Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i Territori

7 Presentació de la Revista
9 Dossier“Economia del Coneixement iTerritori”
11 Introducció
SÒNIA RECASENS
13 22@: 10 anys de transformació econòmica
ORIOL MOLAS I MARTÍ PARELLADA
22 El projecte Barcelona Ciutat del Coneixement i el 22@Barcelona
JOAN TRULLÉN
30 Impacte urbanístic i immobiliari del 22@: el futur ‘central business district’ de Barcelona
SARA MUR I JOAQUIM CLUSA
54 L’impacte econòmic de les infraestructures al 22@
RAMON SAGARRA RIUS
61 Teoria i desenvolupament de clústers
ALESSANDRA CHEVALLARD I EMILIÀ DUCH
El model 22@Barcelona: una ciutat ordenada per clústers
MONTSE CHARLE
70 Els parcs científics i tecnològics com a plataformes empresarials globals
RICARD GARRIGA, RAÚL SÁNCHEZ I FRANCESC SOLÉ
80 22@Barcelona i la gestió del talent innovador i emprenedor
FRANCISCO J. GRANADOS
89 Una mirada al capital conversacional (KCv) del 22@Barcelona
JOAN MUNDET, MICHELE GIROTTO, JORDI GARCIA BRUSTENGA I XAVIER GÓNGORA
100 Open Innovation al sector públic: el cas d’Urban Labs
ESTEVE ALMIRALL I HENRY CHESBROUGH
22@Urban Lab, l’exemple de Barcelona
ANNA MAJÓ
110 22@Barcelona: exportant el model
AURORA LÓPEZ, ANDREU ROMANÍ, RAMON SAGARRA I JOSEP MIQUEL PIQUÉ
121 Les tres hèlixs al parcs científics i tecnològics de Catalunya
M. CARMEN ADÁN I JOAN BELLAVISTA
130 Ciutats creatives: un nou paradigma per a les agendes locals?
MONTSERRAT PAREJA-EASTAWAY
141 Com poden crear clústers d’innovació els governs? El cas 22@Barcelona
ITXASO DEL PALACIO I JEROME ENGEL
150 Territoris intel·ligents
ALFONSO VEGARA
158 Cal que les ciutats globals tinguin districtes del coneixement?
Observacions sobre el 22@ de Barcelona i els seus homòlegs
GREG CLARK
175 22@ Barcelona: una ciutat del coneixement més enllà
dels parcs científics i tecnològics
HENRY ETZKOWITZ I JOSEP M. PIQUÉ
Núm. 64
Data de tancament:
octubre de 2011
Aquest número de la revista
està cofinançat per FEDER

7 Revista Econòmica de Catalunya
La Revista Econòmica de Catalunya en aquesta edició ha
volgut tractar els vincles que s’estableixen entre l’Econo-
mia del Coneixement i el territori. Si haguéssim de desta-
car una de les millors experiències internacionals d’aquest
diàleg, coincidiríem que el 22@Barcelona ha sabut combi-
nar la transformació urbanística amb la transformació
econòmica i social. És per això que, coincidint amb el 10è
aniversari del projecte, hem convidat diversos autors per-
què, des de la seva perspectiva, ens ajudin a entendre la
complexitat del diàleg d’aquest binomi que està transfor-
mant ciutats a tot el món.
Coordinat per Josep Miquel Piqué i Mònica Flores, l’es-
mentat dossier analitza les bases econòmiques del 22@
(Joan Trullén) així com l’impacte econòmic de l’activitat
empresarial (Oriol Molas i Martí Parellada).També hem vol-
gut incorporar l’impacte econòmic de la transformació
urbanística, per part de Mur&Clusa Associats.
El fenomen de l’emprenedoria ha estat analitzat pel
professor Francesc Solé Parellada, i el model de clústers
ha comptat amb el grup de treball de l’Emilià Duch de la
consultora Competitiveness.Hem analitzar també el model
del 22@ a partir de l’experiència de professionals que han
estat treballant en el 22@, per entendre’n les claus urba-
nístiques, infraestructurals i de model de transformació
econòmica i social.
Hem convidat a fer lectures socials tant des de l’òpti-
ca de la gestió del talent per l’investigador de l’IBEI
(Francisco Granados), i hem analitzat el capital relacional
i conversacional obtingut en el districte amb el grup de
treball del Dr. Joan Mundet, de la UPC.
No hem volgut oblidar mirades internacionals, en rela-
ció amb altres projectes internacionals i models de clús-
ters, models d’Open Innovation i el model de la triple
hèlix. Destaquem la presència en aquesta revista d’autors
com Henry Chesbrough (UC Berkeley), Greg Clark
(Urban Land Institute), Herny Etzkowitz (Stanford
University), Jerome Engel (UC Berkeley), Itxaso del
Palacio (Imperial College) i Joan Bellavista (XPCAT).
Per últim, la lectura de territoris intel·ligents per part
de l’AlfonsoVegara, de la Fundación Metrópolis, així com
de les ciutats creatives per part de la professora
Montserrat Pareja-Eastaway, de la UB, complementen el
conjunt d’articles presentats.
Presentació de la Revista

Dossier
Economia del
Coneixement
i Territori

Revista Econòmica de Catalunya11
Introducció
Sònia Recasens
Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació
Ajuntament de Barcelona
La Revista Econòmica de Catalunya, en la present edició,
ha escollit un tema cabdal per a la ciutat de Barcelona:
L’Economia del Coneixement i el Territori.
Barcelona, ha sabut llegir al llarg de la història les
oportunitats que han anat succeint i ha superat els reptes
plantejats. Sense cap dubte, la situació econòmica actual
està afectant tant la macroeconomia com la microecono-
mia. Barcelona disposa d’uns actius com a ciutat que la
fan estar en condicions òptimes per impulsar l’Economia
del Coneixement, una economia que parla en termes
d’innovació i internacionalització.
En aquest sentit, el 22@Barcelona és un molt bon
exemple de com un territori com el Poblenou està trans-
formant 200 hectàrees de sol industrial en Economia del
Coneixement. Un districte que disposa dels elements
necessaris per promoure la creació de riquesa i ocupació,
a partir de la concentració d’universitats i empreses en un
territori amb infraestructures avançades en convivència
amb zones residencials i espais públics. Aquest procés ha
fet possible que actualment el districte aculli més de
7.000 empreses amb més de 56.000 nous treballadors.
La iniciativa del 22@ ha de tenir un paper clau en la
sortida de la crisi econòmica. L’Ajuntament treballarà per
a la consolidació del model 22@, amb la voluntat d’esten-
dre’l per tota la ciutat, el que hem anomenat “arrovitzar”
tota la ciutat.
Vull agrair al conjunt d’autors que hagin fet possible
aquest número de la Revista, així com al Col·legi d’Eco-
nomistes el fet d’impulsar aquesta publicació que ens
ajuda a analitzar la nostra realitat econòmica i ens plan-
teja nous horitzons de treball.

Entitats col·laboradores
xarxa de municipis

El projecte 22@Barcelona
L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona va crear una
societat municipal, 22@Barcelona, amb l’objectiu d’impul-
sar i gestionar un projecte per transformar les àrees indus-
trials obsoletes del Poblenou en un espai d’elevada quali-
tat urbana i mediambiental i amb activitats de nova creació
vinculades al coneixement i a la innovació. Partint d’un
model de ciutat mediterrània, compacta, amb barris on
viure, estudiar i treballar alhora, es tractava de substituir
l’anterior qualificació urbanística 22a, que establia un ús
exclusivament industrial en aquestes àrees del centre de la
ciutat, per la nova clau 22@, que admet la convivència de
totes les activitats productives no molestes ni contami-
nants i normalitza la presència dels habitatges que des de
1953 estaven afectats afavorint que es rehabilitin. Els seus
objectius eren i continuen sent una renovació urbana, eco-
nòmica i social, combinant habitatges, locals, equipaments
i zones verdes, promovent l’activitat industrial, comercial i
de serveis, així com el desenvolupament tècnic i científic i
cultural, sense oblidar les infraestructures i serveis públics,
garants d’oportunitats i qualitat de vida. Així, el Districte
22@Barcelona aposta per un model urbà d’alta qualitat,
compacte, mixt i sostenible, perquè la ciutat resultant és
més equilibrada, més híbrida, ecològicament més eficient,
amb més força econòmica i més cohesionada.
Un projecte de ciutat que inclou tant urbanisme, amb
planejament, gestió urbanística i patrimonial i infraes-
tructures, com desenvolupament econòmic, amb promo-
ció de clústers, articulació de plataformes publicopriva-
des, aterratge i acompanyament d’empreses.
Cal assenyalar dues característiques bàsiques del pro-
jecte més enllà de la voluntat política de dur-ho a terme
posant en valor els mitjans legals i econòmics necessaris
i una gobernança del projecte que el distingeixen de la
majoria d’operacions urbanístiques que tenen com a objec-
tiu promoure la localització d’activitats econòmiques.
Un dels elements que, particularment en l’etapa ini-
cial, ha potenciat la localització d’activitats @ al Districte
han estat els incentius a la presència d’aquestes activitats
incorporats en el planejament urbanístic. En aquest sentit
el nivell d’aprofitament que els promotors podien obtenir
de la zona era superior al d’altres espais de la ciutat i de
l’àmbit metropolità i això, ben segur, ha estat un element
rellevant en la localització de noves activitats al Districte.
Un segon element a retenir és el de la gobernança del
projecte. La societat municipal 22@ Barcelona no sola-
ment va assumir el planejament urbanístic sinó que
també va dur a terme els projecte de renovació urbana i
econòmica del Districte. Amb aquest objectiu, l’equip
humà vinculat a la societat va impulsar prop de 40 pro-
jectes dirigits a atreure noves empreses en sectors on
Barcelona podia arribar a tenir un cert protagonisme
internacional, a promoure la instal·lació de centres uni-
versitaris de les institucions més rellevants i a fer possible
la instal·lació dels serveis d’acompanyament necessaris.
Per tal d’avaluar com s’anaven desenvolupant la
implantació de les definides com a activitats @1
, és a dir
22@: 10 anys de transformació econòmica
Oriol Molas
Gaps
Martí Parellada
Universitat de Barcelona
1. D’acord amb l’article 7 de la MPGM aprovada l’any 2000 són caracterís-
tiques de la zona clau 22@ les activitats relacionades amb el sector de les
tecnologies de la informació i la comunicació i aquelles relacionades amb la
recerca, l’edició, el disseny, la cultura, l’activitat multimèdia, la gestió de
bases de dades i del coneixement.

