ROMA. ARQUITECTURA (I).

ARQUITECTURA (I) ART ROMÀ Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ : INTRODUCCIÓ ART ETRUSC Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc . 2. ARQUITECTURA ROMANA. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa 2.3.a. El temple romà (sobretot): tipus. 2.3.b. Panteó d’Agripa (excepció). 2.3.c. Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus. 2.4. Arquitectura civil. 2.4.a. Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus). 2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana. 2.4.c. Construccions destinades a la reunió : fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria. 2.4.d. Edificis per a la diversió ( amb finalitat recreativa) : teatres, amfiteatres, circs i termes (ARQUITECTURA II). 2.4.e. Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes. 2.4.f. Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars. mausoleus. 2.5. Arquitectura romana en Espanya. 3. ESCULTURA ROMANA. 4. PINTURA I MOSAIC ROMANS. 5. BIBLIOGRAFIA . Comença ARQUITECTURA (II). ÍNDEX ROMA: ARQUITECTURA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.1.- Característiques generals.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.- L’ arquitectura romana es caracteritza, en primer lloc, pel seu caràcter pràctic i funcional : cerquen per damunt de tot que les seves obres acompleixin la funció a què estan destinades.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.- Pragmatisme i funcionalitat : per damunt de l’esteticisme i bellesa grecs (Plató), els romans valoren la utilitat de les construccions (Aristòtil) i per això s’ha dit que eren més enginyers que arquitectes , cosa que explica el desenvolupament major de l’arquitectura , molt per damunt de les altres arts.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- Importància dels enginyers - arquitectes anònims (no són considerats artistes) que busquen solucions molt pràctiques a tots els problemes constructius que es plantegen.

2.- Aplicació d’ avanços tècnics , que fan possible la grandiositat i monumentalitat. 2.- Escassa teorització : les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria. 2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Eclecticisme : l’art romà és eclèctic assimila aspectes d’altres pobles. És el resultat de la fusió de les influències dels etruscos i dels grecs , i l’ originalitat i pragmatisme romans . L’arquitectura romana mostra clarament aquest eclecticisme.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Eclecticisme : L’arquitectura romana mostra clarament aquest eclecticisme.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Eclecticisme . L’arquitectura romana n’és un bon exemple: copiaven tot allò que els semblava útil i ho combinaven de la manera més pràctica possible per aconseguir una finalitat.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Dels grecs van imitar els ordres arquitectònics (afegint-ne dos més el toscà i el compost), els temples i els teatres . DÒRIC JÒNIC CORINTI GRÈCIA

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Dels etruscos van adoptar l’ arc de mig punt, la volta de canó, la volta d’aresta i la cúpula . Volta de Volterra

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Dels etruscos van adoptar l’ arc de mig punt, la volta de canó, la volta d’aresta i la cúpula .

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- Però l’art romà no es limita a copiar , sinó que també afegeix innovacions i creant construccions noves com els ponts, els aqüeductes, els amfiteatres .

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. 4.- Materials construcció  van utilitzar nous materials més consistents i barats, el més utilitzat és el morter romà (opus caementicium: un conglomerat de petites pedres o grava, calç i arena, i aigua, que permetia la construcció de l’arc i la volta -“ hormigón, realizado a base de barro y cantos rodados”-), material de gran duresa, però poc estètic , per la qual cosa es solia decorar amb pintures per embellir-lo. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- També usaren el maó, rajola (“adobe, ladrillo”), fusta, ..., els paraments són recoberts de pedra o carreus (amb diferents aparells), o bé amb pintures, mosaics i enlluïts. A partir del segle I utilitzaran la pedra i el marbre.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ APARELL (sinònim, Opus). Del llatí apparare: preparar. En arquitectura, forma de disposar els elements o materials constructius emprats en la construcció d’un mur. Principalment carreus de pedra i rajols. (Mirar fotocòpia donada).

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- Paraments recoberts de pedra o carreus (amb diferents aparells).

