Revista de Sant Jordi de l'Escola Joan Salvat Papasseit de Mollet del Vallès, creada el curs 2011-12, amb els treballs realitzats pels alumnes

1. XXII Jocs
Florals
Escola Joan Salvat
Papasseit

2. P-3 A

5. P-3 B

8. P-4

11. P-5 A

14. P-5 B

18. 1r

21. 2n A

23. 2n B

25. 3r A

26. LA HISTORIA DE LA FARAH I LA GISELA.
Hi havia una vegada una casa al mig d`un bosc i un dia una bruixa
va venir a la casa i va agafar la filla i la mare i el pare no se’n va
adonar.
Quan va ser l’ hora de sopar, la mare va cridar a la Farah i no li va
contestar.
Va pujar per la escala i va obrir la porta de la seva habitació i no
la va trobar.
La finestra estava oberta. La Gisela va trucar la porta:
- Toc,toc.
- Gisela has vist a la Farah?
- No perquè s’ha perdut però no sé... la finestra està oberta.
Pot escapar a lo millor la bruixa la agafat a la Farah anem corrent
al seu castell.
FI
Farah El Abidi

27. L'AVENTURA
Hi havia una vegada un nen i una nena que anaven
passejant pel bosc i es van trobar a una bruixa que
estava molt enfadada perquè els seus servents que
2n eren dos ogres, no van fer el seu treball. Els nens van
corre tot el que van poder perquè s’havien adonat que
la bruixa estava per aquell lloc. Van corre molt, però la
bruixa va escoltar uns sorolls, els va agafar i els va
portar al seu castell. La bruixa va dir als ogres que
Classificat vigilessin els nens perquè la bruixa volia fer un sopar
amb ells. En aquell moment va arribar una fada amiga,
dels nens, però abans de rescatar-los va deixar
inconscients i va rescatar els nens i van viure feliços .
Fi
Jesica Peláez

28. 1r
Classificat

29. 3r B

30. ELS NENS QUE JUGAVEN MOLT
Hi havia una vegada un nen que jugava a pilota i un altre nen no li
deixava jugar a ningú. Hi havia un nen que jugava i li diu hola i li diu
l’altre hola. I diu l’altre nen: - puc juga amb tu? I diu el altre:
- Val i anava a jugar al parc.
I jugaven fins la nit i han anat a dormir. I dormia, i dormia, i va arribar
el matí. I va anar al parc a jugar. Jugava i jugava amb la pilota. I
jugaven a tot i es va fer de nit. I han anat a dormir, dormia i dormia i
anava al parc jugava amb el seu amic.
I jugava a tirar pedres i jugava a pilla-pilla i a pica paret i diu la mare:
- Juguen molt aquets nens!,
I diu la altre mare:
- És veritat!. I el nen es va mudar de casa i l’altra nen es va anar a
casa seva i un li envia cartes al altra nen.
I el conte contat, el conte acabat.
FI
Ismail Oahbi

31. UN POBLE BUIT
Hi havia una vegada un poble on feia molt temps que estava molt
buit perquè hi havien molt pocs habitants. I només hi havia una
botiga i una escola però la volien tancar perquè només hi havien 3
nens.
Un dia la gent del poble va tenir una idea, oferir treball i casa
per a la gent amb nens. I van anar a dir-li al senyor alcalde i la
idea li va semblar molt bé. I es van posar mans a l’obra, a posar
anuncis per la televisió, radio, etc...
Un dia va començar a arribar cartes, anaven entrevistant a molta
gent i no van tancar la escola. La gent del poble van estar
contentíssima perquè hi havia molta gent.
Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquest conte ja s’acaba.
Azahara Peinado

