1. Règim local
L’administració local. Concepte. Principis
constitucionals. Entitats que comprèn. El règim
local espanyol. El règim local català. L’organització
comarcal de Catalunya.
Bloc 3. Tema 18

2. L’administració local
1. L’Administració local: evolució històrica.
2. Concepte d’administració local.
3. L’administració local a la constitució.
4. Les entitats locals.
5. El règim local espanyol.
6. El règim local català.
7. L’organització local de Catalunya.

3. 1.L’Administració local:
evolució històrica.

4. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.

5. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.

6. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
1877. Elecció censitària dels consellers municipals.

7. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
1877. Elecció censitària dels consellers municipals.
1924. Estatut municipal.

8. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
1877. Elecció censitària dels consellers municipals.
1924. Estatut municipal.
1925. Estatut provincial: administració local + òrgan
perifèric.

9. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
1877. Elecció censitària dels consellers municipals.
1924. Estatut municipal.
1925. Estatut provincial: administració local + òrgan
perifèric.
1935. Llei municipal.

10. 1.L’Administració local:
evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment
descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
1877. Elecció censitària dels consellers municipals.
1924. Estatut municipal.
1925. Estatut provincial: administració local + òrgan
perifèric.
1935. Llei municipal.
1955. Llei de règim local.

11. 2.Concepte
d’administració local.

12. 2.Concepte
d’administració local.
L’admistració local és part de l’administració
pública i es troba integrada per ens polítics
menors de caràcter territorial.

13. 2.Concepte
d’administració local.
L’admistració local és part de l’administració
pública i es troba integrada per ens polítics
menors de caràcter territorial.
Municipis / províncies i illes / comarques

14. 2.Concepte
d’administració local.
L’admistració local és part de l’administració
pública i es troba integrada per ens polítics
menors de caràcter territorial.
Municipis / províncies i illes / comarques
Autonomia per a la gestió dels propis
interessos.

15. 3.L’administració local a
la Constitució.

16. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.

17. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.

18. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:

19. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.

20. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.

21. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.
Igualtat econòmica i social.

22. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.
Igualtat econòmica i social.
Caràcter democràtic.

23. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.
Igualtat econòmica i social.
Caràcter democràtic.
Progressiva descentralització i traspàs de competències.

24. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.
Igualtat econòmica i social.
Caràcter democràtic.
Progressiva descentralització i traspàs de competències.
Principi de progressivitat.

25. 3.L’administració local a
la Constitució.
Estat de les autonomies.
CE. Títol VIII. Capítol II.
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.
Igualtat econòmica i social.
Caràcter democràtic.
Progressiva descentralització i traspàs de competències.
Principi de progressivitat.
Principi de suficiència financera.

26. 3.L’administració local a
la Constitució.

27. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 140:

28. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 140:
La Constitució garanteix l’autonomia dels
municipis, els quals gaudiran de personalitat
jurídica plena. El govern i l’administració
municipal correspon als respectius ajuntaments,
integrats pels batlles i els regidors. Els regidors
seran elegits pels veïns del municipi mitjançant
sufragi universal igual, lliure, directe i secret,
en la forma establerta per la llei. Els batlles
seran elegits pels regidors o pels veïns. La llei
regularà les condicions en què sigui procedent
el règim de consell obert.

29. 3.L’administració local a
la Constitució.

30. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 141:

31. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 141:
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica
pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió
territorial per al compliment de les activitats de l’Estat.
Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser
aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.

32. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 141:
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica
pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió
territorial per al compliment de les activitats de l’Estat.
Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser
aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran
encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter
representatiu.

33. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 141:
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica
pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió
territorial per al compliment de les activitats de l’Estat.
Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser
aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran
encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter
representatiu.
3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la
província.

34. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 141:
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica
pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió
territorial per al compliment de les activitats de l’Estat.
Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser
aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran
encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter
representatiu.
3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la
província.
4. En els arxipèlags, les illes tindran, a més, administració
pròpia en forma de cabildos o consells.

35. 3.L’administració local a
la Constitució.

36. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 142:

37. 3.L’administració local a
la Constitució.
Article 142:
Les hisendes locals hauran de disposar
dels mitjans suficients per a l’exercici de
les funcions que la llei atribueix a les
corporacions respectives, i es nodriran
fonamentalment de tributs propis i de la
participació en els de l’Estat i en els de
les comunitats autònomes.

38. 4.Les entitats locals

39. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):

40. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.

41. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.

42. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.

43. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):

44. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):
Entitats d’àmbit inferior al municipi.

45. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):
Entitats d’àmbit inferior al municipi.
Les comarques.

46. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):
Entitats d’àmbit inferior al municipi.
Les comarques.
Les àrees metropolitanes.

47. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):
Entitats d’àmbit inferior al municipi.
Les comarques.
Les àrees metropolitanes.
Les mancomunitats de municipals.

48. 4.Les entitats locals
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL):
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL):
Entitats d’àmbit inferior al municipi.
Les comarques.
Les àrees metropolitanes.
Les mancomunitats de municipals.
Distinció entre ens territorials i no territorials.

49. 4.Les entitats locals

50. 4.Les entitats locals
Distinció entre ens territorials i no
territorials.

51. 4.Les entitats locals
Distinció entre ens territorials i no
territorials.
Conceptes de cadascuna de les entitats
locals.

52. 4.Les entitats locals
Distinció entre ens territorials i no
territorials.
Conceptes de cadascuna de les entitats
locals.
Capacitat jurídica de les entitats locals (art. 5
LRBRL).

53. 5.El règim local espanyol

54. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)

55. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

56. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.

57. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:

58. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.

59. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.

60. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

61. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).

62. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves
modificacions.

63. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves
modificacions.
Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.

64. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves
modificacions.
Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei
d’Urbanisme de Catalunya.

65. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves
modificacions.
Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei
d’Urbanisme de Catalunya.
En matèria de funcionaris locals: EBEP i altres.

66. 5.El règim local espanyol
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves
modificacions.
Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei
d’Urbanisme de Catalunya.
En matèria de funcionaris locals: EBEP i altres.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic i procediment administratiu comú.

67. 6.El règim local català

68. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE

69. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.

70. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.

71. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.

72. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.

73. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta
s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.

74. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta
s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Títol II Capítol IV “El Govern Local”.

75. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta
s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Títol II Capítol IV “El Govern Local”.
Art. 83 EAC:

76. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta
s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Títol II Capítol IV “El Govern Local”.
Art. 83 EAC:
“1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.

77. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta
s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Títol II Capítol IV “El Govern Local”.
Art. 83 EAC:
“1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular
una llei del Parlament.

78. 6.El règim local català
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta
s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Títol II Capítol IV “El Govern Local”.
Art. 83 EAC:
“1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular
una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de
col·laboració i associació dels municipis.”

79. 6.El règim local català

80. 6.El règim local català
El desplegament de l’EAC demana noves lleis,
però de moment:

81. 6.El règim local català
El desplegament de l’EAC demana noves lleis,
però de moment:
Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003
de 28 d’abril).

82. 6.El règim local català
El desplegament de l’EAC demana noves lleis,
però de moment:
Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003
de 28 d’abril).
Text refós de la Llei d’Organització Comarcal
de Catalunya (Decret legislatiu 4/2003, de 4
de novembre).

83. 6.El règim local català

84. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)

85. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”

86. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província,
les entitats municipals descentralitzades, les entitats
metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”

87. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província,
les entitats municipals descentralitzades, les entitats
metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
“El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa
territorial i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels
interessos respectius.”

88. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província,
les entitats municipals descentralitzades, les entitats
metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
“El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa
territorial i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels
interessos respectius.”
Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)

89. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província,
les entitats municipals descentralitzades, les entitats
metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
“El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa
territorial i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels
interessos respectius.”
Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)
Llengua (art. 5 LMRLC)

90. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província,
les entitats municipals descentralitzades, les entitats
metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
“El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa
territorial i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels
interessos respectius.”
Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)
Llengua (art. 5 LMRLC)
Legislació sobre règim local (art. 6 LMRLC)

91. 6.El règim local català
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província,
les entitats municipals descentralitzades, les entitats
metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
“El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa
territorial i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels
interessos respectius.”
Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)
Llengua (art. 5 LMRLC)
Legislació sobre règim local (art. 6 LMRLC)
Principis d'actuació administrativa i control de legalitat (art. 7 LMRLC)

92. 6.El règim local català

93. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:

94. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.

95. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.

96. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.

97. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.

98. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de
llurs béns.

99. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de
llurs béns.
La d'execució forçosa i la sancionadora.

100. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de
llurs béns.
La d'execució forçosa i la sancionadora.
La de revisió d'ofici de llurs actes i acords.

101. 6.El règim local català

102. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:

103. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.

104. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.

105. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.

106. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.

107. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de
llurs béns.

108. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de
llurs béns.
La d'execució forçosa i la sancionadora.

