1. SANT JOAN DESPI
La seva història es remunta a l'època romana, en què rebia el
nom de Vicomiciano. Posteriorment va tenir diversos noms,
destacant Sant Joan del Llobregat i Sant Joan Despí, però sempre
carregat de religiositat. Durant la Guerra Civil passa a ser Pi del
Llobregat i el 1939 Sant Joan Despí.
L‘escut de la ciutat és l'atribut a Sant Joan Baptista, patró de la
ciutat.
La vida es desenvolupa en els voltants de la capella de Sant Joan
(any 1002) , que va ser construïda molt a prop d'un gran pi, la
qual és el senyal descriptiu de l'escut, es van construir al seu
voltant masies dedicades a l'agricultura i ramaderia

3. Plànol de Sant Joan Despí del 1873

4. Can Codina
Masia del 1090, és la més antiga i té una història que ha arribat fins
als nostres dies.
Va ser un Codina que es va instal-lar a la població. Era època de molta fe i
sentit cristià d’ajuda als desvalguts. Els fills de la casa varen habilitar
una cambra per poder-hi passar la nit els caminants i frares que
demanaven almoines.
L’any 1210 un frare tot ple de pols demanà passar-hi la nit. A primera hora
del matí els Codina anaven a treballar les terres; en tornar, la cambra
estava tancada, varen picar i en no sentir cap soroll van decidir forçar la
porta. En entrar estava tot fosc i la cambra era buida. En lloc de trobar el
monjo, hi havia pintada una imatge del frare agenollat i amb les mans
dirigides al cel. Mirant amb detall la imatge van reconèixer a l’anomenat
“ Pobret d'Assís”.

5. A l’any 1585 va ser reconstruït i el 1736 s‘hi van fer reformes .
Molt arrelada a la seva tradició agrícola, s’hi conserven
molts estris del camp.
A l’esquerra destaca el graner de doble
planta i àmplies arcades de punt rodó.

6. Pelegrinatge a Can Codina
Un dia abans d’anar a dormir el monjo va dir a la família Codina, “a casa vostra
no vindrà mai cap desgràcia i sempre tindreu un hereu per continuar la nissaga,
però sempre haureu de viure
al mas” .
Des d'aquest dia i
fins ara es venera
la imatge de
Sant Francès d’Assís
(cada 4 d'octubre
es pot visitar)

7. En l'actualitat continua
habitada per la família
Codina, que com bé va
predir Sant Francesc
d'Assis mai no hi ha faltat
un hereu.

8. Cal Felip
La torre de Cal Felip és l’element
medieval de més interès del municipi.
Esta integrada dins la masia que data
del segle XVII.
Es tracta de una torre romànica de planta
circular, segurament del segle XII, que servia de talaia de
defensa.
Està dividida en tres pisos
oberts a l’exterior a
través d’espitlleres.

9. A la primera planta s’hi troba
una capella renaixentista, al
menjador hi havia una vidriera
modernista.
L’edifici actual és del segle XIX, a
la part de dalt i ha una galeria
amb arquets tri lobulats i el
coronament emmerletat que li
dóna un aire de castell medieval

10. El 1972 va estar ocupada per la
comunitat religiosa de La Salle
En l'actualitat està en estat
deplorable d'abandonament…..
s'haurien de prendre mesures per
no deixar perdre una joia
arquitectònica com aquesta.

11. Cal Maset
Antigament (Cal Vallhonrat), notable exemple de casa pairal,
la qual ha mantingut l’estructura d’origen gòtic.
Es creu que es una de les més antigues, probablement del
segle XVI.
Té la porta
d’arc escarser
i damunt un
magnífic
finestral
renaixentista

12. Destaquen les quatre torres
emmerletades i els esgrafiats,
que representen escenes
al·legòriques de la vinya i
el camp.
Al pis superior hi ha la
galeria de solana

13. Des de fa un parell d'anys
està totalment reformada i
pertany a un esportista
d'elit .
Per la part posterior
els anys 20
El masover va ser el Sr. Francesc
Calvet i Guasch fill de Cal Tomaset
(de qui el topònim del Maset)