32. ELS RATOLINS I LES SALAMANDRES
Hi havia una vegada, fa dos anys en el Zoològic de Barcelona, uns
ratolins grisos eren enemics d’unes salamandres verdes. Un dia el
cap ratolí va dir al ratolí delegat que anés a robar a les
salamandres.
Era molt difícil anar a la gàbia de les salamandres per què hi
havien vigilants que veien si s’escapava algun animal. Quan el ratolí
va sortir no li va passar res, es va trobar a la zebra i va dir:
- On vas?
El ratolí va respondre:
- A la casa de les salamandres.
- Jo de tu no aniria.
- Per què?
- Per una cosa...I li diu
- Em dona igual.
L’elefant, l’os i la tortuga li van dir el mateix, i el ratolí va
respondre el mateix. El ratolí sospitava alguna cosa. Quan va
arribar totes les salamandres van dir “sorpresa”. El ratolí es va
sorprendre, el cap salamandra va dir:
- Vols ser el nostre amic?
El ratolí s’ho va pensar i va dir:
- Si, ho diré als altres ratolins.
Tots els ratolins van dir que si, van jugar molt, i es van anar del
Zoològic de Barcelona, al de Madrid i van trigar cinc dies en
arribar. Van conèixer més amics.
Colorin, colorat aquet conte s’ acabat.
Cristian Santos

33. 4rt A

34. Los hermanos
Los hermanos
algunas veces se pelean,
porqué mientras unos
se pelean otros se abrazan,
mientras unos
lloran otros rien,
mientras unos nacen
otros se mueren,
por eso los hermanos
siempre se quieren.
Renny Conforme

35. El cole
En el cole escribo
en el cole leo
en el cole aprendo
todo lo que veo.
En el cole juego
en el cole bailo
en el cole canto
con todos los amigos.
Dani Insaurralde

36. És estiu
És estiu
i brillen les flors.
És estiu
i fa calor.
És estiu
i el cel és blau.
És estiu
i l’escola s’ha acabat.
Jordi Loor

37. 4rt B

38. EL QUESITO
En mi casa hay un queso
muy redondito y muy chiquito
está muy rico y sabrosito
mañana me comeré el quesito.
Cuando fui a comer el quesito
de repente no lo encontré,
vi a un ratoncito muy pequeñito
que era muy comilón y tragón.
Claudia Carrero

39. La princesa
La princesa tiene una flor
Que hace buena olor.
Le gustan las cosas doradas
Porque las uvas son moradas
Cuando canta la princesa
Vienen mariposas y pajaritos
Para jugar con sus gatitos
En el campo del castillo
La princesa se encontró
Por el camino una cabra
Blanca, veloz y baló
Que le dio una palabra.
Las mariposas voltean por el cielo
Cuando la princesa come caramelo.
Cuando los pajaritos cantan
Los delfines saltan.
Hace llorar a la gente
Cuando tiene algo en la frente.
Pero cuando las mariposas duermen
Hay personas que mienten.
Imane Amjahad

40. EL SOL Y LA LUNA
El sol resplandeciente
contenta a la gente,
pero a la luna luminiscente
quiere conocer.
Como se quieren
se casaron como la gente.
El tiempo se acabó
y la órbita les separó,
esperando sin ton ni son
para otro apagón.
Àlex Cano

41. 5è A

42. Aaron Tapia

43. Bianca Carmona

44. Brais Herrera

45. 5è B

46. Sara Lozano

47. Kilian Díaz Romeu

48. Margarita Rosenova

49. 6è A

50. ANIMALS
Hi havia una vegada un lleó molt ferotge i aquest lleó es deia Tany. Tenia un amic que era
un panda.
Un dia quan estaven caminat junts va dir el lleó al panda.
-Què vols menjar?
-Jo vull menjar peixos –va dir el panda.
Van anar al riu i van pesca vint. Deu per cada un.
El lleó volia més encara i li va robar els cinc peixos.
El panda es va adonar i es va emprenyar molt.
Desprès de quatre dies el lleó va tenir un fill i el panda li va matar sense voler.
El lleó es va enfadar tant que volia matar al panda.
-Per què has matat el meu fill –va dir.
-Ha estat sense voler.
-No et crec.
A las deu de la nit, el lleó es va afilar les ungles.
El panda va pensar: es el meu amic. Deixaré que em mati.
Es van trobar el dos i el lleó va matar al panda i del panda va sortir una flor molt bonica. I
se la va regalar a la seva dona.
Julio Fretes
Després de cinc mesos van tenir un altre fill i el van posar Damián.

