SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 17
BLOC 1: LA
INFORMACIÓ
ECONÒMICA I
FINANCERA DE
L’EMPRESA
1. LA COMPTABILITAT
La comptabilitat és la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera
estàtica com dinàmica; és a dir, estudia el patrimoni en un moment determinat i les variacions que
s’hi produeixen.
Amb l’anàlisi dinàmica de la comptabilitat s’obté el resultat econòmic de l’empresa, de forma que
es té constància de tot allò que ha fet possible arribar a aquest resultat.
La comptabilitat proporciona informació a l’empresa. Mitjançant la informació econòmica, la
direcció de l’empresa podrà prendre decisions de manera més encertada.
L’objectiu de la comptabilitat és proporcionar informació econòmica a diferents nivells de
l’empresa:
 A la direcció, perquè tingui informació suficient per prendre decisions i poder planificar el futur
de l’empresa.
 A les persones que en són propietàries o accionistes, perquè puguin comprovar que els seus
interessos estan ben protegits.
 Als treballadors, ja que dels resultats de l’empresa depèn el seu lloc de treball.
 Als creditors, perquè puguin saber si l’empresa presenta prou garanties per a la seguretat dels
seus crèdits.
1.1. El fet comptable
El fet comptable són totes aquelles operacions que transformen o modifiquen el patrimoni de
l’empresa.
1.2. El compte
El compte és l’eina comptable que representa un grup d’elements patrimonials de característiques i
funcions similars, mitjançant una denominació comuna.
El nom del compte indica si es tracta de béns, drets, obligacions o patrimoni net.
-Els comptes de balanç es divideixen en comptes d’actiu, de passiu i de patrimoni net, i tenen per
finalitat registrar els canvis que experimenten els diferents elements que formen el patrimoni
empresarial.
-Els comptes de gestió es divideixen en comptes de despeses i comptes d’ingrés i apareixen quan es
produeix un fet comptable modificatiu.
2. EL PATRIMONI EMPRESARIAL
El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament
valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.
En comptabilitat, els béns i els drets de les empreses es coneixen i s’agrupen sota la denominació
d’actiu, mentre que les obligacions constitueixen el passiu.
La diferència entre els béns i els drets que posseeix i allò que deu constitueix la riquesa de
l’empresa, és a dir, el patrimoni net.
Patrimoni net = Actiu – Passiu
De la igualtat anterior s’arriba a:
Actiu = Patrimoni net + Passiu
2.1. MASSES PATRIMONIALS
El conjunt d’elements patrimonials es classifiquen en grups o masses patrimonials que agrupen
elements homogenis segons el criteri següent: els elements d’actiu s’agrupen i s’ordenen segons la
menor o major disponibilitat i els de passiu segons la major o menor exigibilitat.
 Masses patrimonials d’actiu
Actiu no corrent. Més d’un exercici econòmic.
-Immobilitzat intangible: béns que l’empresa necessita per produir però que no
tenen una materialitat corpòria, com per exemple el software o la patent.
-Immobilitzat material: actius tangibles i corporis, com ara maquinària o mobiliari.
-Inversions immobiliàries: béns immobles, com terrenys o habitatges.
-Inversions financeres a llarg termini: inversió en actius financers a llarg termini o en
participacions de capital, com el deute públic o accions.
Actiu corrent. Es renoven en un mateix exercici econòmic.
-Existències: materials que s’utilitzen en l’elaboració del producte.
-Realitzable: crèdits i drets de cobrament de l’empresa.
-Disponible: elements líquids de l’empresa.
 Masses patrimonials de patrimoni net i passiu
Patrimoni net. Recursos de l’empresa que es destinen a l’autofinançament més aquells
que són aliens però que no cal tornar-los.
Passiu no corrent. Obligacions a llarg termini.
Passiu corrent. Obligacions a curt termini.
3. LA PARTIDA DOBLE I LA NORMATIVA COMPTABLE
El mètode de la partida doble consisteix a anotar simultàniament en dos comptes, mínim, la
variació que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable.
Funcionament dels comptes segons la partida doble:
Concepte Anotacions al deure Anotacions a l’haver
Comptes d’actiu Imports inicials
Entrades o augments
Disminucions
Comptes de passiu Disminucions Imports inicials
Entrades o augments
Comptes de patrimoni net Disminucions Imports inicials
Entrades o augments
Comptes de despeses SEMPRE S’ESCRIUEN AL DEURE
Comptes d’ingrés SEMPRE S’ESCRIUEN A
L’HAVER
El procediment que se segueix per aplicar el mètode de la partida doble és:
1. Obrir una T per representar cada compte que s’altera per l’operació que ha efectuat
l’empresa.
2. Escriure la quantitat en el deure o en l’haver segons el tipus de compte i el tipus de variació.
4. EL CICLE COMPTABLE
La comptabilitat és la ciència que estudia el patrimoni empresarial tant de manera estàtica com
dinàmica. Des del punt de vista estàtic hi ha el patrimoni.



