1. Pere Calders
Història Natural
La Fi
O ell, i jo

2. Història Natural
Personatges:

Home europeu : és el protagonista de l’obra, procedent d’Europa, el qual se’n va a viure a una ciutat
d’una regió tropical per una fatiga que diu no recordar. No especifica l’edat, però suposem que és un home
d’edat adulta, ja que viu sol. El fet que ens parli en primera persona, fa que el puguem relacionar amb el
propi autor.
“Però ja sabeu com som els europeus”.
●
Llogater: És un home d’edat adulta, propietari d’un pis modern i d’aspecte elegant situat en aquesta ciutat
del tròpic. Podem deduir que es tracta d’un home interessat i avariciós, ja que serà capaç d’amagar la
veritat per tal de llogar el pis (relacionar amb tòpic).
“…eren triats del catàleg més recent d’una fàbrica que diu que tenia tanta fama.”
●
Portera: és tracta d’una dona d’edat adulta que viu a la ciutat i que coneix molt bé el comportament dels
animals i del temps en el seu país.
“Oblidava recomanar-vos que li feu un jaç de palla a la cuina…”

3. Història Natural
Argument
Plantejament
La història comença quan el protagonista fa una reflexió sobre les ciutats del tròpic i la seva semblança amb les
ciutats d’occident. Tot i així, esmenta que no són el que semblen aparentment, ja que a ell li va passar una cosa
d’ allò més curiosa.
Nus
El protagonista ens explica que, per circumstancies que no recorda, va anar a viure a un país del tròpic on va
llogar un pis d’ allò més modern i equipat. Un cop instal·lat, el pis que semblava tant confortable va començar a
presentar una sèrie de problemes. Inicialment, van començar a aparèixer insectes, que el protagonista va
intentar matar amb defenses de la indústria moderna. A l`endemà però, descobrí que havien aparegut més
animals rèptils, escorpins…. Fins al punt que trobà un tigre a la cuina. Aquest darrer fet, és el que porta al
protagonista a queixar-se a la portera de l’edifici.
Desenllaç
Un cop la troba, en baixar les escales, li diu exaltat que té un tigre a la cuina. La portera, sense cap mena de
sorpresa, li diu que aquest any s’ha avençat la temporada de les pluges i, conseqüentment, porta als animals a
fer aquestes coses. Per acabar, li dóna el consell que el millor que pot fer és que els ignori, però que li faci un
jaç a la cuina per al tigre.

4. Història Natural
El llenguatge
En els contes de Pere Calders observem que el llenguatge empleat és totalment col·loquial, fet
que fa a l’autor allunyar-se del noucentisme, el moviment literari que s’estava donant en aquell
moment.
Concretament en aquest conte Pere Calders utilitza la narració per explicar al lector tots els fets
que succeiran al llarg de la història. Podem dir que només emplearà el diàleg al final del relat,
quan parla amb la portera per demanar-li consell.

5. Història Natural
El temps
Pel que fa al temps implícit de la narració, podem dir que comença en el moment en què el
protagonista va a viure a una ciutat del tròpic i acaba quan la portera li dóna el consell de com
conviure amb tots aquells animal dins de casa.
El temps explícit, en canvi, podem deduir que transcorre en un període d’un parell de setmanes,
tot i que diu que el dia que es troba el tigre a la cuina és un dimecres.
“Vaig decidir que havia de plantar cara i em passava lluitant del mati al vespre”

6. Història Natural
L ‘ espai
Podem distingir tres espais pel que fa aquest conte:
l’espai on se situa aquest relat és, concretament, en una ciutat del tròpic, no especificada.
“Era una ciutat asfaltada amb construccions a la americana”
L’apartament modern de ciment i ferro, on viu el protagonista
“Tenia la sensació d ‘ésser un sobrevingut en aquell pis”
la porteria de l’edifici
“Vaig anar a trobar la portera”

