Concertsdeprimavera2010

D

CONCERT 1 Dissabte, 6 de març de 2010, 19 h

Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Xavier Pagès, director
C. Ramió: De verd colgada
J. J. Blay: El cornetaire
X. Pagès: Des de terres americanes
R. Ferrer: Mediterrània - 3
E. Morera: La festa major
E. Morera: La nostra Roser
E. Morera: Amor perdut
E. Morera: Les voltes de Girona
E. Morera: Serra amunt
E. Morera: L’Empordà

CONCERT 2 Dissabte, 20 de març de 2010, 19 h

Edmon Colomer, director
R. Lamote de Grignon: Amical
A. Guinovart: Sirenes CONCERT 4 Dissabte, 17 d’abril de 2010, 19 h
A. Borgunyó: Glossa per a un ballet
M. Oltra: Pepita
J. Rodríguez Picó: Danses d’Armilla (obra encàrrec)
R. Gerhard: Sardana I Coral Polifònica de Puig-reig
J. Serra: Gala de Capdevànol Ramon Noguera, director
J. Serra: Dansa de Castellterçol
E. Toldrà: Danses de Vilanova J. M. Bernat: Un racó de claustre
J. Garreta: Matinada Ll. Lloansí: Hivernal
E. Toldrà: Sol ixent J. Solà: Un dia de març
E. Toldrà: Camperola R. Serrat: Pel fill que no vindrà
J. Serra: Els tres tambors D. Moner: Delectança
J. Serra: En Cacaliu
J. A. Clavé: Les flors de maig
J. Serra - M. Oltra: Confidència
M. Oltra: Amor mariner
CONCERT 3 Dissabte, 10 d’abril de 2010, 19 h M. Saderra: Atzar
F. Cassú: Fidelitat
F. Martínez Comín: Cant trist
Cobla La Principal de la Bisbal Ll. Albert: Placidesa
Francesc Cassú, director
E. Toldrà: L’Hostal de la Peira
R. Ferrer: Porta de l’Àngel
J. Cassú: Al capdavall del Pont Vell
J. Ll. Moraleda: Els primers cent anys
F. Cassú: Aurora promesa CONCERT 5 Dissabte, 15 de maig de 2010, 19 h
X. Pagès: Briònia
C. Saló: Abraçada Esbart Ciutat Comtal
C. Saló: Sol de Banyuls
C. Saló: Sentmenat sardanista
Lluís Calduch, director
C. Saló: Amics de Mataró
C. Saló: Els ocells et canten Síntesi, espectacle de dansa en commemoració
C. Saló: Aura del Tura del 50è aniversari de l’esbart

Organitza i patrocina: Amb la col·laboració de Amb el suport de:
PREU DE LES ENTRADES: de 6 a 16 €
www.palaumusica.cat

Cobla, Cor i Dansa al Palau Biografies
XII Temporada

LLUÍS CALDUCH, director

Nascut al Poble Sec de Barcelona (1955), l’any 1962 ingressà a l’Escola de Dansa de l’Esbart
Ciutat Comtal, del qual formà part del cos de cansa i a partir del 1979 n’assumí la direcció artística
i coreogràfica, càrrec que continua ocupant.
També ha format part de l’Esbart Dansaire de Rubí, ballant i col·laborant en l’equip de muntatge
dels espectacles El Carnestoltes i Setmana Santa (el darrer amb textos de Salvador Espriu,
direcció d’Enric Majó i coreografia d’Albert Sans) i ha col·laborat amb nombrosos esbarts,
especialment amb l’Esbart Santa Tecla de Tarragona.
Ha assistit a cursos de dansa catalana a l’Institut del Teatre a càrrec d’Albert Sans, i sobre
coneixement del cos, iniciació a la música, dansa per a infants, dansa teatral, etc., realitzats per
l’Agrupament d’Esbarts, a càrrec de Joan Font, Joan Soler, Joan Serra, etc. Va fer el postgrau
Gestió i animació de la cultura popular, de la Universitat Ramon Llull.
L’any 1992 estrenà Rapsòdia (Centre Cultural de la Caixa de Terrassa) i l’any 1998 presentà
Cròniques d’un Sentir (Centre Cultural, Teatre Fortuny de Reus, Mercat de les Flors de Barcelona,
Fira d’Espectacles de Manresa). El 1996 entrà a formar part d’Adifolk, en el qual dirigí diverses
edicions de l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics, a més de diversos
actes de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. El 2001 estrenà Amalgama,
espectacle presentat al Palau de la Música Catalana dins el cicle Cobla, Cor i Dansa.
Per a TV3, amb l’Esbart Ciutat Comtal participà en la sèrie de TV3 La memòria dels cargols (1999),
i també ho han fet en la sèrie Històries de Catalunya.
Altres treballs seus són Ritmes i rimes (2005), Llibre Vermell de Montserrat (amb danses
representades a l’Abadia de Montserrat, 2006, entre altres sales). L’any 2008 va coreografiar
1808, alè d’esperança per a l’Esbart Sant Julià de l’Arboç, i durant el 2009, amb motiu del 50è
aniversari de l’Esbart Ciutat Comtal, va crear i dirigir Síntesi, espectacle estrenat al Teatre Ovidi
Montllor de Barcelona, i també D’un temps, que recull fragments dels balls més emblemàtics i
inoblidables de la trajectòria de l’entitat.

FRANCESC CASSÚ, director

Fill de Josep Cassú, que ja havia estat director de La Principal de la Bisbal, va començar els
estudis musicals amb el seu pare i als sis anys va ingressar al Conservatori de Música de Girona,
on va ser deixeble de Josep Viader i Àngels Alabert. Posteriorment va obtenir la titulació superior al
Conservatori del Liceu. També cursà classes de direcció orquestral amb Joan Lluís Moraleda.
És autor d’onze sardanes, algunes premiades, i de sis composicions simfòniques per a cobla.
Entre aquestes cal fer esment d’Akelarre, obra encàrrec dels Premis de Composició Ceret-
Banyoles, i El retaule de Santa Tecla, estrenat a la catedral de Tarragona, on s’interpreta cada any
en la seva festa major.
Ha estat premiat al Concurs Conrad Saló (1982), i també ha guanyat el segon premi del concurs
La Sardana de l’Any (1984), segon premi Crítica (1984), el Premi Joventut (1984 i 1986), primer
premi del Concurs Novasardana (1988) i primer premi Crítica (1988).
És professor d’Harmonia i Llenguatge Musical al Conservatori de Girona, i ho ha estat dels cursets
de composició i instrumentació impartits a l’esmentat Conservatori els cursos 1992-93 i 1994-95.
Promotor de la creació d’un arxiu per a cobla regulat per l’antic Servei de Cultura Tradicional de la
Generalitat, és col·laborador habitual de l’etnocoreògraf Manuel Cubeles.
Va ser ponent del tema “La cobla en els àmbits de concert” en el I Congrés del Sardanisme
(1993). Ha intervingut en col·laboracions discogràfiques amb Núria Feliu, Santi Arisa i el
violoncel·lista Josep Basal i ha estat productor de tots els enregistraments de La Principal de la
Bisbal des de l’any 1992.
Membre del jurat dels Premis Ceret-Banyoles des del 1988, membre del jurat de la Mostra de
Cobles Joves convocada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la
Generalitat i membre del Comitè d’Honor de l’Any Internacional de la Tenora (2000), el 1992 va
fer-se càrrec de la direcció de La Principal de la Bisbal, a la qual ha donat un impuls renovat.

XII Temporada

COBLA LA PRINCIPAL DE LA BISBAL
Va ser creada l’any 1898 a la ciutat de la Bisbal d’Empordà, tot recollint la saba i l’experiència de cobles
més antigues. Ha estat guardonada a tots els certàmens en els quals ha participat; cal destacar
especialment els concursos de Barcelona (1909 i 1982), Girona (1906, 1912 i 1916) i Sant Feliu de
Guíxols (1932). Aquest guardó li valgué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, el qual li
va ser restituït el 1978 pel president Tarradellas.
Les figures més rellevants de la història de la cobla han format part, en un moment o altre, de la seva
trajectòria. És el cas dels tenores Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard
Viladesau; els tibles Enric Barnosell, Àngel Pont i Joan Parés; els trompetes Pere Pruñonosa, Francesc
Capellas i Joan Sadurní; els fiscorns Tomàs Garcia, Llibertat Juanals i Josep Puig “Moreno”; i els
contrabaixos Fèlix Horcajo, Emili Saló i Josep Vallespo. Alguns dels seus directors han estat els mestres
Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet i Conrad Saló, aquest
darrer considerat una figura llegendària de la formació. A la seva mort, el va substituir Josep Cassú, que
havia tingut oportunitat de treballar amb ell durant la darrera etapa de la seva vida.
L’any 1992 fou escollit com a director, pels integrants de la plantilla, Francesc Cassú –fill de Josep–,
que amb vint-i-set anys d'edat va assumir aquest repte important. L’any 1992 La Principal de la Bisbal
va ser nomenada Cobla Olímpica de Barcelona 92 i participà en la cerimònia inaugural dels Jocs
Olímpics i també enregistrà música per a cobla per a l’esdeveniment. L’any 1993 Francesc Cassú va
ser escollit per fer la versió oficial per a cobla de l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.
Els seus enregistraments discogràfics constitueixen referències per la seva qualitat i pel repertori, tant
en el vessant simfònic per a cobla com en les sardanes de tall més popular. L’any 1995 La Principal de
la Bisbal va ser nomenada Català de l’Any pel Cercle Català de Madrid i el 1997 va ser convidada a la
Setmana Cultural de l’Havana.

COBLA SANT JORDI – CIUTAT DE BARCELONA
Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament,
des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé, des de la seva fundació,
ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la
programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en
les principals manifestacions sardanistes. Té una presència reiterada a diversos festivals
internacionals de música (Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i és la formació
titular del cicle Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana i del Cicle de Música per a
Cobla de l’Auditori de Barcelona. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris
de Catalunya, així com a Alemanya, França i els Estats Units d’Amèrica.
Dirigida des de l’inici per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller
artístic, actualment és Xavier Pagès qui n’ocupa la titularitat (Concepció Ramió ho va fer entre
1991 i 1993). Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros
Marbà, Salvador Mas, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan
Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila o Nacho de Paz. A més, ha col·laborat amb solistes
com Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany,
Juan de la Rubia, Manel Camp, Lluís Vidal i agrupacions com l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre
del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Banda Municipal de
Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Orquestra Simfònica de
l’Estat de Lituània, entre d’altres.
La discografia de la Cobla Sant Jordi comprèn més de 50 enregistraments de contingut divers,
entre els quals els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla d’Eduard Toldrà, Joan i Ricard
Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer, Josep Serra i Domènec Moner. També cal
destacar els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum Nova (amb l’Orfeó Català),
l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà (dedicat als clàssics de la música de concert per a
cobla), l’antològic La Sardana i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan
diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres).

XII Temporada

EDMON COLOMER, director

Entre 1998 i 2009 ha estat titular de les orquestres del Vallès i de Balears a Catalunya, de Picardie
a França, de Daejeon a Corea del Sud i principal director convidat a l’Eastern Music Festival dels
Estats Units. L’any 1990 va crear l’Orquestra de Cadaqués.
Amb les orquestres Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya, English Chamber Orchestra, London Sinfonietta, Orchestre de Picardie i els cors Radio
France i BBC fa enregistraments per a la ràdio i la televisió d’Europa, Amèrica del Nord i del Sud,
Austràlia, Corea del Sud i el Japó, i també per als segells discogràfics Auvidis-Naïve, Assai,
Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Ensayo, Virgin i Philips.
Atlántida i El amor brujo de Falla, La pesta de Gerhard, Concert per orgue i Sinfonietta de Poulenc
i les produccions audiovisuals d’El Trencanous de Txaikovski-Béjart i Concierto de Aranjuez amb
Paco de Lucía es consideren avui versions de referència en un ampli catàleg que també inclou
obres de Beethoven, Schumann, Fauré, Ginastera, Guinjoan, Honegger, Milhaud, Weill, Bernstein,
Nillni i Lavista.
Convençut del component educatiu i social de la música, l’any 1983 va crear la Jove Orquestra
Nacional d’Espanya (JONDE) i sovint ha vinculat la seva activitat professional a l’educació. El 2002
el Ministeri de Cultura francès el va nomenar Chevalier dans l’Ordre des Palmes Académiques.

CORAL POLIFÒNICA DE PUIG-REIG

Va ser fundada l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista
del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual. Du a terme una intensa activitat a Catalunya,
però també ha actuat a Espanya, a la majoria de països europeus i a Israel, Mèxic, Filipines,
Veneçuela, els Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador, Perú, Cuba i
Argentina i Xile (acompanyant un viatge oficial del president de la Generalitat de Catalunya).
Des del 1969 n’és el director Ramon Noguera. El seu repertori ampli i variat inclou totes les
èpoques i estils. Cal destacar obres com El Messies de G. F. Händel, La Creació de J. Haydn,
Requiem i Missa de la Coronació de W. A. Mozart, Novena Simfonia de L. van Beethoven, El
pessebre de Pau Casals, Cantata de la terra de J. A. Amargós amb text de J. Puig, Vuitena
Simfonia de G. Mahler, els Gurrelieder d’A. Schönberg i les parts corals de les òperes Tosca i
Turandot de G. Puccini (aquesta amb el cor del Gran Teatre del Liceu, 2005), Aida de G. Verdi,
Cristóbal Colón de Ll. Balada, Fidelio i Missa Solemnis de L. van Beethoven (amb el Cor del Gran
Teatre del Liceu, 2005), Tassarba d’E. Morera, Nabucco de G.Verdi (amb Cor del Gran Teatre del
Liceu, 2006). Habitualment té en repertori un musical d’actualitat. Tenint en compte les seves
arrels, és reconeguda com a excel·lent intèrpret de sardanes corals; té múltiples actuacions i
diversos enregistraments amb La Principal de la Bisbal. Cal esmentar així mateix la notable
realització discogràfica de la majoria dels seus repertoris. En nombroses ocasions ha actuat per TV
en directe i en diferit, tant a Catalunya, com a Espanya i a l’estranger.
Ha col·laborat amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, Orquestra de Cambra de Cervera,
Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de les Balears, Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Catalunya i amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. En la
interpretació de grans obres ha estat dirigida, a més del seu titular, pels mestres Manuel Cabero,
Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Josep Pons, Joan Lluis Moraleda, Carles Coll, Pierre Cao, Uve
Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Edmon Colomer, Trevor
Pinnok, Lawrence Foster, Salvador Mas, Salvador Brotons, Antoni Ros Marbà, Giuliano Carella,
Nello Santi, Eiji Oue...
L’any 1993, amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de
la Generalitat de Catalunya.

XII Temporada

ESBART CIUTAT COMTAL

L’Esbart Ciutat Comtal va ésser fundat l’any 1959 a Barcelona i es va constituir com una entitat
associativa sense afany de lucre. Des de l’inici ha treballat en l’àmbit de la dansa popular i
tradicional de Catalunya i d’altres terres amb influència de parla i cultura catalanes.
Des de la seva creació, la feina de l’Esbart ha estat marcada per l’interès a mantenir el respecte a
la dansa d’arrel popular i tradicional però amb una clara vocació de presentar espectacles
complint les exigències que imposa el fet escènic. Actualment el treball de l’Esbart aposta tant per
la vessant coreogràfica amb músiques de nova creació, com per la de mantenir un espectacle de
dansa popular i tradicional.
Al llarg dels anys, el grup ha estat dirigit per diversos mestres, els quals van forjar un esperit
inconformista i de superació constant que encara es conserva. Des de l’any 1979 va fer-se càrrec
de la direcció artística Lluís Calduch i Ramos, el qual ha endegat una notable trajectòria en el grup
i que es defineix amb una línia pròpia de treball que a la vegada es nodreix d’altres influències
afins.
D’aquesta manera, l’Esbart ha presentat espectacles a partir de danses tradicionals,
d’arranjaments coreogràfics i noves creacions de diversos coreògrafs del país i també del mateix
director. En qualsevol cas, sempre amb una qualitat ben palesa en la posada en escena, la
transmissió de la identitat catalana de les danses, així com del conjunt d’elements fonamentals i
contextuals que emmarquen els espectacles. I fruit d’aquesta acurada preparació han estat les
actuacions realitzades en innombrables teatres i places del nostre país, així com la participació en
festivals internacionals de dansa arreu d’Europa.

RAMON NOGUERA, director

Nascut a Puig-reig, als set anys ja formava part de l’Escolania Parroquial de Puig-reig, als catorze
va entrar a l’Schola Cantorum i als quinze en el Cor la Unió de Puig-reig. La seva trajectòria com a
director de cor comença a la colla Joventut Sardanista, on l’any 1968 es fundà una coral que
finalment ha esdevingut l’actual Polifònica de Puig-reig. N’és el director des del 1969.
A partir del 1987 va homologar els cursos al Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona, havent estat deixeble del mestre Manuel Oltra en els estudis d’harmonia, contrapunt i
formes musicals. En direcció coral va ser alumne de Lluís Virgili en un curs a Manresa l’any 1969,
de Manuel Cabero el curs 1983-84 a l’Audicor de Barcelona i d’Eric Ericson el 1994 a Barcelona.
En nombroses ocasions ha dirigit obres corals acompanyades per diverses formacions musicals:
orquestra de cambra, simfònica i sobretot amb cobla.
Sovint rep encàrrecs per dirigir tallers de cant coral, que intenta compaginar amb la intensa
activitat amb la Polifònica de Puig-reig. Així, cal esmentar els Rencontres Internationals a França
(1987, 1988, 1989), les Jornades Internacionals de Cant Coral a Barcelona (1989), Catalunya
Canta (1992) a Barcelona dirigint uns 7.000 cantaires, i també en aplecs de la FCEC de diferents
comarques catalanes.
Ha compost vuit sardanes, algunes per a cobla i d’altres per a cor i cobla, el Ball de Gegants de
Puig-reig i també el Ball de Nans, un Magnificat per a cor a cappella i algunes cançons; també ha
fet molts arranjaments corals i orquestracions, principalment de temes del cinema i d’actualitat;
darrerament ha fet l’adaptació per a veu de diversos temes de la Nova Cançó, sobre arranjaments
de Manel Camp.
També és director del Cor Parroquial de Puig-reig i ho va ser durant deu anys de la Coral de
l’Escola Municipal de Música de Berga, on va exercir de professor de conjunt coral i tècnica vocal.
Actualment és professor de conjunt coral i tècnica vocal a l’Escola Municipal de Música de Puig-
reig.

XII Temporada

XAVIER PAGÈS, director

Nascut a Sant Pere de Ribes (1971), alternà els estudis musicals al Conservatori Superior
Municipal de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on estudià piano amb Margarita Serrat
i Montserrat Almirall, composició amb Salvador Pueyo i direcció d’orquestra amb Albert Argudo.
L’any 2000 fou admès al Conservatori de Viena, on amplià els estudis de direcció amb Reinhard
Schwarz i Georg Mark. A més, participà en cursos impartits per A. Ros Marbà, O. Balan, R.
Gutter, C. Metters, M. Hernández Silva, C. Guinovart i A. Sardà.
L’any 1994 va guanyar el Concurs per a Joves Intèrprets Josep Mirabent i Magrans, que li permeté
estudiar direcció i composició a la Dartington International Summer School amb Diego Masson,
Laszlo Heltay i Lou Harrisson. L’any 2005 va obtenir una menció especial del jurat de selecció del
Concurs Internacional de Joves Directors d'Orquestra de Besançon.
Paral·lelament a la seva formació musical es graduà en enginyeria industrial i obtingué el premi de
l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya pel seu projecte sobre un mètode d’afinació de
pianos assistida per ordinador.
Com a director ha actuat arreu de Catalunya (Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana,
Festival Grec, Festival Castell de Peralada, Festival d’Òpera de Butxaca de Barcelona, cicle Avui
Música de l’Associació Catalana de Compositors, Festival Pau Casals, festivals de Ripoll, Rialp,
Segur de Calafell i Sitges).
Ha col·laborat amb formacions com l’Orchestre de Catalogne, Orquestra Filharmònica de Bacau
(Romania), Thüringen Philharmonie (Alemanya), Orquestra Ciutat d’Elx, Orquestra de Cambra
Terrassa 48, Orquestra del Cercle Artístic de Barcelona, Camerata Clàssica dels Pirineus Catalans,
etc. El 2008 va dirigir el seu primer concert a Amèrica, convidat per la Filharmònica de Mendoza, i
el 2009 l'Orquestra Simfònica Sinaloa de les Arts, de la ciutat de Culiacán (Mèxic).
Des del gener de 2004 és director titular de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. L’any 2005
va ser nomenat director assistent de Salvador Mas i Manuel Valdivieso a la JONC i el 2008 dirigí
els Concerts de l’Acadèmia de l’ESMUC.
Com a compositor ha estat guardonat en diversos concursos nacionals i estrangers i ha rebut
encàrrecs del Festival Castell de Peralada (2008), Fundació Orfeó Català-Palau de la Música
(2008, 2006), Orquestra Simfònica Sant Cugat (2005), Festival d’Òpera de Butxaca i Noves
Creacions (2004) i Memorial Joaquim Serra (2001). La seva música ha estat àmpliament
interpretada a Catalunya, Argentina, França, Regne Unit, Rússia, Argentina i Itàlia.

Els Diumenges al Palau Biografies
XVIII Temporada

JORDI ARMENGOL, piano

Nascut a Prats de Lluçanès, Barcelona, inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a
l’Escolania de Montserrat, on també realitzà estudis de violí i orgue.
Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb
Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1994 va obtenir el Diploma de Recital de la
Guidhall School of Music and Drama de Londres i el 1996 finalitzà els estudis al Conservatori
Professional de Música de Tarragona, tot obtenint-hi el premi d’honor. Posteriorment es traslladà a
Freiburg per estudiar amb Vitali Berzon.
Són destacables els resultats obtinguts en els concursos nacionals de Madrid, Vilafranca del
Penedès, Berga i Carlet.
Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de
cant amb M. Dayme i R. Smith, entre d’altres, a Barcelona, Tortosa, com també en el Curs
Internacional de Dénia, en el Festival de Música de Tarragona i el Curs Internacional d’Interpretació
Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”.
Ha estat repertorista de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment és el pianista del
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Jordi Casas, amb el qual darrerament
ha enregistrat un disc amb obres de Cristòfor Taltabull.

JOSEP BORRÀS, fagot

Nascut a Terrassa (1958), és professor superior de fagot. Ha alternat la faceta d’instrumentista
amb la docència i la recerca musicològica en el camp dels instruments hispànics de vent fusta,
sobre els quals va fer la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va estudiar música a Barcelona i a Basilea on, a més de prosseguir els estudis de fagot modern a
la Musik Academie, va estudiar els instruments de la música antiga a l’Schola Cantorum (1980-
1984). En aquesta etapa va començar a col·laborar amb diversos grups, entre els quals
Concentus Musicus Wien (N. Harnoncourt) i La Chapelle Royal (Ph. Herrewege), així com
l’Orquestra Simfònica de Basilea i l’Orquestra de Cambra de Zuric.
A Barcelona ha estat fagotista a l’Orquestra Teatre Lliure durant els 18 anys que va existir (J.
Pons), alhora que forma part dels grups Hespèrion XX, Le Concert des Nations i La Capella Reial
de Catalunya (J. Savall) i l’Ensemble Zefiro (A. Bernardini).
Com a solista ha estrenat obres de diversos autors actuals, com el Concert per a fagot de Joan
Guinjoan, i ha enregistrat nombroses obres per a fagot i orquestra d’autors del segles XVII i XVIII,
com Antonio Vivaldi, Anselm Viola, Carles Baguer, Anton Reichenauer, etc.
Actualment és professor i director a l’ESMUC, on també va ser cap del Departament de Música
Antiga. I imparteix docència del fagot a l’Schola Cantorum de Basilea, tot compaginant-ho amb
classes i seminaris en diverses universitats (Menéndez Pelayo, Universitat de Valladolid,
Salamanca..) i conservatoris i escoles de música. També col·labora en els cursos permanents
d’interpretació del Festival Manuel de Falla (Granada) i Daroca (Saragossa).
Ha participat en més de cent cinquanta enregistraments discogràfics, alguns com a solista, i ha
escrit articles en revistes i llibres especialitzats. Els seus dos últims treballs musicològics han estat
editats per la Yale University Press i l’Institut de Cultura de Barcelona.
És membre de la Societat Catalana de Musicologia.

XVIII Temporada

ALBERT CASALS, tenor
Nascut a Barcelona, començà els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el
mestratge del pare Ireneu Segarra, i també hi va fer estudis de piano i oboè. Posteriorment, i
compaginant-ho amb la carrera d’enginyeria tècnica de telecomunicacions, inicià els estudis de
cant amb els professors Xavier Torra, Joaquim Proubasta i, actualment, amb el tenor Dalmau
González.
Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i anteriorment havia cantat
en altres cors de reconegut prestigi.
Ha cantat amb orquestres com la JONC, Orquestra de l’Empordà, Orquestra Simfònica del Vallès,
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i Orquestra del Gran Teatre del Liceu, amb la qual va
participar en la producció de L’incoronazione di Poppea.
Ha actuat al Palau de la Música Catalana, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Arriaga de Bilbao, La
Faràndula de Sabadell, Teatre Fortuny de Reus, Auditori de Sant Cugat del Vallès...
En el camp de l’oratori ha cantat obres com el Requiem de Mozart, Petite Messe Solennelle de
Rossini, Magnificat de Bach, La Creació de Haydn, El Messies de Händel, Davide Penitente i Missa
de la Coronació de Mozart... I en lieder, cicles com La bella molinera de Schubert.
En el camp operístic té en repertori nombrosos rols de tenor líric lleuger. Des de la passada
temporada participa en la producció del Petit Liceu La Ventafocs, adaptació per a públic familiar i
escolar de l’òpera La Cenerentola de Rossini, en el paper del príncep Ramiro, sota la direcció
escènica de Joan Font (Comediants). Recentment ha debutat en el rol de Gualtiero d’Il pirata de
Bellini amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, amb els quals també cantarà el paper de Ferrando
del Così fan tutte de Mozart el proper mes d’abril.

JORDI CASAS I BAYER, director

Cursà els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i, posteriorment, els completà a
Barcelona, on també estudià Dret i Filosofia.
Ha treballat la direcció coral a Catalunya i a l’estranger i ha aprofundit els terrenys de la cultura
vocal i de la música renaixentista. Instructor internacional del moviment coral A Coeur Joie, ha
estat professor de direcció coral en diversos cursos, tant nacionals com estrangers (Lleida, Palma
de Mallorca, Granada, Medina del Campo, Angers, Azè, Forrières, Riva di Garda, Festival de
Peralada, etc.).
Ha participat com a director en festivals de renom arreu d'Europa (França, Bèlgica, Suïssa,
Anglaterra, Alemanya, Hongria, Itàlia, Eslovènia i Àustria) i a Israel, Mèxic, Cuba, Guatemala i
Califòrnia (EUA). L'estiu de 1997 va ser el director de l'European Youth Choir, d'Europa Cantat.
Va ser fundador de la Coral Càrmina i el seu director durant més de quinze anys, i també director
durant dos cursos del Coro de Radio Televisión Española.
Des del setembre de 1988 fins a l’abril de 1998 va ser director musical de l’Orfeó Català. El 1990
fundà el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, del que n’és director titular. Des del
setembre de 2000 és també director del Coro de la Comunidad de Madrid i el novembre de 2004
va ser nomenat director del Coro Titular del Teatro Real de Madrid, càrrec que va assumir fins al
gener del 2008.

XVIII Temporada

COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Va ser creat l’any 1990 per l’Orfeó Català, sota el patrocini de la Fundació Caixa Catalunya, amb el
propòsit de conrear i divulgar la música coral cambrística. Des del 2009, gràcies al suport del
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació
Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el Cor de Cambra és el primer cor de cambra
professional de Catalunya.
El seu repertori abasta des de composicions del Renaixement fins a obres dels nostres dies. Una
mostra del seu interès especial per la música catalana ha estat l’estrena d’obres de Joaquim
Homs, Josep Soler, Xavier Montsalvatge, Llorenç Balsach, Salvador Brotons, Xavier Turull, Jordi
Rossinyol, Lluís Gàsser, etc.
Des de la seva creació ha fet més de vuit-centes actuacions en diverses poblacions de Catalunya,
Espanya, Europa, els Estats Units, Guatemala i Israel, i ha participat en els festivals i cicles de
concerts més importants del nostre país i en nombroses produccions d’òpera, entre les quals
destaquen les col·laboracions amb el Gran Teatre del Liceu, el Festival Mozart de la Corunya i el
Festival de Ópera de Tenerife amb més de vint títols i les estrenes d’El Quijote en Barcelona de
José Luis Turina i L’adéu de Lucrècia Borja de Carles Santos.
Ha estat dirigit, a més del seu titular Jordi Casas i Bayer, per grans mestres como Rinaldo
Alessandrini, Iuri Ahronovitx, Aleksandr Anissimov, Bertrand de Billy, Fabio Biondi, Frans Brüggen,
Harry Chistophers, Arthur Fajen, Lawrence Foster, Rumon Gamba, Chistopher Hogwood, Ernest
Martínez-Izquierdo, Mariss Jansons, Sigiswald Kuijken, Adrian Leaper, Gustav Leonhardt, Jesús
López-Cobos, Peter Maag, Sir Neville Marriner, Salvador Mas, Marc Minkowsky, Gianandrea
Noseda, Víctor Pablo Pérez, George Phelivanian, Josep Pons, Helmuth Rilling, Antoni Ros Marbà,
Carles Santos, Jordi Savall, Günther Theuring, Sebastián Weigle i Rudolf Werthen.
Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, any 1994, en la
categoria d’intèrpret de música clàssica.
Ha enregistrat els discos següents: Canciones y villanescas espirituales de Guerrero (Harmonia
Mundi), Jardín de Hesperia (Geaster), Romancero gitano (Disc-Medi), Cristòfor Taltabull i Rèquiem
a la memòria de Salvador Espriu de Xavier Benguerel (Columna Música); en col·laboració amb
l’Orfeó Català, El pessebre de Pau Casals (Auvidis), i en col·laboració amb el Coro de la
Comunidad de Madrid, el Libro del destierro de José M. Sánchez Verdú (Harmonia Mundi). També
ha enregistrat els DVD següents: D.Q. Don Quijote en Barcelona (Gran Teatre del Liceu), Lady
Macbeth (EMI), Don Giovanni (Opus Arte), Boris Godunov (TDK) i Boulevard Solitude (Euroarts),
totes produccions amb el Gran Teatre del Liceu. També ha realitzat enregistraments per a
Catalunya Ràdio, RNE-Radio 2, RTVE, ZDF (Zweites Deutsches Fernsehen), Televisió de Catalunya
i Canal+.

Patrocinadors del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana:

XVIII Temporada

MARIE CUBAYNES, mezzosoprano

Nascuda a Tolosa de Llenguadoc en una família d’artistes, començà a estudiar piano a l’edat de 6
anys, al Conservatoire National de Région (CNR) de la seva ciutat. El 1991 s’integrà al cor infantil del
CNR, dirigit per Rolandas Muleïka. És en aquesta formació que té l’ocasió, durant uns deu anys,
d’explorar un repertori coral que s’estén des del cant gregorià fins a la creació contemporània, i
participa en nombrosos concerts a França i a l’estranger, i també en l’enregistrament de quatre CD.
Des de molt jove manifesta un apassionat interès per l’escenari i participa, paral·lelament als seus
estudis escolars, en diverses produccions escèniques com a figurant, membre del cor o solista (Carmen
de Bizet, dirigida per Jérôme Savary al Festival de Bregenz, Àustria; Oliver Twist, òpera per a nens de
Christian Alazard, dirigida per Jean-Paul Faure al Théâtre Jules Julien de Tolosa de Llenguadoc;
L’enfant et les sortilèges de Maurice Ravel, al Théâtre de Castres; etc.) i estudia teatre amb l’actriu
Mirès Vincent a l’École Artistique Mirès Vincent de Muret.
El 2003 inicià els estudis de cant líric al CNR de Tolosa de Llenguadoc i va conèixer el gran baríton
Gabriel Bacquier, que l’aconsellà. El 2004 s’instal·là a París per estudiar amb la soprano Michèle
Command. El 2006 entra a l'École Normale de Musique Alfred Cortot de París i s’endinsa amb Jean-
Philippe Lafont en l’estudi de personatges i posteriorment, el 2007, s’integra a la classe d’escenografia
de Mireille Larroche. Des de 2007, perfecciona els seus coneixements amb Michel Sénéchal. I control
artístic amb el mestre Guido Johannes Rumstadt.
Actua en públic regularment tant a França com a l’estranger (el Japó, Finlàndia, Espanya), juntament
amb formacions de renom, com ara l’Orquestra de Cambra de Tolosa de Llenguadoc (dirigida per Gilles
Colliard), Orquestra Barroca de Montauban Les Passions (dirigida per Jean-Marc Andrieu), Orquestra
de Cambra La Tempesta d’Hèlsinki (dirigida per Yuri Nitta), amb el conjunt orquestral Les Voyages
Extraordinaires (dirigit per Joachim Jousse), etc., i també amb músics prestigiosos, com ara Izumi
Tateno, Miklos Spanyi, Petri Kumela, Vicente Pradal, Claude Schnizler, etc.
El seu repertori actual va des de la música sacra (Stabat Mater, Pergolesi; Vêpres vénitiennes, Porpora;
Mottetti per contralto e archi e continuo, Vivaldi; Messe du Couronnement, Vêpres solennelles du
dimanche, Messe des moineaux, Missa brevis, Mozart, etc.), fins a l’òpera: de Mozart, Cherubino,
Dorabella, Zerlina, Sesto, Annio (La clemenza di Tito); de Rossini, Rosina, Isabella (L’italiana in Algeri); de
Händel, Rinaldo, Ruggiero (Alcina), Sesto (Giulio Cesare), Arsace (Partenope), etc., tot passant, per la
mélodie francesa (Ravel, Debussy, Déodat de Séverac, Duparc, Poulenc, Messiaen, etc.), la cançó
espanyola (Falla, Granados, Lorca, Turina, Montsalvatge, Mompou, etc.) i els lied alemanys (Brahms, R.
Strauss, Schumann, etc.).

ENSEMBLE POLYPHONIQUE DE PERPIGNAN

Creat per Marc Bleuse el 1973, té una gran trajectòria musical, tot participant en obres cabdals, com
Les estacions de Haydn o la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach amb l'Orquestra
Simfònica de Montpeller (direcció Cyril Diedrich). Més endavant, amb Daniel Tosi, la formació va prendre
un nou impuls, tot col·laborant en l'espectacle Messidor amb motiu del bicentenari de la Revolució
Francesa i la presentació de grans obres del repertori, juntament amb l'Orchestre Perpignan
Méditerranée, que van de Monteverdi a Poulenc, de Fauré a Stockhausen, a més de Bach, Puccini,
Verdi, Gounod, Bizet...
També participa en els grans festivals regionals: Festival de la Ciutat de Carcassona, Festival de Música
Sacra de Perpinyà i festival Aujourd’hui Musiques.
L’any 2009 diverses actuacions del cor van rebre els elogis de la crítica: Stabat Mater de Haydn (amb
direcció de Daniel Tosi) al Festival de Música Sacra de Perpinyà; cors d'òpera amb orquestra als
Estivales de Perpinyà amb el baríton Franck Ferrari i la soprano Burçu Uyar; Els nocturns de Mozart
amb trio i corno di basseto i clarinet baix durant el curs acadèmic del Conservatori.
Més enllà de les seves actuacions amb orquestra, el cor té la seva pròpia vida, i sempre es mostra
disposat a participar en actuacions humanitàries –infància i divisió, lliga contra el càncer, donació
d'òrgans– o també a instàncies d’organismes culturals o socials –en jornades de patrimonis, festivals,
casals de jubilats...
La formació és dirigida per Mireille Morbelli, directora adjunta pedagògica del CRR de Perpinyà, que va
fer els estudis musicals al CNR de Marsella –on va obtenir els premis de solfeig, anàlisi, i va ser
guardonada en història de la música, piano... i va obtenir un certificat d'aptitud per a l'ensenyament al
CNR lliurat pel Ministeri de Cultura. Paral·lelament va seguir estudis superiors “coups de coeur” –
diploma en musicologia, italià, Diploma d'Estudis Superiors de Lingüística Comparada de Llengües
Romàniques– i finalment dels estudis de llengües antigues.

XVIII Temporada

SÉBASTIEN GABILLAT, tenor

En la seva formació musical i vocal, ha participat en masterclasses de cant barroc amb Isabelle
Poulenard (2008-2009) i d’interpretació amb Michel Sénéchal a Tolosa de Llenguadoc (2006) i
amb Howard Crook a l’Académie Baroque d’Amilly (2005). També va fer el postgrau en
l’especialitat de cant al Conservatoire à Rayonnement régional Perpignan Méditerranée. El 2002
es llicencià en dret públic per la Universitat de Llemotges i la Universitat de Keele (Gran Bretanya).
L’abril de 2009 va quedar semifinalista en el Concurs d’Opereta de Marsella (categoria cant).
Els anys 2007 i 2008 va participar en concerts de música antiga: Platée de Rameau,
L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, David et Jonathas de Charpentier, a més de peces de
Vallotti, Frescobaldi, etc. També va cantar com a tenor solista el Requiem de W. A. Mozart al
Festival de Caune-Minervois i al Festival Les Estivales de Perpinyà. D’altra banda, com a solista en
la Música litúrgica visigoda de Jean-Philippe Guinle al Festival Aujourd’hui Musiques. El 2008 va
intervenir en La Castafiore passe à table (“fantasia culinària”, coproducció del Théâtre de Béziers i
Sortie Ouest), La Traviata de G. Verdi i La fille de Madame Angot de Charles Lecocq al Festival de
Lamalou-les-bains, amb direcció de Frédéric L’Huillier. Va cantar el Requiem de Domenico
Cimarosa durant el Croisière Musicale MSC-TMR; el Requiem de Luis de Victoria al Festival de
Música Sacra de Perpinyà, en ambdós casos dirigit per Daniel Tosi; La Vie Parisienne de Jacques
Offenbach, Violettes Impériales de Vincent Scotto, Carmen de Georges Bizet; Lakmé de Leo
Delibes per a la companyia francesa De l’Opéra à l’Opérette, amb direcció J. M. Biskup.
I més recentment, el novembre del 2009, va interpretar amb el Collegium Vocal Méditerranée, les
obres següents: Lux aeterna de Ligeti, Umbrae Mortis i Granum Sinapis de Pascal Dusapin. Per
l’octubre va oferir un “Concert Haydn & Mozart”, amb repertori de canzonette, cançons angleses i
lieder de Mozart i Haydn (tenor i pianoforte). I durant la primavera i l’estiu passats, Stabat Mater
d’Anton Dvorák a Perpinyà i l’Albi, Stabat Mater de Joseph Haydn al Festival de Música Sacra de
Perpinyà i al Croisière Musicale TMR. Aquest 2009 també va prendre part en papers secundaris
de les òperes La Traviata, Violettes impériales, Les pêcheurs de perles, Andalousie, La Mascotte,
etc., a més d’intervenir en diversos concerts de música antiga i d’opereta.
I durant el 2010, té previst d’actuar en l’Stabat Mater de Vivaldi (contralt) i Magnificat de Vivaldi
(contralt) novament al Croisière Musicale (amb direcció artística de Bernard Soustrot i Daniel Tosi),
una sèrie de concerts amb l’associació Music’Oseniors (havent fet Nicolas Joël, director de l’Opéra
de París, i Jean-Philippe Lafont una selecció de joves talents) i prendrà part en l’estrena de l’Stabat
Mater de Dvorák al Festival de Música Sacra de Perpinyà. Igualment, aquest mes de febrer
intervindrà en Les Brigands de Jacques Offenbach a l’Òpera de Llemotges.

MAÎTRISE D’ENFANTS DU CONSERVATOIRE NATIONAL DE RÉGION DE
PERPIGNAN

El conjunt participa des de fa prop de vint anys en nombrosos espectacles i en creacions
mundials. Està constituït pels millors alumnes de les classes de formació musical, els quals duen a
terme un valuós treball vocal sota la direcció del seu director de cant.
Així, els alumnes reben setmanalment formació de solfeig, harmonia i de conjunt de cambra amb
diversos professors. El treball sobre les obres antigues i noves, com també sobre les adaptacions,
és d’aquesta manera el més complet possible.
La Maîtrise ha acompanyat cantants de prestigi, com Wilhelmenia Fernández, Julia Migenes,
Burçu Uyar...
Participa sovint en el festival internacional Aujourd’hui Musiques, en què interpreten compositors
contemporanis, com Christian Dachez, Xavier Benguerel o Carlos Roque Alsina. La premsa
internacional n’ha valorat les execucions per la seva bella claredat. El conjunt mostra l’entusiasme
més comunicatiu, juntament amb el més profund respecte envers el text.

XVIII Temporada

DAVID MALET, harmònium
Nascut a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escolania de la Catedral de Barcelona, de la
qual molt aviat esdevingué pianista acompanyant. Va rebre les primeres lliçons d’orgue de
l’aleshores organista de la catedral, Mn. Joan Gamissans. Posteriorment ingressà al Conservatori
Superior de Música de Barcelona, on obtingué cinc titulacions superiors i diverses distincions i
matrícules d’honor. Paral·lelament estudià tota la carrera d’orgue amb Montserrat Torrent. Del
1999 al 2003 estudià orgue amb Michael Radulescu a la Universitat de Viena, a més
d’improvisació amb Franz Danksagmüller i baix continu amb Augusta Campagne. En la seva
estada a Viena, també cursà els estudis de direcció de cor i orquestra amb Reinhard Schwarz i
Georg Mark al Conservatori, tot obtenint-hi el diploma dirigint l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de
Viena.
Ha estat durant 15 anys segon organista de la Catedral de Barcelona, corepetidor i organista
acompanyant de l’Orfeó Català, mestre de capella de la Capella de Música de Santa Maria del Pi i
pianista del grup de música contemporània Sitges 94 (subvencionat per la Fundació Catalana de
Compositors). És col·laborador habitual de la Coral Cantiga, Cor Madrigal, Orquesta y Coros de
Radiotelevisión Española i Coro Nacional de España a Madrid. Ha actuat en sales com el Palau de
la Música Catalana i L’Auditori; al Teatro Monumental i Auditorio Nacional (Madrid); Auditorio
Manuel de Falla de Granada, als auditoris de Lleó, Santiago de Compostel·la, Saragossa i
Valladolid, i al Musikverein de Viena, amb agrupacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Cadaqués, Real
Filharmonía de Galícia, Orquesta Sinfónica de Tenerife i la de la Comunidad de Madrid, i amb
directors com Antoni Ros Marbà, Kálman Strauss, Vassili Petrenko, Frans Brüggen i Helmuth
Rilling.
La seva discografia inclou sis CD, a més de diversos enregistraments per a Catalunya Música,
TV3, Rne i TVE.
Ha estat director convidat de l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48,
Conjunt Orquestral de Girona i del Coro de Radiotelevisión Española, i participa activament com a
organista en cicles arreu de l’Estat espanyol, i també eventualment a l’estranger. Actualment porta
també la direcció musical de l’Orfeó Laudate i del Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral de
Barcelona.

ENRIC MARTÍNEZ CASTIGNANI, baix
Debutà operísticament com a Ottone en L’incoronazione di Poppea, al qual seguiren títols com La
Bohème a la Royal Opera House de Budapest, el seu primer Dandini (La Cenerentola) al Teatre
Principal de Palma de Mallorca, baró di Trombonock (Il viaggio a Reims) al Teatro Real de Madrid i
a l’Òpera d’Oviedo sota la direcció d’Alberto Zedda i Alvaro Albiach, respectivament; L’occasione
fa il ladro al Gran Teatre del Liceu amb Josep Pons a la batuta, Malatesta (Don Pasquale), Enrico (Il
Campanello), Don Bartolo (Il barbiere di Siviglia), Taddeo (L’Italiana in Algeri), Raimbaud (Le Comte
Ory), Figaro (Le nozze di Figaro) i Zurga en l’òpera de Bizet Le Pechêurs de Perles, entre d’altres.
Altres teatres, orquestres i festivals que han sol·licitat la seva presència han estat el Badisches
Stattstheater de Karlsruhe, el Theater am Pfalzbau Ludwigshafen (Alemanya), Théâtre Municipal de
Luxemburg, festivals de Peralada, Granada, Música Contemporània de Lima, Temporada dels
Amics de l’Òpera de Sabadell, Palau de la Música de València, l’Auditori de Galícia, de l’OBC,
Orquestra Simfònica del Vallés, Orquesta de Concepción, Orquesta de la Comunidad de Madrid,
Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta de la RTVE...
Afegit a tots aquest compromisos operístics, hi ha la seva destacada tasca com a concertista i
liederista. Entre les sales de concerts on ha donat recitals hi ha el Palau de la Música Catalana de
Barcelona, Instituto Cervantes de Brussel·les, Abel du Bois Concert Hall (Bèlgica), Temporada de
la Radio de Valparaiso (Xile), Teatro Bolívar (Equador), Suntory Hall i Oiji Hall de Tokyo (Japó),
aquest últims recitals amb el gran pianista Dalton Baldwin. Algunes de les peces per què és més
convidat són Winterreise op. 89, Schwanengesang D. 957, Die Schöne Müllerin op. 25 (F.
Schubert) i Dichterliebe op. 48 (R. Schumann).
Nominat als Premis Grammy 2004 gràcies al seu enregistrament de la primera versió de l’òpera de
X. Montsalvatge El gato con botas per a la discogràfica Columna Música, dirigit per Antoni Ros
Marbà, també ha enregistrat per a Deutsche Grammophon La Gran Via i El Bateo dirigit per Víctor
Pablo Pérez juntament amb María Bayo i Manuel Lanza.

XVIII Temporada

MARTA MATHÉU, soprano

Nascuda a Tarragona, estudià piano, orgue i cant al Conservatori de la seva ciutat, tot obtenint-hi
les màximes qualificacions. Va cursar el grau superior de cant amb Ana Luisa Chova al
Conservatori Superior de Música de València, amb matrícula d’honor. Ha rebut consells de
Montserrat Caballé, Helena Obratzova, Ana María Sánchez, Enedina Lloris, Isabel Penagos,
Carmen Bustamante, Robert Expert, Miguel Zanetti i Wolfram Rieger.
Premiada amb diverses beques i en concursos, destaquen el segon premi en el Concurs
Permanent de Joves Intèrprets de JJMM d’Espanya (2005), el primer premi del Certamen per a
Veus Joves Manuel Ausensi (2007), premi del públic en el Concurs de Cant Montserrat Caballé
(2007) i el segon premi femení en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (2008).
Ha cantat la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Stabat Mater de G. Rossini i Vesperae
Confessore de W. A. Mozart (Palau de la Música de Barcelona), Die Schöpfung de J. Haydn (Sala
Kursaal, Quinzena Musical de Sant Sebastià), Stabat Mater de K. Szymanovski (Teatro
Monumental de Madrid), Requiem de Mozart (Sheldonian Theatre, Oxford), Ein deutsches Requiem
de J. Brahms, El Messies de G. F. Händel, Te Deum de Z. Kódaly, entre d’altres, en auditoris i
sales de concert de tot l’Estat espanyol.
En el seu repertori operístic destaquen Donna Anna de Don Giovanni de W. A. Mozart, Laura
d’Amor Vedado d’A. Gaos (Palacio de Ópera de la Corunya), Woglinde de Das Rheingold de R.
Wagner (igualment al Palacio de la Ópera de la Coruña), Rychtárkou de Jenufa de L. Janacék
(Teatro Real de Madrid), Luisa Fernanda (Palau de la Música de València) i Berta de Babel 46 de X.
Montsalvatge (Teatre Metropol de Tarragona), entre d’altres.
Té diversos enregistraments, com l’òpera Paradís a les muntanyes de J. Rodríguez-Picó, i de
música romàntica amb el Trio Romàntic. Ha enregistrat per a RTVE, RNE, Catalunya Música, entre
d’altres.

KENNEDY MORETTI, piano
Nascut al Brasil, va fer els primers musicals a la Universitat de São Paulo, a l’Acadèmia Franz Liszt
de Budapest i a l’Escola Superior de Música de Viena. Ha estat pianista acompanyant i assistent
musical a l’Òpera d’Hongria, al Volkstheater de Viena i també de les companyies vieneses Neue
Oper Wien i Neue Oper Austria. Del 1994 al 1999 va ser acompanyant de les classes d’Alfredo
Kraus a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía (ESMRS) a Madrid i en els Cursos d’Estiu de
Santander; del 2000 al 2005, professor d’educació auditiva a l’ESMRS, i del 2000 al 2006,
catedràtic de música de cambra al Conservatori Superior de Música de Salamanca.
Ha actuat a diversos ciutats espanyoles i també a Portugal, França, Àustria, Alemanya, Anglaterra,
Suïssa, els EUA i el Brasil. En la intensa activitat que du a terme en l’àmbit de l’acompanyament
vocal, destaquen actuacions amb cantants com Aquiles Machado, Ana María Sánchez, Ruggero
Raimondi, Simón Orfila, Felipe Bou, Josep Bros, Milagros Poblador, María Espada, Marina Pardo,
José Antonio López, Mariola Cantarero, etc., i en el terreny de la música de cambra instrumental,
amb intèrprets com Hagai Shaham, Joaquín Torre, Lina Tur Bonet, Ángel García Jermann, David
Quiggle, José Manuel Román, José Luis Estellés, David Tomás, i membres del Quartet Casals,
entre d’altres.
Ha fet enregistraments d’obres per a piano sol i cançons de Helmut Jasbar (amb María Espada)
per al segell Extraplatte, d’un CD de la sèrie “Compositors de Cantàbria” amb Marina Pardo per a
la Fundació Marcelino Botín i de sonates per a piano de Mozart per a la Universidad Autónoma de
Madrid, a més de retransmissions en directe per la Ràdio Nacional Austríaca i per Radio y
Televisión Española.
Actualment viu a Espanya i exerceix la docència en l’àrea de música de cambra a l’ESMUC, a
l’Instituto Internacional de Música de Cámara (Madrid) i al Conservatorio Superior de Música de
Aragón (Saragossa).

XVIII Temporada

NEXUS PIANO DÚO
MIREIA FORNELLS ROSSELLÓ, piano
JOAN MIQUEL HERNÁNDEZ SAGRERA, piano

Paral·lelament a una brillant activitat concertística per separat, Mireia Fornells i Joan Miquel
Hernández s’han proposat afrontar la música per a piano duo des de fa ja quasi deu anys i són
una de les formacions més actives de la música de cambra al nostre país.
Ambdós han rebut el mestratge del recentment desaparegut pianista Leonid Sintsev, professor de
l’ESMUC i catedràtic del Conservatori Rimski-Kórsakov de Sant Petesburg, on van fer els estudis
de postgrau becats per la Generalitat i el Conservatori de Badalona. Recentment han estat becats
en tres ocasions per l’AIE per assistir a diversos cursos internacionals a Espanya, Itàlia, Suïssa i
França, on han tingut l’oportunitat de treballar amb grans especialistes, com I. Mogilevski, B.
Engerer, J-F. Heisser, duo Pérez-Molina, duo Benzakoun, Bruno Mezzena i Ullrich Koella, entre
d’altres.
Les seves propostes inclouen obres mestres del repertori per a piano duo, amb especial referència
a la música contemporània dels nostres compositors, tot col·laborant estretament amb Josep
Soler, Jesús Rodríguez Picó, Domènec González de la Rubia, Mercè Torrents i Carlos Silva, entre
d’altres, i estrenant diferents obres dedicades.
Les seves interpretacions han estat lloades pel públic i la crítica, i han actuat en importants sales
de tot l’Estat, com la Fundación Juan March de Madrid, Auditori de Barcelona, Festival de la Porta
Ferrada i, a l’estranger, en el Festival d’Estiu d’Orleans, Ticino Musica, Festival Duqui d’Aquaviva.
El duo ha estat guardonat en diversos concursos d’àmbit nacional i europeu. I ha fet gravacions
per a Radio Clásica i Catalunya Música.

ORCHESTRE PERPIGNAN MÉDITERRANÉE

Actua habitualment en les temporades musicals amb solistes renom internacional: Montserrat
Caballé, Olivier Charlier, Jean-Philippe Collard, Gary Hoffman, Brigitte Engerer, Julia Migenes,
Françoise Pollet, Maurice André, Martial Solal, Alexandre Lagoya, Didier Lockwood, Anne Gastinel,
Jean-Marc Luisada, Mickaël Rudy, Emmanuel Pahud, Patrice Fontanarosa, Marielle Nordmann,
Wilhelmenia Fernandez, Laurent Korcia, Bernard Soustrot, Marc Coppey, Pierre Amoyal, Cédric
Tiberghien, Juliette Hurel, Ginesa Ortega, Lise de La Salle, Yvan Chiffolleau, Cali, etc.
La formació està integrada pels millors músics regionals i desenvolupa principalment una activitat
pedagògica i formant professors titulars del Certificat d'Aptitude o del Diplôme d'État a les
principals ciutats del sud de França. Va ser creada amb la missió de divulgar la música simfònica a
Perpinyà i arreu de la regió del Llenguadoc-Rosselló, i també a la resta de França i a l’estranger.
Amb una plantilla de 30 a 40 músics, el seu repertori és molt ampli, comprèn des de la música
barroca fins a la contemporània. A la manera d’una gran orquestra simfònica, es desplaça als
pobles i les ciutats d’arreu per dur la “seva bona nova”, tant amb obres cèlebres com amb
novetats. Els cors de les ciutats de la seva regió també col·laboren amb l’orquestra en el muntatge
d’algunes de les grans obres mestres del repertori. Finalment, acompanyant solistes de renom, la
formació demostra, per la seva alta qualitat, que pot satisfer tant el públic neòfit com els melòmans
més informats.
D’altra banda, el Collegium Instrumental Méditerranée és un grup musical de corda. Està format
per quinze intèrprets, tots sorgits dels conservatoris nacionals de música o de les grans escoles de
música, els quals han aconseguit un o més reconeixements nacionals o internacionals. A més de
la vàlua dels músics individualment, el conjunt es caracteritza per una tècnica i un treball refinat i
també per una musicalitat estudiada durant molt de temps. El seu amor per la música i la feina ben
feta han donat a la formació una vitalitat que desvetlla entusiasme i una gran notorietat en els
concerts públics. Periòdicament s’uneix a l’Orchestre Perpignan Méditerranée i d’aquesta manera
es crea a l’escenari una formació d’alt nivell que conjumina dinamisme i professionalitat.

XVIII Temporada

ORFEÓ CATALÀ
(patrocinat per Fundació Caixa Penedès)

Amb més de cent anys d’història, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, té la seu al Palau
de la Música Catalana de Barcelona. Amb la seva trajectòria i amb una praxi musical rigorosa va
fer-se mereixedor des de molt aviat d’un gran prestigi a Catalunya i Europa. El preferent conreu
inicial de la música coral a cappella fou ampliat amb la interpretació de la literatura simfonicocoral
universal, les obres més significatives de la qual formen part del seu extens repertori.
L’empremta del fundador, Lluís Millet, va presidir la història dels primers cinquanta anys de
l’entitat. A la seva mort, en foren directors titulars, successivament, Francesc Pujol, Lluís M. Millet,
Lluís Millet i Loras, Salvador Mas, Simon Johnson i Jordi Casas. Des del 1998 ho és Josep Vila.
Ha col·laborat amb prestigioses orquestres nacionals i estrangeres i ha estat dirigit per grans
personalitats musicals, des dels mítics Richard Strauss, Camille Saint-Saëns, Charles Bordes o
Pau Casals, fins a grans noms de l’actualitat internacional com Sergiu Comissiona, Armin Jordan,
Zubin Mehta, Lorin Maazel, Guennadi Rozhdestvenski, Mstislav Rostropóvitx, Charles Dutoit, Franz
Brüggen, Heribert Breuer, Gunter Theuring, Antoni Ros Marbà, Jesús López Cobos, Miguel Ángel
Gómez Martínez, Víctor Pablo Pérez, Josep Pons, Edmon Colomer o Ernest Martínez Izquierdo.
Ha actuat als nuclis principals dels Països Catalans i de la resta de la península, i als centres
musicals més destacats del Regne Unit, Alemanya, França, Suïssa, Itàlia, Cuba i Mèxic.
Els darrers vint anys l’Orfeó Català ha vist incrementades de manera notable l’activitat
concertística i la projecció internacional. La seva presència en sales tan emblemàtiques com la
Philharmonie de Berlín i la participació en cicles com Palau 100, Ibermúsica o en els festivals
d’Évian i de Peralada, s’ha vist enriquida amb múltiples col·laboracions amb formacions
orquestrals de reconegut prestigi internacional, com l’Orquestra Simfònica d’Hamburg, Orquestra
de la Suisse Romande, Orquestra Filharmònica Soviètica, Orquestra Simfònica de Montreal,
Berliner Bach Akademie, Orquestra de la Ràdio del Nord d’Alemanya, Orquestra de la Ràdio
Hongaresa i algunes de les millors orquestres simfòniques de l’Estat, com són les de Barcelona,
Tenerife, Granada, Pamplona, Galícia, Astúries i Castella i Lleó.
L’Orfeó Català ha estat distingit amb nombrosíssims guardons, el més recent dels quals és el
Premi Honorífic Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
L’any 1999 consolidà el seu vessant pedagògic i formatiu amb la fundació de l’Escola Coral de
l’Orfeó Català, que és l’encarregada de procurar una formació vocal i musical completa als futurs
cantaires de l’Orfeó.
Entre les darreres produccions cal destacar la interpretació de La Creació de Haydn amb
l’Orquestra del Segle XVIII dirigits per Frans Brüggen a Madrid, Bilbao, Rotterdam, Utrecht i
Nàpols, la interpretació de Carmina Burana amb l’Orquesta Sinfónica de Bilbao sota la direcció de
Juanjo Mena al Palacio Euskalduna de Bilbao i al Palau de la Música Catalana de Barcelona, els
Gurrelieder de Schönberg amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a
l’Auditori de Barcelona dirigits per Eiji Oue, i el Te Deum de Dettinguen de Händel i els Motets de
Bach amb l’Orquestra Barroca Catalana sota la direcció de Josep Vila i Casañas al Palau de la
Música.
Una recent col·laboració amb el vocalista de jazz Bobby McFerrin ha suposat la publicació d’un
DVD. Així mateix, el 2009, ha publicat el seu darrer treball discogràfic, “Llum nova - Els cants de la
Senyera”, que recull música de compositors propers a la figura de Lluís Millet.
Des de la temporada 1997-98 és patrocinat per Fundació Caixa Penedès.

Patrocinador de l’Orfeó Català:

XVIII Temporada

ORQUESTRA BARROCA CATALANA

L’Orquestra Barroca Catalana es formà amb la idea de contribuir a la recuperació de la música
que es feia a Catalunya durant el barroc i el classicisme. Els seus components són músics
residents als Països Catalans interessats en el coneixement de la tècnica i la sensibilitat d’aquelles
èpoques.
Ha col·laborat amb diverses formacions de reconegut prestigi, com el Cor de Cambra del Palau de
la Música Catalana, Cor Lieder Càmera, Capella de Música de Santa Maria del Mar, Escolania de
Montserrat, Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, Agrupació Polifònica de
Vilafranca, Cor Ciutat de Tarragona, Coral Cantiga, Ars Coralis, Cor Vivaldi, etc., i ha estat dirigida
per Jordi Casas, Jordi-Agustí Piqué, Esteve Nabona, Òscar Boada, Josep Prats, Josep Vila, Lluís
Vila, Manuel Valdivieso, Sergi Casademunt, Charles Limouse, Eva Kollar, Simon Carrington, Paul
Dombrecht, Helmut Breuer, Barry Sargent i Olivia Centurioni.
Entre el repertori interpretat amb aquests cors, destaquen la Missa Alma Redemptoris Mater
d’Anselm Viola, els Motets, Magnificat, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu de J.
S. Bach, Requiem de Campra, Requiem de Mozart, Les Vespres de C. Monteverdi, misses de M.
Haydn, el Te Deum de M. A. Charpentier i El Messies de G. F. Händel.
Ha participat en els festivals més importants del país, com el de Música Antiga de Barcelona,
Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, el cicle Els Diumenges al Palau,
Setmana de Música Antiga de Mataró, Festival Pau Casals del Vendrell i Festival Musique en
Catalogne Romane a Elna (França), on és convidada any rere any.
Ha recuperat de l’oblit obres de compositors catalans o estrangers que van estar relacionats amb
Catalunya, entre els quals: Domènec Terradellas, Francesc Valls, Ferran Sor, Martín i Soler, Ch.
Desmazures, A. Scarlatti, A. Ragazzi i E. D’Astorga.

ORQUESTRA DE CAMBRA DE GRANOLLERS

Va néixer a Granollers l’any 1992, estretament vinculada amb les institucions culturals de la ciutat i
sota el impuls de Carles Riera, director del Conservatori de Música de Granollers. Des del 2002,
l’Orquestra de Cambra de Granollers (OCGr) és orquestra resident al Teatre Auditori de Granollers,
on cada temporada presenta una programació estable de concerts.
Des de la seva creació, Francesc Guillén n’ha estat el director titular i artístic, sota la batuta del
qual ha desplegat una intensa activitat per tot Catalunya. A més, ha comptat amb la col·laboració
de diversos directors, concertinos i solistes, com ara Andrew Wattkinson, David Strange, Edmon
Colomer, Ernest Martínez Izquierdo, Salvador Brotons, Manel Valdivieso, Christophe Coin,
Maxance Larrieux, Albert Guinovart, Jordi Masó, Barry Sargent, Corrado Bolsi, Farran James,
Santiago Juan, Daniel Ligorio, etc.
Amb una clara voluntat divulgadora i fins i tot transgressora, l’OCGr presenta sovint propostes
pensades i dirigides a nous públics, amb la col·laboració d’actors i directors escènics, en
espectacles teatrals, de circ, titelles o fusions diverses. Entre aquests companys de viatge trobem:
Pep Bou, Marta Carrasco, Marcel Gros, Jordi Bosch, Pepa Plana, Daniel Anglès i ara amb Òscar
Molina. També cal destacar les propostes que l’OCGr fa regularment per a públics familiars.
El mes d’abril de 2007 va presentar el disc compacte Joaquim Homs Music for Chamber
Orchestra, publicat pel segel Naxos (col·lecció “Spanish Classics”). El disc conté, entre altres, tres
obres inèdites de J. Homs i ha comptat amb la col·laboració del pianista Jordi Masó i la
mezzosoprano Montserrat Torruella. Amb el mateix pianista i segell discogràfic, aquest any 2010,
l’OCGr ha tret el seu nou projecte discogràfic centrat en les obres per a piano i orquestra del
compositor català Xavier Montsalvatge.

XVIII Temporada

MARC PUJOL, baix

Nascut a Barcelona, obtingué el títol de professor de piano a l’Acadèmia Ars Nova; realitza estudis
de violí i de direcció. Inicià els estudis de cant amb Montserrat Pueyo i posteriorment amb Maty
Pinkas, catedràtica de cant de l’Acadèmia Estatal Superior de Sofia (Bulgària). Participa en
l’Académie Musical de Villcroze i treballa amb Lorraine Nubar, professora a la Juilliard School de
Nova York i el repertorista Dalton Baldwin, amb qui ha ofert diversos recitals de lied.
El 2008 va ser semifinalista en el concurs Operalia i premiat el 2009 en el Concurs Internacional
Boris Christoff de Bulgària. Durant el curs 2006-07 va treballar a la Bayerisches Staatsoper de
Munic, on interpretà el comte Asdrubale en la versió alemanya de La pietra del paragone de
Rossini (Die Liebesprobe). Com a solista d’oratori ha cantat el Messiah de Händel, La Creació de
Haydn, Requiem de Brahms, Missa en Do menor i Requiem de Mozart.
En el camp de l’òpera ha interpretat Leporello (D. Giovanni, Mozart), Basilio (Il barbiere di Siviglia,
Rossini), Zaccaria (Nabuco, Verdi), Banco (Macbeth, Verdi), Oroveso (Norma, Bellini), comte Des
Grieux (Manon, Massenet), Colline (La Bohème, Puccini), va estrenar El mercader de somnis de
Salvador Brotons dirigida pel mateix compositor, i Die Erste Liebe Musik Theater für Jugendliche
de Minas Borbouakis. També ha interpretat el Rei Barbut de La filla del Rei Barbut de Matilde
Salvador, Tiresias (Oedipus Rex, Stravinsky), Truffaldin (Ariadne auf Naxos, Strauss) i Goffredo (Il
pirata, Bellini).
Ha estat dirigit per Kent Nagano, Ivor Bolton, Daniel Oren, Harry Bicket, Christopher Hogwood,
Antoni Ros Marbà, Víctor Pablo Pérez i Patrick Fournillier, entre d’altres. Ha format part del Cor de
Cambra del Palau de la Música Catalana sota la direcció de Jordi Casas, en el qual ha realitzat
diferents col·laboracions com a solista.

ANNA TOBELLA, contralt
Nascuda a Martorell (Barcelona), cursà els estudis oficials al Conservatori Superior de Música del
Liceu amb Enriqueta Tarrés. Actualment és alumna del tenor Eduard Giménez.
La seva experiència inclou, entre d’altres, Petite Messe Solennelle de Rossini a La Monnaie, Stabat
Mater de Rossini al Palau de la Música Catalana, diversos oratoris de Bach, Mozart i Händel en
gira per Catalunya i Espanya, papers rossinians com Angelina de La Cenerentola a Sabadell,
Isaura de Tancredi a Sevilla i Rosina d’Il barbiere di Siviglia a Oviedo; altres papers rellevants han
estat Varane de L’Atenaide de Vivaldi a Florència, Ramiro de La finta giardiniera de Mozart també a
Florència, Dorabella de Così fan tutte de Mozart a Bilbao i Minnesota, i Sesto de La clemenza di
Tito igualment de Mozart a Istanbul. L'any 2004 participà a l’Accademia Rossiniana de Pesaro
(Itàlia), on aprofundí els seus coneixements sobre l'estil rossinià. Més endavant, els anys 2006 i
2007, va formar part de l'acadèmia per a cantants lírics del Maggio Musicale Fiorenino.
Recentment ha interpretat per primera vegada un paper de sarsuela: el de Paloma d’El barberillo
de Lavapiés de Barbieri al Teatro Arriaga de Bilbao.
Entre els seus propers compromisos, té el debut al Teatro Real de Madrid, on interpretarà la
Lucienne de Die tote Stadt de Korngold i el rol de Meg Page de Falstaff de Verdi al Gran Teatre del
Liceu la temporada que ve.

XVIII Temporada

DANIEL TOSI, director

Nascut a Perpinyà (1953), després d’uns estudis brillants obtingué el Premi de Roma (1983) i fou
resident a la Villa Médicis fins al 1985. La Sacem el distingí amb el Premi Georges Enesco (1985). I l’any
1986 el Ministeri de Relacions Exteriors li atorgà el premi Villa Médicis Hors les Murs, que li permeté de
realitzar una obra a l’estranger (Barcelona).
Les seves peces de cambra o simfòniques s’interpreten als festivals de música contemporània de
Roma, Estrasburg, Torí, Milà, Bourges, La Rochelle, Metz, Caen, etc., pel col·lectiu musical
internacional 2e2m de Champigny, al cicle acousmatique de l'Ina Grm, per l'Ensemble Itinéraire,
l'Atelier-Échange, el Solars Vortices, Ars Nova, Les Percussions d’Estrasburg, la Nouvel Orchestre
Philarmonique de Radio France, el conjunt orquestral TM+, etc.
Amb el Collegium Instrumental Méditerranée ha acompanyat els més grans solistes: Montserrat
Caballé, Martial Solal, Michel Portal, Alexandre Lagoya, Pierre Amoyal, Daniel Humair, Patrice
Fontanarosa, Françoise Pollet, Julia Migenes, Didier Lockwood, Bernard Soustrot, Mikaël Rudy, Jean-
Marc Luisada, Frédéric Lodéon, Laurent Korcia, Jean-Pierre Wallez, etc.
Des del 1989 assumeix la direcció del Conservatoire National de Région Perpignan Méditerranée; un
àmbit pedagògic, sens dubte, però també de creació i de difusió.
El 1992 es va fundar el festival de creacions sonores Musiques (quinzena de música contemporània en
plena puixança de 1994 a 2008).
Ha estat nomenat membre del Consell d'Administració del Conservatoire National Supérieur de
Musique de París i del Collège des Compositeurs del Groupe de Musique Expérimentale de Bourges.
Com a director d’orquestra, de 1990 a 1998 va dirigir nombrosos conjunts i orquestres, com la RAI de
Roma, Orquestra de Torí, Orquestra Regional de la Bretanya, Orquestra de Caen, Solistes d’Europe,
TM+ de París, les orquestres d’Ismir, Adana i Ankara, l’Orquestra de Mallorca i la de Barcelona, etc.
També és assessor artístic de Campler (Centre Art Musique Perpignan Languedoc Roussillon) que
agrupa, entre d’altres, els espectacles lírics i els concerts simfònics i de música de cambra a la regió del
Llenguadoc-Rosselló. El 1999 va obtenir la distinció d'Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres. I
recentment ha rebut el Premi Vincent Scotto de la Sacem.

TRIO KANDINSKY
CORRADO BOLSI, violí
AMPARO LACRUZ, violoncel
EMILI BRUGALLA, piano

Fundat amb la voluntat de vincular la universalitat de la tradició amb l’expressió creativa del nostre
temps, els seus músics han desenvolupat una intensa activitat professional com a solistes, membres de
grups de cambra i en incomptables festivals arreu del món. Igualment, la respectiva activitat com a
concertistes, investigadors i docents ha contribuït notablement a la divulgació del patrimoni musical del
segle XX.
Des de la seva presentació l’any 1999 en els actes d’inauguració de l’Auditori de Barcelona, destaquen
les seves actuacions en els cicles de la Fundació Thyssen-Bornemisza, Universidad Internacional
Menéndez Pelayo (Santander), Fundació Juan March, Auditorio Nacional de Madrid, Festival
Internacional de Torroella de Montgrí, Centro Cultural Conde-Duque de Madrid, Palau de la Música
Catalana, CaixaForum i a l’Auditori de Barcelona, en els cicles de nombroses societats filharmòniques
espanyoles (Badajoz, Dénia, Còrdova, Zamora, Gijón, la Corunya, Pontevedra i Màlaga) i en el Festival
Manuel de Falla de Granada. També ha actuat a Portugal, França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica, Egipte,
Líban, Síria, Jordània, Veneçuela, Mèxic, Equador i Perú.
El seu ampli repertori inclou tant les obres mestres clàssiques com títols de poca difusió o estrenes
absolutes. El compromís del grup amb la creació actual l’ha portat a actuar a festivals de música
contemporània de gran prestigi, com el Festival Nous Sons de Barcelona, Musicadhoy a Madrid i
Barcelona, Festival A Tempo de Caracas, un cicle de concerts de la Universidad de Aveiro (Portugal),
celebracions de la Caixa de Catalunya i en el Festival Internacional de Música Contemporánea de Lima.
La seva discografia inclou el CD Trios catalans del segle XX amb música de Cassadó, Montsalvatge,
Granados i Gerhard per a la discogràfica Anacrusi, i el CD Schönberg i Barcelona, publicat recentment
per Columna Música. Concerts seus han estat retransmesos per Catalunya Ràdio, Radio Nacional de
España, Radio France i el Canal 33 de televisió.
Des de l’any 2005, el Trio Kandinsky imparteix classes com a formació resident al Conservatori Superior
de Música del Liceu de Barcelona i en els Cursos d’Interpretació Musical Isaac Albéniz de Camprodon i
Cervera. Ha ofert classes magistrals a la Universidad Las Rosas a Morelia (Mèxic), Conservatorio
Superior de Lima (Perú) i Conservatori Superior de les Illes Balears.

XVIII Temporada

MANUEL VALDIVIESO, director
Nascut a Barcelona, cursà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als conservatoris de
Badalona i Barcelona. Completà la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i
direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà.
Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, de la Corunya, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional,
Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castella i Lleó, Santiago de Compostel·la, Còrdova, Sevilla, Principat
d’Astúries, Balears, etc. Paral·lelament, compta amb una exitosa trajectòria operística que l’ha dut
a debutar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Òpera Nacional de
Corea (Seül) i a l’Òpera de Washington DC, amb títols com L’elisir d’amore, El barber de Sevilla,
Carmen, Lucia di Lammermoor, Il Trittico, Madama Buterfly, Il Trovatore, Turandot, Tosca, The
Turn of the Screw i d’altres.
Ha enregistrat per a Harmonia Mundi, Naxos, TV3-Catalunya Música i Columna Música diferents
projectes discogràfics, centrats en l’obra de compositors actuals.
Entre la seva activitat per als pròxims mesos, en destaquen programes amb la Simfònica de
Frankfurt (Alemanya), OFM (Orquesta Filarmónica de Màlaga), OBC (Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Catalunya) i l’Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa), amb la qual té
prevista una gira per països mediterranis, així com el concert inaugural de la seva temporada
estable 2009-10.
És director titular i artístic de la JONC des del 2001.

PILAR VÁZQUEZ, contralt

Va néixer a Lleó, on va iniciar els estudis musicals de piano i cant. Posteriorment va ingressar al
Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, on va obtenir els títols de professora superior
de cant i professora superior de musicologia, ambdós amb les màximes qualificacions. Accedí, així
mateix, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid, on guanyà el premi extraordinari fi de carrera
Lola Rodríguez Aragón, sota la direcció de Ramón Regidor, José Luis Montoliú i Miguel Zanetti.
Posteriorment ha treballat amb Ana Luisa Chova i Wolfram Rieger, entre d’altres.
Ha actuat com a solista en diverses ocasions, tot destacant la seva participació en Die Walküre i
Götterdämmmerung en la Tetralogia de R. Wagner dirigida per Zubin Mehta, i amb direcció
escènica de La Fura dels Baus.
També ha estat sota la direcció de Víctor Pablo Pérez (Sinfónica de Galícia), Josep Pons (ONE),
Enrique García Asensio, Jaime Martín (Orquesta Sinfónica de Castilla y León) i Josep Vila
(Orquesta i Coro de RTVE).
Entre els reconeixements que ha obtingut, té el premi extraordinari a la millor promesa espanyola,
atorgat pel grup del quart i cinquè pis del Liceu en el Concurs Internacional de Cant Francesc
Viñas.

XVIII Temporada

JOSEP VILA I CASAÑAS, director

Nascut a Sabadell l’any 1966, inicià els estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de
Sabadell, on estudià la carrera de piano amb Glòria Peig i Sabater. Posteriorment prosseguí els
estudis d’harmonia, contrapunt, fuga i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de
direcció d’orquestra amb Salvador Mas, als conservatoris superiors de Badalona i Barcelona,
respectivament.
Paral·lelament treballà la direcció coral amb Manuel Cabero, Pierre Cao i Laszlo Heltay, entre
d’altres, en diversos cursos nacionals i internacionals. Durant el curs 1995-96 estudià a Suècia
amb el director Eric Ericson.
Ha realitzat estudis de cant amb Myriam Alió, Gudrun Bruna, Margarida Lladó, Lambert Climent,
Mercè Baiget i José Javier Viudes.
Ha exercit de pedagog de la direcció coral a Barcelona, Lleida, Palma de Mallorca, Múrcia,
Ljubljana i Budapest. Actualment és professor de direcció coral a l’Escola Superior de Música de
Catalunya.
Com a compositor es dedica sobretot a la música vocal-instrumental. Ha obtingut tres vegades el
guardó dels Premis Reus de Composició per a Cors Infantils i ha rebut nombrosos encàrrecs
d’obres corals i simfòniques.
Ha dirigit diverses formacions vocals i instrumentals, entre les quals destaquen la Coral Belles Arts
de Joventuts Musicals de Sabadell i l’Orquestra de Cambra del Conservatori d’Igualada. Del 1991
al 1995 va ser el director titular de la Coral Càrmina de Barcelona. Com a director convidat ha
treballat amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la Capella de Santa Maria del Mar, Cor de
l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, Orfeón Donostiarra, Coro de Radio Televisión Española i amb
el Coro Nacional de España.
El gener de 1990 fundà el cor de cambra Lieder Càmera de Sabadell i n’assumí la direcció musical
durant setze anys. Des de l’abril de 1998 és el director de l’Orfeó Català. El setembre de 2007 va
ser nomenat director titular del Coro de Radio Televisión Española.

CONCERT 1 / Dilluns, 22 de març de 2010, 19 h

El Pont d’Arcalís
Concert en commemoració del
vintè aniversari del grup (1990-2010)

CONCERT 2 / Dilluns, 12 d’abril de 2010, 19 h

Orquestra Nacional
Clàssica d’Andorra
Orfeó Català
(patrocinat per Fundació Caixa Penedès)
Elena Copons, soprano
Mireia Pintó, contralt CONCERT 4 / Dilluns, 17 de maig de 2010, 19 h
Lambert Climent, tenor
Toni Marsol, baix German Brass en concert
Marzio Conti, director
Obres de: J. S. Bach, A. Vivaldi,
èxits de Llatinoamèrica i Jazz del segle XX
W. A. Mozart: Simfonia núm. 1
en Mi bemoll major, K. 16
W. A. Mozart: Requiem, K. 626

CONCERT 5 / Dilluns, 31 de maig de 2010, 19 h

CONCERT 3 / Dilluns, 26 d’abril de 2010, 19 h Orquestra de Cambra
Terrassa 48
Cobla La Principal Cor de Cambra del Palau
del Llobregat de la Música Catalana
Roger Soler, percussions llatines Solistes per determinar
Esteve Molero, direcció musical i artística Daniel Mestre, director

Josep Serra: Peralada J. S. Bach: Komm, Jesu, komm BWV 229
R. Ferrer: Endavant sempre J. S. Bach: Suite núm. 3 en Re major
J. Elias: Nit d’estiu a Mataró BWV 1068 per a tres trompetes, 2 oboes,
J. J. Beumala: La recerca corda i baix continu
Espectacle “Ritmes d’anada i tornada” J. S. Bach: Cantata núm. 11, oratori de l’ascensió

Organitza i patrocina: Amb el suport de:
PREU DE LES ENTRADES: 11 i 14 €
www.palaumusica.cat

Concerts de Tarda al Palau Biografies
XVI Temporada

GERMAN BRASS

Fundat el 1974 com a pioner dels conjunts alemanys de vent-metall, va participar inicialment del
moviment brass i des d’aleshores l’ha influenciat d’una manera decisiva. La formació aconsegueix
crear “diversitat en la unitat”, ja que els seus components, deu solistes de renom de vent-metall
d’orquestres capdavanteres alemanyes, produeix un so de conjunt únic. La seva musicalitat és
transparent i cambrística, i alhora té l’esplendor i la dinàmica que només el vent-metall és capaç
de produir.
El seu repertori inclou tots els estils i gèneres, des de Scheidt fins a Xostakóvitx i des del dixieland
fins a la bossa nova. Aplega sense por el que és clàssic amb el que és “intemporal”; la serietat
amb la diversió. En els seus concerts el conjunt conrea i supera la partició dels estils musicals amb
tanta professionalitat com ganes de tocar: els seus programes contenen arranjaments d’obres
clàssiques, però també adaptacions i composicions de grans èxits musicals que, majoritàriament,
han estat arranjats i compostos per al German Brass i que mostren una atenció especial al seu so
típic i al virtuosisme tècnic del conjunt.
Els autors dels arranjaments i de les composicions originals són el fundador i director artístic
Enrique Crespo i el trompetista Matthias Höfs. Els concerts de la formació, moderats d’una
manera inimitablement amena i enginyosa pels membres del grup (en castellà, per Enrique
Crespo), juntament amb els nombrosos enregistraments en CD, constitueixen una experiència
proverbial.
En el transcurs de la seva trajectòria, el conjunt ha fet més de vint enregistraments en CD i DVD.
L’any passat va llançar un nou CD amb obres de Bach que ha tingut gran èxit.
Aquest 2010 el German Brass viatjarà per Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Bèlgica, Polònia,
Espanya, Singapur, la Xina i Austràlia.

LAMBERT CLIMENT, tenor

Nascut a València, va fer la carrera de cant al Conservatori d’aquesta ciutat amb Carmen Martínez,
amb les màximes qualificacions i beca de la Fundació Santiago Lope de la Diputació de València.
Ha ampliat estudis amb Marius van Altena, Montserrat Figuras, Esperanza Abad i Bruno Turner.
Va ser fundador (1981) i component (fins al 1986) del grup vocal de cambra Studium Musicae de
València, amb el qual té enregistrades les Ensalades de Mateu Fletxa el Vell juntament amb
Hespèrion XX i direcció de Jordi Savall. Col·labora assíduament amb grups especialitzats en el
Renaixement i el barroc europeu, com Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Laberintos
Ingeniosos, La Romanesca, Speculum, Harmonia Sphaera, Concerto Palatino, Camerata Iberia i
Forma Antiqua, entre d’altres. Des del 1987 treballa sovint amb La Capella Reial de Catalunya i
Hespèrion XXI que dirigeix Jordi Savall. Té nombrosos enregistraments per als segells Astrée-
Auvidis, Alia Vox, Ariane, Naïve/Auvidis, Harmonia Mundi-Ibérica, Radio Nacional de España, Fonti
Musicali i Zig-Zag Repertoires, com també per a diverses cadenes de ràdio i televisió europees i
americanes.
Fa gires de concerts per Espanya i Europa, per Hispanoamèrica, els Estats Units, Austràlia, el
Canadà, Nova Zelanda, Israel i Filipines, i ha actuat al Teatre de l’Opéra Comique (París),
Konzerthaus de Viena, Opera Sydney, Auditorio Nacional de Madrid, Teatro Colón de Buenos
Aires, Palau de la Música Catalana, Teatro Real de Madrid i Gran Teatre del Liceu de Barcelona,
entre d’altres. En el camp de l’oratori és convidat per orquestres com Le Concert des Nations,
Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Real Filharmonía de Galícia, Orquestra
Barroca de Salamanca, Orquestra de Cambra Teatre Lliure, Orquesta Ciudad de Granada,
Virtuosos de Moscou, Orquesta Barroca de Sevilla, Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona,
Orquestra Simfònica de les Illes Baleats, Sinfónica de Galicia i Orquestra de Cambra d’Andorra,
entre d’altres, dirigit Josep Pons, Jordi Savall, E. Martínez Izquierdo, Antoni Ros Marbá, Guy van
Vaas, Eduardo López Banzo, Juan José Mena, Wieland Kuijken, L. A. García Navarro, Manuel
Valdivieso, Jacques Ogg, Jordi Casas, Enrique Ricci, Christophe Coin, Javier Castro, etc. Sota la
direcció d’E. García Asensio, amb l’Orquesta Sinfónica de RTVE va estrenar l’oratori La vida de
María d’Amando Blanquer.
En l’apartat escènic ha treballat amb Josep M. Mestres, Joan Ollé, Carme Portacelli i Willi Landin.
L’any 2002 va impulsar, juntament amb C. Mena i Ll. Vilamajó, la creació del Coro Barroco de
Andalucía, en el qual s’encarrega de la tasca pedagògica. És professor titular de cant històric a
l’ESMUC.

XVI Temporada

COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT

És una de les formacions més prestigioses de l’escena coblística actual. Els seus components,
tots ells de solvència reconeguda, integren una agrupació ben equilibrada i sòlida, en la qual
sobresurten les parts solistes del tenora Pere Benítez i el tible Jordi Vilaró.
D’ençà de la seva fundació el 1929, La Principal del Llobregat ha actuat als escenaris catalans
més importants, com el Palau de la Música Catalana (cicle Cobla, Cor i Dansa), Gran Teatre del
Liceu, Festival Grec de Barcelona i el del Castell de Peralada, entre d’altres, a més d’actuar en
moltes capitals espanyoles i europees i haver viatjat a Nova York, Argentina i Tunísia.
Ha actuat sota la batuta d’Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, Alfred Cañamero, Jordi León i
Joan-Lluís Moraleda; i en projectes amb Manel Camp, Cor Lieder Càmera, Orfeó Català, els
esbarts Sant Martí i Dansaire de Rubí i el Grup Mediterrània.

MARZIO CONTI, director

Nascut a Florència, inicià la seva carrera artística com a flautista, i malgrat ser considerat
internacionalment com un dels màxims exponents italians de l’instrument, va abandonar la seva
brillant carrera de solista i professor per dedicar-se plenament a la direcció orquestral. Col·labora
regularment amb organitzacions i orquestres italianes i internacionals, com les orquestres dels
teatres Regio de Torí, Massimo de Palerm, Bellini de Catània, i l’Orquestra Regional de Toscana,
Orquestra de Pàdua i del Vèneto, Orquestra Haydn de Bolzano, National Symphony Orchestra
d’Irlanda, Orquestra de la Picardie, Orquestra de Canes i de la Costa Blava, Orquestra Simfònica
de Porto... Col·labora amb solistes de renom i fama internacionals, com Barbara Hendricks,
Mischa Maisky, Boris Belkin, Renato Bruson... Actualment és el director estable del Teatro
Marrucino di Chieti, després d’haver estat director convidat de la Istituzione Sinfonica Abruzzese
(1999-2002) i principal de l’Orquestra Filharmònica de Torí (2001-2005).
És director principal de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) i director artístic de
l’Orquestra Simfònica de Sanremo.
Ha dirigit en algunes de les temporades de concerts més importants, tant a Itàlia com a
l’estranger, com Santa Cecilia de Roma, Serate Musicali de Milà, Auditorio Nacional de
Madrid, Palau de la Música de Barcelona; també ha dirigit Aida al Festival de Saarbrucken.
Té un gran nombre d’enregistraments per a les discogràfiques Naxos, Chandos, CPO i RS.
Per a Chandos i CPO ha enregistrat les Simfonies de Nino Rota, els poemes lírics de Respighi i la
música simfònica de Casella amb l’Orquestra del Teatre Massimo de Palerm. Amb la Camerata
Instrumental de Prato ha enregistrat la integral de Malipiero.
Així mateix, per a Naxos ha enregistrat Il turco in Italia de G. Rossini i La fille du régiment de G.
Donizetti. El 2005 va gravar Il Matrimonio segreto de D. Cimarosa.
Per a la discogràfica RS ha enregistrat un CD de Simfonies de Mozart amb l’Orquestra
Filharmònica de Torí i un CD de música francesa del segle XX (Fauré, Debussy…) amb la Institució
Simfònica d’Abruzzo, amb la qual també té un CD amb l’obra integral per a petita orquestra
simfònica de Respighi (Trittico, Uccelli...).
Són nombroses les seves aparicions per televisió. Darrerament ha obtingut un gran èxit amb la
direcció de La Traviata retransmesa per Canale 5.
Amb la discogràfica Ricordi ha establert una col·laboració per a l’enregistrament del repertori del
Novecento Storico Italiano per a les cases discogràfiques Naxos, Chandos i CPO amb l’Orquestra
del Teatro Regio de Torí.La propera temporada Marzio Conti dirigirà la Dortmunder Staatsoper
Orchestra, Orquestra Estatal d’Atenes, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, Orquesta Sinfónica
de la Ciudad de Oviedo, Orquestra del Teatre Municipal de Bolonya. Dirigirà La Bohème al Teatre
del Giglio di Lucca i en alguns de les sales més importants d’Itàlia i La Rondine al Teatre Líric
d’Abruzzo.

XVI Temporada

ELENA COPONS, soprano

Nascuda a Terrassa, estudià cant amb Maria Dolors Aldea i posteriorment es traslladà a Viena on
va fer els estudis de cant i de lied i oratori al Conservatori, tot finalitzant les dues titulacions amb
matrícula d’honor. Ha perfeccionat la tècnica i amplia el repertori amb Carolyn Hague, Malcom
Martineau, Julius Drake, Dalton Baldwin, Birgid Steinberger, Olaf Bär, Emma Kirkby i Ana Luisa
Chova.
Com a intèrpret de lied, va ser guardonada amb el segon premi en el Concurs Internacional de
Lied d’Stuttgart (2007) i ha cantat a la Gläserner Saal del Musikverein, Radiokulturhaus, Arnold
Schönberg Center i a la Bösendorfersaal de Viena; a la Festspielhaus de St. Pölten, festival
Atzenbrugger Tänze (Àustria), Liederhalle d’Stuttgart, per la Ludwigsburger Schlossfestspiele a
Alemanya, al Petit Palau i al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
En el camp de l’òpera ha actuat al Gran Teatre del Liceu, Stadtteather Klagenfurt, Kammeroper
Graz, Semperdepot i Konzerthaus de Viena, Carinthischer Sommer i Opernfestspiele de St.
Margarethen d’Àustria, i ha interpretat els rols de Marzelline (Fidelio), Frasquita (Carmen), Baronin
Freimann (Wildschütz), Amore (L’incoronazione di Poppea), Donna Elvira (Don Giovanni), Servillia
(La clemenza di Tito), Pamina i Papagena (Die Zauberflöte), Dido (Dido and Aeneas), Caio (Ottone
in villa), Britomarte (L’arbore di Diana) i Maria Magdalena (Passion und Auferstehung).
La seva activitat concertística li ha permès adquirir un amplíssim repertori, que inclou les principals
obres del barroc, del classicisme i del romanticisme. Ha col·laborat amb les principals orquestres
del país, amb la Camerata Salzburg, I Solisti Veneti, Orquestra de Cambra de Viena, Orquestra
Simfònica de la Volksoper de Viena, Orquestra de la Ràdio Austríaca i Orquestra Simfònica de
Munic, actuant en auditoris i festivals de prestigi, com la Goldenersaal del Musikverein de Viena,
L’Auditori i Palau de la Música Catalana a Barcelona, Auditorio Manuel de Falla de Granada,
Auditorio Nacional, Festival Pau Casals de Prades, Festival Summerproms de Munic, Festival
Música Sacra de Paderborn, Kammermusikfestival Loisiarte i Festival St. Gallen a Àustria.
Ha participat en estrenes absolutes de música contemporània, com Cant del temps primer i
Passió de Jesucrist, l’etern vivent d’A. Perarnau-E. Ferrer i l’oratori Exclamaciones, per a soprano,
cor i orquestra de S. Pueyo. Recentment ha cantat l’estrena absoluta d’Estaciones de W. Spuller,
per a soprano, narrador i orquestra al Lisztzentrum d’Àustria i Passion und Auferstehung de J.
Harvey al Festival Carinthischer Sommer.
Elena Copons ha enregistrat per a Catalunya Música, Radio Nacional de España i per a la Ràdio
Nacional d’Àustria (ORF). Ha col·laborat en nombrosos CD, així com en els DVD de les òperes
Carmen de Bizet i L’Artaserse de Vinci.

XVI Temporada

COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Va ser creat l’any 1990 per l’Orfeó Català, sota el patrocini de la Fundació Caixa Catalunya, amb el
propòsit de conrear i divulgar la música coral cambrística. Des del 2009, gràcies al suport del
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació
Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el Cor de Cambra és el primer cor de cambra
professional de Catalunya.
El seu repertori abasta des de composicions del Renaixement fins a obres dels nostres dies. Una
mostra del seu interès especial per la música catalana ha estat l’estrena d’obres de Joaquim
Homs, Josep Soler, Xavier Montsalvatge, Llorenç Balsach, Salvador Brotons, Xavier Turull, Jordi
Rossinyol, Lluís Gàsser, etc.
Des de la seva creació ha fet més de vuit-centes actuacions en diverses poblacions de Catalunya,
Espanya, Europa, els Estats Units, Guatemala i Israel, i ha participat en els festivals i cicles de
concerts més importants del nostre país i en nombroses produccions d’òpera, entre les quals
destaquen les col·laboracions amb el Gran Teatre del Liceu, el Festival Mozart de la Corunya i el
Festival de Ópera de Tenerife amb més de vint títols i les estrenes d’El Quijote en Barcelona de
José Luis Turina i L’adéu de Lucrècia Borja de Carles Santos.
Ha estat dirigit, a més del seu titular Jordi Casas i Bayer, per grans mestres como Rinaldo
Alessandrini, Iuri Ahronovitx, Aleksandr Anissimov, Bertrand de Billy, Fabio Biondi, Frans Brüggen,
Harry Chistophers, Arthur Fajen, Lawrence Foster, Rumon Gamba, Chistopher Hogwood, Ernest
Martínez-Izquierdo, Mariss Jansons, Sigiswald Kuijken, Adrian Leaper, Gustav Leonhardt, Jesús
López-Cobos, Peter Maag, Sir Neville Marriner, Salvador Mas, Marc Minkowsky, Gianandrea
Noseda, Víctor Pablo Pérez, George Phelivanian, Josep Pons, Helmuth Rilling, Antoni Ros Marbà,
Carles Santos, Jordi Savall, Günther Theuring, Sebastián Weigle i Rudolf Werthen.
Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, any 1994, en la
categoria d’intèrpret de música clàssica.
Ha enregistrat els discos següents: Canciones y villanescas espirituales de Guerrero (Harmonia
Mundi), Jardín de Hesperia (Geaster), Romancero gitano (Disc-Medi), Cristòfor Taltabull i Rèquiem
a la memòria de Salvador Espriu de Xavier Benguerel (Columna Música); en col·laboració amb
l’Orfeó Català, El pessebre de Pau Casals (Auvidis), i en col·laboració amb el Coro de la
Comunidad de Madrid, el Libro del destierro de José M. Sánchez Verdú (Harmonia Mundi). També
ha enregistrat els DVD següents: D.Q. Don Quijote en Barcelona (Gran Teatre del Liceu), Lady
Macbeth (EMI), Don Giovanni (Opus Arte), Boris Godunov (TDK) i Boulevard Solitude (Euroarts),
totes produccions amb el Gran Teatre del Liceu. També ha realitzat enregistraments per a
Catalunya Ràdio, RNE-Radio 2, RTVE, ZDF (Zweites Deutsches Fernsehen), Televisió de Catalunya
i Canal+.

Patrocinadors del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana:

XVI Temporada

JORDI LEÓN, director

Nascut a Barcelona, va estudiar al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat, on va
cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent. Va obtenir el títol de Professor
Superior d’Oboè. Posteriorment va seguir estudis d’harmonia, contrapunt i instrumentació amb Manuel
Oltra i va assistir a classes de direcció d’orquestra d’Antoni Ros Marbà.
Ha realitzat importants treballs de recerca adreçats al perfeccionament d’instruments catalans i a
l’ampliació de llurs possibilitats. Després d’haver estat deixeble de Narcís Paulís, va donar a conèixer el
flabiol com a instrument de concert, tot mostrant-ne unes potencialitats inèdites fins aleshores. El 1977
va fundar la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Barcelona i des del 1989 és
professor d’aquests instruments al Conservatori del Liceu.
Des de 1977 forma part de la Banda Municipal de Barcelona com a instrumentista d’oboè i flabiol. Ha
estat membre de diverses cobles com a solista de tible i flabiol i director de la Cobla Sant Jordi des de
la seva fundació el 1983. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran
repertori de música de concert per a cobla, amb la recuperació d’obres inèdites o oblidades i
nombroses estrenes. Sovint ha estat sol·licitat com a col·laborador en la direcció de cobles
prestigioses. És autor de composicions de cambra adreçades, generalment, a instruments de vent,
com també d’una dotzena de sardanes.
L’any 2002 li fou atorgada la Medalla al Mèrit Musical de l’Obra del Ballet Popular.

TONI MARSOL, baix

Nascut a Cervera, inicià la seva formació musical al Conservatori de la ciutat. Posteriorment s’introduí
en el cant professional amb Carme Bustamante al Conservatori del Liceu, on finalitzà els estudis amb
premi d’honor.
El seu repertori comprèn des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Actua per tot l’Estat i a l’estranger,
en festivals com el d’Òpera de Butxaca, Castell de Peralada, Foyer del Liceu..., i al Festival Lyrique des
deux Catalognes, Festival de Musique en Catalogne Romane, etc., treballant amb orquestres com la
Simfònica del Vallès, Filharmonia de Cambra de Barcelona, Barcelona 216, Orquestra Nacional
d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Orquestra de
Cadaqués, Orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, Orquesta Filarmónica de Andalucía, Orquesta
Sinfónica Ciudad de Oviedo, etc., en escenaris com l’Auditori de Barcelona, Teatre Nacional de
Catalunya, Palau de la Música de Barcelona, Palau de la Música de València, Gran Teatre del Liceu de
Barcelona, Teatro Real de Madrid o La Maestranza de Sevilla, entre d’altres. Ha col·laborat amb La
Capella Reial de Catalunya, que dirigeix Jordi Savall, en obres com L’Orfeo i Vespro della Beata Vergine
de Monteverdi. I en el terreny de la cançó ha interpretat Die Schöne Müllerin de F. Schubert i
Dichterliebe R. Schumann, a més de cançó francesa i espanyola. Participa en oratoris, com Requiem i
Missa de la Coronació de Mozart, El Messies de Händel, Magnificat i Passió segons sant Joan de Bach,
La Creació de Haydn, Novena Simfonia de Beethoven, Requiem de Fauré i Carmina Burana d’Orff. I en
òpera, després de debutar gràcies al Concurs Eugeni Marco de Sabadell, canta un nombrós repertori
de rols, ja siguin d’italians com Donizetti (La Favorita), Pergolesi (La serva padrona), Rossini (La
Cenerentola...), Puccini (Tosca, Le Villi), passant Mozart (La flauta màgica, Don Giovanni...), Telemann,
Purcell (Dido and Aeneas), Bizet (Carmen, Les pêcheurs de perles), fins a autors moderns com Britten o
Menotti (The Telephone). Així mateix ha ofert obres d’autors com A. Guinovart, E. Ferrer, Ph. Fenelon,
Mariona Vila, Sergio Fidemraizer, Doménech González de la Rubia, Eduardo Diago i, darrerament, de J.
A. Amargós; ha participat en les gravacions i estrenes absolutes de les òperes Regals i El bosc de
Farucàrum, i per a Ars Harmònica de l’obra de Carles Santos i J. F. Mira, L’adéu de Lucrecia Borja.
Darrerament també ha participat en el DVD de Hänsel i Gretel, i en el disc amb obres de Ricard Cuadra
per a DiscMedi (Orquestra Simfònica del Vallès i direcció de Sergi Cuenca) i altres enregistraments
radiofònics per Catalunya Música.
Entre els seus darrers treballs destaquen els Carmina Burana d’Orff amb l’Orfeón Donostiarra, Passió
segons sant Mateu de Bach, Stabat Mater de Szymanowski amb el Cor i l’Orquesta de RTVE, Don
Pasquale (Malatesta) de Donizetti, Madama Butterfly (Sharpless) i Gianni Schicchi (Gianni Schicchi) de
Puccini i la interpretació i gravació posterior en disc de l’òpera Clementina de Boccherini. I entre els
seus propers compromisos, té La Traviata (Germont) de Verdi, L’elisir d’amore (Belcore) de Donizetti i
La Bohème (Marcello) de Puccini.

Concertsdeprimavera2010

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Concertsdeprimavera2010

Ähnlich wie Concertsdeprimavera2010 (20)

Mehr von Apuntador

Mehr von Apuntador (20)

Concertsdeprimavera2010