21. JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH

Alumna: Estefanía Simón Lozano (2nbB, curs 2010-11)
Professora: M Assumpció Granero Cueves (revisat 2014-15)
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
21. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
EL BOSCH

EL JARDÍ DE LES DELÍCIES (1510-1515)
Hieronymus van Aeken (Jeroen Anthoniszoon van Aeken)
EL BOSCH (1450-1516)
MUSEU DEL PRADO. MADRID
21

Documentació general:
Catalagoció i anàlisi formal
Títol El Jardí de les Delícies o El Tríptic de la Creació
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken), El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gòtic flamenc (transició Gòtic – Renaixement)
Localització Museu del Prado (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5
cm (taules laterals)
Tema Jeroglífic. El conjunt és una representació molt personal
a través d‟una triple seqüència: la creació al paradís, el
jardí de les delícies i l‟infern. La gran proliferació de
símbols que conté, però, fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra.
21.- FITXA TÈCNICA

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1 p)

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC
• És l‟obra més coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les més
diverses interpretacions.
• Es tracta d‟un tríptic que forma una de les obres més complexes i
misterioses de tota la pintura occidental.

• Un dels principals enigmes és el seu títol, ja que l‟actual és modern. Al principi al quadre se li
denominà ”Una pintura sobre la varietat del món”, desprès el ”Quadre de les freses”, fins
arribar al tríptic de “Els plaers carnals” (“Los Deleites carnales”), que fou el precedent de
l‟actual nom.
• Va ser traslladat al Museu del Prado l’any 1936 per a la seva protecció a causa de la Guerra
civil espanyola, i després de la guerra, per desig de Franco, el quadre passà a formar part de la
col·lecció del Prado.
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL,
I ASPECTES ICONOGRÀFICS (2 p)

El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)
Museu del Prado, Madrid
EL BOSCH (c. 1450-1516)

El tríptic desenvolupa la
història del món i la
progressió del pecat.
A.- Comença en les taules
exteriors amb la Creació del
món.
B.- Continua en les interiors:
1.- Panell esquerra: l‟origen
del pecat (Adam i Eva).
2.- Central: la seva extensió
per un món dominat pels
plaers terrenals.
3.- I acaba, en el dret, amb els
turments de l’infern.
Tríptic tancat: La Creació
2.- ANÀLISI TÈCNICA I
FORMAL

- DÉU (amb una tiara i la
Bíblia) a l‟angle superior
esquerre, mira cap al
món, representat com una
esfera transparent
(fragilitat de l'univers), que
conté la terra en el 3r dia
de la Creació (ja s‟hi
troben plantes, però encara
no animals ni éssers
humans).
- Altra interpretació diu
que no és el moment de la
creació, perquè hi ha
castells i altres edificis,
creu que és el món
després del Diluvi
Universal.
TRÍPTIC DEL JARDÍ
DE LES DELÍCIES
o
LA CREACIÓ

TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES DELÍCIES
o
LA CREACIÓ

FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33: «Él
lo dijo, y todo fue hecho. Él lo
mandó, y todo fue creado».
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referència a un món sense sol
ni lluna) amb l‟agitació i colorit
de les taules interiors.
- Grisalla: Pintura executada
només en tons de gris, que
pretén recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultòric.
TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES
DELÍCIES
o
LA CREACIÓ

Característiques: Ritme frenètic
Hieronymus el Bosch

• En el tríptic obert, el COLOR és utilitzat per crear efectes diferents d’acord
amb el tema tractat. Així, el PARADÍS es representa amb un domini del verd i
del groc, colors que transmeten puresa i renovació; a la taula de la dreta,
l‟INFERN, hi dominen el vermell i el negre, els més adients per a les escenes
esgarrifoses; a la taula central, on s‟escenifica el JARDÍ DE LES DELÍCIES,
encara hi és vigent la llum de l’antic paradís. Si bé, destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

• El DIBUIX és precís; les figures són petites, molt perfilades i de gran
minuciositat, característica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes, amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra.

• En cada una de les taules es repeteix la imatge d’un estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura.

PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques, puresa / renovació)
- A la primera escena del PARADÍS, El Bosch reprodueix les
paraules del Gènesi, Déu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona, i aquest, ajagut, l‟observa amb un interès evident. És
l‟origen del pecat de la luxúria, desenvolupat a la taula central. El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval: "la culpa d’Eva" en l‟inici
dels mals de la Humanitat. Ambient bucòlic i reposat que contrasta
amb el taulell central.
- Paradís habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que, segons alguns autors, podria
ser una paròdia de la Font de la Vida del retaule de l’Anyell
Místic dels Van Eyck, també s’hi troben l’Arbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un “drago”
canari).
- Estan envoltats d’animals. A primera vista, la imatge s‟associa a
la pau, però desprès es va truncant. Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats, que lluiten entre ells, i que persegueixen a
uns altres, un lleopard du una rata a la boca…, alguns anunciant els
futurs mals del món, com avís de pecat. S‟ha volgut veure en ells un
significat simbòlic, procedent dels bestiaris medievals. En alguns
casos, tal vegada hagi, simplement, una intencionalitat burlesca i
desenfadada, com en el conillet, al·lusió al sexe femení, situat junt
a Eva.

PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques, puresa / renovació)
- Com és habitual en El Bosch, el Paradís no existeix
completament lliure d‟una, al menys, prefiguració del dimoni,
que es representa com una roca antropomorfa, la roca de la
font. El dimoni amagat es troba al paradís, a l’aguait, sense
que, encara, els primers pares el vegin.
- En el primer pla un clot o fossat (un foso), del qual
emergeixen una gran varietat de criatures.
- Presenta un intens i variat cromatisme, amb el predomini
de verds, i blau intens del fons, que contrasten amb el mant
vermell de Déu i la blancor dels cossos d’Adam i Eva.

Déu amb Eva de la mà,
presentant-la a Adam.
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada.

En el primer pla un clot o fossat (un foso), del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures.

• Representa el FALS PARADÍS (continuació
del panell anterior a través de l‟estany), la
humanitat ja ha sucumbit al pecat; és el
domini de la luxúria en el món (al·legoria
dels plaers carnals, que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
càstigs eterns); escena descrita a través de
tot tipus de relacions sexuals, manifestades
d‟una forma rotunda: cossos nus d‟homes i
dones, blancs i negres, es mesclen, es
toquen, ballen..., en parelles, en grups,
heterosexuals, homosexuals, onanistes...; a
penes podem distingir els homes de les
dones, pot ser intentant així demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat.
- L‟aigua sembla ser l’element al voltant del
qual s’agita l’acció. Les aigües no estan
netes, focus de tots el mals que reflexa la
pintura.
- Destaquen també les dimensions de
algunes plantes i animals, arribant a
superar les mides humanes.
AL PANELL CENTRAL, hi ha un paisatge fantàstic: el JARDÍ DE LES DELÍCIES.

• Malgrat doni impressió de desordre, l’escena
s’ordena en tres nivells en altura:
- A) La part superior, amb detalls que són
difícils de percebre per ser petits i rars
(humans alats, grifs...) apareix dominada per
construccions fantàstiques, entre les que
destaca la Font dels quatre rius del Paradís
Terrenal.
AL PANELL CENTRAL, hi ha un paisatge fantàstic: el JARDÍ DE LES DELÍCIES.
Hieronymus el Bosch

- Font dels quatre rius del
Paradís Terrenal, falsa font
del paradís, inestable,
amenaçant destrucció amb
les seves parets clivellades
(cuarteadas).

- Font dels quatre rius del Paradís Terrenal, falsa font del paradís, inestable,
amenaçant destrucció amb les seves parets clivellades (cuarteadas).

- B) En el centre de la
composició, la gran
cavalcada del desig gira en
cercle, entorn a un estany, on
es banyen varis grups de
dones.
- C) En el pla inferior la
sexualitat es manifesta de
mil maneres, tant en les
accions de la massa d‟homes
i dones, totes d‟un inequívoc
signe eròtic, com en les
connotacions sexuals de
plantes, fruites i animals.

