1. Art Romànic 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) 5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44) 6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45) 7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves

2. Art Romànic ARQUITECTURA 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves

4. 1. SAINT MARTIN DE TOURS 2. SAINT MARCIAL DE LIMOGES 3. SAINTE FOY DE CONQUES 4. SAINT SERNIN DE TOULOUSE 5. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA PLANTA DE LES CINC GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ

5. 40. Saint Sernin de Toulouse (SEGLES XI-XII) Ciutat francesa de Tolosa de Llenguadoc Localització Commemorar martiri de Sant Serni i peregrinació per venerar relíquies Tema 89 metres de longitud Dimensions Maó i pedra blanca, tallada en forma de carreus Material Arquitectura: Temple, edifici religiós Tipologia Romànic Estil 1060-1150 i acabada el s. XIII. L’absis 1075, consagrat en 1096 Cronologia Isarne, el bisbe de Tolosa Comitent Desconegut. Únic conegut més antic: Raymond Gayrard Autor Catedral de Sant Serni de Tolosa Títol FITXA TÈCNICA

6. PERSPECTIVA AÈRIA DES DE L’ABSIS Temple inspirat en Sant Martí de Tours, és un dels edificis més emblemàtics de Tolosa de Llenguadoc i és l’església romànica més gran d’Occitània, després de la desaparició de l’antiga Cluny. És un santuari construït a l’emplaçament de la tomba de Sant Saturní, primer bisbe i màrtir de Tolosa, qui va viure en la primera meitat del segle III i va ser martiritzat (250) per no rendir culte als déus pagans. Nugat de peus a un brau i arrastrat pels carrer de la ciutat fins la mort. Escena molt ben representada al sarcòfag del mestre de Cabestany, de l’abadia de Saint Hilaire (ruta francesa del Càtars). El cos sepultat en un sarcòfag de fusta. Perspectiva aérea desde el ábside Perspectiva aérea desde el ábside

7. FAÇANA OEST DE SANT SERNÍ DE TOULOUSE I VISTA DE LA TORRE Comitent fou el bisbe de Tolosa, Isarne, per als monjos cluniacencs. Respon a la tipologia d’esglésies de pelegrinatge del Camí de Sant Jaume, i és la més important, coneguda, i visitada de les de la ruta. Com d’altres, té grans dimensions (89 metres de llarg, 97 metres la de Santiago), que responen a la riuada de pelegrins, pel culte a les relíquies. Conseqüència: es multipliquen altars de les capelles o absidioles de la girola i el transsepte, per fer circulació fluida, així activitats litúrgiques es desenvolupen amb tranquil·litat malgrat aglomeració de fidels.

10. ALÇAT I AXONOMETRIA Junt a Santiago, primers i millors exemples d’arquitectura de les peregrinacions. Són coetànies: Capçalera de San Serní consagrada en 1096 (aquest any ja casi acabada), i les obres de Santiago (començades en 1075) estaven bastant avançades. HISTÒRIA: 1.- Capella construïda segle V, massa petita per riuada de peregrinacions. 2.- Decisió ampliació segle XI. 3 i 4.- Gòtic i Renaixement restauren i modifiquen. Del s. XVI a avui bastants vicissituds. 5.- Revolució: capítol suprimit, abandonament i destrucció de claustre i una abadia (nord) (1804-1808), per deixar església exempta i formar una plaça el·líptica. 6.- Segle XIX restauració mediocre: Alexandre Miège. 7.- Eugène Viollet-le-Duc. Restableix escalonament de les teulades dels laterals. 8.- Final segle XX, restauració suprimeix de nou escalonament de Viollet-le-Duc i el reemplaça per l'estat del segle XIV.

14. ARCS I TRIBUNES NAU LATERAL - Els triforis proporcionen la poca llum natural, que entra al grandiós interior, i tenen més funció decorativa i d’il·luminació, que no pas d’albergar el matroneo o els peregrins, per ser estrets. - Nau lateral coberta de volta d’aresta.

15. NAU CENTRAL SANT SERNÍ TOULOUSE - Interior magnífic exemple del romànic, d’una nuesa eremítica, austera i pesant; cap concessió feta a la decoració supèrflua. - Gruix dels pilars necessari per funció de suport a l’esvelta volta de canó.

16. CÚPULA SOBRE EL CREUER - Sobre el creuer, 4 grans arcs torals enlairen un esvelt cimbori o torre campanar de forma octogonal. - Sota el creuer el presbiteri, on hi ha un baldaquí barroc amb l’estàtua del sant.

17. CAPÇALERA - Tots els capitells i columnetes de les obertures són de pedra. - Combinació de maó i pedra efecte meravellós. - A la capçalera, l'escalonament harmoniós de les cobertes i de les masses, la presència de contraforts entre les obertures, i els enquadraments decoratius de les obertures i portades, conformen una excel·lent articulació dels volums i ens fan dirigir la mirada cap al campanar.

18. SANT SERNÍ DE TOULOUSE ABSIS, CAPELLES ABSIDALS I CIMBORI

23. PORTALADA SUD: PORTA DE MIÉGEVILLE Saint Sernin: famosa per les seves relíquies i les seves estàtues (interior i portalades), entre les millors de la història de l’escultura romànica, amb imatges de gran vàlua artística situades al deambulatori, a l’altar major i, a l’exterior, a la porta de Miègeville amb un extraordinària Ascensió al seu timpà.

27. Detall de capitell (finals s. XI). Entre astràgal nu i àbac decorat amb sanefa de palmetes, mostra una campana decorada amb dos xivos enfrontats, rodejats per motius vegetals. Fa al·lusió al regne de Satan i convida al cristià a dur una vida de bona conducta, per obtenir la salvació. Tema iconogràfic recurrent: l’enfrontament entre el bé i el mal (mateix que als capitells i carcanyol de la porta del Comtes). La construcció va començar per la capçalera (1070), sobre la capella antiga. Avui encara es pot visitar l’església primitiva, que fa l'ofici de CRIPTA i acull algunes relíquies sagrades.

28. Pot ser els mateixos artesans, de les escultures de la seu de Tolosa, arribessin a Girona, i executessin el cicle iconogràfic dels capitells i pilars del claustre de la seva catedral, i del monestir veí de Sant Pere Galligants. INFLUÈNCIES The end

29. 41. Santiago de Compostel·la Galícia Localització A part de posseir la tomba del Apòstol Santiago, a aquesta catedral van pelegrins de totes les parts del món Tema 97 metres el llarg de la basílica, 22 metres d’altura la nau central Dimensions Pedra Material Arquitectura romànica Tipologia Romànic Estil Entre 1075 i 1128. Pòrtic de la Glòria (1168). Final s. XI i s. XII (30 anys) Cronologia Bisbes Diego Peláez (1075, Alfons VI) i Diego Gelmírez (1093) Comitent Mestres Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, i Bernardo el Jove. Mestre Mateo (Pòrtic de la Glòria). Codex Calixtinus Autor Catedral de Santiago de Compostel·la Títol FITXA TÈCNICA

32. PLANTA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1211) RECONSTRUCCIÓ DE L’ASPECTE EXTERIOR DE SANTIAGO EN EL SEGLE XII DIBUIX DE LA MAQUETA

34. - CREU LLATINA: 3 naus tant al cos central com al transsepte. - Més ampla nau central (8’10 m), que laterals (4 m). - CAPÇALERA un únic absis cobert per volta de quart d’esfera. 1. DEAMBULATORI o GIROLA: circulació de masses, que preserva l’activitat litúrgica, 5 absidioles, central quadrada. 2. COR (altar i presbiteri, porta entrada cripta). 3. CREUER i CIMBORI (llum). PARTS DE L’ESGLÉSIA DE SANTIAGO (solució tècnica arquitectònica) 4. BRAÇOS TRANSSEPTE (naus interiors, 4 absidioles, 2 cada costat est). Transsepte mateixa amplada i PROPORCIÓ respecte a les seves naus laterals, que la nau principal. 5. Naus laterals del transsepte (VOLTA ARESTA). 6. Nau principal (VOLTA CANÓ). 7. Naus laterals (TRIBUNES i TRIFORIS). Tribuna, grans dimensions, envolta tota l’església, per poder complir funció d’allotjar peregrins. - Entrades monumentals, tant a la nau central, com a la del creuer.

40. CIMBORI VOLTES DE QUART D’ESFERA ALÇAT DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

44. LA CATEDRAL DE SANTIAGO Té entrades monumentals, tant a la façana principal, que precedeix la nau central, com a la porta del braç del transsepte: - Pòrtic de la Glòria (façana oest, vast programa iconogràfic). - Pòrtic de “las Platerías” (transsepte sud).

46. PLATERÍAS - A la catedral de Santiago cal esmentar els següents conjunts escultòrics: a) Porta de las Platerías (segle XII), relleu encara molt pla, les figures s’adapten al marc arquitectònic dels timpans. El conjunt no conserva la disposició original, i destaca el timpà de l’esquerre. b) Pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo (1168-1188, segle XII), a la façana oest de la catedral. LA GLÒRIA ESCULTURA Península és pionera en escultura romànica (ja en s. XI), destaca pel dramatisme i la força expressiva.

47. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Pantocràtor i apòstols de la “Puerta de las Platerías” Exemple de façana hiperdecorada

48. BRANCAL DE LA “PUERTA DE LAS PLATERÍAS” Creació d’Adam i El rei David tocant un instrument musical

52. Tetramorfs Sant Joan Sant Marc Sant Mateu Sant Lluc . Representació dels quatre evangelistes independents o, freqüentment, junt a la imatge del Pantocràtor: Sant Mateu com un àngel Sant Marc com un lleó Sant Lluc com un brau Sant Joan com un àguila

53. PÒRTIC DE LA GLÒRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-1188) Detall arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals

55. MUNTANTS DEL PÒRTIC DE LA GLÒRIA Profetes i Apòstols: Rostres d’expressió amable i bondadosa - Brancal esquerre: Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés. - Brancal dret: Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan. - Els espais laterals, del Pòrtic de la Glòria, es dediquen a representar el món pagà i jueu, és a dir, les arrels de l’església cristiana. - Al lateral dret de la façana es representa la Visió del Judici Final: els personatges de la dreta passen a la Jerusalem celestial, i els de l’esquerre queden immobilitzats pels monstres.

57. P ÒRTIC DE LA GLÒRIA del mestre Mateo BRANCAL DRET: Els apòstols * Sant Pere (amb la clau) * Sant Pau * Santiago i * Sant Joan

58. - Tots ells presidits per l’apòstol Sant Jaume en el mainell o trencallums central (parteluz), sobre una columna amb l’arbre de Jessé (al·legoria de la genealogia de Crist, des d’Abraham fins a Maria), representació de Sant Jaume, particularment, de gran bellesa. APÒSTOL SANT JAUME (trencallums)

59. Va ser l’escultor i arquitecte del rei Fernando II de Lleó. El mestre Mateu va signar l’obra a la llinda, i sembla que va tenir un gran prestigi a l’època, perquè va saber plasmar en pedra un dens missatge teològic. AUTORETRAT DEL MESTRE MATEO (mainell, mirant cap a l’altar)

60. FRONTERA ENTRE EL ROMÀNIC I EL GÒTIC * Horror vacui * Perspectiva jerarquitzada * Simetria * Adaptació marc arquitectònic

62. The end The end The end The end The end The end The end The end The end