1. Art Romànic 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) 5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44) 6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45) 7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves

2. Art Romànic ESCULTURA 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves

3. A l’art romànic a més de l’arquitectura, també hi trobam pintura i escultura. Aquestes tenen CARACTERÍSTIQUES COMUNES: - Temàtica religiosa: Jesús cruxificat, la verge, sants... - Subordinades a l’arquitectura: ocupaven llocs concrets en els edificis. - Finalitat didàctica: els seu objectiu era ensenyar i adoctrinar. - Provoquen emocions: Les figures no són realistes, són rígides i amb una gran càrrega emotiva. La PINTURA es treballava amb la tècnica mural del fresc, i actualment està deteriorada per el pas del temps, i del tremp sobre taula o les miniatures i tapissos. L’ESCULTURA, majorment, la trobam amb relleus esculpits en columnes, capitells, tímpans..., etc. També en trobam exemptes (esculturas de la verge amb el nin o Jesús cruxificat tallades en fusta). Pintura i Escultura

4. 43. Saint Pierre de Moissac El mateix: Moissac, Llenguadoc (França) Localització actual Pòrtic sud església abacial de Sant Pere de Moissac, Llenguadoc (França) Localització d’origen Pantocràtor. L' Apocalipsi segons sant Joan Tema Claustre: 31 per 27 m. Timpà: 5’68 m. de diàmetre Dimensions Talla de pedra Material i tècnica Abadia (arquitectura) i timpà (escultura sobre arquitectura) amb diferents tipus de relleus amb cromatisme Tipologia Timpà: exemple clàssic del romànic. Abadia i claustre: romànic i gòtic Estil Timpà: 1110-1115. Abadia: 1100 -1130 Cronologia Desconegut Autor Abadia i Timpà del pòrtic sud de “Saint Pierre de Moissac” Títol FITXA TÈCNICA

5. CLAUSTRE DE SANT PERE DE MOISSAC (FRANÇA ) L’abadia de Moissac, conjunt arquitectònic religiós, f undada al segle VII, i lligada a la poderosa abadia de Cluny , que impulsà certes reformes, i fou el centre monàstic més important del sud de França durant el segle XII. L’abadia i el claustre són un exemple destacable de barreja dels estils romànic i gòtic . El CLAUSTRE té la mateixa funció que d’altres: distribuir l'espai i servir com a centre per a la comunitat religiosa que l'habita. Alhora, el pati central també serveix com a zona de lectura o de meditació.

8. El timpà corona la portalada de l'església i simbolitza l'entrada al cel i a la casa de Déu. FUNCIÓ DIDÀCTICA: Les imatges bíbliques de les esglésies il·lustraven les masses populars analfabetes en els coneixements religiosos, és una bíblia de pedra . TEMA: Representa, al centre del timpà, l' Apocalipsi segons sant Joan, (4,1 – 11), que esdevé, en l’edat mitjana, un dels temes més eficaços per a estimular els feligresos.

10. TIMPÀ SAINT PIERRE MOISSAC: VISIÓ APOCALÍPTICA “MAIESTAS DOMINI” (1110-1115) Els Tetramorfs l’envolten (símbols del 4 evangelistes): àliga (sant Joan), lleó (sant Marc), brau (sant Lluc) i àngel (sant Mateu). Tetramorfs flanquejats per dos serafins (arcàngels), molt estilitzats. TÈCNICA: Modelatge variat amb diferents tipus de relleu: figures majors del centre amb relleu pla i frontal, i volum poc accentuat, hi predomina el tractament lineal del vestuari, cas de Crist, que trenca el ritme de la composició amb la seva quietud, i les seves formes són més grans, més planes i menys detallades que les dels altres, com si la seva grandesa no permetés representar-lo del tot.

11. TEMA: Envolten el grup central i s’adapten a la forma semicircular del timpà, els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, que formen un marc molt farcit i es distribueixen en frisos, de 5 en 5 (2 dalt i 3 baix), i els 14 restants, que no hi caben, conformen una mena de fris inferior, els quals porten instruments musicals per cantar les alabances al Totpoderós. TÈCNICA: Figures més petites dels ancians, treballades amb un relleu més ple i més marcat, encara que amb tractament bastant arcaic, és una talla en alt relleu.

12. Crist es presenta omnipotent per jutjar els homes a la fi del temps. Es troba assenyalant amb la mà dreta cap a dalt (el cel), en acte de beneir, i amb l'esquerra cap a baix sosté els evangelis. Contrasta la immobilitat de Crist, hieràtic i rígid, i els altres personatges.

