2. ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ:objectius, col·leccions, biblioteques i formes d’adquisició 3
2 AREES TEMÀTIQUES 5
3 FONS BIBLIOGRAFICS I AUDIOVISUALS DE DOCÈNCIA I RECERCA
3.1 Fons de docència i recerca 6
3.1.1 Criteris generals
3.1.2 Criteris específics per col·leccions
3 1.3 Eines de selecció
3.1.4 Política de preservació i de conservació. Expurg
3.2 Fons de reserva 12
4 FONS MUSESITICS I ARXIVISTICS
4.1 Criteris generals
4.2 criteris específics
2
3. 1. INTRODUCCIÓ: objectius, col·leccions, biblioteques i formes d’adquisició
Aquest document recull els criteris i plantejaments generals que han de conduir la política d’adquisicions (
sigui en la modalitat que sigui, compra, donatiu, llegat...)del MAE, així com els instruments que han de
servir per a la seva execució. Tot plegat amb l’objectiu de millorar la gestió dels recursos que s’hi
destinen, i de fer-los transparents i coneguts per tota la institució.
Des de la fundació de l’Institut de Teatre (any 1913), amb una denominació o amb una altra, el MAE
(Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques) sempre ha tingut la missió de ser el
centre de documentació de referència de les arts escèniques catalanes. I ho ha fet aplegant
col·leccions que són testimoni de l’activitat escènica del passat i del present a Catalunya, a través de
les quals es poden trobar les claus d’interpretació de la nostra herència patrimonial.
Les col·leccions
Fons bibliogràfics i audiovisuals
Fons de docència – És el fons adquirit com a punt de suport a les activitats educatives del
centre. Està format bàsicament per manuals, textos teòrics i altres documents en diferents
suports que apareixen recomanats en els programes de les diferents assignatures impartides
en els centres docents de l’Institut del Teatre.
Fons de recerca i/o especialitzat – És el fons adquirit com a punt de suport a la recerca
desenvolupada dintre del propi institut i també a fora. Està format bàsicament per monografies
especialitzades, tesis, projectes de final de carrera, publicacions periòdiques, bases de dades
i altres materials especialitzats.
Fons bibliogràfics de reserva - És el fons especialitzat en teatre del segle d’or espanyol i
teatre català del segle XIX, inicis del segle XX, provinent bàsicament de la Biblioteca Sedó.
Fons arxivístics i museístic - És el fons format per notables col·leccions d’escenografies, figurins,
indumentària, quadres, titelles, etc.
Biblioteques / punts de serveis
La Biblioteca general a nivell de suport a la docència dóna cobertura a l’ESAD (excepte l’especialitat
d’interpretació de gest i objectes), al CSD i al CPD (de manera compartida amb la mediateca). És la
biblioteca que conté els fons de recerca i de suport a la investigació i per tant dóna servei a tots els
investigadors i afeccionats a les arts escèniques.
La Biblioteca Joan Oliver (BJO) és una biblioteca docent, dóna cobertura a l’ESTAE i a l’ESAD, en
l’especialitat de gest i objectes i cursos d’iniciació al teatre.
La Biblioteca del Centre d’Osona (BCO) dóna cobertura als cursos d’iniciació al teatre, així com al
curs de Pedagogia Teatral.
La Mediateca dóna cobertura a l’EESA-CPD (de manera compartida amb la Biblioteca general).
3
4. Formes d’adquisició .
Les formes d’adquisició o ingrés al MAE depenen molt del tipus de fons i materials.
Els fons de docència i recerca són fons que ingressen en la seva majoria per l’opció de compra.
Els fons museístics i una part alguns fons arxivístics arriben per la via de la donació i/o llegats. Sovint
són fons que no estan assequibles, ni a la venda. I s’ha d’esperar el moment oportú de què surti al
mercat o que els hereus de l’artista (titellaire, escenògraf, fotògraf, etc) creguin convenient que la
seva producció artística resti a l’abast del públic i passi a formar part del patrimoni històric artístic de
Catalunya.
Una part dels fons arxivístics com són els cartells, els programes de mà, els dossiers de companyies
... arriben per donació de forma sistemàtica. Una part de l’arxiu fotogràfic arriba per compra.
