SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 9
Literatura dels anys trenta i quaranta
La poesia de tradicicó simbolista.   La poesia d'aquesta època seguí la tradició simbolista.El simbolisme evolucionà en dues  tendències: -L'anomenada poesia pura,que preten atorgar a la paraula un valor absolut,un poder expressiu total.Representada per poetes com Carles Riba i Marià Manent. -El neopopularisme, que es la poesia que s'inspira en les formes i els temes dels gèneres tradicionals i els reelabora a partir d'una òptica culta i amb precisió poètica.Representat per Tomàs Garcès, Clementina Arderiu i Josep Maria de Sagarra. Marià  Manent (1892-1988) El contacte amb la poesia anglesa va marcar la seva producció,que evolucionà cap als postulats de la poesia pura.De la seva obra destaquen "L'aire daurat", "L'ombra i altres poemes" i "La ciutat del temps",. Clementina Arderiu (1893-1976) Autora d'una poesia que reflecteix la influència de Carner i l'interès per les formes populars del cançoner.Els motius dels seus poemes son detalls que expressa amb les paraules justes. La seva obra desprèn una gran sensibilitat i un optimisme vital. Cançons i elegies (1916), Cant i paraules ( 1936), Sempre i ara (1946).
Tomàs Garcés (1901-1993) La seva poesia es caracteritzà per la utilització dels temes de la lírica popular i tradicional en forma de cançó.Es tracta d'una poesia elaborada i treballada. De la seva extensa obra,cal esmentar -Vint cançons (1922) -L'ombra del lledoner (1924) -Paradís (1931) -El caçador (1947) -Grèvol i molsa (1953) -Quadern de la Selva (1962) -Plec de poemes (1971) -Escrit a terra (1985). Carles Riba -Ha estat una de les figures més importants de la figura catalana del segle xx,no solament per la seva producció poètica sino també per la seva aportació com a traductor i crític. Va néixer a Barcelona el 1893 i va estudiar Dret i Lletres.Va completar la seva formació a Alemanya i Itàlia. El 1916 es va casar amb la poetessa Clementina Arderiu i desplegà una extensa activitat professional i intel.lectual.Va ser professor i col.laborà en revistes (La Revista,Quaderns d'estudi).Fou nomenat cap de la secció grega de la fundació Bernat Metge.Traduí autors clàssics i poetes i narradors dels segles XIX i XX.Publicà dos llibres per infants: Carles Riba
-Les aventures d'en Perot Marrasquí (1917) -Sis Joans (1928) I articles i assaigs de crítica literària: -Escolis i altres articles(1921) -Els marges (1927) L'any 1932 ingresà a l'institut d'estudis catalans.Pel que fa a la creació poètica, en la primera etapa publicà el primer llibre d'Estances,el 1919,i el 1930,el segon. Carles Riba va professionalitzar la cultura i va normalitzar l'intel.lectual. El 1939, Riba va haver d'exiliar-se.Es refugià a França,on coincidí amb altres escriptors i artistes: Soldevila,Joan Oliver...El 1943 va tornar a Catalunya y va rependre l'activitat intel.lectual malgrat la repressió del règim franquista.Carles Riba es convertí en el centre de la intel.lectualitat catalana i fou reconegut i admirat.  Va morir a Barcelona el 1959. Obra poètica: Va ser l'autor de set llibres de poemes. El 1919 publicà  el primer llibre d' "Estances",relacionat amb el noucentisme.Riba fa una reflexió i una descoberta d'ell mateix i del món.És una poesia introspectiva,amb un desig d'objectivació i que busca la perfecció formal.És difícil d'entendre. En aquesta obra predomina el tema amorós,però també el procés d'autoconeixement del poeta i la reflexió sobre el procés creador. En el segon llibre d'Estances(1930),la poesia de Riba evoluciona cap a una línia més personal, que s'acosta a la poesia pura. Aquesta vol prescindir de tot allò que no sigui la mateixa poesia.
Aquesta concepció de la poesia culmina en l'obra "Tres suites"(1937), un llibre de sonets dividit en tres parts: -Un nu i uns ulls. -Lírica de cambra. -Espectador. En cada part,el poema arrecna d'una mateixa situació: un objecte i un espectador que el contempla i s'hi relaciona.Els sonets son de comprensió difícil. "Del joc i de foc"(1946) recull les "Tankkas de les quatre estacions" i les "Tankkas del retorn", i la secció "Per una sola veu",formada per deu poemes més. "Les elegies de Bierville"(1943) és una de le sobres més importants de la literatura catalana i el punt culminant de la poesia de Carles Riba.Aquesta obra va ser escrita durant l'exili del poeta a la ciutat francesa de Bierville. Les Elegies expressen alhora l'exili i el retorn, la mort i la resurrecció.L'exili condueix al poeta a la recerca espiritual que té una dimensió religiosa. "Salvatge cor"(1952) és un llibre de 27 sonets en el cual domina perfectament la temàtica religiosa. "Esbós de tres oratoris"(1957) és l'última obra de Riba. Consta de tres poemes inspirats en episodis evangèlics.