aquelles que utilitzen el talent com a principal recurs pro-
ductiu, al Districte 22@Barcelona es van realitzar els anys
2007, 2008 i 2009 sengles estudis específicament del des-
envolupament de les activitats @.Tanmateix la necessitat
d’avaluar, per un cantó, l’impacte global de les polítiques
públiques dutes a terme en aquest territori i, per un altre,
fer un balanç dels resultats obtinguts durant la primera
dècada del projecte, va impulsar la realització d’un estu-
di2
amb l’objectiu de recollir indicadors per avaluar de
forma sintètica el creixement econòmic generat, els prin-
cipals resultats del qual s’exposen en aquest treball.
L’ampliació de l’objecte d’estudi en relació amb els tre-
balls anteriors havia de fer possible percebre el caràcter mar-
cadament estratègic dels sectors promoguts. Perquè més
enllà del valor afegit intrínsec de l’economia @ és evident que
té efectes col·laterals positius; des de la generació d’activitat
indirecta (restauració, comerç, serveis empresarials, etc.) fins
a la renovació i consolidació d’una marca d’identitat territo-
rial que pot ser atractiu d’altres activitats independents (hos-
taleria,sectorstradicionalsenrenovació,professionalsliberals,
etc.).Altrament,tenint en compte el model de ciutat compac-
ta que inspira el projecte 22@Barcelona, aquesta marca fins i
tot pot ser pol d’atracció per a un parc immobiliari residencial
que, al seu torn, sigui generador de més activitat econòmica.
Evolució urbanística i creixement poblacional
El primer eix de transformació del Districte 22@, el
més evident i el més rellevant des del punt de vista de la
inversió pública, és el territorial. La superfície urbana3
sobre la qual s’estableix el projecte forma part del mateix
projecte de transformació, i constitueix un dels reptes
més grans que ha assumit la ciutat de Barcelona en els
darrers anys.
El 22@ ocupa una superfície de 198,26 ha (unes 115
illes de l’Eixample), amb un potencial d’ocupació de
4.000.000 m2
, dels quals el 80% està pensat per a la
implantació d’activitats productives i el 20% per a habitat-
ges, instal·lacions i serveis. Partint d’un cens de 4.614
habitatges preexistents l’objectiu és arribar a 4.000 nous
habitatges de protecció. La transformació s’ha dut a terme
de la mà d’un pla d’infraestructures que ha comportat una
inversió de 180 milions d’euros i que ha permès dotar el
Districte de noves xarxes de fibra òptica, d’electricitat,
d’infraestructures generals i d’un pla de mobilitat detallat.
Aquesta actuació ha anat acompanyada de l’impuls de la
inversió privada i, d’aquesta manera, s’han desenvolupat
117 plans d’intervenció sobre equipaments, espais lliures i
habitatges, tal com mostra el quadre següent.
2. TC-Treball de Camp, “22@Barcelona: 10 anys, 2000-2010”. Febrer de
2011.
• Iniciada la renovació del 65% de les àrees industrials del Poblenou.
• 117 plans aprovats: 78 (el 76%) d’iniciativa privada, 2.830.596 m2
de sostre:
– 136.837 m2
de sòl d’equipaments
–119.720 m2
per a espais lliures
– ± 3.000 habitatges amb algun règim de protecció públic
• S’han executat 8 zones verdes públiques: 21.898 m2
(6.724 m2
estan en construcció)
• S’han construït 82.137 m2
d’equipamen sobre rasant (Ca l’Aranyó/Universitat Pompeu Fabra, Edifici Mediacomplex...)
• Ordenació del 70% d’habitatges protegits previstos
• 1.502 habitatges: 892 habitatges construïts, 521 en construcció i 107 amb llicència
• 2.041 habitatges construïts, en llicència o amb gestió aprovada (el 51% dels 4.000 previstos pel Pla general metropolità)
• Llicències per un total de 1.323.000 m2
de sostre:
– 70% per a usos d’activitats econòmiques
– 18% per a habitatge
– 12% per a equipaments
PLANEJAMENT
EQUIPAMENTS
I ZONES VERDES
HABITATGE
EDIFICACIÓ
3. Límits geogràfics del 22@: C.Wellington / Av. Meridiana / Pl. de les Glòries
Catalanes / GranVia de les Corts Catalanes / Rambla de Prim / Pl. de Llevant /
C. del Taulat / Ronda del Litoral / (litoral marítim).
Font: Entitat municipal 22@Barcelona.
Quadre 1
Estat de l’activitat urbanística fins al 31-12-2009

La inversió realitzada ha tingut com a efecte, entre
d’altres, que la població resident al 22@ ha crescut en
16.750 persones des de l’any 2001 (segons dades del 2009).
Actualment, el Districte 22@ té més de 90.000 habitants,
que representen el 5,6% de la població de Barcelona (segons
el padró del 2009). En termes percentuals, el creixement
poblacional experimentat a la zona del 22@ (23%) ha
estat molt superior al del conjunt de la ciutat (8%), al de
l’àmbit metropolità (14%) o al del global del país (18%)
durant el mateix període.
Així mateix les característiques del Districte 22@ han
dut també que la població del 22@ sigui més jove en ter-
mes mitjans que no pas la població del conjunt de la ciu-
tat de Barcelona, la qual cosa indica el poder d’atracció
que té aquesta zona sobre aquests grups d’edat que fan
l’aposta per viure en aquesta àrea de la ciutat.
D’altra banda, la localització de noves activitats eco-
nòmiques i l’increment demogràfic ha impulsat i conti-
nua fen-t’ho, tota una activitat indirecta, que contribu-
eix d’una manera positiva a densificar els serveis que fan
més habitable el barri, i s’obre així una espiral positiva
que es va realimentant. Les dades cadastrals sobre
superfície dels locals no residencials mostra aquest
fenomen d’ocupació de l’activitat associada a la vitalitat
creixent d’aquest territori, ja que ocupa un percentatge
10 punts superior a la resta de la ciutat (42,4% respecte
al 32,6% a Barcelona).
Així mateix aquest és un procés intensiu en els darrers
anys, ja que si entre 2002 i 2010 la ciutat perdia pràctica-
ment un 5% de locals destinats a aquests usos, en el 22@,
per contra, creixia més d’un 7%4
.
El nombre d’empreses ubicades al Districte
s’ha doblat en els darrers 10 anys
Es calcula que a la zona del 22@Barcelona s’hi ubi-
quen 7.064 empreses, el 3% de les existents a la provín-
cia de Barcelona (segons dades del DIRCE), i s’estima
que hi treballen uns 4.400 autònoms. El nombre d’em-
preses s’ha més que doblat en els darrers 10 anys, ja que
a l’any 2000 hi havia tot just poc més de 3.400 entitats.
És un creixement de més del 105%, molt per sobre l’ex-
perimentat pel conjunt de la província o de Catalunya (al
voltant del 60%).
De les 3.437 empreses presents quan es va iniciar el
projecte 22@, la gran majoria manté la seva presència al
Districte actualment (una mica més de 7 de cada 10,
entorn de 2.500 empreses). En canvi, prop de 1.000 han
desaparegut o s’han traslladat a altres zones (el 27%). Ara
bé, és important tenir present que això és només una foto-
grafia, i, per tant, estàtica. Durant el període 2000-2010
aquesta zona ha estat especialment dinàmica, essent tes-
timoni de l’emergència i desplaçament d’una gran quan-
titat d’empreses. Així mateix, tampoc s’han de menystenir
els efectes de la crisi econòmica, que han impossibilitat la
Gràfic 1
Comparativa de l’increment poblacional (en%)
per al període 2001-2009
30%
0%
20%
10%
22,8%
22@ Barcelona Àmbit Metropolità Catalunya
7,8%
13,7%
17,9%
90.214 1.621.537 4.992.193 7.475.420
73.464 1.503.884 4.390.390 6.343.110
Població 2009
Població 2001
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i IDESCAT.
4. Actualment, al Districte es comptabilitzen uns 42.000 locals destinats a
habitatge, gairebé 30.000 a aparcament, un poc més de 6.000 per a ús
industrial, a prop de 4.300 entre comerç i hostaleria, uns 1.300 d’oficines i
al voltant de 270 a d’altres serveis (educació, sanitat, esport, etc.).

consolidació d’empreses creades als darrers anys. Segons
informació facilitada per empreses especialitzades en cen-
sos comercials i en l’explotació dels registres mercantils,
cada any s’haurien creat a la zona entre 800 i 1.000 empre-
ses, però també se n’haurien donat de baixa entre 500 i
700. Per tant, un ritme molt accelerat, que demostra l’ele-
vat dinamisme d’aquest territori. Segons aquestes fonts,
fins a l’any 2008 s’observa un saldo de creixement clara-
ment positiu, mentre que el 2009 i 2010 la diferència entre
altes i baixes seria lleugerament negativa.
Amb tot, des de l’any 2000 aproximadament 4.500
empreses s’han implantat al Districte (prop del 25% el trien-
ni inicial 2000-2003, el 40% en el quadrienni 2003-2006
i el 35% en el 2007-2010).A aquestes empreses s’hi han de
sumar les 2.500 ja existents per a computar les més de 7.000
empreses actuals. Representa una mitjana de 454 noves
implantacions per any i 1,2 per dia. Així mateix cal asse-
nyalar que poc menys de la meitat d’aquestes empreses
comptades des de l’any 2000 són de nova creació, mentre
que la resta prové de trasllats. En xifres absolutes, es calcula
que unes 2.150 empreses s’han creat de bell nou al Districte,
mentre la resta (unes 2.400) provenen d’altres zones,
principalment de la ciutat o la seva àrea metropolitana.
El coneixement i la tecnologia com a eix estratègic
del creiexement
En coherència amb la visió original del projecte, el pro-
jecte 22@Barcelona fa una aposta decidia per la clusterit-
zació en diversos sectors en què Barcelona pot assolir un
lideratge destacable, com ara el sector audiovisual, les tec-
nologies de la informació i la comunicació (TIC), les tec-
nologies mèdiques, l’energia o el disseny. “Aquestes àrees
tenen l’objectiu de millorar la capacitat innovadora de les
empreses a través de la creació d’entorns productius que
concentrin la presència d’empreses, institucions, agències
públiques, universitats i centres d’R+D+I de referència en
cada sector. En aquests, es fomenta la cultura emprenedo-
ra, s’ofereixen serveis de valor afegit, eines i infraestructu-
res per al desenvolupament competitiu i creixement a les
empreses i es promou la relació amb els projectes de
negoci i d’R+D+I més punters arreu del món”.
D’aquesta manera, més enllà de l’objectiu d’atraure
empreses de referència, s’ha promogut que s’hagin ins-
tal·lat al Districte diversos centres universitaris amb més
de 25.000 estudiants i nombrosos centres de recerca i
transferència tecnològica.
Inicialment es van impulsar 5 clústers (Media, TIC,
Tecnologies Mèdiques, Energia i Disseny), que són els
analitzats en els treballs realitzats fins al moment i dels
quals es disposa de dades. Això no obstant, el desenvo-
lupament econòmic dels darrers anys ha obligat a afegir
nous sectors estratègics prioritaris com l’Agroalimentari,
l’Educació Superior, l’Aeronàutica, l’Automòbil o la
Logística; àmbits emergents que demanen també d’una
atenció especial i que caldrà seguir en el futur.
En aquest sentit, respecte al tipus d’activitat de les
empreses al Districte, les dades mostren una transforma-
ció evident. Els expedients de l’impost d’activitats econò-
miques (IAE) de l’Ajuntament de Barcelona (només dis-
ponibles fins el 2005) constitueixen un primer indicador
Gràfic 2
Comparativa sobre l’increment de l’activitat empresarial
(en %). Període 2000-2010
150%
0%
100%
50%
105,5%
22@ Província Barcelona Catalunya
57,3% 60,0%
7.064 empreses
3.437 empreses
Empreses 2010
Empreses 2000
225.652 empreses 299.989 empreses
143.411 empreses 187.445 empreses
Font: TC-Treball de Camp, 22@Barcelona: 10 anys. 2000-2010. Febrer 2011 i DIRCE.

per mesurar el canvi d’estructura productiva. L’explotació
estadística d’aquesta informació permet observar que les
empreses de serveis han incrementat notablement la seva
presència a la zona, en detriment de la indústria manu-
facturera. L’any 1996, el 27% de les empreses del Poblenou
es dedicava a activitats industrials, el 2005 –ja en ple des-
envolupament del Projecte 22@, tan sols n’eren el 18%.
Un canvi molt accelerat, si es compara amb l’evolució de
l’activitat manufactura al conjunt de la ciutat.
Actualment més de 3 de cada 4 empreses presents al
22@ es dediquen al sector serveis, un 15% a la manufac-
tura i un 8% a d’altres. Una estructura productiva molt
semblant a la del conjunt de la província de Barcelona,
excepte pel pes de la manufactura que encara és 4,7 punts
més alta. L’activitat industrial més significativa és la dedi-
cada a l’edició, arts gràfiques i edició de suports enregis-
trats; suposa un 4,5% de l’activitat del Districte i un 30%
de l’activitat manufacturera existent. Dins el sector ser-
veis, tot i que s’observa una major diversificació de les
empreses, es pot observar un predomini de les activitats
comercials (24%) i de serveis empresarials (19%).
Altrament, si es pren com a índex de mesura la catego-
rització que realitza l’OCDE i que divideix les activitats eco-
nòmiques per diferents nivells d’intensitat de coneixement
i/o tecnologia5
,s’observa que els sectors d’activitat manufac-
turera tradicionals han patit una disminució en benefici dels
sectors basats en l’ús intensiu de coneixement i de noves
tecnologies. Prenent com a referència les dades dels expe-
dients de l’IAE,el nombre d’empreses d’aquests sectors han
incrementat notablement la seva presència al barri. Si l’any
1996 –4 anys abans de la posada en marxa del projecte 22@–
l’activitat d’alt coneixement es situava cinc punts percentu-
als per sota del conjunt de Catalunya i el 2005 ja n’havia asso-
lit el mateix nivell, en l’actualitat el supera en tres. El 2010
Gràfic 3
Empreses del 22@ segons l’activitat de la companyia.Any 2010
Manufactures
14,8%
Altres
8,4%
Serveis
76,8%
1.043 empreses596 empreses
5.425 empreses
Univers 7.064 empreses
% BCN Província
Manufactures: 10,1%
Serveis: 76,0%
Altres 13,9%
Font: TC-Treball de Camp, 22@Barcelona: 10 anys. 2000-2010. Febrer 2011, i dades del DIRCE 2010.
5. Agrupació a partir del CCAE-93 rev.1, entre parèntesis. Manufactures
d’alta tecnologia: Productes farmacèutics (224), Màquines d’oficina i equi-
ps informàtics (30), Fabricació de materials electrònics, aparells de ràdio,
televisió i comunicacions (32), Instruments mèdics, de precisió i òptica (33),
Construcció aeronàutica i espacial (353); Manufactures de tecnologia mit-
jana-alta: Indústries químiques –excepte Productes farmacèutics– (24-244),
Màquines,equipament i material mecànic (29),Maquinària i material elèc-
tric (31), Fabricació de vehicles automòbils i remolcs (34), Fabricació de
material ferroviari i altre equipament de transport (352/354/355); Serveis
intensius en coneixement: Correus i telecomunicacions (64), Finances i
Assegurances (65 a 67), Serveis a les empreses, excepte activitats immobilià-
ries (71 a 74), Educació (80), Sanitat (85).

