1. EL PARTENÓ

1. PARTENÓ, Atenes (447-432 aC)
TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (s. V aC). ORDRE DÒRIC.
Recreació idealitzada de finals de 1846 per Leo von Klenze.
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna 2n A: Mercè Amat Fiol (escultura, 2011-2012)
Alumne 2n B: José Antonio Rodríguez Sánchez (2014-2015)
Professora: M Assumpció Granero Cueves

ART GREC Grècia (cultura Grega)

TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (V aC)

1
PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol
Partenó
Arquitectes
Ictinos (actiu 2a meitat s. V aC) i Cal·lícrates (actiu s. V) / Fídies (en fou el supervisor i escultor)
Cronologia
Segle V aC, època de Pèricles (entre el 447- 438 //432 )
Estil
Grec clàssic
Localització
Acròpoli d’Atenes (Grècia)
Sistema constructiu
Arquitravat
Tipologia
Temple
Material
Marbre rosat de la pedrera del Pentèlic (muntanya que tanca amb l’Himet, la ciutat d’Atenes al nord) i fusta
Dimensions
Planta rectangular: 69’5 x 31 m // Columnes dòriques: 10’5 m (alt) x 1’80 m (diàmetre base)

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODEL I INFLUÈNCIES (1 pt)

Grècia antiga és el principal fonament de la civilització occidental.
1.A.- CONTEXT HISTÒRIC

A les polis (ciutats- estats independents), les formes artístiques van assolir una esplendor insòlita.
Concretament, al període clàssic comprés entre 475-323 aC, entre el final de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre, és l’etapa de màxima esplendor artística, que correspon a la segona etapa de l’evolució de la cultura i civilització grega.

1.A.- CONTEXT HISTÒRIC. PERIODITZACIÓ
HEL·LENÍSTICA ( 323- – 146 aC). Orientalització i atomització dels centres artístics.
CLÀSSICA (segle V, 475 aC – 323 aC).
Moment de màxima esplendor.
ARCAICA (finals segle VIII – segle VI aC).
Comencen a fixar-se els ordres arquitectònics.
Tres etapes

En el segle V aC, ATENES era el principal centre de cultura, tan a nivell artístic com religiós, filosòfic, històric, etc.

Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.

En qualsevol d’aquests camps tot girava entorn de l’home (ANTROPOCENTRISME), fet que va influir també en l’arquitectura, que prenia com a model l’escala humana.

ARQUITECTURA GREGA.
Desenvolupament de les polis (ciutat-estat).

En arquitectura, els grecs concebien l’edifici com a part d’un conjunt, és a dir, es centraven sobretot en el vessant urbanístic de l’arquitectura.

Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
En aquest àmbit es crearen espais per a la vida col·lectiva com l’ÀGORA i, també, l’ACRÒPOLI, aquesta situada a la zona més alta de la ciutat, que tenia la funció d’aglutinar els llocs de culte, a més d’una funció defensiva.

NAIXEMENT DE L’URBANISME.
Organització
de les polis
MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat...
ACRÒPOLIS: recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples).
ÀGORA.
EDIFICIS CIVILS.

NAIXEMENT DE L’URBANISME.
Organització
de les polis
MURALLA.
ACRÒPOLIS.
ÀGORA: plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques,
mercats i transaccions comercials i administració de justícia.
EDIFICIS CIVILS: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats
a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).

Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a centre religiós.
Castellà: Acrópolis.
SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Part de l’antiga ciutat grega situada en un turó o zona elevada amb funció monumental i militar.
Terminologia PAU
PAU 3.- ACRÒPOLI. A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.

Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Terminologia PAU

5.- ÀGORA (A)
Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial, on es reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque espai obert).
Castellà: Ágora.
Àgora d’Atenes. Grècia.
Terminologia PAU
PAU 5.- ÀGORA. Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió..., era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.

5.- ÀGORA D’ATENES (A)
Terminologia PAU

1.B.- ELS ARTISTES I LA SEVA OBRA
FÍDIES
CAL·LÍCRATES
ICTINOS

1.B.- ARTISTES I LA SEVA OBRA. BIOGRAFIA AUTORS
FÍDIES fou el gran escultor (Relleus de les Panatenees i escultures criselefantines dels déus).
FÍDIES . Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC).
Relleus del partenó. Les Ergastinai.

Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (470-456 aC), model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric, i fou el major temple de tot el Peloponès.
1.B.- BIOGRAFIA AUTORS. ARTISTES I LA SEVA OBRA

Fídies: Atena Partenó. Ictinos i Calícrates: Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

Ictinos.Temple dòric d’Apol·lo Epicur, a Bassae.
Cal·lícrates. Atena Niké.
- No es té gaire informació històrica dels altres dos arquitectes, Ictinos i Cal·lícrates, però coneixem algunes obres seves: - ICTINOS: Temple dòric d’Apol·lo Epicur, a Bassae (començat l’any 430 aC). - CAL·LÍCRATES: Petit i elegant temple d’Atena Niké (448-421 aC), a l’Acròpoli d’Atenes.

1.C.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODEL I INFLUÈNCIES

1.C.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL.
MODELS I INFLUÈNCIES
L’arquitectura grega tenia com a referent el sistema arquitravat (marcat per les línies rectes, horitzontals i verticals).

1.C.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL. MODELS I INFLUÈNCIES
Sistema constructiu arquitravat emprat amb anterioritat a Egipte i Creta, així com els mateixos materials: pedra, marbre...

El precedent de la planta rectangular del Partenó és el mègaron micènic:
Mègaron micènic
Construcció rectangular amb dues antes o pilastres que sobresurten després d’un vestíbul, una sala amb quatre columnes i al bell mig la llar, al sostre hi havia una obertura per on sortia el fum i entrava llum.

arquitrau
Així com les columnes protodòriques minoiques del palau de Cnossos seran un antecedent de l’ordre arquitectònic dòric.
Columna protodòrica Sistema arquitravat

Temple de Posidó, Paestum (460 aC). Ordre dòric. Època arcaica (VII-VI aC).
Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC). Ordre dòric. Època clàssica (s. V aC).
És el model a seguir per molts dels temples grecs. El Temple de la Concòrdia d’Agrigent, que tanca la sèrie de construccions dòriques clàssiques, va rebre plenament la seva influència, així com les altres construccions de l’antiga Grècia. Si bé, la majoria de temples, a diferència del Partenó, seran hexàstils (Agrigent, Paestum, Segesta...). La novetat del pòrtic amb 8 columnes, possibilita uns frontons més grossos per poder situar el programa escultòric de Fídies.

Frontons més grossos per poder situar el programa escultòric de Fídies.

Durant el temps que va durar la seva construcció, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes i d’intercanvi d’idees, competint entre ells, que assentarien l’estil clàssic grec.

DÒRIC JÒNIC CORINTI
Els edificis grecs usen els ordres dòric, jònic i corinti, aquest llegat serà imitat per les manifestacions artístiques posteriors: els romans, inspirant-se en els estils arquitectònics grecs, crearen alhora una tipologia pròpiament romana (tosca i compost), sobretot en l’obra civil i d’enginyeria; influirà, també, en el Renaixement italià (segles XIV-XVI); en el període neoclàssic del segle XIX; i, actualment, l’arquitectura postmoderna encara beu de les fonts clàssiques.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL (UIB): 2.B.- Qüestions constructives i tècniques (2 pts) 2.A.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt)

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: 2.A.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt) A.- Temàtica, finalitat i iconografia B.- Entorn i integració urbanística 2.B.- Qüestions constructives i tècniques (2 pts) A.- Arquitectura B.- Escultura C.- Pintura

2.A.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt) A.- Temàtica, finalitat i iconografia (es pot relacionar amb la iconografia les temàtiques d’escultures i relleus de Fídies)

A.- Temàtica, finalitat i iconografia
(es pot relacionar amb la iconografia les temàtiques de les escultures i els relleus de Fídies).
Atena Parthenos. Fídies
2.A.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
El Partenó és un temple que els atenesos van dedicar a la deessa Atena Pàrtenos, després de derrotar els perses. Atena era considerada la protectora de la ciutat, una ofrena per agrair els èxits de la ciutat a la seva deessa de la guerra, la saviesa i les arts.