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5.- Elements i sistemes constructius  utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments (més estàtic) com l’arc de mig punt. Arc de Cabanes (s. II dC). Castelló.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5.- Elements i sistemes constructius  utilitzen les voltes de canó i, a vegades, les d’aresta, i les cúpules o de mitja taronja d’influència etrusca (més dinàmics).

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5.- Elements constructius  utilitzen les cúpules o de mitja taronja d’influència etrusca (elements més dinàmics); combinant, moltes vegades, en la mateixa construcció la llinda amb l’arc (superposant el primer element al segon).

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5.- Elements constructius  La utilització conjunta d’ arc i llinda , que idearen els romans i l’expandiren per Occident..., ... proporciona una gran originalitat a l’ arquitectura romana, fent-la més dinàmica, equilibrada i sòlida .

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6.- Ús de cinc ordres arquitectònics  L’art romà va utilitzar els tres ordres arquitectònics grecs, el dòric, el jònic i el corinti . Però, a més, van introduir dos ordres nous , l’ordre toscà etrusc i l’ordre compost inventat pels romans

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6.- L’ordre toscà és una versió de l’ordre dòric grec en què la columna és de fust llis, sense èntasi, i amb una base circular sobre un plint quadrat . DÒRIC

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6.- L’ordre compost és una barreja de l’ordre jònic i l’ordre corinti , en el qual el capitell està format per dues files de fulles d’acant corínties a la part inferior, amb quatre volutes jòniques als extrems superiors . CORINTI JÒNIC

[object Object],35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A) ,[object Object],[object Object],[object Object],Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6.- Com en la façana del Colosseu : dòric o toscà en la part inferior (per major sobrietat i consistència); jònic i, en la part superior, corinti o compost, per ser més ornamentals i lleugers. 6.- Superposició diferents ordres arquitectònics en una mateixa construcció.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7.- Els entaulaments s’enriqueixen en la seva decoració ( garlandes sostingudes per bucranis ,...). BUCRANI: Element ornamental en forma de crani de bou, adornat amb garlandes, emprat en els frisos grecs o romans (esculpits o pintats), motiu pres dels sacrificis rituals de l’antiguitat clàssica. Bucrani Santa Capella del Salvador, Úbeda, Jaén.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 8.- Monumentalitat (grandiositat) i cert luxe  front a la mesura humana grega (antropocentrisme), l’art romà busca la construcció de conjunts impressionants, especialment quan té com a objectiu la propaganda de qui l’ha pagat, amb la finalitat d’embadalir els pobles vençuts. Amfiteatre Flavi o Colosseu (72-80 dC). Roma.

9.- Simetria axial : busquen que les construccions no sols siguin simètriques sobre el plànol ( horitzontal ), sinó també verticalment . 2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 10.- Importància dels espais interiors : front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també importància a l’espai interior, creant espais interns dinàmics i amb amplitud espacial .

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 11.- Major importància , a Roma, de l’arquitectura civil (més pràctica) front a la major importància de l’arquitectura religiosa (el temple) a Grècia.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.2.- Tipologia arquitectònica.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.2. Tipologia arquitectònica : a.- Arquitectura religiosa: a.1.- Sobretot el temple romà. Tipus; rectangular, circular... a.2.- Panteó d’Agripa (excepció), i.... a.3.- Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus. b.- Arquitectura civil (és la més important): b.1.- Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus). b.2.- Urbanisme. La ciutat romana. b.3.- Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria. b.4.- Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres, amfiteatres, circs i termes. b.5.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes. b.6.- Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ a.- Arquitectura religiosa: a.1.- Sobretot el temple romà. Tipus; rectangular, circular... a.2.- Panteó d’Agripa (excepció), i.... a.3.- Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ a.- Arquitectura religiosa: b.- Arquitectura civil (és la més important): b.1.- Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus).

