GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA

Art Gòtic
Arquitectura europea
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

Alta edat mitjana: Romànic
Antecedents
• Art carolingi.
• Creació del
Sacre Imperi
Romà Germànic.
• Domini del
catolicisme a
Europa.

Art romànic
• Entre els ss. XI-XII.
• Art d’unitat internacional amb particularitats locals.
• 1054 Cisma d’Orient: Desmembració política
d’Europa.

Arquitectura
• Creació ordes religiosos
(Cluny).
• Es creen rutes de
pelegrinatge (Roma,
Jerusalem, Santiago de
Compostel·la).
• Les creuades.

Arquitectura
Elements formals:
• Volta de canó i d’aresta.
• Planta de creu llatina
1, 3 ó 5 naus.
• Murs gruixats i ús de
contraforts.
• Obscuritat a l’interior.
• Estructura molt pesant.

Monestirs / esglésies
• Ús extensiu dels
campanars.
• Unió del claustre al
temple, i distribució de
les habitacions per a
diferents usos (sala
capitular, refectori, etc.).

• Timpans decorats i/o
portades.
• Escultures per a
decoració de façanes.
• Desenvolupament de
capitells sense ordre.

Contingut:
• Sentiment religiós
opressiu.
• Submissió de l’home
per complet als misteris
de Déu.
• Seguiment de regles
físiques i morals
inviolables.

Escultura
• Subjecta a la decoració
arquitectònica.
• Menys rígida que la
bizantina.
• No té proporcions reals.
• Tema religiós: Temor de
Déu i del més enllà. Escenes
bíbliques.

Pintura
Al fresc o
sobre taula:
• Decoració edificis.
• Escenes religioses.
• Afany moralitzant i
didàctic.

Pintura
Miniada => llibre:
• Colors plans.
• Poca preocupació per
la perspectiva o les
proporcions reals.

Transició art romànic al gòtic

Baixa edat mitjana
• Les creuades.
• Afebliment de
l’ideal imperial.
• Consolidació
monarquies
locals.
• Sorgiment de
ciutats i de la
burgesia.

Baixa edat mitjana
• Canvi de
pensament.
• Filosofia
escolàstica: Raó.
Món com a entitat
dinàmica.
• Reneix lentament
el comerç.

Art Gòtic
Arquitectura europea
L’art gòtic s’estén des de mitjans del segle XII fins al
segle XV. Prenent el gòtic francès com a model podem
distingir tres o quatre grans etapes, segons
classificacions, que varien segons els països.

Cronologia (4 segles, ritmes diversos)
• 2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica
o gòtic primerenc.
- 1res catedrals, Île de France, i Abadia de Saint Denis.
- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats
arquitectòniques).
• S. XIII: Fase clàssica o gòtic ple.
• S. XIV: Desenvolupament i difusió de l’estil
per tot Europa.
- Variació gòtic meridional o llevantí.
• S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase
barroca amb derivacions ornamentals).
- Gòtic flamboyant (França).
- Gòtic perpendicular (Anglaterra).
- Flamíger o isabelí (Castella).
- Manuelí (Portugal).

– Terme gòtic: emprat per 1ª vegada pels
tractadistes del Renaixement, amb sentit
pejoratiu (bàrbars gots). El Renaixement,
d’inspiració clàssica, el consideraven superior.
Georgio Vasari: “Vida pintors, arquitectes i
escultors més il·lustres” (1542-1550).
– Segle XIX es produeix una revalorització
d’aquest període: Moviments
historicistes i romàntics alemanys
reivindiquen l’art com una tradició pròpia,
d’origen nacional.
– Viollet-le-Duc (s. XIX): Gran canvi, volta
ogival tret diferenciador.
– Causes naixement gòtic, més
complexes.
Denominació

Mapa extensió art romànic des de París
El gòtic va tenir una major extensió geogràfica que l’estil romànic, del que
deriva per evolució, però aquesta evolució va ser tan extrema que va portar a
solucions no només diferents sinó totalment oposades. Les condicions
socioculturals que van fer del gòtic un art totalment diferent de l’esperit romànic
són les següents:

Circumstàncies culturals, polítiques i
econòmiques
1. Evolució del pensament teològic i filosòfic. Aristòtil i Sant Tomàs.
2. Escolàstica.
3. El despertar de l’humanisme. Sant Francesc d’ Assís, en el segle XIII, ens
transmet una nova dimensió de l’home. Atenció a la natura i als animals.
En endavant el cos no serà un miserable suport de l’ànima, sinó una
meravellosa obra de Déu que cal respectar.
4. Nova estructura socioeconòmica. A partir del segle XIII i desprès de les
croades:
. S’obren noves rutes cap a l’est.
. Es desenvolupa un comerç creixent.
. Sorgeixen nous esquemes laborals (canvis sistema conreu).
. Va creixent una manufactura artesana que comença a concentrar molta
gent a les ciutats.
. Es van configurant els gremis.
. Una nova figura apareix: el burgès, que ajudarà a construir les grans obres,
religioses i civils.

5. La reforma cistercenca.
Sant Bernat de Claravall.
.Innovacions de caire
espiritual (nova
espiritualitat).
.Instruccions precises
sobre les noves
construccions
(promotors del gòtic).
Circumstàncies culturals, polítiques i
econòmiques

Coincidència Gòtic amb
canvis notables a Europa
- Decadència del SIRG.
- Decadència feudalisme.
- Consolidació poder monarquies.
- Auge del comerç: Croades.
- Ressorgir de les ciutats.
- Aparició nova classe social burgesa.
- Renovació del saber: Universitats.
- Nova espiritualitat, més humanitzada i
pròxima a la natura (nous ordes
mendicants de franciscans i dominics).
- 1348/1350: Expansió pesta negra, les
repercussions negatives generaran noves
formes de vida.
Abadia de
Saint Denis

Característiques
arquitectura gòtica
L’ARQUITECTURA gòtica es caracteritza pels seus enormes desitjos d’elevació i
de llum. Els elements que faran possible aquestos ideals seran l’arc ogival, la
volta de creuria, els pilars compost amb bossellets, els contraforts.

Característiques
arquitectura
gòtica
Nou concepte de
l’espai. Verticalitat i
lleugeresa de les
seves estructures.
Llenguatge expressiu:
Naturalisme.
Simbolisme de la Llum.
Vista de les voltes del transsepte i
de la nau central de la Catedral de
Nôtre Dame, París.

La Catedral gòtica
La catedral és l’edifici més representatiu de l’arquitectura gòtica.
El nom de catedral prové de càtedra, seient del bisbe.
La catedral és la seu de la diòcesi.
Catedral de Lleó

La Catedral gòtica
La seva ubicació
determinarà el nucli
principal de la ciutat. La
plaça que la precedeix
solia servir com a lloc de
mercat i al voltant seu
sorgiran els edificis més
representatius de
l’organització ciutadana.
La catedral esdevindrà un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribarà a
condicionar el traçat de al ciutat, amb carrers que sortiran radialment des de la
catedral o que l’envoltaran.

