TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 5

Edat moderna

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

ESPANYA S. XVIII
REFORMISME BORBÒNIC

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

Història de l’art

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 5. ESPANYA DEL SEGLE XVIII
FINAL EDAT MODERNA I ELS ALBORS DE LA CONTEMPORÀNIA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474 / 79-1516).

TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic
- Carles V (1517-1556).
- Felip II (1556-1598).

Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors
- Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-1665).
- Carles II (1665-1700).

TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic
- Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-1759).
- Carles III (1759-1788).

ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I

Tema 1

Tema 1

Tema 2

Tema 3

Tema 6

Tema 4

T-7

Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5
Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9

Tema 5
T-6

Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14
T-9: Desamortització i Moviment Obrer

Tema 8
Tema 10
Tema 11
Tema 12
Tema 13
Tema 14

IES RAMON LLULL
Departament de Geografia i Història
LLISTAT DE MAPES HISTÒRIA ESPANYA
per incloure a les PAU, proves d’accés a la Universitat (PART A)
BLOC I
MAPA 1: Localització dels principals pobles preromans de la península Ibèrica: àsturs, càntabres, vascons,
celtibers, lusitans,
ibers. Bloc 1- Tema 1.
MAPA 2: Lectura i interpretació d’un mapa de la Mediterrània occidental durant la segona guerra Púnica. B1-T1. PAU: juny 2011,
opció A.
MAPA 3: Lectura i interpretació de la divisió provincial d’Hispània en època d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el
Baix Imperi (Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica). B1-T1.
MAPA 4: Lectura de mapa de la península Ibèrica al segle XI: origen dels regnes cristians i Al-Andalus. B1-T2.
MAPA 5: Expansió dels regnes cristians als segles XIII i XIV a la península Ibèrica. B1-T2.
MAPA 6: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les diverses dates en què cada illa de les Balears
s’incorporà a la corona d’Aragó. B1-T2.
MAPA 7: Lectura de mapa amb els diferents regnes hispànics del Reis Catòlics desprès de les conquestes de Granada i Navarra.
B1-T3.
MAPA 8: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les
diferents herències rebudes. B1-T4. PAU: setembre 2013, opció A.
MAPA 9: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal. B1-T4.
MAPA 10: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França.
B1-T4. PAU: setembre 2011, opció A.
MAPA 11: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats del tractat d’Utrecht. B1-T5. PAU: juny
2013, opció A.
BLOC II
MAPA 12: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles,
Saragossa, Girona. B2-T1.
MAPA 13: Lectura o elaboració de mapa amb les regions on el carlisme tingué més suport o recolzament al segle XIX. B2-T2.
PAU: juny 2012, opció A.
BLOC III
MAPA 14: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). B3-T1. PAU:
juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A.

BLOC I – Tema 4. A

Edat moderna

AUGE (SEGLE XVI)
IMPERI ESPANYOL

Història Espanya

BLOC I – Tema 4. B

Edat moderna

DECLIVI (SEGLE XVII)
IMPERI ESPANYOL

Història Espanya

TEMA 5.- ESPANYA DEL SEGLE XVIII
I EL REFORMISME BORBÒNIC

S. XVIII
- Felip V (1700-1746) // Arxiduc
Carles (Guerra de Successió).
- Ferran VI (1746-1759).
- Carles III (1759-1788).

Des de la Mediterrània i en qualsevol lloc on us trobeu..., UNA BONA
SORTIDA DE L’ANY 2013 I ENCORATJADORA ENTRADA AL NOU
ANY 2014, ...,

,..., NOU ANY 2014, I MOLTA FORÇA I SORT PER TRAVESSAR-LO, I
PER PODER SORTIR MILLOR QUE ENTRAM.

FELICITATS A TOTHOM!!!

Maria Amàlia de Sajonia i Maria Lluïsa de Parma

Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espanya
(FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013)

Goya
La promesa de
Ferran VII

D. Antonio Pascual i
Dª Carlota Joaquina

Reina Mª Lluïsa

Dª Isabel
El rei Carles IV
El príncep de Parma
D. Carles
Maria Isidre
La Princesa
Maria Lluïsa,
amb el seu fill

Ferran VII

Infant Francesc de Paula

F
A
M
Í
I
L
I
A
C
A
R
L
O
S
I
V

TEMA 5.- ESPANYA DEL SEGLE XVIII
EDAT MODERNA
TEMA 5.- L’Espanya del segle XVIII i el Reformisme Borbònic
5.0.- Introducció.
5.1- La guerra de Successió espanyola. La pau d’Utrecht i les seves conseqüències territorials. 1v preg. op B (2006, juny).
2v preg. op A (2012, setembre). 3v MAPA 11: Canvis territorials Europa pel tractat d’Utrecht, op A (2013, juny).
5.2.- Els decrets de Nova Planta i els canvis que suposaren en el sistema de govern existent fins el moment a la corona el
Aragó i a les Illes Balears. 1v preg. op B (2005, setembre). 2v preg. op B (2006, setembre). 3v preg. op B (2008,
setembre). 4v preg. op A (2010, setembre). 5v TEXT, op B (2012, juny).
5.3.- El reformisme de Carles III. 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2007, juny).
4v preg. op B (2008, juny). 5v preg. op B (2008, setembre). 6v preg. op B (2010, setembre).
5.4.- La Il·lustració espanyola: trets característics i autors més transcendentals. 1v preg. op B (2009, setembre).
5.5.- Característiques polítiques, socials i econòmiques de l’Antic Règim. 1v preg. op B (2010, juny).

ÍNDEX TEMA 5 (BLOC I)

TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII
A l’Espanya del segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, perviu l’Antic Règim: la societat
estamental, l’economia de base agrària i la monarquia absoluta amb els Borbons.

Felip V o d’Anjou
(1700 // 1701-1746)

Ferran VI
(1746-1759)

Carles III (1759-1788)

FELIP V o d’ANJOU
(1700 // 1701-1746)
- Inicia la dinastia borbònica en

Espanya amb la Monarquia
absoluta,
famós
per
la
centralització
administrativa,
suposa l’encarnació del màxim
poder de l’Estat (supressió dels furs
de la Corona d’Aragó, amb els
DNP). Les seves reformes no
sempre tingueren èxit.

- De gener a agost de 1724 abdicà en el seu fill Lluís,
però al pocs mesos, en morir Lluís I, torna al poder.
- En la primera etapa del seu regnat va contar amb
ministres estrangers, com Orry i Alberoni, més tard va
preferir als espanyols com José de Patiño, que va
reorganitzar l’exèrcit, la hisenda i la marina.

- Fou un rei culte, intel·ligent i pacífic, però de salut
malaltissa. Neutralitat en política exterior i intents de
modernització de l’Estat (fou el seu objectiu i amb ell
comença el reformisme borbònic).
- Va heretar del seu pare al marquès de l’Ensenada, que va
dur a terme la reforma dels impostos, va modernitzar
l’armada i reformà les colònies. Durant els seu regnat es va
reorganitzar el regne i posa les bases del govern del seu
germanastre Carles III, en morir Ferran VI sense
descendència.

FERRAN VI
(1746-1759)


CARLES III (1759-1788).

- Rei més important del segle per la seva
tasca reformadora.
- Era rei de Nàpols i en morir Ferran VI,
ha de deixar Nàpols per ser rei d’Espanya,
en 1759, en virtut de les clàusules del
tractat d’Utrecht, per tant, tenia
experiència com a governant.
- Despotisme Il·lustrat. Els monarques
es veuen influïts per les idees il·lustrades i
per no perdre el tron faran certes reformes,
sense deixar participar al poble.

REFORMISME BORBÒNIC CARLES III


CARLES III (1759-1788).
- En la primera etapa del seu regnat es va dur
ministres de Nàpols: Esquilache i
Gramaldi, que dugueren a terme un ampli
programa de reformes, en contra de les
quals es van aixecar els sectors més
conservadors (Motí d’Esquilache), però...,
- en la segona etapa, va comptar amb
ministres espanyols: Aranda, Floridablanca
i Camomanes, que van emprendre reformes
més moderades i augmentaren el poder
real.

Felip V o d’Anjou (1700-1746)

Ferran VI
(17461759)


Carles IV (1788-1808)

En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

Carles IV (1788-1808)

La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espanya
(FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013)

Ferran VII (1814-1833)


- Continua el model social i econòmic de l’Antic Règim.
- Regnarà durant la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó.
- Rei feble i sense caràcter que no va estar a l’alçada de les necessitats que
requeria el país en una etapa tan delicada.
- En el seu govern destacaren reformistes destacats com Jovellanos o
Gabarrús.
- En una segona etapa deixa el govern en mans de Manuel de Godoy, el
seu favorit (i el de la reina), i l’ambició d’aquest fa que la política
espanyola es sotmeti a la francesa, cosa que du a l’ocupació napoleònica i
a la Guerra de la Independència o del Francès (1808-1814).

CARLES IV (1788-1808)


FERRAN VII (1814-1833)
- No signarà la Constitució de la Pepa i tornarà
al tron com a monarca absolut, enganyant els
liberals de Cadis i al poble.

Felip V o d’Anjou
(1700-1746)

Ferran VI
(1746-1759)


Carles IV
(1788-1808)

5.0.- INTRODUCCIÓ
Durant el regnat del darrer Àustria, Carles II (1665-1700), el país va gaudir de certa recuperació
econòmica (iniciada a partir de 1680), però en el terreny internacional Espanya continua perdent
territoris de Flandes front a Lluís XIV de França.

