HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
1. GRÈCIA: INTRODUCCIÓ
ART CRETOMICÈNIC
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
2. ÍNDEX GRÈCIA
1.- Context històric
1. 1. Localització geogràfica Grècia
1. 2. Caractarístiques generals Grècia
1. 3. Cronologia de l’evolució artística
1. 4. Cronològia històrica: Precedents
2.- Art prehel·lènic i cretomicèni:Influències
2. 2 Art minoic o cretenc
2. 3. Art micènic
2. 4. Art Troia
3.- Art grec
3. 1.- Precedents: Síntesi cronològica. Grècia: Ideal polític, la democràcia
3. 2.- Periodització
3. 3.- Característiques generals: Fonaments culturals i socials de l’art grec
3. 4.- Urbanisme i concepció de l’espai
4.- Arquitectura grega
5.- Escultura grega
6.- Pintura i ceràmica gregues
7.- Bibliografia
3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
Localització
El marc geogràfic i cultural de Grècia antiga està format per: la península de l’Àtica, la península del Peloponès, la meitat sud de la península Balcànica, la costa occidental d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu, que l’envolten.
Anar a índex…
6. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
Localització
Cal afegir els territoris colonitzats que es distribuïen per tota la Mediterrània, des del sud de la península Itàlica i l’illa de Sicília (anomenats Magna Grècia) fins el litoral mediterrani de les actuals costes de França i de Catalunya (litoral llevantí).
GRECS: Emporion (actual Empúries, a Girona, fundada pels grecs de Massalia, Marsella, comerciava amb l’interior, segles V i IV la colònia creix i és emmurallada i es dota d’una zona sagrada). Rhode (Roses) Sagunto Hemeroscopeion (Dènia) Heraclea (Alacant) Alonis Akra Leuke Baria Maináke (Màlaga)
7.
8. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
Localització
I l’Imperi d’Alexandre el Gran arribà a l’Indus i a Egipte.
9.
10.
11. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS GRÈCIA
1) Mai van formar un estat unitari, sinó que eren un conjunt de territoris (polis) que tenien
en comú la història i la cultura (llengua, religió,...): s’anomenaven hel·lens i s’unien en
certes cerimònies (Olimpíades) o per fer front a un enemic comú (els perses).
Anar a índex…
12.
13. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS GRÈCIA
2) L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia, encara que també comerciaven.
3) La societat era esclavista: divisió entre amos i esclaus.
4) Les diferents polis sovint s’enfrontaven entre elles, de vegades en guerres importants (les guerres del Peloponés entre Esparta i Atenes).
14. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS GRÈCIA
5) Cada polis era totalment independent i tenia el seu sistema propi de govern.
6) En quasi totes les polis (època clàssica) acabaven decidint els ciutadans (homes lliures) en les assemblees, quedant exclosos els esclaus, les dones, el jovent i els estrangers (metecos).
7) La polis s’entenia com una comunitat de ciutadans que gaudien de llibertat individual i igualtat legal, i on l’home era la mesura de totes els coses (antropocentrisme).
15. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS GRÈCIA
8) S’humanitzava els déus i herois (antropomorfisme), que servien d’inspiració a l’art.
9) Lliure exercici del pensament: busquen explicar les coses a partir de l’observació, el raonament i l’experiència (no tant des de la religió), donant molta importància a les matemàtiques i la filosofia (la bellesa com a resultat de l’harmonia i la proporció).
Hermes amb Dionís Infant o d’Olímpia. Praxíteles
Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC). Louvre. París. Neoàtica
Posidó (o Zeus?). Museu d’Atenes. Bronze. Període sever transició clàssic.
16. 3r mil·lenni
2n mil·lenni
1r mil·lenni
Època cretenca o minoica
Època micènica
Edat obscura
Època arcaica
Època clàssica
Hel·le nisme
GRÈCIA CLÀSSICA
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- CRONOLOGIA DE L’EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
ARCAIC (segle VIII - VI 475 aC). Es comencen a fixar els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.
CLÀSSIC (V 475 - 323 aC). Entre final de les Guerres Mèdiques i mort d’Alexandre, etapa de màxim esplendor artístic.