7. Història Natural
Tècniques de locució
Per escriure aquest conte, Pere Calders ha empleat la narració i el diàleg.
Narració  Dins de la narració, podem dir que l’autor comença fent com una mena de reflexió
introductòria per captar l’atenció del lector i per entendre les possibles causes que durien al
protagonista del relat a aquell indret del tròpic:
“Però, abans de formar-se un judici definitiu sobre la matèria, cal conèixer ben be tots els
extrems…”
Seguidament, passa de la reflexió a la descripció de la situació i del pis que llogarà i els fets que li
succeeixen al llarg dels dies:
“Vaig llogar un pis modern, tot ell de ciment armat i ferro…”
Finalment, Calders utilitza el diàleg per donar una major agilitat a la lectura:
-”Tinc un tigre al pis- vaig dir-li.”
-”Ja ? – respongué”

8. Història Natural
Característiques
Com en tots els contes de Pere Calders, observem que existeixen una sèrie de característiques comunes.
Aquestes són:
●
La ironia ( el fet de dir que als europeus els hi agrada la lluita)
●
El cosmopolitisme (ciutat del tròpic)
●
El fet absurd (la guerra constant contra els insectes, el tigre)
●
Ordenació lògica dels fets
●
Reflexions filosòfiques de la realitat (introducció)
●
Ensenyament moral
●
Trencament dels codis de la societat establerta
●
Crítica de la conducta humana (de lluita)
●
Aparició de personatges caricaturescos (llogater avariciós, portera)
●
El fet de l’exili de l’autor es veu reflectit en el protagonista, que també marxa d’Europa
●
No se sap el nom del protagonista

9. Història Natural
L'ensenyament moral
L’ensenyament moral que ens aporta aquest conte és que hem d’aprendre a conviure
amb allò que ens envolta, acceptar -ho, aprendre a compartir en comptes d’enfrontar-
nos. El fet que els animals siguin els que li envaeixin la casa, també porta a la reflexió
si, possiblement, som nosaltres els intrusos de la natura i que aquesta ens ha accepta i
que per tant, no hem d’intentar canviar totes les coses que ens envolten.

10. La Fi
Personatges
● El propi autor: un home d’edat adulta prim i amb ulleres, que se sol imaginar en el conte amb
un barret “...un flexible curt d’ales i alt de copa, de color verd-trist”. Psicològicament, es
mostra com un home positiu, tot i que pensa en la mort. Creu en el destí i no li importa donar
deu cèntims a la gitana, per tant podem dir que es mostra generós.
-Són deu cèntims que es podien pagar de gust.-
●
La gitana : és descrita com una dona bruna, vestida amb retalls de seda de colors que per deu
cèntims, es capaç d’endevinar el futur.
-…tinc la sort de poder anticipar alguna cosa, gràcies a la profecia que em va fer una gitana de
Barcelona.-
●
Conjunt d’amics: tot i no ser un personatge, en concret Calders esmenta el conjunt d’amics
que el vindran a veure a l’hospital i diran alguna cosa
Algú emocionat, dirà:
-Quina llàstima! Tan ros com era…-

11. La Fi
Argument
Aquest relat comença explicant un fet que li succeí al mateix autor i que descriu com
una profecia. Explica que un dia estava de festa a la Porta de la Pau i se li acostà una
gitana que, per deu cèntims, li digué que moriria atropellat per una bicicleta. A partir
que l’autor sap això, es fa inevitable el fet de pensar sobre com serà la seva mort.
Explica que sempre s’imagina amb barret i que el fet inevitable passa metre va
pensant amb un llibre que li donarà la fama i els diners. També explica que els amics
començaran a venir quan ell ja sigui al hospital i que algú es lamentarà per la seva
mort. Després, algú li farà una oració fúnebre, de la qual només en sortiran tres
paraules. Finalment, l’autor morirà i anirà al cel, on diu que passarà una llarga
temporada.

12. La Fi
El llenguatge
En els contes de Pere Calders observem que el llenguatge empleat és totalment col·loquial, fet
que fa a l’autor allunyar-se del noucentisme, el moviment literari que s’estava donant en aquell
moment, en el qual s’utilitzava un llenguatge acurat i depurat. Aquesta característica fa que
l’autor s’apropi més a la realitat, fent així que el lector se senti més proper i que d’aquesta
manera, pugui fer una millor reflexió sobre l’ensenyament moral que Calders pretén transmetre.
De fet, en aquest conte podem observar una detallada descripció, ja sigui de la manera en què
vesteix el protagonista com el lloc on se situa l’acció. D’altre banda, podem observar que Pere
Calders introdueix una mirada irònica en el llenguatge, davant la intel·lectualitat que mostrava el
Noucentisme.

13. La Fi
El temps
Pel que fa al temps implícit de la narració, podem dir que comença en el moment en
què la gitana li fa la predicció sobre la seva mort.
El temps explícit però no el podem determinar, ja que la història se situa en la ment
del propi autor, fet que fa que la història en si sigui intemporal. De tota manera,
podem dir que l’autor creu que succeirà quan sigui el seu tercer o quart any d’exili.
“...seré un home d’edat indefinida. Potser em trobaré vivint el tercer o quart any
d’exili i em guanyaré la vida donant lliçons d’alguna d’aquestes coses que sé a mitges”

14. La Fi
L ‘ espai
Podem distingir tres espais pel que fa a aquest relat:
L’espai on se situa l’acció principal és a la Porta de la Pau a Barcelona, mentre s’està
celebrant una festa o bé es tracta d’un dia festiu.
“Un dia de festa , a la Porta de la Pau...”
El moment en què l’autor creu que morirà, que serà un cop ja estigui exiliat, és a dir, a
Mèxic.
“...vivint el tercer o quart any d’exili...”
L’Hospital, on finalment morirà.
“...no començaran a venir fins que ja sigui a l’hospital...”

15. La Fi
Tècniques de locució
Per escriure aquest conte, Pere Calders ha empleat bàsicament la narració i la descripció. Tot i
així, ha introduït un parell de paraules textuals del que suposadament dirien els seus amics.
La narració és empleada per l’autor per explicar una sèrie de fets que li van succeir a Barcelona i
els pensaments que li venen al cap a partir d’aquí. Dins d’aquesta narració, trobem que hi ha una
descripció més acurada pel que fa a les imaginacions del autor: com s’imagina, que li diran, com
morirà etc.
“...amb un flexible curt d’ales i alt de copa, de color verd-trist.”
Finalment, Calders utilitza el diàleg per citar el què creu que dirà algun dels seus amics.
“- Quina llàstima ! Tan ros com era...”

16. Característiques
La Fi
Com en tots els contes de Pere Calders, observem que existeixen una sèrie de característiques
comunes. En aquest relat observem les següents:
●
La ironia (el fet d’imaginar amb tot detall què dirà un cert amic, quan ell estigui a l’hospital)
● El cosmopolitisme (Barcelona)
●
El fet absurd (atropellat per una bicicleta, el fet de passar una llarga temporada al cel...”
● Ordenació lògica dels fets
● Reflexions filosòfiques de la realitat (el fet que amb la mort se senti alliberat del destí “
Aleshores jo, sense pes de la carn, em sentiré deslligat de mans.”)
● Ensenyament moral
● Crítica de la conducta humana (de perdre el temps pensant coses que no sabem quan
succeiran )
● Aparició de personatges caricaturescos (la gitana, l’home que imagina històries, els amics
preocupats i la típica persona que intenta parlar en un moment trist i no pot)
● El fet de l’exili de l’autor es veu reflectit en el relat. També ens parla que aquest és el
capítol final de les seves memòries. “Per acabar les meves memòries...”.
● El determinisme

17. La Fi
L’ensenyament moral
L’ensenyament moral que ens aporta aquest relat, gaire bé autobiogràfic, és treure-li
importància a la mort, ja que és una cosa que ens agradi o no acabarà arribant i, per
tant, és inútil perdre el temps pensant com succeirà, de tal manera que mentre que
imaginem com aniran les coses, les coses que ens succeeixen no som capaços de gaudir-
les amb totalitat. Per tant, mitjançant això Calders intenta ironitzar lleugerament
sobre aquest fet.

18. O ell, o jo
Personatges
●
El protagonista: És tracta d’un home d’edat adulta que es descriu a si mateix com una
persona massa afortunada i que això li provoca la infelicitat. Explica que intenta trencar amb
la seva sort, però se li fa impossible.
“Una temporada vaig a arribar a ésser tan feliç que m’ensopia.”
●
La noia decapitada: És una noia que festeja amb el protagonista i que treballa a la casa de la
por del parc d’atraccions del costat del hotel.
“... el segon dia de visita ja vaig descobrir el secret de la noia decapitada, i al cap d’una setmana
festejava amb ella.”
● L'home igual que el protagonista: És descrit com un home exactament igual que el
protagonista, tant que semblava la seva imatge dotada d’independència. Psicològicament, es
mostra com un home agressiu igual que el protagonista, ja que els dos es veuen involucrats en
una baralla només pel fet de ser iguals.
“- Era com la meva imatge fora del mirall, dotada d’independència.”
●
El policia: Es descriu com una persona “justa” i comprensiva a ulls del protagonista, ja que
aquest li dóna la raó.
“- No hi ha delicte. Jo hauria fet igual. Jo i qualsevol home ben nascut, em penso.”

19. Argument O ell, o jo
Plantejament
Aquest conte comença amb una introducció, que fa una petita reflexió sobre la vida que diu portar
el protagonista. De fet, el protagonista es queixa que té massa sort i aquest fet el fa
profundament infeliç. El motiu que dóna per la seva desgràcia és que creu que allò que li
succeeix, no pot durar eternament.
“... sense aconseguir res que em trenqués la placidesa.”
Nus
El protagonista ens explica que la seva sort va ser trencada prop d’un hotel on ell estava instal·lat.
Al costat d’aquest, s’ instal·là un parc d’atraccions, al qual el protagonista no va dubtar en anar-
hi. Allà, s’ho passava molt bé i feia totes les activitats d’oci que el parc proposava. Quan ja
quedava poc perquè el parc tanqués i anés a una altre banda, el protagonista va decidir pujar a la
Gran Roda, quan de sobte, va veure un individu igual que ell que es disposava a entrar al Tub de
les Rialles. Quan les seves mirades es troben, els dos homes es tornen gaire bé animals salvatges i
s’encararen l’un amb l’altre. La baralla va ser fatal però inevitable.
“ I vet aquí que em disposava a pujar a la Gran Roda, que vaig veure un individu igual que jo...”
Desenllaç
Finalment, un policia els va separar, però el seu adversari ja estava desfigurat. En un primer
moment, el policia se’ls volia endur a comissaria, però gràcies a alguns testimonis, es va fer
justícia i el policia donà la raó al protagonista.

20. O ell, o jo
El llenguatge
En els contes de Pere Calders observem que el llenguatge empleat és totalment col·loquial, fet
que fa a l’autor allunyar-se del Noucentisme, el moviment literari que s’estava donant en aquell
moment, en el qual s’utilitzava un llenguatge acurat i depurat. Aquesta característica fa que
l’autor s’apropi més a la realitat, fent així que el lector se senti més proper i, d’aquesta manera,
pugui fer una millor reflexió sobre l’ensenyament moral que Calders pretén transmetre.
De fet, en aquest conte podem observar com Pere Calders utilitza la narració d’una manera molt
irònica des de un principi, ja que tot el conte gira entorn a la cosa que va fer que el protagonista
veiés la seva realitat alterada, que d’alguna manera és el que desitjava. D’altre banda, Calders
també utilitza el diàleg ,però aquest cop només al final del relat i en veu del policia.

21. O ell, o jo
El temps
Pel que fa al temps implícit de la narració, podem dir que comença una temporada
enrere, una època en la que el protagonista era massa feliç i acaba un cop ja s’ha
barallat amb l’home que era igual que ell.
El temps explícit no el podem determinar des de un principi, però sí des que arriba al
parc d’atraccions al costat del hotel. Segons el relat, haurien passat un total d’unes
dues setmanes.
“...la noia decapitada, i al cap d’una setmana ja festejava amb ella.”
“La cosa a la qual he fet referència primer, va passar pocs dies abans que el parc
plegués per anar a una altre banda.”

22. O ell, o jo
L ‘ espai
Podem distingir una gran varietat d’espais pel que fa aquest relat, tot i que l’espai essencial del
conte és el parc d’atraccions.
En la introducció, el protagonista esmenta que solia freqüentar llocs de divertiment: jardins
públics, cafès teatres, cinemes etc.
“ Seguia els jardins públic, empaitava a les dones, llegia novel·les d’aventures....”
L’hotel on s’allotjava el protagonista i al que se li establí al costat un parc d’atraccions.
El parc d’atraccions, on s’esmenten altres indrets com: el tir al blanc, la casa de la por, tub de les
rialles, la Gran Roda...
“ ...jo prenia el bitllet per entrar al Tub de les Rialles.”

23. O ell, o jo
Tècniques de locució
Per escriure aquest conte, Pere Calders ha empleat bàsicament la narració. Tot i així, ha introduït
un petit diàleg del que diu el policia com a conclusió final, possiblement, per donar més
importància a les paraules que diu textualment.
Narració  La narració és empleada per l’autor per explicar una sèrie de fets que li van succeir a
un parc d’atraccions amb un home que era tan semblant a ell, que li suposava intolerable. Tot i
així, Calders descriu els fet d‘una manera ordenada, seguint un ordre cronològic, fent
comparacions iròniques i utilitzant altres figures retòriques com l ‘antítesi.
“...a ésser tan feliç que m’ensopia”
“...vaig estar a punt de conèixer la dissort per un excés de felicitat.”
Finalment, Calders utilitza les paraules textuals del policia per donar més valor allò que diu.
“- No hi ha delicte. Jo hauria fet igual. Jo i qualsevol home ben nascut, em penso.”

24. Característiques O ell, o jo
Com en tots els contes de Pere Calders, observem que existeixen una sèrie de característiques
comunes. En aquest relat observem les següents:
● La ironia (el fet que es torni una fera salvatge per veure algú que és igual que ell; que una
persona adulta gaudeixi tant amb un parc d’atraccions o que es queixi de tenir massa sort)
●
El cosmopolitisme (suposem que està en una ciutat, la qual no esmenta, perquè hi ha un
hotel i bastanta gent a la fira)
● El fet absurd (ficar-se com una fera, veure algú igual que tu i que el policia li doni la raó al
protagonista)
● Ordenació lògica dels fets
● Reflexions filosòfiques de la realitat (El fet de sentir que se sent infeliç per tenir-ho tot, tret que
també podem relacionar amb una altre característica de Calders, que és la crítica al món
burgés)
● Ensenyament moral(no acceptar allò que creiem que és una amenaça o bé el fet de necessitar
omplir la nostre vida amb coses que ni ens venen ni ens van)
● Aparició de personatges caricaturescos (el policia que es pren la justícia per la seva mà i
l’egocèntric)
● La primera persona en el relat
● El determinisme (d’alguna manera, el protagonista ja sabia que la seva sort no podia durar tant)
“Ja es veu que allò no podia durar... “
● No se sap el nom del protagonista

25. O ell, o jo
L’ensenyament moral
En aquest conte l’ensenyament moral és que a vegades, quan sentim que ens falta
alguna cosa a la vida, som capaços de crear situacions o fer coses que no faríem, i que
de vegades, els problemes que creiem tenir estan causats per nosaltres mateixos; que
d’alguna manera, som el nostre pitjor enemic, de forma que fins que no ens enfrontem
als nostres fantasmes, sempre mantindrem aquesta angoixa interior.

26. Vocabulari
( O ell, o jo )
Llepolies: Llaminadures.
Dissort: Desgràcia, malaurança.
(La Fi )
Litografia : Sistema d’impressió en què la imatge a imprimir és reproduïda sobre una pedra o una
planxa metàl·lica prèviament preparada.
(Història natural)
Mimiolalleuquis : animal inventat per Calders que viu al tròpic i que es menja les orelles del nens
petits.
Jaç: Lloc on hom va a dormir.