A.- Temàtica, finalitat i iconografia (es pot relacionar amb la iconografia les temàtiques de les escultures i els relleus de Fídies).
La seva construcció, durant l’època de Pèricles, coincideix amb l’inici de la reconstrucció de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les Guerres Mèdiques, per això, la construcció d’aquest perfecte edifici, el Partenó, exemplificava la supremacia política, econòmica i cultural atenenca (controla la Lliga de Delos i el seu tresor, que fou traslladat a Atenes).

El Partenó no pot ser considerat pròpiament un temple, ja que no hi havia altar, sinó una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d’Atenes, la superioritat del règim democràtic front l’aristocràtic.

Els temples que s’hi podien trobar a l’ACROPÒLI, com és el cas del PARTENÓ, no servien d’aixopluc als fidels, ni estaven pensats per a la reunió col·lectiva dels fidels.

Vista general de l’Acropoli.

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
Les grans cerimònies religioses es realitzaven sobre l’esplanada que hi havia davant el temple.

A.- Temàtica, finalitat i iconografia (es pot relacionar amb la iconografia les temàtiques de les escultures i els relleus de Fídies).
Per aquest motiu el tractament interior és limitat i es centra l’atenció en la part externa de l’edifici (tot el contrari a Roma, on l’interior dels temples eren molt decorats, per exemple el Panteó d’Agripa).

5
EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC) DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA
3v

A Grècia, la policromia es trobava a la part externa de l’edifici.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: 2.A.- Qüestions funcionals i simbòliques (1 pt) A.- Temàtica, finalitat i iconografia B.- Entorn i integració urbanística 2.B.- Qüestions constructives i tècniques (2 pts) A.- Arquitectura B.- Escultura

2.A.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt) B.- Entorn i integració urbanística

B.- Entorn i integració urbanística
El Partenó forma part del complex urbanístic i religiós de l’Acròpoli d’Atenes. El temple té orientació Est/Oest. La façana principal mira a l’est (punt on surt el sol) i dóna l’esquena a l’entrada del recinte de l’Acròpoli (Propileus).

Propileus. Mnèsicles.

La seva majestuositat i ubicació en el punt més alt de la muntanya el converteixen en l’element vertebrador del conjunt d’edificis del seu voltant l’Erectèon (al nord) i els Propileus i el petit temple d’Atena Nike (al seu oest).

2.C.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pts) A.- Arquitectura B.- Escultura C.- Pintura

A.- Arquitectura
2.B.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2pt)
El Partenó va ser construït seguint els preceptes de l’ordre dòric. És un temple, segons les columnes a les façanes principals, octàstil (té 8 columnes a les façanes anterior i posterior); amfipròstil, amb dos pòrtics hexàstils, perquè a les dues façanes hi ha una segona filera de sis columnes; i perípter, perquè tot l’edifici està completament envoltat de columnes.

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC). Atenes, Grècia (planta).
A.- Arquitectura

Tipus de temples
Monòpter
Àpter in antis
Pròstil
Amfipròstil
Perípter
Dípter
TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICIÓ COLUMNES
Monòpter (Tholos) Dit d’un temple circular que no té murs, sinó un cercle de columnes que sustenten el sostre

Tipus de
temples
Dístil (2)
Tetràstil (4)
Hexàstil (6)
Octàstil (8)
Decàstil (10)
TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES
Tetràstil
Hexàstil
Octàstil

Dues columnes
Més de dues columnes i tan sols en façana principal
Més de dues columnes en ambdues façanes
Envoltat de columnes per tots els seus costats
Columnes adossades al mur
Peristil doble
Planta circular
Tholos
Tipologia
del temple grec
Hexàstil
Tetràstil
Octàstil
Monòpter o tholos
Dístil
RECORDATORI

A.- Arquitectura
El temple s’erigeix sobre un basament de tres graons (estereòbat o crepidoma), culminant amb un últim graó o plataforma (estilòbat), que junts constitueixen l’escalinata que hi dóna accés a l’edifici per tot el perímetre (des de qualsevol dels quatre punts cardinals, cosa que no permetien el temples romans posteriors, dotats de podi i només amb accés frontal al santuari.