- C) En el pla inferior la
sexualitat es
manifesta de mil
maneres, tant en les
accions de la massa
d‟homes i dones, totes
d‟un inequívoc signe
eròtic, com en les
connotacions sexuals
de plantes, fruites i
animals.

- En els cantons inferiors apareixen dos
focus peculiars que criden l‟atenció.
- A l‟esquerra, un grup està senyalant la
taula de l‟esquerra (el Paradís), dirigeix
mirada i braç cap a l‟Eva de la Creació, i hi
posen esment en el paper que ha jugat en
l’engany de la temptació.
- A la dreta, en la cova es troben Adam i
Eva, testimonis del que ha sobrevingut al
món a causa seva temptació.
- El dit acusador d’Adam responsabilitza
a la dona.

Aquells que has vist ballant i jugant
en les praderies verdes,
esquitxades (salpicadas) de flors i
arbres, són els que aspiren als
plaers d‟aquest món. Cerquen
l’atipament (saciedad) dels plaers
de la carn i dels sentits, i es
dediquen a seguir les seves
inclinacions sensuals.
Absorts en el seu frenesí, no saben
que Déu existeix; no creuen més en
Déu, ni en el cel, ni en l‟infern. Està
escrit: el beneit diu que Déu no
existeix” (Hendrick Mande, segle
XVI).

- El Jardí de les Delícies és
un enganyós jardí dels
falsos plaers terrenals, una
conseqüència del pecat
original.
- Cada detall d‟aquest “món
al revés” ens ho adverteix
en el panell central: “És el
somni paradisíac, és el
regne d’allò no durador”.

- El conjunt manifesta una vida dissoluta i
llicenciosa: abandonats a les temptacions
de la carn, no semblen preocupar-se
d’altra cosa que no sigui el plaer.

- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen éssers humans
immersos en un líquid semblant a l’amniòtic, etc.

En aquesta escena podem veure l‟únic
home vestit, que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre. A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres però, sigui com sigui, sense cap
dubte té un protagonisme especial en
l’obra. A més, aquest home mira cap
enfora establint una clara relació amb el
espectador.
Estranyes estructures, així com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges, i
donen a conèixer que el pecat s’apodera de
l’ésser humà.

PANELL DRET: Es conegut també com l„ INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen.
- Es descriu un món demoníac i opressiu.
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres, taula més
obscura comparada amb les altres dues), El Bosch
exposa en el panell dret el càstig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval.
- Unes de les imatges més conegudes del tríptic són els
enormes ganivets.
Hieronymus el Bosch

- Una de les imatges més conegudes del tríptic ens mostra
un enorme ganivet, que s’aixeca agressivament entre
dues enormes orelles, travessades por una fletxa.

-Una màquina de matar constituïda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla.
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (càstig dels luxuriosos).

El ganivet de la part superior, unit amb dues orelles, s‟ha pretès veure com un
símbol del sexe erèctil, representació d‟un genital masculí.

- Múltiples interrogants desperta la interpretació de la
inicial "M" gravada en el ganivet.
- En ella s‟ha volgut
veure la designació de
les paraules Mundus,
Mortis i, fins i tot, la
inicial del nom de
l’Anticrist, que segons
certes profecies
medievals començarien
amb aquesta lletra.
Món, Mort, inicial del
nom de l‟Anticrist...?,
significats o paraules,
totes elles, fustigades
pels predicadors de
l‟època, contra la
LUXÚRIA.

- Sobre un dels ganivets, l‟escena que mostra uns cans furgant en l’interior del
ventre d’un cavaller, amb un calze (cáliz) en la mà, del que ha caigut una hòstia
sagrada, s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi.