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ b.- Arquitectura civil (és la més important): b.2.- Urbanisme. La ciutat romana.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ b.- Arquitectura civil (és la més important): b.3.- Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria. Reconstrucció fòrum de Roma.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ b.- Arquitectura civil (és la més important): b.3.- Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica , i la cúria. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ b.- Arquitectura civil (és la més important): b.4.- Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres, amfiteatres, circs i termes.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ b.- Arquitectura civil (és la més important): b.5.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica. b.- Arquitectura civil (és la més important): b.6.- Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.3.- Arquitectura religiosa.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.3.- Arquitectura religiosa. 2.3.a.TEMPLES

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.-El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Els temples són de clara influència grega , ja sigui de manera directa o a través del temple etrusc, model directe del temple romà.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ El temple romà ja no és la creació arquitectònica més important, com sí ho era a l’antiga Grècia , però se segueixen imitant els models grecs , encara que amb variacions. Cal recordar que el romans a més dels déus locals i etruscos, i de la veneració divina a l’emperador, van adoptar, a la seva religió, els déus grecs, canviant-los el nom. A més, el temple romà segueix tenint la mateixa funció que a Grècia, guardar les figures venerades del déus .

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Tres tipus de temples: A.- Rectangular. B.- Circular. C.- El Partenó n’és una excepció. Temples principals : 1) Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (mal dit de Vesta), Roma (50 a. C.). 2) Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.). 3) Temple Viril o de Fortuno (dit de Fortuna Viril), Roma (70-40 a. C.). 4) Temple d’Ausa, Vic (s. II d. C.). 5) Temple de Diana, Mèrida (s. II d. C.). 6) Panteó d’Agripa, Roma (Apoliodor, s. II d. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A.- Temples rectangulars  El temple romà, que arriba a través de la influència etrusca , segueix el model grec . Diferències : Es construeix sobre un podi i s’accedeix mitjançant una única entrada frontal a través d’una escalinata única (herència dels etruscos). Es dóna, així, una major importància de la façana principal , al contrari que a Grècia, on tenien la mateixa importància les quatre façanes del temple.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A.- Temples rectangulars  El pronaos és més profund i desapareix l’opistòdom . Dues parts : pòrtic amb columnes i cel·la rectangular, massissa i tancada . O de vegades, la cel·la dividida en tres naus , quan és dedicat a una triada: en honor als tres déus principals ( Júpiter, Juno i Minerva ).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A.- Temples rectangulars  En l’arquitectura religiosa romana hi ha una preferència pel temples pròstils (columnes només a la part anterior) i, a més, són pseudoperípters (innovació romana: adossar gran part de les columnes de les façanes laterals i posteriors al mur de la cel·la (perden la funció de suport), convertint-lo en perípter fals, per no poder circular entre les columnes i el mur).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B.- Temples circulars  Encara que el tipus de temple més comú és el rectangular , també n’hi ha de circulars, per exemple el de Vesta, en Roma. Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B.- Temples circulars  Temple de Vesta  temple de planta circular, derivat del tholos grec o tholoi grecs . És de segle I aC. Actualment està en mal estat a causa d’un incendi, després del qual no es va reconstruir. Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ És d’ordre corinti. Té esveltes columnes que parteixen directament del terra. No té l’entaulament. El sostre amb teula descansa directament sobre el capitell . Tots els temples dedicats a la deessa Vesta solen ser circulars. Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B.- Temples circulars  A mida que transcorre el temps, advertim una complexitat en les plantes dels temples com en el cas del dedicat a Venus i Roma per Adrià , que consta de dues cel·les unides pels seus testers i acabades en semicercle. Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta, restes). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple Viril o de Fortuno (dit de Fortuna Viril), Roma (70-40 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple de Fortuna Viril, Roma (70-40 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple d’ordre jònic, perquè té el capitell amb volutes. Elevat sobre pòdium. Els mateixos elements que els temples rectangulars i la Maison Carrée. Temple de Fortuna Viril, Roma (70-40 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Maisón Carreé  és un dels temples millors conservats. Té totes les característiques esmentades. El seu nom significa Casa Quadrada . Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

