2. Per que alguns dialectes en unes certes condicions historiques, son considerats com a llengüe s ? Un dialecte és una variant del parla. Especialment s'usa el terme "dialecte" per a designar una variant particular parlada en certes zones geogràfiques ( geolecto ). En lingüística antropológica s'entén per dialecte la forma específica de llengua usada per una comunitat. Des d'aquesta perspectiva, ningú parla una "llengua", sinó un dialecte de la mateixa. Per una altra part els usos del terme dialecte han estat subjectes a no poca polèmica. Per exemple, s'ha reservat el terme dialecte per a llengües de poc prestigi amb finalitats polítiques o culturals. No obstant això, suposa una incorrecció parlar de dialecte quan es fa referència a veritables llengües que per raons socials o històriques es perceben com 'inferiors' a la pròpia, com en l'ús llatinoamericà respecte a les llengües indígenes [1] [2] Qui identifiquen un dialecte en particular com la versió "estàndard" o "correcta" poden estar usant aquests termes per a expressar una distinció social. Sovint, mes no sempre, la llengua estàndard és més propera al sociolecto de les classes altes.

3. 2.QUE ES L’ORDRE ESTABLERT? L’ordre establert es la manera en com es troben les llengues actualment en Espanya. A Espanya es parlen diverses llengües. El castella, llengua oficial a tot el país, és la llengua materna predominant a gairebé totes les comunitats autònomes d'Espanya. Sis de les disset comunitats autònomes d'Espanya tenen a més, juntament amb el català, altres llengües com a cooficials. El bilingüisme en diferents graus i en diferents situacions comunicatives entre el català i una altra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que resideixen en alguna d'aquestes comunitats autònomes.

6. perquè una llengua tengui modalitats hi ha una exigència prèvia i forçosa i és que existeixi aquesta lengua, perquè una modalitat lingüística no és una altra cosa que les peculiaritats en què una llengua es parla a un determinat territorio

7. La intenció: és convertir en polèmica la qüestió lingüística. Al País Valencià, fa temps que el Partit Popular atia el secessionisme lingüístic. A les Balears, a aquestes alçades, negar la unitat de la llengua faria riure. Per això han de recórrer a la defensa d'unes modalitats lingüístiques suposadament amenaçades. A València i a les Balears, el discurs del PP no és exactament el mateix, però l'objectiu sí: crear una polèmica falsa amb una triple finalitat. D'una banda, donar la imatge del català com a realitat polèmica, conflictiva, anormal, de manera que l'altra llengua, percebuda com a neutra, no problemàtica, normal, pot anar fent via més fàcilment en la substitució de la nostra llengua. En segon lloc, dimonitzar qualsevol mena d'acostament als altres territoris del domini lingüístic a base de fer volar bubotes uniformadores (quan, de fet, la col·laboració entre els diferents territoris és essencial per a enfortir la nostra comunitat i per a projectar-la a l'exterior). Finalment, desviar l'atenció del que hauria de ser el debat autèntic, el debat sobre les condicions de subsistència de la nostra comunitat lingüística dins un Estat identificat amb un únic grup lingüístic (el castellà), que tracta de manera desigual els ciutadans segons l'idioma que parlen i que manté les condicions de subordinació de la nostra llengua.

9. Per que hi ha gent que te prevenció davant el terme catala? La gent te prevenció de dir que parlen català en lloc de Eivissen Mallorqí Menorquí.. perque creuen que es com una discrimacio al seu propi dialecte.

10. FI