14. Can Po Cardona
Masia del segle XVIII d’estil barroc català.
que a mitjan segle XIX va ser adquirida
per Josep Cardona (el nom de Po deriva de
l'apel·latiu familiar Josepó)
El 1928 es transforma en casa residencial

15. Vista des de
l’ estació del tren
Imatges del 1924

16. Reformada l’any 1928
segons projecte de
l’arquitecte Juli M. Fossas
(1868-1945) amb
afegiment de la part
lateral dreta, construcció
d’una escala interior, de la
torre, reforma de la
façana i incorporació dels
esgrafiats, dedicats a les
quatre estacions de l’any.
A les façanes laterals s’hi
poden veure els bustos
d’Àngel Guimerà ,de
Mossèn Cinto Verdaguer i
de Francesc Cambó.
En l‘actualitat està habitada

17. Can Pau Torrents
També anomenada Cal Baró de la Bleda.
Antiga propietat de la família Salvador, tota una nissaga
d’il·lustres botànics de la seva època, on s’ubicava el jardí
botànic, creat per Jaume Salvador i Pedrol el 1723.
Fou designat Jardí Botànic de la Cort reial.

18. A final del segle XIX és
adquirit per la família
Maluquer, la qual fa edificar
la capella neogòtica dedicada
a Sant Jaume. Te una sola nau
amb rosassa quadrifoliada, i arc
ogival

19. A principi del segle XX, els
Maluquer van vendre la
propietat als seus masovers, el
Torrents, i el 1972 la van
convertir en restaurant

20. Can Negre
Masia del 1680, data que encara es
conserva a la façana principal.
Al final del segle XIX Jaume Gustà i
Bondia hi fa la primera ampliació
afegint una galeria lateral.

21. El 1914 el propietari Pere Negre i Jover encarrega a
J.M. Jujol un projecte de reforma de la que llavors era
la seva casa d’estiueig.
Del 1915 al 1930 Jujol
realitza la transformació de
la casa: hi afegeix les golfes,
dissenya una nova façana,
remodela el menjador, el balcó,
les habitacions, l’oratori i
l’escala

22. La façana es de línies sinuoses,
una particular interpretació del barroc,
remarcant la tribuna dissenyada a manera
d'insòlit carruatge.
A la part superior hi ha cinc medallons.
A l‘interior, destaca l’escala i la petita capella.

23. El 1966 va ser cedida pels fills d’en Pere Negre i Jover
al poble, i és el signe d’identitat
de Sant Joan Despí

24. Can Maluquer
Masia de 1848, està formada per un cos
central i dues ales laterals,.A la façana
hi ha un rellotge solar de l'any de la seva
Construcció. També coneguda com Cal Tiret

25. Era la residencia estival del senador Josep Maluquer. La família Ribas eren
els masovers. Hi van viure dues generacions , fins i tot quan funcionava
com a Museu Maluquer i posteriorment com a Casal de la Gent Gran. La van
abandonar a final dels anys noranta.

26. Cal Tous
Masia del segle XVI, dedicada al conreu
dels arbres fruiters i agrícola.
A mitjan segle XIX s'introdueix el blat de moro.
El masover assecant i
treballant el cànem,
un altre cultiu molt
estès en aquella època

27. Amb els anys han cedit part de les seves terres, aquí podem
veure els arbres fruiters en flor al voltant de la finca.

28. En l'actualitat hi viu i la regenta la família Olivé, els masovers.

29. Ca l’Armand
Cantada de caramelles davant Ca l’Armand l’any 1919
Al segle XVIII la
família de Joaquin
Casas compra els
terrenys propietat
de la Marquesa
d’Armand. Al segle
XIX la família
construeix el mas.

30. En l'actualitat hi estan instal·lades diverses entitats
recreatives i el Jutjat de Pau

31. Can Casas
Mas construït el 1710, tal com
indica el rellotge de sol. Va sé la casa
pairal del prohom Frederic Casas,
que va cedir una part dels seus
terrens per construir una escola
En l'actualitat hi ha la Fundació
Pedagògica El Brot, una entitat
creada per donar suport als nens
i adolescents amb trastorns
d'aprenentatge .