La Catedral gòtica
Catedral d’Àvila
La catedral dominava la imatge urbana, ja
que sempre és l’edifici més gran i més alt
de la ciutat.
Les grans dimensions de les catedrals
gòtiques permetien donar cabuda a tota la
població per assistir a les diverses
celebracions.
La construcció d’aquestes immenses
catedrals podia durar segles.
Els bisbes eren, normalment, els que tenien
la iniciativa d’aixecar les catedral.

Els diners necessaris s’obtenien per
subscripcions populars, aprofitant
el sentiment pietós de l’època, o del
monarca.
En aquest sentit, alguns historiadors
han associat aquestes construccions
amb el poder reial a França, lloc on
va néixer l’estil gòtic.
La Catedral gòtica
Nôtre Dame de París

Característiques
Catedral gòtica
El pilar compost amb
bossellets és un dels
principals elements de suport.
Les càrregues o pressions
laterals que exerceixen els
nervis de les noves voltes de
creueria són recollides i
conduïdes al terra mitjançant
els pilars fasciculats,
quadrangulars o
cruciformes, als quals es van
adossant fines columnes
circulars anomenades
bossellets, que recullen cada
un dels nervis.
1. Elements de
suport

Aquesta multitud de columnetes
són tan primes que és impossible
llaurar capitells, cosa per la qual
no tenen capitells
individualitzats, sinó que es
coronen tots els bossellets amb
una franja horitzontal
decorativa, que els engloba a
tots.
El mur deixa de tenir funció de
suport.
1. Elements
de suport
27.- CAPITELL. Part superior
d'una columna, pilar..., amb
diversos tipus de decoració
segons l'època, estil...

Alçat
Pilars: cruciformes
i fasciculats,
composts per
bossellets
(fines columnes
que recullen els
nervis).
Trifori: perd la
importància que
tenia al romànic.
Claristori: zona
del desnivell de
les naus on
s’obren grans
finestrals.
113.- PILAR. Element arquitectònic de suport vertical de secció
no circular. 113.3.- PILAR (FASCICULAT). Pilar format per
nombroses motllures adossades que normalment comparteixen
base i capitell. Característic del gòtic.
146.- TRIBUNA.
A l’església
cristiana, galeria
construïda sobre
les naus laterals.
147.- TRIFORI. Filera
de finestres que s'obren
a la nau central des
d'un passadís situat
sobre les naus laterals.

Els pilars que aguanten les voltes són en principi cilíndrics amb columnetes
adossades i capitells, després poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o
“baquetones”, desapareixen els capitells).
Interior de la catedral de Barcelona
113.3.- PILAR (FASCICULAT). Pilar format per nombroses motllures adossades que
normalment comparteixen base i capitell. Característic del gòtic.

a) Arc ogival  és un arc apuntat (o ogiva).
- És una estilització de l’arc de mig punt.
- Està format per dos segments de cercle, que es tallen o es sustenten mútuament
l’un amb l’altre.
- No és una invenció gòtica, ja havia estat utilitzada per l’arquitectura islàmica
d’orient en el segle IX, però ara es generalitza el seu ús.
2. Elements sostinguts
En primer lloc l’arc apuntat (ogival) A l’època final del gòtic també s’utilitza l’arc conopial

2. Elements constructius
sostinguts
Arc Apuntat o
Ogival: composat per
dues porcions de corba
que formen un angle en
la clau.
L’arc ogival suposa un
canvi estètic de l’arc de
mig punt propi del
romànic i, a més, resulta
més eficaç que el de mig
punt perquè les seves
empentes desvien millor
les forces obliqües o
verticals de la volta.
14.1.- ARC APUNTAT O OGIVAL. Arc format
per dos segments d'arc d’igual radi, que
s'entrecreuen en angle agut. //Arc que dóna lloc
a la volta de creueria. Característic del gòtic.

a) Arc ogival  és un arc apuntat (o ogiva).
- Amb el pas del temps, arc apuntat evoluciona amb el gòtic, del model inicial,
anterior al segle XII, van apareixent altres formes com el carpanell, el conopial,
l’escarser i el mixtilini.
En primer lloc l’arc apuntat (ogival) A l’època final del gòtic també s’utilitza l’arc conopial
Ogival
Carpanell Conopial
Escarser
Mixtilini

14.9.- ARC DE FERRADURA. Arc d'una circumferència superior a 180º amb el
centre situat per sobre de la línia d'arrencada.
14.16.- ARC LOBULAT. Format per lòbuls. Característic de l'estil musulmà.

b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) 
- És la intersecció de dues voltes de canó apuntades o dos arcs ogivals que es
creuen, entre els quals descansa la plementeria.
- És una derivació de la volta d’aresta romànica amb la diferència que on abans hi
havia dos arcs de mig punt entrecreuats ara hi ha dos arcs apuntats que es
creuen diagonalment.
- La diferència, a part de la forma, està en què l’arquitecte gòtic descompon la
creuria en els nervis i la plementeria.

b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) 
- La carcassa de la volta ogival està formada pels dos arcs que es creuen
diagonalment (s’anomenen nervis creuats o nervis principals), i pels arcs
faixons i formerets que delimiten l’espai lateralment.
- La plementeria són els panys de carreus de pedra que es troben entre els nervis
d’una volta ogival.
154.3.- VOLTA DE
CREUERIA / VOLTA
OGIVAL. Característica
del gòtic, té un doble
avantatge: ser lleugera i
flexible. Formada per
arcs apuntats, consta
d'esquelet (nervis que es
creuen en diagonal, arcs
formers, faixons i
plementeria).

14.13.- ARC FAIXÓ O PERPANY. Arc que
reforça i segmenta en trams la volta d'una nau.
La seva disposició és perpendicular a l'eix
longitudinal de la nau.
118.- PLEMENTERIA. Conjunt de carreus (pedres), que omplen l’espai entre els
arcs i els nervis d'una volta de creueria.

b) Volta de creuria ( ogival o de
nervis o nerviada) 
- La volta ogival representa un
gran avanç tècnic, ja que
mitjançant aquests sistema el
pes de la volta es concentra en
quatre punts concrets, els quatre
extrems.
- Això permet obrir finestrals en
els murs ja que aquests no
sustenten la volta.
- Els murs només tindran la
missió de tancar l’espai.

b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  Diversos tipus:
- La volta ogival més senzilla és la quatripartida, formada per dos arcs apuntats
que es creuen diagonalment amb 4 plements.
- La volta ogival sexpartida està formada per tres arcs apuntats que es creuen
diagonalment amb 6 plements.
- La volta ogival octopartida té les mateixes característiques que la volta
sexpartida, però ara se li afegeix un altre nervi col·locat longitudinalment la qual
cosa dóna lloc a 8 plements.
Creueria simple
Ogival
Sexpartida
Traceria calada
Flamígera

34.1.- CLAU D'ARC. Dovella situada
en la part central d'un arc.
34.2.- CLAU DE VOLTA. Dovella
central que clou una volta o un
arc i que sol anar esculpida.

- Després se li afegiran nervis asimètrics que formen la volta de tercelets.
- Finalment, la volta estrellada està formada per un entramat de nervis entrelligats
que vist des de baix té forma d’estrella.
- La màxima complicació és la volta de ventall anglesa.

