmes, i a la vegada, complementen o modifiquen el verb. Així, el
SV presenta la següent estructura:
SV = V + (CV) + (CC)
Els parèntesis que apareixen a l’estructura ens indiquen que aquests
elements poden aparèixer o no. És el verb, la seva pròpia naturalesa,
qui decidirà l’obligatorietat. En sintaxi s’usa el verb regir per designar
aquesta obligatorietat.
3. Els complements verbals són el CD, CI, CRV (o Complement
preposicional), Predicatiu, Atribut i CAgent.
De complements circumstancials n’hi ha molts. Els més comuns són
de temps, mode/manera i lloc/espai; però també en tenim de
companyia, instrument, finalitat, causa, concessió, consecució,
comparació, condició...
Cal diferenciar entre verbs transitius i verbs intransitius; els primers
exigeixen/regeixen un CD i els segons no; això no vol dir que els
primers, els transitius, no puguin anar acompanyats també d’altres
complements, com per exemple, un CI.
A més, cal diferenciar també entre verbs copulatius/atributius (ser,
estar i semblar, buits de significat) i verbs predicatius (la resta, que
tenen significat)
4. ELS COMPLEMENTS VERBALS
Tradicionalment distingim entre complements (els verbals) i
modificadors (els circumstancials). Els primers complementen
directament el verb mentre que els segons el modifiquen (el significat).
EL COMPLEMENT DIRECTE:
És el més típic dels complements i es pot presentar en forma de SN o
una O.Subordinada substantiva (completiva o d’infinitiu).
Normalment, per identificar-lo utilitzarem:
1. Si preguntem QUÈ al verb.
2. És el subjecte pacient en les oracions passives.
3. Pronominalització. (encara no en sabeu, oi?)
5. Com el pronominalitzem?
SN definit: segons el gènere i el nombre tindrem el, la, els i les (i les
seves formes plenes i elidides –apostrofades-)
Dóna les notes > LES dóna
SN indefinit: quan el SN va introduït per un determinant indefinit,
numeral o quantitatiu, el pronom que utilitzarem és en (i la seva forma
elidida). Cal recordar que quan el pronominalitzem, el determinant
NO desapareix:
Dóna moltes notes > EN dóna moltes
Neutre: quan el CD és una O.S. o “això” o “allò”, cal pronominalitzar
per ho:
Diu que vindrà demà > HO diu
6. EL COMPLEMENT INDIRECTE:
És l’altre típic complement i es presenta en forma de SP, introduït per la
preposició a. És el destinatari de l’acció del verb i per identificar-lo
cal preguntar A QUI? al verb. Compte, si preguntem QUI, quin altre
element de l’oració ens apareix?
Com el pronominalitzem?
El CI no té gènere però si nombre; és a dir, a l’hora de pronominalitzar-
lo, diferenciarem entre singular i plural.
Si és singular, cal utilitzar el pronom li
Dóna caramels al Carles > Dóna-LI caramels
Si és plural, utilitzarem els
Dóna caramels als nois > ELS dóna caramels
7. EL COMPLEMENT DE REGIM VERBAL:
Dit també C.Preposicional. És aquell complement, el verb del qual
regeix/exigeix una preposició en el seu significat. Compte! L’exigeix
en quant al significat!. Normalment són preposicions febles, tot i que
en podem trobar de fortes.
Com el pronominalitzem?
Tenim dues opcions segons la preposició exigida:
SP introduït per de; cal pronominalitzar per en
Parla de les notes > EN parla
SP introduït per altres preposicions; cal usar hi
Pensa en les seves coses > HI pensa
8. L’ATRIBUT:
És aquell complement que apareix amb els verbs copulatius.
Normalment és un S.Adj (és lleig), però també pot ser un S.Prep (és de
Lleida) i un SN (és metgessa).
Com el pronominalitzem?
Quan tenim un element determinat usarem el, la els, les
En Pep és el metge? Sí, que L’és
Quan tenim un element indeterminat usarem ho
En Pep és català? Sí, que HO és
Per emfatitzar usarem en
Què N’és de brètol!
9. EL PREDICATIU:
És aquell adjectiu que acompanya als verbs NO copulatius. Dóna una
informació del verb (complement circumstancial de manera) i, alhora,
dóna una informació del nom del subjecte o del complement directe
(complement del nom). Generalment és un adjectiu però també pot ser
un nom.
