Teoria JQCV

1. LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU
I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE
 El gènere del substantiu:
 Formació
 Títols,
oficis i professions
 Doble gènere i diferents significats
 Divergències de gènere amb el castellà
 El gènere del adjectiu:
 Formació
 Adjectius invariables
 Posició respecte al nom

2. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
 Substantius que designen éssers animats solen
tindre dos gèneres.
1. Regla general: afegint una -a al masculí acabat en cons.: noi - noia, gat - gata, fill - filla
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:
p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga)
t > d (nebot - neboda) f > v (serf - serva)
u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la)
ig > j (boig-boja)
* En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar l’accentuació: avi/àvia
2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant.
- essa: baró – baronessa excepcions: príncep – princesa, burgés-burgesa
- ina: gall – gallina
- va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea
- driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director - directora
3. Arrel diferent: home – dona
4. Hi ha substantius invariables. Són els acabats en:
- aire: el/la captaire... - ista/e: el/la dentista, maquinista...
- cida: el/la homicida - ant: un/ una amant, cantant... (però: estudiant-estudianta)
-arca: el/la patriarca - ent: un/ una supervivent... excepció president – presidenta
-ble: el/la compable -ta: un/una pirata
-latra: un/una egòlatra -cola:un/una cavernícola
* Altres: cap, conserge, forense
5. Masculins formats a partir d’un femení:
-ot: bruixa-bruixot, abella-abellot
6. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
cadernera mascle - cadernera femella

3. Títols, càrrecs i professions
 Cal evitar l’ús sexista del llenguatge
per visibilitzar una realitat sexuada:
Seguint Ajudanta, àrbitra, bidella, bussa,
les regles capatassa, cirurgiana, estudianta,
generals fematera, generala, sergenta, síndica,
tinenta, xofera, cartera, geneta,
fustera…
Emprant Ésser humà, persona, ciutadania,
genèrics professorat, alumnat, família, etc.

4. Substantius amb doble gènere i
significats diferents
PARAULES SIGNIFICATS
El canal Entre continents
La canal Conducte
PARAULES SIGNIFICATS El clau De clavar
La clau Per a obrir
Un ordre Disposar en l’ordre que convé
Una ordre Manament El vall Fossat
La vall Depressió
El planeta Astre
La planeta Destí El fi Objectiu
La fi Propòsit
El pols Batec de la sang
La pols Partícules El full De paper
La fulla De l’arbre
El son Acte de dormir
La son Ganes de dormir El llum Aparell que fa la llum
La llum Claredat
El terra Pis, paviment
La terra Tots els altres sentits El còlera Enfermetat
La còlera Ira, furor
El pudor Vergonya
La pudor Mala olor

5. Divergències de gènere
entre valencià i castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ
El compte El corrent
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
El costum El pendent
La calor La icona El deute El queixal
La clímax Les postres El dot El senyal
La dent Una anàlisi
El dubte Els afores
La resplendor Una aroma
El front Els espinacs
La resta Una olor
La síndrome Les alicates El genoll Els llegums
La suor La remor El lleixiu Un avantatge
Les estrenes Una dita El nas Els espinacs
Una estrena Una disfressa El titella Un orde (religiós)
Un estratagema Un cataplasma

6. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
 L’adjectiu adopta el gènere del
substantiu que modifica
1. Model regular: afegint -a
a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lenta
a l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:
t > d (menut-menuda) no sempre: curt-curta
c > g (groc-groga) no sempre: sec-seca
s > s/ss (francés-francesa; ros-rossa)
ig > -j/-tj (boig-boja, lleig-lletja)
leg >-loga (anàleg-anàloga) no sempre: sacríleg-sacrílega
l > l·l (nul-nul·la)
2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna
3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra
4. Adj. acabats en DIFTONG
-u > -v : natiu-nativa, tou-tova
-eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva

7. Adjectius invariables
EXEMPLES EXEMPLES
-aire, -ànime Xerraire, -cida/ Raticida/ec
equànime -ista/e ologista/na
cionalista/e
-al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor
-aç, -iç , -oç, -uç eficaç/feliç/veloç/ -ícola/ Agrícola/id
(en plur. són balbuç PERÒ: -latra òlatra
variables) eficaces, felices...
-ar, -or Similar, bicolor -(er)ior posterior
-ble creïble Diftong suau/breu
–au/-eu
-atge, -otge, -etge ferotge/heretge -ant elegant
-a/-e àtones demòcrata/lliure -ent coherent
* Altres casos: miop, rude, sublim, àrab, llepafils, víking, bullent i decent

8. La posició de l’adjectiu respecte al nom
 L’adjectiu qualificatiu sol anar
posposat al nom tot i que pot també
anteposar-se (canviant el sentit de l’oració):
 Adj. posposat → objectivitat:
És una persona bona
 Adj. anteposat → èmfasi
És una bona persona

9. LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE
L’ADJECTIU: EL NOMBRE
 El nombre del substantiu
 Formació
 Substantius invariables
 El nombre de l’adjectiu

10. EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU
 Formació
1. Afegint una -s : llibre-libres
2. Paraula acabada amb -a àtona > -es .
* Atenció als possibles canvis ortogràfics:
G>GU (càrrega/carregues) Ç>C (plaça/places)
TG>TJ (platja/platges) GU>GÜ (aigua/aigües)
3. Acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : mà-mans, raó-raons...
4. Masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx >-os : vers/versos,
comerç/comerços, eix/eixos, despatx/despatxos
5. Paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig > -s/-tjos:
disc-discs / discos gust-gusts / gustos
text-texts / textos desig-desigs / desitjos
6. Alguns acabats amb: -as -es -is -os -us > -ss: cabàs/cabassos
7. Paraules compostes:
- unions en una sola paraula o amb guionet: solen seguir regla general;
si el 2n el. ja està en plur., resta invariable: el paraigua>els paraigües;
l’esclata-sangs>els esclata-sangs.
- nom+nom: sol fer el plur el 1r el tot i poder fer-lo els dos: les paraules
clau=les paraules claus.
- nom+adj o adj+nom: els dos el. en plur.: els guàrdies urbans; PERÒ:
hores punta

11. Substantius invariables
 Substantius no aguts que acaben amb -s :
llapis, cactus, alferes, bíceps, socors…
 Els femenins aguts que acaben amb -s :
ics, urbs
 Llatinismes acabats en –us:
cactus, fetus, porus, tipus, virus…
 Dies de la setmana:
dilluns, dimarts, dimecres…
 Paraules compostes acabades en –s:
comptagotes, trencaclosques, penja-robes, llavaplats, salvavides…
 Alguns altres:
temps, bis, fons, plus, pus
EXCEPCIONS
Alguns mots acabats amb - x o - ç només afegeixen una -s:
apèndixs hèlixs tòraxs falçs índexs vèrtexs
No tenen forma per al singular:
les acaballes les bermudes les pessigolles
els afores els calçotets les postres
les alicates les noces les setrilleres
les beceroles els pantis els sostenidors

12. EL NOMBRE DE L’ADJECTIU
TERMINACIÓ SINGULAR PLURAL
+ -s -e (àtona), -i digne, amable, dignes, amables,
igual, cruel, iguals, cruels,
-able, -al, infantil, infantils, amargants,
-el, -il, -ant, amargant, prudents
-ent, prudent
+ ns Vocal tònica Redó Redons, redones
(reapareix n
subjacent)
+ -os/ -aç, -iç, -oç capaç, feliç, Capaços (ces),
voc.tòn.+s/x precoç, annex feliços (ces),
-es precoços (ces),
annexos
Canvis ortogràfics: Groga/grogues, roja/roges, boig/bojos,
lleig/lletjos, ros/rossos, basca/basques
-ga/-gues, -ja/-ges,
-ig/-(t)jos, -s/-sos, -ca/-
ques

13. Remarques del nombre del nom i de
l’adjectiu
 - asi/-esi/-isi/-osi/-usi resenten formes de
singular i plural
èmfasi/s
crisi/s
 Cal evitar incorreccions:
 aquest-aquests NO *aquestos
 fix-fixos
 text-textos
 complex-complexos

14.  Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt
[kst], fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas, i -os
o -s, en el segon cas, sense e.
 annex / annexos; circumflex / circumflexos; complex / complexos; connex /
connexos; convex / convexos; fix / fixos; flux / fluxos; heterodox / heterodoxos;
ortodox / ortodoxos; perplex / perplexos; prefix / prefixos; prolix / prolixos; reflex
/ reflexos; sufix / sufixos; mixt / mixtos o mixts; pretext / pretextos o pretexts;
text / textos o texts.
 S'afegeix –s al singular dels substantius i adjectius masculins
que fan el plural regularment (o res si és paraula plana
acabada en -s).
 El llapis /els llapis [i no pas *els llapissos], cru / crus, dur / durs, nu / nus, senar /
senars.
 Els substantius que fan d’adjectiu són invariables.
 data límit (dates límit), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau),
quantitat sorpresa (quantitats sorpresa).
 Els substantius compostos formats per verb + un substantiu
agafen una -s quan són plurals.
 un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres),
un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes),
una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua
(molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella
(molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts
tallagespes).

15. Divergències del nombre
entre valencià i castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL
Els escacs Els diners
Bon dia La gelosia
Parafang Guardabosc Les Els pantalons
tovalles/tovalles
El rentaplats El marcapàs
Les postres Els sostenidors
El parabrisa El paraigua
Les tisores Anar camps a
El portaequipatge La llevaneu
través
Un gratacel Rodalia (tren de)
Perdre els sentits Costar molts
Vista (habitació Donar carabassa treballs
amb)
Ser papers Estar en peus
Posar cara de UCI: unitat de mullats
circumstància cura intensiva
Gelar-se les Rares vegades
Sense cap mena Caure d’esquena sangs
de dubte
Tindre aires de Fer tots els
A tota hora Me la pagarà suficiència possibles
Tindre mal de Viure de renda Les muntanyes Escalfar cadires
queixal russes