Tres períodes
HEL·LENÍSTIC (323-32 aC). Grècia exporta els seu refinament cultural als diferents regnes macedònics, fins ser absorbida per l’Imperi romà. El 22 aC, el primer emperador romà, August, separa Grècia de Macedònia, i Grècia esdevé la província Aquea.
Cronologia: Després de la civilització cretomicènica i de l’art prehel·lènic, l’evolució de l’art grec antic, pròpiament dit, es pot datar entre el segle VIII aC i l’any 146 aC (Roma conquista Grècia, batalla de Corint). I es pot dividir en:
Anar a índex…
17. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA: ANTECEDENTS
*1.- Influències de MESOPOTÀMIA, EGIPTE i els PERSES, en diferents etapes.
Anar a índex…
18. *2.- CIVILITZACIÓ CRETOMICÈNICA (2600-1200 aC, com a precedents).
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
19. • 2.a.- CIVILITZACIÓ CRETENCA o MINOICA (2600-1400 aC): situada a Creta, era una monarquia que posa en contacte el món hel·lènic amb Egipte i Mesopotàmia, i que ja té una religió politeista que serà la base de la religió grega.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
20. • 2.b.- CIVILITZACIÓ MICÈNICA (1600-1100 aC): amb Micenes com a capital, controla el Peloponés i les illes més properes i es basa en monarquies i societats guerreres molt jerarquitzades.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
21. * CIVILITZACIÓ MICÈNICA (1600-1100 aC): amb Micenes com a capital, controla el Peloponès i les illes més properes i es basa en monarquies i societats guerreres molt jerarquitzades.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
22. * 3.- Invasió dòria al Peloponès (cap 1200 aC, el món hel·lenístic entra en crisi per l’enfonsament de la cultura cretomicènica).
* CIVILITZACIÓ DÒRIA o EDAT OBSCURA (1200-segle VIII aC). Els doris, un poble guerrer que domina el ferro envaeix el territori grec i provoca una dispersió territorial que culminarà amb la formació de les polis o ciutats-estat independents.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
23. 3r mil·lenni
2n mil·lenni
1r mil·lenni
Època cretenca o minoica
Època micènica
Edat obscura
Època arcaica
Època clàssica
Hel·le nisme
GRÈCIA CLÀSSICA
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- CRONOLOGIA DE L’EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
ARCAIC (segle VIII - VI 475 aC). Es comencen a fixar els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.
CLÀSSIC (V 475 - 323 aC). Entre final de les Guerres Mèdiques i mort d’Alexandre, etapa de màxim esplendor artístic.
Tres períodes
HEL·LENÍSTIC (323-32 aC). Grècia exporta els seu refinament cultural als diferents regnes macedònics, fins ser absorbida per l’Imperi romà. El 22 aC, el primer emperador romà, August, separa Grècia de Macedònia, i Grècia esdevé la província Aquea.
Cronologia: Després de la civilització cretomicènica i de l’art prehel·lènic, l’evolució de l’art grec antic, pròpiament dit, es pot datar entre el segle VIII aC i l’any 146 aC (Roma conquista Grècia, batalla de Corint). I es pot dividir en:
Anar a índex…
24. El creixement demogràfic i la falta de terres per a tots du a expandir-se
i fundar colònies. Així, als ss. IX-VIII aC, superada la crisi anterior de
l’edat obscura, es recupera el comerç i s’estableixen colònies per tota
la Mediterrània occidental, des de les quals comerciaven amb la resta.
Les polis, governades per reis, aniran perdent força en favor de l’aristocràcia que, en alguns casos, deposarà el rei i imposarà un tirà.
S. VII aC, amb contacte amb les CULTURES EGÍPCIA I MESOPOTÀMICA, floreixen l’arquitectura i l’escultura gregues: s’assenten les bases i neixen la cultura i l’art grec.
4.-ÈPOCA ARCAICA (segles VIII-VI aC)
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
25. És l’època de major esplendor econòmic, polític i artístic de Grècia (s. V aC, l’Atenes de Pèricles).
* 5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
26. * 5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
Destaquen dues grans polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta.