32. Cal Rei
Construïda a cavall dels segles XVI i XVII,
antigament coneguda com Can Tomaset,
ja que hi residia el canonge Tomàs
Escalé a mitjan segle XIX.
L’origen de Cal Rei prové d’un dels seus
habitants, que s’assemblava a un
monarca.
Els penúltims propietaris del mas
van sé la família Dexeus i Trias de
Bes, els quals l’any 1978 la van
vendre als masovers que havien
cuidat del mas durant diverses
generacions.

33. Quan es feia la collita del blat de moro el posaven a assecar ,
després s’esgranaven les panotxes. Per fer via, es reunien
els avis, les fadrines solteres, els fills i nets.
Hi havia cases que disposaven de màquines per esgranar.
Màquina de Cal Rei

34. Restaurada l’any 2000 respectant el
seu aspecte original, descobrí una
rajola datada del 1790.
Compta amb una capella decorada
amb pintures religioses, una antiga
bomba d’aigua i un forn.
A la façana hi destaca
l’antic rellotge de sol
En l'actualitat continua habitada

35. Cal Serra i Cal Sandiumenge
Cases pairals edificades el 1746 a la propietat del conegut com Manso Seguí,
adquirides a través d'un concurs de creditors pel Sr. Magi Sandiumenge
i Sr. Josep Serra Marrugat. Es creu que tenia funcions d’hostal.

36. Cal Sandiumenge
A mitjan els anys quaranta la
família Olivé Sigales va comprar-
la com a regal de casament per
al seu fill Baldiri. Recentment la
casa ha estat restaurada per fer
habitatge social per a la gent
gran.

37. Cal Serra (Can Sala)
Construïda el 1746 segons consta a la façana
principal, té planta rectangular amb esgrafiats de
tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930.
En el seu interior té una capella

38. L’any 2003 es torna a restaurar.
En l'actualitat està habitada

39. Can Trias de Bes
Construïda a mitjan segle XVIII
d’estil Italià , per un de Bes que
pertanyia al cos diplomàtic com
consta en un escut a la façana.
Tenia mobles de gran valor i
moltíssims quadres de temes
religiosos. Era el lloc d’estiueig de
la família.
Les terres que envoltaven la casa
eren molt extenses, les conreaven
els masovers
També denominada
Torre de l’òliba

40. Al 1936 va ser col·lectivitzada per la CNT,
i va se centre de tortura dels que foren
detinguts. Allò va fer que es perdés el
valuós mobiliari i les obres d’art.
Acabada la guerra, la finca retornà als
propietaris.
En l'actualitat l'han restaurat
i està a la venda.

41. Cal Pau Ventura
Un darrer exemple de masies de Sant Joan, és Cal Pau Ventura o Cal
Camprubí. (el marit es deia Pau i la dona Ventura), casa situada al
despoblat i datada el 1752 .
La família Camprubí va viure de la terra durant generacions fins que
l’agricultura no va ser rendible.

42. Ca l’Alerm o Casa Gran
La denominada Casa Gran es té constància que existia pels volts de 1643 per una
inscripció del rellotge de sol. Es reforma l’any 1843 amb una forma més
rectangular.
Els primes propietaris coneguts van ser la família Romanyà. El 1895 es ven als
Creixells, actuals propietaris. Els masovers actuals, la família Alerm, pagesos
d’ofici s’establiren al mas el 1877 d'aquí la denominació més popular de Ca
l’Alerm. Es van establir com a arrendataris i encara conserven la tradició del
conreu de la terra.

43. Cal Quicol
Casa pairal dins del nucli urbà.
Data de 1925. La va construir
Joan Duran i Bonic per viure -hi
amb el seu fill i la jove.
És una mostra de las cases pairals de
l’època, consta de planta baixa i pis , un
gran pati interior on es deixaven
els carros i els animals.
Abans s’havia dedicat a masover
a cal Maset.
En l’actualitat hi viuen els hereus.

