1. 28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Raquel Durán Puga 2n Batx A Història de l’Art, IES Ramon Llull Professora: Assumpció Granero Cueves

3. 1. FITXA TÈCNICA Títol Catedral de Santiago de Compostel·la Autor Mestres Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, i Bernardo el Jove. Mestre Mateo (Pòrtic de la Glòria) Comitent Encarregada pels bisbes Diego Peláez i Diego Gelmírez Cronologia Entre 1075 i 1122-28 Estil Romànic Tipologia Arquitectura romànica Material Pedra Dimensions 97 metres el llarg de la basílica, 22 metres d’altura la nau central Tema A part de posseir la tomba del Apòstol Santiago, a aquesta catedral van pelegrins de totes les parts del món Localització Galicia

14. Pòrtic de ‘’Las Platerías’’ Nau principal Pòrtic de la Glòria Transsepte Creuer Absidioles Absis Girola Cor PARTS ESGLÉSIA

15. PLANTA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1211) RECONSTRUCCIÓ DE L’ASPECTE EXTERIOR DE SANTIAGO EN EL SEGLE XII DIBUIX DE LA MAQUETA

17. - CREU LLATINA : 3 naus tant al cos central com al transsepte. - Més ampla nau central (8’10 m), que laterals (4 m). - CAPÇALERA un únic absis cobert per volta de quart d’esfera. 1. DEAMBULATORI o GIROLA: circulació de masses, que preserva l’activitat litúrgica, 5 absidioles, central quadrada. 2. COR (altar i presbiteri, porta entrada cripta). 3. CREUER i CIMBORI (llum). PARTS DE L’ESGLÉSIA DE SANTIAGO (solució tècnica arquitectònica) 4. BRAÇOS TRANSSEPTE (naus interiors, 4 absidioles , 2 cada costat est). Transsepte mateixa amplada i PROPORCIÓ respecte a les seves naus laterals, que la nau principal. 5. Naus laterals del transsepte ( VOLTA ARESTA ). 6. Nau principal ( VOLTA CANÓ ). 7. Naus laterals ( TRIBUNES i TRIFORIS ). Tribuna, grans dimensions, envolta tota l’església, per poder complir funció d’allotjar peregrins. - Entrades monumentals , tant a la nau central, com a la del creuer.

22. CIMBORI VOLTES DE QUART D’ESFERA ALÇAT DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

27. 4.1. CAPELLES

29. 4.1. CAPELLES CAPELLA DE LES RELIQUIES Aquesta capella conté una importantíssima col·lecció que comença en l'Edat Mitjana. Construïda en el segle XVI i coberta de volta de creueria podem veure, entre altres, la lauda del bisbe d'Iria Teodomiro , descobridor del sepulcre de l'Apòstol i els reis Ferran II i Alfons IX . Els reliquiaris de l'edat mitjana apareixen en un retaule neogòtic restaurat sobre l'anterior que va patir un incendi el 1921.

32. LA CATEDRAL DE SANTIAGO Té entrades monumentals , tant a la façana principal, que precedeix la nau central, com a la porta del braç del transsepte: - Pòrtic de la Glòria (façana oest, vast programa iconogràfic). - Pòrtic de “las Platerías ” (transsepte sud). 5. DESCRIPCIÓ FORMAL: ESCULTURA

34. PLATERÍAS - A la catedral de Santiago cal esmentar els següents conjunts escultòrics: a) Porta de las Platerías (segle XII), relleu encara molt pla, les figures s’adapten al marc arquitectònic dels timpans. El conjunt no conserva la disposició original, i destaca el timpà de l’esquerre. b) Pòrtic de la Glòria , obra del mestre Mateo (1168-1188, segle XII), a la façana oest de la catedral. LA GLÒRIA ESCULTURA Península és pionera en escultura romànica (ja en s. XI), destaca pel dramatisme i la força expressiva. 5. DESCRIPCIÓ FORMAL: ESCULTURA

37. 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA Vast programa iconogràfic

39. 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA Crist

40. Envoltant Crist, el Tetramorfs amb les figures dels quatre evangelistes amb els seus atributs. Sant Pere, Sant Pau, Santiago i Joan. 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

41. Tetramorfs Sant Joan Sant Marc Sant Mateu Sant Lluc . Representació dels quatre evangelistes independents o, freqüentment, junt a la imatge del Pantocràtor: Sant Mateu com un àngel (dreta dalt) Sant Marc com un lleó (dreta baix) Sant Lluc com un brau (esquerre baix) Sant Joan com un àguila (esquerre dalt)

42. PÒRTIC DE LA GLÒRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-1188) Detall arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

44. Constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic , les figures estan individualitzades (com si es tractés de retrats ) i presenten varietat de postures, de plegats de les robes, i una major cura en el tractament del cabells. 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

47. P ÒRTIC DE LA GLÒRIA del mestre Mateo BRANCAL DRET: Els apòstols * Sant Pere (amb la clau) * Sant Pau * Santiago i * Sant Joan

48. Tots ells presidits per l’apòstol Sant Jaume en el mainell o trencallums (parteluz) central . Representació de Sant Jaume, particularment, de gran bellesa . APÒSTOL SANT JAUME (trencallums) 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

49. 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA Apòstol Santiago A sota l’apòstol Santiago es troba, sobre una columna, l’arbre de Jessé , que representa l’al·legoria de l’arbre genealògic de Crist ( des d’Abraham fins a Maria), La tradició és introduir els dits dins les branques de l’arbre i demanar un desig.

50. 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA El propi mestre Mateo no va poder estar-se, i es va esculpir ell mateix. És la figura de genolls que els gallecs anomenen ‘’El Santo dos Croques”. Els visitants compleixen des de fa segles amb el costum de copejar amb els seus caps en el front del mestre Mateo. Ja que diu la tradició que colpejant es pot adquirir quelcom de la saviesa del mestre . Mestre Mateo

51. El mestre Mateu va ser l’escultor i arquitecte del rei Fernando II de Lleó . Va signar l’obra a la llinda , i sembla que va tenir un gran prestigi a l’època , perquè va saber plasmar en pedra un dens missatge teològic . AUTORETRAT DEL MESTRE MATEO (mainell, mirant cap a l’altar) 5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

53. PLATERÍAS Sobre els timpans es troba un gran fris, que es separa del cos superior per una franja sostinguda per permòdols grotescs .en En aquest pis es troben dues finestres que estan adornades per arquivoltes romàniques . La façana presenta un relleu encara molt pla , on les figures s’ adapten al marc arquitectònic dels timpans . De tot el conjunt, que no conserva la disposició original, destaca el timpà de l’esquerre. 5.2 FAÇANA DE LES PLATERÍAS

54. Fris del costat esquerra Fris del costat dret Timpà de la porta dreta Timpà de la porta esquerra

55. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Pantocràtor i apòstols de la “Puerta de las Platerías” Exemple de façana hiperdecorada

56. BRANCAL DE LA “PUERTA DE LAS PLATERÍAS” Creació d’Adam i El rei David tocant un instrument musical

67. Sant Sernín de Toulouse

68. FRONTERA ENTRE EL ROMÀNIC I EL GÒTIC * Horror vacui * Perspectiva jerarquitzada * Simetria * Adaptació marc arquitectònic

71. The end The end The end The end The end The end The end The end The end