És imprescindible, per acceptar qualsevol donació, que el propietari tingui capacitat legal per a vendre
o donar l’objecte o document , i que ens cedeixi com a mínim els drets de difusió pública i reproducció
per docència i recerca. Si els donants no tenen la capacitat legal de vendre i/o no poden cedir-nos els
drets de difusió pública i reproducció per docència i recerca no es convenient acceptar els fons.
4
5. 2. AREES TEMÀTIQUES
Per tal d’establir una política d’adquisicions que sigui coherent amb els objectius generals del centre,
cal determinar quines són les àrees temàtiques pròpies i dins aquestes àrees quines són només de
suport a la docència i quines són de docència, però també de suport a la recerca.
AREA TEMÀTICA D R DESCRIPCIÓ
Art D Teoria de l’art (estètica, iconologia, etc.), pintura, escultura,
arquitectura, arts decoratives, cartells, arts plàstiques, arts
gràfiques, tècniques de la representació
Ciències complementàries D Dret (no teatral: normativa laboral, seguretat en el treball),
fotografia, mitologia, cultura, psicologia, pedagogia, geometria,
mecànica.
Cinema D
Circ D R Acrobàcia, pallassos, clowns
Moviment D R Expressió corporal, esport, esgrima, comunicació no-verbal,
tècniques de coneixement corporal, anatomia
Dansa D R Teoria i història de la dansa, antropologia, pedagogia, danses
folklòriques i tradicionals, dansa clàssica, dansa
contemporània, dansa espanyola, coreografia
Direcció i escenificació D R Direcció, escenificació, producció i gestió d’espectacles,
regidoria, producció i direcció tècnica
Disseny i caracterització de D R Indumentària, màscara, maquillatge, perruqueria, figurinisme,
personatges disseny i confecció de vestuari, caracterització
Dramatúrgia: teoria i textos D R Textos dramàtics, escriptura dramàtica, crítica teatral
Espai escènic D R Teoria i història de l’escenografia, decorats, esbossos
escenogràfics, teatrins, utillatge, maquinària escènica,
il·luminació escènica, luminotècnia, so, utilleria
Interpretació D R Estudis teòrics, tècniques
o Text diferents gèneres: comèdia, tragèdia, etc., guions televisius,
radiofònics, cinematogràfics, etc., teatre religiós
o Gest mim, pantomima, teatre de carrer, performances
o Objectes titelles, marionetes, ombres, miniaturisme
o musical òpera, opereta, sarsuela, varietats, cuplé
Literatura: teoria i textos D Teoria literària, textos literaris (excepte dramàtics), tècniques
d’escriptura
Música D Teoria i història musical, instruments, estils musicals, cançons
Pedagogia teatral D R teatre per a públic infantil i juvenil
Teoria i història de les arts de D R Teoria teatral, història del teatre, antropologia, semiòtica,
l’espectacle recepció, sociologia, estadística, dret, etc. aplicades al teatre
Veu D R Tècniques de veu, tècniques expressives, dicció. Poesia
D (docència)
R (recerca)
5
6. 3. FONS BIBLIOGRÀFICS I AUDIOVISUALS
3.1 FONS DE DOCÈNCIA I RECERCA
3.1.1 CRITERIS GENERALS
La col·lecció ha de ser actual, adequada a les necessitats i peticions acadèmiques de l’Institut del
Teatre, i ha de completar col·leccions ja iniciades que han donat prestigi al nostre centre al llarg del
temps.
Els criteris generals de selecció són:
Pertinença temàtica
Actualització de la matèria
Llengua de la publicació
Cobertura geogràfica
Qualitat del document
Duplicació de títols
Pertinença temàtica
Seran objecte de possible adquisició per part del MAE tots aquells documents relacionats amb les
arts escèniques, així com tots aquells documents que recolzin les activitats de docència i de recerca
de l’Institut del Teatre (veg. Àrees temàtiques, punt 2 ).
El grau de desenvolupament d’aquestes àrees variarà d’una biblioteca a una altra, ja que cada seu
adquirirà els documents que desenvolupen les diferents assignatures impartides en el centre.
També s’adquiriran materials de recolzament a les tasques desenvolupades pel MAE (documents de
documentació, informàtica, gestió).