- Segons la col·locació, els nervis de la volta estrellada reben diferents noms.
- Les lligadures són els nervis que uneixen la clau principal amb els vèrtexs dels
nervis corbats. Els tercelets són els nervis que uneixen els angles de la volta amb
les claus secundàries. Les diagonals són els nervis que uneixen diagonalment els
vèrtexs de la volta passant per la clau principal. Finalment, hi ha els nervis
corbats que només passen per les claus secundàries.

Normalment les voltes tenen quatre
o sis plements (quatripartides o
sexpartides).
A l’època flamígera (finals del segle
XV, inicis del s. XVI) es compliquen i
es fan de forma estrellada (volta de
tercelets)
Volta de tercelets
(catedral de Salamanca)

Voltes de ventall. Abadia de Bath Voltes estrellades. Catedral de Sevilla
Al final del gòtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet
formar figures com estrelles o ventalls.

EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES
142.- TRACERIA. Decoració arquitectònica feta sobre pedra calada.
Especialment la que decora les ogives dels finestrals gòtics, triforis, rosasses...

c) Arcbotants 
- La volta exerceix, també, pressions laterals, especialment, la de la nau central,
que és més elevada que les laterals, i aquestes són conduïdes a través dels
arcbotants als estreps o contraforts.
- Per tant, els arcbotants o botarells són arcs que uneixen els angles de les voltes
ogivals amb els contraforts exteriors. Solucionen el problema de com traslladar el
pes de les voltes a l’exterior en els temples de tres o més naus, ja que els pilars
amb bossellets eren insuficients.

c) Arcbotants 
- En les catedrals més altes es van
arribar a utilitzar un doble arcbotant
superposat.
- A l’arcbotant superior solen aparèixer
gàrgoles, figures escultòriques amb
formes d’animals monstruosos amb la
finalitat d’expulsar per la boca l’aigua de
la pluja.
-També estan coronats per pinacles.
Arcbotant
Pinacle
Contrafort
Creueria
Trifori
14.3.- ARCBOTANT O BOTERELL. Arc característic de
l'arquitectura gòtica que descarrega el pes de les voltes
en els contraforts.
70.- GÀRGOLA. Figura de pedra que sovint adopta
formes humanes o d'animals fantàstics. Serveix per
desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades.
Característic de l'art gòtic.

ESTÈTICA: Tenien una funció
decorativa, accentuant l’efecte ascendent
de la catedral (EMBELLEIX I ACCENTUA
VERTICALITAT).
ESTRUCTURAL: una funció
constructiva, ja que amb el seu propi pes
exercia una força verticals sobre el
contrafort que ajudava a contrarestar la
descàrrega dels arcbotants (ÉS A DIR,
SERVEIX DE CONTRAPÈS PER A
L’EMPENTA DE L’ARC BOTARELL O
ARCBOTANT).
d) Pinacles. Són petites torres gòtiques acabats en punta situades sobre els
contraforts (element arquitectònic o torreta de forma cònica o piramidal punxant),
que té doble funció.
116.- PINACLE. A l'arquitectura gòtica,
torreta apiramidada i punxeguda que serveix
de contrapès a l'empenta de l'arcbotant i
accentua la verticalitat de l'edifici.

- Cal destacar la verticalitat. La catedral gòtica és de línia vertical, fet que produïa
en l’home una sensació d’ascensió cap al cel a la vegada que mostrava a
l’home la seva petitesa davant Déu.
- Les columnes de les catedrals es van allargar i van subratllar la verticalitat de
l’edifici. L’alçada va augmentar fins a extrems aleshores inconcebibles.
3. Espai exterior

- Pel que fa a les façanes es
desenvolupen àmpliament; no tan
sols la principal, sinó també les de
la nau creuer o transsepte.
3. Espai exterior
Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)
61.- FAÇANA / FRONTIS. Cadascun
dels murs exteriors d'un edifici.
Essencialment la part exterior on hi ha
la porta principal que li dóna accés.
143.- TRANSSEPTE. Nau transversal
o perpendicular d’una església que
configura arquitectònicament la planta
de creu llatina.

- Sobre les portades  la decoració
s’estén amb generositat; són com les
romàniques atrompetades
(abocinadas), però les arquivoltes
no són semicirculars, sinó ogivals i
solen acabar amb unes
característiques motllures anguloses
que es col·loquen sobre els arcs de
les portalades, anomenades gablets.
- En el brancals (jambas) les
estàtues es protegeixen mitjançant
dosseret (“doseletes”).
3. Espai exterior
Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)
16.- ARQUIVOLTA. Cadascun dels arcs
que, superposats i amb un marcat
atrompetament, se situen per sobre de
l'obertura d'una porta o finestra, al romànic
i al gòtic. Solen aparèixer decorades amb
motius vegetals, geomètrics, historiats...

La Catedral gòtica de Lleó
69.- GABLET. Element
decoratiu en forma d'angle
que corona l'arc apuntat d'un
portal o finestral en el gòtic.

- La façana principal
acostuma a estar
flanquejada per torres
cobertes, normalment
amb terrasses o amb
agulles, estructures de
forma cònica i estreta,
que poden estar calades.
- Al mateix temps,
aquestes torres
campanar adquireixen una
dimensió desmesurada i
consten de varis cossos
que disminueixen
progressivament de volum
i de forma fins el remat
agut carregat
d’ornamentació de forma
piramidal.
3. Espai exterior
Nôtre Dame de París
Catedral de Burgos

4. Espai interior
- A l’interior és molt important remarcar la
lluminositat. El predomini del mur sobre
l’obertura, propi de l’arquitectura romànica,
desapareix amb el gòtic. El mur perd la seva
funció de suport principal per passar a ser un
simple tancament de l’edifici.

Catedral de Lleó (s. XIII)
Sainte Chapelle (s. XIII). París.
4. Espai
interior
- Això va permetre obrir en els murs
grans finestrals coberts per vitralls
(panells de vidre policromat) que
deixaven passar molta llum.
153.- VITRALL.
Conjunt de gran
cromatisme format
per petits fragments
de vidre acolorits,
units amb fines tires
de plom i sostingut
per una estructura
metàl·lica.

- L'humanisme incipient empenyia a l’home cap a la claror per alliberar-se de les
tenebres, les parets es van cobrir amb vitralls que contribuïen a augmentar
l’espiritualitat i a encendre l’amor en els homes.
- Les catedrals gòtiques van traduir, fidelment, aquesta espiritualitat característica
del segle XIII, que cercava la llum i que tenia un anhel permanent d’elevació.
4. Espai interior

- Pel que fa a l’alçat la nau
central és més alta que les
laterals (excepte en les de
planta de saló) i els contraforts
permeten sostenir-la.
- Les tribunes romàniques són
substituïdes per una estreta
galeria oberta a l’interior del
temple (i més tard també a
l’exterior) anomenada trifori.
4. Espai interior
- Sobre el trifori es disposa una altra filera de
finestres anomenada claristori per a augmentar la
claredat.
99.- NAU. Espai interior d'una església, en sentit
longitudinal, determinat pels murs o per files de
columnes o pilars.
146.- TRIBUNA. A l’església cristiana,
galeria construïda sobre les naus laterals.
147.- TRIFORI. Filera de finestres que
s'obren a la nau central des d'un
passadís situat sobre les naus laterals.
117.6.- PLANTA DE SALÓ. Es tracta,
generalment, d'una planta basilical amb
voltes de creueria i amb les naus laterals
de la mateixa altura que la central.

Volta sexpartida
Nervis
101.- NERVADURA/
NERVI. Motllura que
sobresurt de l'intradós
d'una volta amb la
finalitat de reforçar-la o
de decorar-la.

• Traceria: Decoració arquitectònica de pedra formada per
línies i figures geomètriques que decoren finestrals,
rosasses, arcs, ogives gòtiques…
128.- ROSASSA / ROSETÓ. Obertura o finestra circular de grans
dimensions amb traceria, calat i vidrat, característic del gòtic. Es troba
generalment a les façanes de les esglésies.

La Catedral gòtica de Lleó
69.- GABLET. Element
decoratiu en forma d'angle
que corona l'arc apuntat d'un
portal o finestral en el gòtic.
128.- ROSASSA / ROSETÓ. Obertura o
finestra circular de grans dimensions amb
traceria, calat i vidrat, característic del
gòtic. Es troba generalment a les façanes
de les esglésies.

Els passadissos del claustre
(crugies) estan separats del
pati per arcs amb diferents
tipus de traceries..
45.- CRUGIA. Espai comprès entre dos murs
de càrrega.
35.- CLAUSTRE. Pati quadrangular
descobert, voltat de galeries porticades, al
qual conflueixen les diferents dependències
d'un monestir o catedral. Apareix a l'art
romànic i perdura en estils posteriors.

Finestrals  per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu
interior una o vàries columnetes. En els primers temps la traceria es limitava a un
o varis òculs circulars tangents, després es varen enriquir.
4. Espai interior
Traceria amb òculs
Traceria calada
142.- TRACERIA. Decoració
arquitectònica feta sobre pedra calada.
Especialment la que decora les ogives
dels finestrals gòtics, triforis,
rosasses...
85.- MAINELL / 145.-TRENCALLUMS.
Petita columna o element vertical que
divideix en dos l’espai que determina
un portal o un finestral.
62.- FINESTRA CORONELLA.
Finestra arquejada que consta de 2 o 3
arcs iguals i 1 o 2 mainells o columnes
de descàrrega.

- Sol ser basilical, amb tres o cinc naus longitudinals i una tranversal
(transsepte) al creuer, que es pot allunyar de la capçalera fins a arribar a situar-se
en el centre de l’església.
- La nau central sol ser més elevada que les laterals, i les tribunes del segon pis,
que en el romànic s’empraven per a contrarestar les pressions laterals, es fan
innecessàries en el gòtic, per l’ús d’arcbotants, i es transformen en una simple
galeria o trifori, i el mur exterior es substituït per grans finestrals.
- En algunes esglésies gòtiques el transsepte no sobresurt de l’amplada del
temple.
- Les innovacions apareixen a la capçalera, que disposen de presbiteri, girola
senzilla o doble, i absidioles radialment disposades.
- Altra variant de la planta és la capçalera, que abans era semicircular i ara sol ser
poligonal, ja que damunt d’elles es recolzen millor les voltes de creueria, així
com els grans vitralls.
5. Planta església gòtica
47.- DEAMBULATORI / 71.- GIROLA. A les catedrals i esglésies de peregrinació,
passadís darrere el presbiteri que dóna accés a les capelles radials.

5. Planta
• Basilicals/Creu llatina.
• Tres zones d’entrada.
• S’amplia la zona de
l’absis i el braç
longitudinal.
• Capçalera amb
deambulatori i molts absis
menors o capelles
radials.
• Coberta amb volta de
creueria (menys l’absis
que és poligonal).
• El transsepte (creuer) es
desplaça cap els peus
(centralitzat) o queda
inserit, sense destacar.

5. Planta: Segueix disposició romànica, però major desenvolupament capçalera.

• Arc ogival o apuntat (ogiva).
• Volta de creueria (quatripartida,
sexpartida, octopartida, tercelets,
estrellada, de ventall).
• Clau d’arc de volta.
• Nervi (nervadura) i plementeria.
• Pilars (cruciformes, rectangulars...) o
columnes de suport. Pilars fasciculats
amb columnes altes o bossellets
(capitell: franja horitzontal).
• Gàrgoles // pinacles.
• Rosasses // gablets // traceria.
• Trifori i claristori (- import. tribuna).
• Vitralls // trencallums o mainell.
• Contraforts o estreps // arcbotants.
• Peana i dosseret // arquivolta.
• Torre llanterna cimbori // torres
campanar.
Resum arquitectura
• Planta basilical, saló, girola, transsepte.

Cimbori vist des de l’interior. És una torreta que s’alça sobre el creuer.
Aquest cimbori és octogonal. Com el creuer és quadrat s’aixecat sobre TROMPES.
Trompa
Espai interior
43.- CREUER. Espai quadrat, sovint cobert per una
cúpula on s'entrecreuen la nau central i la transversal.
150.- TROMPA. Petita
volta semicònica o
volada que serveix per
passar d'una planta
quadrada a una
octogonal, sobre la
qual és possible
aixecar una cúpula.

32.- CIMBORI. Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca
sobre el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i servir
de base a la cúpula. Pot ésser torre a l'exterior i cúpula a l'interior.

- Les catedrals gòtiques van
seguir utilitzant els mateixos
temes decoratius que les
catedrals romàniques:
geomètrics, vegetals (típica és
la cardina o la fulla del cardo),
animals, figures humanes.
-La diferència és que en el gòtic
es treballen les formes de
manera més natural, més
realista.
- La decoració de la catedral
gòtica es concentra en uns
determinats llocs els retaules, les
cadires del cor, les portalades i
el vitrall dels finestrals.
6. Decoració de les catedrals

- El vitrall és un bastidor de
fusta o metàl·lic amb vidres,
utilitzat en portes, finestres.
- Malgrat que, segons els pares
de l’església, els vitralls ja
existien a les basíliques
paleocristianes, fou en el gòtic
que adquireixen el seu màxim
desenvolupament.
153.- VITRALL. Conjunt de gran cromatisme
format per petits fragments de vidre acolorits,
units amb fines tires de plom i sostingut per una
estructura metàl·lica.

• Vitralls: és una composició
formada por vidres de colors
pintats i coberts per esmalt
que s’uneixen mitjançant
varetes de plom.
• Els vitralls substitueixen a la
pintura mural, que s’havia
desenvolupat àmpliament
durant el període romànic,
però que en el gòtic quedà
como un art complementari.

- Fases de la realització d’un vitrall:
1.- Fer dibuix amb motiu a representar.
2.- Crear vidre fonent potassa i sílice en
un forn, alhora que s’hi afegeixen òxids
metàl·lics, durant la fusió, per acolorir-los.
3.- Retallar vidres amb un ferro roent,
seguint la forma i la dimensions del patró.
Tot seguit es pintaven els detalls (rostres,
cossos, plecs dels robes...), i s’introduïen
novament en el forn per tal que la pintura
penetrés en la pasta vítria.
4.- Col·locar les peces de vidre en
l’emplomat o xarxa de plom, fet
mitjançant tires de plom de secció en
forma d’H, soldades entre elles.

- Els vitralls també s’utilitzaven en les rosasses, que eren obertures circulars
recobertes de vitrall , que il·luminen els peus del temple (o la capçalera).
- El vitrall dins les catedrals
gòtiques té una doble
funció simbòlica.
- Per un costat, la llum de
colors suggereix la
presència intangible de
Déu, que il·lumina la seva
església.
- Per altra part és una
metàfora: el sol entra i surt
pel vitrall sense rompre’l, a
l’igual que va quedar
intacta la Verge Maria
després de la concepció i el
naixement de Crist.
128.- ROSASSA / ROSETÓ. Obertura o finestra circular de grans
dimensions amb traceria, calat i vidrat, característic del gòtic. Es
troba generalment a les façanes de les esglésies.

• Rosassa: finestral circular, amb traceria calada i vidres de color,
situat a gran altura a la façana d’una església.
Rosassa de la catedral de Palma

- L’arquitectura religiosa fou la que més es va prodigar durant el gòtic; tanmateix
és important la construcció civil.
- Aquesta va créixer paral·lelament a l’apogeu de les ciutats, encara que
prengués de l’eclesiàstica molts dels seus elements característics, com la volta
de creueria, l’arc ogival, la traceria de les finestres, etc.
- Així, tot i que els castells es perfeccionen i permeten una vida més còmoda i
grata en els entorns rurals, és en els palaus urbans, residències dels nobles i de
l’alta burgesia, on es produeixen majors innovacions i s’assoleix un elevat
desenvolupament.
-Especialment, en aquells llocs on més es va desenvolupar el comerç i on es va
crear una burgesia pròspera desitjosa de mostrar el seu poder econòmic, com les
ciutats italianes de Florència, Venècia i Siena, i les ciutats flamenques com
Bruixes.
- També en les ciutats es van crear altres edificis civils d’estil gòtic com
ajuntaments i llotges. Les llotges eren cases de contractació mercantil i centres
de comerç. Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de
Venècia, l’Ajuntament de Bruixes, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja
de València.
2.2. Arquitectura civil gòtica
2.2. Arquitectura
gòtica civil
(Segles XII al XVI )

- L’arquitectura religiosa fou
predominant durant el gòtic; però
també fou important la construcció
civil.
- L’edificació civil va créixer
paral·lelament a l’apogeu de les
ciutats, i prengué de l’eclesiàstica
molts dels seus elements
característics: la volta de
creueria, l’arc ogival, la traceria
de les finestres, etc.

- Els castells es perfeccionen i permeten una vida més còmoda i grata en els
entorns rurals; però serà en els palaus urbans, residències dels nobles i de l’alta
burgesia, on es produeixen majors innovacions i s’assoleix un elevat
desenvolupament.

2.2. ARQUITECTURA
CIVIL
EUROPEA

- Emergirà, especialment, en aquelles ciutats on més es va desenvolupar el
comerç i on es va crear una burgesia pròspera desitjosa de mostrar el seu poder
econòmic, com les ciutats italianes de Florència, Venècia i Siena, i les ciutats
flamenques com Bruges.

Els reis, els rics burgesos, i els
nobles de les ciutats es
construeixen palaus urbans, i
per les zones rurals proliferen
els castells, com a lloc de
defensa i de residència alhora.
Ajuntament de Manresa
Palau de l’Almudaina Castell de Bellver
També en les ciutats es van crear
altres edificis civils d’estil gòtic com
ajuntaments i llotges. El municipi
necessitava un indret per a les
seves reunions: l’Ajuntament.
82.- LLOTJA. Galeria oberta amb coberta
sostinguda per pilars o columnes. // Edifici
públic destinat a transaccions mercantils.

L’església necessita espais més grans per
acollir un major nombre de fidels: les
catedrals.
Els comerciants han de menester
un edifici per intercanviar les
mercaderies: la llotja.
Catedral de Burgos
La Llotja de Palma
82.- LLOTJA. Galeria oberta amb coberta
sostinguda per pilars o columnes. // Edifici
públic destinat a transaccions mercantils.

2.2. ARQUITECTURA CIVIL
- Es conserven nombrosos edificis d’aquest període, donat que es
van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de
comerç, destaquen les llotges, les drassanes, nombrosos palaus
nobiliaris i eclesiàstics, els castells, els ajuntaments.

- Les llotges eren cases de contractació mercantil i centres de comerç.

Arquitectura civil: Palau del dux (ducal),Venècia
• Casa veneciana, pòrtic inferior i galeria oberta, tercer pis massís amb
finestres, interromput per un magnífic balcó a cada façana (1404-1442).
- Com a exemples concrets d’edificis d’arquitectura gòtica civil podem nomenar
el palau Ducal de Venècia, l’Ajuntament de Bruges, la Llotja de Palma de
Mallorca i la Llotja de València, entre d’altres.

2.2. Arquitectura
civil
Palazzo del
Comune,
Siena

Gòtic civil italià
Els palaus comunals es
caracteritzen per l’aspecte de
fortalesa i les grans torres
quadrades que dominen la ciutat.

Destaquen: la Llotja de panys de
Yprés de planta rectangular amb
coberta a dues aigües, amb pendent,
i en la part central s’aixeca una grossa
torre, a la qual es subordinen les
quatre petites torretes dels costats.
2.5. Arquitectura
gòtica en Flandes

2.5. Arquitectura
gòtica en Flandes
També de planta rectangular
allargada i estreta, amb coberta a
dues aigües molt apuntada i grans
torres són els Ajuntaments de
Brussel·les, Lovaina i Bruges.

Flamenques: També
l’Ajuntament de Bruges i la llotja
d’Ypres, i religiosos, la catedral
d’Ambers.
2.2. Arquitectura
civil:
Ajuntament
de Brussel·les

2.2. Arquitectura civil
Claustre Hospital de San Juan de los Reyes

LLOTJA
• LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)
• LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)
• LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),
• LLOTJA DE SARAGOSSA
Edificis o lloc de
reunió periòdica de
comerciants per a
realitzar els seus
contractes sobre
mercaderies, fletes i
segurs marítims
(mena de despatx
d’agents del
comerç).

LLOTJA de valència
Arquitectura civil: Llotja i Consolat del Mar

LLOTJA DE LA SEDA DE
VALÈNCIA (1452-1494)

LLOTJA PALMA DE
MALLORCA (1426)

- Predomina el massís sobre el van.
- Decoració és geomètrica i fantàstica.
- Horitzontalitat i l’arc de mig punt (volta aresta).
- Escasseja la llum: que li dóna un caràcter ...
- misteriós, que suggereix recolliment i calma.
2.3. Diferències arquitectura
GòticaRomànica
- Plena de grans finestrals.
- Decoració inspirada en la naturalesa.
- Verticalitat i l’arc apuntat (volta creuria).
- Llum entra en abundància pels amplis finestrals.
- És com una exaltació de l’ànima de Déu.

2.4. Arquitectura gòtica
francesa
L’art gòtic és un art burgès,
fet per atendre els gusts de les
corporacions de mercaders.
Reflecteix una espiritualitat
més humana.
És un art importat de França.
Nôtre-Dame de Paris

2.4. Arquitectura gòtica francesa
(1/2 segle XII-XV)
Context històric:
• Naixement i irradiació: nord França.
• Dinastia Capetos.
• Aliança monarquia i església.
• Monarquia i ciutats.
• Llengües literàries nacionals.
Primer intent d’arquitectura gòtica: Abadia de Saint-Denis.
Etapes:
• Gòtic inicial (2ª ½ s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París.
• Gòtic clàssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens.
• Gòtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de París.
• Gòtic flamboyant (França, XV, coetani amb el flamíger o isabelí a Castella): La
façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet, impressionisme).

Fases (4 segles, ritmes diversos)
• 2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic inicial.
- 1res catedrals Île France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París.
- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques).
S. XIII: Fase clàssica, lanceolat o gòtic ple.
- Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llança, arcs més apuntats i voltes
de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capçalera, transsepte i claustre
amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.
• S. XIV: Gòtic radiant, desenvolupament i difusió de l’estil per tot
Europa.
- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de París.
- Variació gòtic meridional o llevantí.
• S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamboyant // flamíger (o fase barroca
amb derivacions ornamentals).
- Molta ornamentació escultòrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en
forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de
naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es
desplaça en altura als peus de la nau. Diferències.
- Gòtic flamboyant (França). La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-
Oscar Monet (impressionisme).
- Gòtic perpendicular (Anglaterra).
- Flamíger o isabelí (Castella).
- Manuelí (Portugal).

Així com el romànic estarà molt influït per Cluny, l’estil gòtic ho estarà per la
reforma de Císter.
La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa
lárquitectura als elements estructurals.
Això permetia que els arquitectes es despreocupessin de lórnamentació i
tinguessin en compte només les qüestions tècniques.
Així lénginyeria arquitectònica va avançar molt, durant la segona meitat del
segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII.

La sala capitular: Espai
generalment quadrat, on es
celebraven les reunions
monacals sota la presidència de
l’abat.
El dormitori dels monjos.
La sala de treball dels monjos:
Dotada d’amplis finestrals, ja que
s’utilitzava no sols com estança,
sinó como scriptorium o lloc on
s’escrivien i copiaven els llibres
(manuscrits) i documents. Solia
ser l’únic lloc calfat per una
xemeneia, i per això també rebia
la denominació de
calefactorium.
El refectori: Menjador dels
monjos, en el qual es disposava
un púlpit per a la lectura d’obres
pietoses durant els menjars. Es
trobava a la planta baixa amb
accés des del claustre i tenia
comunicació amb la cuina.
2.4. Arquitectura
gòtica francesa:
Monestir

Abadia de Saint Denis
1) Els inicis.
- El gòtic va néixer a la
regió anomenada Illa de
França, prop de París, en
la primera meitat del segle
XII.
- Aquí es va crear la
primera església gòtica,
l’abadia benedictina de
Saint-Denis, per iniciativa
de l’abat Sûger.

Catedrals i
abadies
El desenvolupament de
l´arquitectura cistercenca
coincideix amb la reforma de
l´Abat Sûger a Saint-Denis.

Mapa de l´expansió del gòtic
Sorgeix a França. Île de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor
reforma cistercenca), i l’abat Sûger de l’abadia de Saint-Denis

Alleugeriment murs Saint-Denis
Vitralls
1) Els inicis.
- La seva doble girola, amb
capelles radials, i la seva
capçalera oberta, lleugera i
lluminosa, prefiguren ja un nou
llenguatge que es desenvolupa
en la segona meitat del segle en
les catedrals de Laon, Noyon i
sobretot, en la catedral de Notre-
Dame de París.

Catedral de Laon Catedral Nôtre-Dame
Gòtic inicial o protogòtic (finals s. XII)
LAON: Construïda abans de la CATEDRAL DE PARÍS, i després de SAINT DENIS i
NOYON.
LAON va tenir importància històrica com etapa en el CAMÍ DE SANTIAGO.
No té girola i l’absis
acaba en pla.

- Començada: 1163,
es treballa sense
interrupció durant s.
XII, i ampliada XIII i
XIV.
- Durant Revolució
Francesa fou
destruïda en part, i
restaurada per
Viollet-le-Duc (segle
XIX).
Catedral Nôtre-Dame (FITXA 17)

PLANTA NÔTRE-DAME
- Basilical amb 5 naus i doble
deambulatori.
- Capçalera força desenvolupada.
-Transsepte curt i no sobresurt de
planta, d’extraordinària alçada, igual
a la nau central (32’5 m.).
- S. XIV s’afegiren capelles entre els
contraforts, tant a les naus com a la
girola.

Nôtre Dame. París. Capçalera
EXTERIOR
- Capçalera força
desenvolupada.
-Transsepte curt i no
sobresurt de planta,
d’extraordinària alçada,
igual a la nau central (32’5
m.).
- Alçada fa que vista
exterior reflecteixi,
clarament, forma de creu.

Plànol de catedral gòtica
Chartres
Plànol de catedral gòtica
Nôtre-Dame de París
Creuer sortint
Creuer
no sortint
Doble girola
Torres
3 ò 5
naus
3 portalades
(A,B,C)
A
B C B C
A
(FITXA 17)(FITXA 16)

Nôtre-Dame, París Catedral de Chartres
1ª Fase
circulars
2ª Fase
poligonals
SUPORTS: PILARS
Característics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els
nervis de les voltes.
(FITXA 16)
(FITXA 17)

INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL
Voltes de creueria sexpartides.

EVOLUCIÓ ALÇAT INTERIOR
• Al començament, estructurat amb 4
pisos: arcades, galeria o tribuna amb
trifori, un pis de finestres circulars
(òculs) i els finestrals (claristori).
• Reformes (s. XIII) eliminaren els òculs i
s’ampliaren els finestrals, reducció a 3
pisos, més característic del gòtic clàssic:
ARCADES, TRIBUNA I CLARISTORI.
• La restauració de Viollet-le-Duc, va
recuperar l’alçat original en una part del
transsepte.
NÔTRE-DAME
(FITXA 17)

SUPORTS EXTERIORS NÔTRE-DAME
ARCS BOTARELLS són un element clau, perquè a més de complir la funció estructural,
articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus.
Nau central
més elevada
Arcbotants
Contraforts
Pinacles

FAÇANA model
Nôtre-Dame, París
• Prodigi d’harmonia.
• 3 carrers verticals, que es
corresponen amb les 3 grans
portalades, i en 4 alçades de pisos.
• Pis inferior: 3 grans obertures
atrompetades i cobertes amb
arquivoltes (conjunts escultòrics).
• Galeria de Reis: 28 estàtues reis
Israel (avantpassats de Crist).
• 3r pis: Carrer central amb gran
rosassa (+10m), magnífics vitralls,
devora finestres geminades. Per
sobre, una galeria d’arcades amb
traceries, que amaga la teulada.
• 4t pis: Dues grans torres campanar
emmarquen la façana, i coronen
carrers laterals.
• Els contraforts fan la divisió vertical
en 3 cossos.
• Construïda en varis segles.
(FITXA 17)

Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON, forma part del primer grup
d’esglésies que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques
del gòtic, que desprès es desenvoluparen en el gòtic clàssic en:
CHARTRES, AMIENS i REIMS.