ARBRE FAMILIAR DELS DARRERS HABSBURG ESPANYOLS
En la quarta fila d’esquerre a dreta: la infanta Maria Teresa d’Àustria amb el seu espòs Lluís XIV; la
infanta Margarita i el seu espòs l’emperador Leopold I; i finalment el rei Carles II el “Hechizado” i les
seves dues esposes: La primera Maria Lluïsa d’Orleans i la segona Mariana de Neoburg.

Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)

Lluís XV, rei de França
(1710-1774)

Felip IV, rei d’Espanya
(1605- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra

Escola barroca madrilenya
Juan Carreñó de Miranda
Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or

Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or

5.0.- INTRODUCCIÓ
La feblesa física i mental del nou rei, Carles II està malaltís i li falta caràcter per a governar, i era
denominat, en la cort, el “Hechizado”, tot això junt es va traduir en la recuperació del poder de
l’aristocràcia front a l’absolutisme monàrquic. És una etapa crítica i complexa.

Carles II (1665-1700):
 Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per
ser rei i durant el seu regnat es van succeir diferents
“validos”.

Carles II i la seva mare
Mariana d’Àustria

Felip IV i Mariana d’Àustria.

Al costat de la infanta Margarita, Les
Menines, Maria Agustina Sarmiento de
Sotomayor i Isabel de Velasco.

Diego Velázquez
Les Menines o la Família de
Felip IV
(1656-57)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid

5.0.- INTRODUCCIÓ
CARLES II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la regència de la seva mare Mariana d’Àustria
(quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4 anys):

 El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu
vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).
 Fernando de Valenzuela.

Retrat del cardenal Juan Everardo
Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674).
Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm).
Museu del Prado (Madrid).

Retrat de
Fernando de Valenzuela
per Claudio Coello
(Real Maestranza de Caballería de Ronda).

Retrat de don Fernando de Valenzuela,
marqués de Villasierra
per Juan de Carreño de Miranda,
Museu Lazaro Galdiano, Madrid.

5.0.- INTRODUCCIÓ
Després, Juan José d’Àustria, fill il·legítim de Felip IV, es va autoproclamar primer ministre (en
1665, quan va morir el seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en
tenia 4).

Retrat de Juan José d’Àustria,
anònim madrileny del segle XVII.
Museu del Prado, Madrid.

ARBRE GENEALÒGIC

Lluís XIV, el rei Sol

5.0.- INTRODUCCIÓ
A la mort de Juan José d’Àustria, es van succeir el duc de Medinaceli i el duc d’Oropesa (els vàlids
més destacats), que van dur endavant una política de reformes: control de desordre monetari
(devaluació de la moneda de velló), reorganització de la recaptació dels impostos, retall de les
despeses, etc.

El rei Carles II despatxant amb
el duc d’Oropesa.

Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de
Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de
Medinaceli per Claudio Coello.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

5.0.- INTRODUCCIÓ
La caiguda del duc d’Oropesa va suposar l’afebliment del reformisme, que es va tornar a iniciar
amb l’arribada del borbons.

El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.

5.0.- INTRODUCCIÓ
A la mort del rei Carles II, sense descendència dels seus dos matrimonis (Maria Lluïsa d’Orleans i
Mariana de Neoburg), s’obria un problema greu per la successió a la corona.

Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya
(primera dona de Carles II),
per José García Hidalgo (vers 1679).
Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm).

Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya
(segona dona de Carles II),
per Luca Giordano (vers 1693-1694).

Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya
(primera dona de Carles II),
per José García Hidalgo (vers 1679).
Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm).

Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya
(segona dona de Carles II),
per Luca Giordano (vers 1693-1694).

5.0.- INTRODUCCIÓ
Les potències europees planegen el repartiment de l’imperi espanyol, perquè no tan sols es tractava
d’aconseguir un monarca per Espanya, sinó que el que es jugava era l’equilibri europeu, o bé
l’hegemonia al continent d’una de les dues grans famílies que governaven Europa:
 Els Habsburg.
 Els Borbons.
Condicions per poder
heretar la corona
 Sang reial.
 Parent de Carles II.
 El candidat no havia
d’heretar la corona del seu
país. Es tractava de
conservar
l’equilibri
europeu, perquè si un dels
candidats
unia
dues
corones
(França
i
Espanya, o bé l’Imperi i
Espanya)
aconseguiria
l’hegemonia al continent.

5.0.- INTRODUCCIÓ
Candidats
1.- Felip d’Anjou, de la família dels Borbons i nét de
Lluís XIV de França i Maria Teresa (filla de Felip
IV), per tant, besnét de Felip IV. Lluís XIV, rei francès
més poderosos d’Europa, casat amb una germana de
Carles II, Maria Teresa i tenien un fill, Lluís el Gran
Dolfí i aquest tenia dos fills, Lluís i Felip d’Anjou. La
corona de França passaria al seu germà, Lluís, i no a
ell. És a dir, complia tots els requisits.
2.- Arxiduc Carles d’Àustria, de la família dels
Habsburg. Fill del rei d’Àustria i emperador alemany
Leopoldo I, casat primer amb la germana de Carles
II, Margalida (Meninas), i en segones núpcies amb
Leonor de Neoburg, amb qui va tenir dos fills: Josep I
(seria emperador) i Carles (arxiduc d’Àustria). Per
tant, també complia els requisits perquè la corona del
seu país l’havia d’heretar el seu germà Josep i
l’arxiduc Carles era nét de la germana de Felip IV,
Maria d’Àustria.

3.- Josep Ferran de Baviera (família dels Habsburg),
nét de l’emperador Leopold I i de la germana de
Carles II, Margalida (Meninas).

Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666)
Lluís XIV, rei Sol de
França i Navarra (1638-1715)

Felip IV, rei d’Espanya
(1605- 1665)
Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683),
darrera reina consort de França i Navarra

Magdalena del
Palatinat i
Neobourg

Lluís XV, rei de França
(1710-1774)

5.0.- INTRODUCCIÓ
Carles II trià a Josep Ferran de Baviera, que era la tria més bona per assegurar l’equilibri
europeu. Però mor, l’any 1699, un any abans que Carles II, per la qual cosa Carles II ha de tornar a
fer el seu testament i trià a Felip d’Anjou.
Carles II (1665-1700)

5.0.- INTRODUCCIÓ
Tant l’elecció de Felip d’Anjou com de l’arxiduc Carles d’Àustria duria problemes a Espanya i a
Europa, perquè si triava als Habsburg el poder passava cap a l’imperi, i si triava a Felip d’Anjou el
poder anava cap a França.

5.0.- INTRODUCCIÓ
Dia 1 de novembre de l’any 1700 mor Carles II.

5.0.- INTRODUCCIÓ
Comença el regnat de Felip V d’Espanya, però es produirà la guerra de Successió (1701-1714) entre
Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les
potències europees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.

5.0.- INTRODUCCIÓ
La guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou com a Felip V entra a
Espanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles en
Europa.

MAPA 11
(22 models)

CANVIS TERRITORIALS
TRACTAT UTRECHT
MAPES PAU
Illes Balears
2013-14

Història Espanya
Maria Assumpció Granero Cueves

MAPA 11.- CANVIS TERRITORIALS
TRACTAT UTRECHT (B1-T5)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus
derivats del tractat d’Utrecht.
Us present distints models del MAPA 11 sobre els canvis territorials derivats del tractat
d’Utrecht, que va posar fi al la guerra de Successió espanyola, a nivell internacional.
Cal començar el comentari amb el problema successori de la casa d’Àustria amb Carles
II i els tres aspirants, amb la pèrdua de l’hegemonia espanyola a Europa (Westfàlia de
1648 i Pirineus de 1659), i les apetències de les dues monarquies (francesa i austríaca).

Una breu passada per el desenvolupament de la Guerra de Successió (1701-1713/15)
ens durà a les seves conseqüències i als canvis territorials en el mapa europeu.
No oblideu fer esment que el canvi de dinastia va implicar la implantació dels Decrets de
Nova Planta, i els profunds canvis estructurals que van suposar per als territoris que
donaren suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, la Corona d’Aragó.
Per tant, el comentari abastaria des del final del regnat de Carles II, fins al començament
de la dinastia del Borbons amb el regnat de Felip V (però sobretot fent referència als
canvis territorials del mapa europeu i als Decrets de Nova Planta).

5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715). PAU
D’UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
ANTECEDENTS
-Pèrdua de l’hegemonia continental espanyola constatada definitivament a finals del segle XVII
(Westfalia, 1648, Pirineus de 1659), tot i que, a finals de segle XVII, Espanya segueix conservant
importants territoris en Europa: Flandes, Milà, Nàpols i Sicília; és per tant una potència temuda i
respectada, malgrat haver cedit a França l’hegemonia continental.
- Falta de descendència de Carles II.
- Presumpte equilibri europeu (Westfalia).
- Pretensions de França i d'Àustria de fer-se amb les restes de les possessions espanyoles.

MAPA 11.- CANVIS TRACTAT UTRECHT (B1-T5)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats
del tractat d’Utrecht.

MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 1)

5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)
CAUSES
- Problema successori a la mort de Carles II. La SITUACIÓ de CONFLICTE
INTERNACIONAL és la següent:

- Lluís XIV de França i
Leopold I d’Àustria
optaven indirectament a
la corona espanyola, fills
i marits de princeses
espanyoles.

- Pretendents a la corona:
 Candidat francès: Felip de Borbó,
duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de
França, i 2n fill del Dofí de França.
 Candidat austríac: Arxiduc Carles,
segon fill de l’emperador Leopold I
d’Àustria.