Actualització de la matèria
Quan se seleccionen els títols s’opta per escollir l’última edició que existeix al mercat editorial.
S’intenta no triar edicions anteriors a cinc anys, sobretot en documents de disciplines amb un ràpid
nivell d’obsolescència (mapes, geografia), si bé en algunes ocasions se seleccionaran títols anteriors
als cinc anys si al mercat no existeix cap altra edició en igualtat de qualitat, o si el document té un
interès històric destacat. En aquest sentit, s’adquiriran documents anteriors als 5 anys que omplin
buits existents en cada tipologia documental, així com documents que completin la nostra col·lecció
històrica.
Llengua dels documents
El català i el castellà són les llengües prioritàries utilitzades per a l’adquisició de documents, seguides
de l’anglès, el francès, l’italià, el gallec i portuguès i l’alemany.
No s’adquireixen documents escrits en altres llengües no considerades de comunicació habitual i que
s’escriuen en alfabets altres que l’occidental, a no ser que la petició estigui plenament justificada.
Cobertura geogràfica
No hi ha límits geogràfics ni cronològics, ja que es pretén cobrir la informació d’arreu i de tots els
temps, tot i que s’estableixen 3 àrees geogràfiques que són les que marquen l’ordre de prioritats:
Prioritat A. Catalunya
Prioritat B. Espanya i Llatinoamèrica
Prioritat C. Europa i resta de països
6
7. Qualitat del document
Es tindran en compte els diferents indicadors de qualitat en fer la selecció de documents:
Prestigi de les principals mencions de responsabilitat que hi apareixen: autor, traductor,
prologuista, etc.; així com de l’editor que s’encarrega de la publicació o la institució que manté
un determinat recurs electrònic.
Ressenyes aparegudes a diferents fonts d’informació i mitjans de comunicació, o
recomanacions fetes per autoritats reconegudes, així com la quantitat d’hipervincles que
derivin cap al document, en el cas de recursos electrònics.
Edició acurada: bona presentació, enquadernació sòlida, tipografia clara i llegible.
En cas de recursos electrònics, a més a més, es tindrà en compte:
Periodicitat en el manteniment i actualització de la informació.
Possibilitats de consulta i recuperació de la informació segons diferents necessitats
d’informació, amb ajuda assistida, per als usuaris més inexperts
Interfície amigable i amb facilitat d’ús. Interactivitat.
Ús de diferents tipologies documentals: àudio, vídeo, etc., així com la presència d’un text
alternatiu a les imatges.
Rapidesa en la descàrrega de la informació, sobretot pel que fa a imatges.
Duplicació de títols
Es dóna preferència a disposar d’un major nombre de títols diferents, abans que duplicar exemplars
d’un mateix títol.
L’ús justifica la duplicació. El MAE acceptarà duplicats d’aquells documents que acumulin més
préstecs, aplicant la reserva com a indicador. Es tendirà a duplicar les obres de temàtica escènica
que formin part de la bibliografia docent de les assignatures, i les obres teatrals més consultades,
clàssiques i més actuals. Així com també les obres de referència més bàsiques, tant generals
(diccionaris, enciclopèdies) com especialitzades, adquirides en paper.
En alguns casos puntuals d’obres literàries es compra la versió original i la traducció al castellà o
català. Les reimpressions no són considerades com a noves edicions i, per tant, es regeixen pels
mateixos criteris de duplicació de títols.
Documents perduts o malmesos. Es comprarà un nou exemplar d’aquells documents perduts o
malmesos, sempre i quan estiguin encara vigents i es trobin en el mercat.
Nombre d’exemplars com a Anterior a Fins 1950 Actual
màxim 1900
Català 5 3 2
Castellà 3 2 2
Altres llengües 2 2 0 (no dupliquem)
Si arriba un exemplar amb autògraf o en millor estat que el(s) que tenim, fem el canvi, és a dir, ens el
quedem però donem de baixa l’exemplar en pitjor estat.
Originals versus fotocòpies
No s’acceptaran fotocòpies , ni còpies d’enregistraments.
Els documents inèdits requeriran l’autorització de l’autor, sense l’autorització no s’acceptaran.