NÔTRE DAME. PARÍS

Segle XIII (s’aixequen les grans catedrals): Chartres, Reims i Amiens. En les
tres catedrals s’observa la diferència d’alçària entre la nau central i les laterals,
la ubicació del creuer gairebé en el centre, la supressió de la tribuna, el
protagonisme dels vitralls, la presència de dues torres flanquejant l’entrada
principal i l’amplitud de la capçalera.
Etapa Gòtic clàssic (s. XIII)

A la segona meitat del segle es produeix
un increment de la decoració i les
esglésies guanyen en esveltesa i
lluminositat. Així, resulta significativa la
Sainte-Chapelle de París, en la qual els
murs han desaparegut, substituïts per
immensos vitralls que arrenquen gairebé
del terra.
Sainte-Chapelle, París

Catedral de Chartres(FITXA 16)

Segle XIII La catedral de Chartres té:
- Major altura que totes les anteriors.
- A façana, les torres acaben amb agulles (chapiteles) de
diferent època, el més sobri és de l’època de la
construcció de la catedral i el més ornamentat del segle
XV.
- El seu pòrtic és romànic.
- L’interior és molt espaiós i lluminós.
- Té tres naus, girola i tres altures.
Catedral de Chartres
(FITXA 16)

Pòrtic nord de Chartres
Timpà
Mainell o
Trencallums
(parteluz)
Arquivoltes
Brancals
(jambas en
derrame)
(FITXA 16)

Catedral de Reims
La catedral de Reims 
• És un dels més brillants
exemplars de tot l’estil.
• La nau central es més baixa
que la de Chartres, però el
conjunt és molt major.
• El més bell és l’esplèndida
façana, que segueix l’esquema
de París.
• Amb la finalitat d’accentuar la
profunditat de tots els pòrtics
estan ressaltats del plànol
principal.

Catedrals de Reims Catedrals de Laon

Catedral de Reims (s.XIII)
Tres pòrtics. El central
és més ample i alt.
Rosetó central
Torres
Elements de la façana principal (Oest)
Galeria

Sentit de
verticalitat
aconseguit per:
– Arcs apuntats a portades.
– Pels contraforts amb sants
i coronats per pinacles.
– Gablets.
– Torres.
– Finestres geminades.

Catedral d’Amiens
Té una façana que segueix l’esquema
de la de París.

CATEDRAL DE NÔTRE-DAME D’AMIENS

CATEDRAL DE
NÔTRE-DAME
D’AMIENS
• Té planta de creu llatina,
amb 3 naus, també 3 en
el transsepte, nau central
més elevada, i absis amb
7 capelles radials.

L’alçat interior té 3 pisos, primer
d’arcades (126 pilars amb
columnes adossades), un trifori
i un pis superior de finestres. Té
volta de tercelets en el creuer.
Catedral
d’Amiens

• En la façana principal s’obrin 3
portes molt atrompetades,
separades per pilastres, i molt
decorades amb escultures; a
sobre una galeria que es
correspon amb la de l’interior; a
damunt queda la galeria de
Reis i, en un registre superior, la
gran rosassa.
AMIENS
EXTERIOR

• A l’exterior empra
arcbotants, per la qual cosa
adquireix major elevació i es
poden obrir grans finestrals,
fins i tot, en el trifori.
• Destaca, en el creuer la
rosassa denominada “El
finestral de foc”.
AMIENS EXTERIOR

3. Gòtic radiant, decoratiu i
manierista (s. XIV)
• A partir de la segona ½ del s. XIII hi ha poc
avenços tècnics i estructurals.
• L’alçada ja no és el principal objectiu.
• La desmaterializació del mur comença a ser
evident.

Sainte-Chapelle
París
Construïda en un temps record (1242-
1248) per ordre del rei Lluís IX, futur Sant
Lluís de França, amb la finalitat de
conservar-hi diverses relíquies, molt
preuades de la Cristiandat, referents a la
Passió de Crist: la corona d'espines i un
tros de la creu. És un enorme reliquiari.
• Precisament Sainte-Chapelle vol dir
“Capella Santa”, també fou la Capella
Reial de l’Île de la Cité, en el centre de
París.
• L’aspecte exterior no aparenta la
grandiositat interior. Edificació gòtica
petita, de finestres allargades, coronada
per una agulla del segle XIX.

HISTÒRIA:
• Relíquies comprades pel rei
a l’emperador de
Constantinoble, i dutes a
França el 1241 (la corona
d’espines, part de la creu, el
ferro de la llança, el sudari i
altres relíquies del martiri de
Crist).
• El rei va anar a rebre-les i
va entrar descalç a París. Les
va dipositar, provisionalment,
a la capella de sant Nicolau.
• L’any següent començaria la
construcció d’una capella
digna d’aquest TRESOR: la
Saint-Chapelle (1242-48).
Sainte-chapelle, París

Enclavada en el palau de Justícia, antic Palau Reial, és una capella gòtica de
petites dimensions, en un estil de gran puresa, considerada un dels màxims
exponents del gòtic “rayonnant”. Obra mestra concebuda com un preciós joier.
En el centre de l’absis es troba un imponent reliquiari de plata i or.

• El projecte, probablement, de Pierre de Montreuil (Nôtre-Dame, Saint Denis).
• Les vidrieres de profunds colors, rematades en pedra fistonejada, i l'excel·lent
restauració dels murs i de les columnes, feta per Eugène Viollet-le-Duc amb
Félix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a
l'edifici.
Sainte-Chapelle

La capella inferior
• La capella baixa, dedicada a la
Verge, suporta la capella alta (o
superior).
• El sostre, sostingut per infinitat de
columnes massisses, aguanta el pes
de tot l'edifici; es va construir per la seva
utilitat funcional i arquitectònica: permet
alleujar al màxim la construcció de la
capella alta, i suportar-ne tot el pes.
• D’altura relativament baixa, 6’60 m
(part més elevada), dóna la impressió
d’entrar en una cripta.
• Té planta de saló, 3 naus; la del
centre més gran, i amb una gran riquesa
de decoració policromada (summament
colorista). El sostre de color daurat i
blau.
• Se superposen dues capelles, la inferior accessible per a la gent comuna i el servei de palau, i la superior
per a la cort del rei.
• En principi, no es podia accedir a la capella alta més que per mitjà de les galeries superiors del palau, no
es va contemplar construir una escala exterior, s’accedeix per una petita de caragol.