arribava fins al 27,4% les empreses ubicades al 22@ que
es dedicaven a activitats intensives en coneixement, davant
el 24,4% de Catalunya o el 22,8% d’Espanya.
Així mateix cal assenyalar que hi ha activitats prefe-
rents en els plans estratègics del projecte 22@Barcelona que
no estan incloses en la classificació anterior de l’OCDE,com
ara les arts gràfiques o les culturals i recreatives.Considerant
aquestes activitats en conjunt es pot observar que, a l’any
2001, significaven el 17% de l’activitat del Districte (segons
dades dels expedients de l’IAE), mentre que el 2005 la seva
presència ja havia crescut fins al 21%.Actualment el 31% de
les empreses d’aquest territori,entorn de 2.200 si es parla en
xifres globals,realitzen activitats @ mentre que en el conjunt
de Catalunya només ho fa el 23,6% del total d’empreses.
Amb tot, probablement la dada més significativa de
l’èxit en l’atracció exercida sobre els sectors intensius en
coneixement i/o tecnologia en tot aquest procés és la de
l’ocupació. S’estima que aproximadament 2 de cada 3 tre-
balladors actuals del 22@ desenvolupen la seva labor en
empreses d’alt coneixement i/o tecnologia; un percentat-
ge resultat, sobretot, de la implantació dels darrers anys.
El 2009 es va poder constatar que un dels elements
distintius dels centres de treball de les empreses @ és l’e-
levat capital humà que s’hi concentra. De mediana, el
72,5% dels treballadors d’aquestes empreses que tenien
Gràfic 4
Empreses del 22@ que desenvolupen activitats @.Any 2010
Activitats @
31,0%
Resta d’activitats
69,0%
2.190 empreses
Edició i arts gràfiques (22)
Fabricació d’equips informàtics i d’oficines (30)
Fabricació material electrònic i aparells
de comunicació (32)
Fabricació material medicoquirúrgic, precisió,
òptica (33)
Telecomunicacions i correus (64)
Activitats auxiliars d’intermediació financera
i assegurances (65)
Activitats informàtiques (72)
Recerca i desenvolupament (73)
Activitats empresarials (74)
Educació (80)
Activitats culturals i recreatives (92)
Activitats @ a Catalunya. 2009 31,0%
Font: IDESCAT (2009). Dades del DIRCE.
Sectors Total 22@ Abans 2000 Després 2000
Taula 1
Distribució dels treballadors del 22@ segons la intensitat
de coneixement de l’empresa en la qual s’ocupen.
Any 2010
Univers: ± 90.000 treballadors. Base de càlcul: 1.029 empreses que han facilitat informació al respecte.
Aquests resultats permeten observar una tendència, però en cap cas s’han de prendre com una distri-
bució exacta dels treballadors Districte (estan calculats sobre estimacions). No són comparables amb
la informació que es disposa a nivell de la ciutat i del conjunt de Barcelona (dades registrals).
Font: TC-Treball de Camp, 22@Barcelona: 10 anys. 2000-2010. Febrer 2011.
Activitats de coneixement alt 67,5 56,6 73,8
Manufactures d’alta tecnologia 3,7 5,9 2,3
Manufactures de tecnologia mitjana-alta 4,2 8,0 1,7
Serveis intensius en coneixement 59,6 42,7 69,9
Activitats de coneixement baix 32,5 43,4 26,2
Manufactures de tecnologia mitjana-baixa 0,8 1,6 0,3
Manufactures de tecnologia baixa 6,8 9,5 5,2
Serveis no intensius en coneixement 21,3 26,3 18,7
No classificats OCDE 3,6 6,1 2,0

als seus centres de treball al Districte eren titulats univer-
sitaris. Una xifra molt significativament superior al 37%
que indicava l’EPA del quart trimestre del mateix any com
a població ocupada a Catalunya amb educació superior.
En aquella aproximació també es va poder comprovar
que aquest tipus d’empreses també estaven resistint força
millor l’impacte de la crisi. Els seus responsables eren
conscients del complicat context, però la gran majoria
expressaven estar en una situació estable o inclús de crei-
xement. Cal concloure, doncs, que s’està aconseguint un
dels objectius més importants del projecte: atraure i con-
centrar activitat econòmica basada en el talent i que ha de
ser catalitzadora d’una economia amb alt valor afegit i
que pugui afrontar millor els reptes econòmics actuals.
Paral·lelament a la implantació de grans firmes, les
petites i micro empreses han estat protagonistes del dina-
misme econòmic experimentat
Alguns aterratges empresarials al barri són especial-
ment notoris i s’enduen l’atenció dels mitjans de comuni-
cació. Només durant 2010 o 2011 s’hi han instal·lat o estan
en procés de fer-ho firmes com National Geographic,
Aenor, Marcus Evans, Quantum Solutions, Bassat Ogilvy,
CMT oTelefónica. I malgrat que aquestes empreses tenen
un valor estratègic més enllà del seu valor quantitatiu,
bona part de l’èxit de la iniciativa 22@Barcelona prové de
l’atracció d’un gran nombre de petites i inclús micro empre-
ses que hi veuen una oportunitat per als seus projectes.
Es calcula que actualment al 22@ s’hi ocupen unes
90.000 persones, aproximadament el 10,2% dels treba-
lladors de la ciutat de Barcelona6
. I d’aquestes el 62,5%
treballen en les “noves” empreses localitzades al
Districte en el darrer decenni.
Aproximadament,8 de cada 10 empreses ocupen menys
de 10 treballadors. Les petites, entre 10 i 49 treballadors,
representen un 12%, mentre que les mitjanes i grans, de 50
o més treballadors,sumen un 5%.Si es compara amb el tei-
xit productiu de la província de Barcelona (DIRCE), resulta
que al 22@ s’hi concentra un nombre superior de mitjanes i
gran empreses (4,9% per un 2% del conjunt de la província).
Ara bé aquestes són dades del conjunt de la company-
ia, no de les plantilles dels centres de treball dins el 22@.
Amb dades agregades, es comprova que les microempre-
Gràfic 5
Distribució dels treballadors a les empreses del 22@.Any 2010
% BCN
Província
0,4
1,6
9,0
89,0
1,7Més de 200
treballadors
Entre 50 i 199
treballadors
Entre 10 i 49
treballadors
Fins a 10
treballadors
0% 20% 60% 80%40% 100%
3,2
12,4
82,6
41,9% dels treballadors del 22@
36,2% dels treballadors del 22@
21,9% dels
treballadors del 22@
]
]
Font: TC-Treball de Camp, 22@Barcelona: 10 anys. 2000-2010. Febrer 2011, i DIRCE 2010.
6. El nombre de treballadors del Districte no és un recompte exacte, sinó que és el
resultat d’una estimació calculada sobre una mostra de 1.029 empreses, de les
quals es coneix el volum total de treballadors de la companyia i els treballadors
ocupats al 22@.Coneixent la ràtio de treballadors ocupats al Districte per trams
de grandària d’empresa i disposant d’informació sobre el volum de treballadors
de la resta de companyies del cens, s’han realitzat les posteriors estimacions.

ses aporten el 22% dels treballadors del Districte, mentre
que les petites sumen el 36% i les 160 i escaig mitjanes i
grans aglutinen el 42%.
Unes consideracions finals
1. Els resultats obtinguts per les actuacions dutes a
terme al Districte 22@ en els seus deu primers anys d’e-
xistència són clarament positius tenint en compte els
objectius inicialment fixats. Alguns dels indicadors més
rellevants ho posen de manifest:
• La població a la zona del 22@ ha crescut en el perío-
de 2001-2009 un 23%, molt per sobre del conjunt de la
ciutat (8%), de l’àmbit metropolità (14%) o del global de
Catalunya (18%).
• Des de l’any 2000 s’han instal·lat al Districte aproxi-
madament 4.500 empreses que amb les 2.500 ja existents
configuraven un cens empresarial total al 2010 de poc més
de 7.000 empreses. De les 4.500 empreses existents al 2010
que s’han instal·lat al Districte durant aquesta dècada es
calcula que unes 2.150 s’han creat de bell nou, mentre que
la resta provenen d’altres zones, principalment de la matei-
xa ciutat de Barcelona o de la seva àrea metropolitana.
• Un dels objectius principals del projecte era impul-
sar al Districte les activitats @. Aquestes activitats inclo-
uen les relacionades amb el sector de les TIC, la recerca,
l’edició, el disseny, la cultura, l’activitat multimèdia, la
gestió de bases de dades i del coneixement. Els resultats
obtinguts posen de manifest que mentre que l’any 2001,
el 17% de les empreses del Districte realitzaven activitats
@, el 2010 aquestes van passar a representar el 31% del
total quan en el conjunt de Catalunya només ho feia el
23,6% del total d’empreses.
• L’especialització que suposa la creixent presència al
Districte de les activitats @ ha fet augmentar notòriament
el capital humà que s’hi concentra. En conjunt el 72,5%
dels treballadors de les empreses que tenen centres de
treball al Districte eren titulats universitaris quan al con-
junt de Catalunya aquest percentatge s’estima en un 37%
2. Les actuacions dutes al Districte han sabut aconse-
guir un consens social rellevant7
. L’aprovació de la modi-
ficació del PGM per a la renovació de les àrees industrials
del Poble Nou-Districte d’activitats 22@ es va assolir amb
el vot favorable de tots els grups polítics de l’Ajuntament.
Les actuacions que s’han anat progressivament desenvo-
lupant han sabut construir els consensos suficients per
poder prosseguir el desenvolupament de les actuacions
programades. Les discrepàncies existents al voltant del
PERI Llacuna, la reserva prioritària pels residents d’una
part dels pisos de protecció construïts al barri i la salva-
guarda d’elements referents del patrimoni industrial de la
zona han estat alguns dels elements del debat que s’han
pogut consensuar.
3. El Districte 22@ tot i que el seu àmbit territorial sigui
limitat pot ser un exemple de la renovada importància de
considerar els territoris com unitats de desenvolupament
econòmic. Es contraposa aquest tipus de desenvolupa-
ment amb el que va suposar el desplegament de la fabri-
cació en sèrie on les grans empreses cercaven aquells ter-
ritoris més eficients en una escala global, de manera que
s’afirmava, com a conseqüència d’això, que el desenvolu-
pament en un territori ja no era capaç de garantir el des-
envolupament del territori. Aquest redescobriment de la
política urbana i regional ha suposat revaloritzar el paper
de les condicions socials i institucionals i la mobilització
de recursos endògens com a mitjà per garantir el desen-
volupament juntament amb aquells que han estat tradi-
cionalment més tinguts en compte: la formació, la inno-
vació, les infraestructures, la capacitat emprenedora, etc8
.
4. Estudis desenvolupats amb l’objectiu d’avaluar la
política duta a terme al Districte 22@ han adreçat els seus
esforços no a determinar si les polítiques dutes a terme
han contribuït a atreure activitats com les qualificades
com activitats @ –aspecte inqüestionable segons les
dades disponibles–, sinó a determinar si els canvis ocor-
reguts al Districte són específics d’aquest àmbit o reflec-
teixen una tendència que també es dóna a la resta de la
ciutat o de l’àrea metropolitana. Els resultats obtinguts
indiquen que comparant el que ha succeït al Districte
7. Vegeu M. Martí, “El proyecto 22@Barcelona. Glocal governance, renova-
ción urbana y lucha vecinal en Barcelona”. VII Congreso Español de
Ciencia Política y de la Administración.
8. M. Parellada, pròleg al llibre El distrito industrial de la cerámica, A.M.
Fuertes (dir), Fundación Dávalos Fletcher, 2005.