CAUSES
- França no podia permetre la recreació del poder dels Habsburgs del s. XVI (Carles I/V i Felip II).
- La resta d’estats europeus no podien permetre una hegemonia incontestable de França.
- Anglaterra, que està en una etapa de creixement sense precedents, i Holanda pretenien garantir
l’equilibri europeu.
- Entre grans tensions internacionals, Carles II va designar hereu a Josep Ferran de Baviera, però
aquest morí.
- A l’octubre de 1700, Carles II redactà un nou testament (Felip d’Anjou).

5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA
(1701-1715)
TESTAMENT I MORT DE CARLES II
- Carles II mor l’1 de novembre de 1700 sense descendència.
- Designació de Felip d’Anjou com futur rei de la corona
espanyola, en el testament definitiu, hereu de totes les
possessions de Carles II.
- Compromís per tal de mantenir la integritat dels territoris de
la corona.
- Renúncia de Felip d’Anjou als seus drets a la corona
francesa. Els dos regnes no es trobaran sota la mateixa corona.
- Lluís XIV i quasi tota Europa, és a dir, les monarquies
europees acceptaren inicialment el testament de Carles II,
excepte Àustria.
- Nomenament de Felip d’Anjou, proclamat rei d’Espanya (16
de novembre de 1700, a Versalles) amb el nom de Felip V de
Borbó. PERÒ...

El Testament de Carles II,
cedit per l’arxiu general de
Simancas

Mort de Carles II. Obra de Pieter van
der Berge (segle XVII)

- Lluís XIV no va renunciar i va mantenir els drets de Felip a la corona Francesa.
- Lluís XIV marcà la política exterior espanyola i va intervenir en la política
espanyola als Països Baixos.
- França va obtenir d’Espanya certs drets comercials.
- Les potències europees temen el perill d’una aliança espanyola i francesa.
Evidentment, una mateixa dinastia governant França i Espanya atemptaria contra la
idea d’EQUILIBRI propugnada per Anglaterra.
- Així, a aquest testament es van oposar: L’Imperi (Àustria volia que regnés el seu
candidat, l’arxiduc Carles), Anglaterra i Holanda crearen una Aliança a favor de
l’arxiduc Carles, la Gran Aliança de l'Haia + Portugal, Prúsia i Savoia (Itàlia).
- En Espanya, Castella accepta el testament, però els regnes de la Corona d’Aragó
no accepten a un Borbó com a rei: els Borbons francesos tenen fama de centralistes i
aquests regnes temen perdre els furs, privilegis i institucions, que conservaven des de
l’edat mitjana i que havien estat respectats pels Àustries.

Lluís XIV

Felip V

Proclamació de Felip V com a rei d’Espanya en el Palau de Versalles (16 de novembre de 1700)

GRAN ALIANÇA DE L’HAIA
En aquest context, el dia 1 de novembre de 1700 mor
Carles II i comença el regnat de Felip V (1700-1746),
primer Borbó, que arribà a Espanya el 1701 per a
prendre possessió. Viatjà a Barcelona i jura les Lleis
del Principat de Catalunya, que es mantindrà fidel a la
monarquia borbònica fins 1705.

Lluís XIV, rei Sol (1666)
Bust retrat (escultura) de Gian
Lorenzo Bernini

Poc després de la coronació, Lluís
XIV de França (rei Sol) va fer una
declaració solemne i confirmà que
el seu nét Felip V d’Espanya
conservava intactes els seus drets
a la corona de França, és a dir, que
Felip V no renunciava a ser rei de
França. La possibilitat de què Felip
V pogués unificar les dues corones
era real i suposaria l’hegemonia
dels Borbons en el continent.

Cal tenir en compte que Carles II, al seu testament, obligava al futur rei d’Espanya a renunciar a la
corona de França.

Holanda i Gran Bretanya, per la seva part, no veuen bé que
els Borbons governen França i Espanya, cosa que permetria
a França controlar les colònies espanyoles en Amèrica i
això posaria en perill els seus interessos colonials.

Per això, els Habsburg, Holanda i Anglaterra formaran una Gran Aliança antiborbònica (contra
Lluís XIV i Felip V) i contra la Corona de Castella (Coalició de l’Haia // “La Haya”), a la que
s’uniran Portugal, Prússia i Savoia, donant lloc a la Guerra de Successió espanyola (1701-1713/15),
que es converteix en europea, coalició formada per:
 Àustria i l’Imperi (els Habsburg).
 Anglaterra.
 Països Baixos (Holanda).
 + Portugal, Prússia i Savoia (Itàlia).
A la península, la corona de Castella,
Navarra i les províncies basques, es
posaran del costat de Felip V. Castella
s’alinea amb els Borbons perquè els
Àustries l’havien arruïnat i esperaven
millorar amb el canvi. Més tard, els quatre
territoris de la corona d’Aragó es
rebel·laran contra el rei i es posaran a favor
de la gran aliança, i de l’arxiduc Carles
d’Àustria com a rei d’Espanya.

Així s’inicia la Guerra de Successió a la corona espanyola (1701-1713/15) entre Felip d’Anjou
(futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les potències
europees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.

En el context de la guerra, es produeix la proclamació de Carles com Carles III (1703).

TRES GUERRES
La guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou, com a Felip V, entra a
Espanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles en
Europa. La guerra de Successió va significar tres guerres al mateix temps:
 És una guerra per la corona
entre Felip V i l’arxiduc Carles
d’Àustria.

 És una guerra europea, en
què els dos bàndols es disputen
l’hegemonia al continent: Per
una part els Borbons (França i
Espanya) i per altra banda la
gran aliança internacional
liderada pels Habsburg.
 És una guerra interna o civil
perquè la corona de Castella
dóna suport a Felip V, mentre
la corona d’Aragó a l’arxiduc
Carles.

DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA
INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA
- La guerra es va iniciaren 1701, però fins el 1705 la corona d’Aragó no es va alçar.
- La guerra comença essent un conflicte internacional.
- La Gran Aliança de l’Haia (Àustria, Anglaterra i Holanda) declarà la guerra a França (1702).
- Aquesta Gran Aliança antiborbònica s’amplià a Portugal, Savoia i Prússia.

- El 1703 l’arxiduc Carles fou proclamar a Viena rei d’Espanya com a Carles III.

- Mentrestant algunes derrotes franceses a Itàlia i als
Països Baixos. Fracàs francès en intentar ocupar Viena.

- L’any 1704, l’arxiduc Carles desembarca a Lisboa.
- La flota britànica, comanada per l’almirall Roocke, ocupa Gibraltar (estiu de 1704, 4 d’agost), com a base per a
donar suport a l’arxiduc, i control naval dels anglesos i holandesos.
- En 1705 la Gran Aliança antiborbònica va rebre el suport de València. Des d’aquí ocuparen Catalunya (fidel a
la monarquia borbònica fins 1705), que canvia de bàndol i declara la seva fidelitat al pretenent austríac, l’arxiduc
Carles, també Aragó i Mallorca (des de 1706).
- La guerra d’internacional es va convertir en civil: Intervenció militar de la Gran Aliança de l’Haia i de França a
la Península.

- L’arxiduc Carles desembarca a Barcelona
i és coronat rei d’Espanya allí.

- La primera etapa de la guerra amb triomfs de l’arxiduc. A Europa i la
Península, continuades derrotes franceses, desesperada situació militar.
Lluís XIV intentà la pau. PERÒ...

Josep I, emperador d’Àustria de 1705-1711

Arxiduc Carles d’Àustria, emperador
Carles VI, des de 12 octubre de 1711-1740

- L’abril de 1711 morí l’emperador Josep I d’Àustria i el seu germà l’arxiduc Carles es converteix
en emperador d’Àustria (1711) com a Carles VI.
- Anglaterra i Holanda acceptaren a Felip V i començaren les negociacions de pau a Europa.
- El 1713 final de la guerra. Signatura dels Tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714).
- Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca (1714 // 1715).

EMPERADOR D’ÀUSTRIA CARLES VI (1711-1740)

- Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca (1714 // 1715).

ENFRONTAMENT A LA PENÍNSULA ENTRE ELS
REGNES DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
 Partidaris de Felip d’Anjou: Castella, en general, es
decantà per l’opció francesa.
 Tot i que una part de la noblesa castellana es
mostrà partidària de la causa austríaca.
 Acceptació popular de Felip, esperaven de
l’absolutisme una limitació dels privilegis
nobiliaris.

 Partidaris de Carles: Territoris de
la corona d'Aragó (Catalunya,
València, des de 1704, Aragó i
Mallorca, des de 1706) optaren, en
general, per la causa austríaca.

MOTIUS DE LA CORONA D’ARAGÓ PER ESTAR EN CONTRA DE FELIP V
 Por a la política centralista (contrària als furs) pròpia de la França borbònica. Perquè la corona
d’Aragó sospitava que Felip V, com a Borbó que era, aplicaria una política centralista com la de
França, mentre que l’arxiduc Carles semblava que volia assegurar la pervivència de les
institucions, furs i privilegis de la corona d’Aragó. Per molts d’habitants d’aquest territori, Felip V
suposava centralisme, mentre que l’arxiduc Carles suposava pactisme (però Felip V al principi del
seu regnat havia jurat la conservació de les institucions, privilegis i furs, a les Corts de Barcelona).
 Sentiments antifrancesos, sobretot a Aragó i
Catalunya (memòria de l’ocupació a la guerra
dels Segadors).



a.- Perquè durant la revolta catalana, les tropes
franceses, que en principi entraven per ajudar als
catalans, acabaren ocupant el territori.
b.- Perquè els francesos s’havien quedat amb el
Rosselló i la Cerdanya, territoris catalans (Pau dels
Pirineus de 1659).

 Els interessos comercials catalans es troben enfrontats als francesos.
 A València destacà la presència d’elements insurreccionals contra la pressió senyorial.
 La forta propaganda aliada, amb la promesa d’innovacions, amplià la base popular.

MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
1625

MOTIUS DE LA CORONA D’ARAGÓ PER ESTAR EN CONTRA DE FELIP V
De totes formes, el recolzament a Felip V, per part de Castella, i de la corona d'Aragó a l’arxiduc
Carles no va ser monolític. Hi va haver excepcions. Alguns elements de la noblesa aragonesa,
valenciana i mallorquina es mostraren favorables a Felip V: “Botiflers”.

GUERRA A LA PENÍNSULA
- Intervenció militar anglesa i
holandesa des de Portugal i als
principals ports de la Mediterrània
peninsular (1705).
- Alçaments populars als territoris
de la corona d’Aragó.
- A Mallorca alçament popular
contra les autoritats borbòniques
aprofitant l’entrada de la flota
anglesa (holandesos i anglesos
capitanejades per l’almirall anglès
Sir John Leake).

- Intervenció armada francesa
comandada pel duc de Berwick en
defensa de Felip V.
- Als primers moments iniciativa
militar dels austracistes.

GUERRA A LA PENÍNSULA
- El 1706, l’arxiduc Carles ocupa Madrid, mentre que Felip V ha de fugir de la capital. Al final d’aquest any,
Felip V amb les tropes borbòniques recupera Madrid.
- A territori peninsular, la guerra era
favorable a les tropes borbòniques, malgrat
les dificultats, però els exèrcits francesos
de Lluís XIV (borbó) patien continues
derrotes a Europa.
- Les tropes de Felip V obtingueren
importants victòries: l’any 1707, derrota dels
aliats austracistes a la batalla d’Almansa.
Guerra favorable a Felip (gran victòria
felipista o borbònica), quan els regnes de
València i Aragó cauen en mans dels
Borbons, de les tropes de Felip V
(anul·lació de llurs furs, lleis pròpies de la
corona d’Aragó).
- Però, l’armada anglesa ocupa Menorca
(1708).
- Després de les victòries borbòniques a les batalles de Brihuega i Villaviciosa (1710), tan sols Catalunya i Balears
quedaren en contra del rei. A partir d’ara és una guerra de desgast i els diferents contendents necessiten urgentment la
pau.
- 1711, es produeix un fet fonamental en el decurs de la guerra: Mor l’emperador d’Àustria Josep I sense
descendència.

5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
FINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT
- COMENTARI MAPA 11. Cal fer una introducció, situant el desenvolupament de la vostra
contesta en l’àmbit de la guerra de Successió espanyola.
- Conflicte europeu entre França i la Gran Aliança de l’Haia.
- Guerra civil entre Castella (felipistes) i els territoris de la Corona d’Aragó (austracistes).

- L’abril de 1711, es produeix un fet
fonamental en el decurs de la guerra: Mor
l’emperador d’Àustria Josep I sense
descendència.

Josep I, emperador d’Àustria de 1705-1711

- L’arxiduc Carles (germà de l’emperador
Josep I) hereta el regne d’Àustria i és
nomenat emperador (1711): passa a ser
ara Carles VI.

- La gran Coalició internacional es comença a “refredar”, perquè a Gran
Bretanya i Holanda no els interessa, tampoc, que el nou emperador
aconsegueixi la corona espanyola (de nou els Habsburg governarien l’Imperi i la
monarquia Hispànica), això donaria pas a l’hegemonia europea dels Habsburg i
es rompria l’EQUILIBRI, que pretenien els anglesos: Anglaterra i Holanda
abandonaren la seva causa i la guerra.
- Carles VI renuncia als seus interessos en Espanya; per altra part Felip V de
Borbó renuncià, també, als seus drets al tron de França, cosa que va dur a les
negociacions de pau en 1713.

Arxiduc Carles d’Àustria,
emperador Carles VI, des
de 12 octubre de 1711-1740

ARBRES GENALÒGICS DELS ÀUSTRIES

- Per això i per l’esgotament dels països es feia necessària la Pau.
- Anglaterra i Holanda accepten a Felip V i comencen les negociacions de pau a Europa, que es va
firmar l’any 1713 a Utrecht, que fou confirmat pel tractat de Radstatt, l’any 1714.

- L’any 1707, Felip V ja havia ocupat València i Aragó (per la batalla d’Almansa); després de la
firma del tractat d’Utrecht, que, l’any 1713, va posar fi a la guerra, en l’àmbit internacional; però a
l’interior d’Espanya, la guerra no acabaria fins dos anys després, perquè Catalunya i Balears
continuaren lluitant contra Felip V fins 1714//1715. És a dir, continuà la resistència a Barcelona i a
Cardona, i les Balears es troben protegides per la flota anglesa.

- Firmades les paus (Utrecht, 1713, i
Radstatt, 1714), Felip V va poder acabar
la guerra a l’interior:





L’11 de setembre de 1714 va caure
Barcelona.
En juliol de 1715 cau Mallorca i les
Pitiüses. Palma es rendeix davant la
presència de l’Armada Real. I aquí
acaba la guerra.
Menorca quedà en mans angleses
segons el que establia al tractat
d'Utrecht.

- Una vegada acabada la guerra, Espanya comença una nova etapa de la seva història: regna una nova
dinastia, la dels Borbons, cosa que comporta canvis significatius en el govern d’Espanya.
- Felip V va legislar, per als territoris derrotats, els Decrets de Nova Planta: anul·lació dels furs del
regnes de la corona d’Aragó per dret de conquesta.

DELS HABSBURG O ÀUSTRIES
ALS BORBONS

PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA
- Tota Europa reconegué a Felip V com a rei d’Espanya, però haurà de renunciar definitivament als seus drets a la
corona de França (ho va fer), per tant, l’accepten a canvi d’una Espanya menys poderosa.
- Renúncia a la possibilitat d’una unió entre França i Espanya.
- Tots els països estrangers treuen els seus exèrcits d’Espanya.
- Establiment d’un nou mapa polític d’Europa.
- Els principals beneficiaris dels tractats varen ser Àustria i la Gran Bretanya.
- La gran perjudicada va resultar ser Espanya, que va perdre els seus territoris europeus.

PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA
- Concessions territorials d’Espanya a les que va accedir Felip V:
 Consolidació dels Habsburg, Àustria adquirí: Flandes (Bèlgica, PPBB del sud) i Luxemburg, les possessions italianes, és a dir, part
del ducat de Milà o Milanesat, el regne de Nàpols i l’illa de Sardenya (que en 1720 intercanviarà amb Savoia per Sicília).
 Consolidació del Regne Unit com a potència
naval i comercial.
 Gran Bretanya aconseguí: Terranova,
Gibraltar i Menorca (que estaven ocupades per
tropes angleses).
 A més, adquirí concessions comercials
(privilegis comerç colonial americà):
 El “Navío de Permiso” // “Nau de
permís”: possibilitat que Anglaterra
pogués comerciar un pic a l’any
amb un vaixell anglès de fins a 500
tones amb l’Amèrica espanyola.

“Asiento de negros”: Espanya va
cedir a Anglaterra, en règim de
monopoli, el comerç d’esclaus
negres amb Amèrica.
 Portugal va rebre la colònia de Sacramento (a
Uruguay).
 Holanda les ciutats de l’anomenada barrera
flamenca.
 Savoia va rebre l’illa de Sicília que, en 1720,
intercanvià amb Àustria per Sardenya.
 Espanya perdé les seves possessions europees i cedí Gibraltar i Menorca
(importància estratègica del port de Maó).

PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES
- Retrocés del predomini continental francès.
- Retorn a l’equilibri continental repartit ara entre França i Àustria.
- Gran Bretanya quedà com la gran potència que garantia l’equilibri continental i assegurava el
seu predomini marítim.
- Espanya, alliberada de la càrrega territorial, es podrà concentrar en la reorganització del govern
interior i d’Amèrica.
- Futures disputes provocades per les pretensions espanyoles de recuperar els territoris italians.

PER QUÈ FELIP V VA ACCEPTAR LA PÈRDUA DE TANTS TERRITORIS?
- Perquè necessitava la sortida de les
tropes estrangeres per acabar la
guerra.
- Perquè volia el reconeixement
internacional a la seva monarquia.
- Perquè per aconseguir els dos
anteriors acceptà entregar tants de
territoris, però en el seu cap tenia la
idea de recuperar militarment
alguns d’aquests.

- Després de la guerra de Successió, Felip V
es dedicà a reconquerir territoris italians,
però l’amenaçaren des d’Europa i ho deixà.
- Pocs anys més tard, recuperà el regne de
Nàpols, Sicília i Sacramento.


França

Àustria i l’Imperi
(els Habsburg).

Països Baixos (Holanda).
+ Prúsia i Savoia (Itàlia).

5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ I PAU UTRECHT. RESUM

5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUE
SUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA
CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS
INTRODUCCIÓ
- Tractat d’Utrecht final de la guerra de Successió a l’exterior i
confirmació de la dinastia dels Borbons a Espanya.
- Amb el definitiu ascens de FELIP V al tron espanyol, es fa
evident la necessitat de realitzar reformes en l’organització política
i territorial interior (derivarà en el “Reformisme borbònic” de
Carles III) i cert pacifisme en política exterior.

Objectiu FELIP V. Reforma i uniformització de l’administració
de tot el país. Instaurar el centralisme polític.
Model. S’adoptà el model polític francès, l’absolutisme centralista
i homogeni. Les institucions de partida seran les castellanes.
Reformes. Felip V promulga els Decrets de Nova Planta (DNP):
instrument utilitzat per forçar canvis interiors als regnes derrotats:
València, Aragó, Catalunya i Mallorca.

INTRODUCCIÓ
- Cal recordar que, en iniciar-se el segle XVII, el poder del rei era
molt diferent en els diferents territoris de la Corona.
- A Castella tenia molt de poder (decisionisme transcendentalista)
i de Castella havien obtingut els reis de la casa d’Àustria homes i
recursos per a les seves guerres en Europa en els segles anteriors.
Algunes poblacions i regions castellanes tenien furs i privilegis, però
de caràcter local.
- Pel contrari, la realitat de la Corona d’Aragó era ben distinta
(confederació de regnes semi independents d’Aragó, València,
Balears i Catalunya), aquí el poder del reu estava molt limitat per les
institucions particulars i el furs territorials, les Corts impedien
l’aprovació d’un tribut o la lleva de soldats per a la guerra
(normativisme historicista).

- La unitat aconseguida pels Reis Catòlics era una unitat feble, no n’hi ha havia institucions comuns entre la Corona
de Castella i la d’Aragó, a excepció de la figura dels monarques comuns i la política exterior.
- En temps de Felip IV, el comte duc d’Olivares havia intentat una uniformització i reduir tots els regnes a les lleis de
Castella, però es va enfrontar a un gran rebuig dels territoris no castellans, que van estar apunt casi de fer saltar la
escassa unitat.

- En començar la guerra de Successió, la Corona d’Aragó donarà suport als austracistes, perquè consideren als
borbons centralistes i una amenaça pels seus furs. Però altres territoris forals com Navarra i les províncies basques
donaren suport als borbons.

5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
INTRODUCCIÓ
Realització. 4 DNP (entre 1707 i 1716) que suposen:
a.- Abolició de tot el sistema legislatiu i institucions tradicionals pròpies de la Corona d’Aragó, és a dir, dels regnes
conquerits (dels seus drets i furs) pel dret de conquesta. Desapareixen les Corts d’Aragó, el Gran i General Consell i
la Generalitat de Catalunya.
b.- Supressió autonomia municipal. Establir un model únic d’administració organitzat en províncies, per primera
vegada.
c.- Homogeneïtzació legal (jurídica) i administrativa (centralització) a partir de la imposició de les lleis castellanes.
d.- Supressió de l’autonomia fiscal (excepte Navarra i País Basc, perquè li donaren suport a Felip d’Anjou).
e.- Marginació del català com a llengua d’ús oficial i a l’ensenyament, als tribunals i a l’administració.

 1707. Decrets de VALÈNCIA i
ARAGÓ. Després de la batalla
d’Almansa.
 1711. Decret per ARAGÓ (rectifica
anterior, però no per València).

 1715 (28 de novembre). Decret de
MALLORCA.
Conservà
algunes
institucions no executives i el dret civil
propi. Afectà a Mallorca, Eivissa i
Formentera. Però no a Menorca (GB).
 1716. Decret de CATALUNYA.

CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTA
Reformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats:
 Supressió parcial del dret a Catalunya, Aragó i Balears.
 Pèrdua de les institucions de govern dels territoris conquerits.
 El regne de VALÈNCIA perd totes les seves institucions de govern (Corts, Generalitat...). Amb el
desenvolupament de la contesa, el 29 de juny de 1707, es signen els DNP, que suprimeixen el furs de
València i Aragó. El DNP de València és el més dur de tots. València fou l’únic regne que perd tot el
seu dret tant públic com privat. A partir d’ara seran d’aplicació les lleis de Castella.
 Quedaren abolides les corts d’ARAGÓ (1711, Corts, Justícia Major d’Aragó...), integrades ara en les
Cort de Castella (comuns per a tota Espanya).

CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP
 A CATALUNYA (1716) quedaren abolits la Generalitat i el Consell de Cent,
quan va capitular Barcelona.
• A MALLORCA (1716) pèrdua del Gran i General Consell, el procurador
reial..., etc. Referent al dret, aquests territoris perden el seu dret públic, i a
partir d’ara es governaran per les lleis de Castella, perden les institucions, però
conserven el seu dret privat, que a partir d’ara rebrà el nom de Dret Foral.

CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTA
 Les Corts de Castella perden entitat i funcions reals (deixaran de ser convocades per molt de temps).

 El Consell de Castella assumirà funcions a tot l’Estat, però únicament amb caràcter consultiu i no
de govern.
 El poder reial es reafirma amb els secretaris de despatx, nomenats i cessat pel monarca.
 A partir dels DNP, la llei nova fou única i general per a tota Espanya (excepte Navarra i País
Basc).
 Es va mantenir íntegre l’ordenament
jurídic a Castella, i les lleis i les
institucions de govern a Navarra i a les
províncies basques seran respectades.
Aquests territoris no tingueren DNP
perquè recolzaren a Felip V durant la
guerra de Successió.
 Aquesta unificació va suposar la
integració de la Corona d’Aragó en
l’explotació de la riquesa de les Índies,
així com la formació d’un mercat únic
que afavorirà el desenvolupament
industrial de Catalunya.

Reformes d’organització político-administrativa:
 Divisió territorial d’Espanya en demarcacions provincials (províncies) amb un capità general que
representa el poder del rei.
 A Catalunya desapareixen les vegueries substituïdes per “corregidurías”.
 Els capitans generals,
amb funcions governatives i
militars substitueixen als
virreis a la corona d’Aragó.
 Van introduir la figura
dels intendents: figura
copiada de França, un
funcionari depenent del rei
amb funcions econòmiques i
de recaptació de tributs
(d’hisenda), inspecció i
obres públiques.
 Es creen Secretaries de
Despatx,
antecedents
llunyans
del
actuals
ministeris.

Administració local:
 El poder municipal va recaure en els corregidors (nomenats pel rei), institució castellana que,
definitivament, s’implantarà i s’estendrà per tot el territori estatal.
Reforma a la justícia: Reials audiències.
 Aparició d’un únic dret comú per tots els súbdits amb l’anulació dels tradicionals furs, usos i
costums particulars.
 Generalització a tot el territori de les audiències que s’encarreguen de la justícia i d’assessorar als
capitans generals.

Reforma a l’exèrcit:
 Canvis importants: Es passa de la divisió en terços, típica dels Àustries, a la divisió en cossos i
brigades, copiada del model francès.
 També es va posar èmfasi en la reforma de l’armada i la construcció d’una flota important.

Reforma i homogeneïtzació fiscal a tot el territori (excepte a Navarra i País Basc).
 Profundes reformes de la Hisenda (inspirades en la Il·lustració): harmonització fiscal amb l’objectiu d’incrementar
i millorar els ingressos, s’aproven nous impostos similars a tots els territoris conquerits, per a què tots els territoris
de la Corona contribuïssin a les despeses de la monarquia i que els ciutadans suportessin de forma més equitativa les
càrregues de l’Estat, per a la qual cosa s’havia de vèncer la resistència dels estaments privilegiats, exempts de pagar
impostos.
 Supressió de les duanes internes i “puertos secos”.
 Es pretenia l’establiment d’unes fonts fiscals estables i segures per finançar
les polítiques de l’Estat. Per racionalitzar i actualitzar els tributs en funció dels
recursos es va posar en marxa l’elaboració d’un cadastre, Ensenada el va
dur a terme en Castella, i Campillo a Aragó. El cadastre és un catàleg
detallat dels béns de cada poble per a què els impostos fossen equitatius i
estigueren en funció del grau de riquesa de les poblacions.
 Impost únic, supressió del tradicional sistema de percepció d’impostos de la
corona d’Aragó per generar un fons comú centralitzat. Noms que reben les
noves càrregues impositives:






Catalunya ------------ Cadastre.
València -------------- Equivalent.
Mallorca --------------Talla.
Aragó ----------------- La contribució única.
Es manté un sistema fiscal especial a Navarra i a les províncies basques.

 El personatge que va protagonitzarà la principal reforma de la Hisenda, ja en temps de Ferran VI (1746-1759), fou
Zenón de Somodevilla (Marqués de la Ensenada), autor del projecte d’Única Contribució (gràcies al qual es va
disposar del cadastre d’Ensenada), publicat en 1749, tot i que les resistències dels sectors privilegiats aconseguiren
paralitzar les reformes.

Reforma i homogeneïtzació fiscal a tot el territori (excepte a Navarra i País Basc).

El Marques de l’Ensenada
va tramar un pla secret per
a exterminar a la població
gitana, en col·laboració
amb l’església que, a més,
preveia l’apropiació dels
seus béns.
Segons interpretacions.

PER QUÈ HO VA FER? MOTIUS
- Felip V (1700-1746) és francès i prové del país més centralista, uniformat i absolut d’Europa, en
aquells moments, i ell intentarà aplicar, en Espanya, el sistema polític francès del seu avi Lluís XIV
(el rei Sol). De Nova Planta vol dir començar de zero.
- Racionalització. Els DNP són un intent de racionalitzar el país eliminant els particularismes dels
distints regnes.
- Dret de conquesta. Felip V guanya per la força de les armes aquests 4 territoris. I com assenyala
el Decret de Nova Planta de 1707, pot canviar l’ordenament polític i jurídic d’aquests territoris
perquè els ha derrotat militarment (pot fer el que vol).
- Ruptura del jurament de fidelitat (també
assenyalat al DNP del 1707). En començar a regnar,
els reis d’Espanya juraven la conservació de
privilegis i furs de la corona d’Aragó. Després, els
estaments representats a les corts juraven fidelitat al
rei (pactisme). Començada la guerra de Successió,
els territoris de la corona d’Aragó deixen a Felip V i
es posicionen al costat de l’arxiduc Carles. La
ruptura del jurament de fidelitat fa que Felip V ja no
estigui fermat pel seu jurament i així farà el que
vulgui. En aquest sentit, la idea de càstig cobra
importància perquè els territoris que li donaren
suport (Navarra i províncies basques) no van patir
retalls i encara conserven les peculiaritats distintes a
la resta de Comunitats Autònomes actuals.


