1. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA.1936-1939

2. PENSARELMONCONTEMPORANI ENTREGA

3. Julian Esteve Lahoz IES ARABISTA RIBERA CARCAIXENT

4. LA CONSPIRACIÓ

5. Quan van començar els preparatius per a organitzar un colp d’Estat? La mateixa nit del 16 de febrer de 1936, Franco que era Jefe del Estado Mayor va pressionar a PortelaValladares, per a que declarara l’Estat de Guerra. Altres polítics de dreta també van fer el mateix, però els republicans no van cedir.

6. Com van reaccionar els polítics republicans per tal d’evitar un colp d’Estat? Van traslladar els militars amb més afinitat a la monarquia o antirepublicans a zones aïllades. Per exemple: Franco va ser traslladat a les Illes Canàries. Emilio Mola, va ser traslladat des de el Protectorat del Marroc a Navarra. Aquesta última decisió va ser un error perquè va permetre a Mola entrar en contacte amb els carlins i convertir-se en l’autèntic organitzador del colp d’Estat.

7. Quins eren els objectius del colp d’Estat? Fer-se amb el control de totes les ciutats importants del país i acabar ràpidament amb el Règim República. Segons el propi Mola, l’acció tenia que ser en extrem violenta” lo qual suposava que s’exigiria una depuració i eliminació física de tots els antics republicans i membres de partits i sindicats obrers i dels militars que s'oposaren al colp. El colp d’Estat es desencadenaria entre el 10 i el 20 de juliol. Es pensava que la direcció del colp devia recaure en el Generals SANJURJO. Sanjurjo era un declarat monàrquic. Per tant el triomf del colp podria suposar la restauració de la monarquia. Tanmateix Sanjurjo que es trobava exiliat en Portugal mor el 20 de juliol en un accident d’aviació quan es traslladava a Burgos per assumir el mando dels sublevats

8. Què fet marca la decisió definitiva d’avançar el colp d’Estat? L’assassinat del líder del Bloque Nacional, Calvo Sotelo, per un grup de membres de les joventuts socialistes en represàlia per l’assassinat previ del Guardia d’Assalt José del Castillo que entrenava a les Joventuts Socialistes.

9. EL COLP D’ESTAT DONA PAS A LA GUERRA CIVIL

10. Què conseqüències té l’alçament militar que té lloc entre el 17 i 18 de juliol de 1936? El plans dels conspiradors fracassen, perquè només aconsegueixen dominar la meitat del país. El resultat serà el desenvolupament d’una guerra civil des de el 18 de juliol de 1936 al 1 d’abril de 1939

11. Què zones van dominar els sublevats? El Protectorat espanyol del Marroc Els arxipèlags Canari i Balear. Franco que estava en Canàries es trasllada al Marroc. Castella I Lleó. Navarra, on el General Mola compta amb el suport dels carlins i de les seues milícies, els requetés Cadis i Sevilla i desprès la major part d’Andalusia excepte Almeria i Màlaga. Galícia i la ciutat d’Oviedo en Astúries. En Aragó dominen les capitals: com Zaragoza i Teruel

12. En canvi que zones van quedar en mans del govern republicà? Madrid Catalunya. València Cartagena País Basc, Cantabrià i Astúries. Extremadura El govern republicà domina les zones industrials, la major part de la flota es declara a favor de la república i lo mateix fa l’aviació. A més compta amb les reserves d’or del Banc d’Espanya.

13. Situació d’Espanya desprès del colp d’Estat del 18 de juliol

14. Aleshores com s’explica que el govern de la República no puguera dominar la sublevació militar? Perquè en el bàndol republicà: El govern no va poder fer-se amb l’autoritat en tota la zona republicana i coordinar l’actuació de totes les seues forces fonamentalment per l’actuació dels grups anarquistes. Perquè va rebre una escassa ajuda d’altres països democràtics. França i Gran Bretanya van ser partidàries d’una política de no intervenció. Només va poder comptar amb l’ajuda militar de la Unió Soviètica. En canvi el bàndol sublevatconegut com nacional: Va crear ràpidament un mando únic que va centralitzar les decisions militars i polítiques. Va poder comptar ràpidament amb ajuda militar dels règims feixistes italià i alemany.