amb altres districtes de Barcelona, l’àrea metropolitana
com un tot o municipis amb una especialització industrial
propers a la ciutat central, s’observen uns efectes diferen-
cials positius tot i que modestos al Districte 22@. Així
mateix, també es posa de manifest que les economies de
localització, enteses com aquelles que valoren importàn-
cia de la proximitat a d’altres empreses del mateix sector,
han estat rellevants per determinar la localització de les
empreses que desenvolupen activitats @9
.
Tot sembla indicar, doncs, que tot i que el període de
vigència del projecte 22@ és encara relativament reduït i
que l’atractiu del Districte 22@ no deixa de ser tributari
de l’atractiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els
resultats obtinguts fins al moment no poden ser qualifi-
cats més que de positius.
5. La importància dels factors de localització que es
donen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el desenvo-
lupament de nous àmbits territorials que per les seves
característiques són susceptibles que s’hi despleguin
polítiques semblants a les que s’han dut a terme al
Districte 22@ com ara, a la mateixa ciutat de Barcelona,
l’impacte de l’estació de La Sagrera i el projecte BZ
Barcelona Zona Innovació a la Zona Franca; i en el seu
entorn metropolità, el Parc del Sincrotró Alba i el Parc
Aeroespacial i de la Mobilitat DeltaBCN, fan que sigui
raonable pensar en la promoció de polítiques de localit-
zació de noves activitats econòmiques que integrin l’ofer-
ta de sòl que suposen aquestes operacions urbanístiques,
tant des de la ciutat de Barcelona com des de l’Àrea
Metropolitana. La voluntat expressada de promoció con-
junta d’aquests espais a través de la marca Barcelona
Economic Triangle, l’experiència acumulada al Districte
22@, el potencial que suposa l’oferta de sòl dels projectes
esmentats i dels que s’hi puguin desenvolupar i les pos-
sibilitats d’actuació que comporta disposar d’un ens com
l’AMB, han de ser aspectes molt rellevants per garantir la
implantació d’activitats econòmiques vinculades a la
societat del coneixement.
9. E.Viladecans-Marsal, J.M. Arauzao Carod, “Can a knowledge-based clus-
ter be created?.The case of the Barcelona 22@district”, Papers in Regional
Science, 2011, de propera publicació.

1. Introducció
Des del Pla de reforma i eixample de Barcelona de
1859 de l’enginyer Ildefons Cerdà, Barcelona ha estat
objecte de diferents intervencions urbanístiques de gran
abast que l’han configurat com una de les ciutats de
referència entre els estudiosos del fenomen urbà. El Pla
Jaussely de 1905, el Pla Macià de Le Corbusier de 1934
(que no es va poder desenvolupar com a conseqüència
de la Guerra Civil), el Pla general metropolità de 1976 i
la transformació generada al voltant dels Jocs Olímpics
de 1992 en constitueixen alguns destacats exponents.
Grans esdeveniments internacionals com l’Exposició
Universal de 1888 i la de 1929 (dedicada a les indústries
elèctriques) han estat també grans motors de desenvo-
lupament econòmic i urbanístic.1
La transformació del
Poblenou iniciada l’any 1998, juntament amb l’obertura
de la Diagonal fins al mar i el Fòrum Universal de les
Cultures, constitueixen al meu entendre una baula des-
tacada en aquesta cadena de plans i projectes. En parti-
cular, el que es coneix internacionalment com a projec-
te 22@Barcelona ha despertat un gran interès tant en el
camp de l’urbanisme com en el del desenvolupament
econòmic local.
La renovació de les àrees industrials del Poblenou-
Districte d’Activitats 22@BCN s’ha d’inscriure dins d’una
de les operacions econòmiques i urbanístiques de més
abast coneguda com a “Projecte Barcelona Ciutat del
Coneixement”impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.
L’objecte d’aquest treball és identificar el model eco-
nòmic en què s’inscriu la proposta urbanística del 22@.
Aquest model es caracteritza per la internacionalització
de l’economia, la terciarització de l’activitat, la creixent
flexibilitat productiva i l’aparició d’un nou paradigma tec-
nològic al voltant de les tecnologies de la informació i de
la comunicació.
Barcelona, que és una de les poques ciutats del sud
d’Europa que va estar en primera línia en la revolució
comercial dels segles XIV i XV i que va protagonitzar de
manera destacada a Espanya la revolució industrial des
del segon terç del segle XIX2
,s’enfrontava al final del segle XX
a una nova revolució tecnològica i organitzativa que conei-
xem com l’Economia del Coneixement.3
L’economia i l’urbanisme han d’adaptar-se a aquest
nou context productiu. En particular un dels instruments
fonamentals del urbanisme, la zonificació, s’ha d’adaptar
a la nova realitat productiva. La zonificació, que havia
sorgit com un instrument central del planejament urba-
nístic funcionalista, havia d’adaptar-se a aquesta realitat,
i amb ella, el planejament. Ja no es tractava d’anar a la
recerca de l’especialització zonal definint usos a partir de
la classificació de sectors productius (singularment en
zones industrials) definits pel “què” s’hi produeix. Per
generar rendiments creixents ja no s’apunta a la integra-
El projecte Barcelona Ciutat del Coneixement
i el 22@Barcelona
Joan Trullén
Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans
de Barcelona
1. Joan Busquets, Barcelona. La Construcción urbanística de una ciudad
compacta, Ediciones del Serbal, Barcelona 2004.
2. Jordi Nadal ha desenvolupat aquest argument en diferents treballs. Sobre
el Poblenou i la seva trajectòria des de la revolució industrial vegeu: Jordi
Nadal i Xavier Tafunell, Sant Martí de Provençals: pulmó industrial de
Barcelona, 1847-1992, Ed. Columna, 1992.
3. Sobre l’economia del coneixement i la ciutat, la mesura de l’economia del
coneixement en espais urbans i la seva aplicació a Barcelona vegeu: Joan
Trullén, Josep Lladós i Rafael Boix, “Economía del conocimiento, ciudad y
competitividad”, Investigaciones Regionales, núm. 1, 2002, p. 139-161.

ció vertical en grans plantes productives i la zonificació
sectorial i la separació radical d’usos, sinó a la generació
d’economies externes a l’empresa i que provenen de dife-
rents sectors que convergeixen en el territori. L’element
important ja no és “què” s’hi produeix sinó “com” s’hi
produeix. Com va destacar Giacomo Becattini, per enten-
dre les claus del desenvolupament econòmic contempo-
rani la unitat d’anàlisi s’havia de desplaçar del “sector”al
“districte”4
.
I la forma de produir ja no és la de la gran planta
productiva industrial manufacturera que integra el gruix
de les fases productives i del valor afegit. Tampoc no és
el de la ciutat industrial especialitzada. La forma de pro-
duir en l’economia del coneixement serà fonamental-
ment flexible i tindrà una important component imma-
terial. I en aquesta forma de produir hi té un paper
destacat la ciutat: la dimensió urbana que genera eco-
nomies lligades a la diversitat; i les economies de loca-
lització lligades a la integració en el territori de grups
d’empreses innovadores que operen en determinades
activitats productives.
Competeixen les ciutats i no tant les empreses.5
Per
tant, cal generar les condicions per fer aparèixer eco-
nomies externes dinàmiques en el territori de les
metròpolis. La dimensió de la metròpoli compta i l’a-
grupació d’empreses innovadores en clústers o distric-
tes industrials marshal·lians també. Ambdós factors
territorials de competitivitat seran determinants per a
la competitivitat.6
En conseqüència, els vells espais classificats indus-
trialment i situats en zones centrals poden destinar-se
a les noves activitat productives sota determinades
condicions. I això va molt més enllà de la ciutat digital
o informacional que es proposava al començament dels
noranta des d’alguns àmbits científics. És la ciutat del
coneixement.
2. El projecte Barcelona Ciutat del Coneixement
El projecte Barcelona Ciutat del Coneixement consti-
tueix el nucli central de la política econòmica i urbanística
de Barcelona després del Projecte Olímpic. I d’aquí sorgirà
el que després es coneixerà com Projecte 22@Barcelona.
Joan Clos, que va ser escollit alcalde de Barcelona en sub-
stitució de Pasqual Maragall el setembre de 1997, va fer
del concepte “ciutat del coneixement” un fil conductor
fonamental de l’acció de govern municipal:
«Barcelona ha de ser fidel a la seva tradició de
modernitat, tants cops provada al llarg de la histò-
ria, i ha d’assumir ara la revolució del coneixe-
ment, ha de ser un dels motors per a aquesta part
del mon. Barcelona està en condicions de situar-se
en una posició de lideratge.»7
Responent a aquest criteri organitza, primer, a partir
d’octubre de 1998 una estructura ad hoc per impulsar el nou
projecte nomenant dos comissionats, per a l’urbanisme i
per l’economia.8
Després de les eleccions de maig de 1999
es va crear una regidoria de Ciutat del Coneixement al cap-
davant de la qual hi va serVladimir de Semir. El Programa
d’actuació municipal 2000-2003 recollirà de forma explícita
l’objectiu de Barcelona com a ciutat del coneixement.
El context econòmic en què sorgeix aquesta proposta
està molt influït per dos condicionants fonamentals: l’es-
gotament del gran impuls olímpic que va protagonitzar
la represa de l’activitat econòmica entre 1986 i 1992; i la
crisi econòmica de 1993-1995, que va afectar Barcelona
d’una manera intensa fins 1996. Calia orientar Barcelona
cap a nous objectius i el focus es posava ara en el con-
cepte de ciutat del coneixement. L’adopció d’una estra-
tègia proactiva caracteritzarà la política econòmica
municipal des de 1998.
4. Giacomo Becattini, «Del “sector” industrial al “districte” industrial.
Algunes consideracions sobre la unitat d’anàlisi de l’economia industrial»,
Revista Econòmica de Catalunya, núm 1, 1986. Els clústers de Michael
Porter o agrupacions d’empreses innovadores són conceptes molt propers a
la noció becattiniana de “districte industrial marshal·lià”.
5. Roberto Camagni, Economia urbana, Antoni Bosch (editor), 2005.
6. Joan Trullén, “Factors territorials de competitivitat a la Regió Metropolitana de
Barcelona”a Revista Econòmica de Catalunya, núm.34,gener 1998,p.34-51.
7. Joan Clos. “Una ciutat amb idees”, Barcelona, Metròpolis Mediterrània,
núm. 1. Monogràfic dedicat a Barcelona Ciutat del Coneixement, 2001, pàg.
4. El referent era RichardV. Knight (1995): “Knowledge-Based Development:
Policy and Planning Implications for Cities”, Urban Studies, 32.
8. Es va nomenar José Antonio Acebillo, director de Barcelona Regional,
comissionat d’infraestructures i urbanisme, i Joan Trullén, comissionat per
a l’avaluació i el diagnòstic econòmic i territorial del Projecte Barcelona
Ciutat del Coneixement, Resolució de l’Alcaldia de 22 d’octubre de 1998.