Des del punt de vista dinàmic, l’empresa realitza una sèrie de fets de manera periòdica que
s’anomenen fets comptables. Aquests fets es van anotant cronològicament en el llibre diari i
posteriorment en el llibre major. Les anotacions que es fan periòdicament dels fets comptables en
el llibre diari s’anomenen assentaments.
Aquest procés s’anomena cicle comptable.
4.1. ASSENTAMENT D’OBERTURA
L’assentament d’obertura consisteix a escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i
tots els elements de passiu i patrimoni net en l’haver.
4.2. LLIBRE DIARI I LLIBRE MAJOR
Durant l’exercici, l’empresa fa diverses activitats. S’ordenen en el llibre diari en forma
d’assentaments, seguint el mètode de la partida doble, i en el llibre major, augmentant la part
deutora o creditora dels comptes que es modifiquen.
4.3. BALANÇ DE COMPROVACIÓ
La intenció del qual és comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels
assentaments del llibre diari s’hagin passat correctament. El quadre que s’utilitza per fer el balanç
de comprovació és el següent:
Sumes Saldos
Deure Haver Deure Haver
4.4. OBTENCIÓ DEL RESULTAT DE L’EXERCICI
Després d’haver fet els assentaments correctors, d’haver anotat les variacions en el llibre major i de
confeccionar l’últim balanç de comprovació de l’exercici que recull els canvis realitzats, es procedeix
a l’obtenció del resultat de l’exercici a partir dels saldos de comptes de gestió que apareixen en
aquest últim balanç.
La regularització dels comptes de gestió es fa traslladant tots aquests comptes que representen els
ingressos o despeses al compte Resultat de l’exercici. Aquest compte pot representar saldo deutor
o creditor segons si les despeses són superiors o inferiors als ingressos. En el primer cas, el resultat
de l’exercici es una pèrdua i, en el segon, un benefici.
Comptes
Exemple 1:
 Compra a Hivernaclemar, SA plantes per un import de 1800€ (100€/u x 18u.), paga 800€ al
comptat amb un taló bancari, i per la resta signa dues lletres per pagar en 3 i 6 mesos.
 Compra terra i adob a Composit, SA per 900€ que deixa a deure.
 Ven 15u a Vegetals, SL plantes per un import de 2500€. En cobra la meitat en efectiu i la
resta a crèdit.
 Paga 600€ del préstec més 24€ d’interessos a través del banc.
 Compra un PC a MIR.NET, SA per 200€- Paga 100€ amb un xec i deixa a deure la resta.
 Paga la nòmina dels treballadors per 180€. Fa una retenció del 5’4% en SS i del 14% per
IRPF. La SS és de 54€. Paga als treballadors a través del banc i deixa a deure el deute amb els
organismes públics.
 Totflor, SA paga la meitat del deute al proveïdor Hivernacle, SA per transferència bancària.
 Paga amb un taló el deute pendent amb MIR.NET, SA.
 Composit, SA gira lletres pel total del deute a Totflor, SA que les torna acceptades.
 Calcula el valor de les existències finals.
Import Codi Concepte Codi Import
6000
1500
11800
200
2
2
5
5
Construccions
Mercaderies
Bancs
Caixa Deutes a ll/t
Capital
1
1
1500
18000
1800
378
6 Compres mercad.
IVA, suportat
Bancs
Prov, ef x pagar
5
4
800
1000
900
189
6 Compres mercad.
IVA, suportat
Proveïdors 4 900
1250
1250
5
4
Caixa
Clients
Venda mercad.
IVA, transferit
7 2500
525
600
24
1
6
Deutes a ll/t
Altres desp. Fin.
Bancs 5 624
200
42
2 Eq. Procès info.
IVA, suportat
Prov, d’immobilitzat
Bancs
4
5
100
100
180
54
6
6
Sous i salaris
SS a càrrec empresa
SS, creditora
HP, creditora
Bancs
4
4
5
63’72
25’2
145’08
450 4 Proveïdors Bancs 5 450
100 4 Prov, d’immobilitzat Bancs 5 100
450 4 Proveïdors Prov, ef x pagar 4 450
1500
3600 2
Variació d’existències
Mercaderies (finals)
Mercaderies (inicials)
Variació d’existències
2 1500
3600
+INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ_____________________________4600
A) Import net de la xifra de negocis_____________2500
-Vendes de mercaderies___2500
B) Variació d’existències______________________2100
-Variació d’existències___2100
-DESPESES D’EXPLOTACIÓ_______________________________2934
A) Proveïments______________________________2700
-Compres de mercaderies___2700
B) Despeses de personal______________________234
-Sous i salaris___180
-SS, empresa___54
BAII = 4600 – 2934 = 1666
-DESPESES FINANCERES_________________________________24
-Altres despeses financeres___24
Resultat financer = 0 – 24 = -24
BAI (BAII + Rfin) = 1642
Impost s/ben (BAI x 0’3) = 492’6
Resultat de l’exercici (BAI – impostos) = 1149’4
Sumes Saldos
Deure Haver Deutor Creditor
Construccions 6000 6000
Mercaderies 5100 1500 3600
Bancs 11800 2219’08 9580’92
Caixa 1450 1450
Deutes a ll/t 600 1500 900
Capital 18000 18000
Compres 2700 2700
Prov, ef x pagar 1450 1450
Proveïdors 900 900 - -
Clients 1250 1250
Vendes 2500 2500
Altres desp fin 24 24
Eq. Procès info 200 200
Prov d’immob. 100 100 - -
Sous i salaris 180 180
SS, empresa 54 54
SS, creditora 63’72 63’72
HP, creditora 25’2 25’2
Variació d’exist. 1500 3600 2100
Comptes
Import Concepte Import
2500
2100
Vendes mercaderies
Variació d’existències
Pèrdues i guanys 4600
2958 Pèrdues i guanys Compres mercaderies
Sous i salaris
SS, empresa
Altres desp fin
2700
180
54
24
492’6 Impost s/beneficis HP, creditora 492’6
492’6 Pèrdues i guanys Impost s/beneficis 492’6
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU
*ANC *PN___19149’4
-Imm. Material___6200 Capital 18000
Construccions 6000 Pèrdues i guanys 1149’4
Eq. Procès info 200
*AC *PNC___900
-Existències___3600 Deutes a ll/t 900
Mercaderies 3600
-Realitzable___1250
Clients 1250 *PC___2031’52
-Disponible___11030’92 Prov, ef x pagar 1450
Bancs 9580’92 SS, creditors 63’72
Caixa 1450 HP, creditora 25’2
HP, impostos 492’6
TOTAL ACTIU: 22080’92 TOTAL PN I PASSIU: 22080’92
Import Concepte Import
18000
1149’4
900
1450
63’72
25’2
492’6
Capital
Pèrdues i guanys
Deutes a ll/t
Prov, ef x pagar
SS, creditora
HP, creditora
HP, impostos
Construccions
Eq procès informació
Mercaderies
Clients
Bancs
Caixa
6000
200
3600
1250
9580’92
1450
5. ANÀLISI D’ESTATS FINANCERS I COMPTES ANUALS
Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació
patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.
Models de comptes anuals:
Les empreses poden decidir entre acollir-se a la versió del Pla General de Comptabilitat que s’adapti
millor a les seves característiques. Hi ha dues versions: PGC i PGC per a pimes.
 PLA GENERAL DE COMPTABILITAT
Aquestes empreses han de presentar els models del balanç, el compte de pèrdues i guanys,
l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria.
 PLA GENERAL DE COMPTABILITAT PER A PIMES
S’entén per pime tota empresa que durant dos exercicis consecutius compleixi almenys
dues d’aquestes tres circumstàncies:
-Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2.850.000€
-Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5.700.000€
-Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l’exercici sigui igual o menor de 50
Aquestes empreses han de presentar els models per a pimes del balanç, el compte de
pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria.
COMPTES ANUALS INFORMACIÓ QUE DÓNA
Balanç de situació Situació financera de l’empresa al tancament d’un
exercici econòmic determinat.
Compte de pèrdues i guanys Rendiment de l’empresa durant un exercici, fruit de la
seva activitat.
Estat de fluxos d’efectiu Canvis en la posició monetària d’un exercici a un altre.
Estat de canvis en el patrimoni net Canvis en la composició del PN de l’empresa d’un
exercici a un altre.
Memòria Informació quantitativa i qualitativa rellevant per a la
presa de decisions, no inclosa en els estats anteriors.
BALANÇ DE SITUACIÓ
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU
*ANC *Patrimoni net
-Immobilitzat intangible
-Immobilitzat material *Passiu no corrent
-Inversions immobiliàries
-Inversions financeres a ll/t *Passiu corrent
*AC
-Existències
-Realitzable
-Disponible
PÈRDUES I GUANYS
+INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ
A) Import net de la xifra de negocis
B) Variació d’existències
C) Altres ingressos d’explotació
-DESPESES D’EXPLOTACIÓ
A) Proveïments
B) Despeses de personal
C) Amortització de l’immobilitzat
D) Altres despeses financeres
BAII (Ingressos explotació – Despeses explotació)
+INGRESSOS FINANCERS
-DESPESES FINANCERES
Resultat financer (Ingressos financers – Despeses financeres)
BAI (BAII + Resultat financer)
Impost s/benefici (BAI x 0’3)
Resultat de l’exercici (BAI – impostos)
6. FONS DE MANIOBRA
El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant
el període comprès entre el moment en què es paga als proveïdors i el moment en què es cobra als
clients.
FM = AC - PC
Un fons de maniobra positiu dóna un marge operatiu a l’empresa, ja que sap que amb l’actiu
corrent pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini i que encara disposa d’aquest marge.
