Carme Samsó Infermera BST. BADALONA

1. DISCREPÀNCIA DE GRUP ABO
Carme Samsó Martí
DUI BST-BADALONA

2. Classifiquem la sang en base a les característiques de la
membrana dels glòbuls vermells i del sèrum.
Els 2 sistemes de classificació més utilitzats són l’ABO i l’Rh.
GRUP SANGUINI
Sistema ABO KARL LANDSTEINER
(1901)

3. SISTEMA ABO
HEMATÍES O
GLÒBULS VERMELLS ANTÍGENS
(A,B)

4. SÈRUM O
PLASMA
SISTEMA ABO
Anticossos
(anti-A,anti-B)

5. HEMATÍES (ANTÍGENS)
• Un antigen és una molècula (generalment
una proteïna o un polisacàrid) de
superfície cel·lular, que pot induir a la formació
d'anticossos.
• Hi ha molts tipus de molècules que poden actuar
com a antígens, com les proteïnes, polisacàrids i
més rarament, altres molècules com els àcids
nucleics.
• Cada antigen està definit pel seu anticòs.
• Els antígens es troben a la superfície del glòbuls
vermells, però també està en els
virus, bacteris, fongs, pol·len i partícules de pols, i
tanmateix a les cèl·lules dels
òrgans trasplantats (cor, ronyó...), i en aquest cas
provoquen el rebuig de l'òrgan.
.

6. L'única part de l'antigen reconeixible per l'anticòs es
denomina epítop.
Aquests epítops s'uneixen amb el seu anticòs corresponent
en una interacció molt específica que es
denomina acoblament induït, que permet als anticossos
identificar i unir-se només al seu antigen entre tots els
milions de molècules diferents que componen un organisme.
HEMATÍES (ANTÍGENS)

7. SÈRUM (ANTICOSSOS)
• Els anticossos (També coneguts com a
immunoglobulines) son glicoproteïnes del
tipus gamma globulines.
• Els anticossos son sintetitzats por un
tipus de leucòcits denominats limfòcits B
• Existeixen en forma soluble a la sang i
fluids corporals.
• Són utilitzats pel sistema immunitari per
identificar i neutralitzar elements estranys
al cos, com ara bacteris virus o paràsits.
L'anticòs típic està constituït per unitats estructurals bàsiques, cadascuna
d'elles amb dues grans cadenes pesants i dues cadenes lleugeres de
menor mida, que formen monòmers amb una unitat, dímers amb dues
unitats, tetràmers amb quatre unitats o pentàmers amb cinc unitats

8. SÈRUM (ANTICOSSOS)
Tot i que l'estructura general de tots
els anticossos és molt similar, una
petita regió de l'àpex de la proteïna és
extremadament variable, cosa que
possibilita l'existència de milions
d'anticossos diferents, cadascun amb
un extrem lleugerament diferent.
Aquesta part de la proteïna és
coneguda com a regió hipervariable.

9. ANTÍGEN-ANTICÒS

10. IMUNOGLOBULINES

11. CARACTERÍSTIQUES IMUNOGLOBULINES
• Les IgM son els anticossos immediats, és el primer tipus d’anticòs produït
• És produeixen quan el cos humà s’exposa a bacteris, virus o una toxines (antígens)
• La diferència més important entre IgG i IgM està relacionada amb l'exposició. L`IgM
s'activa quan el cos està exposat a una malaltia, mentre que les IgG és una resposta
més lenta.
• Les IgM son de més gran en grandària en comparació a la IgG, no atravessen la
barrera placentaria
• L’IgM és temporal i desapareix després d'unes setmanes. Llavors se substituirà per
la IgG.

12. CARACTERÍSTIQUES ANTICOSSOS ABO
• Els anticossos anti-A i anti-B són normalment del tipus IgM.
• Els anticossos anti-A i anti-B, són isoanticossos, Son
Anticossos Naturals i REGULARS, sels anomena també
aglutinines.
• Els individus del tipus O poden produir anticossos ABO del
tipus IgG
• No atravesen la barrera placentaria

13. GRUPS MES FREQÜENTS

14. MITJANA PONDERA DE LA POBLACIÓ
O+ A+ B+ AB+ O- A- B- AB-
• El grup sanguini B és més freqüent al nord de l'Índia i als països
veïns del centre d'Àsia, i la seva incidència disminueix tant a
l'oest com a l'est, amb una caiguda important dels percentatges
a l'estat Espanyol. Es creu que va estar totalment absent a les
poblacions natives americanes i australianes abans que hi
arribessin els Europeus.
• El grup A és molt freqüent a Europa, especialment
a Escandinàvia i a Europa Central, encara que les freqüències
més altes es troben a Austràlia i a Montana.
MITJANA
MUNDIAL
36,44
%
28,27
%
20,59
%
5,06% 4,33% 3,52% 1,39% 0,45%

15. SUBGRUPS DEL SISTEMA ABO
• Són més freqüents els subgrups d’ A que de B.
• S’han de conèixer aquests subgrups perquè poden interferir
en la correcta determinació del grup sanguini.
Subgrup
Antígens Anti-A1 Freqüència
A1 Nivell alt d’Antig A.
Molt ramificat
No 80% dels A
A2 Nivell baix d’ Antig A.
Poc ramificat
1-8% 20% dels A
A3 Nivell baix d’Antig A
(doble població)
rar <0.1% dels A
A1B Antígens A1 i B No 80% dels AB
A2B Antígens A2 i B 22-35% 20% dels AB

16. DISCREPÀNCIA ABO
Es defineix com a cualsevol desviació dels patrons ABO
esperats tant dels antígens cel·lulars com en els antícossos
sèrics.
• Una discrepancia ABO es genera quan l’interpretació de la
proba de tipificació dels glóbuls vermells està en
contradicció amb la de la Proba Sèrica.

17. ANTICOSSOS DEL SISTEMA ABO
- Determinació del grup ABO mitjançant la prova globular i la
prova sèrica.
- No es fa la prova sèrica durant el primer any de vida (Ac.
Absents en els primers 3-6 mesos de vida)
- Si no concorda la prova globular amb la sèrica, abans
d’ assignar un grup, s’ha de resoldre la discordança.

18. DISCORDANÇA GLOBULAR - SÈRICA
•Errors de tipus tècnic
•Factors intrínsecs dels hematíes
•Factors intrínsecs del sèrum

19. -No posar el reactiu.
- Proporcions no adequades de mostra problema i reactiu.
- Reactius en mal estat.
- Centrifugació incorrecta.
- No realitzar la prova a temperatura de 20-25ºC o inferior.
- Error en la lectura dels resultats (hemòlisi).
CAUSES ERRORS DE TIPUS TÈCNIC
Falsos resultats negatius:

20. - Utilitzar antisèrums, hematíes o solució salina contaminats.
- Centrifugació incorrecta.
- Errors de lectura dels resultats (fibrina, gelatina de Wharton,
fenòmen de Rouleaux, hemòlisi).
CAUSES ERRORS DE TIPUS TÈCNIC
Falsos resultats negatius:

21. CAUSES DE DISCREPÀNCIA DEGUDES A
LA PROVA GLOBULAR
-Doble població
(transfusió, trasplantament de
medul·la òssia NO ISOGRUP)
-Antígens dèbils
(congènits o adquirits).
-Fenòmens de poliaglutinabilitat
(congènits o adquirits).
- Autoanticossos freds.