En aquesta direcció és important assenyalar que l’es-
tratègia econòmica parteix de la base que es dóna “un
nou context macroeconòmic des de la integració a la Unió
Monetària amb la disminució de les taxes d’interès nomi-
nals i reals que hauria de facilitar l’adopció de canvis
estratègics que necessàriament implicaran la mobilització
de mitjans financers considerables”9
. A diferència del que
va succeir en una part rellevant dels municipis d’Espanya,
Barcelona prioritzarà no la construcció residencial sinó el
canvi de base econòmica sobre noves bases urbanístiques.
Els treballs preparatoris de la nova estratègia es remun-
ten a mitjan anys noranta. De fet, la Revista Econòmica de
Catalunya va editar en els seus números 33 i 34 dos volums
monogràfics dedicats a “La Barcelona metropolitana: eco-
nomia i planejament”en els quals es publiquen divuit arti-
cles que recullen l’estat de l’art en aquestes matèries i en
d’altres relacionades com ara les finances, l’ecologia, la
demografia i la mobilitat a la metròpoli10
. Es tracta d’identi-
ficar peces per construir un nou relat després del projecte
olímpic, projecte que havia situat per primera vegada
Barcelona en el mapamundi. S’hi detectava el canvi d’esca-
la de l’àrea metropolitana de Barcelona, el nou paper de
Barcelona com a subministrador central de serveis a la xarxa
de ciutats metropolitanes i a la important capacitat compe-
titiva d’una metròpoli en la qual predominen les pimes grà-
cies a l’existència de factors territorials de competitivitat.
Calia construir un nou relat que permetés articular el con-
junt de l’estratègia de ciutat. I aquest relat definirà un nou
projecte de ciutat: Barcelona Ciutat del Coneixement.
Pel que fa a l’estratègia urbanística. En destacaria algu-
nes de les seves línies mestres.11
En primer lloc, identificar
la funció del municipi de Barcelona dins de l’àrea metro-
politana com un servidor central, és a dir, adoptar fun-
cions superiors de naturalesa terciària, fet que implica
apostar per la substitució d’usos industrials i logístics tra-
dicionals per usos terciaris; en segon lloc, apostar per fer
créixer la ciutat no cap a ponent –com tradicionalment ho
havia fet Barcelona– sinó cap a llevant, fet que exigiria
dues coses: obrir la Diagonal fins al mar i apostar per la
transformació del Poblenou. En tercer lloc relacionar
aquesta nova estratègia amb una gran decisió infraestruc-
tural: l’aposta per La Sagrera com a estació central del nou
tren d’alta velocitat i amb ella l’aposta per la rehabilitació
del Besós i pel triangle Sagrera-Besós-Front Marítim. Un
edifici singular (la torre de les aigües de Jean Nouvel)
havia d’actuar com a senyalitzador d’aquesta nova direc-
ció del creixement urbanístic de Barcelona cap a llevant.12
Pel que fa a l’estratègia economicoterritorial del Projecte
Barcelona Ciutat del Coneixement, aquesta es va elaborar
entre octubre de 1998 i maig de 1999, generant un docu-
ment de síntesi publicat posteriorment sense l’aparell
estadístic en el número monogràfic de la revista Barcelona,
Metròpoli Mediterrània, de 2001, dedicat al projecte Ciutat
del Coneixement.13
9. En aquest sentit era comparable el nou marc financer que s’albirava amb
el que es va donar al començament del segle XX amb la repatriació de capi-
tals de Cuba i Filipines, que va possibilitar finançar una de les grans ope-
racions urbanístiques de Barcelona, la reforma urbana i la construcció de
la Via Laietana. Aquest argument havia estat debatut abans en un dels
darrers consells d’estratègies urbanes presidit per Pasqual Maragall. La
transformació del Poblenou era una projecte d’una magnitud financera
comparable a la de la reforma urbana de la Via Laietana vuitanta anys
abans. Sobre el finançament de la reforma i la construcció de la Via
Laietana vegeu Francesc Roca i Rosell, Política econòmica i territori a
Catalunya, 1901-1939, Ed. Ketres, Barcelona 1979.
10. Aquests números es van presentar al Saló de Cent de l’Ajuntament de
Barcelona el mes d’abril de 1998.
11. L’estratègia urbanística serà definida fonamentalment per José Antonio
Acebillo. I és aquí on s’ha d’inscriure el posterior projecte de transformació
urbanística del Poblenou dirigit per Ramón García-Bragado. Xavier Casas,
primer tinent d’alcalde i president de la Comissió d’Urbanisme,
Infraestructures i Habitatge,tindrà un paper central en tot el desenvolupament
urbanístic de Barcelona entre 1998 i 2008, en particular sobre el Poblenou.
Vegeu Ramón Garcia-Bragado,pròleg al llibre 10 anys 22@,Barcelona,2011.
12. El nucli de tècnics que varen redactar la Modificació del Pla general
metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou, apro-
vat el juliol de 2007, estava format pel gerent d’Urbanisme, Ramón
García-Bragado (que va suggerir denominar el projecte 22@), els arqui-
tectes Ricard Fayos, Àurea Guillén i Pau Batlle, els economistes Rafael
González Tormo i Joaquim Clusa, que elaboraren l’estudi econòmic i
financer, i els juristes Enric Lambies i Sònia Cobos.Vegeu el pròleg al lli-
bre 10 anys 22@, Barcelona, 2011.
13. En aquest número monogràfic es recullen diferents aportacions que donen idea
del caràcter coral del projecte. S’hi recullen treballs sobre les TIC (Tere Serra),
l’R+D (Jordi Camí), el 22@bcn (Ramón García-Bragado), indicadors de
Barcelona Ciutat del Coneixement (M. Antònia Monés), ecologia urbana
(Salvador Rueda), activitat econòmica i ocupació a la Barcelona del coneixe-
ment (Maravillas Rojo),cultura (Ferran Mascarell) i educació i formació en la
societat coneixement (Marina Subirats). El GabinetTècnic de Programació de
l’Ajuntament de Barcelona dirigit per M.Antònia Monés va elaborar un segu-
it d’indicadors sobre temes centrals en la nova estratègia,entre els quals es tro-
ben la penetració de lesTIC,d’Internet,la quantificació dels serveis avançats a
les empreses,els centres de saber,la producció deTIC,entre d’altres.És de des-
tacar l’elaboració d’un mapa de la ciutat del coneixement per a Barcelona,que
identificava amb precisió en el territori centres educatius, biblioteques, teatres,
museus, auditoris, sales d’exposicions, i en el qual es posava de manifest la
desigual distribució en el municipi de l’oferta d’aquests serveis,especialment en
els districtes de Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu.

La descripció del model econòmic de Barcelona i la
diagnosi específica sobre Barcelona i l’economia del conei-
xement seran publicades l’any 2001 per l’Ajuntament de
Barcelona en el llibre La Metròpoli de Barcelona cap a l’eco-
nomia del coneixement: diagnosi econòmica i territorial de
Barcelona 2001.14
L’estratègia economicoterritorial es concreta en l’es-
tudi “Projecte Barcelona Ciutat del Coneixement.
Informe Final. Elements per a una diagnosi econòmica
i territorial”, Departament d’Economia Aplicada/UAB,
26 de maig de 1999. S’insereix en un programa de
recerca sobre economia urbana i metropolitana de
Barcelona.15
Veurem a continuació les principals hipòte-
sis i propostes.
a) La importància del saber o coneixement per expli-
car la generació de valor afegit en les economies avança-
des i la continuïtat de la producció. Juntament amb els
factors treball i capital anirà guanyant importància el
coneixement com a factor de producció. Creixement del
pes de factors intangibles com la formació. Disminució
del pes del factor capital. Abaratiment del saber codificat.
b) Creixent importància del treball qualificat respecte
del treball no qualificat i del capital “tangible”.
c) Creixent importància dels rendiments creixents
dins la producció industrial i també terciària, que com-
porta una creixent especialització dels territoris. El canvi
tècnic estava operant tant en els sectors industrials com
en els serveis. Les economies d’escala, de gama i de
xarxa afecten per primera vegada de forma important i
creixent el terciari.
d) La importància dels factors territorials per explicar
la continuïtat de la producció industrial i terciària.16
La noció emprada d’economia basada en el coneixe-
ment supera l’àmbit definit pel concepte “Societat de la
Informació”. Incorpora no només sabers de naturalesa
científica o de recerca avançada sinó també sabers en dife-
rents dominis de la producció. Distingeix entre informació
(saber codificat) i saber no codificat o no codificable.17
A Barcelona una de les possibilitats a explotar era l’e-
xistència d’una important tradició de know how industrial
assentat sobre una base d’arts i oficis, i d’un nom a esca-
la mundial en el disseny i l’art, i també en els camps rela-
cionats amb la medicina i la salut, la formació i la trans-
missió de sabers. Alguns d’aquests es constituiran en
clústers o agrupacions d’empreses innovadores radica-
des al Poblenou.
A partir dels treballs de Masahisa Fujita i Takatoshi
Tabuchi, es detectava un procés de recentralització a les
grans metròpolis de les activitats productives denses en
coneixement respecte de les tendències detectades als
anys setanta i vuitanta, que indicaven un superior creixe-
ment de les ciutats mitjanes. Existirien importants econo-
mies d’aglomeració que tendirien a intensificar el procés
de relocalització de les activitats més denses en coneixe-
ment cap als centres de les grans metròpolis.
Darrere del creixement de les economies d’aglomera-
ció hi hauria: economies d’escala en la provisió de serveis
públics (aeroports intercontinentals, grans ports, grans
hospitals, grans universitats i centres de recerca), econo-
mies de localització (tant per fertilització creuada a la
Jacobs com d’especialització en determinades activitats o
externalitat Marshall, Arrow, Romer). Addicionalment es
detecta la creixent importància de les economies de xarxa
(Roberto Camagni, Carlo Salone).18
14. Joan Trullén, La metròpoli de Barcelona cap a l’economia del conei-
xement: diagnosi econòmica i territorial de Barcelona 2001.
Ajuntament de Barcelona, Gabinet Tècnic de Programació, Barcelona
2001, amb presentació de M. Antònia Monés.
15. Fruit d’aquest programa de recerca realitzat en el Departament
d’Economia Aplicada de la UAB són diferents publicacions com les del
Pla Delta I. El model econòmic i territorial de Barcelona (1995) i
Noves estratègies econòmiques i territorials per a Barcelona (1998).
Aquests treballs van ser impulsats per Narcisa Salvador fins el 1998 i per
M. Antònia Monés des de 1999, des del Gabinet Tècnic de Programació
de l’Ajuntament de Barcelona, i hi van col·laborar de manera destacada
Carola Adam (amb Natividad Hernández, Hugo Fuentes i Guillermo
Gandara entre d’altres) i posteriorment Rafael Boix (amb José Antonio
Santana i Rafa Porcar). Rafael Boix estarà al capdavant de l’estudi
“Barcelona Cciutat del Coneixement. Economia del coneixement, tecnolo-
gies de la informació i de la comunicació, i noves estratègies urbanes”,
Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona, 2004.
16. Projecte Barcelona Ciutat del Coneixement, maig de 1999, pàg. 17.
17. El coneixement inclouria tant categories com codis d’interpretació de la
informació mateixa, habilitats o especialitzacions amb contingut tàcit, i
solucions de problemes o investigacions de naturalesa heurística que no
són susceptibles d’ésser ben definits amb algoritmes. Vegeu Moses
Abramovitz i Paul A. David, Technological Change and the Rise of
Intangible Investments: The US Economy’s Growth-path in the
Twentieth Century, 1997.
18. Una sistematització posterior es troba a La metròpoli de Barcelona cap
a l’economia del coneixement: diagnosi econòmica i territorial de
Barcelona 2001, capítol 3.

L’estudi Barcelona Ciutat del Coneixement identifica
el canvi de la base econòmica de Barcelona i detecta algu-
nes tendències entre les quals destacaré les següents:
a) Pèrdua de pes relatiu de la indústria i la seva des-
centralització metropolitana. Dues terceres parts de la
base industrial metropolitana estan fora de Barcelona. En
conseqüència Barcelona actua cada vegada més com a
productor de serveis de la metròpoli.
b) Sensibilitat cíclica més gran en la indústria que en
els serveis.
c) Alt creixement de la demanda de sòl per activitats
terciàries intensives en coneixement.
d) Caràcter polinuclear de la metròpoli de Barcelona
amb importants densificacions d’activitats industrials en
ciutats històriques metropolitanes i de terciari a Barcelona.
e) La metròpoli no és una ciutat de ciutats sinó un
àrea metropolitana polinuclear, diversificada en el seu
conjunt i especialitzada en determinades activitats pro-
ductives en els seus principals nodes. Barcelona presen-
ta elevades economies de localització en bona part de
les activitats terciàries. Aquest darrer resultat es consi-
derava de gran importància en la nova estratègia de ciu-
tat del coneixement impulsada des del municipi de
Barcelona19
.
f) Es detecta un insuficient nivell en la despesa en
recerca i desenvolupament de Barcelona en relació amb
altres metròpolis europees, així com en l’estoc de capital
humà per ocupat, fet que exigeix intensificar aquestes
activitats.
La conseqüència estratègica d’aquest diagnòstic és
clara: “Barcelona, com a ciutat central d’una regió
metropolitana polinucleada, cal que intensifiqui la seva
especialització en activitats denses en coneixement”20
. I
d’aquí se’n desprèn una conseqüència economicoterri-
torial:
L’estratègia econòmica urbanística tradicional de
Barcelona ha partit de la base que l’activitat eco-
nòmica predominant era la manufactura, i que la
zonificació d’usos en el municipi central de la
metròpoli calia que preservés les activitats manu-
factureres. El trànsit d’un model industrial manu-
facturer a un model adaptat a la nova revolució
tecnològica exigeix estendre a aquestes activitats la
zonificació 22a per tal que es protegeixi la seva
base productiva i ocupacional.21
El Document dedica el seu apartat sisè al “Poblenou,
Districte Tecnològic” i proposa constituir al Poblenou, i
dins d’un nou eix científic, tècnic i cultural que abasta-
ria Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, un nou distric-
te tecnològic que permetés la localització estratègica de
noves activitats productives, de recerca, de docència i de
desenvolupament intensives en coneixement. Entre els
instruments que es proposen per assolir aquest objectiu
es destaquen els instruments urbanístics i els de natura-
lesa universitària i de recerca i desenvolupament. D’acord
amb aquesta proposta l’atracció de noves activitats tec-
nològiques, de naturalesa científica, tècnica i cultural
exigiria definir una nova política de sòl industrial que
estengués a aquestes activitats la zonificació industrial
vigent: “Caldria substituir la noció de sector per la noció
d’activitat, impulsant les activitats denses en coneixe-
ments i denses en ocupació en les velles zones classifi-
cades com a 22a”.22
Un dels arguments fonamentals en tot el raonament
era que les noves activitats denses en coneixement pre-
senten una densitat ocupacional superior que les activi-
tats industrials manufactureres.
Juntament amb l’aproximació específica centrada en
els usos de sòl convé destacar la importància que es
donava a aconseguir un entorn d’elevada qualitat urba-
nística en la zona del Poblenou, incloent-hi “serveis edu-
catius pensats per atendre la població procedent de dife-
rents països i cultures, i amb gran mobilitat”.23
La potenciació de noves activitats de recerca i des-
envolupament exigiria constituir al Poblenou una nova
polaritat universitària amb docència i recerca fet que
exigiria no només facilitar el sòl per atendre els reque-
riments d’espais per aquests usos sinó dissenyar noves
19. Projecte Barcelona Ciutat del Coneixement, maig de 1999, pàg. 22.
20. Ibid., pàg. 29.
21. Ibid., pàg. 29.
22. Ibid., pàg. 31.
23. Ibid., pàg. 32.

formes de gestió d’aquests serveis que facilitessin la
interacció amb l’entorn, en el context de trànsit de la
universitat humboldtiana a la universitat posthum-
boldtiana.24
3. La zonificació basada en l’economia
del coneixement en l’estratègia 22@barcelona
De la nova estratègia econòmica i territorial recollida
en el projecte Barcelona Ciutat del Coneixement se’n
desprenia una important conseqüència urbanística: la
necessitat d’expandir l’oferta de sòl per a activitats den-
ses en coneixement, especialment en el municipi de
Barcelona. Tanmateix, bona part de l’oferta de sòl per
localitzar l’activitat econòmica a Barcelona estava zonifi-
cada pel Pla general metropolità com a sòl industrial.
Els estudis sobre localització de l’activitat econòmica
a l’àrea metropolitana indicaven que, per un cantó, dis-
minuïa la demanda de sòl industrial al municipi de
Barcelona i hi augmentava de manera important la
demanda de sòl terciari.25
Addicionalment aquestes acti-
vitats terciàries tenien dues característiques fonamentals:
l’alta densitat ocupacional i l’elevada demanda de centra-
litat, cosa que obria la porta a reutilitzar el vell sòl indus-
trial per noves activitats terciàries.26
Per un altre cantó es disposava d’una important ofer-
ta de sòl industrial en zones centrals de la metròpoli,
especialment en els districtes situats al nord i a l’est de
Barcelona. Aquest sòl estava qualificat com a sòl indus-
trial i estava zonificat com a 22a en el PGM. I això era
coherent amb un model econòmic basat en l’especialitza-
ció de Barcelona en la producció manufacturera.
Es tractava ara de canviar aquest instrument zonifica-
dor tradicional per adaptar-lo a la nova estratègia de
Barcelona com a ciutat del coneixement: “El trànsit d’un
model industrial manufacturer a un model adaptat a la
nova revolució tecnològica exigeix estendre a aquestes
activitats la zonificació 22a per tal que s’impulsi una nova
base productiva i ocupacional”.27
Però la qüestió era com fer-ho. No es tractava senzi-
llament d’ampliar les activitats incloses en la zonificació
22a amb activitats pròpies de les TIC, sinó d’incorporar
un ampli conjunt d’activitats “denses en coneixement”.
S’ha de destacar que els equips que treballaven des de
l’enginyeria en la delimitació de les activitats @, dirigits
per Miquel Barceló, tenien una visió molt orientada cap a
les TIC i tenien com a nord la constitució d’una “ciutat
digital”en el sentit en què ho eren ciutats com Bangalore
o projectes com els del Silicon Alley de Nova York o el
Cyberdistrict de Boston.28
Es tractava ara d’incorporar una
visió més general i basada en els postulats de l’economia
del coneixement, i això s’havia de fer segons aquest nou
paradigma.
En efecte, la zonificació clàssica es basa en la noció de
sector productiu definit per les característiques del que es
produeix. La nova zonificació hauria de basar-se, d’acord
amb els criteris del paradigma de l’Economia del
Coneixement, en el “com” es produeix. Si s’optava per
una interpretació de les activitats @ molt precisa i vincu-
lada estrictament a la producció de tecnologies de la
informació i la comunicació, una ampliació del llistat
d’activitats preexistent de naturalesa manufacturera
incorporant manufactures i serveis TIC era suficient. En
canvi, si s’adoptava una visió d’economia del coneixe-
ment, com el previst per l’OCDE, calia incloure tant les
24. Aquí el referent fonamental fou el document de l’OCDE “Science,
Technology, Industry. University Research in Transition”, París, 1998,
pàgs. 7 i seg. També es va utilitzar el document de Pedro Conseiçao,
Manuel V. Heitor i Pedro Olivera “Expectations for the University in the
Knowledge-based Economy”, publicat a Technological Forecasting and
Social Science, 58, 1998, pàg. 203-214.
25. Joan Trullén (1998): Noves estratègies econòmiques i territorials per
a Barcelona, pàg. 20.
26. Sobre els canvis en la demanda d’ocupació a Barcelona vegeu “Tendències
de l’ocupació a Barcelona a partir de INSS i IAE (1993-1997)”, conveni
de recerca entre Barcelona Activa i la UAB, Joan Trullén amb Rafael Boix
i Juan Antonio Santana, Departament d’Economia Aplicada 25 de setem-
bre de 1998, policopiat.
27. “Introducció: la nova zona 22@ i la ciutat del coneixement”, capítol 2 de
la Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del
Poblenou-Districte d’Activitats 22@BCN.
28. Els treballs impulsats per Miquel Barceló des de l’Institut Català de
Tecnologia, primer, i la societat promotora del 22@Barcelona, després,
sobre la implantació de les TIC a Barcelona i a la Regió Metropolitana
seran crucials per definir l’estratègia tecnològica i empresarial del
Poblenou, i en particular, el llistat inicial de les activitats @.
Addicionalment s’ha de destacar que Barceló va impulsar la localització de
l’ICT al Poblenou, i va ser pioner destacat de l’impuls tecnològic centrat en
les TIC. Una exposició en detall del projecte i la seva relació amb el model
de ciutat digital es troba a Antoni Oliva, El districte d’activitats 22@bcn,
Aula Barcelona, Barcelona, 2003.

activitats que produïenTIC com les que utilitzaven inten-
sivament TIC i presentaven capital humà altament quali-
ficat.Aquesta última perspectiva suposava obrir una nova
dinàmica, i va ser defensada sobre la base del document
“Barcelona Ciutat del Coneixement” i d’altres estudis
econòmics previs.
Així, sobre la base dels estudis sobre la localització de
l’activitat econòmica –s’argumentava– es podia sostenir
que la major part de la demanda de sòl al Poblenou seria
d’activitats no industrials d’intensitat tecnològica mitja-
na-alta i alta, especialment de serveis.29
Aquestes activi-
tats tenien una característica fonamental: presentaven
una densitat ocupacional molt elevada.30
En conseqüència es va proposar adoptar la noció d’e-
conomia del coneixement de l’OCDE en el seu document
“Mesurer les économies fondées sur le savoir”. Això
comportava adoptar criteris generals i no només llistats
de sectors o subsectors definits en les classificacions
nacionals d’activitats econòmiques; i adoptar una meto-
dologia per aprovar les propostes que exigia la constitu-
ció d’una comissió assessora encarregada de veure si les
activitats proposades es corresponien amb el criteri
adoptat.
L’OCDE, en el primer document en què es proposa
mesurar les economies fonamentades en el coneixe-
ment, posava en alerta respecte a l’adopció de criteris
reduccionistes:
“Pour estimer l’importance des activités tournées
vers la technologie, on utilise souvent la part
représentée per les industries de haute technolo-
gie dans le secteur manufacturier. Cette approche
ne porte toutefois que sur les principaux produc-
teurs de biens d’haute technologie.
Il est souhaitable d’inclure d’autres activités qui
sont des utilisateurs de haute technologie et/ou
qui ont la main d’ouvre relativement qualifiée
nécessaire pour profiter pleinement des innova-
tions technologiques. Outre les industries manu-
facturières souvent mentionnées, on a donc inclus
des services tels que la banque, les assurances et
les Communications”.
Aquest plantejament anava molt més enllà del que ja
estava recollit inicialment i que es desprenia del model de
ciutat digital.31
Aquestes activitats eren identificades en la nomencla-
tura CITI amb les categories 72 (comunicacions), 8 (banca
assegurances, immobiliàries i serveis a les empreses) i 9
(serveis a la col·lectivitat, serveis socials i serveis personals).
En conseqüència s’adoptava un criteri que permetia
incloure un ampli conjunt de sectors terciaris entre les
activitats incloses en la clau @.
Finalment en el text aprovat s’inclou de manera detalla-
da tot un ampli conjunt d’activitats manufactures TIC i de
serveis TIC, i es preveu, a més a més, la remissió genèrica a
“aquelles altres activitats terciàries basades en el coneixe-
ment i que millorin la competitivitat, segons el Tableau de
Bord de l’OCDE, de la Science, de la Technologie et de
l’Industrie 1991, pàg 18”, i en especial les àrees tecnològi-
ques, comercial i financera”.32
Aquesta important incorporació va acompanyada de
l’adopció d’un llistat de criteris que han de tenir les acti-
vitats @ i que són els següents33
:
a) Utilitzen processos de producció caracteritzats per
la utilització intensiva de mitjans de nova tecnologia.
b) Disposen d’una alta densitat ocupacional (nombre
de treballadors o usuaris/superfície).
c) Generen un alt valor afegit.
d) Estan directament relacionades amb la generació,
el processament i la transmissió d’informació i de conei-
xement.
29. “Noves estratègies...”pàg. 20 i 21.
30. Es va realitzar un estudi exhaustiu sobre la localització de l’activitat eco-
nòmica a Barcelona i al districte de Sant Martí i les illes del Poblenou, a
partir de l’impost d’activitats econòmiques, i per al període 1992-1997,
que va posar de manifest tant la tendència a la desindustrialització com
la de la terciarització. L’estudi entrava a nivell de dos dígits en l’àmbit de
les illes del Poblenou. Vegeu Joan Trullén i Rafael Boix, “Tendències
recents de l’activitat econòmica al Poblenou de Barcelona a partir de les
dades de l’impost d’activitats econòmiques”, conveni de col·laboració
entre Ajuntament de Barcelona i la UAB, Departament d’Economia
Aplicada, 1999.
31. Vegeu Miquel Barceló i Antoni Oliva, La ciudad digital, Pacte Industrial
de la Regió Metropolitana de Barcelona, Beta Editorial, L’Hospitalet de
Llobregat, 2002, pàg. 121.
32. Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del
Poblenou-Districte d’Activitats 22@BCN, pàg. 249. Annex 1. Relació
d’activitats @.
33. Ibidem art. 7,2, pàg. 227.