44. Can Caldes o Cal Guillén
Mas de més de 200 anys.
El nom de Caldes li ve del primer propietari, tenien terres de conreu i
animals.
En l'actualitat hi viuen tres famílies.

45. Cal Codony – Ca l’Insa
Casa pairal del segle XVIII
Aquesta casa ha tingut diversos noms
can Marcelino, Pilar Sigró.
Tenien una mujada de terres que portava
el Sr. Guillem, que era de la família
En l'actualitat pertany
al restaurant Follia.

46. Can Trabal
Els que l'habiten no són família del propietari, està dins de les
instal·lacions del Club de Futbol Barcelona. Tenen un pas d'entrada
igual que can Roldán.

47. El propietari ens explica que a
la propietat hi havia un molí
de vent, el qual utilitzaven per
treure aigua del pou, per
regar els camps que arribaven
fins a Sant Joan.
Actualment està encaixonada
a les instal·lacions esportives
del Club de Futbol Barcelona.
Cal Roldán

48. Cal Lirón o Badia Boba
El masovers i veïns de Cal Lirón
Casa pairal del segle XIX, situada a prop de cal
Tous, el nom li ve dels propietaris la família
Lirón; el de Badia Boba, pot ser que al davant de
l'actual casa hi havia una abadia, els terrenys
pertanyien al Bisbat.
Els Lirón hi venien a estiuejar .
De les terres en tenien cura els masovers.
En l’actualitat està habitada

49. Can Tusquets (Cal Musiano)
Força separat de la resta de masos. Es un tipus de construcció que pot
ser dels segles XVII ó XVIII. La torre sembla renaixentista (s. XV i XVI) i
la capella és del XIX, .

50. Vivien a Barcelona i l’any
1836 el Sr. Tusquets era
regidor de l’Ajuntament
barceloní.
Se suposa com a primer propietari un tal Lajorfa d’origen francès, d’aquí el
toponímic del so “monsieur” en un procés d’anys.
Al segle XIX passa a ser propietat de la família Tusquets. Tenien el mas en
explotació dels masovers. El Sr. Francesc Tusquets, era un dels deu majors
propietaris de Sant Joan.
El mas estava envoltat de pins i palmeres, cirerers i garrofers que donaven
una bona ombra. La família hi passava les temporades d’estiu.

51. El 1980 l'Ajuntament decidí expropiar-la amb la finalitat de
convertir-la en zona d’equipaments.
Ha estat restaurada i a les seves dependències es troba la Policia
Local i un nou edifici annex destinat a
L'Àrea de Serveis a la Persona i l’Arxiu Municipal.

52. Cal Muxet
Casa pairal del 1929. Pertany al Sr Jordi Olivé Molas (germà de Cal
Muxo). Dedicada a l'agricultura i ramaderia, tenien vedells i porcs.
Es troba al costat de can Pau Torrents
l'actualitat viu la
seva filla

53. Cal Sala
Casa pairal de principi del segle XX. Adquirida pel Sr. Sala Rovira abans de la
guerra, és l'última casa del terme de Sant Joan, a la ctra. de Cornellà a Sant
Feliu, al seu costat hi ha Cal Xalan i Can Calvet, de la mateixa època.
Aquesta zona era coneguda com Rabosa
En l'actualitat
està
deshabitada

54. Cal Maset petit – Cal Calvet
A principis del segle XX el Sr. Francesc Calvet i Guasch compra terres a
La Rabosa i construeix la casa pairal. Es dedica a l'agricultura (va ser
masover de Cal Maset).
El seu fill deixa l'agricultura
per incorporar-se al FCB,
en els anys 1939-1952, com
a jugador de l'equip
En l'actualitat hi viu el
seu nét amb la família