51. L’ASSASSINAT
Era un matí fred d’hivern i va haver un assassinat en Trafalgar Square, Londres.
L’home que havia mort era Jonh Gordon. Jonh Gordon era un advocat molt conegut. En la
zona on s’havia produït l’assassinat van trobar l’arma homicida, un ganivet. Van buscar
empremtes dactilars i sí que hi havien. A través d’un ordinador de la policia van buscar a qui
pertanyien. Eren d’un vagabund que es deia Morgan Gruse i tenia antecedents amb Jonh
Gordon. Quan van agafar a Morgan Gruse el van portar a un interrogatori. Ell no tenia ni idea
de per què estava allà. Els policies li van dir que algú havia assassinat a Jonh Gordon amb un
ganivet, i en aquell ganivet estaven les seves empremtes dactilars.
- Vostè ha assassinat a Jonh Gordon? -van dir els policies.
-No! -va respondre Morgan, enfadat.
-I com pot explicar lo de les empremtes?-van preguntar.
-No ho sé, però el que sí sé és que si mireu les càmeres de vigilància a l’hora del crim em
creureu- va dir el vagabund.
- Ens podria dir que estava fent a l’hora del assassinat?- van tornar a preguntar els policies.
-Sí, dormir.
Els policies van deixar marxar a Morgan Gruse perquè el que havia dit era cert.
Els policies van tornar a mirar el ganivet i van trobar un petita empremta. L’empremta
pertanyia a Jake Stuart, home que havia anat a la presó gracies al famós advocat Jonh
Gordon, i a més a més ja havia sortit d’ella. Van anar a buscar-lo a la última direcció
coneguda. Van registrar la casa de dalt a baix i no hi havia res. Van sospitar que podia
intentar sortir del país, així que van anar a l’aeroport més proper. Efectivament el van trobar i
Jordi Egea
el van portar a interrogar. Jake Stuart va confessar i va dir que volia sortir del país per
començar una nova vida des de zero.

52. Dues abelles van anar a mirar on vivien aquelles persones malvades.
EL RESCAT DE L’ABELLA REINA
Els humans estaven anotant tot el que feia l’Abella Reina. Quan van anar a la cuina
a menjar alguna cosa van escoltar sorolls, i de cop i volta es va escoltar:
Hi havia una vegada un rusc d’abelles que
sempre estaven amenaçades pels humans. PATAPUM!!!
Un dia una abella va veure als humans Els humans van anar on era l’Abella Reina. Estava al terra i el van posar a la taula
anant al rusc i va anar ràpidament a avisar un altre cop. L’Abella Reina estava esperant a que les abelles li rescatessin perquè
a les seves companyes. Quan es van sabia que les seves companyes i companys no li fallarien.
assabentar van anar a protegir a l’Abella Reina però quan van arribar els humans ja Quan es va fer matí, les abelles estaven preparades per anar a rescatar-la. Llavors,
havien agafat. Van marxar corrents i una abella va intentar perseguir-los però pel camí van arribar les dues abelles que ja sabien on vivien aquelles persones. Totes les
els va perdre. abelles van anar a la casa dels humans. Eren moltíssimes abelles i feien un soroll
aterridor.
L’Abella Reina, que estava dins d’un got molt ben tapat, cridava:
Quan van arribar a la casa van mirar si les finestres estaven obertes. Com no hi
- Ajuda, que algú m’ajudi!!!
havia cap oberta es van colar per la llar de foc. Les abelles van veure a la Reina dins
Quan els humans van arribar a la seva casa l’Abella Reina estava molt incòmoda. Els del got i els humans estaven cagats de por per totes les abelles que hi havia dins de
humans la miraven i deien: casa.
- Quina majestuositat!! Un grup perseguia a les persones de la casa que cridaven espantats. L’altre grup
- Oi que els seus colors son molts bonics? van començar a donar-li cops al got per veure si es trencava. Com veien que no feien
res una abella va dir:
Com no estava acostumada a que la miressin tanta estona es va desmaiar.
- A la de tres ens portem el got volant!!
Un dels humans pensava que s’havia mort però l’altre li va dir que es feia la morta. - Una, Dos, Tres!!!
- Ja ho tenim companyes!!
Quan es va despertar estava envoltada de llums i va començar a donar cops al got. El grup que perseguia als humans van tornar amb les altres abelles a portar-se el
got.
Mentre les altres abelles estaven planejant com rescatar-la, una abella va dir:
Van picar tants als humans que no hi podrien obrir els ulls en dues setmanes, així
- Es molt arriscat. Podríem perdre més abelles.
mai més tornarien a segrestar a la seva reina i per assegurar-se que no ho tornarien
Una altra va dir: a fer van posar el seu rusc a un altre lloc.
- Hem de rescatar-la sigui com sigui! Al final, en el nou rusc, van aconseguir alliberar a la Reina i va convidar a totes les
Totes les abelles estaven d’acord i entre totes van idear un pla. Van decidir anar a la
casa al matí. Una abella va dir que primer havien de saber on viuen aquells humans.
Víctor Delgado
abelles a una superfesta amb abelles d’altres ruscs per ballar i fer jocs de tots tipus i
va ser una festa mooooooolt divertida.

53. 6è B

54. La Llegenda
De
Sant Adrià
Hi ha vigada un poble que es deia Alzamora. Hi havia un castell a dalt
d’una muntanya. Al castell vivia un Rei que s’anomenava Alex i la seva
filla s’anomenava Àfrica. També hi havia un drac verd i dolent que es
volia menjar a la princesa.
El drac va dir : -Nyam, Nyam!!!Quina gana!!!Et menjaré!
I la princesa va cridar: - Sant Adrià!!! Ajuda’m!!!En vol menjar!!!Quina
por!!!
Va arribar el cavaller Sant Adrià amb un escut i una llança a la mà , i... va
lluitar amb el drac dient :
- Drac dolent que fas por a la gent!!
Pum , pam ,Pin !!! I va matar al drac amb un tall de llança al cor.
De la sang del drac va néixer una rosa i li va regalar a la princesa.
Adrián Soriano

55. Hispania
A l’any 80 a.C Hispània va sofrir un atac molt perillós, de Roma. Es va
preparar com van poder .Van intentar negocia però no o Van aconseguir .El
general hispà estava molt preocupat perquè els romans els superaven en
nombre . Per això van anar a uns pobles bàrbars per intentar convèncer a
alguns, per unir-se a la guerra. Els bàrbars no els va fer molta gràcia, però al
final van acceptar. Comptant els bàrbars eren 1.500 i els romans 2.000.
Malgrat, dels aliats bàrbars eren menys soldats.
Quan va arribar l’exercit romà, 900 soldats hispans van atacar. Quan estaven
lluitant; per la reraguarda dels romans van aparèixer 600 bàrbars.
Els romans no so esperaven. I quant semblava que els
hispans havien guanyat van arriba 300 unitats mes.
Però els hispans van guanyar .Van anar a Roma a
parlar amb Cèsar, que era el rei roma, Quan arribaran
anar corrents a parlar amb Cèsar . Els hispans van
demana a Cèsar que els romans no ataquessin mes a
Hispània Cèsar va acceptar però va demana. Una condició que Hispània s’
uneixi a Roma els hispans van acceptar la condició i es van unir a les guerres
es defensaven els uns als altres.
Alejandro González

56. LA IMATGE DEL PASSAT
Hi havia una vegada en una ciutat ,on hi vivia una
jova de 15 anys. Aquella jova li agradava sortir a passejar ,amb el seu gos la jova es deia
Safira. Tenia el cabell ros i molt llarg i els ulls de color blau, la jova li agradava vestir roba
llarga.
Un dia Safira havia sortit per passejar el seu gos i es va trobar un penjoll amb perles blaves
al terra mig amagat. El blau és el color preferit de la Safira. El va agafar i se’l va posar i de
sobte li va aparèixer una imatge de la seva cosina del passat.
Aquella imatge de la cosina de Safira estava al seu cap i tenia un vestit de princesa i la seva
corona d’or.
Desprès va tornar a la seva casa i va preguntar a la seva mare:
-Mama , com es diu la meva cosina?
-Es diu com tu , Safira.
La Safira va anar a la seva habitació pensant i va dir:
-Perquè es diu com jo?
-Es va preguntar a si mateixa – De repent ja era de nit i Safira no sàvia adonat , quan es va
adonar , es va posar a dormir unes quantes hores .
De repent va escoltar una veu d’una noia a baix al lavabo. Havia anat a veure que era això;
va entrar al lavabo i va trobar-se la seva cosina i va començar a parlar, dient:
-Hola Safira jo sóc la teva cosina i et donaré el poder de ser la princesa del passat
Perquè , ets la única que puc confiar.
Safae El Jaidi

57. Felicitats a tots els
participants!!
Bon Sant Jordi a tothom!!