A Atenes hi havia una democràcia, amb Pericles com a personatge més important.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
27. * 5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
A Esparta hi havia una diarquia, però l’opinió dels ciutadans a les assemblees era molt important.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
28.
29. Guerres
Guerres Mèdiques: lluita de les polis gregues
unides (Lliga de Delos) contra
l’atac persa. Victòria dels grecs.
Guerres del Peloponès (431-404 aC): guerra entre Esparta i Atenes, cadascuna amb els seus aliats, amb victòria d’Esparta.
* 5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
30. Guerres
Guerres Mèdiques contra perses (499-479 aC), és la lluita de les polis gregues unides, en la Lliga de Delos, contra l’atac persa, amb la victòria dels grecs.
*5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
•Després de la victòria grega s’inicia un període d’autonomia cultural i artística amb centre a la pròspera Atenes de Pèricles (època de major esplendor econòmic, polític i artístic, s. V aC).
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
31. Guerres
Guerres del Peloponès (431-404 aC), guerra entre Esparta i Atenes, cadascuna amb els seus aliats, amb victòria d’Esparta). L’arrogància atenesa envers la resta de polis, o ciutats gregues independents entre si, provocà lluites internes, que durien a la decadència econòmica.
* 5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
33. Guerres
* 5.- ÈPOCA CLÀSSICA (segle V 475 - IV 323 aC).
•En acabar les guerres les polis queden molt febles, la situació de conflicte intern és aprofitada pel rei de Macedònia Filip II i, després, pel seu fill Alexandre el Gran.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
34. Mosaic romà, còpia de pintura grega hel·lenística d’Alexandria. Batalla d’Issos. Alexandre i Dario. Museu de Nàpols.
MOSAIC
35. D’ influència hel·lenística, el mosaic va tindre un espectacular desenvolupament a Roma, tant en edificis públics com privats, arribant-se a un gran domini tècnic i artístic (detallisme i colors vius).
MOSAIC: Batalla d’Issos. Alexandre i Darios. Museu de Nàpols.
38. Guerres
* 6.- MACEDÒNIA (segle IV aC).
•Filip II i Alexandre el Gran ocuparen tot el territori grec, unificaran totes les polis i formaran un immens imperi.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
39. Guerres
* 6.- MACEDÒNIA (segle IV aC).
•Filip II i Alexandre el Gran ocupen tot el territori grec, unificaran totes les polis i formaran un immens imperi.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
40. Guerres
* 6.- MACEDÒNIA (segle IV aC).
•Imperi que Alexandre el Gran estendrà fins al riu Indus, ocupant Mesopotàmia, Egipte i aconseguirà el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l’Imperi persa.
L’imperi d’Alexandre el Gran va suposar una gran influència del món oriental en el món grec.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
41. * 7.- ÈPOCA I REGNES HEL·LENÍSTICS (323-146 aC).
•A la mort d’Alexandre (323 aC) es fragmenta l’imperi macedoni en diferents regnes, divisió territorial entre els seus generals i la cultura grega s’atomitza: Dinasties Selèucida, Ptolemaica..., etc. La cultura de l’antiga Grècia es trasllada cap a Orient i prosperen noves ciutats com Pèrgam, Alexandria (Àsia Menor).
•La sòlida cultura grega serà la referència dels rics regnes orientals en les seves creacions artístiques, on es veurà reflectida aquesta hel·lenització. La influència grega es va estendre fins el darrer terç del segle I aC (32 aC), quan ROMA dominarà tot el Mediterrani i absorbirà part de la cultura grega.
1.- CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.-CRONOLOGIA HISTÒRICA ANTECEDENTS
42. 2.- ART PREHEL·LÈNIC I CRETOMICÈNIC: INFLUÈNCIES
INTRODUCCIÓ. Les influències de l’art egipci i de l’Orient Pròxim (babilonis, perses,...) arriben fins el món hel·lènic: importància dels temples, estructures arquitravades, ús de columnes, frontalitat a les escultures,...
Anar a índex…
MICERÍ AMB LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY MENKAURA I L’ESPOSA JAMERERNEBTY. MUSEU BOSTON.