- A.- La part superior apareix
dominada per la típica imatge
de l’infern amb incendis i el
foc de destrucció, que pot ser
fa referència al trauma que té
l'autor de veure com la seva
localitat natal es cremava
(aquestes representacions
apareixen en altres quadres de
l'artista).Paisatge temible...
- B.- Al centre del paisatge de
l’infern, es presenta un món
amb criatures fantàstiques,
entre les quals crida l‟atenció
un rostre blanc, la figura de
l’home-arbre, que mira
directament a l'espectador.
Sota ell hi ha un llac gelat
d’aigua negra i putrefacta,
sobre el qual patinen uns
condemnats, mentre que el gel
es desfà, deixant veure unes
restes d‟esquelets blancs.
- En aquesta taula, de la dreta, es tanca el cicle, i es
castiga a aquells que es deixaren seduir pels
gaudiments plaents (goces placenteros) que els
oferia el Jardí de les Delícies terrenals.
- El conjunt s‟ordena en varis nivells:

- A.- La part superior paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot
indica destrucció i càstig sota la nit negra i inquietant.

- B.- Al centre. El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de l’“homo-arbre”. Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup d’éssers inquietants que
giren al voltant d’una monumental gaita,
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat).
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna. El seu suport el formen dos troncs
d’arbre morts suportats per barques que suren
sobre les aigües negres i estancades. Així, sota ell
hi ha un llac gelat d’aigua negra i putrefacta,
sobre el qual patinen uns condemnats, mentre que
el gel es desfà, deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs.

- B.- Al centre. Els patinadors
nus sobre una fina capa de
gel que es cruïlla, cosa que
fa que vagin a parar a les
aigües gelades, on es troba ja
algun condemnat.
- El contrast entre el fred i la
calor és un dels suplicis que,
segons la tradició, es patia en
l’infern.
- Encara que alguns han cregut
veure en el seu rostre
l‟autoretrat del pintor,
testimoni dels càstigs
infernals, la seva ubicació en
el punt central de l‟infern, tal
vegada, sigui un indicador de
la presència de la figura de
Lucifer.

Aquest personatge singular és un mentider, un engalipador
(embaucador), és el Diable.

Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟éssers inquietants,
que giren al voltant d’una monumental gaita, contrapartida de la ronda del desig de la taula central. El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna. El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aigües negres i estancades.

- A la part inferior dreta apareix un grup de
jugadors torturats per dimonis en mig d'un gran
caos.
- El Bosch l‟incorpora en el tríptic amb un gran
simbolisme: l’afició al joc, la sensualitat de la
música, i els costums dels clergues.
Hieronymus el Bosch
PANELL DRET: INFERN MUSICAL

- Contra l‟AVARÍCIA, el càstig
dels àvars apareix representat
per la saturnal figura de la
"bèstia-aucell", que devora a
homes als quals expulsa per
l‟anus. Aquestos van a parar a
un forat ple de monedes,
defecades també per un individu
a la gatzoneta (en cuclillas).

- La SUPÈRBIA es representa amb un dimoni que manté, obscenament, abraçada a una
dona, el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre, transformades
en un mirall esfèric.
- Per a El Bosch, com per a tota la tradició medieval, el mirall és l’instrument favorit del
dimoni. El motiu es troba molt difós en les estampes i en les dites populars ("El mirall és
el veritable cul del dimoni").

- Damunt de l‟infern musical
podem observar a uns monjos–
dimoni llegint breviaris, i
monstres-escolanets
(monstruos-monaguillo) que
repiquen la campana, el batall
(badajo) de la qual ha estat
substituït per un ésser humà.

- En la zona inferior dreta, apareix un porc amb un tocat de monja, obligant a un homo a
firmar un document. S‟ha interpretat com la firma d‟un compromís amb el dimoni, però
també pot al·ludir a documentació falsificada, a sentències incorrectes... i, per tant, a la
condemna de jutges i notaris corruptes.

- A la zona inferior es troba
l‟INFERN MUSICAL
(pròpiament dit).
- És una de les escenes més
enigmàtiques i suggerents de
l‟obra.
- Aquesta escena es vol
interpretar com una condemna
de la música profana, la que
s‟associava freqüentment a la
LASCÍVIA, on els instruments
musicals (llaüt, arpa, òrgan de
manovella, flauta...), de
dimensions descomunals, es
transformen en torturadors
dels condemnats.
- Podem veure un condemnat
sodomitzat per una flauta,
carregant una altra flauta com si
fos la creu.