Un fons de maniobra significaria que una part de les inversions a llarg termini serien finançades
amb exigible a curt termini, cosa que podria provocar que l’empresa tingués problemes per pagar
els deutes i estigués a prop de la suspensió de pagaments.
7. EL CICLE D’EXPLOTACIÓ
El cicle d’explotació d’una empresa és el període que passa des que es produeixen les entrades de
materials al magatzem, per iniciar l’activitat pròpia de l’empresa, fins que es cobren les factures
dels clients corresponents a les vendes dels productes generats per l’empresa. També s’anomena
període de maduració.
El període mitjà de maduració és el temps que triga l’empresa a recuperar els diners del procés
productiu, és a dir, que l’actiu fa una volta completa.
Saldo inicial + Saldo final
8. ANÀLISI FINANCERA
L’anàlisi financera té com a objectiu estudiar la solvència i la liquiditat.
Solvència. Capacitat que té l’empresa per pagar els deutes amb la garantia de les seves
inversions.
Liquiditat. Capacitat que té l’empresa per convertir les inversions en mitjans de pagament líquids
(caixa o bancs).
Ràtio Fòrmula Significat = > <
Tresoreria  1
R + D
PC
Indica la capacitat de
l’empresa per liquidar
els seus deutes a c/t
sense córrer el risc de
la suspensió de
pagaments
Pot pagar a
tothom i no
sobra capital
Capital
ociós
Suspensió
de
pagaments
Liquiditat  2
AC
PC
Compara l’AC amb el
PC i també mostra la
situació de liquiditat de
la tresoreria de
l’empresa
Podrem fer
front als
pagaments
Diners
ociosos
Manca de
solvència
Mitjana
d‘existències
=
2
Disponibilitat
0’3-0’4 D
PC
Mostra la proporció
dels deutes a c/t que es
podrien liquidar amb
els comptes de
tresoreria de l’empresa
Correcte Diners
ociosos.
Poc
rendible
Manca de
solvència
Garantia  2
A
P
Mesura el total de les
inversions en relació
amb el total de
l’endeutament de
l’empresa
Tindrem
garanties
d’afrontar els
deutes
També és
correcte
Risc de
fallida
Endeutament 
0’5
P
PN + P
Mostra quina proporció
de l’estructura
financera de l’empresa
és endeutament
Correcte Molt
deute.
Problemes
Poc deute i
molt PN.
Diners
ociosos
Estructura del
deute  0’5
PC
P
Indica la proporció dels
deutes de l’empresa
que són exigibles a c/t
Hi ha la mateixa
quantitat de
deutes a c/t que
a ll/t
Hi ha més
PC que
PNC
Hi ha poc
PC i molt
PNC
Exemple 2: (anàlisi patrimonial)
1) Balanç de situació
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU
*ANC__________________23400 *PN___16900
-Imm. Material___23400 Capital social 14000
Edificis 18000 Reserves legals 1400
Maquinària 7000 Resultat de l’exercici 1500
Mobiliari 1200
AA Maquinària (2200) *PNC___6400
AA Mobiliari (600) Préstecs a ll/t 6400
*AC *PC___13300
-Existències___12300 Proveïdors 5250
Mercaderies 38000 Ef comercials x pagar 7000
Envasos 600 Creditors x prest serv 800
Productes acabats 2000 HP, creditora 250
1es matèries 1700
-Realitzable___600
Clients 600
-Disponible___300
Bancs 200
Caixa 100
36600
36600
2) Masses patrimonials + 3) Percentatges
Immobilitzat 23400 // 63’9% PN 16900 // 46’2%
Existències 12300 // 33’6% PNC 6400 // 17’5%
Realitzable 600 // 1’7% PC 13300 // 36’3%
Disponible 300 // 0’8%
4) Representació gràfica
5) Primeres conclusions
A)
PN = 50%
B)
PC = 2AC
C)
R+D = PC
= Correcte Correcte Correcte
< Manca finançament.
Necessita aportació de
capital
Falta liquiditat. No
podrem pagar a c/t
Manca de solvència
> Capital ociós. No se’n treu
rendibilitat
Comptes ociosos. Poca
rendibilitat
Diners ociosos
A) Veiem que el patrimoni net no arriba al 50% que seria la situació correcta sinó que és el 46’2%, la
qual cosa significa que hi ha una manca de finançament i necessita una aportació de capital.
B) Veiem que l’actiu corrent no és el doble del passiu corrent que seria la situació correcta sinó que
és el 36’1% i el passiu corrent el 36’3%, el que significa que falta liquiditat i no podrem fer front als
pagaments a curt termini.
C) Veiem que la suma de realitzable i disponible és més petita que el passiu corrent, que la situació
correcta seria que fos igual, però és el 2’5% i el passiu corrent el 36’3%. Això significa que hi ha
manca de solvència i no podrem pagar.
Immobilitzat
(63’9%)
E (33’6%)
R (1’7%)
D (0’8%)
PN
(46’2%)
PNC (17’5%)
PC
(36’3%)
6) Fons de maniobra
FM = AC – PC
FM = 13200 – 13300 = -100  No podrem fer front als pagaments a c/t ja que el FM és negatiu.
7) Ràtios
A) Tresoreria  perill suspensió de pagaments
B) Liquiditat  manca de solvència
C) Disponibilitat  manca de solvència
D) Garantia  tenim molt deute
E) Endeutament  correcte
F) Estructura del deute  hi ha més PC que PNC
8) Conclusions finals
El fons de maniobra de l’empresa és negatiu, per tant ens trobem a l’any 2012 en una situació de
problemes de pagaments, per tant, l’empresa no podrà pagar a curt termini i per solucionar-ho
hauria d’ampliar els seus terminis de pagament. Passar-los de curt a llarg, sobretot els efectes
comercials per pagar. També s’hauria de treure estoc.
9. ANÀLISI ECONÒMICA
L’anàlisi de la rendibilitat és un estudi dels resultats de l’empresa que relaciona els beneficis amb
les inversions o els recursos propis. S’intueix si l’activitat de l’empresa és eficient.
ANC
(63’9%)
AC
(36’1%)
PN+PNC
(63’7%)
PC
(36’3%)
Ràtio Fòrmula Significat
Rendibilitat
econòmica
BAII
A
És el rendiment obtingut per l’empresa de cada unitat monetària
invertida en la seva activitat
Rendibilitat
financera
BN
PN
Mostra el benefici generat per l’empresa amb relació al capital
aportat pels socis
Rendibilitat
de les vendes
BAII
Im net ven
Marge: indica els beneficis per unitat venuda
Exemple 3: (anàlisi econòmica)
1) Pèrdues i guanys
+INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ_______675000
A) Import net de la xifra de negocis
Vendes 675000
-DESPESES D’EXPLOTACIÓ_______435000
A) Proveïments_____165000
Compres matèries 1es 165000
B) Despeses de personal____128000
SS empresa 28000
Sous i salaris 100000
C) Amortització de l’immobilitzat____28000
Amortitzacions 28000
D) Altres despeses financeres____114000
Serveis de professionals indep 27000
Lloguers 36000
Subministraments 32000
Transports 19000
BAII = 240000
-DESPESES FINANCERES_______22000
Interessos de deutes 22000
Resultat financer = -22000
BAI = 218000
Impost s/benefici = 65400
Resultat de l’exercici = 152600
2) Percentatges
Ingressos d’explotació 675000 100%
Despeses d’explotació 435000 64’4%
BAII (restant) 240000 35’6%
Despeses financeres 22000 3’3%
BAI (restant) 218000 32’3%
Impost s/benefici 65400 9’7%
BN (restant) 152600 22’6%
3) Representació gràfica
4) Ràtios
A) Rendibilitat econòmica  Aquest resultat indica que les inversions de l’empresa han
generat recursos per un percentatge del 24%, és a dir, de cada 100€ invertits s’han obtingut
24€ de rendiment.
B) Rendibilitat financera  Aquest resultat indica que els recursos propis de l’empresa han
generat recursos per un percentatge del 41%, és a dir, de cada 100€ de patrimoni net s’han
obtingut 41€ de benefici.
C) Rendibilitat de les vendes  El marge de 0’36 indica que de cada 100€ de venda generen
36€ de beneficis.
5) Conclusions finals
La millora de la rendibilitat econòmica de l’empresa es pot aconseguir disminuint els interessos de
deutes, així com també les despeses de lloguers. Tot i així, tenim un 22’6% de benefici net, la qual
cosa és molt bona.
Vendes
100%
DE
(64’4%)
BN (22’6%)
DF (3’3%)
Imp s/b (9’7%)
10. L’AUDITORIA
L’auditoria financera consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents
comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. Té com a objectiu elaborar un
informe sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera analitzada.
L’auditoria financera ha de ser analitzada per un auditor de comptes, i la informació que es
desprengui del seu informe es destina a totes les persones que tinguin una relació amb l’empresa
per qualsevol motiu.
Tipus:
 Auditoria externa. Consisteix en una revisió dels comptes anuals feta per professionals
independents a l’empresa, aplicant unes normes acceptades legalment.
 Auditoria interna. És la realitzada per personal de l’empresa i consisteix a verificar l’existència, el
compliment i l’eficàcia dels controls interns de l’organització de l’empresa.
 Auditoria operativa. Tracta de revisar els procediments portats a terme per l’organització de
l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de l’estructura global de l’empresa quant
a objectius, planificacions, etc. Aquest conjunt de procediments s’anomena control intern de
l’empresa.
 Ecoauditoria. Consisteix a controlar l’impacte mediambiental de les empreses.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Julia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURAAntonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)Antonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccioamelisgalmes
 
T9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiT9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiLaura
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 

Was ist angesagt? (20)

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
T9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiT9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa ii
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 

Ähnlich wie Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)

U 2 3 Eoe 0910
U 2 3 Eoe 0910U 2 3 Eoe 0910
U 2 3 Eoe 0910Escola Pia
 
Introduccio a l’analisis
Introduccio a l’analisisIntroduccio a l’analisis
Introduccio a l’analisisMiquel Rovira
 
U 2 2 Eoe 0910
U 2 2 Eoe 0910U 2 2 Eoe 0910
U 2 2 Eoe 0910Escola Pia
 
Llibre major i diari
Llibre major i diari Llibre major i diari
Llibre major i diari Andrea Haro
 
La informació econòmica i financera de l’empresa
La informació econòmica i financera de l’empresaLa informació econòmica i financera de l’empresa
La informació econòmica i financera de l’empresaLaura
 
U.2.1 Eoe 0910
U.2.1 Eoe 0910U.2.1 Eoe 0910
U.2.1 Eoe 0910Escola Pia
 
T3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptableT3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptableLaura
 
Comptabilitat financera
Comptabilitat financeraComptabilitat financera
Comptabilitat financeraMelanie Nogué
 
Comptabilitat
ComptabilitatComptabilitat
Comptabilitatbornna
 
Finances per a emprenedores
Finances per a emprenedoresFinances per a emprenedores
Finances per a emprenedorescedemmanresa
 
Finances emprenedores
Finances emprenedoresFinances emprenedores
Finances emprenedorescedemmanresa
 
U 2 5 Eoe 0910(1)
U 2 5 Eoe 0910(1)U 2 5 Eoe 0910(1)
U 2 5 Eoe 0910(1)Escola Pia
 
Comptabilitat bàsica temes 7
Comptabilitat bàsica temes  7Comptabilitat bàsica temes  7
Comptabilitat bàsica temes 7Melanie Nogué
 
Claus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt terminiClaus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt terminiPaloma Miranda Santos
 
Unitat 02 presentacio
Unitat 02 presentacioUnitat 02 presentacio
Unitat 02 presentaciommonteys
 

Ähnlich wie Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat) (20)

U 2 3 Eoe 0910
U 2 3 Eoe 0910U 2 3 Eoe 0910
U 2 3 Eoe 0910
 
Introduccio a l’analisis
Introduccio a l’analisisIntroduccio a l’analisis
Introduccio a l’analisis
 
U 2 2 Eoe 0910
U 2 2 Eoe 0910U 2 2 Eoe 0910
U 2 2 Eoe 0910
 
Llibre major i diari
Llibre major i diari Llibre major i diari
Llibre major i diari
 
La informació econòmica i financera de l’empresa
La informació econòmica i financera de l’empresaLa informació econòmica i financera de l’empresa
La informació econòmica i financera de l’empresa
 
Anàlisi de balanços
Anàlisi de balançosAnàlisi de balanços
Anàlisi de balanços
 
U.2.1 Eoe 0910
U.2.1 Eoe 0910U.2.1 Eoe 0910
U.2.1 Eoe 0910
 
T3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptableT3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptable
 
Comptabilitat financera
Comptabilitat financeraComptabilitat financera
Comptabilitat financera
 
Comptabilitat
ComptabilitatComptabilitat
Comptabilitat
 
Finances per a emprenedores
Finances per a emprenedoresFinances per a emprenedores
Finances per a emprenedores
 
Finances emprenedores
Finances emprenedoresFinances emprenedores
Finances emprenedores
 
U 2 5 Eoe 0910(1)
U 2 5 Eoe 0910(1)U 2 5 Eoe 0910(1)
U 2 5 Eoe 0910(1)
 
Analisi.de.balanços.imet
Analisi.de.balanços.imetAnalisi.de.balanços.imet
Analisi.de.balanços.imet
 
Economia
EconomiaEconomia
Economia
 
Comptabilitat bàsica temes 7
Comptabilitat bàsica temes  7Comptabilitat bàsica temes  7
Comptabilitat bàsica temes 7
 
Claus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt terminiClaus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt termini
 
Economia 2018
Economia 2018Economia 2018
Economia 2018
 
Unitat 02 presentacio
Unitat 02 presentacioUnitat 02 presentacio
Unitat 02 presentacio
 
U.2.1 eoe 1213
U.2.1 eoe 1213U.2.1 eoe 1213
U.2.1 eoe 1213
 

Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)

  • 1. BLOC 1: LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE L’EMPRESA
  • 2. 1. LA COMPTABILITAT La comptabilitat és la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera estàtica com dinàmica; és a dir, estudia el patrimoni en un moment determinat i les variacions que s’hi produeixen. Amb l’anàlisi dinàmica de la comptabilitat s’obté el resultat econòmic de l’empresa, de forma que es té constància de tot allò que ha fet possible arribar a aquest resultat. La comptabilitat proporciona informació a l’empresa. Mitjançant la informació econòmica, la direcció de l’empresa podrà prendre decisions de manera més encertada. L’objectiu de la comptabilitat és proporcionar informació econòmica a diferents nivells de l’empresa:  A la direcció, perquè tingui informació suficient per prendre decisions i poder planificar el futur de l’empresa.  A les persones que en són propietàries o accionistes, perquè puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits.  Als treballadors, ja que dels resultats de l’empresa depèn el seu lloc de treball.  Als creditors, perquè puguin saber si l’empresa presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crèdits. 1.1. El fet comptable El fet comptable són totes aquelles operacions que transformen o modifiquen el patrimoni de l’empresa. 1.2. El compte El compte és l’eina comptable que representa un grup d’elements patrimonials de característiques i funcions similars, mitjançant una denominació comuna. El nom del compte indica si es tracta de béns, drets, obligacions o patrimoni net. -Els comptes de balanç es divideixen en comptes d’actiu, de passiu i de patrimoni net, i tenen per finalitat registrar els canvis que experimenten els diferents elements que formen el patrimoni empresarial. -Els comptes de gestió es divideixen en comptes de despeses i comptes d’ingrés i apareixen quan es produeix un fet comptable modificatiu.
  • 3. 2. EL PATRIMONI EMPRESARIAL El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen. En comptabilitat, els béns i els drets de les empreses es coneixen i s’agrupen sota la denominació d’actiu, mentre que les obligacions constitueixen el passiu. La diferència entre els béns i els drets que posseeix i allò que deu constitueix la riquesa de l’empresa, és a dir, el patrimoni net. Patrimoni net = Actiu – Passiu De la igualtat anterior s’arriba a: Actiu = Patrimoni net + Passiu 2.1. MASSES PATRIMONIALS El conjunt d’elements patrimonials es classifiquen en grups o masses patrimonials que agrupen elements homogenis segons el criteri següent: els elements d’actiu s’agrupen i s’ordenen segons la menor o major disponibilitat i els de passiu segons la major o menor exigibilitat.  Masses patrimonials d’actiu Actiu no corrent. Més d’un exercici econòmic. -Immobilitzat intangible: béns que l’empresa necessita per produir però que no tenen una materialitat corpòria, com per exemple el software o la patent. -Immobilitzat material: actius tangibles i corporis, com ara maquinària o mobiliari. -Inversions immobiliàries: béns immobles, com terrenys o habitatges. -Inversions financeres a llarg termini: inversió en actius financers a llarg termini o en participacions de capital, com el deute públic o accions. Actiu corrent. Es renoven en un mateix exercici econòmic. -Existències: materials que s’utilitzen en l’elaboració del producte. -Realitzable: crèdits i drets de cobrament de l’empresa. -Disponible: elements líquids de l’empresa.
  • 4.  Masses patrimonials de patrimoni net i passiu Patrimoni net. Recursos de l’empresa que es destinen a l’autofinançament més aquells que són aliens però que no cal tornar-los. Passiu no corrent. Obligacions a llarg termini. Passiu corrent. Obligacions a curt termini. 3. LA PARTIDA DOBLE I LA NORMATIVA COMPTABLE El mètode de la partida doble consisteix a anotar simultàniament en dos comptes, mínim, la variació que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable. Funcionament dels comptes segons la partida doble: Concepte Anotacions al deure Anotacions a l’haver Comptes d’actiu Imports inicials Entrades o augments Disminucions Comptes de passiu Disminucions Imports inicials Entrades o augments Comptes de patrimoni net Disminucions Imports inicials Entrades o augments Comptes de despeses SEMPRE S’ESCRIUEN AL DEURE Comptes d’ingrés SEMPRE S’ESCRIUEN A L’HAVER El procediment que se segueix per aplicar el mètode de la partida doble és: 1. Obrir una T per representar cada compte que s’altera per l’operació que ha efectuat l’empresa. 2. Escriure la quantitat en el deure o en l’haver segons el tipus de compte i el tipus de variació. 4. EL CICLE COMPTABLE La comptabilitat és la ciència que estudia el patrimoni empresarial tant de manera estàtica com dinàmica. Des del punt de vista estàtic hi ha el patrimoni.   
  • 5. Des del punt de vista dinàmic, l’empresa realitza una sèrie de fets de manera periòdica que s’anomenen fets comptables. Aquests fets es van anotant cronològicament en el llibre diari i posteriorment en el llibre major. Les anotacions que es fan periòdicament dels fets comptables en el llibre diari s’anomenen assentaments. Aquest procés s’anomena cicle comptable. 4.1. ASSENTAMENT D’OBERTURA L’assentament d’obertura consisteix a escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de passiu i patrimoni net en l’haver. 4.2. LLIBRE DIARI I LLIBRE MAJOR Durant l’exercici, l’empresa fa diverses activitats. S’ordenen en el llibre diari en forma d’assentaments, seguint el mètode de la partida doble, i en el llibre major, augmentant la part deutora o creditora dels comptes que es modifiquen. 4.3. BALANÇ DE COMPROVACIÓ La intenció del qual és comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’hagin passat correctament. El quadre que s’utilitza per fer el balanç de comprovació és el següent: Sumes Saldos Deure Haver Deure Haver 4.4. OBTENCIÓ DEL RESULTAT DE L’EXERCICI Després d’haver fet els assentaments correctors, d’haver anotat les variacions en el llibre major i de confeccionar l’últim balanç de comprovació de l’exercici que recull els canvis realitzats, es procedeix a l’obtenció del resultat de l’exercici a partir dels saldos de comptes de gestió que apareixen en aquest últim balanç. La regularització dels comptes de gestió es fa traslladant tots aquests comptes que representen els ingressos o despeses al compte Resultat de l’exercici. Aquest compte pot representar saldo deutor o creditor segons si les despeses són superiors o inferiors als ingressos. En el primer cas, el resultat de l’exercici es una pèrdua i, en el segon, un benefici. Comptes
  • 6. Exemple 1:  Compra a Hivernaclemar, SA plantes per un import de 1800€ (100€/u x 18u.), paga 800€ al comptat amb un taló bancari, i per la resta signa dues lletres per pagar en 3 i 6 mesos.  Compra terra i adob a Composit, SA per 900€ que deixa a deure.  Ven 15u a Vegetals, SL plantes per un import de 2500€. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.  Paga 600€ del préstec més 24€ d’interessos a través del banc.  Compra un PC a MIR.NET, SA per 200€- Paga 100€ amb un xec i deixa a deure la resta.  Paga la nòmina dels treballadors per 180€. Fa una retenció del 5’4% en SS i del 14% per IRPF. La SS és de 54€. Paga als treballadors a través del banc i deixa a deure el deute amb els organismes públics.  Totflor, SA paga la meitat del deute al proveïdor Hivernacle, SA per transferència bancària.  Paga amb un taló el deute pendent amb MIR.NET, SA.  Composit, SA gira lletres pel total del deute a Totflor, SA que les torna acceptades.  Calcula el valor de les existències finals. Import Codi Concepte Codi Import 6000 1500 11800 200 2 2 5 5 Construccions Mercaderies Bancs Caixa Deutes a ll/t Capital 1 1 1500 18000 1800 378 6 Compres mercad. IVA, suportat Bancs Prov, ef x pagar 5 4 800 1000 900 189 6 Compres mercad. IVA, suportat Proveïdors 4 900 1250 1250 5 4 Caixa Clients Venda mercad. IVA, transferit 7 2500 525 600 24 1 6 Deutes a ll/t Altres desp. Fin. Bancs 5 624 200 42 2 Eq. Procès info. IVA, suportat Prov, d’immobilitzat Bancs 4 5 100 100 180 54 6 6 Sous i salaris SS a càrrec empresa SS, creditora HP, creditora Bancs 4 4 5 63’72 25’2 145’08 450 4 Proveïdors Bancs 5 450 100 4 Prov, d’immobilitzat Bancs 5 100 450 4 Proveïdors Prov, ef x pagar 4 450 1500 3600 2 Variació d’existències Mercaderies (finals) Mercaderies (inicials) Variació d’existències 2 1500 3600
  • 7. +INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ_____________________________4600 A) Import net de la xifra de negocis_____________2500 -Vendes de mercaderies___2500 B) Variació d’existències______________________2100 -Variació d’existències___2100 -DESPESES D’EXPLOTACIÓ_______________________________2934 A) Proveïments______________________________2700 -Compres de mercaderies___2700 B) Despeses de personal______________________234 -Sous i salaris___180 -SS, empresa___54 BAII = 4600 – 2934 = 1666 -DESPESES FINANCERES_________________________________24 -Altres despeses financeres___24 Resultat financer = 0 – 24 = -24 BAI (BAII + Rfin) = 1642 Impost s/ben (BAI x 0’3) = 492’6 Resultat de l’exercici (BAI – impostos) = 1149’4 Sumes Saldos Deure Haver Deutor Creditor Construccions 6000 6000 Mercaderies 5100 1500 3600 Bancs 11800 2219’08 9580’92 Caixa 1450 1450 Deutes a ll/t 600 1500 900 Capital 18000 18000 Compres 2700 2700 Prov, ef x pagar 1450 1450 Proveïdors 900 900 - - Clients 1250 1250 Vendes 2500 2500 Altres desp fin 24 24 Eq. Procès info 200 200 Prov d’immob. 100 100 - - Sous i salaris 180 180 SS, empresa 54 54 SS, creditora 63’72 63’72 HP, creditora 25’2 25’2 Variació d’exist. 1500 3600 2100 Comptes
  • 8. Import Concepte Import 2500 2100 Vendes mercaderies Variació d’existències Pèrdues i guanys 4600 2958 Pèrdues i guanys Compres mercaderies Sous i salaris SS, empresa Altres desp fin 2700 180 54 24 492’6 Impost s/beneficis HP, creditora 492’6 492’6 Pèrdues i guanys Impost s/beneficis 492’6 ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU *ANC *PN___19149’4 -Imm. Material___6200 Capital 18000 Construccions 6000 Pèrdues i guanys 1149’4 Eq. Procès info 200 *AC *PNC___900 -Existències___3600 Deutes a ll/t 900 Mercaderies 3600 -Realitzable___1250 Clients 1250 *PC___2031’52 -Disponible___11030’92 Prov, ef x pagar 1450 Bancs 9580’92 SS, creditors 63’72 Caixa 1450 HP, creditora 25’2 HP, impostos 492’6 TOTAL ACTIU: 22080’92 TOTAL PN I PASSIU: 22080’92 Import Concepte Import 18000 1149’4 900 1450 63’72 25’2 492’6 Capital Pèrdues i guanys Deutes a ll/t Prov, ef x pagar SS, creditora HP, creditora HP, impostos Construccions Eq procès informació Mercaderies Clients Bancs Caixa 6000 200 3600 1250 9580’92 1450 5. ANÀLISI D’ESTATS FINANCERS I COMPTES ANUALS Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.
  • 9. Models de comptes anuals: Les empreses poden decidir entre acollir-se a la versió del Pla General de Comptabilitat que s’adapti millor a les seves característiques. Hi ha dues versions: PGC i PGC per a pimes.  PLA GENERAL DE COMPTABILITAT Aquestes empreses han de presentar els models del balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria.  PLA GENERAL DE COMPTABILITAT PER A PIMES S’entén per pime tota empresa que durant dos exercicis consecutius compleixi almenys dues d’aquestes tres circumstàncies: -Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2.850.000€ -Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5.700.000€ -Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l’exercici sigui igual o menor de 50 Aquestes empreses han de presentar els models per a pimes del balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria. COMPTES ANUALS INFORMACIÓ QUE DÓNA Balanç de situació Situació financera de l’empresa al tancament d’un exercici econòmic determinat. Compte de pèrdues i guanys Rendiment de l’empresa durant un exercici, fruit de la seva activitat. Estat de fluxos d’efectiu Canvis en la posició monetària d’un exercici a un altre. Estat de canvis en el patrimoni net Canvis en la composició del PN de l’empresa d’un exercici a un altre. Memòria Informació quantitativa i qualitativa rellevant per a la presa de decisions, no inclosa en els estats anteriors.
  • 10. BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU *ANC *Patrimoni net -Immobilitzat intangible -Immobilitzat material *Passiu no corrent -Inversions immobiliàries -Inversions financeres a ll/t *Passiu corrent *AC -Existències -Realitzable -Disponible PÈRDUES I GUANYS +INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ A) Import net de la xifra de negocis B) Variació d’existències C) Altres ingressos d’explotació -DESPESES D’EXPLOTACIÓ A) Proveïments B) Despeses de personal C) Amortització de l’immobilitzat D) Altres despeses financeres BAII (Ingressos explotació – Despeses explotació) +INGRESSOS FINANCERS -DESPESES FINANCERES Resultat financer (Ingressos financers – Despeses financeres) BAI (BAII + Resultat financer) Impost s/benefici (BAI x 0’3) Resultat de l’exercici (BAI – impostos) 6. FONS DE MANIOBRA El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant el període comprès entre el moment en què es paga als proveïdors i el moment en què es cobra als clients. FM = AC - PC Un fons de maniobra positiu dóna un marge operatiu a l’empresa, ja que sap que amb l’actiu corrent pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini i que encara disposa d’aquest marge.
  • 11. Un fons de maniobra significaria que una part de les inversions a llarg termini serien finançades amb exigible a curt termini, cosa que podria provocar que l’empresa tingués problemes per pagar els deutes i estigués a prop de la suspensió de pagaments. 7. EL CICLE D’EXPLOTACIÓ El cicle d’explotació d’una empresa és el període que passa des que es produeixen les entrades de materials al magatzem, per iniciar l’activitat pròpia de l’empresa, fins que es cobren les factures dels clients corresponents a les vendes dels productes generats per l’empresa. També s’anomena període de maduració. El període mitjà de maduració és el temps que triga l’empresa a recuperar els diners del procés productiu, és a dir, que l’actiu fa una volta completa. Saldo inicial + Saldo final 8. ANÀLISI FINANCERA L’anàlisi financera té com a objectiu estudiar la solvència i la liquiditat. Solvència. Capacitat que té l’empresa per pagar els deutes amb la garantia de les seves inversions. Liquiditat. Capacitat que té l’empresa per convertir les inversions en mitjans de pagament líquids (caixa o bancs). Ràtio Fòrmula Significat = > < Tresoreria  1 R + D PC Indica la capacitat de l’empresa per liquidar els seus deutes a c/t sense córrer el risc de la suspensió de pagaments Pot pagar a tothom i no sobra capital Capital ociós Suspensió de pagaments Liquiditat  2 AC PC Compara l’AC amb el PC i també mostra la situació de liquiditat de la tresoreria de l’empresa Podrem fer front als pagaments Diners ociosos Manca de solvència Mitjana d‘existències = 2