El teatre   El teatre català també es trobava en crisi en les primeres dècades del segle XX i el noucentisme no s’interessà a millorar aquesta situació Alguns autors començaren a esriure obres inspirades en el teatre francès, l’anomenada  pièce bien faite , reflex de l’hegemonia de la classe burgesa. Es tractava d’obres que fugien de la tradición realista i plantejaven, en un to divertit, conflictos i embolias propis de la vida familiar de l’alta burguesía urbana que tenien un final feliç. Un d’aquests autors fou Carles Soldevila. Més endavant, la mateixa crisi de la burguesía i la sensibilització social davant els problemes de l’època comportaren la inclusió d’elements crítics en aquestes obres. Un autor que reflectí aquesta crisi va ser Joan Oliver. En darrerc lloc, es va produir un teatre festiu i popular, concentrat en el Paral.lel barceloní.
Josep Maria de Sagarra Josep M de Sagarra va néixer l’any 1894 en el si d’una família aristòcrata. Conegué áutors com Carles Riba i Carner, i inicià la seva vocació literària. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Viatjà per Europa i el 1914 va publicar la seva primera obra: “Primer llibre de poemas”. El 1918 s’estrenà al Romea “Rondalles d’esparvers”, la primera obra de teatre de Sagarra. El 1932 publicà la novel.la “Vida privada”. En esclatar la guerra, s’exilià, es casà a París i viatjà a la Polinèsia. Finalment el 1954 va escriure les “Memòries”, una de les seves obres més importants. Va morir l’any 1961. Obra teatral Sagarra va ser un dels autors teatrals més importants i populars de la primera meitat del segle XX. Durant l’etapa de la preguerra, el producció de Sagarra destaquen dos gèneres: - Les comèdies de costums, que conecten amb la tradición vuitcentista, amb obres com “El matrimoni secret”. - Els poemas dramàtics, que són obres més ambicioses. Plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominats per la passió i sovint motivades per conflictes amorosos que al final es resolen feliçment. Pertany a aquest grup l’obre “El foc de les ginesteres”
Acabada la guerra, va escriure obres que s’allunyaven del popularisme que havia caracterizat les creacions anteriors. Redactà en prosa les peces considerades de més qualitat dins la seva producció :  “El prestigi dels morts”, “La fortuna de Sílvia”, “La Galatea” i “Ocells i llops”. Aquest teatre, no tingué ni l’èxit ni l’acceptació de les produccions anteriors, perquè el públic el trobava massa difícil i Intel.lectual. Finalment entre 1952 i 1957, es decantà pel teatre de tesi, escrit en prosa, que plantejava una problemàtica de tipus religiós i moral.  En tota l’obra de Sagarra s’aprecia la influència del teatre clàssic (Shakespeare, Molière, Goldoni) i del teatre castellà del segle XVII. En certa manera, la seva producción es pot considerar anacrònica.  Obra narrativa L’obra narrativa de Sagarra consta d’alguns contes i de tres novel.les: “Paulina Buxareu”, “All i salobre” i “Vida privada”. Es tracta d’una crònica de la decadència de l’aristocràcia barcelonina en la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la República. L’autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l’home i condomna els nous valors socials de l’època. Hi constata el Calvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu amb un to entre elegia i nostàlgia la desaparició d’una determinada Barcelona.
Obra poètica Josep M. de Sagarra escriví una poesia clara i entenedora que refugia les abstraccions i els Intel.lectualismes i que conecta amb la sensibilitat popular. Els poemas tenen soviet un to discursiu i narratiu. La natura, el paisatge i els personatges que els habiten són els principas motius del seus poemas.  Les seves obres més destacades són: “Cançons de rem i de vela”, “Cançons de taverna i d’oblit” i “Cançons de totes les hores”.  Sagarra va escriure també poemes llargs de to èpic sobre llegendes.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxjoanpol
 
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel GuimeràArgument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel GuimeràAlbert Vilalta Copons
 
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...lnamm
 
la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament ahmedayouz
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marjoanmolar
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme Pilar Gobierno
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.kwart
 

Was ist angesagt? (20)

La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel GuimeràArgument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Tirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorososTirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorosos
 
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
 
la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 

Andere mochten auch

Literatura Selectivo Valenciano
Literatura Selectivo ValencianoLiteratura Selectivo Valenciano
Literatura Selectivo Valencianojavier Soto
 
LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50
LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50
LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50Rafa Moya
 
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles RibaLes decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Ribapoolicho
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLluis Rius
 

Andere mochten auch (6)

Els ulls
Els ullsEls ulls
Els ulls
 
Literatura Selectivo Valenciano
Literatura Selectivo ValencianoLiteratura Selectivo Valenciano
Literatura Selectivo Valenciano
 
LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50
LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50
LITERATURA DURANTE EL FRANQUISMO: AÑOS 40 Y 50
 
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles RibaLes decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerra
 

Ähnlich wie Literatura anys 30_i_40

Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Domenec Garrido
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberajoanpol
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiagoalbert
 
Com sé que es besa
Com sé que es besaCom sé que es besa
Com sé que es besapacaluu
 
Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaMiguel
 
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de SagarraJosep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarraalbert
 
Power Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalanaPower Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalanapacaluu
 
Llorenç villalonga
Llorenç villalongaLlorenç villalonga
Llorenç villalongaalbert
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfMnicaFerri1
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu Amparo
 
Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerraAlba Pons
 
Jm sagarra i josep pla
Jm sagarra i josep plaJm sagarra i josep pla
Jm sagarra i josep plammonso
 
Treball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana Actual
Treball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana ActualTreball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana Actual
Treball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana ActualRoser Guiteras
 
Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis
Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis
Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis Edtrllarch
 
El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70irenitaa13tl
 

Ähnlich wie Literatura anys 30_i_40 (20)

Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i llobera
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiago
 
Com sé que es besa
Com sé que es besaCom sé que es besa
Com sé que es besa
 
Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalana
 
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de SagarraJosep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra
 
modernisme
modernismemodernisme
modernisme
 
Power Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalanaPower Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalana
 
Llorenç villalonga
Llorenç villalongaLlorenç villalonga
Llorenç villalonga
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdf
 
L'avantguardisme
L'avantguardismeL'avantguardisme
L'avantguardisme
 
L'avantguardisme
L'avantguardismeL'avantguardisme
L'avantguardisme
 
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de SagarraJosep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu
 
Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerra
 
Jm sagarra i josep pla
Jm sagarra i josep plaJm sagarra i josep pla
Jm sagarra i josep pla
 
Treball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana Actual
Treball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana ActualTreball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana Actual
Treball De Catala Panoramica De Dla Literatura Catalana Actual
 
Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis
Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis
Joan Salvat-Papasseit i El poema de La rosa als llavis
 
Josep maria de segarra
Josep maria de segarraJosep maria de segarra
Josep maria de segarra
 
El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70
 

Mehr von albert

Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixençaalbert
 
Presentació Ramon Llull i Cancelleria reial
Presentació Ramon Llull i Cancelleria reialPresentació Ramon Llull i Cancelleria reial
Presentació Ramon Llull i Cancelleria reialalbert
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguíalbert
 
Joan oliver
Joan oliver  Joan oliver
Joan oliver albert
 
Literatura2
Literatura2Literatura2
Literatura2albert
 
Literatura
LiteraturaLiteratura
Literaturaalbert
 
Joan Salvat i Papasseit
Joan Salvat i PapasseitJoan Salvat i Papasseit
Joan Salvat i Papasseitalbert
 
Avantguardisme
AvantguardismeAvantguardisme
Avantguardismealbert
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertranaalbert
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertranaalbert
 
La plaça del Diamant
La plaça del DiamantLa plaça del Diamant
La plaça del Diamantalbert
 
La plaça del diamant
La plaça del diamantLa plaça del diamant
La plaça del diamantalbert
 
Vicent estelles biografia[1]
Vicent estelles biografia[1]Vicent estelles biografia[1]
Vicent estelles biografia[1]albert
 
Vicent andres estelles obres
Vicent andres estelles obresVicent andres estelles obres
Vicent andres estelles obresalbert
 
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]albert
 
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]albert
 
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]albert
 
SociolingüíStica
SociolingüíSticaSociolingüíStica
SociolingüíSticaalbert
 
Santiago Rusinyol[1]
Santiago Rusinyol[1]Santiago Rusinyol[1]
Santiago Rusinyol[1]albert
 
DiglòSsia
DiglòSsiaDiglòSsia
DiglòSsiaalbert
 

Mehr von albert (20)

Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixença
 
Presentació Ramon Llull i Cancelleria reial
Presentació Ramon Llull i Cancelleria reialPresentació Ramon Llull i Cancelleria reial
Presentació Ramon Llull i Cancelleria reial
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguí
 
Joan oliver
Joan oliver  Joan oliver
Joan oliver
 
Literatura2
Literatura2Literatura2
Literatura2
 
Literatura
LiteraturaLiteratura
Literatura
 
Joan Salvat i Papasseit
Joan Salvat i PapasseitJoan Salvat i Papasseit
Joan Salvat i Papasseit
 
Avantguardisme
AvantguardismeAvantguardisme
Avantguardisme
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
 
La plaça del Diamant
La plaça del DiamantLa plaça del Diamant
La plaça del Diamant
 
La plaça del diamant
La plaça del diamantLa plaça del diamant
La plaça del diamant
 
Vicent estelles biografia[1]
Vicent estelles biografia[1]Vicent estelles biografia[1]
Vicent estelles biografia[1]
 
Vicent andres estelles obres
Vicent andres estelles obresVicent andres estelles obres
Vicent andres estelles obres
 
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
 
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
 
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]
 
SociolingüíStica
SociolingüíSticaSociolingüíStica
SociolingüíStica
 
Santiago Rusinyol[1]
Santiago Rusinyol[1]Santiago Rusinyol[1]
Santiago Rusinyol[1]
 
DiglòSsia
DiglòSsiaDiglòSsia
DiglòSsia
 

Literatura anys 30_i_40

  • 1. Literatura dels anys trenta i quaranta
  • 2. La poesia de tradicicó simbolista. La poesia d'aquesta època seguí la tradició simbolista.El simbolisme evolucionà en dues tendències: -L'anomenada poesia pura,que preten atorgar a la paraula un valor absolut,un poder expressiu total.Representada per poetes com Carles Riba i Marià Manent. -El neopopularisme, que es la poesia que s'inspira en les formes i els temes dels gèneres tradicionals i els reelabora a partir d'una òptica culta i amb precisió poètica.Representat per Tomàs Garcès, Clementina Arderiu i Josep Maria de Sagarra. Marià Manent (1892-1988) El contacte amb la poesia anglesa va marcar la seva producció,que evolucionà cap als postulats de la poesia pura.De la seva obra destaquen "L'aire daurat", "L'ombra i altres poemes" i "La ciutat del temps",. Clementina Arderiu (1893-1976) Autora d'una poesia que reflecteix la influència de Carner i l'interès per les formes populars del cançoner.Els motius dels seus poemes son detalls que expressa amb les paraules justes. La seva obra desprèn una gran sensibilitat i un optimisme vital. Cançons i elegies (1916), Cant i paraules ( 1936), Sempre i ara (1946).
  • 3. Tomàs Garcés (1901-1993) La seva poesia es caracteritzà per la utilització dels temes de la lírica popular i tradicional en forma de cançó.Es tracta d'una poesia elaborada i treballada. De la seva extensa obra,cal esmentar -Vint cançons (1922) -L'ombra del lledoner (1924) -Paradís (1931) -El caçador (1947) -Grèvol i molsa (1953) -Quadern de la Selva (1962) -Plec de poemes (1971) -Escrit a terra (1985). Carles Riba -Ha estat una de les figures més importants de la figura catalana del segle xx,no solament per la seva producció poètica sino també per la seva aportació com a traductor i crític. Va néixer a Barcelona el 1893 i va estudiar Dret i Lletres.Va completar la seva formació a Alemanya i Itàlia. El 1916 es va casar amb la poetessa Clementina Arderiu i desplegà una extensa activitat professional i intel.lectual.Va ser professor i col.laborà en revistes (La Revista,Quaderns d'estudi).Fou nomenat cap de la secció grega de la fundació Bernat Metge.Traduí autors clàssics i poetes i narradors dels segles XIX i XX.Publicà dos llibres per infants: Carles Riba
  • 4. -Les aventures d'en Perot Marrasquí (1917) -Sis Joans (1928) I articles i assaigs de crítica literària: -Escolis i altres articles(1921) -Els marges (1927) L'any 1932 ingresà a l'institut d'estudis catalans.Pel que fa a la creació poètica, en la primera etapa publicà el primer llibre d'Estances,el 1919,i el 1930,el segon. Carles Riba va professionalitzar la cultura i va normalitzar l'intel.lectual. El 1939, Riba va haver d'exiliar-se.Es refugià a França,on coincidí amb altres escriptors i artistes: Soldevila,Joan Oliver...El 1943 va tornar a Catalunya y va rependre l'activitat intel.lectual malgrat la repressió del règim franquista.Carles Riba es convertí en el centre de la intel.lectualitat catalana i fou reconegut i admirat. Va morir a Barcelona el 1959. Obra poètica: Va ser l'autor de set llibres de poemes. El 1919 publicà el primer llibre d' "Estances",relacionat amb el noucentisme.Riba fa una reflexió i una descoberta d'ell mateix i del món.És una poesia introspectiva,amb un desig d'objectivació i que busca la perfecció formal.És difícil d'entendre. En aquesta obra predomina el tema amorós,però també el procés d'autoconeixement del poeta i la reflexió sobre el procés creador. En el segon llibre d'Estances(1930),la poesia de Riba evoluciona cap a una línia més personal, que s'acosta a la poesia pura. Aquesta vol prescindir de tot allò que no sigui la mateixa poesia.
  • 5. Aquesta concepció de la poesia culmina en l'obra "Tres suites"(1937), un llibre de sonets dividit en tres parts: -Un nu i uns ulls. -Lírica de cambra. -Espectador. En cada part,el poema arrecna d'una mateixa situació: un objecte i un espectador que el contempla i s'hi relaciona.Els sonets son de comprensió difícil. "Del joc i de foc"(1946) recull les "Tankkas de les quatre estacions" i les "Tankkas del retorn", i la secció "Per una sola veu",formada per deu poemes més. "Les elegies de Bierville"(1943) és una de le sobres més importants de la literatura catalana i el punt culminant de la poesia de Carles Riba.Aquesta obra va ser escrita durant l'exili del poeta a la ciutat francesa de Bierville. Les Elegies expressen alhora l'exili i el retorn, la mort i la resurrecció.L'exili condueix al poeta a la recerca espiritual que té una dimensió religiosa. "Salvatge cor"(1952) és un llibre de 27 sonets en el cual domina perfectament la temàtica religiosa. "Esbós de tres oratoris"(1957) és l'última obra de Riba. Consta de tres poemes inspirats en episodis evangèlics.