55. Cal Roldán Pigat o cal Pigat
Finca provinent del Sr. Geroni de Magarola, pertanyia a la noblesa. Era
propietari de moltes terres i cases de la Junta Corregimental Carlina. A la
seva mort el 1841 fou venuda a la família Planells, que la renova totalment
tenint en compte que la seva
construcció provenia
del segle XVI.
Els primitius Planells posen
de masovers a la família Roldán,
que als pocs anys tenen un fill
ros amb moltes pigues, aquet
fou motiu del sobrenom..
Desapareguda

56. Torre del Pardals o Cal Jaume Bo
Casa pairal davant de les Begudes.
Membres de la família Valón, propietaris
de la Torre dels Pardals l’any 1903
En l'actualitat està abandonada

57. Can Pau Ventura c/ Bon viatge
A la dreta hi ha la masia de cal Pau Ventura. Durant la guerra, la família
Camprubí que n’era la propietària va marxar, fou requisada per
l'Ajuntament i cedida al PUCS.
A primers de maig de
1937 fou l’escenari
d’uns incidents que
s’acompanyaren
d’un espectacular
tiroteig.
Al fons, l’església
parroquial abans
de ser cremada
Desapareguda

58. Cal Trabal
Finca situada al centre del poble, abastava una gran extensió, amb un Mas
al centre, edificada sobre els inicis del segle XVIII. Havia estat propietat de
la família Vallhonrat i mes tard de la Creixells.
La família Trabal en fou masovera entre 1884 i 1974
Fotografía de 1942
Desapareguda
AMSJD 4566 Donació de Rita Trabal

59. Can Canalias
Data del 1717.
Conegut com Cal Cristino,
aquets mas estava situat
al centre de la vila.
Es dedicava a la
producció de fruita.
Aproximadament, entre
1929 i 1930 s`hi
establiren com ha
masovers Josep Mestres
i Carbonell,
(alcalde després del
1936).
La família es va fer càrrec del mas
fins a finals de 1960.
Anys més tard es va enderrocar

60. Cal Domènec
Masia molt important situada al centre de la vila, propietat de la
família Sociats i de gran extensió.
La Sra. Dolors Sociats,casada amb el Sr. Antoni Domènec, oriünd de
Sevilla, residien a la població. El 1851 venen les terres del davant
per construir habitatges i un nou carrer que es batejà com
Mediodía.

61. Ca l’Ivo
Casa pairal de final
del segle XIX,
situada a la part
posterior de
l'església. La va
construir la família
Alerm .
La casa va ser
enderrocada
per construir locals
comercials i Caixa de
Catalunya

62. Can Quel
Datada del 1600 aproximadament, aquesta masia es coneixia amb el nom de
Mas Cardona de la Creu, afrontava amb el c/de la Barca, Cal Muxo i la riera de
la Font Santa. En aquest extrem hi havia una creu, d’aquí el nom.
El 1790 fan reformes
al mas i es registra
en una rajola, que amb
els anys va trobar a
les golfes la família
de Miquel Casas conegut
com Quel, que en van ser
els masovers, durant
diverses generacions.
tot i que no la van
adquirir fins l’any 1940 .

63. La masia tenia dues mujades de terra, conreaven cànem i cereals,
disposaven d’ un pou del qual extreien aigua per al consum.
Quan es va fer el canal de la Infanta al segle XIX, es va introduir
l’agricultura de regadiu, verdures, arbres fruiters, etc.
Desapareguda

64. Cal Magí de les Vaques
Casa del 1809, el besavi de l'actual propietari ja es deia Magí Carbonell.
Hi instal·là una vaqueria i també era el masover de Cal Mossota.
La casa es va reformar, en una gran part fan casetes per llogar.

65. Cal Muxo
Masia situada a l'entrada del poble, (carrer Major).
Com es pot apreciar, dedicats al conreu de la terra
Desapareguda

66. Cal Bonic o Los Tilos
Casa pairal del 1890
Desapareguda

67. Ca l’Andreu
Era propietat de Gabriel Camprubí. És del segle XIX. Es va conèixer
com Ca l’ Andreu. Els masovers, la família Sensarich, van tenir tres
fills i el Sr. Camprubí va apadrinar l’única filla, la qual va heretar la
casa com a regal del padrí.
A la dècada dels 60 la van enderrocar per construir l’AP-2.