Elevat sobre pòdium (influència etrusca). ,[object Object],2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Escalinata que dóna accés a un pòrtic amb columnes. Cel.la precedida per un profund pòrtic i s’estén, amb tota l’amplada del pòrtic, fins al fons, i construïda en carreus. Té tot el entaulament. Teulat a dues aigües amb teules. Dedicat a l’emperador August i situat a Nimes. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ,[object Object],Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Té tot el entaulament. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Planta rectangular. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ,[object Object],[object Object]

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ,[object Object],[object Object],Maison Carrée, Nimes (16 aC).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. ,[object Object],TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple del segle I d. C., amb un fris corregut, gàrgoles, però no acroteris. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Gàrgoles, però no acroteris. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple d’Ausa, Vic (s. II d. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple de Diana, Mèrida (s. II d. C.).

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Ara Pacis Augustae (13-9 aC). Camp de Marte. Roma.

Ara Pacis  temple de planta rectangular construït per ordre d’August per a commemorar la pau en Hispània i la Gàl·lia (s. I) . Destaca pels relleus perfectament conservats , sobretot en els laterals. La decoració inferior és vegetal. 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Ara Pacis Augustae (13-9 aC). Camp de Marte. Roma.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.3.- Arquitectura religiosa. 2.3.b. EL PANTEÓ

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C.- Panteó d’Agripa de Roma  És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també, el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 15 ). Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… Els monuments funeraris eren diferents segons es practiqués la incineració o la inhumació . 2. ARQUITECTURA 2.3.- Arquitectura religiosa. 2.3.c. MONUMENTS FUNERARIS

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Els columbaris  Després d’incinerar, les cendres es dipositaven en urnes que, a la vegada, s’introduïen en criptes o columbaris ( cambres sepulcrals pròpies de l’art romà, amb nínxols a les parets per a guardar urnes cineràries ). A. Columbaris.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Els sarcòfags  Fins al segle II els morts s’incineraven, però a partir de mitjans del segle I d. C., amb el triomf de l’estoïcisme , es va imposar la preferència per la inhumació (enterrament). Així es van desenvolupar els sarcòfags que són construccions aixecades del terra dins dels quals es col·locaven els cadàvers. Les classes acomodades els construïen amb proporcions monumentals i sobre la tapa de vegades s’hi representava al difunt i a les parts laterals es realitzaven relleus . Aquests relleus prime r estaven realitzats de forma contínua al voltant del sarcòfag, però més endavant la superfície frontal es va dividir en espais separats per columnes , segons una fórmula que més tard van adoptar els cristians. Els sarcòfags podien ser de ceràmica, metall o marbre . Els veurem en escultura. B. Sarcòfags.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C. Mausoleus. C) Els mausoleus  Eren tombes de proporcions monumentals . El nom deriva de Mausolo , sàtrapa de Caria dels segle IV a. C., a la memòria del qual s’aixecà una tomba gegantina, el mausoleu d’Halicarnàs.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL GREGA N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC). Monuments funeraris Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’ enormes proporcions , cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries. Terminologia PAU

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL GREGA N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC). Monuments funeraris Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columna jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) Els mausoleus  A la cultura romana al principi estaven formats per un altar de grans proporcions . Més tard, van esdevenir edificis de planta circular amb una cripta funerària .  Per a la inhumació les construccions variaven molt, encara que les més freqüents eren les de forma circular cobertes amb un cos cònic , on es plantaven arbres (eren de procedència etrusca). Normalment, les necròpolis (cementeris) es trobaven fora de les muralles , tal com exigien les lleis romanes i, tan sols, en casos excepcionals trobem tombes dins les ciutats . C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’August (segle I d. C.) 

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C. Mausoleus. Tomba de Cecília Metel·la (segle I d. C.) 

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C. Mausoleus. Piràmide de Caius Cestius (segle I d. C.)