22. CAUSES DE DISCREPÀNCIA DEGUDES A LA
PROVA SÈRICA
Resultats dèbils o
negatius:
Inmunodeficiència
•Fisiològica (nadons i ancians)
•Adquirida (malaltia o
tractament)
Resultats positius:
•Anti-A1 en pacients de grup
A2 i A2B.
•Autoanticossos freds.
•Aloanticossos irregulars
actius a temperatura ambient
(anti-M, anti-Lea, anti-Leb)

23. RESOLUCIÓ DE LES DISCREPÀNCIES
GLOBULARS-SÈRIQUES
Davant qualsevol discordància entre els
tipatges hemàtic i sèric:
1. Repetir la prova globular en placa amb hematíes rentades i
diluïdes al 10% en solució salina i la prova sèrica en tub.
2. Si es tracta d’un tipatge sèric molt dèbil o nul potenciar-la
fent les incubacions en tub a 4ºC. Fer sempre control auto.

24. RESOLUCIÓ DE LES DISCREPÀNCIES
GLOBULARS-SÈRIQUES
3. Si es tracta d’un grup hemàtic A i sèric positiu dèbil amb
hematies A1:
- Comprovar que es tracti d’un A2 amb anti-A1:
-Fer el fenotip A1 de les hematies del receptor en tub
amb reactiu anti A1 .
- Buscar l’existència d’aglutinació del sèrum amb les
hematies A1 i descartar l’existència d’aglutinació amb les
hematies A2. Fer-ho com a mínim amb 2 hematies A1 i 2
hematies A2.

25. RESOLUCIÓ DE LES DISCREPÀNCIES
GLOBULARS-SÈRIQUES
4. Si persisteix la discordància fer controls auto, al·lo i AB
amb tub
Al·lo  Hematíes O /sèrum receptor
(Resultat positiu invalida prova sèrica)
AB  Hematíes receptor/ sèrum AB
(Resultat positiu invalida prova globular)
Auto  Hematíes receptor/sèrum receptor (Resultat positiu
invalida prova globular i sèrica)
Si els controls són tots negatius les causes poden ser
una inmunodeficiència, l’existència d’antígens dèbils,
antígens adquirits.

26. RESOLUCIÓ DE LES DISCREPÀNCIES
GLOBULARS-SÈRIQUES
5.En cas d’auto positiu: Fer la prova de l’antiglobulina
directa.
• Si surt positiu es tracta d’un anticòs IgM
(els anticossos IgG interfereixen al sistema Rh, molt poques
vegades al sistema ABO).

27. En cas d’ al·lo positiu: Existeix un problema en la prova sèrica i
per descartar que es tracta d’un problema d’ anticossos,
farem screening.
• Escrutini positiu:Una vegada fet el pannell i esbrinat
l’anticòs,repetirelgruputilitzant per al tipatge sèric hematíes A
o B (segons sigui la discordança)carents d’aquest antígen.
(Els anticossos més freqüents són anti-M i anti-P).
• Escrutini negatiu: Repetir l’escrutini a 22º i 4ºC. Si surt
positiu fer pannell a 22 i 4ºC i actuar com a l’apartat anterior.
• Si es detecta un anticòs fred , fer el tipatge sèric
escalfant les hematies. En aquest cas no cal fenotipar.
RESOLUCIÓ DE LES DISCREPÀNCIES
GLOBULARS-SÈRIQUES

28. ANTI-A ANTI-B ANTI-AB
++/- - ++/-
hA1 hB
- ++
Revisarem la seva fitxa transfusional
A transfós amb O
Repetir la prova globular i sèrica en tub
EXERCICI Nº1

29. EXERCICI Nº2

30. ANTI-A ANTI-B ANTI-AB
++ - ++
hA1 hB
+ ++
Repetir la prova globular en tub i la prova
sèrica en tub
PERSISTEIX LA DISCREPÀNCIA!!!
ANTI-A1 hA1 hA2
- + -
A2 amb
anti-A1
EXERCICI Nº2

31. EXERCICI Nº3

32. SCREENING POSITIU
PANNELL Anti-M
Farem la prova sèrica amb hematíes A (M-)
ANTI-A ANTI-B ANTI-AB
- +++ +++
hA1 hB
+ + -
A amb un anti-M
EXERCICI Nº3

33. CONCLUSIONS

34. CONCLUSIONS

35. CONCLUSIONS