  • 6. El teatre El teatre català també es trobava en crisi en les primeres dècades del segle XX i el noucentisme no s’interessà a millorar aquesta situació Alguns autors començaren a esriure obres inspirades en el teatre francès, l’anomenada pièce bien faite , reflex de l’hegemonia de la classe burgesa. Es tractava d’obres que fugien de la tradición realista i plantejaven, en un to divertit, conflictos i embolias propis de la vida familiar de l’alta burguesía urbana que tenien un final feliç. Un d’aquests autors fou Carles Soldevila. Més endavant, la mateixa crisi de la burguesía i la sensibilització social davant els problemes de l’època comportaren la inclusió d’elements crítics en aquestes obres. Un autor que reflectí aquesta crisi va ser Joan Oliver. En darrerc lloc, es va produir un teatre festiu i popular, concentrat en el Paral.lel barceloní.
  • 7. Josep Maria de Sagarra Josep M de Sagarra va néixer l’any 1894 en el si d’una família aristòcrata. Conegué áutors com Carles Riba i Carner, i inicià la seva vocació literària. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Viatjà per Europa i el 1914 va publicar la seva primera obra: “Primer llibre de poemas”. El 1918 s’estrenà al Romea “Rondalles d’esparvers”, la primera obra de teatre de Sagarra. El 1932 publicà la novel.la “Vida privada”. En esclatar la guerra, s’exilià, es casà a París i viatjà a la Polinèsia. Finalment el 1954 va escriure les “Memòries”, una de les seves obres més importants. Va morir l’any 1961. Obra teatral Sagarra va ser un dels autors teatrals més importants i populars de la primera meitat del segle XX. Durant l’etapa de la preguerra, el producció de Sagarra destaquen dos gèneres: - Les comèdies de costums, que conecten amb la tradición vuitcentista, amb obres com “El matrimoni secret”. - Els poemas dramàtics, que són obres més ambicioses. Plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominats per la passió i sovint motivades per conflictes amorosos que al final es resolen feliçment. Pertany a aquest grup l’obre “El foc de les ginesteres”
  • 8. Acabada la guerra, va escriure obres que s’allunyaven del popularisme que havia caracterizat les creacions anteriors. Redactà en prosa les peces considerades de més qualitat dins la seva producció :  “El prestigi dels morts”, “La fortuna de Sílvia”, “La Galatea” i “Ocells i llops”. Aquest teatre, no tingué ni l’èxit ni l’acceptació de les produccions anteriors, perquè el públic el trobava massa difícil i Intel.lectual. Finalment entre 1952 i 1957, es decantà pel teatre de tesi, escrit en prosa, que plantejava una problemàtica de tipus religiós i moral. En tota l’obra de Sagarra s’aprecia la influència del teatre clàssic (Shakespeare, Molière, Goldoni) i del teatre castellà del segle XVII. En certa manera, la seva producción es pot considerar anacrònica. Obra narrativa L’obra narrativa de Sagarra consta d’alguns contes i de tres novel.les: “Paulina Buxareu”, “All i salobre” i “Vida privada”. Es tracta d’una crònica de la decadència de l’aristocràcia barcelonina en la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la República. L’autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l’home i condomna els nous valors socials de l’època. Hi constata el Calvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu amb un to entre elegia i nostàlgia la desaparició d’una determinada Barcelona.
  • 9. Obra poètica Josep M. de Sagarra escriví una poesia clara i entenedora que refugia les abstraccions i els Intel.lectualismes i que conecta amb la sensibilitat popular. Els poemas tenen soviet un to discursiu i narratiu. La natura, el paisatge i els personatges que els habiten són els principas motius del seus poemas. Les seves obres més destacades són: “Cançons de rem i de vela”, “Cançons de taverna i d’oblit” i “Cançons de totes les hores”. Sagarra va escriure també poemes llargs de to èpic sobre llegendes.