7
8. 3.1.2 CRITERIS ESPECÍFICS
Fons de docència
A l’hora de valorar el nombre d’exemplars d’un títol, així com la seva disponibilitat pel que fa al
préstec, s’ha de tenir en compte si són d’assignatures obligatòries, opcionals o de lliure elecció, i si
aquestes ho són d’una o més especialitats i/o escoles.
A nivell general:
La biblioteca assegurarà la presència de tota la bibliografia docent de les escoles, duplicant, quan
ho cregui necessari, els títols més consultats.
En les assignatures troncals i obligatòries, es tendirà a adquirir dos exemplars dels títols
recomanats, un d’ells exclòs de préstec.
D’un títol en llengua estrangera que sigui bibliografia docent, no cal comprar més exemplars, a no
ser que es detecti un nombre de préstecs considerable.
Si es detecta que existeix una nova edició d’un títol de bibliografia recomanada es comprarà,
sempre i quan aporti alguna novetat respecte de la versió precedent, ja que no és missió del MAE
ser exhaustiu pel que fa a nombre d’edicions/versions aparegudes. La darrera edició serà
considerada fons docent.
Qualsevol professor pot recomanar l’adquisició d’un document present al seu programa. Si no
està al programa i no s’adiu a l’acordat en el present document, se li demanarà que justifiqui la
seva petició.
La biblioteca adquirirà les peticions dels estudiants que demanen documents suggerits pels
professors durant el desenvolupament de les classes, en funció de la disponibilitat de recursos
econòmics.
Els materials de suport a la docència, en principi, s’ubicaran a les diferents biblioteques. Un
exemplar de bibliografia bàsica no pot estar a magatzem.
Concrecions particulars:
Estudis Generals d’ESO
S’adquiriran els documents en funció de les necessitats de les diferents assignatures que s’hi
imparteixen i estaran de consulta a la mediateca.
No és funció del MAE preservar i conservar els documents d’aquestes disciplines, per la qual cosa, un
cop deixin de tenir la funció de suport a la docència, els documents seran retirats i donats de baixa.
CD musicals
Cada any es dedicarà una petita part del pressupost a oferir un mínim catàleg bàsic de la història dels
diferents estils musicals, que serveixi de base per a la tria d’una determinada música a utilitzar en els
muntatges artístics, i com a material de suport a les classes i als treballs pràctics desenvolupats pels
alumnes al llarg de la seva carrera. Cal prendre en consideració el fet que no existeix una música de
dansa o una música de teatre pròpiament dites, sinó que qualsevol música n’és susceptible de ser-ho.
Se seleccionarà:
Música d’autor, representativa d’un període determinat
Música incidental
Sons i efectes de qualsevol tipologia: timbres, transports...
Música clàssica
Bandes sonores d’espectacles musicals adaptats al cinema o televisió
8
9. Bandes sonores de pel·lícules cinematogràfiques prou representatives o reconegudes
Flamenc – representació de tots els pals
Es donarà preferència a les obres completes, versus les antologies.
No és funció del MAE el preservar i conservar aquest tipus de documents, per la qual cosa, un cop
deixin de ser útils a les biblioteques, es donaran de baixa.
Partitures
S’adquiriran partitures d’espectacles de dansa i teatre. També poden adquirir-se partitures no
relacionades amb espectacles quan hagin de servir com a material de suport a les classes i treballs
dels alumnes. En aquests darrers casos, però, no és funció del MAE el preservar i conservar aquest
tipus de material.
Es donarà preferència a les obres completes, per davant de les antologies.
Es prioritzaran en la compra aquelles partitures que incloguin en un mateix document el llibret.
Pel·lícules cinematogràfiques
Pel que fa a les pel·lícules, se seleccionaran:
Adaptacions d'obres de teatre al cinema o la TV
Pel·lícules amb directors procedents del teatre o interpretades per actors de teatre reconeguts
Pel·lícules que fan referència al món del teatre o la dansa
Musicals
Cinema mut
Altres pel·lícules suggerides pel professorat del Centre, de suport a les assignatures, i prèvia
justificació per part seva.
9
10. Fons de recerca o especialitzat
Les peticions d’aquests documents les poden fer els professors, qualsevol usuari de les biblioteques
mitjançant una desiderata o el personal de la Biblioteca. La Biblioteca prioritzarà la col·laboració amb
els Departaments.
Fons de referència
Està constituït per aquells materials que s’adquireixen per a una consulta ràpida i immediata:
diccionaris, enciclopèdies, anuaris, bibliografies i directoris; tant generals com especialitzats. És
prioritzarà la compra en format electrònic
Estan disponibles a les biblioteques i són exclosos de préstec.
Cada biblioteca tindrà aquell material de referència que estigui més en consonància amb les
necessitats detectades dels seus usuaris, així com el fons bàsic més genèric: diccionaris d’idiomes,
enciclopèdies generals.
Textos dramàtics i teòrics
La selecció es fa en funció de la temàtica, tenint en compte les novetats de l’any i en relació als buits
que té el fons.
S’intentarà adquirir de forma exhaustiva tot allò que es publiqui en català i castellà, sempre i quan no
es tracti de reimpressions de llibres que ja tenim, o noves edicions que no aporten res a les ja
presents.
Es podran adquirir textos dramàtics escrits en altres llengües de comunicació habitual, quan no hagin
estat traduïts al castellà o català.
En cas de traduccions d’obres dramàtiques escrites en altres idiomes, s’adquirirà una edició en la
llengua original, a petició del professorat i sempre que es tracti de llengües escrites en alfabet
occidental.
A part de les peticions de docència i de les desiderates, periòdicament, en funció del pressupost
establert, es destinarà una partida a completar matèries diferents.
Tesines i treballs de final de carrera
El MAE vetllarà per garantir la presència d’un exemplar com a mínim, que es conservarà a l’arxiu.
Publicacions periòdiques
Les revistes s’adquireixen com a suport a la docència i la recerca. Els criteris de selecció (a més a
més dels generals) són:
Només duplicar revistes de caire divulgatiu
No duplicar títols de revistes especialitzades amb articles de fons, sobretot si hi ha sumari
electrònic.
La Mediateca només tindrà revistes de suport a l’EESA i, excepcionalment, alguna revista de
divulgació de dansa
Les revistes de dansa estaran a la Biblioteca General
No s’adquiriran revistes publicitàries, agendes, o similars.
10
11. 3.13 EINES DE SELECCIÓ
Les persones responsables de la selecció i adquisició consulten les fonts d’informació que creuen
adients per a proposar futures compres. Aquestes fonts són:
Llibres a examen
Catàlegs d’editorials i de llibreries especialitzades
Catàlegs d’altres biblioteques
Ressenyes –dins de la premsa general i especialitzada, en publicacions periòdiques i en llibres
seleccionats sobre cada matèria
Opinions d’especialistes
Bibliografies temàtiques i de novetats – Hi ha institucions, com la Generalitat de Catalunya, que
elaboren bibliografies selectives i de novetats ( Servei d’Informació Selectiva de la
Generalitat de Catalunya, en versió electrònica i impresa).
Suggeriments i desiderates
Base de dades ISBN
Fotògrafs del món de l’escena
3.1.4 POLÍTICA DE PRESERVACIÓ I DE CONSERVACIÓ
El MAE ha de preservar i conservar tots els documents relacionats amb les arts escèniques de les
àrees temàtiques de recerca, i tots els documents de producció pròpia que generi l’Institut.
Altrament, farà expurg o cessió de tots aquells documents que no entrin dins d’aquesta premissa per
exemple: cinema, música, ràdio, etc. (sempre i quan no estiguin relacionats amb el teatre o la dansa;
exemple: esgrima artística).
Els documents de matèries auxiliars adquirits com a suport a la docència seran adequadament
organitzats i conservats mentre duri la seva funció. Un cop deixin de fer-ne ús, podran seran retirats i
donats de baixa sense passar per magatzem ( caldrà l’acord de la cap de la unitat de Serveis Bàsics i
la Directora del MAE)
En cas de documents audiovisuals, es tendirà a fer una còpia d’ús dels principals títols que li són
pertinents en quant a temàtica, a fi i efecte de preservar l’original. Pel que fa a la producció pròpia, es
conservarà el màster o un arxiu digital de bona qualitat i, com a mínim, una còpia d’ús de tots els
documents que generi la institució en el transcurs de la seva vida.
Baixes: Les causes per procedir a donar de baixa un document poden ser:
a) Estat físic precari (excepte fons històric): llibres deteriorats, malmesos, quan no és possible o
no procedeix la seva restauració.
b) Perduts.
c) Obsolets: es dóna de baixa perquè el contingut ja no és adequat.
d) Duplicats: quan l’ús no justifiqui tenir-ne més d’un exemplar, es retiraran els duplicats sense
passar per magatzem; no obstant, es comprovarà primer que el document conservat a
magatzem estigui en bones condicions i que l’exemplar duplicat no té cap dedicatòria,
autògraf, etc. que l’individualitzi.
e) No pertinents: En relació als títols que no són duplicats i des de fa temps no es consulten ni
surten en préstec, quan no són considerats bibliografia docent i no formen part de les àrees
d’especialització del MAE, seran retirats i donats de baixa.
I les possibles destinacions dels fons expurgats :
Altres biblioteques susceptibles d’estar interessades en els documents (per la seva antiguitat,
cas de la Biblioteca de Catalunya (edicions catalanes anteriors a 1959), o bé per interès local
o temàtic)
Reciclatge.
11
12. 3.2 FONS BIBLIOGRÀFICS DE RESERVA
El fons antic prové de la Biblioteca Sedó i és molt ric en teatre del segle d’or espanyol i teatre català
dels segles XIX i XX.
La política d’adquisicions només preveu la compra d’obres que completin la part catalana i
excepcionalment la part castellana. La política d’adquisicions és reactiva, és a dir funciona a partir
d’una oferta d’un particular o llibreter que coneix el nostre fons. No es porta a terme cap política
proactiva.
Nombre d’exemplars com a Anterior a Fins 1950 Actual
màxim 1900
Català 5 3 2
Castellà 3 2 2
Altres llengües 2 2 0 (no dupliquem)
3.2.1 POL ÍTICA DE CONSERVACIÓ I PRESERVACIÓ
Aquesta col·lecció pel seu gran valor es troba als magatzems i les condicions de consulta estan
publicades (vegeu el document “Consulta dels fons de reserva a l’apartat atenció als usuaris dins la
Intranet).
Magatzems:
Cal mantenir sempre la climatització. En cas que s’espatlli o revisar especialment els fons
bibliogràfic antic per veure si han aparegut fongs. En cas de fongs cal actuar ràpidament.
Supressió de qualsevol tipus d’il·luminació directa. Els llums romandran tancats sempre que no hi
hagi personal.
Els compactes es tancaran en clau cada nit.
Portes tancades sempre que no hi hagi cap conserge.
Fongs ( si es detecten fongs)
Esbrinar causes
Comunicat a la Secció tècnica tant per la seva informació i veure si cal actuar amb alguna acció
que afecti tot el magatzem
Examinar els llibres (tots els prestatges)
En cas de fongs el tractament més usual és amb unes gamuses o paper de cuina, amb guants i
netejar-nos amb una dissolució d’aigua i alcohol
Observació i seguiment per part del personal de suport.
Causes per donar de baixa un document
1. Destrucció: per haver estat malmès i no ser possible la seva recuperació.
2. Donació: cessió gratuïta a favor d’ una altra persona jurídica, en cap cas a persones físiques.
3. Permuta: Baixa per intercanvi del document per un altre que implica el traspàs de la propietat,
només serà possible amb institucions o persones jurídiques (entitats, empreses).
4. Retorn intercanvi. Baixa perquè el document s’ ha retornat al seu propietari que l’ havia cedit
a canvi de un altre propietat d’aquest.
5. Robatori: En aquest cas ,l’ expedient corresponent haurà d’incloure la denúncia del fet davant
de l’ autoritat competent.
6. Declaració de no utilitzable: es dona de baixa perquè ja no reuneix les condicions mínimes d’
ús.
Les baixes les proposarà la Unitat de Recerca i caldrà l’autorització de la Direcció del MAE.
12
13. 4. FONS MUSEÍSTICS i ARXIVISTICS
Els fons museístics (vestits, escenografies i figurins, quadres, mobles, etc) i una part dels fons
arxivístics (especialment els arxius personals ) són col·leccions que han crescut a partir de donacions
i compres. El desenvolupament d’aquestes col·leccions no es produeix de forma regular ni
sistemàtica degut a la mateixa problemàtica que generen aquests fons especials. Normalment no
estan assequibles, ni a la venda.
S’ha d’esperar el moment oportú de què surti al mercat o que els hereus de l’artista (titellaire,
escenògraf, fotògraf, etc) creguin convenient que la seva producció artística resti a l’abast del públic i
passi a formar part del patrimoni històric artístic de Catalunya. Sovint són els familiars de l’artista els
qui consideren que el lloc més adient és el nostre centre i fan donació a l’Institut del Teatre.
Hi ha una part del fons arxivístic que està composta per fotografies, programes de mà, cartells,
dossiers de companyies que arriben d’una manera més sistemàtica per donatiu o compra (només
les fotografies).
4.1 CRITERIS GENERALS
Pertinença temàtica:
Objectes o documents (vestits i complements, esbossos escenogràfics, quadres, titelles, escultures,
mobiliari, programes de mà, cartells, fotografies) relacionades amb el teatre, dansa, òpera, màgia i
circ.
Cobertura geogràfica
Prioritat A: Catalunya.
S’acceptaran obres d’altres àrees geogràfiques en cas d’obres molt valuoses, ben documentades,
que arribin per donatiu i que complementin col·leccions ja existents. És a dir no es fan compres
d’altres àrees geogràfiques.
En el cas de fotografies d’escena, programes de mà i cartells que siguin d’una companyia catalana
es valorarà la recollida de documents d’obres representades fora de Catalunya.
Obra o Document documentat
L’obra o el document han d’ingressar documentats o amb un pla viable de documentació.
Es a dir no s’acceptaran vestits d’’un actor si no se sap o no es pot saber quan el va utilitzar, per
quina obra......
Pertinença a un artista reconegut català o que hagi de desenvolupat la seva carrera a
Catalunya (companyia, titellaire, intèrpret, escenògraf) o de producció reconegudes.
Es faran excepcions amb l’origen si completa col·leccions que ja tenim.
Drets de difusió pública
Tots els objectes que ingressin al MAE i que estiguin subjectes de drets d’autor han de portar amb
ells l’autorització de drets de difusió pública i reproducció per finalitats de docència i recerca amb ells.
L’autorització dels drets s’ha de fer per escrit i ha d’estar signada. Quan la donació pel seu valor
patrimonial ha de passar per la junta de govern, el tema dels drets ja es regula a través de l’expedient
(Unitat Jurídica) , en cas de peces soltes o de poc valor cal fer signar al donant el formulari de cessió
d’inèdits que es troba a la intranet del MAE.
13
14. 4.2 CRITERIS ESPECÍFICS
Fotografies:
La col·lecció històrica està formada per dues grans àrees: Fotos d’escena i Fotos de personatges
(autors, actors, cantants d’òpera, ballarins directors, músics, instrumentistes...)
La col·lecció històrica segueix els criteris generals.
La col·lecció contemporània s’adquireix normalment per encàrrec, a fotògrafs del món de l’escena
catalana.
Criteris de selecció fons contemporani:
Fotografies d’espectacles estrenats a Catalunya.
Reportatges d’espectacles actuals que es representen a Catalunya, amb una extensió de 5 a 10
còpies per producció, distribuïdes en: fotografies d’escena, fotografies de l’escenografia i
fotografies dels actors principals.
Retrats dels personatges teatrals d’actualitat.
Programes de mà i cartells:
La col·lecció de programes de mà comença a finals del segle XIX fins a l‘actualitat. És la tipologia
documental amb més informació sobre una producció teatral.
Criteris de selecció per al fons actual:
Que respongui a una obra de teatre estrenada a Catalunya o fora però en català i per un grup
català.
Performances quan estiguin lligades a un local o festival professional.
Programes genèrics de temporada de determinats locals, festivals, etc.
Programes de teatre infantil si són d’un teatre comercial o d’un festival considerat professional
(per exemple La Roda d’ Espectacles, el Circuit Rialles).
Que respongui a una producció professional (no recollim teatre amateur).
14