15. Perquè el govern de la República no va poder coordinar totes les seues forces militars? Perquè al produir-se el colp d’Estat el govern republica dirigit per José Giral va armar a membres dels sindicats i organitzacions obreres, encara que aquest fet va ser decisiu per evitar el triomf del colp d’Estat en determinades regions. Però desprès els membres d’aquestes organitzacions es van convertir en milicians, que no responien a les ordres dels militars fidels a la República, sinó als líders de les seues organitzacions. El milicians anarquistes, que van dominar sobretot en Catalunya i gran part d’Aragó van iniciar un procés paral·lel de guerra i revolució. D’aquesta manera el govern república no va poder organitzar una resistència coordinada.

16. Què conseqüències socials va tindre la desaparició del poder del govern republicà? Els comitès d’obrers i milicians van desencadenar un procés revolucionari en moltes zones que va tindre dos manifestacions fonamentals: La generalització de la violència contra sectors de les classes dominants tradicionals (empresaris, latifundistes) i membres de l'Església que va ser assassinats. En moltes llocs es van crear carcels clandestines o “checas” on es va produir la seua detenció. Es van iniciar experiències de col·lectivització de les terres, les fàbriques, les mines, els transports. Destaquen aquestes experiències en zones de predomini anarquista com Catalunya i Aragó.

17. Perquè es va declarar una política de no intervenció? Una vegada va quedar clar que en Espanya s’anava a desenvolupar una guerra civil, per iniciativa de Gran Bretanya es va declarar una política de no intervenció ,que deuria ser respectada per tots els països. Suposaria que ningú entregaria ajuda militar a cap dels dos bàndols. Aquesta política de no intervenció va ser seguida i recolzada per França, on governava també un Front Popular. Aquesta actitud s’explica per la política de “apaciguamiento” que Gran Bretanya dirigia cap a l'Alemanya de Hitler que amenaçava amb iniciar un conflicte en Europa. Si les potències intervenien en la Guerra es podria generalitzar un conflicte a escala europea. A més Gran Bretanya no tenia clar que la República fora capaç de garantir un sistema democràtic i capitalista aturant el possible triomf d’una nova revolució socialista. En Agost de 1936 es va crear en Londres un Comitè de No intervenció on s’integrarien 27 Estats

18. Va ser respectada la política de no intervenció per les potencies feixistes? NO Les potències feixistes (Alemanya i Itàlia) ajudarien massivament al Règim de Franco: Els alemanys i els italians ajudarien a Franco a creuar les tropes colonials del Marroc a la Península organitzant un pont aeri. Els alemanys enviaren a la LegionCondor, un esquadró de bombarders que durant la guerra assajarien les noves tècniques de bombardeig de ciutats. Els italians de Mussolini van enviar més de 100000 homes, el Corpo di TruppeVolontarie També Portugal on existia una dictadura va reforçar els exèrcits de Franco

19. Va ser respectada la política de no intervenció per la URSS? NO Stalin i els seus serveis d’espionatge sabien que Alemanya i Itàlia ajudaven a Franco. Com a conseqüència la Unió Soviètica va enviar la major part de l’armament (avions, tancs, canons) que van ser utilitzats pels republicans. A més van enviar molts assessors. A més per iniciativa de la Tercera Internacional es van crear les BRIGADES INTERNACIONALS, que eren grups de voluntaris idealistes de diferents nacionalitats i ideologies que van vindre a Espanya a lluitar contra el possible triomf del feixisme.

