Restauracio borbonica (1874-1898)

recursos SORTIR
Armand FigueraLa Restauració Borbònica (segle XIX) Història d’Espanya i Catalunya
Tornar
Restauració (segle XIX) Restauració (segle XX)
Alfons XIIIAlfons XII
1875 1931
Regència
Maria Cristina
19021885
“Pronunciamiento” de Sagunt (Martínez Campos)
Alfons XII, rei d’EspanyaProclama
Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo
Alfons havia proclamat els seus principis enAlfons havia proclamat els seus principis en
elel “Manifest de Sandhurst”
Alfons havia proclamat els seus principis enAlfons havia proclamat els seus principis en
elel “Manifest de Sandhurst”
1 Inici del període1 Inici del període
Exercici 1Exercici 1
DOSSIER
Al final del sexenni revolucionari

recursos SORTIR
Tornar
La Constitució de 1876La Constitució de 1876
Partits dinàstics
BipartidismeBipartidisme
Partit Conservador (Cánovas del Castillo)
Amb el suport dels partits conservadors de l’època d’Isabel,
Església...Defensors del: Proteccionisme, catolicisme, sufragi
censatari. (Llei electoral restringida.)
Partit Liberal (fusionista) (P.M. Sagasta)
Demòcrates, radicals, progressistes, antics republicans moderats...
Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals,
comerciants i industrials. (defensors de: Llei sufragi universal (1890), dret
d’associació, abolició de l’esclavitud...)
Amb alternança pacífica en el poder
(amb la mort d’Alfons XII es fa el Pacte del Pardo)
2 El sistema polític de la Restauració2 El sistema polític de la Restauració
Alfons XIIAlfons XII
Maria CristinaMaria Cristina
SagastaSagasta
CánovasCánovas
Dos pilars: Bipartidisme i ConstitucióDos pilars: Bipartidisme i Constitució

recursos SORTIR
Tornar
En realitat l’Espanya real es basava en el domini de l’oligarquia i
caciquisme a través de la manipulació i el frau electoral
En realitat l’Espanya real es basava en el domini de l’oligarquia i
caciquisme a través de la manipulació i el frau electoral
3 La pràctica del sistema polític3 La pràctica del sistema polític
Mecanisme electoralMecanisme electoral
Compra de vots
Coacció
Falsejament del sufragi
(amb la tupinada)
D’aquesta manera es consolidava el
poder i control de la Oligarquia
(Classes dominants)
La Restauració BorbònicaLa Restauració Borbònica
El ReiEl Rei Anomena un nou govern i el ministre de governació organitza les eleccions
Prepara l’encasellat (la llista dels diputats)
Anomena nous governadors civils
Que faran arribar les directrius
del govern als cacics
Aquests
controlaran el vot
Taula eleccions

recursos SORTIR
Tornar
4 Les etapes i els fets de la Restauració del segle XIX4 Les etapes i els fets de la Restauració del segle XIX
Alfons XII
1875
Regència
Maria Cristina
19021885
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)
Derrota carlina i exili de Carles VII (autoproclamat rei carlí)
El carlisme es converteix en un partit d’extrema dreta
La guerra de Cuba: “La guerra llarga”La guerra de Cuba: “La guerra llarga”
Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara”
(Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva
Cuba libre!)
Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón. El general Martínez
Campos va derrotar els independentistes i va prometre
amnistia i autonomia.
En primer lloc cal destacar la pacificació del paísEn primer lloc cal destacar la pacificació del país

recursos SORTIR
Tornar
Alfons XII
1875
Regència
Maria Cristina
19021885
Els partits dinàstics s’alternaren en el governEls partits dinàstics s’alternaren en el govern
Entre 1875-1881Entre 1875-1881
Govern autoritari de Cánovas, a la
recerca del bipartidisme
Entre 1885-1890Entre 1885-1890
Etapa liberal “el
Parlament Llarg”
Sufragi universal (1890)
Llibertat d’associació
Abolició de l’esclavitud
Pacte del Pardo
Taula eleccions
“Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia, 1890“Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia, 1890

recursos SORTIR
Tornar
Alfons XII
1875
Regència
Maria Cristina
19021885
El carlismeEl carlisme Integristes (Nocedal)
Tradicionalistes (Vàzquez de Mella)
El republicanismeEl republicanisme Federalistes (Pi i Margall)
Unionistes (Salmerón)
Radicals (Ruiz Zorrilla) (Lluita armada)
El regionalisme i
el nacionalisme
El regionalisme i
el nacionalisme
Catalanisme
Nacionalisme Basc (PNV_ Sabino Arana)
Nacionalisme gallec
El socialisme i
l’anarquisme
El socialisme i
l’anarquisme
PSOE_ Pablo Iglesias
L’oposició política al sistemaL’oposició política al sistema

recursos SORTIR
Tornar
Alfons XII
1875
Regència
Maria Cristina
19021885
1898
Pèrdua de Cuba i Filipines

recursos SORTIR
Tornar
“La Guerra chica” 1895 - 1898“La Guerra chica” 1895 - 1898
5 La pèrdua de Cuba5 La pèrdua de Cuba
Insurrecció cubana (José Martí “Crit de Baire”) i a Filipines
Repressió espanyola (Martínez Campos dóna pas a Valerià Weyler)
WeylerWeyler
“trochas”
Camps de concentració
“Política de reconcentración”
Els comandants de la rebel·lió

recursos SORTIR
Tornar
Voladura del “Maine”
Repressió espanyola (Valerià Weyler)
Intervenció americanaIntervenció americana
Campanya patriòtica bèl·lica
Hearst,
William
Randolph
Expansionisme americà (William McKinley)

recursos SORTIR
Tornar
Expansionisme americà (William McKinley)
Derrota espanyolaDerrota espanyola
Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba
Tractat de París (1898)
Almirall Cervera
Theodore Roosevelt i els “Rough Riders”

recursos SORTIR
Tornar
Expansionisme americà
Derrota espanyolaDerrota espanyola
Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba
Tractat de París (1898)
ConseqüènciesConseqüències
Pèrdues econòmiques i humanes (crisi)
Crisi cultural (Generació del 98)
Crisi social (Regeneracionisme, Joaquin Costa) Joaquín CostaJoaquín Costa

recursos SORTIR
Tornar

recursos SORTIR
Tornar
Al final del sexenni revolucionari
Sexenni revolucionari o democràtic
Revolució
de La Gloriosa
PrimPrim
1868 1874
Constitució 1869Constitució 1869
Monarquia constitucional
Amadeu IAmadeu I
1871-1873
La RepúblicaLa República
Parlamentària Presidencialista
SerranoLluita entre
unitaris i federalistes
Autoritarisme
Esclaten diverses insurreccions armadesEsclaten diverses insurreccions armades
Cuba
1868
(primera guerra independentista)
Carlins
1872
Revoltes
cantonals
1873
Cop
d’Estat
Martínez
Campos

recursos SORTIR
Tornar
“Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i
exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com
restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb
els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes
classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara,
executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu
despatx situat al centre de Madrid.
Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la
multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es
dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies
ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys,
anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o
d’un policia vestit amb un conjunt prestat.
El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia
disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el
sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de
respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots
emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte.
(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la
immediata direcció del governador civil de cada província.
(...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema
representatiu amb aquestes bases?”
El frau electoral
Valentí Almirall, España tal como es. 1889Valentí Almirall, España tal como es. 1889
tornar

recursos SORTIR
Tornar
“Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia, 1890“Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia, 1890
L’Esquella de la TorratxaL’Esquella de la Torratxa
tornar

recursos SORTIR
Tornar
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel
II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic
a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada per tots els
precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les institucions
representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant els trenta-
cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de ma mare fins
que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera.
[…] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense
Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics
temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar-
la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats
als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i
concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure.
[…] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les
coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni
deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni,
com a home del segle, veritablement liberal.
Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874)
El Manifest de Sandhurst
tornar
Pautes comentari
d’una font

recursos SORTIR
Tornar
Les eleccions de la Restauració Reformes socials
Pacte del PardoPacte del Pardo
tornar
Comentari d’una gràficaComentari d’una gràfica

recursos SORTIR
Tornar
La guerra de Cuba: L’opinió de
Martínez Campos
tornar
Martínez Campos:
"Los pocos españoles que hay en la isla sólo se atreven a proclamarse tales en
las ciudades: el resto de los habitantes odia a España. Cuando se pasa por los
bohíos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus
maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano."
A continuació comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures
dràstiques, però que ell no te les condiciones morals per a fer-ho.
"Sólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las de inteligencia,
valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si
hablando con él el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace;
estamos jugando la suerte de España."

recursos SORTIR
Tornar
La guerra de Cuba: El mapa de la guerra
tornar
Notes: 1) Ferrocarrils cubans al 1868; 2) Límits
provincials; 3) Llocs de l’aixecament del 1868; 4)
Llocs célebres a la Guerra Llarga; 5) Llocs de
l’aixecament del 1895; 6) La "invasió d’Occident";
7) Intervenció nordamericana; 8) Zones de major
resistència espanyola; 9) Zones de predomini de la
insurrecció cubana.

recursos SORTIR
Tornar
Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En
atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los
Estados Unidos, éstos, mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las
obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional (...)
Art 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están
ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago
de las Marianas o Ladrones.
Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las islas Filipinas
(...).
Art 5°. Los Estados Unidos, (...) transportarán a España, a su costa, a los soldados
españoles que hicieron prisioneros de guerra las fuerzas estadounidenses al ser
capturada Manila.
Tratado de París del 10-12-1898

recursos SORTIR
Tornar
tornar
L’oncle Sam arrancant les darreres
colònies espanyoles
Dibuix satíric de M. Moliné a la Campana de Gràcia
(1896) criticant la política dels Estats Units respecte a
Cuba

recursos SORTIR
Tornar
tornar

recursos SORTIR
Tornar
tornar
Més il·lustracions

recursos SORTIR
Tornar
1.- Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas
exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán
concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas
en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta
órden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será
considerado rebelde y juzgado como tal.
2.- Queda absolutamente prohibido, sin permido de la
autoridad militar del punto de partida, sacar productos
alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o
por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y
condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes.
3.- Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las
conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden
recibir la protección adecuada".
Proclama de Weyler sobre la reconcentració tornar

recursos SORTIR
Tornar
La Constitució de 1876La Constitució de 1876
Flexible (Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern)
Confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es
permet la llibertat de consciència)
Estableix la Monarquia Constitucional
Sobirania compartida (Entre el Rei i les Corts, amb àmplies
competències a la monarquia: La Corona era inviolable, exercia el
poder executiu i tenia dret de vet, anomenava i destituïa el govern i
disposava de la iniciativa de les lleis)
Dues cambres legislatives: Senat i Congrés de Diputats
Llibertats individuals (drets d’associació, reunió i llibertat
d’expressió) Malgrat que a la pràctica seran molt
limitades per l’acció dels governs.
Exercici 2Exercici 2
voluntari
DOSSIER

recursos SORTIR
Tornar
Títol
És una gràfica: una taula de valors, una sèrie estadística i de caràcter polític
Període
Aspectes
Dades a tenir en compte
Procedència
Anàlisi dels resultats

recursos SORTIR
Tornar
Diagrama de barresDiagrama de barres

recursos SORTIR
Tornar
RecursosRecursos
Articles de Vicente Moreno CullellArticles de Vicente Moreno Cullell
El sistema polític de la Restauració (aquí)
Bipartidisme, torno pacífic i caciquisme (aquí)
El Partit Conservador (aquí)
El Partit Liberal (aquí)
Exèrcit i Restauració (aquí)
Església i Restauració (aquí)
El republicanisme durant la Restauració (aquí)
Eloi Gonzalo “l’heroi de Cascorro”
La visió cubana de la guerra
Vídeos sobre la guerra de CubaVídeos sobre la guerra de Cuba
Video sobre la guerra de Cuba
Els tres Cants de Guerra :1896-1899 (Joan Maragall i Gorina)
Francesc Pi i Margall i la guerra de Cuba
Textos sobre la guerra de CubaTextos sobre la guerra de Cuba
http://www.mgar.net/cuba/cuba_98.htm

recursos SORTIR
Tornar
Descripció d’una font
1.- Tipus de font i de què tracta
2.- Context històric
1.1.- Tipus de font
Indica si és un text o bé un altre tipus de font no textual (mapa, fotografia, ...)
Si és un text -Distingir el seu origen entre les fonts primàries o històriques i les secundàries.
-De quin caràcter és?: polític, legislatiu, econòmic, social...
-L’ autor i procedència de la font.
Si és una font no textual -No has de distingir entre primàries i secundàries
1.2.- De què tracta
Explicació breu de la font. En poques paraules la idea fonamental que ens transmet la font.
-Quin tipus? (una sèrie estadística, diagrama de barres, diagrama de sectors, mapa, fotografia...)
-Quin caràcter? (polític, legislatiu, econòmic, social...)
-Quin és l’autor? I la seva procedència?
Es tracta, en poques paraules, de situar la font en el context que fou produïda. Ens hem de
preguntar en quin moment va ser elaborada? En quin període o etapa general i en quin moment
en concret. Qui ho va fer? Què pretenia?

Restauracio borbonica (1874-1898)

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Restauracio borbonica (1874-1898)

Ähnlich wie Restauracio borbonica (1874-1898) (20)

Mehr von Armand Figuera

Mehr von Armand Figuera (19)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Restauracio borbonica (1874-1898)