  • 12. Disponibilitat 0’3-0’4 D PC Mostra la proporció dels deutes a c/t que es podrien liquidar amb els comptes de tresoreria de l’empresa Correcte Diners ociosos. Poc rendible Manca de solvència Garantia  2 A P Mesura el total de les inversions en relació amb el total de l’endeutament de l’empresa Tindrem garanties d’afrontar els deutes També és correcte Risc de fallida Endeutament  0’5 P PN + P Mostra quina proporció de l’estructura financera de l’empresa és endeutament Correcte Molt deute. Problemes Poc deute i molt PN. Diners ociosos Estructura del deute  0’5 PC P Indica la proporció dels deutes de l’empresa que són exigibles a c/t Hi ha la mateixa quantitat de deutes a c/t que a ll/t Hi ha més PC que PNC Hi ha poc PC i molt PNC Exemple 2: (anàlisi patrimonial) 1) Balanç de situació ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU *ANC__________________23400 *PN___16900 -Imm. Material___23400 Capital social 14000 Edificis 18000 Reserves legals 1400 Maquinària 7000 Resultat de l’exercici 1500 Mobiliari 1200 AA Maquinària (2200) *PNC___6400 AA Mobiliari (600) Préstecs a ll/t 6400 *AC *PC___13300 -Existències___12300 Proveïdors 5250 Mercaderies 38000 Ef comercials x pagar 7000 Envasos 600 Creditors x prest serv 800 Productes acabats 2000 HP, creditora 250 1es matèries 1700 -Realitzable___600 Clients 600 -Disponible___300 Bancs 200 Caixa 100 36600 36600
  • 13. 2) Masses patrimonials + 3) Percentatges Immobilitzat 23400 // 63’9% PN 16900 // 46’2% Existències 12300 // 33’6% PNC 6400 // 17’5% Realitzable 600 // 1’7% PC 13300 // 36’3% Disponible 300 // 0’8% 4) Representació gràfica 5) Primeres conclusions A) PN = 50% B) PC = 2AC C) R+D = PC = Correcte Correcte Correcte < Manca finançament. Necessita aportació de capital Falta liquiditat. No podrem pagar a c/t Manca de solvència > Capital ociós. No se’n treu rendibilitat Comptes ociosos. Poca rendibilitat Diners ociosos A) Veiem que el patrimoni net no arriba al 50% que seria la situació correcta sinó que és el 46’2%, la qual cosa significa que hi ha una manca de finançament i necessita una aportació de capital. B) Veiem que l’actiu corrent no és el doble del passiu corrent que seria la situació correcta sinó que és el 36’1% i el passiu corrent el 36’3%, el que significa que falta liquiditat i no podrem fer front als pagaments a curt termini. C) Veiem que la suma de realitzable i disponible és més petita que el passiu corrent, que la situació correcta seria que fos igual, però és el 2’5% i el passiu corrent el 36’3%. Això significa que hi ha manca de solvència i no podrem pagar. Immobilitzat (63’9%) E (33’6%) R (1’7%) D (0’8%) PN (46’2%) PNC (17’5%) PC (36’3%)
  • 14. 6) Fons de maniobra FM = AC – PC FM = 13200 – 13300 = -100  No podrem fer front als pagaments a c/t ja que el FM és negatiu. 7) Ràtios A) Tresoreria  perill suspensió de pagaments B) Liquiditat  manca de solvència C) Disponibilitat  manca de solvència D) Garantia  tenim molt deute E) Endeutament  correcte F) Estructura del deute  hi ha més PC que PNC 8) Conclusions finals El fons de maniobra de l’empresa és negatiu, per tant ens trobem a l’any 2012 en una situació de problemes de pagaments, per tant, l’empresa no podrà pagar a curt termini i per solucionar-ho hauria d’ampliar els seus terminis de pagament. Passar-los de curt a llarg, sobretot els efectes comercials per pagar. També s’hauria de treure estoc. 9. ANÀLISI ECONÒMICA L’anàlisi de la rendibilitat és un estudi dels resultats de l’empresa que relaciona els beneficis amb les inversions o els recursos propis. S’intueix si l’activitat de l’empresa és eficient. ANC (63’9%) AC (36’1%) PN+PNC (63’7%) PC (36’3%)
  • 15. Ràtio Fòrmula Significat Rendibilitat econòmica BAII A És el rendiment obtingut per l’empresa de cada unitat monetària invertida en la seva activitat Rendibilitat financera BN PN Mostra el benefici generat per l’empresa amb relació al capital aportat pels socis Rendibilitat de les vendes BAII Im net ven Marge: indica els beneficis per unitat venuda Exemple 3: (anàlisi econòmica) 1) Pèrdues i guanys +INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ_______675000 A) Import net de la xifra de negocis Vendes 675000 -DESPESES D’EXPLOTACIÓ_______435000 A) Proveïments_____165000 Compres matèries 1es 165000 B) Despeses de personal____128000 SS empresa 28000 Sous i salaris 100000 C) Amortització de l’immobilitzat____28000 Amortitzacions 28000 D) Altres despeses financeres____114000 Serveis de professionals indep 27000 Lloguers 36000 Subministraments 32000 Transports 19000 BAII = 240000 -DESPESES FINANCERES_______22000 Interessos de deutes 22000 Resultat financer = -22000 BAI = 218000 Impost s/benefici = 65400 Resultat de l’exercici = 152600 2) Percentatges Ingressos d’explotació 675000 100% Despeses d’explotació 435000 64’4% BAII (restant) 240000 35’6%
  • 16. Despeses financeres 22000 3’3% BAI (restant) 218000 32’3% Impost s/benefici 65400 9’7% BN (restant) 152600 22’6% 3) Representació gràfica 4) Ràtios A) Rendibilitat econòmica  Aquest resultat indica que les inversions de l’empresa han generat recursos per un percentatge del 24%, és a dir, de cada 100€ invertits s’han obtingut 24€ de rendiment. B) Rendibilitat financera  Aquest resultat indica que els recursos propis de l’empresa han generat recursos per un percentatge del 41%, és a dir, de cada 100€ de patrimoni net s’han obtingut 41€ de benefici. C) Rendibilitat de les vendes  El marge de 0’36 indica que de cada 100€ de venda generen 36€ de beneficis. 5) Conclusions finals La millora de la rendibilitat econòmica de l’empresa es pot aconseguir disminuint els interessos de deutes, així com també les despeses de lloguers. Tot i així, tenim un 22’6% de benefici net, la qual cosa és molt bona. Vendes 100% DE (64’4%) BN (22’6%) DF (3’3%) Imp s/b (9’7%)
  • 17. 10. L’AUDITORIA L’auditoria financera consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. Té com a objectiu elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera analitzada. L’auditoria financera ha de ser analitzada per un auditor de comptes, i la informació que es desprengui del seu informe es destina a totes les persones que tinguin una relació amb l’empresa per qualsevol motiu. Tipus:  Auditoria externa. Consisteix en una revisió dels comptes anuals feta per professionals independents a l’empresa, aplicant unes normes acceptades legalment.  Auditoria interna. És la realitzada per personal de l’empresa i consisteix a verificar l’existència, el compliment i l’eficàcia dels controls interns de l’organització de l’empresa.  Auditoria operativa. Tracta de revisar els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de l’estructura global de l’empresa quant a objectius, planificacions, etc. Aquest conjunt de procediments s’anomena control intern de l’empresa.  Ecoauditoria. Consisteix a controlar l’impacte mediambiental de les empreses.