20. Què va passar en el bàndol nacional en el terreny de la direcció política i militar? Els primers dies de l’alçament es va constituir en Burgos una Junta Militar de Defensa integrada pels principals militars sublevats La mort de Sanjurjo va facilitar que el General Francisco Franco fora elegit cap militar suprem. El 1º de Octubre de 1936 Franco va ser nomenat Generalisimo del Exèrcits, Jefe del Estado i Jefe del Govern. A més rebria la consideració de Caudillo per subratllar que la lluita tenia el caràcter de croada entre altres raons per la defensa de la religió catòlica que afirmava. L’ afusellament de José Antonio Primo de Rivera en novembre de 1936 i la mort en accident aeri de Mola en 1937 faran indiscutible el lideratge de Franco.

21. Què va passar en les zones dominades pels nacionals amb els membres de partits republicans i obrers? En les zones dominades pels nacionals va començar una repressió sistemàtica de tots els membres dels partits republicans i de partits i sindicats obrers. Molts van ser afusellats després de judicis sumaríssims, altres directament eren victimes de “paseos”o “sacas”. Un dels col·lectius que amb més força va patir la repressió va ser els dels mestres de la II República. També intel·lectuals com Garcia Lorca van ser afusellats molt prompte en agost de 1936

22. Perquè els sublevats van poder prendre la iniciativa de les operacions militars? Perquè van poder traslladar l’exèrcit colonial del Marroc format per tropes professionals i ben entrenades (Legionaris i Regulars) a la Península. Els transport es va fer en avions que van subministrar Hitler i Mussolini, evitant d’aquesta manera el bloqueig de l’Estret que feia la flota espanyola lleial a la República. Aquest fet es produïa a finals de juliol. Amb això Franco va poder establir el control sobre Andalusia i organitzar tres columnes en direcció a Madrid. Per la seua banda Mola i els Carlins, organitzats en requetes (milícies de carlins) es van dirigir cap el Nord prenen Guipúscoa i evitant el contacte de la zona nord amb França. Les tropes dels nacionalistes també van prendre posicions als nord de la Serra de Madrid.

23. Com van reaccionar el membres del Front Popular davant de l’avanç del rebels? El govern del republicà Giral on només estaven representats Unió Republicana i Izquierda republicana va dimitir. El 4 de Setembre Francisco Largo Caballero es converteix en Cap del Govern. En el seu govern participen republicans, socialistes, entre els que destaquen(IndalecioPrieto com a ministre de Guerra i Juan Negrin com a Ministre de Hisenda) , comunistes i un nacionalista basc. Al començament de novembre 4 ministres anarquistes s’integraren també en el govern, entre ells Federica Montseny, fet totalment contrari a la ideologia anarquista, però que parla clarament del desafiament al que s’enfrontaven: el triomf d’un regim feixista en Espanya.

24. Què mesures prendrà aquest govern presidit per Largo Caballero? Aprovació del Estatut d’Autonomia del País Basc i tràmit de l’Estatut d’Autonomia per a Galica Confiscació i expropiació de tots els béns dels sublevats. El intent de militaritzar les milícies creant un exercit jerarquitzat i que responguera a l’estratègia del govern. S’inspirava en l'exèrcit Roig soviètic. La decisió de traslladar la seu del govern a València davant la imminència de l’atac de les tropes nacionals sobre Madrid. El trasllat de les reserves d’or del Banc d’Espanya a Moscou, per poder fer front al pagament dels subministres militars soviètics.

25. Quin era l’objectiu de les tropes de Franco que avançaven des de Andalusia? El objectiu era la conquesta de Madrid. LA BATALLA MÉS IMPORTANT DE 1936 VA SER LA BATALLA DE MADRID Si Franco haguera guanyat aquesta batalla probablement la guerra haguera finalitzat amb el triomf nacional en un període de temps molt curt.

26. Però,perquè es va retardar l’atac de Franco sobre la ciutat de Madrid? Franco va prendre la decissió de detindre el seu avanç sobre Madrid per dirirgir-se a Toledo. En aquesta ciutat un grup de militars sublevats resistien en la fortalesa de l’Alcazarel setge dels republicans. Els assetjats en l’Alcazar van ser alliberats i això va reforçar la imatge de Franco, però molts historiadors militars pensen que va ser una errada estratègica, perquè va donar temps a organitzar la defensa de Madrid.

27. Què factors van permetre la resistència de Madrid a l’atac de les tropes de Franco? Madrid era una ciutat que comptava amb un milió d’habitants. En canvi l’exèrcit de Franco en un principi no contava amb més de 50000 homes. A més el desviament cap a Toledo va permetre: L’arribada de tancs i avions soviètics que compensaven l’ajuda que els nacionals havien rebut d’alemanys i italians. A Madrid van arribar membres de les Brigades Internacionals. També es va traslladar des d’ Aragó als anarquistes de BuenaventuraDurruti. A més la resistència va ser organitzada per dos militars de prestigi: el general Miaja i el Coronel Rojo La major part dels habitants de Madrid estaven disposats a resistir fent famós el crit de “NO PASARAN”

28. Com es va desenvolupar la batalla de Madrid? La batalla de Madrid es desenvolupa en Novembre de 1936. L’ atac de les forces de Franco es produeix per la zona de la Casa de Campo i la Ciutat Universitària. (Est de la Ciutat) L’exèrcit de Franco compta amb una superior artilleria i superioritat Aérea. Però l’entrada en la ciutat exigeix una lluita casa per casa. Davant de les dificultats i la resistència feroç Franco opta per la prudència. Prefereix optar per una guerra llarga, de desgaste tractant d’ aïllar Madrid i iniciar ofensives sobre altres zones republicanes del país. Mentrestant podria movilitzar més tropes i assegurar una victoria final en la guerra.

30. LA GUERRA DURANT 1937

31. Quina és l’evolució política en el bàndol nacional? En 1937 Franco augmenta encara més el seu poder polític En Abril de 1937 Franco decideix unificar la Falange i els Carlins en un únic partit: Falange Tradicionalista de las JONS, que més tard rebria el nom de MOVIMENT NACIONAL. Aquest partit es forma per iniciativa del cunyat de Franco: Serrano Suñer adoptat un ideari feixista per poder seguint rebent l’ajuda d'Alemanya i Itàlia. Per exemple es generalitza el salut feixista. El seu líder únic era Franco.

32. Quina és l’evolució política en el bàndol republicà? Malgrat la formació d’un govern de concentració encapçalat per Largo Caballero, es van mantindre diferents estratègies: Els Republicans, el PSOE , el PCE i en Catalunya ERC van donar prioritat a guanyar la guerra i desprès fer la Revolució. Això exigia centralització de les decisions i disciplina En canvi la CNT-FAI i el POUM volien fer la Revolució, al mateix temps que es guanyava la guerra mantenint la política de col·lectivitzacions i es negaven a renunciar als seus projectes i a que les seues unitats militars foren controlades i coordinades pel govern.

33. Què resultat va tindre aquesta divisió d’opinions? En Maig de 1937 va esclatar un conflicte entre socialistes i comunistes que s’havien fusionat en Catalunya donant lloc al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), recolzat per Esquerra Republicana de Catalunya i d’altra banda els anarquistes i els trotskistes del POUM. Aquest conflicte va ser guanyat pels representants del PSUC, que assessorats pels serveis secrets soviètics van perseguir i desmantellar sobretot al minoritari POUM de ideologia trotskista. No obstant aquests fets van provocar la substitució de LARGO CABALLERO com a President del Govern. La presidència va ser assumida per un altre membre del PSOE: JUAN NEGRIN amb IndalecioPrieto com a Ministre de Defensa. La CNT abandonava el govern.

34. Quines són les batalles decisives que es lliuren en 1937? La toma de Màlaga pels nacionalistes (febrer) Les batalles en torn de Madrid. La caiguda del Front Nord (País Basc, Cantàbriai Astúries en mans dels nacionals) Les batalles en Aragó (Batalla de Belchite)

35. Què batalles es donaren en les rodalies de Madrid? Per iniciativa dels nacionals En febrer.- La batalla del Jarama. Tenia com a objectiu trencar les comunicacions entre Madrid i València, però la ofensiva va fracassar. Finals de febrer i començament de març.-La Batalla de Guadalajara. Es tractava d’un atac pel nord-est que tractarà de completar el setge de Madrid. L’acció va estar protagonitzada per uns 40000 soldats italians que van ser derrotats i no van poder aconseguir el seu objectiu. Per iniciativa dels republicans: La batalla de Brunete.- En juliol que va ser un intent de trencar el front i evitar la caiguda del nord de la península.

36. Com es desenvolupa la conquesta del Nord República? Conquesta de Biscaia. (Es materialitza entre abril i juny) La resistència es organitzada pel govern basc del PNV. En torn a Bilbao s’havien construït una sèrie de línees fortificades, el anomenat cinturó de ferro de Bilbao. El atac es dirigit per Mola. Un fet remarcable va ser la total destrucció de la ciutat de Guernica, seu tradicional de la Junta General de Biscaia o parlament foral tradicional i simbol de les llibertats basques per la LegionCondoralemana.(26 d’abril de 1936) Després degut a la superioritat aerea i artillera dels nacionals Bilbao cae en Juny de 1937. Després caurien en mans dels nacionals Santander i Astúries. La guerraen el front nord acaba en octubre de 1937

37. Què objectiu tindria la batalla de Belchite en Aragó? Es desenvolupa entre agost i setembre de 1937. Va ser iniciativa dels republicans. Es tractava de poder fer-se amb el control de Zaragoza i obrir el cami i facilitar les comunicacions entre Catalunya i Madrid. També pretenia retardar la conquesta del Nord pels nacionalistes.

39. La guerra en 1938 Destaquen dos batalles: La batalla de Teruel i la posterior arribada dels nacionals al Mediterrani La batalla del Ebre.

40. Com es va desenvolupar la batalla de Teruel? Teruel des de el començament de la guerra civil estava en mans dels nacionals. El govern republicà va conèixer les intencions de Franco de tornar atacar Madrid. Per a evitar-ho va prendre la iniciativa d’atacar Teruel. L’ofensiva republicana va començar en desembre de 1937 i la ciutat va caure en mans del republicans. Però la contraofensiva de Franco el va permetre recuperar la ciutat en febrer. Aprofitant la victòria els exèrcits nacionals van avançar cap el Mediterrani, prenent la província de Castelló en el mes de juny. EL RESULTAT ES QUE CATALUNYA QUEDAVA AILLADA DE LA RESTA DE LA ZONA REPUBLICANA

42. Què característiques va tindre la batalla de l’Ebre Va ser la batalla més important de la guerra civil i el últim intent per part dels Republicans de guanyar la guerra. Es desenvolupa entre juliol i desembre de 1938 L’ofensiva va ser obra dels republicans que tractaven de tornar a unir Catalunya amb la resta de la zona Republicana i obrir a més el camí per Aragó cap a Madrid. L’ofensiva va ser dissenyada pel General Vicente Rojo. Els republicans van creuar l’Ebre per diferents punts, però molt prompte l’avanç va ser detingut. Durant tres mesos s’enfronten els dos exèrcits en una batalla de desgast que va provocar més de 100000 morts. A finals de novembre el contraatac dels nacionals aconsegueix trencar la resistència republicana i es produeix la total victòria del bàndol franquista.

43. L’EVOLUCIÓ POLÍTICA EN 1938

44. Quins són els fets més destacats de l’evolució política en 1938 en el bàndol republicà? Desprès de la derrota en Teruel es va produir una crisis de govern. El sector més moderat del Partit Socialista liderat per IndalecioPrieto volia negociar una pau amb Franco, i rebutjaven la continuació de la guerra i la cada vegada major influència del comunistes. Com a conseqüència IndalecioPrieto va dimitir com a Ministre de Defensa i el càrrec va ser assumit també per Negrin. No obstant donat el avanç de les tropes de Franco cap el Mediterrani, el govern de Negrin va fer una oferta de firmar la pau amb Franco sobre la base de la negociació del anomenat PROGRAMA DELS 13 PUNTS, on es fixaven les condicions que exigia el govern per signar un tractat de pau. Però Franco va rebutjar les negociacions i aleshores el bàndol republicà va disenyar l’estratègia per llançar la gran contraofensiva de l’Ebre.

45. Quina va ser l’evolució política en el bàndol nacional?. Franco va continuar amb la seua concentració del poder i de disseny del que seria futur nou Estat que s’inspirava en els models feixistes. Entre les decisions presses en 1938 destaquen: La formació d’un primer govern La promulgació de la Llei d’Administració Central de l’Estat que permetia a Franco governar per decret. La publicació del Fur del Treball, que regularia en el futur les relacions laborals. Aquesta llei s’inspirava en la Carta del Lavoro Italiana. L’aprovació d’una nova llei de Premsa, que suprimia la llibertat d’expressió establint una censura prèvia

46. LA GUERRA DURANT 1939. EL FIN DE LA GUERRA

47. Què conseqüències tindrà la derrota dels republicans en la batalla de l’Ebre? L’ocupació de tota Catalunya per les tropes de l’exèrcit nacional. El 26 de gener entraven en Barcelona i poc temps desprès ocupaven tota la frontera. Abans que aplegaren les tropes de Franco milers de defensors de la República van fugir cap l’exili en França. Per la seua banda el govern de Negrin va tornar a València i temps desprès es retirava a Elda

48. La derrota en el Ebre i la presa de Catalunya significaven la derrota definitiva de la República? El govern de Negrin pensava que encara existia una esperança. En 1939 les continues agressions de Hitler feien pensar a molts que mes prompte o més tard s’iniciaria una guerra europea. Si la República aconseguia resistir rebria ajuda, tal vegada de França i Gran Bretanya. Encara dominava un territori, que des de Madrid arribava a Valencia, Murcia i Almeria amb 10 milions d’habitants i un exèrcit de més de 500000 homes. Per això Negrin va inclús fer una oferta de pau a Franco, però les anteriors exigències del Programa dels tretze punts es reduien només a 3: La no ingerència en Espanya de potències estrangeres. L’absència de represàlies contra els republicans. La decisió del sistema polític futur d’Espanya en un Referèndum

49. Però, perquè aquesta política de resistència es va fer cada vegada més difícil? Però aquestes esperances es van vore frustrades quan a finals de febrer de 1939 el govern britànic i el francès van reconèixer al govern nacionalista de Franco. A finals de febrer MANUEL AZAÑA dimiteix del càrrec de President de la República i s’exilia en França. Sabedor de que la Guerra Civil la tenia pràcticament guanyada Franco va desoir les ofertes de pau i va fer pública la Llei de Responsabilitats polítiques (febrer de 1939), que establia les condemnes que s’aplicarien contra tots aquells que havien lluitat en la guerra contra el bàndol nacionalista

51. Aleshores, que fet marcarà el triomf definitiu del bàndol nacional? La decisió pressa pels membres de la Junta de Defensa de Madrid, dirigits pel coronel Casado d’oposar-se a la política de resistència propugnada pel govern de Negrin, negociant una rendició amb Franco. Aquesta actitud s’explica per la influència que els comunistes havien adquirit en la zona republicana i sobre el mateix President del Govern. Va haver enfrontaments entre les unitats militars de tendència comunista i les de tendència socialista i anarquista. El triomf dels seguidors de Casado va fer que aquest negociarà la Rendició. Aquesta rendició va tindre un caràcter incondicional. El 28 de març de 1939 les tropes nacionals entraven en Madrid i el 1º de Abril Franco emetia el seu últim part de guerra.

