1. TEMA 5.
PAISATGES DEL MÓN
1.- Què tipus de climes n’hi ha?
Climes del món.
La terra es divideix en cinc zones climàtiques: una zona càlida, dos zones temperades i dos
zones fredes. Tanmateix, n’hi ha diferents tipus de climes dins d’aquestes zones. El clima
afecta a la flora y a la fauna y a la forma en que la gent viu.
Climes càlids
La zona càlida es situa entre el Tròpic de Càncer y el Tròpic de Capricorn. Les temperatures són
generalment elevades perquè els raigs solars arriben a la Terra en un angle perpendicular al
llarg de tot l’any. N’hi ha xicotetes diferencies de temperatures en les diferents estacions.
Hi han tres principals climes en la zona càlida: equatorial, tropical (humit i sec) i desèrtic.
Climes temperats
Les dos zones temperades es situen entre els tròpics i els cercles polars. La temperatura canvia
perquè la llum del sol arriba a la Terra en diferents angles a lo largo del año.
Hi han quatre climes principals en la zona temperada: oceànic, Mediterrani, continental a
Chinese.
Climes freds
Les zones fredes es situen entre els cercles polars i els pols. La llum solar arriba a la Terra en un
angle obliquo i per tant cobreix un espai molt gran. En conseqüència les temperatures són
sempre molt fredes. El clima polar es característic de les regions polars.
Les muntanyes també tenen un clima fred.
1
2. 2.- Com són les selves equatorials?
Els climes equatorials.
Els climes equatorials es troben prop de l’equador
Les temperatures són sempre elevades. La temperatura mitjana anual està al voltant
de 27 ºC. Existeixen xicotetes variacions en les temperatures en les diferents estacions
i entre el dia i la nit.
La precipitació és abundant, més de 2.000 mm a l’any. És regular al llarg de l’any.
La selva equatorial
Calor i humitat afavoreixen la vida de les plantes y dels animals. El paisatge característic de la
zona equatorial és la selva.
La selva equatorial es densa i sempre verda. Hi ha moltes espècies diferents de plantes i
animals. Els arbres més alts tenen més de quaranta metre d’altitud, i impedeixen que la llum
arribe a les plantes xicotetes. El bosc equatorial està quasi deshabitat a causa del calor i la
humitat. Tanmateix alguns pobles nadius viuen caçant i recol·lectant plantes.
En les regions equatorials, molta població viu en la costa, altiplans i vessants de les
muntanyes. El clima és més fresc, la terra és fèrtil i la vegetació és menys densa.
3.- Com és la sabana?
Els climes tropicals.
Els climes tropicals se troben prop dels tròpics.
Les temperatures són sempre elevades
La precipitació es abundant, entre 500 i 2000 mm. Tanmateix, no és regular al llarg de
l’any. N’hi ha dos estacions: l’estació plujosa i l’estació seca.
Els rius tropicals tenen un cabal més reduït, un cabal més irregular que els rius equatorials. El
nivell de l’aigua es baix en l’estació seca i elevat en l’estació plujosa. El Riu Nil és un exemple.
La sabana
Una sabana tropical (pradera) es un gran pla amb herbes altes. El seu color varia. Es verd en
l’estació plujosa i groc en l’estació seca. Matolls i arbres aïllats creixen entre les altes herbes.
Les sabanes africanes són la llar de molts herbívors, tal com girafes i zebres i també de
carnívors incloent lleons i guepards.
2
3. Molta gent viu en la costa i prop dels rius. N’hi ha xicotetes ciutats en la sabana, però la major
part de la gent treballa en l’agricultura i viu en àrees rurals.
4.-Com són els paisatges desèrtics?
Climes desèrtics
En els climes desèrtics, les precipitacions són molt escasses, no més de 250 mm per any.
Existeixen deserts càlids i deserts freds:
Els deserts càlids es troben prop dels tròpics. Durant el dia, les temperatures són
sempre molt elevades i poden assolir més de 50 ºC. Per la nit, les temperatures cauen
de forma aguda, a vegades per baix de 0ºC
Els deserts freds es situen en les zones temperades. Estius molt càlids alternen amb
hiverns extremadament freds. Les temperatures poden caure per baix de -10 ºC.
Paisatges desèrtics.
La falta d’aigua fa difícil la vida vegetal i animal. Tanmateix, algunes espècies, tals com els
cactus i els camells, s’han adaptat a aquestes condicions de sequera. Les palmeres datileres
creixen prop dels oasis en les àrees humides del desert.
Els deserts estan quasi deshabitats. Tanmateix, alguns nòmades viuen en els deserts, tals com
els Tuaregs en el Sàhara i els Mongols en el desert del Gobi. Algunes ciutats han sorgit en els
deserts al voltat de industries del petroli i del gas natural.