43. L’art cretenc
o minoïc, i el
micènic
En aquest sentit, l’art cretomicènic, per la seva datació i ubicació, és el primer punt de contacte entre els pobles indoeuropeus i la influència del món oriental en els territoris grecs, i possibilitarà que a Creta i a Micenes neixi un art propi amb clares influències orientals.
•DEFINICIÓ: L’art cretomicènic és el conjunt de manifestacions artístiques desenvolupades a Creta i Micenes entorn al segon mil·lenni aC, amb clares influències egípcies, com l’arquitectura arquitravada i els perfils o contorns de les pintures al fresc. És un antecedent de l’art grec posterior. Cultura minoica o cretenca (2600- 1400 aC), a l’illa de Creta, i la cultura micènica (1600-1200 aC) a les ciutats continentals del Peloponès, Micenes, Tirint i Argos.
2.- ART PREHEL·LÈNIC I CRETOMICÈNIC: INFLUÈNCIES
44.
45. 2. 2. ART MINOIC O CRETENC Creta (cultura Minoica)
Anar a índex…
III mil·lenni aC (Europa en edat de bronze).
Creta centre de rutes comercials: la seva cultura influirà en les zones continentals properes.
46. L’ART MINOIC sorgeix a l'illa de Creta, durant l’edat del bronze (III mil·leni aC). La civilització cretenca és denominada minoica pel mite del rei Minos i el laberint del minotaure (II mil·lenni aC), que es troba en el Palau de Cnossos (“brau de Minos”).
Minos fill de Zeus i Europa, demana ajut a Poseidó per destronar a Asterió, rei de Creta, bou blanc que emergeix de les aigües i no serà sacrificat, Psífae s’enamora del brau i sorgeix el mite del brau que s’alimenta de carn humana.
2. 2. ART MINOIC O CRETENC
48. DISC DE FESTOS.
El disc de Festo (o disc de Phaistos), és una curiosa troballa arqueològica (finals bronze).
Descobert en 1908 per l’arqueòleg italià Luigi Pernier, en una excavació d’un palau minoic.
Encara és un famós misteri de l’arqueologia, perquè no se sap l’ús i el lloc de construcció. Museu d’Heraklion en Creta.
2. 2. ART MINOIC O CRETENC
49. 2. 2. ART MINOIC O CRETENC
Característiques general art minoic:
Talassocràcia: Comerç Mediterrani (Thalassa: mar, i Kratos: govern). Estat de dominis, principalment, marítims.
Treball en bronze.
Art Sincrètic: Alegre, colorit, hedonista (sincrètic: fondre heterogenis elements religiosos i filosòfics, sense criteri clar de selecció).
Cnossos: 80.000 habitants.
Construcció de palaus/laberints.
Pintura mural decorativa harmoniosa i en moviment, colors vius i visió frontal, associada a una arquitectura palatina d'estructura informal i pràctica, laberíntica, amb patis interiors i diferents nivells.
Peces de ceràmica de Camares.
Poca escultura, per exemple, petites figures en argila i terracota o atuells. Deessa serps (1600 aC).
Temàtiques del quotidià, animalística del món marí i religiosa amb peces votives i rituals.
52. Arquitectura
•Palau Estructura complexa, basada en blocs aïllats, segueix l’esquema dels palaus d’Orient.
•Edifici majestuós de l’art cretenc del segle XV aC, amb trets comuns:
»Fets amb pedra
»Estructures arquitravades
»Un pati espaiós rectangular i central, i altres patis
»Grans escalinates als pisos superiors
»Un laberint de sales, magatzems, banys, i parets de gran policromia
»Lluernes
»Columnes vermelles PROTODÒRIQUES amb fust en disminució, precedent de les dòriques (capitell)
–Palaus (Cnossos, Festos...) no emmurallats
Art cretenc o minoic
A Creta el Palau és la construcció més important.
També van desenvolupar la pintura al fresc, la ceràmica pintada i l’escultura.
55. RECONSTRUCCIÓ IDEAL DE KNOSSOS - EVANS
RECONSTRUCCIÓ IDEAL DE KNOSSOS – SIR ARTHUR EVANS
La planta laberíntica facilitava la defensa. L’origen d’aquesta planta es relaciona amb la llegenda del minotaure.
56. PALAU DE CNOSSOS
Destaca el seu pati central interior, que era rectangular, i suposa un autèntic focus de llum i ventilació.
L’aigua de la pluja es recollia en un safareig i des d’aquí es repartia a la resta de dependències del palau.
57. Els palaus estan construïts en desnivells que es salven mitjançant escales.
maçoneria
carreus
62. Un dels elements arquitectònics més característics, d’aquest edifici palatí, són les columnes vermelles PROTODÒRIQUES, els fusts de les quals augmenten de diàmetre des de la base. El seu capitell format per un equí de motllura convexa i un àbac quadrat, és un referent de l’estil dòric grec, i seran el seu precedent.
64. Pintura
Pintura art minoic:
Els murs de l’interior dels palaus minoics estaven decorat amb baixos relleus fets amb estuc i pintures al fresc.
Les parets amb pintures policromades, recreen escenes de temàtica diversa, com de la vida quotidina i de la natura (tauromàquia, fauna marina).
L’estil: ús d’una gamma cromàtica rica (que il·lumina les estances, que d’altra forma haurien resultat fosques), i representació en perfil de les figures contornejades amb una línea negra, seguint el model egipci, però amb més moviment, com s’observa en el famós Fresc de la Tauromàquia (jocs sobre un brau) del palau de Cnossos.
69. Ofrena per a un sacrifici Escena religiosa que ens mostra l’escassa importància concedida a la religió, donat que representen al sacerdot i al temple de mides petites.
72. L’escena de tauromàquia Mostra el valor d’un home fent piruetes sobre un brau ajudat per dues figures femenines. Alguns estudiosos consideren aquesta escena como un clar precedent de les corregudes de bous hispanes, encara que sembla que a Creta no es sacrificava el brau.
73.
74.
75. La sala dels delfins És una prova de la gran perfecció a què havien arribat en la representació dels animals.
76.
77.
78. Escultura:
Tan sols es conserven petites estatuetes de marfil, bronze i argila (homes nus, dones amb faldilles acampanades i algunes talles).
Petit format.
Precisió de la silueta i moviment pausat.
Deessa de les serps (1600 aC), Museu Càndia, Creta són figures femenines que poden representar qualque ritual que es desconeix. Tenen els braços elevats i aguanten en les seves mans unes serps, duen un atuell molt original, un cosset (espècie d’indumentària, “corpiño”) que deixa els pits nus i falda de volants amb un davantal.
Escultura
81. Ceràmica:
La decoració pictòrica sobre ceràmica evoluciona a partir de l’anomenada ceràmica de Camares, amb decoració de motius geomètrics fins a una decoració més naturalista de motius bàsicament marins.
Ceràmica minoica
82.
83. En ceràmica, el ric repertori heretat de l’art cretenc s’empobreix en l’art micènic, i es redueix a l’ornamentació de motius florals, que anuncien el posterior període geomètric de la ceràmica grega.
Gerra Pithos, 1700 aC, del jaciment minoic de Cnossos.
Ceràmica minoica
84. L’art micènic
Anar a índex…
Es deu al poble dels aqueus, establert en el territori de l'actual Grècia continental (edat de bronze).
Principals centres: Micenes, Tirint i Argos.
2. 3. ART MICÈNIC Micenes (cultura Micènica)
Art que té influència de l’art minoic, però més tosc que l’anterior.
Formació entre 2200 i 1600 aC, i apogeu 1600 a 1200 aC.
89. 2. 3. ART MICÈNIC Micenes
(Font: Historia de la Humanidad, tomo 7. M. Picazo et alia. Arlanza Ediciones, 2.000)
90. 2. 3. ART MICÈNIC
Característiques generals art micènic:
Arquitectura monumental (construccions, fortificacions i tombes).
En orfebreria: Màscara d’Agamèmnon (metal·lúrgia en or).
Pintura, sense la lleugeresa de l’art cretenc, temàtica militar i narrativa.
En ceràmica, el ric repertori heretat de l’art cretenc (Gerra Pithos, 1700 aC) s’empobreix, i es redueix a l’ornamentació de motius florals, que anuncien el posterior període geomètric de la ceràmica grega.
94. Arquitectura
Manté les estructures arquitravades i la pedra.
Construccions de grans muralles, aixecades amb pedres de dimensions ciclòpies, que evidencien el caràcter guerrer del poble micènic.
95. Arquitectura
PORTA DELS LLEONS. MICENES
Destaca per les muralles ciclòpies amb grans portes.
96. Entre els vestigis conservats destaca el famós recinte emmurallat de la ciutat de Micenes, en el qual hi ha la coneguda porta dels Lleons.
97. Arquitectura
La porta dels Lleons (el nom prové de les dues figures de lleó enfrontades, que s’erigeixen sobre la llinda, i que són un exemple únic d’escultura micènica).
98. MICENES
A l’interior d’aquesta gran ciutadella defensiva destaca el palau.
Arquitectura
100. Palau: Gran construcció, que manté les estructures arquitravades, s’articula, com un conjunt perfectament ordenat, al voltant del mègaron central (precedent del temple grec).
Arquitectura
101. Arquitectura
Mègaron Estança o casa micènica i nucli del palau, amb una planta rectangular tancada (domos) amb quatre columnes en el centre, al voltant de la llar.
102. Arquitectura
Mègaron
Estança o casa micènica i nucli del palau:
Està precedida d’un doble atri, és a dir, a la sala principal s’anteposen un pòrtic, format per la prolongació de les parets interiors que acabava en dues pilastres i, entre elles, dues columnes, i un vestíbul (prodomos) el que ressalta la seva importància.
D’aquesta sala deriva la planta del temple grec (és la seva aportació a l’art grec).
105. Arquitectura
TOMBA T’ATREU
Tomba d’Atreu (s. XIII aC) A l’art micènic van ser importants el thólos o tombes dels prínceps micènics, origen dels santuaris circulars grecs.
107. Tomba d’Atreu (s. XIII aC) Monument funerari, també anomenat, impròpiament, Tresor d’Atreu, pel seu descobridor, ja que en principi creia que era un lloc d’objectes valuosos i no una tomba.
Arquitectura
108.
109. Arquitectura
Tomba d’Atreu (s. XIII aC) Aquesta tomba és precedida per un passadís d’entrada i, després, un thólos o cambra circular coberta per una falsa cúpula, creada per aproximació de fileres de pedra.
110. Arquitectura
Tombes de corredor que condueixen i acaben en un cambra coberta amb falsa cúpula.
111. Orfebreria
Tomba d’Atreu (s. XIII aC) Aquestes tombes guardaven a l’interior treballs d’orfebreria excel·lents (per exemple, la Màscara d’Agamèmnon), fets per als aixovars funeraris dels prínceps.
112. MASCARA D’AGAMÈMNON
Orfebreria
Màscara d’Agamèmnon (1550 aC) Museu arqueològic Nacional, Atenes. Obra d’orfebreria en or, pertany a un aixovar funerari procedent de Micenes.
113. Micenes
Màscara d’Agamèmnon (1550 aC) Museu arqueològic Nacional, Atenes. Obra d’orfebreria en or, pertany a un aixovar funerari procedent de Micenes.
MASCARA D’AGAMÈMNON
114. En pintura, sense la lleugeresa de l'art cretenc, temàtica militar i narrativa.
Pintura
116. En ceràmica, el ric repertori heretat de l’art cretenc s’empobreix en l’art micènic, i es redueix a l’ornamentació de motius florals, que anuncien el posterior període geomètric de la ceràmica grega.
Gerra Pithos, 1700 aC, del jaciment minoic de Cnossos.
Ceràmica minoica
117. Ceràmica:
A CRETA La decoració pictòrica sobre ceràmica evoluciona a partir de l’anomenada ceràmica de Camares, amb decoració de motius geomètrics fins a una decoració més naturalista de motius bàsicament marins.
Ceràmica minoica
119. La seva fama arriba a través de la Iliada.
Situada a Àsia Menor.
Fortificacions i metal·lúrgia.
Només en perviuen ruïnes.
2. 4. ART TROIÀ Troia
Anar a índex…