6. Expansió de l’imperi Bizantí amb Justinià

8. Característiques arquitectura bizantina materials Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm) Maons especialment empleats en cobertes exteriors: nus o amb qualque ornament columnes, muntants (jambas), llindes, frisos Marbre zones interiors: decoració policroma (luxe) elements fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes Columnes capitell Corintis Simples: fulles d’acant Composts (acant i volutes) Teodosi Fulles més planes Acabat amb Trepanat (foradat) Murs Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt) Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregular Murs austers,amb poca ornamentació Reflecteixen estructura interna cobertes Substitució de espais longitudinals voltes de canó cobertes de fusta per cobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería) Voltes d’aresta Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes Ara: cúpula sobre Petxines* *Petxinas Origen a Gerasa (Jordània) s. II Triangles curvilinis que uneixen arcs torals amb anell cupular Arcs Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades Capitell presenta major superfície de contacte Intercalant bocins d’ arquitrau Colocant un cimaci (troncocònic invertit)

9. Columnes bizantines Lleuger èntasi central Fust llis

10. Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana Corinti i compost Teodosi cimaci

11. Capitell Teodosi

12. Arquitectura adovellada. Principal aportació Cúpula sobre petxines

13. Plànol de San Sergi i Bacus Planta centralitzada

14. Planta de Sant Sergi i Bacus Constantinoble. 1ª meitat segle VI

15. Sergi i Bacus Materials carreus marbre maons

16. Murs del monestir d’Òsios Luca Relació massa-obertures Austeritat decorativa Exterior reflecteix estructura interna

17. Santa Sofia de Bulgària Pobresa murs exteriors

18. Basílica de Santa Sofia

19. Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Santa Sofia Exterior i planta Fusió de planta longitudinal amb planta centralitzada atri nàrtex Divisió en tres nau, central més ampla i elevada. Es sacrifquen naus laterales per a ensalçar nau central: Els quatre gruixats pilars, que sostenen la immensa cúpula, s’endinden en les naus laterals, sobresurten igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal de les naus. A canvi la nau central és totalment diàfana Coberta dinàmica: A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre) B) Empemtes recollides per dues cúpules de quart d’esfera en l’eix longitudinal C) Descarrega en nínxils situats en la diagonal de les semicúpules D) Descarrega en murs exteriors A B B c c c c D El joc dinàmic de la cúpula central, translladant les empentes i contrarrestos a voltes secundàrias i terciàrias, crea un diàlog tectònico de tendència centrífuga (Bruno Zevi) En època musulmana s’afegeixen els minarets i s’adjunten altres dependències

20. Santa Sofia Exterior

21. Santa Sofia Maqueta

22. Perspectiva axonomètrica de Santa Sofia (532 – 537) Istanbul

23. Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

24. Santa Sofia Plànol

25. Santa Sofia Alçat

26. El sistema estructural de Santa Sofia és audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un enorme rectangle, de 71 por 77 m, aproximàdament, 225 per 240 peus bizantins. Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de nord a sud, es van aixecar en els angles d’un quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70 peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs. Al dos costats nord i sud estan embeguts en els murs laterals de la nau, i no són molt perceptibles des de l‘interior, però fortament remarcats a l’exterior per damunt del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs. Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre petxines que els unieixen, s’erigeix la cúpula principal, una immensa conxa gallonada por 40 nervis i 40 plements corbats. Està reforçada a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes col·locades en estrets intervals, que emmarquen les finestres. El pilars nord i sud sobresurten per damunt de les naus laterals i serveixen de contrafort a les empemptes laterals dels arcs oriental i occidental i, indirectament, de la cúpula major. (...) Aquest mucli de precària estabilitat, format per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes de forn i petxines, constitueix el cor intern de la composició de doble casquet. La cúpula és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai, independent de les unitats espacials secundàries que l’envolten. Així les naus laterals, o el nàrtex o les tribunes internvenen poc, en conjunt, en el joc de forces del nucli intern. (...) Santa Sofia de Constantinoble (532-537) Antemi deTral·les Isidor de Milet

27. Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

28. Murs cortines Cúpula sobre petxines Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Santa Sofia. Interior Llum com element integrador: Obertures dels murs, tribunes, nínxols, anell d’obertures de la cúpula central, i obertures en el mur d’arcs torals: donen sensació d’ingravidesa, com si l’enorme massa no pesès Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos tribuna per a la cort Ritmes dinàmics i curvilinis d’ arcs, voltes, cúpula, columnates Arcs torals desvien la càrrega cap els quatre gruixats contraforts Columnes bizantines amb cimaci Espai diàfan Contrasta pobresa decorativa exterior amb luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans)

29. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

30. Santa Sofia Incidència de la llum

31. Santa Sofia Cúpula

32. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

33. Santa Sofia Murs pantalla

34. Santa Sofia Absidiols laterals

35. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

36. Santa Sofia Nau lateral Grossos pilars

37. Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI) Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI)

38. Sant Vital de Ravenna Vista aèria

39. Planta i perspectiva axonomètrica de Sant Vital (522 – 532) Ravenna

40. Sant Vital de Ravenna Exterior

41. Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna

42. Sant Vital de Ravenna Interior

43. Interior de Sant Vital (522 – 532) Ravenna

44. Sant Vital de Ravenna Riquesa decorativa interior

45. Sant Vital de Ravenna Plànol

46. San Vital de Ravenna Detall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius)

47. Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix) Tres naus, columnes corínties amb cimaci, no matroneu, torre campanari circular exempta, exterior de maó. Musivària interior (Nou: nau central; In Classe: absis)

48. Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Contruïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, consagrada al culte catòlic el segle VI Crist separa les ovelles de les cabres Palau de Teodoric

49. Sant Apol·linar el Nou Desfilada de sants Mosaic de Sant Apol·linar el Nou: sols conservat a la nau central. Es pot dividir en tres zonas. En la zona inferior dues processons, a un costat de sants i a l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de figuras. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin desixar constància dels rituals eclesiàstics i els cerimonials de palau. En el registre d’enmig , entre finestres, figures aïllades de sants i de profetes. En el superior històries religioses de tamny més petit. La comitiva de santes segueix a Teodora, que avança cap a la Virgen, entronitzada, precedida per els tres Mags (encara no n’hi havia el negre) la de sants segueix a Justinià i avança cap al Salvador. Santes  Teodora  Verge  Reis Mags. Sants  Justinià  Salvador.

50. Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de Ravenna, a 5 quilòmetres del centre. Construïda principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna. Absis de Sant Apol·linar

51. Sant Apol·linar del port Planta longitudinal

52. Interior de Sant Apol·linar in Classe (549), Itàlia

53. Mosaics de Sant Apol·linar en el Port : únics conservats a l’absis. A la volta, sobre un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles (símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt. A la paret superior, apareix el Tetramorf (lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan), tema que es repetirà contínuament en el romànic. A sota, igual que en Sant Apol·linar el Nou, hi ha figures aïllades de sants totalment frontals i rígides, entre les finestres.

55. Basílica de Sant Marc

56. Sant Marc de Venècia

57. Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073)

58. Sant Marc de Venècia Interior

59. Santa Sofia de Kiev

60. Santa Sofia de Novgorod

61. Catedral de Sant Basili o Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), extrem sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou

63. És mundialment famosa per les seves característiques cúpules en forma de bulb. Ordenada construir pel tsar Ivan el Terrible. El 1588 el tsar Fiodor Ivanovich va ordenar que s’agregués una nova capella al costat est de la construcció, sobre la tomba de Sant Basili el Beneït, sant pel qual es va començar a anomenar popularment la catedral. .

65. Sant Vital de Ravenna Justinià i el seu seguici Art bizantí: Mosaic i pintura

67. Sant Apol·linar el Nou Desfilada de màrtirs Colors irreales (brillants) Cànon estiltizat (9 caps, 3 torsos) Perspectiva invertida (cap a fora) Contorns marcats Fons daurats (infinit, cel) Isocèfalia Concepte de paisatges (element repetit) Luxe i sumptuositat Escassetat d’ombres i clarobscurs Ritme, harmonia

68. Sant Vital de Ravenna Absis. Disposició en alt Zona baix sòcal marbres (món terrenal) Zona enmig (zona de trànsit) Zona superior (zona celestial)

69. El Salvador a l’estil occidental, jove i imberbe, volta de l’absis. Sobre el globus, Jesús entre àngels i als dos extrems Sant Vital a qui Jesús lliura la corona de màrtir i, a l’altre, el bisbe Maximià a qui havia enviat a construir Sant Vital, que sosté la maqueta. Fons daurat i elements paisatgístics Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor

70. Sant Vital de Ravenna Interior Divisió en panells

71. Sant Vital de Ravenna Justinià i el seu seguici Característiques generals (en diapositives anteriors) Escut amb el crismó (símbol del Senyor, emprat per Constantí per véncer en Pont Milvi, 312, i adoptat com símbol cristià imperial) Monarquia bizantina suport en exèrcit (general Belisari) i l’església (bisbe Maximià). Retrats de Justinià i del bisbe, es reconeix a Belisari per barba, la resta de rostres tots iguals Figures tapades, grans ulls, sense espai entre ells, es trepitgen amb els peus oberts en forma V, amb sensació d’ingravidesa Situat en una paret lateral del presbiteri, en front del mosaic que representa a la seva dona (a continuació) Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació de Ravenna Aureola o “nimbo” destinat a sants porquè es considerava el tretzè apòstol Vestimentes àmplies que disimulen anatomies (allò important és l’ esència, l’espirit) Es realça Justinià amb la capa obscura

72. Sant Vital de Ravenna Justinià Opus tessellatum Tessel·les inclinades en direcció a la font de llum Colors brillants Armònics o contraposats Antinaturalisme (hieratisme, simetria,etc.) Cànon cap 3 mòduls nas (Santíssima Trinitat) 1 2 3

73. Mosaic Sant Vital: Justinià i el seu seguici (532), Ravenna

74. Sant Vital de Ravenna Teodora i la seva cort Característiques Generals: Importen els personatges, frontals, indiques respecte i obligació Elements alegòrics (font de la vida = baptisme) Emperadriu Teodora sobresurt de la resta del grup i està emmarcada por l’absis de darrere, elements arquitectònics Desproporcionats, interès profunditat. Porta del fons es el punt de fuga. Emmarcada per columnes corínties i frisos de marcat caràcter decoratiu Colors més vius que mosaic de Justinià Reflecteix joies, moda, luxe.

75. Sant Vital de Ravenna Teodora i la seva cort

76. Mosaic Sant Vital: Teodora i la seva cort (532), Ravenna

77. Sant Vital de Ravenna Corder, be o anell místic Cúpula

78. Sant Apol·linar el Nou Adoració dels Reis Mags

79. Icona Pantocràtor

80. Santa Sofia de Kiev Pantocràtor

81. Monestir Òsios Lucas Icona Verge Theotokos (mare de front i asseguda, entronitzada amb el nen als genolls, romànic)

82. Icona Hodigetria (conductora, de peu sosté el nen amb un braç, gòtic)

83. Verge Hodigetria (gòtic) Emperador Juan II Comneno i Irene

84. Icona Galaktrophousa (Verge alletant a Jesús)

85. Verge Nikopeia (victoriosa)

86. Icona Verge Orant (Braços en pregària)

87. Verge orant

88. Mausoleu o Martyria Gal·la Placídia Creu còsmica

89. Sant Joan de la Font. Nàpols Creu de la victòria

90. Icona Hetimasia, representa el tron de Crist buit, en la seva espera davant el Judici Final

91. Lleó IV davant Déu Deisis (Jesús entre la Verge i Sant Joan)

93. Icona d’Anàstasis (Devallada de Jesús als inferns

94. Verge amb sacerdots

95. Icona Pentecostès

96. Dormició de la Verge

97. Exaltació de la Creu

98. Aquest no és Bizantí, però seguiren aquesta tècnica de Miniatures Proverbis Seguit per Lilbre de Job Precedit per Llibres sapiencials Sèrie תְּהִילִים ( hebreu ) Títol original Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1).

103. - Construccions de petita mida. - De pedra ben escairada. - Funció religiosa, temples (destaquen absis rectangulares i que sobresurten). - Ús arc de ferradura i després heretaran les voltes de canó amb tendència a la ferradura i, de vegades, ús de la volta d’aresta. - Element de suport: la columna amb capitell corínti o bizantí. Característiques

104. San Juan de Baños del Cerrato: exterior. Recesvint. (661), Palència. Façana amb petit pòrtic d’entrada, arc de ferradura, espadanya (campanar dins el mur, campanar de paret)

105. Planta basilical, creu llatina, que ha estat modificada; l’original tenia 3 naus, separades per arcs de ferradura sobre columnes. Capçalera original amb tres absis rectangular aïllatdes. Avui units i contínuus, perquè han desaparegut dos antics, i els actuals ocupen l’espai que abans estava buit.

106. Exterior de San Juan de Baños (661), Palencia

107. San Juan de Baños: exterior i interior (661), Palencia

108. San Pedro de la Nave: Planta i exterior (segle VII), Zamora Planta de creu llatina inscrita en un quadrat, tres naus, separades per arcs de ferradura.

109. Interior de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora Destaca l’escultura dels capitells i de la sanefa a la paret

110. Capitells de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora Primera vegada que es representen escenes biblíques en capitells. De relleu pla I tipus caligràfic, possiblement, els copiaren de le miniatures

111. Relleu de Quintanilla de las Viñas (segle VII), Burgos Els visigots destacaren més per l’orfebreria

112. Corona votiva de Recesvint El tresor de Guarrazar: onze corones votives d’or i plata, esmaragdes, perles i pedres precioses. Es penjaven sobre els altars. Regalades pels monarques visigots el dia de la seva coronació. Cos ciclíndric, i les pedres que penjaven formaven el nom del monarca que les regalava. La de Suintila fou robada.

116. Eudes de Netz Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792) Aachen, Alemanya La Catedral d'Aquisgrà, situada a la ciutat alemanya d' Aquisgrà , a l'oest del país i a escassos quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos . Catedral més antiga del nord d' Europa . El seu origen es remunta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a la fi del segle VIII . A partir d'aquest nucli original, el temple va anar creixent i engrandint-se durant els segles posteriors, fins a formar el conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils arquitectònics. Va ser un dels primers 12 llocs inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat .

117. Eudes de Netz, projecta plànols de la capella palatina, projecte encarregat per Carlemany, es va inspirar en Sant Vital de Ravenna Cúpula de la capella palatina d’Aquisgrà (792) Aachen, Alemanya

118. Eudes de Netz, Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792) Aachen, Alemanya

120. Façana de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo

121. San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Planta i secció longitudinal Major temple preromànic conservat en Espanya. Tres naus separades per pilars. Tres absis rectangulars que no s’observen des de l’exterior. Coberta plana I lleugera.

122. Capçalera de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo.

123. Interior de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo

124. San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Decoració d’interior.

125. San Miguel de Lillo (segle IX) , Oviedo Naus s’han tornat més estrestes, pilars substituïts per columnes, I coberta de fusta s’ha transformat en una magnífica volta interior.

126. Planta de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo

127. Exterior de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo

128. Relleus de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo

129. Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo Obra arquitectònica més important de l’estil asturià. Fou construïda com a Palau de Ramir I, després esdevé església.

130. Santa María del Naranco. Reconstrucció (842 – 850), Oviedo

131. Santa María del Naranco Alçat des de l’oest i tall transversal (842 – 850), Oviedo Té dues plantes, la superior rectangular, amb miradors en les façanes menors. Aques segona altura era utilitzada com a saló del tron.

132. Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo

133. Santa María del Naranco. Plantes (842 – 850), Oviedo No n’hi ha comunicació interior, les dues altures es comuniquen per una escala exterior.

134. Interior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo Coberta de volta de canó amb arcs faixons o perpanys, o doblers (de reforç)

135. Santa María del Naranco. Elements de suport i arcs (842 – 850), Oviedo

136. Santa María del Naranco. Columnes i capitells de la planta superior (842 – 850), Oviedo

137. Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo Mateix arquitecte que Santa María del Naranco

138. Santa Cristina de Lena (segle IX). Planta Té una única nau i iconòstasi (estructura de fusta o obra que separa el presbiteri de la nau, i servia o bé de suport de les imatges, o bé, era on s’ocultava el sacerdot en el moment de la consagració). Molt utilitzat en les esglésies orientals ortodoxes.

139. Interior de Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo

140. San Salvador de Valdediós (893), Astúries Influència mossàrab en la forma de ferradura de certs arcs decoratius.

141. San Salvador de Valdediós (893), Astúries Planta i alçat Tres naus i pòrtic lateral.

142. San Salvador de Valdediós (893), Astúries

144. Art mossàrab Arrabà. Element decoratiu en forma de motllura rectangular (requadre) que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques. Carcanyol. Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.

145. Sant Baudilio de Berlanga (començament segle XI) Planta quadrada, amb un columna central, de la que surten arcs en forma de palmera.

146. Interior de San Baudilio de Berlanga Columna central, de la que surten arcs en forma de palmera. Ornamentació de fresc romànics.

147. San Miguel de la Escalada (913), León

148. San Miguel de la Escalada (913), León Planta basilical I tres naus separades per arcs de ferradura. Absis també tenen forma de ferradura, no perceptible des de l’exterior. Té iconòstasi.

149. San Miguel de la Escalada

150. San Miguel de la Escalada (913), León

151. San Miguel de la Escalada (913), León

152. San Miguel de la Escalada. Interior i capitell

153. San Cebrián de Mazote

154. San Cebrián de Mazote: nau lateral i volta

155. Planta Santa María de Melque

156. Beato de Liébana. L’arca de Noé . Gènesi VI, 14 ss. Beato de Liébana. El Senyor i els 24 ancians. Apocalipsi, V, 8. Miniatures: Il·lustracions dels llibres dels beatos (comentaris Apocalipsi), o de la Bíblia i dels Codis.

157. Beato de Liébana. El Senyor, Alfa i Omega,... Ap ocalipsi,1-8. Beato de Liébana. Joan no adora a l’àngel, sinó al seu Déu. Apocalipse, XXII, 8. Personatges ocults baix àmplies vestimentes, s’allunyen del naturalisme clàssic. El fons es sol dividir en diverses franges.

158. Miniatures del Beato de Liébana