7. L’ àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana. Realista, naturalista: roba, rostres (retrats), etc.
8.
9. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
13. Pòrtic gòtic i el gablet : Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana.
15. Altorelleus Dosseret : Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret. Peanya o pedestal: Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.
16. Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila). Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
28. PÚLPITS Giovanni Pisano : Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. 5 relleus cicle Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.
29.
30.
31.
32.
33. Tem e s preferi t s Crucificat 3 claus La Pietat Els Crists gòtics pateixen, mouen a la compassió .
34. La Verge en el gòtic En lloc de la Sedes Christi bizantina, a pareix amb sentiment humà, la Verge es comunica amb el Nin.
35. Verge Blanca Catedral de Lleó . Situada al trencallums de la portalada central. Maria , com a figura amable i pròxima, ha substituït el pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb un fort naturalisme.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42. Crist acompanyat de T etramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila) , i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans . Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
43.
44. La iconografia del TIMPÀ sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans dels Evangelis, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.
51. La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES , amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU .
52.
53.
54. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.