109. 6.El règim local català
Com a administracions públiques corresponen als ens locals
territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els
termes establerts per la legislació de règim local, les potestats
següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de
llurs béns.
La d'execució forçosa i la sancionadora.
La de revisió d'ofici de llurs actes i acords.

110. 6.El règim local català

111. 6.El règim local català
Competències dels ens locals:

112. 6.El règim local català
Competències dels ens locals:
Les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en
règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici
de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres
administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.

113. 6.El règim local català
Competències dels ens locals:
Les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en
règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici
de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres
administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los
la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la
Generalitat.

114. 6.El règim local català
Competències dels ens locals:
Les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en
règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici
de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres
administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los
la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la
Generalitat.
Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens
d'àmbit territorial inferior.

115. 6.El règim local català
Competències dels ens locals:
Les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en
règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici
de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres
administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los
la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la
Generalitat.
Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens
d'àmbit territorial inferior.
Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i
per les entitats metropolitanes.

116. 6.El règim local català
Competències dels ens locals:
Les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en
règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici
de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres
administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los
la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la
Generalitat.
Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens
d'àmbit territorial inferior.
Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i
per les entitats metropolitanes.
L'atribució de competències als ens locals s'ha de fer d'acord amb la
naturalesa i les característiques d'aquests ens i les necessitats d'eficàcia
o d'economia a satisfer, d'acord amb el principi de subsidiarietat.

117. 7.L’organització comarcal
de Catalunya

118. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Art. 84 LMRLC: “La comarca es constitueix com una
entitat local formada per l'agrupació de municipis
contigus, que té personalitat jurídica pròpia i plena
capacitat i autonomia per al compliment dels seus
fins”.

119. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Art. 84 LMRLC: “La comarca es constitueix com una
entitat local formada per l'agrupació de municipis
contigus, que té personalitat jurídica pròpia i plena
capacitat i autonomia per al compliment dels seus
fins”.
Art. 85 LMRLC: “ Correspon a la comarca realitzar
activitats i prestar serveis públics d'interès
supramunicipal. Li correspon també assegurar
l'establiment i l'adequada prestació dels serveis
municipals en el territori de la comarca i l'exercici de
les competències municipals, en els termes establerts
per la Llei de l'organització comarcal de Catalunya i
per la legislació de règim local”.

120. 7.L’organització comarcal
de Catalunya

121. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova
el text refós de la Llei de l’organització comarcal de
Catalunya.

122. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova
el text refós de la Llei de l’organització comarcal de
Catalunya.
Criteris de divisió comarcal.

123. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova
el text refós de la Llei de l’organització comarcal de
Catalunya.
Criteris de divisió comarcal.
Cap municipi pot estar sense comarca.

124. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova
el text refós de la Llei de l’organització comarcal de
Catalunya.
Criteris de divisió comarcal.
Cap municipi pot estar sense comarca.
Cap municipi pot formar part de més d’una
comarca.

125. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova
el text refós de la Llei de l’organització comarcal de
Catalunya.
Criteris de divisió comarcal.
Cap municipi pot estar sense comarca.
Cap municipi pot formar part de més d’una
comarca.
“Entitat local de caràcter territorial formada per
l’agrupació de municipis contigus”.

126. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova
el text refós de la Llei de l’organització comarcal de
Catalunya.
Criteris de divisió comarcal.
Cap municipi pot estar sense comarca.
Cap municipi pot formar part de més d’una
comarca.
“Entitat local de caràcter territorial formada per
l’agrupació de municipis contigus”.
Territori i organització: comarca i consell comarcal.

127. 7.L’organització comarcal
de Catalunya

128. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):

129. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.

130. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.
Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6
LOCC):

131. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.
Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6
LOCC):
Per llei. Excepcions.

132. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.
Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6
LOCC):
Per llei. Excepcions.
Iniciativa i tramitació.

133. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.
Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6
LOCC):
Per llei. Excepcions.
Iniciativa i tramitació.
Canvi de comarca (art. 7 LOCC), canvi de denomiació
(art. 9 LOCC) i canvi de capitalitat (art. 10 LOCC).

134. 7.L’organització comarcal
de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.
Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6
LOCC):
Per llei. Excepcions.
Iniciativa i tramitació.
Canvi de comarca (art. 7 LOCC), canvi de denomiació
(art. 9 LOCC) i canvi de capitalitat (art. 10 LOCC).
El Conselh Generau de la Val d’Aran.

135. Règim local
L’administració local. Concepte. Principis
constitucionals. Entitats que comprèn. El règim
local espanyol. El règim local català. L’organització
comarcal de Catalunya.
Bloc 3. Tema 18