La família de Felip V (1743)
Louis Michel Van Loo
Museu del Prado

5.2.- DECRETS
NOVA PLANTA I
CANVIS ARAGÓ I
BALEARS


Felip V i Isabel de Farnesio (1743)
Louis Michel Van Loo
Museu del Prado

ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS

ARBRE GENEALÒGIC
DELS BORBONS

5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS
AMB ELS DNP FELIP V ACONSEGUIRÀ ELS OBJECTIUS QUE DESITJAVA
 1.- Uniformització legislativa.
 2.- Centralització administrativa.
 3.- Absolutisme monàrquic.
1.- Uniformització legislativa, el desig de Felip V (1700-1746) era tenir les mateixes lleis a tota Espanya, tal com
havia intentat Olivares, però que havia fracassat. Aquestes lleis havien de ser les de Castella, més propícies a
l’absolutisme monàrquic. A partir d’ara les lleis per Castella i Aragó seran iguals, en l’àmbit públic o de govern.
2.- Centralització política, volia governar tots els territoris des de la capital, des de palau. Centralització aconseguida
mitjançant els DNP (1707-1716), quan es va eliminar els furs dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó i van perdre
les seves institucions polítiques o de govern, implantant les lleis castellanes. El castellà es va imposar com a llengua
de l’administració.
3.- Absolutisme monàrquic. Amb els DNP Felip V
pretenia, també, concentrar el màxim de poder
possible en les seves mans. Ara les decisions polítiques
corresponen al rei. Per al reforçament del poder reial i
millorar el funcionament de l’Estat, els Borbons van
introduir reformes de gran calat en l’organització
político-administratives: Divisió en demarcacions
provincials, amb un capità general que representa el
poder del rei. Van introduir la figura d’un intendent:
funcionari depenent del rei per a recaptar impostos. El
poder municipal va recaure en els corregidors
(nomenats pel rei), institució castellana que s’estendrà
per tota Espanya. Es creen Secretaries de Despatx,
antecedents llunyans del actuals ministeris. El distints
Consells de l’època dels Àustria (Castella, Aragó, les
Índies...) són suprimits, a excepció del Castella, on es
reuneixen les funcions de tots els anteriors.

5.2.- DNP I CANVIS A LA CORONA D’ARAGÓ I BALEARS
AMB ELS DNP FELIP V ACONSEGUIRÀ ELS OBJECTIUS QUE DESITJAVA.
Amb els DNP aconseguí els tres objectius.




Uniformització legislativa.
Centralització administrativa.
Absolutisme monàrquic.

- Per primera vegada es
pot parlar amb propietat
d’un “Estat espanyol”;
fins a l’arribada dels
Borbons, Espanya era més
una entitat territorial o,
fins i tot, cultural que
política: la monarquia
espanyola dels Àustries
havia
estat
una
aglomeració
d’Estats,
cada un amb les seves
pròpies lleis i institucions.
- Amb el nou enfocament
absolutista
i
centralitzador
dels
Borbons,
totes
les
mesures de govern havien
de ser aplicades a tots els
súbdits per igual.

5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC
- Política internacional dels primers borbons (segle XVIII).
ÍNDEX
- Les noves idees il·lustrades.
- Reformisme borbònic de la primera meitat de segle XVIII
- Carles III (1759-1788) i el despotisme il·lustrat.
- Inicis del regnat de Carles III (1759-1788) i el Motí d’Esquillache. 1a etapa (1759-1766).
5.4.- La Il·lustració espanyola: principals trets i autors més transcendentals.
- Reformisme moderat de Carles III. Segona meitat segle XVIII: programa de reformes polítiques, socials, educatives i
econòmiques. 2a etapa (1766-1788).
- Els límits del reformisme borbònic.
POLÍTICA INTERNACIONAL DELS PRIMERS BORBONS (SEGLE XVIII)
 Felip V (1701-1746).
 Lluís I (1724).
 Ferran VI (1746-1759).
 Carles III (1759-1788, anteriorment rei de Nàpols).
 Carles IV (1788 - 1808).
- Pèrdua d’influència espanyola al panorama internacional.
- Reclamacions i recuperació dels territoris italians.
- Pactes de família amb França.
- Enfrontaments continuats amb Gran Bretanya.


(1701-1714)

(1714-1766 mor)

POLÍTICA INTERNACIONAL DELS PRIMERS BORBONS (SEGLE XVIII)
La política exterior espanyola es va caracteritzar per una pèrdua d’influència espanyola al panorama internacional,
derivada dels Tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714), però aquest fet va permetre dirigir la mirada als problemes
interns del país. El segle XVIII va constituir una etapa de relativa pau i estabilitat, marcada pels interessos espanyols
a Itàlia, que l’enfrontaven amb Àustria i, especialment, per una sèrie de pactes amb França (Pactes de família) que,
a partir de 1740, va fer que Espanya participés en una sèrie de conflictes internacionals en contra d’Anglaterra. Els
Borbons encara posseïen un extraordinari conjunt de colònies a Amèrica i es van fer veritables esforços per millorar i
racionalitzar tan l’administració com el comerç colonials amb l’ajut de ministres eficaços, com José de Carvajal i el
marquès de l’Ensenada.

LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES
- El model econòmic, social i polític de l’Antic Règim durant el segle
XVIII va ser durament criticat per una sèrie de pensadors que coneixem
com a “Il·lustrats”.
- La Il·lustració fou un corrent de pensament que va sorgir a França
durant el segle XVIII, les seves característiques bàsiques són:




Una confiança il·limitada en la raó per a combatre la superstició, la
ignorància i la tirania.
Els seus pilars fonamentals foren la ciència, el progrés i la llibertat, i tot
mitjançant la utilització de la raó, perquè la felicitat radica en el
coneixement i a aquest tan sols es pot arribar mitjançant la raó.
Degut a la Il·lustració, el segle XVIII es coneix com el “Segle de les
Llums”, donat que les llums de la lògica, la raó i la intel·ligència ho
il·luminaven tot.

- Dit d’una altra forma: Els éssers humans estaven guiats per la seva
intel·ligència, que és la base de la felicitat.
- Per això, els il·lustrats centraven el seu interès en les reformes de la
instrucció, és a dir, eren partidaris de l’educació i de la formació de les
persones com a base del progrés.

LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES
- Els il·lustrats van criticar els principis de la societat estamental, van negar la transmissió hereditària de
qualsevol virtut o privilegi i van a afirmar la “Igualtat i el dret a la llibertat” de tots els homes.
-Així mateix, sense negar l’existència de Déu, s’oposaren al domini ideològic de l’Església (defensen la llibertat
de creences, com Voltaire, que va lluitar contra la intolerància i la superstició).
- Criticaren l’organització econòmica.
- Finalment, es van enfrontar a l’absolutisme monàrquic, tot defensant la necessitat d’un contracte entre governats
i governants que garantís els drets bàsics de l’individu (gràcies al filòsof Rousseau).
- Montesquieu va defensar que la separació de poders evitava la tirania (Esperit de les Lleis de 1748). El poder
executiu (govern), el legislatiu (parlament) i el judicial (tribunals).
- Rousseau va plantejar el principi de la sobirania nacional, afirmant que el poder prové del lliure consentiment
dels ciutadans, expressat per mitjà del vot (sufragi).

REFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII
- Centralització i reformes de l’administració iniciades amb els Decrets de Nova Planta (Felip V, 1701-1746).
- Reorganització de la Hisenda pública. Simplificació impositiva: Catalunya (Cadastre), València (Equivalent),
Mallorca (Talla), Aragó (La contribució única).
- Política mercantilista. Durant la primera meitat del segle XVIII es va tractar d’estimular l’activitat industrial i
comercial segons patrons mercantilistes (intervenció de l’Estat per afavorir el desenvolupament). Aquesta va ser la
política dels ministres de Felip V i Ferran VI (Orry, Patiño, Macanaz, Ensenada i Carvajal). Entre les principals
mesures d’aquestos ministres capacitats:
 Estímul per al comerç colonial: Reorganització del monopoli de Cadis i del sistema de flotes. Impuls a la
Marina. Creació de companyies privilegiades.
 Protecció de la producció industrial amb la prohibició d’importacions (teixits de cotó i seda) i per la fixació
d’aranzels.
 Creació de reials fàbriques, orientades a la producció de productes de luxe per tal de limitar-ne la seva
importació.
 Supressió de les duanes interiors (“puertos secos”).

Cadastre del
Marquès de la “Ensenada”


Felip V (1700-1746)

M LLuïsa de Savoia (1701-1714)

Isabel Farnesio (1714-1766 mor)

Lluís I (1724)
Ferran VI (1746-1759)


Ferran VI (1746-1759)

Bàrbara de Braganza

- Fou un rei culte, intel·ligent i pacífic, però de salut
malaltissa. Neutralitat en política exterior i intents de
modernització de l’Estat (fou el seu objectiu i amb ell
comença el reformisme borbònic).
- Va heretar del seu pare al marquès de l’Ensenada, que va
dur a terme la reforma dels impostos, va modernitzar
l’armada i reformà les colònies. Durant els seu regnat es va
reorganitzar el regne i posa les bases del govern del seu
germanastre Carles III, en morir Ferran VI sense
descendència.
Bàrbara de Braganza

FERRAN VI
(1746-1759)

Felip V o d’Anjou (1700-1746).