Com el pronominalitzem?
Generalment usarem hi
És intel·ligent, però no s’HI sent
Amb els verbs elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar i semblants, o amb un matís
d’intensitat, cal usar en
Es diu Pere, o no se’N diu? // Me’N sento tant, d’idiota!
10. ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Els complements circumstancials que més coneixeu són els de temps,
mode/manera i lloc/espai. Però en tenim d’altres: instrument,
companyia, condició, causa, finalitat... El temps NO es
pronominalitza.
Com els pronominalitzem?
Quan s’introdueix amb la preposició de, usarem el pronom en
Tornes de la feina? Sí, EN torno
Quan s’introdueix amb d’altres preposicions o sense, usarem hi
Aniràs a París? No, no HI aniré.
El CC de Mode sempre se substitueix per hi
Camina de 4 grapes? Sí, HI camina.
11. PER PRONOMINALITZAR…
Cal saber reconèixer les funcions sintàctiques perquè cada funció té
els seus pronoms particular.
Un sol pronom per a cada funció pronominalitzada
Cal para atenció en la “llargada” dels complements que
pronominalitzem (Escolta la cançó que cantava la noia de l’entrada del bar)
Hi ha combinacions entre pronoms que són impossibles:
- formes iguals: en/en, hi/hi, ho/ho
Va marxar cansat cap a la biblioteca (o un o l’altre)
- ho + hi: Col·loca això al prestatge (o un o l’altre)
- ho + en: He agafat allò del prestatge (o un o l’altre)
12. ELS VERBS PRONOMINALS
Són aquells que es conjuguen amb un o dos pronoms incorporats. En
aquest cas, cal tenir present que aquests pronoms no exerceixen cap
funció sintàctica, és a dir, no substitueixen cap element; no tenen valor
sintàctic.
- Hi ha verbs que sempre són pronominals: resignar-se, adonar-se, atrevir-
se, queixar-se...
- Hi ha verbs que no sempre són pronominals:
- HI: veure-hi/s’hi (vista correcta), clissar-hi, guipar-hi (=veure-hi), palpar-hi
(tenir tacte) i sentir-hi (oïda correcta)
- EN: anar-se’n, venir-se’n, tornar-se’n, pujar-se’n, sortir-se’n...
- LA: ballar-la, fer-la, dinyar-la, endevinar-la, passar-la magra...
13. COMBINACIONS CD i CI
Hi ha dues maneres d’enfrontar-nos quan hem de pronominalitzar
ambdues funcions.
Construcció sense canvi: generalment l’ordre de col·locació dels
pronoms febles de CD i CI és el següent: CI + CD, excepte quan es
presenta una determinada situació (2)
Porta segells al Pep > Porta-li’n o Li’n porta
Construcció amb canvis: quan es combinen els pronoms de CD el,
la, els i les amb el pronom de CI singular li, es produeixen els
següents canvis: a) li > hi i b) CD + CI:
Has portat el diari al Pep? Sí, l’hi he portat
Dóna les notes al Pau > Les hi dóna
14. ALTRES COMPLEMENTS...
A banda dels complements que hem vist, també podem pronominalitzar:
El subjecte: tot i que no admet pronominalització generalment, els
subjectes que apareixen en construccions amb verb intransitiu que
indiquen esdeveniment, existència, moviment i són introduïts per un
determinant “indefinit” (quantitatiu, numeral, indefinit), es pot
pronominalitzar per en.
Quants clients han entrat? Només N’han entrat trenta
El CN: es pot pronominalitzar quan és introduït per de i
complementa un nom que fa de CD, Atribut o Predicatiu, per en.
Tens prova de la infracció? No, no EN tinc cap prova.
El CAdj: només en alguns casos quan és introduït per de. Usarem en.
Era digne del càrrec? Sí, N’era digne.
15. PLEONASMES
Un pleonasme és la repetició d’un element en una mateixa oració
(apareix l’element i el pronom que el substitueix). En tenim de
correctes i d’incorrectes:
Correctes: a) Pronom fort + pronom feble (és la mateixa persona).
b) Per anticipació (normalment van seguits). c) Per repetició (per
aclarir, cal posar comes)
A mi m’han regalat un tren
La visita la deixarem per dijous /De tot això, no n’has de fer res
La deixarem per dijous que ve, la visita
Incorrectes: Quan no segueix els criteris anteriors
*Hi vaig anar-hi