A.- Arquitectura
Sobre l’estilòbat s’aixequen, sense base, les columnes dòriques, 8 a la façana principal i 17 a les laterals (15+15+8+8 = 46 per tot el perímetre).

A.- Arquitectura
Els fusts robustos, formats per tambors superposats i decorats per estries d’aresta viva (tambors que s’unien mitjançant gafes metàl·liques situades al mig de cada peça).

A.- Arquitectura
Els capitells, purament dòrics (sense cap mena de decoració), consten d’un collarí (motllura anular, quasi inapreciable), l’equí (en forma de con) i l’àbac (quadrangular).

El Partenó. Estructura i escultura.
B.- Escultura
El fris interior (jònic), que envolta la cel·la, representa una processó en honor a la deessa Atena, “la processó de les Panatenees”.

B.- Escultura
El fris interior (jònic), que envolta la cel·la,
representa una processó en honor a la deessa
Atena, “la processó de les Panatenees” (relata
el seguici que cada any feien les joves
atenenques, per tal d’oferir a la deessa Atena un
vel, un “peplum” teixit per elles), relleu també de
Fídies amb una tècnica molt depurada
(“drapejat” o draps mullats, “paños mojados”),
així com la representació del relleu dels genets
amb gran dinamisme i vitalitat.

B.- Escultura (ampliació)
“La processó de les Panatenees” (relata el seguici que cada any feien les joves atenenques, per tal d’oferir a la deessa Atena un vel, un “peplum” teixit per elles), relleu també de Fídies amb una tècnica molt depurada (“drapejat” o draps mullats, “paños mojados”).

Relleu actual i relleu reconstruït.

L’obra més espectacular i impressionant, dels relleus de Fídees, és la processó de les Panatenees, un fris de 160 m de llargària i una banda esculpida de 1’05 m d’altura, que envolta la cel·la del Partenó. El fris es remunta a la celebració de les Panatenees que es basava en una sèrie de jocs i concursos

Les processons començaven a la porta del Dipylon (entrada oest de l’antiga Atenes) i acabaven a l’Acròpoli.
Les dones portaven el peple (rica túnica cosida per elles mateixes) a la imatge primitiva de d’Atena.

Mentre els homes queden dividits en tres grups: els que estan a punt de muntar a cavall (1), els que ja ho han fet (2) i es mouen cap en davant, i els que porten animals pel sacrifici (3).

(1) A punt de muntar a cavall.

2) Els que ja ho han muntat i es mouen cap en davant.

3) Els que porten animals pel sacrifici.
Fris Panatenees: Conduint el bou al sacrifici.
Museu Britànic.
Fris Panatenees: Vaques al sacrifici.

Totes aquestes escenes són observades pels déus, que relaxats, no hi paren gaire atenció. Posidó i Apol·lo, per exemple, enraonen un amb l’altre, i Àrtemis mira cap a una altre costat sense que la seva presència sigui advertida pels humans.
Fris est del Partenó. Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu de l’Acròpoli (442-438 aC).

A més del significat clarament religiós, Fídies va captar i reflectir l’interior dels personatges, fins i tot, el nerviosisme dels cavalls o el terror dels vedells, que són conduïts al sacrifici.
Fris Panatenees: Vaques al sacrifici.

El fris té una doble funció, commemorativa, donat que és un esdeveniment important, en la vida del poble atenès, donar gràcies oferint a la deessa Atena i, també, representativa perquè Fídies en la processó plasma el conjunt de ciutadans. El fris, el temple i totes les escultures de l’Acròpoli es construïren per encàrrec dels governants d’Atenes.

El Partenó. Estructura i escultura.
B.- Escultura
El fris exterior estava dividit en tríglifs i mètopes.

B.- Escultura
El fris exterior estava dividit en tríglifs i mètopes, a les noranta-dues mètopes (només se’n conserven denou, entre les que hi ha in situ, al Museu Britànic i al Museu de l’Acròpoli) hi havia escultures en alt relleu de temàtica mitològica i llegendària, que representaven escenes de combats (Gigantomàquia a l’est, la guerra de Troia al nord, Amazonomàquia al oest, i Centauromàquia al sud).

El fris exterior: tríglifs i mètopes, escultures en alt relleu de temàtica mitològica i llegendària, que representaven escenes de combats (Gigantomàquia a l’est, la guerra de Troia al nord, Amazonomàquia al oest, i Centauromàquia al sud).

1
PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES
5v

1
PARTENÓ (447- 438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES

A l’Oest: Representen la lluita entre grecs i amazones (la Amazonomàquia).
Al Sud: Una mica millor conservades, la lluita contra els centaures (la Centauromàquia).
Al Nord: Molt deteriorades, representen escenes del saqueig de Troia (la guerra de Troia).
A l’Est: Descriuen la batalla dels déus contra els gegants que varen voler apoderar-se de l’Olimp (la Gigantomàquia).

Fídies va escenificar mites i llegendes per tal de celebrar el triomf de les forces de l’ordre i la civilització damunt el caos i la barbàrie. Representen a Atena i Teseu (rei mític d’Atenes), en les lluites per defensar la ciutat d’Atenes dels centaures, dels gegants i de les amazones.

Mètopes decorades.

Mètopes de lluita entre centaures i lapites.

Mètopes de la Centauromàquia.

Autoretrat?
Fídies és considerat el paradigma del classicisme, tant per la seva activitat múltiple (pintor, escultor, orfebre, arquitecte i director d’obres en la restauració del Partenó), com per haver conquerit la bellesa ideal i la perfecció plàstica en la seva obra escultòrica.

Autoretrat?

B.- Escultura
De l’entaulament queda la cornisa, que sobresurt a la part superior del fris. Als extrems de la cornisa i al cim del frontó o carener es col·locaven unes escultures petites de terracota, anomenades acroteris (elements de decoració que servien per a dissimular els conductes de desguàs de la coberta).
Sobre la cornisa, que en origen estava decorada escultòricament, s’aixequen els frontons que formen els triangles de les façanes oriental i occidental, frontons que estaven plens d’escultures de Fídies, algunes de les quals encara es conserven.

Al frontó oriental (façana naos) destacava el naixement d’Atena; al frontó occidental (façana opistòdom), la disputa de la deessa Atena i el déu Posidó per la possessió de la polis atenenca. Els frontons estaven emmarcats per una coberta a dos aiguavessos, actualment perduda.
B.- Escultura

Al frontó oriental (façana naos) destacava el naixement d’Atena; al frontó occidental (façana opistòdom), la disputa de la deessa Atena i el déu Posidó per la possessió de la polis atenenca. Els frontons estaven emmarcats per una coberta a dos aiguavessos, actualment perduda.

Recreació del frontó oriental del Partenó.
Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus.
El frontó oriental (façana anterior de la pronaos que dóna accés a la naos o cel·la) representava el naixement de Palas Atena del cervell de Zeus, que és contemplat per altres déus i personatges mitològics.

Recreació del frontó oriental del Partenó.
Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus.

Frontó oriental: Naixement de Palas Atena, que és contemplat per altres déus i personatges mitològics, l’escena té lloc amb l’aurora, i Fídies ho transmet amb una imatge estètica insuperable, per l’esquerra irromp el carro d’Hèlios (el sol) i per la dreta Selene (la lluna) que s’oculta dins l’oceà, i com a espectadors, els mateixos déus i el poble d’Atenes.

Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe. Museu Britànic.

Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe. Museu Britànic.
A sobre, representació de part de Les Parques.

Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Heracles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i dempeus , Artemisa, Iris o Hebe. Museu Britànic.

Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís (reproducció).

Frontó oriental (façana Cel·la): Dionís o Hèrcules o Heracles. Museu Britànic.

Frontó oriental (façana Cel·la): Dionís o Hèrcules o Heracles. Museu Britànic.
Reproducció in situ.

Reproducció in situ.

Frontó oriental (façana Naos): Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc). Museu Britànic.

Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís o Hèrakles; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe; Hebest (dreta).

Frontó oriental: Hefest , Hera, Zeus, Atena i Posidó.

Frontó oriental: Hera, Zeus, Atena i Posidó.

Frontó oriental: Les Parques . Museu Britànic.

PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
Frontó oriental: Les Parques . Museu Britànic.

Frontó oriental: A la dreta Selene (la lluna) que s’oculta dins l’oceà. Museu Britànic.

Recreació del frontó occidental (opistòdom) del Partenó.
Lluita entre Atena i Posidó. Museu Acròpoli.
Al timpà occidental (façana posterior de la pronaos, que dóna accés a l’opistòdom) es representa la lluita entre Atena i Posidó (déu del mar) per el domini d’Atenes. Posidó oferí al poble un cavall i Atena una olivera, el poble s’estimà més l’olivera, així que convertiren Palas Atenea en la seva protectora.

Recreació del frontó occidental (opistòdom) del Partenó. Lluita entre Atena i Posidó. Museu Acròpoli.

Frontó occidental (opistòdom): Nu; dues escultures; detall enfrontament Atena i Posidó.

A.- Arquitectura; i B.- Escultura
A l’interior, la planta rectangular està dividida en dues estances, la naos o la cel·la i l’opistòdom, incomunicades i separades per un mur, fet que determina les dues façanes.
Davant cada una de les cel·les se situa un pòrtic hexàstil.
L’accés a la naos es feia a través de la pronaos (pòrtic oriental hexàstil), que servia d’avantsala al lloc sagrat, on es guardava la majestuosa estàtua criselefantina (d’or i vorí) de la deessa Atena (12,8 m), esculpida per Fídies.
La naos no està dividida en naus, com ho estaran més endavant les esglésies bizantines o romàniques, sinó que té dues fileres de columnes laterals i una posterior que envolta el sancta santorum de l’estàtua de la deessa, envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma de “U”.

dues fileres de columnes laterals i una posterior que envolta el sancta santorum de l’estàtua de la deessa, envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma de “U”.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
30.- CEL·LA (A). Sinònim: 96.- Naos.
• SELECTIVITAT juny 2010/A: Cambra interior del temple grec, on normalment se situa la imatge del déu.
•PAU 30.-CEL·LA. Al temple clàssic, sala que guarda l'estàtua de la divinitat.
Anar a índex…

La porta i les finestres obertes als murs de la naos estaven situades estratègicament perquè quan sortís el sol il·luminés l’estàtua. En aquest espai secret (cel·la) no hi entrava ningú, tan sols el sacerdot; aquí estava l’estàtua d’Atena Pàrtenos.

L’estàtua d’Atena Pàrtenos estava dempeus, vestida i armada en casc, llança i ègida, l’escut sagrat (ègida: cuirassa de pell de cabra i per extensió escut).

Com a estàtua central del temple, que se situava a l’interior de la naos, cal destacar la gran escultura criselefantina d’Atena Pàrtenos.

Reconstrucció Atenea Partenó

Per a l’Acròpoli Fídies en va fer dues, una de bronze de 15 m per a l’exterior, avui desapareguda, Atena Promakos, i aquesta bellesa criselefantina (realitzada en materials nobles, or i vori, i ulls d’esmaragda), de 12’8 m, per a la cel·la del Partenó, també desapareguda. D’aquesta només en resta una còpia del s. III aC a escala reduïda, al Museu Arqueològic d’Atenes: l’Atena Varvakíon.
Reconstrucció Atenea Partenó
Atenea Varvakíon
Còpia Atenea Promakos

TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (s. V aC). ORDRE DÒRIC.
Recreació idealitzada de finals de 1846 per Leo von Klenze.

Reconstrucció de la estàtua, creada en el 1990 per Alan Le Quire, en El Partenó de Nashville, Tennessee, USA.

A l’oest s’obria un pòrtic, també hexàstil, que donava accés a la sala més petita o opistòdom (anomenada també “Partenó”, donà nom al temple) que, presidit per quatre columnes jòniques altes que aguantaven el sostre de fusta, guardava a l’interior el tresor del temple (recordeu les 4 columnes que envoltaven la llar en el mègaron micènic).

En aquest sentit, cal dir que allò que avui dia fa especial, aquesta obra arquitectònica, són els efectes òptics aconseguits pels arquitectes, que fan del PARTENÓ una obra especial. Així, les línies aparentment horitzontals o verticals es corben o s’inclinen per corregir les distorsions òptiques que causa la perspectiva en el conjunt.
El Partenó és una SÍNTESI PERFECTA ENTRE TRADICIÓ DÒRICA (robusta, austera i monumental) I LA NOVETAT JÒNICA, que va dulcificar les proporcions i va agafar l’home com a mesura en la recerca de l’harmonia constructiva, paraula grega que significa “unió bella del que és divers”.

Els REAJUSTAMENTS ÒPTICS més importants, utilitzats per Ictinos i Cal·lícrates amb la finalitat d’aconseguir la PERFECCIÓ I L’HARMONIA VISUAL TOTAL de la línia recta, foren realitzats amb una gran precisió matemàtica, utilitzant càlculs matemàtics complexos (èntasi, per exemple). Són:

Correccions òptiques
b) Columnes dels extrems amb més diàmetre que la
resta i s’inclinen cap a dintre (per oferir més
resistència i compensar la visió de què es tomben cap
enfora, així pareixen iguales a la resta, donat que per
la seva situació poden donar sensació de ser més primes).
a) Lleugera curvatura ascendent d’entaulament i l’estilòbat, per a evitar la sensació de bombament o vinclament, que es formin panxes al centre (“pandeo”).

Correccions
òptiques
c) Lleuger bombament o eixamplament del fust, al centre
de les columnes, per a evitar la sensació d’aprimament
(èntasi), i s’aprimen cap a la part superior.
d) Intercolumnis desiguals, més estrets cap els cantons (columnes més juntes), per què semblin tots iguales.
e) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de
les columnes o amb el centre dels intercolumnis.

PARTENÓ, Atenes (447-432 aC)
TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.

4) Èntasi
central
5) Intercolumnis de
diferent tamany,
cantons més estrets
1) Entaulament i
grades corbats
2) Columnes inclinació cap a dins
6) Tríglifs al centre
dels intercolumnis
3) Columnes més grosses als extrems

El Partenó. Planta i alçat

ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA D’UN TEMPLE HEXÀSTIL

Opistòdom
Perístil
Columna “in Antis”
Estilòbata
Estereòbat
Pronaos
Naos o Cel·la
ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA D’UN TEMPLE HEXÀSTIL

C.- Pintura
L’edifici posseïa durant la seva esplendor una blancor enlluernadora, que era realçada per la viva policromia a les parts altes (capitells, tríglifs, mètopes, timpans dels frontons).

C.- Pintura (ampliació)
POLICROMIA

C.- Pintura (ampliació)
S’han trobat restes de pintura sobre marbre, la qual cosa fa pensar que el Partenó estava policromat.

Degut a la seva BELLESA i a la TÈCNICA CONSTRUCTIVA emprada, el Partenó s’ha considerat la CREACIÓ MÀXIMA de l’ARQUITECTURA GREGA..., i ...

El Partenó s’ha considerat la CREACIÓ MÀXIMA de l’ARQUITECTURA GREGA, i un EXEMPLE de REFINAMENT i ESVELTESA, a la vegada que un model de SÍNTESI ABSOLUTA ENTRE ARQUITECTURA, ESCULTURA i PINTURA (frase semblant, amb algunes variants, a la que emprareu per al comentari d’altres obres greges).
A.- Arquitectura; B.- Escultura; i C.- Pintura

3.- EL PARTENÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA (per pujar nota)

3.- EL PARTENÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA
El Partenó ha tingut una història força agitada. Al segle VI dC va ser transformat en una església cristiana, dedicat a la Saviesa Divina (santa Sofia). Durant l’ocupació catalano-aragonesa, en el segle XIV dC, el temple es va dedicar a santa Maria de Cetines i era vigilat, de dia i nit, per ordre del rei Pere IV el Cerimoniós, per la seva importància artística i cultural (Pere IV fou duc d’Atenes i Neopàtria).

Es va mantenir sencer fins al segle XVII, quan els turcs el van utilitzar com a polvorí durant la guerra amb Venècia i va esclatar, essent destruït parcialment per una bomba veneciana el 1687 (l’interior del Partenó i 14 de les 46 columnes).
Sota la dominació turca, al segle XV, es convertí en una mesquita amb un minaret altíssim.

Després, part dels marbres es varen utilitzar per fer altres edificis i l’anglès Lord Elgin es va emportar al seu país algunes escultures i relleus dels frisos que decoraven el temple (els va comprar a partir de 1779), avui al Museu Britànic de Londres.