Ferran VI
(17461759).

Carles III (1759-1788).

Carles IV (1788-1808).

5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
CARLES III (1759-88) I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
- Carles III (1759-1788) va accedir al tro espanyol en morir el seu germanastre Ferran VI (17461759) sense descendència directa.
- En 1759 Carles (rei de Nàpols) arribà a
Espanya per regnar com Carles III.
- En Itàlia, Carles III havia entrat en contacte
amb les idees il·lustrades, per això, es mostrà
partidari de seguir algunes de les idees de
progrés i racionalització, és a dir, va mostrar
una gran preocupació per reformar allò que
considerava necessari per a millorar el benestar
dels seus territoris, ho farà des de d’alt i sempre
que no atempti contra el poder de la monarquia
absoluta.
- El regnat de Carles III representa el més clar
exponent i la millor experiència del “Despotisme
Il·lustrat espanyol” (corrent polític reformista
que utilitzava el poder absolut del monarca per
realitzar les reformes il·lustrades).
-En el seu regnat (1759-88) es poden distingir
dos períodes:
- 1759-1766. Ministres reformistes “italians” Grimaldi i
Esquilache.
- 1766-1788. Governs d’ “espanyols”: Aranda, Floridablanca i
Campomanes.

Carles III de caça
Goya (1746-1828)

 Influència de Velázquez en la postura, en el
ca i el paisatge.

 Però Goya no dissimula ni la llargària de la
cara, ni el nas prominent, ni la curvatura de
l’esquena, ni la caiguda de les espatlles o els
llargs braços.

INICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE. 1a etapa (1759-1766)
- 1759-1766. Els ministres reformistes, “els italians” Grimaldi i Esquilache, disgustaven a la noblesa espanyola que
es veia desplaçada.
- Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició dels espanyols en
contra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766, en contra del ministre), a Madrid, que fou un alçament
complex en el qual s’uniren DIVERSOS FACTORS.

- Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició dels espanyols en
contra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766, en contra del ministre), a Madrid, que fou un alçament
complex en el qual s’uniren DIVERSOS FACTORS:






Per una part, representa la forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes (la noblesa castellana i
l’església, especialment els jesuïtes), perquè Carles III pretenia la introducció de les idees il·lustrades i reformes
educatives, socials i econòmiques per millorar l’agricultura, el transport i el comerç, i les manufactures (és el denominat
reformisme borbònic).
Va significar, també, la resistència dels privilegiats contra les idees il·lustrades i la seva oposició al poder excessiu dels
alts càrrecs estrangers, perquè veien retallats, amb les reformes, el seu poder i influència.
Irritació entre els sectors eclesiàstics per la política regalista i de reformes il·lustrades del govern.
Protestes populars, a les províncies, motivades per la carestia: pujada del preu dels productes bàsics (crisi subsistència,
motí fam).

 Atribuït a Goya
(1766-67). Col·lecció
privada, París.

 La torre de

l’Ajuntament de
l’esquerra permet
situar l’escena en la
Porta de
Guadalajara (Carrer
Major), mirant al
Palau, on
segurament es
dirigia la Revolta.

Motí d’Esquillache

- Les reformes generaren malestar popular: llibertat de preus de cereals com el blat i prohibició d’armes, jocs
d’atzar, capes i capells..., el poble s’aferra a la tradició (barret d’ala ampla i capa, front a barret de tres pics i jaqueta
curta).
- Tot això va confluir en una violenta REVOLTA
POPULAR, que va esclatar el 1766, a Madrid,
contra les mesures de sanejament i ordre públic
preses pel ministre Squillace: neteja urbana,
enllumenat, i les prohibicions de jocs d’atzar i d’ús
d’armes, d’una banda, i de fer servir barrets xambergs
i capes llargues, de l’altra.

“El cacharrero” o
Plats i olles (1779)

Popular

 Tracta amb gran simpatia

l’ambient popular i el món dels
humils: festes, jocs, passeigs, etc.

Representa una parada ambulant,
davant la qual passa un cotxe amb
lacais, manifestant el contrast entre
dos mons distints, els dels venedors i
compradors, i els de nobles que passen
sense parar atenció amb ells.

 Tema tractat de manera alegre i
senzilla, on els personatges (gent
humil) es mouen amb naturalitat.

 La

Participació dels
calessers en el Motí fou
important (Bernardo “el
Malagueño” i Diego de
Avendaño).
El venedor de plats i olles (1779)
Oli sobre llenç (259 x 220 cm)
Museu del Prado, Madrid

- En realitat, a darrere estava l’alta noblesa i certs sectors del clergat, que desaprovaven la política reformista de Carles
III, doncs perjudicava els seus interessos i utilitzaren a la massa popular com a instrument de pressió per a instigar el
motí.
- Donat l’extensió de la revolta i per aturar-la, Carles III acceptà totes les peticions populars i destituí Squillace (que
era la seva mà dreta), però va reafirmar la política de reformes, tot i que frenà, de moment, algunes de les reformes i
va abaixar el preu dels productes de primera necessitat. Els motins es van acabar ràpidament.
- Carles III deixà el govern en mans d’equips formats per il·lustrats espanyols: Aranda, Campomanes,
Floridablanca, s’inicia la 2a etapa del seu regnat (1766-1788).
- Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos.
Esquillache

5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: PRINCIPALS TRETS I
AUTORS MÉS TRANSCENDENTALS
- A Espanya, la introducció i la difusió de les noves idees il·lustrades, va ser lenta i difícil. Hi hagué
un retard d’uns quants decennis respecte d’altres països europeus però, en essència, s’hi expandiren
els mateixos principis i s’hi intentaren reformes semblants. CAUSES:
 Absència d’amplis grups burgesos,
 immobilisme i conservadorisme dels medis intel·lectuals universitaris,
 enorme pes de l’Església i...
 la inexistència de classes mitjanes formades i capaces d’entendre les teories dels nous
filòsofs van impedir, a la primera part del segle, la difusió del nou corrent de pensament,
i les idees il·lustrades espanyoles es limiten als escrits del pare Feijoo.
- Els il·lustrats espanyols van ser un petit grup enfrontat als interessos dels privilegiats i a la
ignorància del poble.

- És a partir dels anys 1750-1760, sobretot
amb el regnat de Carles III, quan trobem
una generació de pensadors espanyols que
comencen a destacar. Són una minoria
formada per burgesos, i alguns nobles i
clergues, la majoria formen part de la petita
noblesa, que interessats per les noves idees
franceses, reflecteixen en els seus escrits les
preocupacions il·lustrades i comencen a
criticar el model social imperant a
l’Espanya del segle XVIII.

5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS
- Són Feijoó, Campomanes, Olavide, Cadalso, Jovellanos (autor de l’Informe sobre la llei agrària,
que proposava la desamortització de la terra), Aranda, Floridablanca, Goya (a nivell artístic), etc.
No formen un grup homogeni, però la majoria coincideixen en l’interès per la ciència, l’esperit crític i
la idea de progrés.

Comte d’Aranda

Campomanes amb toga i gorilla
davant una taula plena de papers
i llibre (1777),
Antonio Carnicero

Benito
Jerónimo
Feijoó

José Cadalso y Vázquez de Andrade

 Retrat cortesà

El comte de Floridablanca

AUTORETRATS

1773
1783

 Els
1795

autoretrat que pinta són,
sobretot, d’edat avançada, que revelen
un home de personalitat introvertida
en la intensitat de la seva mirada.

1795

- La il·lustració espanyola va representar un reformisme moderat allunyat de grans innovacions o canvis radicals.
Proposen reformar alguns aspectes del país, sobretot:
- Preocupació en la millora l’EDUCACIÓ i del benestar dels súbdits de la corona. Aïllats entre la indiferència de
l’aristocràcia i del clergat, i la ignorància de les classes populars, els il·lustrats espanyols van tenir l’educació
coma objectiu prioritari, l’eix sobre el qual s’havia de fonamentar el canvi del país. Convençuts que només la
millora del nivell cultural de la població i l’augment del seu nivell d’instrucció podria treure el país del seu
endarreriment, lluitaren contra els ordes religiosos i contra els estaments privilegiats, i van defensar la necessitat
d’imposar un ensenyament útil i pràctic, obligatori per a tothom en les primers nivells, comú a tots dos sexes i
amarat dels nous coneixements i relacionat amb l’estranger.

- La preocupació bàsica dels il·lustrats espanyols va ser la qüestió
ECONOMIA. Interès en la reactivació de l’economia, en especial
l’agricultura (reforma de l’estructura agrària), protecció de la producció
industrial i impuls al comerç. Tots ells eres conscients que
l’endarreriment del país, amb relació a d’altres potències europees,
provenia de la pervivència del fort predomini de la propietat nobiliària i
eclesiàstica, del control excessiu sobre les activitats econòmiques i del
desconeixement de les noves tècniques, invents i avenços, que ja s’havien
aplicat en altres països, com la Gran Bretanya o Holanda (Revolució
Industrial). Per això, s’esforçaren a estudiar la situació real del país i a
proposar un seguiment de reformes.
- Les Societats Econòmiques d’Amics del País tractaven d’estudiar la
situació de cada província per a fomentar l’agricultura, el comerç i la
indústria, i impulsar les idees liberals.