5.-Com són els paisatges mediterranis?
Els climes mediterranis.
El clima mediterrani es troba al voltant del mar Mediterrani. Tanmateix, n’hi han climes
similar en altres parts del món.
Les temperatures són molt elevades en estiu i suaus en l’hivern
La precipitació no és abundant. Ocurreix principalment en primavera i la tardor. Els
estius són molt secs. Les sequeres són el major problema.
Paisatges mediterranis.
Els rius tenen un cabal irregular. En estiu transporten molt poca aigua. En altres ocasions els es
desborden i causen inundacions.
En el bosc mediterrani, n’hi ha arbre com l’alzina i pins. També hi han matolls i plantes com la
lavanda.
3
4. Tanmateix, en Europa, els paisatges han canviat considerablement.
En l’interior els boscos s’han reduït. Han sigut substituïts per camps de blat, oliveres i
pastures pel ramat.
En la costa, les fruites i els vegetals han crescut àmpliament. Tanmateix moltes àrees
han sigut transformades pel turisme
6.- Com són els paisatges continentals?
Els climes cotinentals
Els climes continentals es troben solament en les zones temperades de l’hemisferi nord: en
Europa, Asia i Nord-amèrica.
Les temperatures varien moltíssim. Els hiverns són extremadament freds i els estius
són càlids.
Les precipitacions generalment es produeixen en estiu. Són més humits en les costes
que en les terres interiors.
En molts llocs, els rius permaneixen gelats durant l’hivern. En la primavera, la neu es derreteix
i els rius augmenten el cabal.
Paisatges continentals
El bosc de coníferes o taigà, es troba en àrees on els hiverns són llargs i aspres i els estius són
curts i freds. Les coníferes, tals com l’avet o el pi, creixen açi.
Durant segles, solament xicotets grups de caçadors i pastors de rens visqueren en el bosc de
coníferes. Més recentment, les indústries de la fusta s’han desenvolupat. Tanmateix, la
població es encara molt escassa.
Praderes de herba alta es troben en les planures interiors en zones més humides i més càlides.
Paisatges de herba baixa, anomenats estepes, es troben en zones seques.
Molta gent en les zones de clima continental viu en les praderes. Han construït ciutats, i
cultiven la terra i cuiden ramat.
4
5. 7.- Com són els paisatges oceànics?
Climes oceànics.
Els climes oceànics es troben principalment en les costes oest de les zones temperades.
Aquest clima es també anomenat marítim.
Les temperatures són suaus al llarg de tot l’any a causa de la proximitat de l’oceà.
La precipitació és abundant i regular. Plou en totes les estacions. En conseqüència, els
rius tenen un cabal abundant i regulat durant tot l’any.
Paisatges oceànics
La vegetació és regular degut a la pluja regular i es paisatge es principalment verd. N’hi han
extensos prats en les costes i les regions muntanyoses.. El bosc caducifoli es troba en terres
altes amb arbres com el freixe, el roure i el faig.
En àrees de terra pobra, n’hi han paramos on creixen matolls i herbes.
Les zones oceàniques estan densament poblades. Els paisatges han canviat considerablement.
Molts boscos han sigut reduïts per obtindre fusta o per a deixar espai per a les granges, ciutats,
fàbriques i carreteres.
8.-Com són els paisatges polars?
Climes polars
N’hi ha dos regions amb clima polar: l’Artic i l’Antàrtic. Estan situats entre els cercles polars i
els pols.
Els climes polars són els més freds de la terra. Els hiverns són llargs i aspres amb
temperatures entre -20 ºC i -50 ºC. No existeix un estiu reial perquè la temperatura
mitjana en el més càlid està per baix de 10 ªC. Als pols, és nit durant sis mesos a l’any.
N’hi ha poca precipitació, al voltant de 300 mm, i cau en forma de neu.
Paisatges polars.
Els paisatges polars es caracteritzen pel gel i la neu. La vegetació és incapaç de créixer perquè
el subsòl està quasi sempre gelat. Solament alguns animals, com les foques i els pingüins,
poden viure en zones amb temperatures tan baixes.
Tanmateix, n’hi ha un curt estiu en les àrees prop de les zones temperades quan el gel es
derreteix. Aquestes àrees tenen paisatges de tundra formada per molses, líquens i xicotets
arbres. La tundra es la casa de animals com el ren, la rabosa i el llop.
5
6. La vida humana en aquestes àrees és molt difícil, perquè no n’hi ha aigua, i casi ni animals ni
plantes. Xicotets grups de Sami i Inuits viuen en la regió Àrtica. Els únics habitants de l’Antàrtic
són unes poques dotzenes de científics.
6