e) No són contaminants ni molestes i poden desenvo-
lupar-se en medis urbans centrals.
La decisió d’incloure una remissió a les noves activitats
denses en coneixement i als possibles canvis en la meto-
dologia de l’OCDE, i també l’establiment d’uns principis
o criteris generals per valorar si una activitat econòmica és
o no susceptible de ser inclosa dins les activitats @, exigia
dotar-se d’uns procediments en la presa de decisió dife-
rents als que fins aleshores s’havien tingut en compte en
les normes urbanístiques de Barcelona. En concret es va
acordar la creació d’una comissió assessora, integrada per
persones de reconeguda solvència tècnica i professional
en l’àmbit de les TIC, la societat de la informació i l’eco-
nomia del coneixement, designades per l’alcalde de
Barcelona, que tindria un triple objectiu: informar els
plans especials que havien de desenvolupar activitats @,
proposar l’actualització de la relació d’activitats @ i inter-
pretar, en els casos de dubte o imprecisió, si una activitat
responia o no als criteris establerts en la normativa @.
4. Conclusió: El Poblenou, Districte d’Activitats
22@Barcelona
En el treball es posa el focus en la inserció del procés
de renovació de les àrees industrials del Poblenou i el
22@Barcelona en un projecte més ampli de transforma-
ció de Barcelona, que es dissenya entre 1999 i 2000 i que
es coneix com a Barcelona Ciutat del Coneixement, i que
abasta no només continguts estratègics de naturalesa
econòmica i urbanística sinó un ampli conjunt de camps
com ara la tecnologia, la recerca i el desenvolupament, la
cultura, l’educació, l’ocupació i la informació.
Barcelona articula la nova estratègia sobre tesis eco-
nòmiques i urbanístiques que sintonitzen en els postulats
de la nova economia urbana (competeixen les ciutats, diu
Roberto Camagni) i de la nova teoria del districte indus-
trial marshal·lià (ja no serveixen els vells criteris de clas-
sificació de les activitats per sectors atès que una part
substancial dels avantatges està en el “districte” diu
Giacomo Becattini).
Si el que és decisiu no és el “sector”sinó el “districte”,
la zonificació urbanística ha de canviar. El vell sistema de
classificació zonal identificava el sector com a categoria
econòmica bàsica; en la renovació del Poblenou es pro-
posa una nova classificació de les “activitats”que inclou
les TIC i va més enllà: inclou les activitats de serveis
“denses en coneixement”, d’acord amb la definició de
l’OCDE.
El trànsit d’un model industrial manufacturer a un
model d’economia del coneixement exigia estendre a
aquestes activitats la nova zonificació per tal que es pro-
mogués una nova base productiva amb alta densitat ocu-
pacional. S’insereix així el nou “districte d’activitats”
22@Barcelona dins del projecte general Barcelona Ciutat
del Coneixement del qual forma part.
Referències bibliogràfiques
ABRAMOVITZ, MOSES, & DAVID, PAUL A. (1996), “Technological Change
and the Rise of Intangible Investments: The US Economy’s Growth-
path in the Twentieth Century,” Employment and Growth in the
Knowledge-based Economy, Paris: OCDE.
ACEBILLO, JOSÉ ANTONIO (1998), “Barcelona: servidor central de la
xarxa metropolitana de ciutats”a Revista Econòmica de Catalunya, núm.
34 pàg. 96-106.
BARCELÓ, MIQUEL, I OLIVA, ANTONI, (2002) La ciudad digital. Pacto
Industrial de la Región Metropolitana de Barcelona, L’Hospitalet de
Llobregat: Beta editorial.
BARCELONA, METRÒPOLI MEDITERRÀNIA Número monogràfic dedicat al
“Projecte Barcelona Ciutat del Coneixement”, Ajuntament de
Barcelona, 2001.
BECATTINI, GIACOMO, (1986) “Del “sector” industrial al “districte”
industrial. Algunes consideracions sobre la unitat d’anàlisi de l’econo-
mia industrial”, Revista Econòmica de Catalunya, núm 1.
BOIX, RAFAEL, (2006) Barcelona ciutat del coneixement. Economia del
coneixement, tecnologies de la informació i de la comunicació, i noves estratè-
gies urbanes, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona.
BUSQUETS, JOAN, (2004) Barcelona. La construcción urbanística de una
ciudad compacta, Barcelona: Serbal.
Camagni, Roberto, (2005) Economia Urbana, Antoni Bosch Editor.
Clos, Joan, (2001) “Una ciutat amb idees”, Els monogràfics de
Barcelona, metròpolis mediterrània, núm. 1. Barcelona : Ajuntament de
Barcelona. Àrea de Relacions Ciutadanes,
CONSEIÇAO, PEDRO; HEITOR, MANUEL V. I OLIVERA, PEDRO, (1998)
“Expectations for the University in the Knowledge-based Economy”,
Technological Forecasting and Social Science, 58, p. 203-214.
GARCÍA-BRAGADO, RAMÓN, (2011) 22@Barcelona. 10 anys de renovació
urbana [pròleg], Barcelona, 2011: Ajuntament de Barcelona.
KNIGHT, RICHARD V. (1995). “Knowledge-Based Development: Policy
and Planning Implications for cities”, Urban Studies, 32.

Modificació del Pla general metropolità per a la renovació de les àrees
industrials del Poblenou, districte d’activitats 22@BCN. Aprovada definiti-
vament per Acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de
Barcelona de 27 de juliol del 2000 (DOGC núm. 3239 de 5/10/2000)
Nadal, Jordi i Tafunell, Xavier, (1992) Sant Martí de Provençals: pulmó
industrial de Barcelona, 1847-1992, Barcelona: Ed. Columna.
OCDE (1998) Science, Technology, Industry. University Research in
Transition, París.
OLIVA, ANTONI, (2003) El districte d’activitats 22@bcn, Barcelona: Aula
Barcelona.
ROCA I ROSELL, FRANCESC, (1979) Política econòmica i territori a
Catalunya, 1901-1939, Barcelona: Ed. Ketres.
TRULLÉN, JOAN, (1998) “Factors territorials de competitivitat a la Regió
Metropolitana de Barcelona”, Revista Econòmica de Catalunya, núm. 34,
gener 1998, p.34-51.
TRULLÉN, JOAN (1998): Noves estratègies econòmiques i territorials per a
Barcelona, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Gabinet Tècnic de
Programació.
TRULLÉN, JOAN; BOIX, RAFAEL I SANTANA, JUAN ANTONIO, (1998)
Tendències de l’ocupació a Barcelona a partir de INSS i IAE (1993-1997),
Conveni de recerca entre Barcelona Activa i la UAB, Departament
d’Economia Aplicada, policopiat.
TRULLÉN, JOAN, I BOIX, RAFAEL, (1999) Tendències recents de l’activitat
econòmica al Poblenou de Barcelona a partir de les dades de l’Impost
d’Activitats Econòmiques, Conveni de col·laboració entre Ajuntament de
Barcelona i la UAB, Departament d’Economia Aplicada.
TRULLÉN, JOAN, (2001) La metròpoli de Barcelona cap a l’economia del
coneixement: diagnosi econòmica i territorial de Barcelona 2001. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, Gabinet Tècnic de Programació.
TRULLÉN, JOAN; LLADÓS, JOSEP I BOIX, RAFAEL,(2002) “Economía del
conocimiento, ciudad y competitividad”, Investigaciones Regionales,
núm. 1, p. 139-161.

Introducció: el 22@ com a condició necessària
per competir millor al món en dimensió
de l’oferta i clústers consolidats
Amb l’aprovació definitiva al final de l’any 2000 de la
Modificació del Pla general metropolità per a la renova-
ció de les àrees industrials del Poblenou, districte d’acti-
vitats 22@BCN, de Barcelona, sobre un àmbit de 113 illes
de l’Eixample Cerdà i un potencial de prop de 4 milions
de m2
de sostre edificable, es posava en marxa una gran
operació de renovació urbana d’una àrea industrial tradi-
cional que estava ocupada per uns 1,4 milions de m2
edi-
ficats en diferents estats d’obsolescència física i funcional
amb qualificació d’indústria (22a), però que globalment
representaven una infrautilització d’un espai de gran
centralitat a uns 15 minuts del centre de Barcelona.
L’àmbit de 198 ha localitzava també poc més dels
4.600 habitatges que es mantenen en el nou planejament
i que estaven en situació d’ al·legalitat. El desenvolupa-
ment del 22@ amplia el parc d’habitatge en uns 4.000
habitatges addicionals en règim de protecció pública en el
sòl de cessió, el sostre edificable dels quals és equivalent
al 10% de l’aprofitament total (0,3 m2
de sostre per m2
de
sòl), que correspon a l’Ajuntament per cessió normativa
d’aprofitament i participació en les plusvàlues generades.
Es posava així en el mercat un potencial de 3,2 milions
de m2
de sostre d’activitat desenvolupament d’activitats
de tipologia edificatòria d’oficines de densitat alta (3 m2
de sostre per m2
de sòl d’illa1
) com correspon a un central
bussiness district, que és la condició necessària per com-
petir en el mercat immobiliari global i atreure nova acti-
vitat econòmica a la ciutat central, la qual, sense la massa
crítica del 22@ i la possibilitat de generar clústers s’hau-
ria hagut de localitzar en gran part en la perifèria metro-
politana de forma més dispersa.Accentua així el paper de
Barcelona de servidor central del sistema de ciutats
metropolità i seu de les activitats més direccionals.
L’illa constitueix la unitat bàsica de planejament deri-
vat i de gestió d’iniciativa privada, si hi ha acord de més
del 50% de la propietat del sòl, i facilita el repartiment de
càrregues i beneficis del planejament en proporció a la
propietat del sòl ocupat de les empreses existents i dóna
prou flexibilitat perquè l’oferta es vagi adaptant a les
necessitats del mercat immobiliari. El planejament que va
iniciar l’Ajuntament en quatre àmbits predeterminats i
amb les primeres localitzacions d’activitats ha constituït
un incentiu addicional per al desenvolupament d’inicia-
tiva privada.
Des del punt de vista econòmic, l’incentiu de l’edifi-
cabilitat (fins a 2,7 m2
st per m2
s si es tracta d’una activitat
@ de nova economia i de 2,2 m2
st/m2
s si es tracta d’altres
usos terciaris –com per exemple els hotels– excloent l’ac-
tivitat industrial i d’emmagatzematge) genera plusvàlues
per tal de fer front a les indemnitzacions per trasllats (a
Impacte urbanístic i immobiliari del 22@:
el futur ‘central business district’
de Barcelona
Sara Mur i Joaquim Clusa
Economistes consultors, Mur&Clusa Associats
(*) Els autors volen agrair l’interés de BSAV. La inclusió del mapa ha estat
possible gràcies a Albert Viladomiu Mangrané, director d’Urbanisme de
BSAV, i l’elaboració ha anat a càrrec de: vubeda@barcelonasagrera.com
1. L’edificabilitat de 3 m2
st/m2
s vol dir una edificabilitat d’uns 36.000 m2
de
sostre sobre rasant en una illa de l’Eixample (12.000 m2
de sòl). És gaire-
bé equivalent, per exemple, a construir una torre Mapfre (d’aproximada-
ment 42.000 m2
st sobre rasant) o un Corte Inglés mitjà de 7 plantes sobre
rasant a l’entorn dels 45.000 m2
st) i que explica la tipologia edificatòria
resultant a les illes amb noves construccions.