- En POLÍTICA, el Despotisme il·lustrat perseguia:
 Millora en l’organització i racionalització de l’Estat.
 Manteniment d’una política regalista o de control per
part dels monarques sobre l’Església (i altres poders) del
propi país.
- Les reformes resultaren limitades i van comptar sempre
amb l’oposició dels sectors privilegiats del país.
- Perquè dos factors contribuïren a l’endarreriment de
la Il·lustració en Espanya: la societat i l’Església.
 Els grups socials poderosos no volien perdre els
seus privilegis. La mentalitat nobiliària
impregnava tota la societat, el menyspreu cap el
treball manual, considerat deshonest pels sector
privilegiats, va endarrerir i dificultar la iniciativa
empresarial.
 Respecte a l’Església, alguns dels postulats bàsics
de la filosofia il·lustrada (sense ser atea) xocaven
amb algunes de les bases cristianes. En Espanya,
això fou molt més acusat, per l’enorme pes que
l’Església tenia en la societat i en la política
espanyola.

REFORMISME MODERAT DE CARLES III. SEGONA MEITAT SEGLE XVIII. 2a etapa (1766-1788)
Després d’un temps, Carles III, ara amb ministres “espanyols” (1766-1788, governs d’Aranda, Floridablanca i
Campomanes) continuà el seu programa de reformes, que pretenia posar en pràctica una sèrie de mesures legals
que tenien l’objectiu d’abolir alguns dels privilegis propis de la societat de l’Antic Règim.

Comte de Floridablanca

Comte d’Aranda

Campomanes amb toga i gorilla davant una
taula plena de papers i llibre (1777),
Abtonio Carnicero

PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES
Model polític de despotisme il·lustrat
- Influència del reformisme il·lustrat: Cadalso, Feijoo.
- Polítics col·laboradors de Carles III i reformistes il·lustrats espanyols foren: Pedro
Rodríguez Campomanes, el comte de Floridablanca i el comte d’Aranda, que adoptaren una
sèrie de mesures de caràcter econòmic amb la finalitat que es donessin transformacions
econòmiques i superar els problemes existents durant el segle XVIII.
- Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos.

Comte d’Aranda

Benito
Jerónimo
Feijoó

José Cadalso y Vázquez de
Andrade

Comte de
Floridablanca
Francisco de
Goya y Lucientes
Campomanes amb toga i gorilla
davant una taula plena de papers i
llibre (1777),
Abtonio Carnicero

Programa de reformes religioses
- Política regalista: manteniment del “dret de patronat regi” (el rei, decididament regalista, exercí el dret de
nomenar càrrecs eclesiàstics per a controlar l’Església, Concordat de 1753 entre el rei Ferran VI i el papa Benedito
XIV).

Programa de reformes religioses
- El rei combatí durament l’intent de l’Església de crear un poder dins de l’estat, així altra conseqüència del Motí
d’Esquillache fou la supressió de la Companyia de Jesús i la consegüent expulsió dels jesuïtes, en 1767, que tenien
molt poder, de directa obediència al papat, ja que el seu “quart vot” els deixava fora del control reial (teoria
regalista). A més, es van limitar les manifestacions religioses populars (romeries, processions...).
Limitació del poder de la Inquisició. El rei reclamà el dret de controlar el Tribunal de la Santa Inquisició i
fundar monestirs.

Tribunal de la Santa Inquisició

EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN

Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19)
Oli sobre taulell (46 x 73 cm)
Real Academia de San Fernando, Madrid



Després del retorn del rei Ferran VII i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició
pinta aquest quadre. Els resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells
cònics i les flames que els envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de
memòria i amb els ull tancats, els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El
secretari vestit amb robes antigues simbolitza que Espanya és retrògrada.

Les reformes militars
 Establiment del servei militar obligatori.
 Professionalització de l’oficialitat i promulgació d’ordenances militars.
 Reforçament de l’armada (Patiño): potenciació de drassanes i formació
d’oficials de marina.
 Millora en les comunicacions i transports: ports i camins (també, mesura
econòmica).

Programa de reformes socials i educatives
- L’any 1783 es declararen honestes totes les
professions i, fins i tot, es van admetre com a
mèrit per a la consecució de la “hidalguía” les
activitats professionals d’alta utilitat pública
(també, mesura econòmica).

Programa de reformes socials i educatives
- L’educació primària va ser obligatòria.
- Impuls al desenvolupament educatiu i científic. Reforma a les universitats i unificació
d’ensenyaments.
- Mesures per assentar a les poblacions marginals o desarrelades (rodamóns i gitanos).

5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE
CARLES III

Les reformes institucionals
- Manteniment de les reformes administratives
pròpies dels primers borbons (DNP).
- Als municipis es van crear els síndics i
diputats del comú.

Programa de reformes econòmiques
1.- Foment, en general, de l’agricultura, el comerç i la indústria, i traducció de llibres estrangers (Il·lustració).
2.- Creació d’instruments financers com el banc de San Carles i l’emissió de vals reials, i instauració de la loteria
(mesura fiscal extraordinària). S’estabilitza i modera la política impositiva per fomentar la producció, associada a
l’estabilitat de la despesa pública.

- Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:
 3.- Declaració de la llibertat de preus i de circulació de mercaderies i del gra
(cereals i vi) de 1765.
 4.- Impuls de la reforma municipal de 1766, amb la creació dels diputats i
personers del comú, per a defensar els interessos col·lectius front a
l’especulació que les oligarquies municipals exercien sobre el gra (que fou
l’origen del motí d’Squilace).
 5.- Impuls del comerç amb Amèrica amb la liberalització comercial: Fi del
monopoli del port de Cadis (1765) i de la llibertat del comerç colonial amb
Amèrica (1778). Però es va acompanyar de mesures proteccionistes, aranzels
(1782) i prohibició d’importació. Estímul de companyies privilegiades
(Caracas, Barcelona per impulsar el comerç).

 6.- Eliminació del sistema de monopoli i control dels gremis (1772), a través de la llibertat d’exercici de
qualsevol professió sense examen del gremi.
 7.- Estimulació de la indústria amb noves fàbriques d’indianes (1796) i es firmaren tractats comercials
per defensar la indústria nacional de la competència exterior (proteccionisme, establiment de nous
aranzels). En concret es va impulsar l’expansió del putting out system i les manufactures (reials o privades)
en Catalunya, voltants de Madrid, Galícia, País Basc, País Valencià, Múrcia i algunes zones d’Andalusia.

 8.- Limitació dels privilegis de la “Mesta” (liberalització i
reforma del sector): es va intentar colonitzar noves terres i
impulsar els projectes de reforma agrària.

9.- Control dels arrendaments agraris (1785) i repartiments de
béns de propis (municipis), és a dir, desamortitzacions de terres
comunals (1766, liberalització i reformes a l’agricultura).
10.- Polítiques de repoblament: Colonització de terres despoblades
com La Carolina (Sierra Morena).
11.- Millora en les comunicacions i transports: ports i camins (mesura
militar).
12.- Declararen honestes totes les professions (1783) i, fins i tot, es
van admetre com a mèrit per a la consecució de la “hidalguía” les
activitats professionals d’alta utilitat pública (mesura social).

Intents de donar solució als problemes en l’agricultura
- Però el principal problema de l’economia espanyola el constituïa
l’agricultura. La propietat, majoritàriament en mans senyorials o
eclesiàstiques, es trobava amortitzada, per tant la inversió no es veia
afavorida. És més, els baixos rendiments i l’escassetat de terres, afegit a
l’augment de la població provocaven augments dels preus agrícoles i crisi
de subsistència. L’augment de la producció, pel recurs de l’increment de
noves rompudes, trobava límits pel descens dels rendiments en ser
cultivades les terres marginals de pitjor qualitat. Així, malgrat la introducció
de la dacsa i la creïlla (blat de moro i patata) no es pot alimentar a tots i
baixen els rendiments, produint-se protestes, que durien als primers
intents de desamortització.

- Per tal de conèixer la veritable situació del camp espanyol, Carles III (1759-1788) va
encomanar una sèrie d’estudis que revelen la necessitat d’una reforma agrària. Jovellanos i
Olavide redacten l’ “Informe a l’Expedient de Llei Agrària”, on van donar una visió
dels problemes que patia l’agricultura espanyola, com l’existència de mayorazgos, les
propietats comunals, les formes de propietats de l’Església... i va proposar una solució,
la reforma de l’estructura de la propietat. Es duran a terme múltiples reformes amb un
intent de reforma agrària que quedarà en fase d’estudi. Perquè els intents de reforma
implicava trastornar profundament el poder dels privilegiats, i els costums i mentalitat de
les classes populars, per això, igual que altres reformes socials i econòmiques necessàries,
la modernització del sector agrícola quedà frenada.

- Creació i promoció de Societats Econòmiques d’Amics del País (reunió dels il·lustrats per impulsar
el comerç i la indústria).
- Es va produir un creixement demogràfic: de 7 a 10 milions.

Manuel de Godoy, durant el regnat de Carles IV, el va apartar de
primera línia, enviat primer a la cartoixa de Valldemossa i després a
Bellver, alliberat després del Motí d’Aranjuez.

ELS LÍMITS DEL REFORMISME BORBÒNIC
 El despotisme il·lustrat, representat a Espanya per Carles III (1759-1788) té un balanç positiu:
 Es limita la corrupció de l’administració i s’impulsaren reformes econòmiques.
 Defensa de les prerrogatives de l’Estat davant l’Església.
 Desenvolupament de la instrucció pública.
Retrat realitzat en 1783 de Carlos III
(1759-1788), de Anton Rafael Mengs

Però... la CRISI DE L’ANTIC
RÈGIM es produirà en l’Espanya
del segle XIX (Tema 6).

CARLES III (1759-88) I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT


Maria Amàlia
de Savoia

5.3.- REFORMISME BORBÒNIC CARLES III

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)

Ähnlich wie TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII) (20)

Mehr von Assumpció Granero

Mehr von Assumpció Granero (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (7)

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)