68. Cal Pi
Mas molt antic situat al centre del poble, antiga propietat del monestir
de Sant Cugat. Els propietaris foren els germans Forns i Quadres,
ministres plenipotenciaris i concessionaris de la Fundació Forns.
Constava de planta baixa amb estable , cuina espaiosa, celler amb bótes
de vi, cup de verema.
El pis superior contenia les cambres
de dormir i una petita sala a l’exterior
coberta que servia de salador i nevera
natural.
A fora de casa i a peu del carrer Major
hi havia un pou de corriola proveïdor
d’aigua, un cobert per guardar el gra,
els carros i estris de pagès.
Desapareguda

69. Cal Figo
Casa pairal del 1850
Propietat de la Vda.
Creixell, vivien a
Barcelona i les terres
les tenien en lloguer.
Desapareguda

70. Les Begudes, un raval mes que un barri
L’any 1846 ja es documenta el nom de les Begudes.
Aquell raval agrupava les masies o cases de camp (com apareixen en
el padró) situades al camí ral fins a Sant Feliu.
Al peu del camí s’hi trobava
els masos o cases pairals
com Cal Vermell. Aquesta
era la que probablement
va donar el nom al
raval, ja que s’afirma
des d’antic que donaven
begudes i allotjament
als que recorrien el camí
de Barcelona a l’interior.

71. Cal Vermell
Va ser una de las primeres en construir-se a les Begudes, hi paraven les
diligències a fer el canvi de carruatges. A la paret es pot veure una font .
Desapareguda

72. Cal Batllori
Finca agrícola i ramadera situada a les Begudes. El masover va
ser Pere Carbonell Ribes.
Desapareguda

73. Cal Segura
Aquesta casa de camp esta dins de les Begudes
on viu la família Gelabert des de 1878.

74. Batuda dels
cereals a
Cal Segura
pels volts
de 1915
Per començar la sega, s’havia de tenir les eines ben esmolades, la roba
sempre era la més vella i gastada, anaven tallant i avançant en línia
recta mentre feien les garbes i s’apilaven en rotllanes i es tapaven.
Anaven al camp de bon matí, treballaven durant dues hores, feien un
descans, el vailet que solia ajudar anava a la casa a buscar l’esmorzar,
que consistia en pa, embotits i vi fresc. Després continuaven la feina fins
l’hora de dinar quan el vailet tornava amb el menjar. En acabat l’àpat,
era habitual fe una bona becaina sota d’un garrofer.

75. Cases pairals desaparegudes sense documentació
•Cal Manyet
•Ca l’Anselm
•Ca l’Esteve Roldán – Can Butllofes
•Les Grasses – Cal Manadé
•Cal Peretons de la família Carnicé
•Cal Seba de la família Alsina
•Cal Roldán –Ca l’Hereu Roldán
•Cal Madurell
•Ca l’Enriqueta de la família Montsec

76. i després.....
Totes aquestes fruites i verdures conreades en aquestes
masies i cases pairals, amb l’esforç de tota la família, eren
transportades al born o a diferents mercats de Barcelona,
pels correters, persones que compartien les diferents
tasques del repartiment i el camp

77. Les nostres fonts d’ informació
• http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082172
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Joan_Desp%C3%AD
• http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/sant%20joan%20desp%C3
%AD/order/title
• http://www.elbrot.es/cast/fundacion.html
• http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p09d061.pdf
• http://rafa-bcn.blogspot.com.es/2011/09/sant-joan-despi-un-pueblo-que-sorprende.html
• http://www.sjdespi.com/
• Biblioteca Merçe Rodareda, Arxiu Municipal
• MÚSICA: Recull de música catalana
• Fotografies realitzades per Carles Rosa i Neus

78. Al personal de l'Arxiu patrimonial i
especialment a la Sra. Montse Duran .
I a totes les persones de Sant Joan
que ens han facilitat informació.
AGRAÏMENTS

79. Seniorlab
Juny 2013