DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
L'arquitectura grega: Característiques generals. Els ordres arquitectònics.
Inclou una selecció de "links" de pàgines web, altres presentacións i videos per preparar les obres arquitectòniques seleccionades per les proves PAU 2020..
NOTA: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "Links" d'ampliació.
Per descarregar la presentació visiteu: https://hdartantonio.blogspot.com/
2. L’ARQUITECTURA GREGA
L’Arquitectura Grega
1.- Característiques generals
3.- Els estils o ordres arquitectònics
2.- L’arquitectura religiosa: el temples
4.- L’arquitectura civil: el teatre
DÒRIC JÒNIC CORINTI
Introducció: Naixement de l’urbanisme
3. EL NAIXEMENT DE L’URBANISME
L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el
creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada
edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta.
Tres factors van condicionar l’urbanisme grec:
- Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes)
Introducció: Naixement de l’Urbanisme
- La topografia muntanyosa del terreny
- la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les
reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
4. ORGANITZACIÓ DE LA POLIS
Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva)
Podem diferenciar:
- Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
- Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques,
mercats i transaccions comercials i administració de justícia
- Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats
a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...)
El Naixement de l’Urbanisme
5. Els grecs són també els inventors del traçat hipodàmic o ortogonal, de carrers rectilinis
que s’entrecreuen en angle recte.
EL PLA HIPODÀMIC
Aquesta forma de planificar la distribució de les
ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un
projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al
475 aC. Després que aquesta ciutat fos destruïda
pels perses durant les guerres Mèdiques
Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats
exercirà una gran influència en etapes posteriors
des de els romans fins els nostres dies.
El Naixement de l’Urbanisme
6. EL PLA HIPODÀMIC
El Naixement de l’Urbanisme
Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)
7. 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
(no utilitzen ni arcs ni voltes)
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric,
Jònic i Corinti.
Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis
Les construccions es policromaven.
8. CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM )
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
(no utilitzen ni arcs ni voltes)
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric,
Jònic i Corinti.
Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis
Les construccions es policromaven.
2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
9. 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament
esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants
La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc
preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es
realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)
10. La planta dels temples més comuna és la rectangular.
Forma que deriva del mègaron de la cultura micènica, una estructura rectangular
dividida en 3 espais:
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
11. Però, en algunes ocasions, també pot tenir una forma circular (tholos).
En aquest cas, la forma circular prové de les tombes dels prínceps micènics
Tant si presenten una forma rectangular com circular, el més important és tenir present
que a la cultura grega la majoria de les cerimònies religioses es feien a l’exterior, per
la qual cosa els temples es van construir donant més importància a l’exterior que a
l’interior.(Els temples és van construir per ser vistos)
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
12. PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA
Pronaos: “Davant de la Naos” era el pòrtic d’entrada o accès. Situat en la part davantera
Naos o cel·la: estància principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu
Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar
les joies i tresors relacionades amb el déu.
PRONAOS
NAOS
OPISTÒDOM
PERISTIL
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
La estructura interna del temple grec rectangular solia ser molt simple: Una sala
central flanquejada per dues de més petites, de caràcter similar i que li donaven un
aspecte simètric, però amb funcions diferenciades.
13. Pronaos Naos o Cel·la
Opistòdom
Peristil
Estereòbat
Estilòbat
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
14. L’ESTRUCTURA EXTERNA (FAÇANA)
Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels
seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un
element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior.
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
15. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES
SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN
LES DUES FAÇANES:
- Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes
- Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior
SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES
- In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant
- Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble
- Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís
- Tholos: Temple circular rodejat de columnes
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
16. Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10)
TETRÀSTIL OCTÀCTIL
Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit).
Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es
classifiquen:
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
17. 4.- Els Ordres Arquitectònics
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell
i per la manera com estan disposats els elements de cobertura
L’art grec té tres ordres arquitectònics que són:
DÒRIC JÒNIC CORINTI
La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà
als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar
principalment en les façanes, tant en la disposició, com en la decoració
dels elements que la integren
18. Cada ordre consta de les següents parts:
BASAMENT o CREPIDOMA
Element esglaonat que eleva el
temple del terra
COLUMNA (SUPORT)
Element de suport, de secció circular.
Consta de tres elements: base, fust i
capitell
ENTAULAMENT
Part superior que consta de tres
elements: arquitrau, fris i cornisa
COBERTA
Formada per dos aiguavessos i que
dona origen al Frontó i el timpà
4.- Els Ordres Arquitectònics
20. ORDRE DÒRIC
És l’estil més sobri (menys ornamental)
Basament en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilobat (el superior)
Columna: sense basa, descansa directament a
l'estilobat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit
en tres parts (collarí, equí i àbac)
Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna
tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais
quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa
Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos
frontons decorats amb escultures
4.- Els Ordres Arquitectònics
22. ORDRE JÒNIC
Més esvelt i ric en ornamentació
Crepidoma o basament en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilobat (el superior)
Columna: basa formada per dos toros separats per
una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell
decorat amb dues volutes en espiral
Entaulament: arquitrau format per tres bandes
horitzontals o platabandes; fris llis (sense divisions)
amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa
que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric)
Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons
decorats els timpà amb escultures
4.- Els Ordres Arquitectònics
24. EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES
El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric,
però la diferència fonamental està en les estries
En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen
un fil tallant, és a dir, són a aresta viva.
Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien
amb llistells, o motllures amb un perfil
quadrangular
4.- Els Ordres Arquitectònics
25. ORDRE CORINTI
És una variant de l’ordre jònic amb algunes
diferències: fust més esvelt i capitell decorat
amb fulles d’acant i una àbac de costats
còncaus.
És el més ornamental o decoratiu dels tres
ordres.
4.- Els Ordres Arquitectònics
26. En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides)
o masculines (atlants)
ELEMENTS DECORATIUS
4.- Els Ordres Arquitectònics
27. L’Arquitectura Grega
Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples grecs són els acroteris
Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de
palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.
28. DÒRIC JÒNIC CORINTI
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM )
PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
PAU17
29. EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.)
PAU17PAU17
PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
PAU17
30. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ATENEA NIKÉ ( 421 aC. )
PAU17PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
PAU17
31. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. )
Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del
pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruït durant
la Guerres Mèdiques amb els perses.
Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no
s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès.
4.- Els Ordres Arquitectònics
32. El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses.
Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com
Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom.
El temple, de dimensions més reduïdes
que el ´Partenó, presenta un caràcter
poc unitari, per la necessitat d'adaptar-
se a les característiques del irregular
terreny i respectar les restes dels
antics santuaris de culte (Cècrops,
Erecteo...)
Mnèsicles construeix un edifici
complex, integrat per varis cossos en
diferents plànols, format per tres
portics i diferents espais dedicats a les
diferents divinitats i herois.
Santuari
d’Atena
Posidó
Erecteu
v
e
s
t
í
b
u
l
Pòrtic de les Cariàtides
(tomba de Cècrops)
Resulta difícil saber quina era la
distribució original, donades les
successives reformes que ha patit.
El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un
lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense
santuari.
4.- Els Ordres Arquitectònics
33. L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera.
Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers.
Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten
sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple.
Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs
per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques.
PAU17 PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
34. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura
diferent.
Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït
en l’època hel·lenística, la qual cosa implica que l’edifici ja no cerca ni l’harmonia, ni
la proporció, ni tampoc es construït a escala humana (Antropocentrisme).
4.- Els Ordres Arquitectònics
Ben al contrari, aquesta construcció trenca amb els canons clàssics, mostrant una
clara tendència a la monumentalitat. (influència del món oriental)
35. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
4.- Els Ordres Arquitectònics
DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS:
L’edifici es compon d’una sala rectangular, elevada sobre un pòdium massís rodejada
de pòrtics amb columnes jòniques, al mig de la qual s’ubicava altar pels sacrificis.
A la façana, destaquen dues ales laterals que emmarquen una escala monumental
d’accés , i que és la única part que es conserva al Pergamun Museum de Berlín
36. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
L’obra és un excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura.
4.- Els Ordres Arquitectònics
Un fris exterior envolta el pòdium, amb alts relleus, d’una grandària superior a la natural,
fets per escultors de l’escola de Pèrgam, els quals presenten les característiques
pròpies de l’època hel·lenística: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat (pathos)...
PAU17
PAU17
PAU17
37. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
Al fris es representa la gigantomàquia (lluita mitològica entre els déus i els gegants).
4.- Els Ordres Arquitectònics
Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, ( la Terra ), i Uranos, ( el Cel ).
El triomf dels déus sobre
els gegants, simbolitza el
triomf de l’ordre sobre el
caos.
Amb això es volia
associar la victòria del
poble atàlida (identificat
amb el déus) sobre els
bàrbars enemics gàlates
(identificats amb els
gegants)
PAU17 PAU17
38. 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com
correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament
Edificis civils més importants:
La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per
protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços)
El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic
L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant
el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques
El Teatre: Construcció civil de caràcter lúdic destinada a la representació
de comèdies i tragèdies
39. El teatre és la construcció civil més significativa. En ell es representaven tragèdies i
comèdies. El més gran i el més ben conservat és el teatre d’Epidaure
Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les
grades o càvea en forma semicircular.
*Al teatre d’ Epidaure, degut a les
grans dimensions, van construir
uns murs laterals de contenció
del terreny.
Als seus peus hi havia l’escena i
el prosceni, on els actors feien
la representació,
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
I al centre es situava l’orquestra,
de forma circular, pel cor i els
músics.
42. El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís
(déu del vi i la festa).
Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es
construís un altar al mig de l’orquestra destinat als actes rituals en honor del deu i on
el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari).
Al segle IV aC., el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es
situaran al prosceni (lloc elevat).
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
43. La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos.
Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era
perfecta des de tots els seients.
PAU17
PAU17
PAU17
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
PAU17