13. TIMPÀ DE LA PORTALADA DE SAINT PIERRE DE MOISSAC Tots els personatges dirigeixen l'atenció cap a la figura de Déu, i presenten una major gesticulació, especialment les figures animals dels Tetramorfs , les seves faccions tenen més expressivitat i detall . També, la llargària més acusada del normal els dóna una certa elegància; però alhora esdevé una ambientació més tensa pel fet de les torsions o postures que les figures han d'adoptar per dirigir la seva mirada a Crist, adaptant-se a l’espai, contorsió i tensió que augmenta la impressió de MOVIMENT.

15. DETALL DE 3 ANCIANS (AMB INSTRUMENTS MUSICALS) I DE L’ARQUIVOLTA D’ORNAMENTACIÓ VEGETAL ENTRELLAÇADA

17. Les figures dels suports verticals (brancals i mainell) estan estilitzades i presenten una sinuositat, un model després força imitat. MOISSAC TRANCALLUMS: PROFETA JEREMIES

19. TÈCNICA: Negació del volum real del cossos, allargament de les figures i anatomies defectuoses. El hieratisme i la composició jeràrquica , especialment en la figura del Pantocràtor, tenen el seu precedent en la plàstica bizantina . PROFETA JEREMIES I SANT PAU

20. Al fris superior TEMA: caiguda dels ídols d'Heliòpolis, fugida d’Egipte, presentació al temple. Els relleus dels laterals (afegits posteriorment), TEMES: Escenes no relacionades amb temàtica del timpà, temes de l’Antic Testament, amb passatges de la vida de Crist. A l'est (dreta mirant frontalment), a les arcades: Anunciació, Visitació, Adoració dels Mags, i Infància de Crist.

22. CAPITELL DEL CLAUSTRE DE L’ABADIA DE SANT PERE DE MOISSAC Dos monstres demoníacs tenen atrapat un pecador PORTALADA DE MOISSAC Un parell de dimonis de la paret del brancal

23. ESCULTURA ROMÀNICA A FRANÇA. Característiques: 1) SUBORDINACIÓ a arquitectura: figures s’acomoden al marc i ocupen tot l’espai. 2) SIMETRIA, seguint un ordre jeràrquic: figura principal més gran, al centre, flanquejada per tetramorfs i serafins. Al seu voltant i distribuïts en frisos, figures en menor escala. Aquest centre compositiu no només queda subratllat per la major escala del personatge principal, sinó pel fet que tots els personatges s’hi giren i el miren. 3) Divisió en registres s’ha fet en línies ondulants, igual que l’orla, que envolta el timpà i corre paral·lela a l’arquivolta, la qual dibuixa una sinuosa línia serpentejant, que augmenta RITME COMPOSITIU, accentuat per la disposició dels ancians en diferents postures. 4) Prima l’actitud d’omplir tot l’espai en un espècie d’HORROR VACUI.

24. 5) TEMA timpà inspirat en miniatures il·lustrades del beat de LIÈBANA (fórmula iconogràfica per expressar en imatges l'Apocalipsi). TÈCNICA influència miniatures MOSSÀRABS. 6) Romànic abandona la concepció clàssica de la bellesa, i l’art es converteix en SÍMBOL de la filosofia del CRISTIANISME i la MENTALITAT de l’ESGLÉSIA. 7) DIDACTISME: Imatges escultòriques que transcriuen les sagrades escriptures per poder ser llegides visualment pel poble analfabet (ADOCTRINAMENT). 8) Cal afegir una funció PROPAGANDÍSTICA del poder de l’església. 9) Disposició jeràrquica de les figures reflexa la SOCIETAT jerarquitzada del moment: els ESTAMENTS FEUDALS (n’hi ha una analogia entre el vincle del poble i el senyor feudal, i Crist i les figures secundàries que l’envolten). 10) INFLUÈNCIES: El mateix es pot observar al Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, a Sant Tròfim d'Arlés, i a Santa Fe de Conques.

25. Judici Final. Portalada occidental de Santa Fe de Conques (1130-1135)

26. The end LA INNOCÈNCIA TAMBÉ POT APREHENDRE L’ART SENSE CONÈIXER EL SEU SINGNIFICAT

27. 42. Monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll La imatge de conjunt sembla un arc de triomf, i distribuïdes en frisos, hi ha representades algunes imatges de la Bíblia de Ripoll. El Pantocràtor envoltat de 4 àngels presideix el fris superior; els Tetramorfs en els dos primers registres; els 24 ancians de l’Apocalipsi i els 22 benaventurats en els laterals. A la resta de frisos, escenes dels llibres de l’Èxode, i llibres dels Reis. Tema Ripoll, Girona Localització 1’65 m (alt) x 11’6 m (ample) x 1 m (gruix) Dimensions Alt relleu Forma Pedra Material Arquitectura: monestir benedictí (església, claustre i portalada façana principal) Tipologia Romànic català Estil S’inicia segle XI (medieval), consagrada per l’abat Oliba l’any 1032. Portada s. XII Cronologia Comte Guifré el Pelós, Abat Oliba Comitent Desconegut, tallers del Rosselló Autor Portalada del Monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll Títol FITXA TÈCNICA

29. - Panteó reial fins l'any 1162 (sepulcres a cada costat del transsepte). En 1982 es tornà a col·locar la tomba de Guifré el Pelós, també s’hi troba la del comte Ramon Berenguer III. - Trienni Liberal (1820-1823): 1a exclaustració monestir - 1830 reforma total de l'església. - 1836, Mendizàbal: 2a exclaustració, després patí un incendi, destruccions i pillatges. - 1863, amb liberals moderats: restauració de l’església (no gaire acurada) que fou consagrada de nou el 1893. MONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA RIPOLL Façana flanquejada per torres

32. SEPULCRES DE GUIFRÉ I EL PELÓS (1982) i RAMON BERENGUER III

33. Més tard l'escriptori tornà assolir un nou impuls amb l’edificació de la portada romànica (mitjans segle XII) . PORTALADA DE L’ESGLÉSIA

35. CLAUSTRE DEL MONESTIR Claustre de 2 plantes i forma trapezoïdal (112 arcs de mig punt recolzats en 252 columnes), amb capitells decorats amb motius religiosos o profans; construït en una primera part entre el 1170 i el 1200. La construcció restà aturada i fins a finals del segle XIV i principis del XV no es van acabar les altres galeries. El pis superior va ser acabat en el segle XVI. .

36. ROMÀNIC CATALÀ INICIAL: MONESTIR SANTA MARIA RIPOLL Crugia i capitells del claustre Al claustre es conserven algunes claus de volta de la primera època, així com capitells de tipus califal de la basílica del 977, i les bases d'un baldaquí de pedra del segle XII, entre d'altres moltes restes de les edificacions anteriors.

37. ROMÀNIC CATALÀ INICIAL: MONESTIR SANTA MARIA RIPOLL Detall de capitells al claustre

42. El programa iconogràfic és complex , molt elaborat i amb finalitat didàctica. El naturalisme de les figures se supedita a la claredat del missatge. Els temes, religiosos o profans, divideixen el relleu en 3 nivells. NIVELL SUPERIOR (espai celestial): el Pantocràtor, els Tetramorfs i els àngels; i els 24 ancians, és a dir, referències del Llibre de l’Apocalipsi.

43. NIVELL CENTRAL (espai intermig o de transició): figures dels apòstols i sants, les històries dels reis David i Salomó (zona esquerra), i la de Moisès, i l’èxode dels israelites (escenes de l’Antic Testament).

44. PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL (2a ½ S. XII ) NIVELL INFERIOR (espai terrenal): figures i animals, representen escenes terrenals, o personatges bíblics en contacte amb el món, com la visió del profeta Daniel, a l’esquerra, junt a escenes de condemna del Judici Final; i a la dreta, escenes del Nou Testament (el cicle de Jonàs).

45. SANTA MARIA RIPOLL (1032) Sota l’arquivolta esquerra (mirant de front la porta) se situa l’escultura de San Pere, i a la dreta la de Sant Pau; als costats del trencallums se situava San Pau i Jeremies. A l’arquivolta de la dreta el profeta Isaïes. Al seu voltant es localitzen escenes de Caín i Abel, i de Jonàs. La part profana de la representació correspon a les escenes que representen el calendari; també apareixen motius ornamentals circulars a la zona de la llinda.

47. RIPOLL, DETALL DE LES ARQUIVOLTES 3a ARQUIVOLTA. S’hi representen 2 cicles complets, composts por 6 imatges a cada costat. 1r cicle dedicat a l’apòstol Sant Pere. Al costat dret se narra la vida de Sant Pau. 2a ARQUIVOLTA. Un total de 27 medallons, entrellaçats d’estil vegetal. Al seu interior hi apareixen alternats animals reials i plantes: cérvols, aus, lleons i un porc senglar. En el medalló central apareix l’anyell de déu , a cada costat un àngel adorador. Arquivolta sobre muntants o brancals en forma de cantonada, amb més decoració d’animals. 1a ARQUIVOLTA: sobre dues columnes a l’esquerra, amb el fust estriat i el capitell, es representen les figures d’unes aus sobre fulles, i la de la dreta amb el fust decorat amb textures vegetals, en el capitell s’hi representen grifs i lleons. Vista frontalment apareix una rica decoració de fulles d’acant.

48. Dues grans escultures dels dos apòstols protagonistes apareixen també representats en els brancals del pòrtic, lamentablement sense cap (dreta sant Pau, esquerra sant Pere).

49. DETALL PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

50. DETALLS PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

52. The end The end The end The end The end The end The end The end The end