FORMAL,
I ASPECTES
ICONOGRÀFICS (2 p)

- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL.
-En aquesta escena,
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats.
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats,
com Crist i el lladre
dolent, en les cordes de
l’arpa i en el pal del llaüt
(mátil del laúd).

2.- ANÀLISI I ASPECTES ICONOGRÀFICS (2 p)

3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES (1 p)
3.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES

• SEGONA GENERACIÓ
PINTORS FLAMENCS
s‟estén al llarg de la
segona meitat del segle
XV i principis del segle
XVI, destaquen:
• Hans Memling,
• Gerad David, i
• Hieronymus
Anthoniszoon van
Aeken El Bosch.
• Aquesta 2a generació és
contemporània ja al
Renaixement, però el
seu estil i els seus temes
encara es troben més
propers de la generació
anterior que de l‟estil que
s‟està treballant en Itàlia.
3.1.- L’AUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH

• És, cronològicament, el primer
artista que cal considerar en
l‟àmbit pictòric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Països
Baixos.
• El Bosch, malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI, la seva pintura i temàtica es
poden inscriure encara dins de la
tradició gòtica flamenca.
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
EL BOSCH
(c. 1450-1516)

Jeroen Anthoniszoon van Aeken,
El Bosch (c. 1450-1516)
Va néixer, probablement vers 1450, en
Hertogenbosch, una ciutat en el sud del avui
anomenat Regne dels Països Baixos, més
conegut per Holanda. Es va convertir en el
pintor d‟una originalitat extraordinària, el més
original de l‟escola flamenca, pels seus
paisatges plens de figures oníriques i
estranyes.

• El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat, qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟època, una situació
econòmica benestant, cosa
que el va protegir de la
Inquisició.
Noces
• Nascut dins un gremi de pintors, i
essent el germà menor, va haver
d‟adoptar un altre nom, donat que el
familiar li corresponia al primogènit.
• Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc.
El Bosch

- La seva bona situació
econòmica li donà una certa
llibertat a l’hora d’expressar
les seves idees en la pintura,
de manera més personal que la
majoria dels pintors de l‟època.
- Conegut per les seves
enigmàtiques pintures que
il·lustren temes religiosos
complexos amb una
imaginació fantàstica.
- El Bosch viu el canvi entre dues
èpoques. Té els arrels en la
tradició medieval, però no pot
ser contemplat tan sol com un
mer epígon de l‟Edat Mitjana.
En la seva obra es denota el
vitalisme típic d’una societat
en crisi, que està gestant el
germen de l’humanisme
renaixentista.
Hieronymus Bosch “El Bosco” (1450-1516)

- Elements significatius de la
societat on va viure són:
l‟heretgia, la fe, la moral,
l’alquímia, la bruixeria,
l’erotisme, els elements
demoníacs i, com
aglutinant de tots ells, la
religió…
- El Bosch realitza una
crítica de les institucions i
costums del seu entorn, al
mateix temps que ho feren
altres moviments espirituals
de l‟època, per exemple…,
..., la "devotio moderna",
d‟Erasme de Rotterdam....
El Bosch

• Precursor del surrealisme del segle XX, amb quatre segles
d‟anticipació, i clar precedent per a Dalí. Satiritza el món de la
seva època amb un agut sentit crític, humorístic-satíric o
burlesc, mitjançant visions oníriques desenfrenades, plenes
d‟essers monstruosos i figures fantàstiques.
• La seva obra (pintura al·legòrica) està carregada d‟una intenció
moralitzant pròpia de l‟època, en la que el pecat està omnipresent.
• Són famosos els seus retaules desplegables en fusta, en forma de
tríptics, on representa estranyes composicions al·legòriques,
d‟una iconografia insòlita, de petites figures bigarrades, amb un
detallisme minuciós i un gran dinamisme, que fins aleshores es
desconeixia, i el significat de la qual no s‟ha pogut explicar
totalment.
• Alguns opinen que són fruit de vivències personals anteriors. De
totes les maneres, encara que es basava en successos reals, el
Bosch, no es va limitar a contemplar la natura i la realitat, i a
reflectir-la, sinó que va crear un món estrany, imaginari, de
somnis fantàstics. El Bosch dóna vida a éssers estranys, barreja
homes, animals i vegetals, i deforma els rostres dels
personatges.
Hieronymus Bosch
“El Bosco” (1450-1516)

UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El tríptic de la creació o el jardí de les delícies
El tríptic Al·legoria del carro de fenc
L’extracció de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demència
L’adoració dels mags
• Obra més ambiciosa: El jardí de les delícies. La
fantasia es desborda a l’infern, (dreta, més de 50
símbols en clau: figures híbrides home-animals,
turments realitzats amb instruments musicals
enormes, llums misterioses, espais opressius). A
l’Al·legoria del carro de fenc, símbol dels plaers
prohibits, crítica a tots els sectors del poble.

Tríptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Símbol dels plaers materials. Es representen els
pecats del passat, els pecats del present i l’infern o
judici final.

• Aquests quadres semblen una censura
implacable, però la seva inacabable
fantasia els fa divertits i optimistes.
• La seva ironia i burla del món es
contraposen al realisme hieràtic de
Jan van Eyck.
• En aquesta imatge apareix una cirera,
que era considerada un element del
“manjar” paradisíac, símbol d’impudor i
apetit sexual, però que l‟autor ho
contrasta amb la criatura que li ensenya
al peix i desvia l‟atenció de la cirera.

• La seva obra és aparentment caòtica, amb multitud d'escenes col·locades
sense obeir una ordenació espacial clara, però en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors.
• Col·loca sempre la línia de l'horitzó molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i així poder posar successius plans independents
que, a la vegada, es relacionen amb altres. Obra composta per
nombrosos detalls petits, però es basa en una composició molt
reflexionada.

• Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme, l’obsessió pel
pecat, la carn, l’infern…
• La seva temàtica i l‟estil de
representació el converteixen
en un dels autors més
personals de la història de
l’art.
• El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes,
que es troben al Prado.
El Jardí de les Delícies
3.2.- MODELS I
INFLUÈNCIES

S‟ha volgut veure, en aquesta obra, una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de l’Esperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch), que defensava la tornada a
una puresa primitiva, basada en el nudisme i en una total llibertat sexual. No obstant, el fet que
Felip II, el monarca catòlic per excel·lència, en fos un gran admirador, sembla indicar que
en cap cas se li donava, al segle XVI, un significat herètic a l’obra del Bosch.

Així, la interpretació ortodoxa és la d‟una
representació lliure dels passatges de la Bíblia, i
un sermó gràfic, un advertiment contra els
plaers terrenals, exemplificats amb Eva,
perquè sinó esdevindrà el consegüent càstig
infernal. Tan mateix, L’ANÀLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA, si
voleu...

• Albrecht Dürer. Pintor alemany.
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenç (99 x 87 cm)
Museu d’Història de l’Art Viena. Àustria
3.1.- MODELS I
INFLUÈNCIES

El triomf de la mort
(vers 1562, Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Característiques: Ritme frenètic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge. Però més que
representar el paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepció dinàmica, amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes, en el mateix camí que El Bosch. Una
de les seves obres més conegudes és El triomf de la mort.
BRUEGHEL
El VELL

Les visions al·lucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oníriques dels pintors surrealistes del segle XX, que es declaren admiradors del
mestre flamenc.

 Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado
 Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8
 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa
 Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l‟obra d‟art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes
Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l‟Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Tony Llacay i altres. Visualart. Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat. Ed. Vivens Vives. 4ª
reimpressió, Barna 2005
 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002).
 www.artehistoria.jcyl.es
 http://es.wikipedia.org
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cathttp://es.wikipedia.org/wiki/El_jard%C3%ADn_de_las_delicias
 http://www.elangelcaido.org/creacion/019/019eljardin.html
 www.google.es/images
 Alfredo Rivero Rodríguez. www.slideshare.net/canfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna: Estefanía Simón Lozano (2nbB, curs 2010-11)
Professora: M Assumpció Granero Cueves (revisat 2014-15)
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)

21. JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH

21. JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie 21. JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH

Ähnlich wie 21. JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH (20)

Mehr von Assumpció Granero

Mehr von Assumpció Granero (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

21. JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH