Sistema circulatori i respiratori. Anatomia i fisiologia bàsiques.

1. MITOCÒNDRIA Orgànul cel·lular on es produceix la respiració interna CÈL·LULA - respira - es nutreix - es reprodueix - mor

2. RESPIRACIÓ EXTERNA O PULMONAR RESPIRACIÓ INTERNA O CEL·LULAR Volum pulmonar: 4-6 litres 2-3 l = capacitat inspiratòria/expiratòria 2-3 l = capacitat residual Volum sanguini: 5 litres 2 l = pèrdua mortal Volum líquid intersticial: 11 litres Sistema linfàtic ERITRÒCITS (glòbuls vermells)

4. Visió general de l’aparell respiratori VIES RESPIRATÒRIES - SUPERIORS - INFERIORS PULMONS DIAFRAGMA

5. LES VIES SUPERIORS Esófag (APARELL DIGESTIU) coanes Pas comú amb l'aparell digestiu Amígdales Funció: Deglució Respiració Audició Fonació glotis

6. LES VIES SUPERIORS Esófag (APARELL DIGESTIU) coanes glotis Pas EXCLUSIU d'aire, separat de l'aparell digestiu. Formada per l'os IOIDES i els cartílags tiroides i cricoides . Funció: Respiració Fonació (cordes vocals) Externament hi trobem les glàndules tiroides ( sistema endocrí ).

7. LES VIES INFERIORS TRÀQUEA Cartílags en forma de C Tapissat d'epiteli ciliat BRONQUIS Bifurcacions de la tràquea que penetren en els pulmons. Cartílags en forma de O. Tapissat d'epiteli ciliat. BRONQUIOLS Ramificacions dels bronquis. Cartílags en forma de placa.

8. ELS PULMONS Són dos òrgans esponjosos, rosats, elàstics i lleugers que ocupen tota la cavitat toràcica exceptuant l’espai reservat pel cor, grans vasos i l’esòfag. La bifurcació de bronquíols acaba en una gran quantitat de bronquiols respiratoris on es troben les superfícies respiratòries que són els sacs alveolars amb els alvèols . Els bronquiols respiratoris no tenen plaques de cartílag sinó fibres de músculs llis i epiteli.

9. ELS PULMONS MEDIASTÍ CAVITAT PLEURAL PELL COSTELLES MÚSCULS INTERCOSTALS PLEURA DIAFRAGMA

11. VENTILACIÓ: Inspiració i expiració

12. INTERCANVI GASÓS SANG PROVINENT DE LES CÈL·LULES RICA EN CO2 SANG DIRECCIÓ A LES CÈL·LULES RICA EN O2 ALVÈOL PULMONAR

13. ARTÈRIA SANG OXIGENADA A ALTA PRESSIÓ LÍQUID INTERSTICIAL CAPIL·LARS SANG DESOXIGENADA A BAIXA PRESSIÓ VENA LINFA VASOS LINFÀTICS CÈL·LULES

14. RESPIRACIÓ CEL·LULAR

21. ANATOMIA DEL COR Sang pobre en O 2 Sang rica en O 2

25. VASOS SANGUINIS DEL CAP

26. VASOS SANGUINIS DEL TRONC

27. VASOS SANGUINIS DE LES EXTREMITATS

29. 1r – diàstole AE = s’omple de sang rica en O2 provinent de venes pulmonars, i diàstole VE que s’omple passivament; 2n – sístole AE s’omple el VE al màxim; 3r - sístole VE = es buida el VE per l’artèria aorta. 1r – diàstole AD = s’omple de sang pobre en O2 provinent de venes cava, i diàstole VD = s’omple passivament; 2n – sístole AD = s’omple el VD al màxim; 3r – sístole VD = es buida el VD per l’artèria pulmonar.