52. Què deia aquest últim part de guerra? En el dia de hoy, cautivo i desarmado el ejercitorojo, han alcanzado las tropasnacionalessusúltimosobjetivos militares. La guerra ha terminado. El generalisimo. Franco. Burgos 1 de Abril de 1939.

53. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

54. Què conseqüències va tindre la guerra civil espanyola? Polítiques: La instauració d’una dictadura i la pèrdua de les llibertats i de la democràcia durant un període de quasi 40 anys, fins a 1975. La repressió del bàndol vençut en la guerra civil espanyola que es va fer de forma institucionalitzada, amb gran violència fins a 1943, que es va traduir en nombroses condemnes a mort i detinguts per motius polítics La marxa cap el exili d’un bon nombre d’intel·lectuals i de la gent més preparada. Es calcula que podrien haver-se exiliat fins a 300.000 espanyols, dirigint-se sobretot a França, Mèxic i alguns a la Unió Soviètica.

55. Què conseqüències va tindre la guerra civil espanyola? Socials: La guerra civil i la repressió dels opositors en la zona republicana i la zona nacional va donar lloc a la mort de entre 500.000 o 600.000 persones.Entre els morts destaquen els homes en edat militar però també van morir molts civils, com a conseqüència de bombardejos, malalties i fam. Entre els historiadors sempre hi ha debat en torn a les xifres concretes de morts. Entre les víctimes de la guerra civil cal destacar a aquells que ho van ser per venjança política. Es a dir els dirigents dels partits i sindicats obrers que van quedar al començament de la guerra en la zona de domini nacional i els membres de partits de dreta, empresaris, membres de l'església, etc que va quedar en la zona republicana i que va ser víctimes de la revolució que es va desencadenar.

56. Què conseqüències va tindre la guerra civil espanyola? La guerra civil va destruir gran part de les infraestructures, de les fàbriques, dels habitatges en les principals ciutats, i va desarticular la producció d’aliments. Un país en aquestes condicions haguera necessitat ràpidament ajuda humanitària per a que la seua població no patira fam i altres penúries. Però la guerra civil espanyola va ser seguida per la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i desprès per l'aïllament internacional de la dictadura franquista. El resultat va ser una llarga POSTGUERRA de fam, i patiments de la societat que s’afegia a la repressió generalitzada contra el bàndol vençut.

57. Què conseqüències culturals va tindre la guerra civil espanyola? La major part del grans escriptors espanyols van abandonar el país. Es el cas de personalitats com Juan Ramon Jiménez, Antonio Machado i molts altres. En canvi va haver intel·lectuals com Ortega i Gasset, Gregorio Marañon, Unamuno i altres que havien recolzat la república que van acceptar la dictadura com un mal menor per recuperar l’orde social. Alguns intel·lectuals també van patir les represàlies franquistes. És el cas per exemple de Miguel Hernandez que va morir presoner en la carcel d’Alacant en 1942.

58. Què conseqüències va tindre la guerra civil espanyola? Psicològiques: La guerra civil va crear un trauma en la societat espanyola perquè s’havien enfrontat uns espanyols contra altres, en pobles i ciutats xicotius veïns contra veïns. Pràcticament totes les famílies van patir directa o indirectament la guerra. A diferencia de les guerres entre diferents Estats una guerra civil és una guerra fratricida, una guerra entre germans. La recuperació per tant posteriorment de la democràcia exigia una RECONCILIACIÓ. Però el trauma va ser tan gran que passats inclús 25 anys des de la mort de Franco no s’havia plantejat fer una Llei de la Memòria Històrica, que dignificarà a les víctimes del bàndol republicà, moltes encara desaparegudes.