l’entorn dels 600 t per m2
de sostre existent), enderrocs,
compensació de l’edificació existent (a l’entorn dels 200 t
per m2
de sostre actual), els costos d’urbanització interns
de l’illa i l’aportació al finançament proporcional de la
reurbanització de tot l’àmbit seguint les determinacions
del Pla especial d’infraestructures (PEI) i que representa
menys de 80t per m2
de sostre sobre rasant que l’orde-
nança fiscal corresponent determina per unitat de super-
fície de sòl.
La figura del PEI és també una innovació de gestió i
finançament privat de la reurbanització unitària de tot
l’àmbit amb estàndards d’alta qualitat en relació amb el
subministrament elèctric, de telecomunicacions i recollida
de brossa. D’aquesta forma, les plusvàlues també finan-
cen majoritàriament la urbanització de ciutat, amb una
mínima participació d’inversió general de l’Ajuntament
provinent dels ingressos ordinaris. Aquest mecanisme de
finançament s’ha aplicat posteriorment al finançament
de la infraestructura de La Marina del Prat Vermell i està
prevista a La Verneda i obre possibilitats per ser aplicada
per a tot un municipi en el desplegament dels seus plans
d’ordenació urbana per al finançament de les infraestruc-
tures de ciutat que no es poden assignar a sectors concrets.
Lògicament les illes que ja s’han transformat o que
tenen més probabilitats de transformació són les menys
denses, que s’acosten a l’edificabilitat mitjana d’ocupació
prèvia (a l’entorn d’1 m2
st per m2
de sòl) perquè han de
finançar menys indemnitzacions. Per tant, el termini de
colmatació dependrà de les condicions del mercat de
cada moment que permetin finançar les indemnitza-
cions, perquè les illes més denses tindran previsiblement
un termini de desenvolupament més llarg.
El desplegament de les illes es pot retardar si les
empreses que no formen part de la iniciativa majoritària
inicial presenten desacords, que normalment apareixen
en relació amb les indemnitzacions, perquè el finança-
ment del nou desenvolupament pot ser a càrrec d’empre-
ses promotores que compren el sòl a la propietat actual.
Malgrat que les juntes de compensació disposen d’ins-
truments normatius per pagar indemnitzacions normati-
ves a la propietat minoritària no és menys cert que es
poden generar contenciosos que retardin el desenvolu-
pament del conjunt de l’illa o sector.
El desenvolupament per illes possibilita també supe-
rar els estàndards mínims de la normativa urbanística
general, fent la reserva per cessió del 20% de l’illa o de
l’àmbit per a espais oberts i el 10% per a equipaments de
tota mena, inclosos els de nova creació, que són els de
caràcter 22@.
Les cessions de sòl són neutres en relació amb els
preus de venda del producte immobiliari perquè el valor
residual unitari dels solars és demanda derivada en fun-
ció del preu de venda del producte final, i els costos
empresarials i el benefici de la promoció i el preu absolut
dels solars depenen només de l’edificabilitat atribuïda pel
planejament i el preu unitari.
Una dimensió comparativa del Districte del 22@ la
dóna la dimensió del districte de La Défense de París2
,
que s’anuncia com l’international business district més
gran d’Europa i en situació de centralitat3
, que des dels
anys 60 i en un espai de 564 ha, ha permès la construcció
3,4 milions de m2
d’oficines, 0,95 Mm2
de sostre comercial i
0,95 Mm2
d’habitatge.Amb un total de 4,4 Mm2
st d’activi-
tat econòmica localitza 185.000 llocs de treball i uns 20.000
residents. Localitza avui les seus centrals de 12 de les 50
empreses multinacionals més grans del món, en el conjunt
de l’Île-de-France, amb uns 50 milions de m2
d’oficines.
Els 3,2 Mm2
st del 22@ representen el 72% del sostre
d’activitat de La Défense i podrien disposar en el futur de
133.000 llocs de treball amb l’estàndard equivalent (24
m2
st per lloc de treball). Encara que la superfície total
seria només el 35% de La Défense i una edificabilitat mit-
jana entorn del doble, la comparació és adequada per
posar de relleu la importància i les possibilitats de desen-
volupament del 22@. En dimensions d’oficines els muni-
cipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 12,2 Mm2(5)
(dels quals 7,3 Mm2
st correspondrien al municipi de
Barcelona) tindrien dimensions més modestes en relació
2. http://www.ladefense-seine-arche.fr/les-lieux-du-projet/la-defense.html.
Document “Enjoy La Defènse Seine Arche”. Maig 2011.
3. Anuncien que està a 10 minuts del centre de París i a 30 minuts dels aero-
ports en transport públic.
4. Amb 31 ha d’esplanada i 11 ha d’espais verds.
5. Informació de la Gerència del Cadastre pel GabinetTècnic de Programació.
Juliol de 2009.

amb els 50 milions de m2
de l’Île-de-France que indica la
informació de La Défense, ateses les diferències de nivell
de renda, grau de terciarització de l’economia i l’efecte de
capitalitat.
Totes les aglomeracions importants del món es posi-
cionen per poder ampliar els seus central bussiness district
en localitzacions tan centrals com sigui possible. També
és el cas de Madrid que en data de novembre de 2009 va
aprovar inicialment el Plan parcial de prolongación de la
Castellana amb l’eslògan “El corazón económico de
Madrid”6
. Amb 312 ha té un sostre potencial de 3,05
milions m2
st repartits el 45% per a habitatge i el 55% per
a activitat econòmica (2,4 Mm2
st). El model de Madrid es
diferenciaria del de París i Barcelona bàsicament per la
proporció d’habitatge en relació amb la d’activitat, que
gairebé són equivalents, i en qualsevol cas és una qüestió
a tenir en compte en els planejaments futurs de
Barcelona o en la modificació dels planejaments vigents.
El 22@ ha representat, doncs, un planejament amb
visió de futur que es va elaborar per tal de produir nova
oferta del sostre d’oficines que necessitava el mercat,
fomentant addicionalment la localització de les activitats
de la tecnologia avançada que demanava i demana la
nova economia, amb unes dimensions, localització, qua-
litat de la urbanització i sistemes innovadors de gestió i
finançament homologables amb les millors iniciatives de
l’experiència comparada del món global.
La crisi econòmica que s’inicià la segona meitat del
2007 ha modificat substancialment la dinàmica de
sol·licitud de llicències del 22@ perquè el ritme d’aprova-
ció anual del període 2008-2010 (133.105 m2
st anual) s’ha
reduït a un 23-27% de les que hi va haver en el període
2002-2007 (122.933 m2
st si es compten 7 anys i 143.422
m2
st si es concentra la dinàmica fins el 2002 a l’any 2003).
La durada de la baixa demanda afectarà lògicament al
termini d’absorció tant del 22@ com de les altres opera-
cions en oferta actual i en planejament i desplegament de
Barcelona.
Atès que la construcció al 22@ ha tingut quatre anys i
mig de cicle expansiu i tres anys i mig de cicle recessiu es
pot considerar una demanda a mitjà termini de l’ordre
dels 100.000 m2
st anual de llicències aprovades i uns
4.200 nous llocs de treball per any, amb l’estàndard mitjà
de La Défense de París.
En el present article es tracten successivament les
qüestions referents a les previsions de l’estudi econòmic i
financer inicial en relació amb els resultats actuals (apar-
tat 1), l’oferta del 22@ en el context de les operacions en
competència en la Barcelona de “riu a riu”(apartat 2), la
situació dels preus competitius i dels paràmetres i opi-
nions dels informes dels intermediaris immobiliaris amb
referència a alguns preus internacionals (apartat 3), la
referència a la viabilitat econòmica del desenvolupament
en funció de la influència dels diferents components dels
preus i en especial de les indemnitzacions i els costos
d’urbanització (apartat 4), el potencial edificatori del 22@
en l’horitzó 2020 (apartat 5), l’impacte del 22@ en el con-
junt de la dinàmica constructiva de Barcelona que reflec-
teixen les llicències d’obra aprovades, tant sobre rasant
com sota rasant (apartat 6).
El capítol més conclusiu (apartat 7) fa referència a la
dimensió que assolirà el 22@ i les operacions a l’entorn
de l’estació de la Sagrera quan s’arribi a completar en el
context del sostre d’activitat en activitats terciàries dels
diferents districtes de Barcelona segons el cadastre, i sus-
tenta la hipòtesi que haurà superat el sostre d’activitat
econòmica, i segurament de l’ocupació, dels districtes de
Ciutat Vella i l’Eixample, que formen el vell centre de
negocis de Barcelona.
Previsions i hipòtesis econòmiques de la MPGM:
20 anys, absorció de 135.000 m2
st anuals i viabilitat
econòmica de les indemnitzacions
«El present Estudi Econòmic i Financer té com a fina-
litat principal assegurar la realització de les previsions de
l’ordenació urbanística, justificant que la distribució de
càrregues i beneficis és viable i ajustada a les determina-
cions establertes per la normativa urbanística i la situació
del mercat immobiliari. Es tracta especialment de posar
de relleu que l’aprofitament de les “zones”, al valor actu-
6. http://www.madrid.es/portales/munimadrid/es

al i previsible de mercat immobiliari, i la inversió pública
i la procedent d’altres fonts poden finançar adequada-
ment els “sistemes” (infraestructures, indemnitzacions,
urbanització i dotacions de caràcter col· lectiu) necessaris
per al desenvolupament urbà.
»El present document es refereix especialment als
continguts següents:
»1. Dimensionament de la nova oferta de sostre d’ac-
tivitat resultant de l’ordenació urbanística.
»2. Demanda de sostre d’activitat a Barcelona i al
Poblenou
»3. Viabilitat de les noves càrregues urbanístiques a
finançar amb l’escreix d’edificabilitat.
»4. Aproximació a la viabilitat immobiliària de les
operacions de transformació (plans especials).» (Del Text
refós de l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla
general metropolità, setembre del 2000, pàgines 1 i 3).
En relació amb el primer aspecte, el quadre síntesi de
l’estudi donava els potencials següents: «Afegint-hi els
509.976 m2
st d’habitatge existent i potencial i els equipa-
ments locals i @, el potencial total se situava en poc més
de 3.500.000 m2
st. La compleció del potencial es preveia
en 20 anys fins al 2019 a una dinàmica mitjana de 133.000
m2
de sostre d’activitat per any i la construcció d’uns 4.000
habitatges protegits».
En relació amb el potencial de llocs de treball s’indi-
cava: «La nova ordenació urbanística també possibilitarà
l'augment dels llocs de treball localitzats al Poblenou, que
en aquest moments se situa a l'entorn de les 31.000 per-
sones, segons el padró de 1996. Amb una hipòtesi màxi-
ma de densitat de 25 m2
de sostre per lloc de treball, el
nou districte productiu localitzarà més de 91.000 llocs de
treball.»7
Cal destacar de les previsions: «...atès que el creixe-
ment anual del PIB en aquests anys ha estat d’un 2,5%
anual de mitjana; taxa que és molt raonable esperar que
s’assoleixi també en el proper decenni i, si més no, per-
met fer previsions sobre diversos escenaris de creixement
econòmic».
En relació amb el diagnòstic de la situació de l’oferta
d’activitat econòmica a Barcelona del 1999, l’estudi indi-
cava: «Per aquestes raons, se situa la participació del
Poblenou en la dinàmica del municipi entre un mínim del
40% i un màxim del 60%. Aplicant aquestes proporcions
a la tendència de 387.854 m2
de sostre anual en activitat
terciària de tota mena, la demanda potencial del
Poblenou se situa entre 155.034 m2
i 232.550 m2
de nou
sostre/any, amb una hipòtesi mitjana de 194.000 m2
de
sostre nou anual. [...] Barcelona té actualment un estoc de
4 milions de m2
d’oficines, cosa que representa el 56% de
l’estoc de Madrid i el 16% del de Londres. [...]
L’Ajuntament ha de garantir la transformació del
Poblenou independentment de cicle econòmic i immobi-
liari. [...] La visió ha de ser a 15-20 anys. [...] Actualment
el 35-45% de l’estoc d’oficines es considera obsolet i no
acompleix els requisits dels usuaris. [...] L’estimació d’ab-
sorció total d’oficines de “nivell internacional” a
Barcelona i àrea metropolitana s’estima [...] en 197.000
m2
anuals. La participació del Poblenou en la hipòtesi
més expansiva se situaria, segons aquest estudi, en el
7. Més recentment s’ha donat la xifra de 150.000 llocs de treball potencial
estimats per al 22@ (2009), “22@Barcelona project. A social, urban and
economic urban renewal", mimeo, pàg. 24.
Pla d’etapes
Desenvolupament del nou sostre potencial d’activitats productives
Sostre potencial total 2000-2004 2005-2009 2010-2014 2015-2019
Operacions predeterminades 1.150.833 345.251 460.331 345.251
Operacions opcionals 1.509.021
Càrregues = < 38.000 pts/m2
st potencial 901.626 180.324 360.651 180.325 180.326
Càrregues = > 38.000 pts/m2
st potencial 607.395 91.109 121.479 212.588 182.219
TOTALS 2.659.654 616.884 942.464 738.164 362.545
100% 23% 35% 28% 14%

Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i Territori

Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i Territori

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (19)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (17)

Ähnlich wie Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i Territori

Ähnlich wie Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i Territori (20)

Mehr von Barcelona Activa

Mehr von Barcelona Activa (20)

Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i Territori