La capella superior
• Alta i esmolada silueta (20 m d’alt), capella estreta,
d’una sola nau, i coberta amb volta de creueria, que
sembla lleugera donada l’esveltesa de les curtes
columnes.
• Sobre cada pilastra s'aixeca l'estàtua d'un apòstol.
• Les parets van ser suprimides i reemplaçades per
uns alts finestrals de vitralls policromats (670 m2, 15
vidrieres), que van gairebé des del terra fins a
l’arrencada de les voltes, i ocupen la totalitat de
l'espai, donant lloc a superfícies cristallades, por on es
filtra la llum; vitralls separats per un conjunt de
columnes de gran finesa (15), fins a un sostre
policromat, en blau, amb estrelles.
• Les vidrieres amb escenes religioses, recorden el
rei David o el rei Salomó, personatges situats a prop
del rei francès.
Constitueixen un conjunt homogeni; els colors
dominants són el vermell i el blau, que donen a la
capella un colorit espectacular. Surts de l’escala
obscura…, i una llum de tonalitats irreals t’envaeix.
Al teu voltant les vidrieres més
antigues de la CITÉ (bona part del s. XIII).

• Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alt per 4,70 metres d'ample,
estan dividides per quatre ogives, damunt de les quals hi ha una rosassa de
6 lòbuls i 2 quadri lòbuls (element en forma de trèvol de quatre fulles). Les
finestres de l’absis, de 13,45 metres d'alt per 2,10 d'ample, només tenen
dues ogives i 3 tri lòbuls-trevolat (element en forma de trèvol).

La Rosassa
• La rosassa (al costat sud), de 9 metres de diàmetre, representa
l‘Apocalipsi.
• Aquesta rosassa, les 15 vidrieres, i les escultures dels apòstols
condensen l’art en molt pocs metres quadrats, enlluernant
l’espectador.

Sainte-Chapelle
• Les escenes de les vidrieres representen:
- el Gènesi
- l‘Èxode
- el Llibre dels Noms
- el Llibre de Josuè
- el Llibre dels Jutges
- el Llibre d'Isaïes
• La capella inferior:
- Joan l'Evangelista i la infància
de Crist
- la Passió
- la vida de Sant Joan Baptista
- el Llibre de Daniel
- el Llibre d'Ezequiel
- el Llibre de Jeremies
- el Llibre de Tobies
- els Llibres de Judit i de Job
- el Llibre d'Ester
- els Llibres dels Reis
- la història de les relíquies de la
Passió

Sainte-Chapelle
- Dos incendis (1630 i 1776).
- Vitralls, capella baixa, destruïts per
crescuda del Sena en 1690.
- Revolució: desapareixen estàtues,
mobiliari capella, tresors, i el reliquiari
retirat per ser fos.
- Corona d’espines salvada i
enviada a Nôtre-Dame. Perd, així, la
seva funció (1803) original,
convertida en arxiu.
- Restaurada (1840-1868): Felix
Duban, Jean Baptiste Lassus i Emile
Boeswillwald, aconsellats per Viollet-
le-Duc (Nôtre-Dame).
- 2/3 del vitralls, capella alta, són
els originals: CONJUNT MÉS
COMPLET DEL VITRALL DEL
SEGLE XIII.
VICISSITUDS DE LA HISTÒRIA

La planta de la catedral gòtica és normalment basilical amb transsepte (nau
transversal a la principal), que pot sobresortir o no.
També és freqüent la creu llatina, però amb el transsepte més centrat que a
les esglésies romàniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor.
Reims Amiens Chartres Laon
Plantes de catedrals franceses

Anglaterra
• Parteix del gòtic francès.
• S. XIV – Enfrontament amb França: Guerra dels 100
anys.
• Desenvolupa un llenguatge constructiu independent.
• Façanes caòtiques.
• Horitzontalitat.
• Multiplicació dels nervis de les voltes (ventall).
• Doble transsepte.

• Un dels exemples més
destacats de l’anomenat “Early
English”, és a dir, del
protogòtic anglès, on
s’uneixen les noves influències
del gòtic francès i les tradicions
anglo-normandes.
• En les parts realitzades a
finals del segle XIII, la catedral
presenta algunes de les
característiques del denominat
"decorated style“ com, per
exemple, l’emmarcament dels
arcs del creuer.
Catedral de Wells

Itàlia
• El gòtic italià guarda unes proporcions clàssiques,
reminiscències de l’art heretat de grecs i romans, i que de
vegades s’oposa a les característiques del gòtic clàssic
francès.
• Predomina la nau única amb tendència a unificar l’espai i
aconseguint la dimensió de l’espai-saló (naus mateixa
alçada).
• Les vidrieres perden terreny en favor de la decoració
mural pintada al fresc.
• Se cerca una estètica clàssica d’equilibri més a la
mesura de l’home i no tan transcendental i metafísica.

Característiques principals:
• Classicisme.
• Absència arcbotants.
• Finestrals petits.
• Policromia.

Dins Itàlia, a la Llombardia es dóna més forta la influència francesa, i és a la
seva capital on s'edificarà l'obra que més s'ajusta als models del gòtic francès:
la Catedral de Milà (construïda tardanament, en el segle XIV).

4. Gòtic flamíger (s. XIV)
Durant el segle XIV les guerres assolen el país, no n’hi ha innovacions
tècniques, cosa que es vol compensar amb una major decoració, però no
s’emprenen nous programes constructius, i la construcció se centra en els
usos civils.
Posteriorment, el segle
XV va donar pas a la
característica decoració
exuberant del gòtic
flamíger, anomenat així
perquè la decoració, de
forma sinuosa, recorda
les flames del foc, la qual
cosa incrementa la
sensació d’un gran
carregament ornamental.
És una època de canvis,
d’inestabilitat i res n’hi ha
més inestable que el
moviment d’una flama.

Catedral de Rouen
Claude-Oscar Monet

Bibliografia
 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa
 Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe
 Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado
 Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.slideshare.net/landa
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i
Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002).
 www.artehistoria.jcyl.es
 http://es.wikipedia.org
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cat

Fi de l’edat mitjana
• Caiguda de
Constantinoble,
1453.
• Renaixement
italià.

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

112.- PETXINA. Element arquitectònic de forma triangular curvilínia, que té la
funció de servir de suport a una cúpula, tot passant d'una planta quadrada a una
de circular.
127.- RETAULE. Obra d'escultura, pintura o mixta que cobreix el mur situat
darrera un altar. Pot ser de fusta, pedra o metall. Deriva del frontal romànic. Les
seves parts principals són: predel·la o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers
verticals, guardapols,...
46.- CÚPULA / 112.- PETXINA-ES / 150.- TROMPA-ES. CÚPULA: Volta
generada per la rotació d'un arc. Pot descansar damunt un tambor i coronar amb
una llanterna.
39.- COR. Part de l’església tradicionalment reservada al clergat on es realitzen
el cants. D’estar enmig de la nau de l’església varen ser desplaçats, bé al
presbiteri, bé als peus o a un lateral de la nau.
79.- LLANTERNA. Element arquitectònic de planta circular o poligonal, amb
obertures laterals que corona una cúpula o una torre, i permet il·luminar l'espai
interior.
Terminologia

GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA

Ähnlich wie GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA (20)

Mehr von Assumpció Granero

Mehr von Assumpció Granero (20)

GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA