PPT corresponent al tema 3 del curs Específic A

1. Sessió 4
Unitat 3: La variació lingüística:
1. Varietats lingüístiques i àmbits d’ús
Factors de la variació
Tipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, i
nstitucionalitzat)
La norma i l’estàndard. Institucions de referència
normativa
2. Les varietats lingüístiques en l’ensenyament. L’estàndard
Presència de varietats en l’àmbit educatiu
Caracterització d’un estàndard oral i escrit valencià

2. Conceptes
Comunicació, és el fet de
bàsics transmetre un missatge que puga
entendre aquell a qui va dirigit
Llengua és el codi que conté les lleis
per expressar-nos.
Cada parlant té un domini lingüístic concret i
parcial que està determinat per un conjunt de
factors: econòmics, culturals, geogràfics: parla
Norma: modificacions acaben convertint-se en normals.
Element regulador entre les possibilitats del codi i el context
en què cada parlant ha d'expressar-se.

3. Varietats lingüístiques i àmbits d’ús
Ús diversificat de la llengua segons els parlant i
les situacions comunicatives.
diferències associades a grups de persones o a
situacions d’ús concretes.

4. La variació lingüística Diatòpiques
(geogràfiques)
Llengua Diacròniques
(grups de (històriques/generacionals
parlants)
Diastràtiques
Varietats ( sociolectes/argots)
lingüístiques
Col.loquial
Literari
Parla Diafàsiques
(situacionals) (registres)
Científic
Estàndard

5. Factors de la variació
Tipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, institucionalitzat)
El Registre varia en funció
• Les variacions degudes
al context o a la situació • del context,
són conegudes amb el • qui parla,
nom • de què parla,
de registres o varietats • amb qui en parla,
funcionals, contextuals,
• amb quina intenció o
situacionals, i
propòsit,
també variacions
estilístiques • com en parla (oralment
o per escrit), etc.

6. • Facilita la comprensió i la
La varietat comunicació entre parlants de les
diverses varietats territorials,
estàndard (E): generacionals o socials.
correcta, uniforme,
precisa i clara • És una varietat a disposició de tota
la comunitat -o, almenys, aspira a
ser-ho- i no pas d'un sol grup.
Funció:
comunicació social, • Cal no confondre varietat
la transmissió estàndard amb "manera
obligatòria d'usar la llengua" per
d’informació part de tothom. L'estàndard no és
adreçada al gran una obligació d'ús, és simplement
públic una manera d'utilitzar la llengua a
disposició de tots els parlants.
http://www.glogster.com/judithrodriguez/la-
llengua-estandard/g-
6m3olvht2fdh2p35u2o7pa0?old_view=True

7. condicions:
a) Ha de ser conegut o compartit per tothom (per això s'utilitza i
s'ensenya a les institucions escolars, és el llenguatge de
l'ensenyament i dels mitjans de comunicació...).
b) Ha de ser acceptat per tots els parlants -pels usuaris dels diferents
dialectes, ja que cadascun hi renuncia a aspectes propis i n'adopta
d'altres.
c) Ha de tenir un caràcter utilitari, econòmic, fàcil d'aprendre i de
manejar... (com tot el que arriba a ser estàndard).
d)L'estàndard té també valor aglutinador i identificador: és un punt de
referència de tots els parlants dels diversos dialectes de la llengua i
serveix per diferenciar una determinada llengua de les veïnes.

8. Processos d’estandardització
• Selecció. prendre una opció per una determinada varietat
lingüística, a partir de la qual es desenvoluparà el procés.
• Codificació. Etapes: fixació de l’ortografia, de la gramàtica i
de l’inventari lèxic. Objectiu: reduir la variació de la llengua.
(La concurrència de variants formals (nosaltres, nosatros, noltros; vivint, visquent) és un
obstacle per a la funcionalitat de la comunicació.)
• Vehiculació. Ensenyament de la llengua codificada a la
població i en la seua implantació a tots els àmbits de
comunicació formal, desallotjant l'E que fins al moment els
ocupava. (de poc serveix que els diccionaris donen com a sinònims
desocupat, aturat i parat si els mitjans de comunicació només usen un d'aquests
mots).
• Elaboració. Desenvolupament de l'obra codificadora.
Comprèn: actualització, enriquiment i especialització dels
recursos expressius de la llengua.

9. Comenta:
“L’existència de normes per a l’ús correcte
satisfà les necessitats dels membres d’una
comunitat: la seguretat en la seva activitat
comunicativa. Per això, quan una societat té a
la seva disposició una llengua amb un E definit
i conegut, i una altra amb un E deficitari com a
model de referència, tendirà a triar el
primer, perquè proporciona un nivell de
seguretat (d'aquí que la lleialtat lingüística
s'hagi de relacionar amb la inseguretat
lingüística).”

10. Norma, normativa, normativització, no
rmalització
La normativització és el procés
sociocultural a través del qual una llengua
no cultivada, o un parlar, s'adapta a una
regulació ortogràfica, lèxica i gramatical
(normativització o estandardització) i, al
mateix temps, accedeix a àmbits d'ús
lingüístic fins aleshores reservats a una
altra llengua o varietat d'aquella.
La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la
implantació de normes d'ús lingüístic que tenen per objectiu
incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat.
Abasta dues vessants: la lingüístico-cultural i la sòcio-política. En
aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces
polítiques i ue s'exerceisca un cert grau de sobirania.

11. La norma i l’estàndard. Institucions de
referència normativa
Les Normes de Castelló
http://www.lluisvives.com/servl
et/SirveObras/01316108600
682054644802/index.htm
http://ccsocials.blogspot.com/20
07/12/normes-de-castell-textos-
i-documents.html

12. Institucions de referència
Acadèmia valenciana de la llengua
• Determinar la normativa oficial del valencià
• Fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes
lingüísticament correctes de la toponímia i
l'onomàstica oficial del País Valencià, per a la
seua aprovació oficial
• Emetre i difondre informes o dictàmens i
realitzar els estudis sobre la normativa i
l'onomàstica oficial valenciana,
• Vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la
seua denominació i entitat
• Informar sobre l'adequació a la normativa
lingüística de la AVL dels textos produïts per les
Institucions Públiques o que requerisquen
l'aprovació oficial, així com de la producció
audiovisual del País Valencià

13. Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana
• Article 2
L’objectiu de l’IIFV és la recerca sobre el
valencià, com a varietat específica de la
llengua catalana, en tots els vessants de
la comunicació social, de la producció
literària i de les manifestacions
col·lectives de la cultura pròpia.
http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/
Guiausos.pdf (guia d’usos lingüístics)

14. El paper de l’escola
A. Emplena el següent qüestionari:
Sóc nascut/a a ................................................ Visc a .......................................... a la comarca de ............................
Treballe a la població de/d’.............................................. a la comarca de ......................
1. Tinc com a llengua familiar o habitual el ..............................................................
2. A mon pare, a ma mare i als meus germans i germanes els parle en .......................
3. Als meus fills i als fills dels meus amics els parle en ...............................................
4. En les tertúlies i relacions amb els amics parle habitualment en ..............................
5. Quan vaig al metge li explique el que em passa en ................................................
6. Quan pregunte o demane alguna cosa a persones desconegudes ho faig en ..............
7. Als bars, restaurants, botigues, grans magatzems m’expresse en ............................
8. Quan vaig a l’Administració per a sol.licitar o per a reclamar alguna cosa, em dirigisc a la
funcionària o al funcionari en ..............................................................................
9. Si estiguera declarant davant d’un jutge m’expressaria en ......................................
10. Si m’he d’adreçar a un policia per renovar-me el DNI em dirigisc a ell en ..................
11. Em para la Guàrdia Civil en carretera. En quina llengua li conteste...........................
12. M’he comprat una casa. Al notari, li indicaré que me l’escripture en ..........................
13. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en valencià responc en .......................
14. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en castellà responc en ........................
15. Sóc valencianoparlant, davant d’un castellanoparlant m’expresse en .......................
16. Sóc castellanoparlant, davant d’un valencianoparlant m’expresse en .......................
17. Si pots escollir entre escoltar les notícies en valencià o en castellà, què tries? Per què?
18. En quina llengua et dirigeixes o t’has dirigit als teus professors de llengües? ..............
19. Et consideres més competent en una llengua en particular? ..................... Per què?

15. Paper de l’escola
Activitat 5 pàg. 7
• En grups de 3 o 4
companys, analitzeu la presència
de varietats lingüístiques en el
vostre centre detreball i exposeu
al grup de classe les vostres
conclusions.
a) Com s’integra aqueixa variació
lingüística en l’ensenyament?
b) Quin registre o model de llengua
empra el professorat a l’aula?
c) Cal tenir un estàndard de
referència? Quines serien les
característiques bàsiques de
l’estàndard oral i de l’escrit?

16. Activitat 10: (Del decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del’Educació Primària a la Comunitat
Valenciana) Llig el següent fragment i reflexiona sobre la manera en què el teu centre pot contribuir a la dinamització de les
llengües, en concret, del valencià.
“Esta educació lingüística (valencià, castellà) s’ha d’impartir a alumnat de procedència molt diversa.Açò comporta, d’entrada, unes
competències desiguals respecte a les llengües que configuren el currículum. Les alumnes i els alumnes arriben a l’escola amb una
llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experiències culturals diferents, que han anat adquirint en les seue
interaccions amb altres parlants a casa o en l’entorn immediat. Així mateix, tenen un coneixement en potència sobre els diferents
tipus de discursos o textos, divers en cada cas, segons el major o menor contacte amb l’alfabetització o amb els mitjans de
comunicació en el seu entorn social de procedència.
D’esta manera arribarà als primers cursos de l’Educació Primària alumnat bilingüe, monolingüe iplurilingüe, tant nascut a la nostra
Comunitat, com procedent de llengües o cultures diferents. El paper de l’Educació Primària serà ampliar esta competència
lingüística i comunicativa inicial de manera que siguen capaços d’interactuar en els diversos àmbits socials en què es voran
immersos.
D’estos s’han seleccionat aquells que s’estimen més apropiats per al treball escolar: el de les relacions socials que conformen la vida
quotidiana en l’aula i en el centre, el dels mitjans de comunicació, el literari i, de manera privilegiada, l’àmbit acadèmic. En tals
àmbits s’interpreten i produïxen els distints textos i és ací on s’han de desenrotllar les diferents habilitats lingüístiques.
Els objectius de l’aprenentatge de llengües, propis de l’educació plurilingüe, han de ser comuns per a totes les alumnes i els
alumnes, independentment de la seua procedència geogràfica, lingüística i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílie
(...)
El tractament del valencià en el currículum de les àrees lingüístiques ha de tindre unes característiques específiques, tant si es tracta
d’alumnat valencianoparlant com si no. Les competències de l’alumnat valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el
discurs col.loquial familiar i amb les competències formals adquirides en Educació Infantil. Durant l’Educació Primària cal enriquir
els recursos expressius i la competència oral: s’ha de depurar la llengua de barbarismes i de formes incorrectes i substituir-les per
les formes correctes i genuïnes, i han d’incorporar el llenguatge propi dels usos formals tant orals com escrits. Si el valencià no és l
llengua primera de l’alumnat, cal seguir el mateix procés −progressió del llenguatge col.loquial al formal− però utilitzant un
plantejament propi de segones llengües.
L’educació plurilingüe i pluricultural exigix, a més del tractament curricular de les llengües,considerar l’estatus de cada una dins la
societat, per a quines funcions les utilitzen els parlants,com les valoren i quines actituds tenen cap a unes i altres, i finalment quin
valors han de configurar una societat tolerant, solidària i integradora.”