En 1984 s’inicià un ambiciós projecte de restauració per reparar els danys causats pel terratrèmol de tres anys abans (1981), tot i la falta de fons econòmics grecs i les vagues, que endarreriren el calendari, es van solucionar els problemes de la construcció amb posterior finançament europeu.
El terratrèmol de 1894 el va acabar de destruir. Finalment fou reconstruït, a partir de 1921.

I avui no tan sols s’enfronta a un nou enemic, l’erosió mediambiental, sinó que, el dia 2 d’octubre de 2014, ens vam assabentar pels periòdics del perill d’ensorrament de la plataforma de pedra del temple.
“ES CAU EL PARTENÓ?”

Els perits duen treballant des del 3 de gener de 2014, quan va caure una pedra en la zona sud-oest, que denotava la “inestabilitat del terreny”; creuen que és degut al drenatge de l’aigua de pluja i al clavegueram de les aigües residuals, i alerten que urgeix posar-hi remei i cercar solucions d’immediat, perquè sembla que l’afer és seriós i posa en perill aquesta construcció mil·lenària...,
..., el TEMPLE MÉS EMBLEMÀTIC DE LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL que, després de 2.500 anys, s’ha anat enfrontat als diferents envits de la seva història:
 la climatologia,
 la geologia,
 les guerres i les successives dominacions i,
 fins i tot, l’espoli.

Grècia està sumida en la crisi actual i la comunitat internacional exigeix la salvaguarda d’aquest baluard de la civilització.

TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC.
Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

4.- ALTRES CONSTRUCCIONS CLÀSSIQUES (per l’excel·lència)

4.- ALTRES EDIFICIS NOTABLES ACRÒPOLIS ATENES
- Propileus o portes monumentals d’accés a la ciutadella.
- Erectèon amb el pòrtic de les cariàtides.
- Temple de la Victòria Àptera o Atena Nike.

4.- ALTRES EDIFICIS NOTABLES ACRÒPOLIS ATENES

4.- ALTRES TEMPLES DÒRICS O JÒNICS A GRÈCIA
Altres temples dòrics:
- Els tres temples de la Magna Grècia a Paestum: la Basílica, el temple de Posidó i el temple de Ceres.
- Tresor dels Atenencs, Delfos.
- Tolos, temple de planta rodona, Delfos.
- Temple de Zeus, a Olímpia (model d’ordre dòric).
- Hefestèon d’Atenes.
Temples jònics:
- Erectèon, a l’Acròpoli d’Atenes.
- Artemísion d’Efes.
- Temple d’Apol·lo, o Didimèon, Dídima.

 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii
 http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK
 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 almez.pntic.mec.es/.../escultura_griega2.htm
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cat
5.- BIBLIOGRAFIA

 http://www.voyagesphotosmanu.com/guerras_grecia.html
 http://es.wikipedia.org
 ttp://sapiens.ya.com/antiqvae2/crono_arte_gr.htm
 http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/300/termopilas1.htm
 https://sites.google.com/site/historiografia1grecia/las-guerras-mdicas
 http://mitxihistoria.blogspot.com/2008/11/hant-las-guerras-mdicas-v-la-tercera.html
 http://www.unizar.es/hant/Grecia/batallaplatea.html
 http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/2944/leccion_13_- _la_pentecontecia_%28byn%29.pdf
 http://lamemoriadeclio.blogspot.com/
 http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html
 http://picasaweb.google.com/alvazapa
 http://picses.eu/domain/upf.edu/42
 http://picsicio.us/keyword/el%20partenon%20de%20grecia/
 http://sobregrecia.com/2008/03/15/el-agora-de-atenas/
5.- BIBLIOGRAFIA

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna 2n A: Mercè Amat Fiol (escultura, 2011-2012)
Alumne 2n B: José Antonio Rodríguez Sánchez (2014-2015)
Professora: M Assumpció Granero Cueves

1. EL PARTENÓ

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie 1. EL PARTENÓ

Ähnlich wie 1. EL PARTENÓ (20)

Mehr von Assumpció Granero

Mehr von Assumpció Granero (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

1. EL PARTENÓ