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C. Mausoleus. Monument funerari Torre dels Escipions. Tarraco 

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C. Mausoleus. Mausoleu de Fabara. Saragossa 

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.)  un dels més famosos per la seva monumentalitat és el mausoleu d’Adrià, a Roma . És també de planta circular i el seu tambor cilíndric està decorat amb escenes. Al voltant del conjunt hi ha un túmul de terra envoltat d’estàtues de marbre. La part superior culminava amb una estàtua de bronze de l’emperador . Actualment reformat per haver estat residència papal. A més se li ha afegit una estàtua d’un àngel, cosa per la qual és conegut amb el nom de Castillo de Sant Angelo . Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.) 

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.a. Domèstica: Habitatges.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Les vivendes particulars eren el primer edifici on es veuen les característiques de l’arquitectura romana. Tipus d’habitatges: domus ; insulae ; villae ; i els palaus. DOMUS (casa romana) TIPUS D’HABITATGE INSULAE (pisos) PALAUS VILLAE

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Casa romana  Deriva de la casa etrusca.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Era l’ habitatge urbà de les famílies benestants . Són cases de planta rectangular estructurades al voltant d’un pati central, i acostumava a estar formada per tres parts: vestíbul, atri envoltat d’habitacions i a la part posterior un jardí envoltat de columnes.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  L’ atri és un espai rectangular amb columnes de la casa romana. Disposava d’una obertura central ( compluvium) que il·luminava, airejava i recollia l’aigua de la pluja a l’estany central ( impluvium) .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ EXEDRA. Obertura semicircular de la basílica romana amb volta de forn ( no confondre ).

[object Object],[object Object],[object Object],Terminologia PAU

Reconstrucció primitiva Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma. Atri Nàrtex Capçalera Naus longitudinals Diaconicum (sagristia) Pròtasi (Preparació Eucaristia) ,[object Object],[object Object],Terminologia PAU

Reconstrucció de la Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma. 17.- ATRI (A) SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Pati tancat, de caràcter interior, present a les basíliques paleocristianes. Terminologia PAU

[object Object],[object Object],Vil·la Capra o La Rotonda, (1566). Vicenza. Manierisme italià. Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Badoer Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana A) Domus  Al voltant de l’ atri es distribuïen, de forma simètrica, les diverses dependències. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ culina ( 12 , cuina) cubicula ( 11 , dormitoris) tablinium ( 8 , habitació o sala dels senyors de la casa situada a la part oposada a l’entrada) latrina (bany) triclinium (9, menjador)

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Esquema de casa romana de Pompeia.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Les façanes eren sòbries , sense decoració i tenien poques obertures cap a l’exterior, ja que els constructors donaven més importància a l’espai interior . Les domus solien disposar de planta baixa i primer pis .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana A) Domus  Atri d’una casa. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ COMPLUVI . Obertura rectangular a la teulada de la casa romana per a la recollida d’aigües pluvials.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Entrada i atri d’una casa. IMPLUVI (sinònim: Impluvium). Estany rectangular o cisterna, situat a l’atri de la casa etruscoitàlica i romana per a recollir l’aigua de la pluja que queia del compluvi.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Atri Domus Aurea.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Peristil o pati.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Domus  Triclinium o menjador.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Casa del poeta tràgic (segle I aC). Pompeia 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Insulae  Eren blocs de cases dins les ciutats , normalment de lloguer.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Insulae  Es construïen al voltant d’un pati rectangular i descobert .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Insulae  Podien arribar a tenir una alçada de fins a sis altures , encara que els més habituals eren els de tres o quatre pisos. Reconstrucció d’una Domus i de la Domus Casa de Diana (Ostia) 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana B) Insulae  La planta baixa s’acostumava a reservar per a botigues i tallers . Normalment al primer pis hi vivien les classes mitjanes i als superiors , més petits, les classes populars . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Insulae  Molts d’aquests blocs estaven superpoblats i els incendis no eren estranys, en estar fets amb materials pobres .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) Villae  Eren grans cases rurals d’esbarjo amb una estructura similar a les domus , encara que eren més grans i donaven més importància a l’espai enjardinat .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) Villae  més importància a l’espai enjardinat .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) Villae  Les vil·les podien tenir dues funcions . Per una part, podien estar dedicades a l’ esbarjo del ciutadans més rics . En aquests casos, les vil·les estaven profusament decorades amb frescos i mosaics, que mostraven la riquesa de llurs propietaris, com la vil·la Adriana a Tívoli o la casa de Lívia, a Roma .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Vil·la Adriana a Tívoli.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) Villae  Per altra banda, les vil·les també podien ser unitats d’explotació agrària , és a dir, la casa on residia el propietari i des de la qual dirigia l’explotació de les terres del voltant.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ D) Palaus  Eren les residències imperials o les grans vivendes dels patricis rics, a la ciutat , i sabem de la seva magnificència gràcies als textos escrits. Destaca el Palau de Dioclecià del segle IV a. C., de planta quadrada , estava situat a la vorera del mar i subdividit, emmurallat i tenia diverses torres .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ D) Palaus  La seva magnificència .

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.b. Urbanisme: La ciutat romana.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana  L’ origen de la majoria de les ciutats romanes es troba en els campaments militars que es van assentar en els territoris ocupats i, amb el temps, es convertiren en ciutats. Planta del campament de Timgag (s. II-III). Algèria. 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana  És per això, que l’estructura de les ciutats de nova fundació es planifica coincidint amb les dels campaments romans i aquesta estructura és la màxima aportació de l’art romà a l’urbanisme .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La ciutat romana  estava envoltada de muralles i tenia quatre portes , una a cada costat de la muralla. Campament de Timgag (s. II-III). Algèria. Vista panoràmica 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La ciutat romana  L’ urbanisme grec , probablement a través dels etruscos , va influir en el romà . Urbanisme: Tarraco, ciutat romana 

El plànol típic de la ciutat romana és rectangular , amb dues vies principals que es creuen perpendicularment en els centre, on es situa el fòrum . La via que travessa la ciutat de nord a sud s’anomena CARDUS (cardo) i la via que la travessa d’ est a oest, més llarga, s’anomena DECUMANUS, a partir d’elles es dissenyen la resta de carrers menors paral·lels, formant una quadrícula . 45.- DECUMANUS MAXIMUS Sinònim: Via Decumana, Decumà Decumanus Cardo Terminologia PAU

[object Object],[object Object],[object Object],Plànol ideal d’un campament romà 45.- DECUMANUS MAXIMUS Sinònim: Via Decumana, Decumà Cardo Decumanus Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ CARDO MÀXIMUM . Carrer principal d’una ciutat romana. Va de Nord a Sud. La ciutat romana  L’ amplada de la ciutat solia ser dos terços de la seva longitud . Aquesta descripció correspon a l’arquetip de ciutat romana que no sempre es podia construir de forma regular a causa dels obstacles físics del terreny.

Plànol romà de Caesaraugusta, Saragossa. S’observa el DECUMANUS MAXIMUS (1 ) y el CARDUS MAXIMUS (2) . 45.- DECUMANUS MAXIMUS

Traçat hipotètic de les primeres muralles romanes (K-D-D'-H-K) i la seva possible ampliació (H-L-N-K) sobre el plànol viari actual. Col·legi d’arquitectes de Palma, Mallorca. Illes Balears. 45.- DECUMANUS MAXIMUS Terminologia PAU

45.- DECUMANUS MAXIMUS DECUMANUS MAXIMUS de l’antiga urbe romana de Palmira, Síria . S’observa la direcció est-oest per l’ombra de la llum solar (cap el nordest, cosa que indica la posició del sol en hores de la tarda, cap el sudoest). Terminologia PAU

45.- DECUMANUS MAXIMUS i CARDO CARDO MÀXIMUS romà, Jerash (a 45 km d’Amman), Jordània. Carrer ample de pedra que arranca de la part septentrional del Fòrum i s’estén uns 800 metres fins arribar a la Porta Nord. Carrer principal de la ciutat, flanquejat per pòrtics dels quals queden més de 500 columnes de les 800. El cardo estava tallat per dos decumanus. Terminologia PAU

45.- DECUMANUS MAXIMUS i CARDO 1r DECUMANUS en direcció Oest, Jerash (a 45 km d’Amman), Jordània. Carrer que tallava el CARDO MAXIMUS. Terminologia PAU

45.- DECUMANUS MAXIMUS i CARDO 2n DECUMANUS en direcció Est, Jerash (a 45 km d’Amman), Jordània. Carrer que tallava el CARDO MAXIMUS. Terminologia PAU

Cardo i decumanus es creuaven en el centre, formant el FORUM , plaça pavimentada i decorada amb estàtues, columnes i arcs de triomf. 45.- DECUMANUS MAXIMUS Sinònim: Via Decumana, Decumà Plànol ideal d’una ciutat romana i Fòrum de Jerash, Jordània Decumanus Cardo Terminologia PAU

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.c. Construccions destinades a la reunió.

2.4.- Arquitectura civil (és la més important): 2.4.c.- Construccions destinades a la reunió: A.- fòrum. B.- Edificis administratius públics com la basílica . C.- I la cúria. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Construccions de reunió. A) El fòrum  TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) El fòrum  Era un espai obert, de forma rectangular, situat al centre de les ciutats romanes, on es creuaven el cardus i el decumanus .

18. Foro de Roma (reconstrucción) 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) El fòrum  plaça pavimentada amb lloses i decorada amb estàtues, columnes i arcs de triomf, era on es situaven els edificis públics i religiosos més importants i era el centre de la vida comercial, política i religiosa de la ciutat, ja que allí es celebraven els mercats, les assemblees polítiques i les ofrenes religioses. Reconstrucció fòrum de Roma 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Fòrum de Roma 

45.- DECUMANUS MAXIMUS i 60.- FÒRUM Edificis més significatius del Fòrum Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ,[object Object],Fòrum de Ponpeia 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ,[object Object]

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Fòrum de Trajà. Roma 

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Basílica  Entre els edificis administratius públics cal destacar les basíliques. Aquesta té el sostre voltat . Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

B) Basílica  Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional seu de tribunals o mercat (a més de la seva funció judicial d’administració de justícia , la basílica també s’utilitzava com a espai de transaccions comercials , i es realitzaven actes públics). 2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) La basílica  Edifici de planta rectangular , amb una o , més sovint, dividit en tres nau . Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) La basílica  La nau central, més ampla i alta que les laterals i coberta amb una volta de canó, i les laterals amb voltes d’aresta , i separades per files de columnes. El desnivell s’emprava per a il·luminar l’interior. Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) La basílica  Podia tenir un absis (una exedra) en un extrem o dos absis (un a la capçalera i un altre als peus), rematats per mitges cúpules ( voltes de forn en què acaben cadascun dels dos fons).

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) La basílica  Solia tenir un absis o capçalera semicircular ,que era el lloc on seien els magistrats que impartien justícia . Estàtua de Constantí Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) La basílica  La basílica de Magenci i Constantí, o la basílica Úlpia, a Roma, i la basílica de Pompeia en són bons exemples. Basílica i part del fòrum de Pompeia.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica Ulpia, Roma (98-117 d. C.).

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) La basílica  La basílica de Magenci i Constantí, o la basílica Úlpia, a Roma, i la basílica de Pompeia en són bons exemples. Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Estàtua de Constantí Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ PRIMERA FASE 1 2 1.- Construcció dels elements del perímetre amb funció de contraforts. 2.- Construcció de les voltes de canó (naus laterals) amb cintres (“cimbra”). 2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica. TERCERA FASE 1 1.- Consolidació i formalització de la volumetria del conjunt. 2.- Construcció dels sostres i pòrtic lateral. 2 2 Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

B) La basílica  La basílica romana va ser utilitzada com a model pels cristians quan aquests van deixar de ser perseguits i se’ls va permetre un culte públic. Aquests cristians van copiar l’estructura de la basílica romana per a construir els primers temples cristians ( basíliques paleocristianes ). 21.- BASÍLICA ( FITXA 20 ) Interior de la Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma. Itàlia. Terminologia PAU

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],21.- BASÍLICA (A) Planta de basílica paleocristiana occidental. Terminologia PAU

[object Object],21.- BASÍLICA (A) Dibuix d’antiga basílica paleocristiana. Secció transversal de basílica paleocristiana . Terminologia PAU

[object Object],21.- BASÍLICA (A) TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Terminologia PAU Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. C.- La cúria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) La cúria  Era l’edifici on es reunia el senat que dirigia el govern de cada ciutat romana . Es situava a prop del fòrum i solia tenir una planta rectangular . Fòrum de Roma 

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. C.- La cúria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) La cúria  Solia tenir una planta rectangular .

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.d. Edificis recreatius.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Edificis Recreatius. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La política romana de donar-li al poble pa i circ (panem et circenses) fa que es construeixin teatres, amfiteatres, circs i termes amb finalitat recreativa o de diversió, i que siguin construccions molt importants , com a símbol i lloc de propaganda política . Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  FUNCIÓ: Edificis destinats a la representació teatral (comèdies, tragèdies, farses,...), però també es podien celebrar cerimònies religioses. Tenien un evident ús polític : entretenir a les masses i transmetre-li consignes polítiques , a més de la propaganda de patrocinar l’espectacle o edifici.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  ESTRUCTURA: Deriva del teatre grec , però a diferència del grec no aprofita l’orografia del terreny sinó que és una construcció exempta . Van mantenir les mateixes parts que la construcció original, però amb algunes variants.

A) Teatre  ESTRUCTURA. Tres parts: a.- Grada o càvea semicircular dividida en tres parts ; b.- Orquestra semicircular ; c.- Escena més gran amb fons arquitectònic arquitravat , dividit en tres cossos. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.

A) Teatre  Però, els romans van introduir una sèrie de modificacions , que incrementen la seva funcionalitat. En primer lloc , els teatres romans no construeixen la càvea sobre el vessant d’un turó, sinó sobre una infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó , per tant, poden estar totalment exempts . 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  Infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó , disposades de forma que facilitin el moviment de grans multituds . Passadissos interiors de la grada que, mitjançant escales, hi donen accés pels vomitoris , i que possibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  La planta i l’ orquestra no són ultrasemicirculars, sinó semicirculars , ja que en les representacions romanes no hi havia cors i, per tant, no es necessitava tant d’espai només pels músics.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  De vegades es reservava l’ orquestra per a espectadors importants .

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  L’ escena és més gran , és una plataforma alta i rectangular amb una amplada similar a la de les grades.

Exemples: Teatre Marcel, Roma (23-11 a .C.). Teatre de Mérida (18-8 a. C.). Teatre de Sagunt (segle I d. C.). Teatre d’Aspendus (Turquia). Teatre d’Orange (França). Teatre de Verona (Itàlia). Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 d. C.). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) Teatre  L’escena posseeix un front ( front scenae ), articulat com una façana de palau, ricament decorat (combina els arcs amb les columnes, i les estructures arquitravades), tenia una alçada igual a la càvea, i servia de teló de fons a l’acció teatral, a la vegada que millorava l’acústica del recinte. Teatre romà de Mèrida (16-15 aC).

A) Teatre  L’ aspecte exterior de la façana està més cuidat, decorat amb escultures decoratives i es solen superposar els ordres arquitectònics en façana i escena. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà de Mèrida (16-15 aC).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà de Sagunt (segle I dC).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà d’Aspendus, Turquia.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà d’Aspendus, Turquia.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà d’Orange, França.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà de Verona, Itàlia (a prop de Vicenza).

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà de Verona, Itàlia (a prop de Vicenza).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC Anar a índex…

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Comença… ARQUITECTURA (II) ART ROMÀ Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

ROMA. ARQUITECTURA (I).

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (14)

Ähnlich wie ROMA. ARQUITECTURA (I).

Ähnlich wie ROMA. ARQUITECTURA (I). (20)

Mehr von Assumpció Granero

Mehr von Assumpció Granero (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

ROMA. ARQUITECTURA (I).